version
stringclasses 1
value | data
dict |
|---|---|
1.0.1 | {
"title": "Eocè",
"paragraphs": [
{
"context": "Hi són abundants els fòssils de plantes, incloent-hi fruits i llavors. Fa gairebé tres segles que es recullen fòssils vegetals de l'Argila de Londres, i se n'han descrit unes 350 espècies. Això fa que la flora de l'argila de Londres sigui una de les més diverses en fruits i llavors fòssils.[63]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'Argila de Londres",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_142_C_847_Q2",
"question": "D'on es recullen fòssils vegetals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "350 espècies",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_142_C_847_Q3",
"question": "Quantes espècies s'han descrit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en fruits i llavors fòssils",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_142_C_847_Q4",
"question": "En què es diversa la flora de l'argila de Londres?"
}
]
},
{
"context": "És possible que aquest intens escalfament es degués a l'alliberament de clatrats de metà enterrats al fons marí. Es creu que els sediments en què es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el metà que contenien provocà l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de metà, un gas amb un efecte hivernacle més de deu vegades superior al del diòxid de carboni.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'alliberament de clatrats de metà",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_142_C_848_Q1",
"question": "Què va produir l'escalfament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enterrats al fons marí",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_142_C_848_Q2",
"question": "On eren els clatrats de metà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'augment de les temperatures",
"answer_start": 276
}
],
"id": "P_142_C_848_Q3",
"question": "Què va provocar el metà dels sediments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues mil",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_142_C_848_Q4",
"question": "Quantes gigatones de metà es van alliberar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hivernacle",
"answer_start": 396
}
],
"id": "P_142_C_848_Q5",
"question": "Quin efecte provoca aquest gas?"
}
]
},
{
"context": "El subcontinent indi, que s'havia separat de Gondwana al Cretaci superior i s'havia mogut cap al nord a una velocitat de 16 cm/any des d'aleshores, col·lidí amb Euràsia a principis de l'Eocè. La col·lisió entre aquestes dues masses terrestres alçà la serralada més alta del món, l'Himàlaia.[16] Aquest procés d'orogènesi encara dura avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Gondwana",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_142_C_849_Q1",
"question": "De què es va separar el subcontinent indi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16 cm/any",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_142_C_849_Q2",
"question": "A quina velocitat es movia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a principis de l'Eocè",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_142_C_849_Q3",
"question": "Quan va col·lidir amb Euràsia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc mil·límetres",
"answer_start": 376
}
],
"id": "P_142_C_849_Q5",
"question": "Quan creix l'Himàlaia cada any?"
}
]
},
{
"context": "Els primers cetacis completament marins aparegueren fa uns 45 milions d'anys. Els basilosàurids, que incloïen gèneres com Basilosaurus o Dorudon, tenien una anatomia molt similar a la de les balenes actuals. Tanmateix, els seus cervells estaven menys desenvolupats i no tenien el meló típic dels odontocets actuals. Calgué esperar fins a l'Eocè molt tardà per veure l'aparició de les primeres balenes dentades.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fa uns 45 milions d'anys",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_142_C_850_Q1",
"question": "Quan aparegueren els primers cetacis completament marins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la de les balenes",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_142_C_850_Q2",
"question": "A què s'assemblava l'anatomia dels basilosàurids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "menys desenvolupats",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_142_C_850_Q3",
"question": "Com eren els seus cervells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels odontocets",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_142_C_850_Q4",
"question": "De qui és típic el meló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Eocè molt tardà",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_142_C_850_Q5",
"question": "Quan van aparèixer les balenes dentades?"
}
]
},
{
"context": "Els mamífers patiren una gran renovació. Els tàxons de mamífers endèmics europeus foren substituïts per immigrants asiàtics, extingint-se així més de la meitat dels mamífers europeus, i afectant d'aquesta manera la resta de la flora i fauna. Els mol·luscs també patiren una gran renovació, especialment a la costa oest dels Estats Units i la plana costanera del nord del Golf de Mèxic.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "asiàtics",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_142_C_851_Q2",
"question": "Quins mamífers van substituir els tàxons de mamífers europeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de la meitat",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_142_C_851_Q3",
"question": "Quants mamífers europeus es van extingir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la resta de la flora i fauna",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_142_C_851_Q4",
"question": "Què va afectar l'extinció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els mol·luscs",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_142_C_851_Q5",
"question": "Quins altres animals van patir una renovació?"
}
]
},
{
"context": "S'han trobat fòssils de Formicium, un gènere de formiga, al jaciment de Messel (Alemanya). És conegut únicament a partir de restes de mascles i de reines, inclou cinc espècies. L'envergadura de les reines era d'entre tretze i quinze centímetres, superior a la de qualsevol altra formiga vivent o extinta. També s'han trobat fòssils d'aquest gènere a Gran Bretanya i als Estats Units, però en aquests casos només es tracta d'ales aïllades.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un gènere de formiga",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_142_C_852_Q1",
"question": "Què és el Formicium?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Messel",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_142_C_852_Q2",
"question": "On s'han trobat fòssils de Formicium?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir de restes de mascles i de reines",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_142_C_852_Q3",
"question": "A partir de què és conegut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_142_C_852_Q4",
"question": "Quantes espècies inclou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'entre tretze i quinze centímetres",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_142_C_852_Q5",
"question": "Quina mida superior tenien comparat amb les altres formigues?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Teorema del cosinus",
"paragraphs": [
{
"context": "Cas de l'angle γ obtús. Aquesta demostració fa servir directament el teorema de la potència d'un punt, sense els triangles auxiliars obtinguts per a construir una tangent o una corda. Es construeix un cercle amb centre B i radi a (vegeu Figura 9), el qual interseca la secant que passa per A i C en els punts C i K. La potència del punt A respecte del cercle és igual simultàniament a AB2 − BC2 i a AC·AK. Per tant,",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per A i C en els punts C i K",
"answer_start": 286
}
],
"id": "P_255_C_1525_Q3",
"question": "Per on passa la secant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La potència del punt A respecte del cercle",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_255_C_1525_Q4",
"question": "Què és igual simultàniament a AB2 − BC2 i a AC·AK?"
},
{
"answers": [
{
"text": "teorema de la potència d'un punt",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_255_C_1525_Q5",
"question": "Quin teorema fa servir directament la demostració?"
}
]
},
{
"context": "Cas en què l'angle γ és agut, on a < 2 b cos γ. Es traça la perpendicular a a que passa per A = BC, creant un segment de longitud b cos(γ). Es duplica el triangle rectangle per tal de formar el triangle isòsceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i una corda a través de B perpendicular a c = AB, la meitat de la qual és h = BH. S'aplica el teorema de Pitàgores per obtenir",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per A = BC",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_255_C_1526_Q1",
"question": "Per on passa la perpendicular a a?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un segment de longitud b cos(γ)",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_255_C_1526_Q2",
"question": "Què crea la perpendicular a a que passa per A = BC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tal de formar el triangle isòsceles ACP",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_255_C_1526_Q3",
"question": "Per què es duplica el triangle rectangle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "BH",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_255_C_1526_Q4",
"question": "A què és igual h?"
},
{
"answers": [
{
"text": "agut",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_255_C_1526_Q5",
"question": "Com és l'angle γ?"
}
]
},
{
"context": "El teorema del cosinus no va evolucionar més enllà dels dos teoremes d'Euclides fins al desenvolupament de la moderna trigonometria a l'edat mitjana pels matemàtics musulmans. L'astrònom i matemàtic al-Battani va generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esfèrica al principi del segle x, això li va permetre calcular la distància angular entre estrelles.[4] Durant el segle xv, al-Kashi de Samarcanda va calcular taules trigonomètriques de gran exactitud i va presentar el teorema en una forma adequada per a la triangulació. En francès, encara ara es coneix el teorema del cosinus com el teorema d'Al-Kashi.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'edat mitjana",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_255_C_1527_Q1",
"question": "Quan es va desenvolupar la moderna trigonometria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "matemàtics musulmans",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_255_C_1527_Q2",
"question": "Qui va desenvolupar la trigonometria moderna a l'edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al principi del segle x",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_255_C_1527_Q3",
"question": "Quan va generalitzar al-Battani el resultat d'Euclides a la geometria esfèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la distància angular entre estrelles",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_255_C_1527_Q4",
"question": "Què li va permetre calcular a al-Battani generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esfèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "teorema d'Al-Kashi",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_255_C_1527_Q5",
"question": "Com es coneix en francès el teorema del cosinus?"
}
]
},
{
"context": "S'agafa el triangle amb costats de longitud a, b, c, on θ {\\displaystyle \\theta } és la mesura de l'angle oposat al costat de longitud c. Aquest triangle es pot col·locar damunt d'un sistema de coordenades cartesianes a base de dibuixar A ( b cos θ , b sin θ ) , B ( a , 0 ) , i C ( 0 , 0 ) . {\\displaystyle A(b\\cos \\theta ,\\ b\\sin \\theta ),\\ B(a,0),\\ {\\text{i}}\\ C(0,0).} Per la fórmula de la distància es té c = ( b cos θ − a ) 2 + ( b sin θ − 0 ) 2 {\\displaystyle c={\\sqrt {(b\\cos \\theta -a)^{2}+(b\\sin \\theta -0)^{2}}}} . Llavors només cal simplificar aquesta equació:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a, b, c",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_255_C_1528_Q1",
"question": "Com s'anomenen les longituds dels costats del triangle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mesura de l'angle oposat al costat de longitud c",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_255_C_1528_Q2",
"question": "Què és θ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "damunt d'un sistema de coordenades cartesianes",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_255_C_1528_Q3",
"question": "On es pot col·locar el triangle?"
}
]
},
{
"context": "Cas de l'angle γ agut, on a > 2 b cos(γ). Es traça la perpendicular des de A fins a a = BC, creant un segment de longitud b cos(γ). Es duplica el triangle rectangle obtingut per a formar el triangle isòsceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i la seva tangent h = BH a través de B. La tangent h forma un angle recte amb el radi b (Elements d'Euclides: Llibre 3, Proposició 18; ), per tant el triangle groc de la Figura 8 és rectangle. Aplicant el teorema de Pitàgores s'obté",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "des de A fins a a = BC",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_255_C_1530_Q1",
"question": "Des d'on es traça la perpendicular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un segment de longitud b cos(γ)",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_255_C_1530_Q2",
"question": "Què es crea en traçar la perpendicular des de A fins a a = BC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "h = BH",
"answer_start": 281
}
],
"id": "P_255_C_1530_Q4",
"question": "Quina és la tangent del cercle amb centre a A i radi b?"
},
{
"answers": [
{
"text": "groc",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_255_C_1530_Q5",
"question": "De quin color és el triangle rectangle de la Figura 8?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Nelson Mandela",
"paragraphs": [
{
"context": "Per al setmanari panafricà Les Afriques, la situació de 2010 és lluny del llegat de Nelson Mandela: mentre que ell no volia que cap raça dominés l'altra, els negres dominen els blancs políticament i els blancs dominen els negres econòmicament. El seu programa de justícia social ha estat abandonat. L'ANC és presa de les baralles intestines i el populisme que juga sobre les rivalitats racials, representat amb la nova generació del partit encarnada per Julius Malema que oblida les nocions d'avançament de si mateix i de perdó.[219]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "lluny del llegat de Nelson Mandela",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_211_C_1261_Q1",
"question": "Com és la situació del 2010?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que cap raça dominés l'altra",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_211_C_1261_Q2",
"question": "Què no volia Mandela?"
},
{
"answers": [
{
"text": "políticament",
"answer_start": 184
}
],
"id": "P_211_C_1261_Q3",
"question": "Com dominen els negres als blancs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "econòmicament",
"answer_start": 229
}
],
"id": "P_211_C_1261_Q4",
"question": "Com dominen els blancs als negres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de justícia social",
"answer_start": 260
}
],
"id": "P_211_C_1261_Q5",
"question": "Quin programa ha estat abandonat?"
}
]
},
{
"context": "El 2 de febrer de 1990, F.W. de Klerk promulgà l'aixecament de la prohibició de l'ANC i d'altres organitzacions antiapartheid, i anuncià l'alliberament immediat i sense condició de Nelson Mandela.[107] Nelson Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990 i l'esdeveniment va ser retransmès en directe al món sencer.[108]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 2 de febrer de 1990",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_211_C_1262_Q1",
"question": "Quan es va aixecar la prohibició de l'ANC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "F.W. de Klerk",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_211_C_1262_Q2",
"question": "Qui va promulgar l'aixecament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Nelson Mandela",
"answer_start": 178
}
],
"id": "P_211_C_1262_Q3",
"question": "Quin alliberament va anunciar F.W. de Klerk?"
},
{
"answers": [
{
"text": "immediat i sense condició",
"answer_start": 152
}
],
"id": "P_211_C_1262_Q4",
"question": "Com va ser aquest alliberament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11 de febrer de 1990",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_211_C_1262_Q5",
"question": "Quin dia va ser alliberat Nelson Mandela?"
}
]
},
{
"context": "Mandela li retragué que s'agafés al poder després de 20 anys de mandat i afavorís el recurs a la violència contra els grangers blancs, propietaris de la major part de les terres comercials del país.[166] El 2007, Mandela intentà persuadir Mugabe de deixar el poder «abans que sigui tard», «amb un mínim de dignitat», abans de ser «perseguit com l'antic dictador Pinochet». Mirà d'implicar els Global Elders amb Kofi Annan com a mediador però Mugabe no donà cap resposta a aquests acostaments.[167] El juny de 2008, en el moment culminant de la crisi de les eleccions presidencials zimbabweneses, Nelson Mandela condemnà «la tràgica manca de lideratge» a Zimbabwe.[168]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la violència contra els grangers blancs",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_211_C_1263_Q2",
"question": "Quin era el recurs que afavoria Mugabe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de deixar el poder",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_211_C_1263_Q3",
"question": "De què volia persuadir a Mugabe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kofi Annan",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_211_C_1263_Q4",
"question": "A qui van implicar com a mediador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tràgica manca de lideratge",
"answer_start": 621
}
],
"id": "P_211_C_1263_Q5",
"question": "Què condemnà Mandela?"
}
]
},
{
"context": "Mandela es va casar de nou el dia del seu vuitantè aniversari, el 1998, amb Graça Machel, nascuda Simbine, vídua de Samora Machel, antic president de Moçambic i aliat de l'ANC que havia mort en un accident aeri dotze anys abans.[35] El matrimoni va estar seguit de mesos de negociacions internacionals per establir el muntant del preu excepcional que havia de pagar-se al clan de Machel. Les negociacions són conduïdes pel sobirà tradicional de Mandela, el rei Buyelekhaya Zwelibanzi Dalindyebo.[36]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el dia del seu vuitantè aniversari",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_211_C_1264_Q1",
"question": "Quin dia es va tornar a casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Graça Machel",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_211_C_1264_Q2",
"question": "Amb qui es va casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Samora Machel",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_211_C_1264_Q3",
"question": "De qui era vídua Graça Machel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un accident aeri",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_211_C_1264_Q4",
"question": "Com va morir Samora Machel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rei Buyelekhaya Zwelibanzi Dalindyebo",
"answer_start": 454
}
],
"id": "P_211_C_1264_Q5",
"question": "Qui era el sobirà tradicional de Mandela?"
}
]
},
{
"context": "Aquell mateix any, Sud-àfrica arribà a un punt decisiu quan Botha, en resposta a una embòlia cerebral, va ser reemplaçat com a president per Frederik Willem de Klerk.[105] El 15 d'octubre de 1989, de Klerk alliberà set dirigents de l'ANC, entre els quals Walter Sisulu, que havien passat 25 anys a la presó. El novembre, Nelson Mandela diu de De Klerk que és «el més seriós i el més honrat dels líders blancs» amb qui hagi pogut negociar.[32] De Klerk anuncià l'alliberament de Nelson Mandela el febrer de 1990 en el transcurs d'un discurs pronunciat al parlament.[106]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una embòlia cerebral",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_211_C_1265_Q1",
"question": "Què va patir Botha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Frederik Willem de Klerk",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_211_C_1265_Q2",
"question": "Qui el va reemplaçar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_211_C_1265_Q3",
"question": "Quants dirigents de l'ANC va alliberar Frederik Willem de Klerk?"
},
{
"answers": [
{
"text": "25",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_211_C_1265_Q4",
"question": "Quants anys havien estat empresonats els set dirigents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el transcurs d'un discurs pronunciat al parlament",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_211_C_1265_Q5",
"question": "Com va anunciar de Klerk l'alliberament de Mandela?"
}
]
},
{
"context": "Amb 85 anys, el juny de 2004, Mandela anuncià que es retirava de la vida pública. La seva salut empitjorava i volia passar més temps amb la seva família. Manifestà que no volia amagar-se del públic, però que s'estimava més mantenir-se en un segon pla.[147] A mesura que els anys passen, Nelson Mandela pren cada cop menys posició sobre els problemes internacionals i nacionals[148]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que es retirava de la vida pública",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_211_C_1266_Q1",
"question": "Què va anunciar Mandela el juny de 2004?"
},
{
"answers": [
{
"text": "85 anys",
"answer_start": 4
}
],
"id": "P_211_C_1266_Q2",
"question": "Quina edat tenia Mandela?"
},
{
"answers": [
{
"text": "empitjorava",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_211_C_1266_Q3",
"question": "Què passava amb la salut de Mandela?"
},
{
"answers": [
{
"text": "passar més temps",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_211_C_1266_Q4",
"question": "Què volia fer Mandela amb la família?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un segon pla",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_211_C_1266_Q5",
"question": "On s'estimava més Mandela mantenir-se?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Croada contra la Corona d'Aragó",
"paragraphs": [
{
"context": "El primogènit del rei Alfons X de Castella, Ferran de la Cerda, va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu nét primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, Sanç, que es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat com a Sanç IV de Castella el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles fruit del seu comportament enfront de la invasió dels benimerins dirigits per Abu Yusuf Yaqub, que entraren al sud de la península Ibèrica, el 1224, per donar suport al Regne de Granada, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris, entre ells la corona d'Aragó. Durant tot el regnat de Sanç, la inestabilitat i les revoltes van ser constants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ferran de la Cerda",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_140_C_835_Q1",
"question": "Qui era el primogènit d'Alfons X de Castella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alfons de la Cerda",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_140_C_835_Q2",
"question": "A qui va passar el regne?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Toledo",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_140_C_835_Q4",
"question": "On van coronar Sanç IV de Castella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Abu Yusuf Yaqub",
"answer_start": 531
}
],
"id": "P_140_C_835_Q5",
"question": "Qui dirigia els benimerins?"
}
]
},
{
"context": "En el darrer intent, l'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellonès de Jaume II de Mallorca, germà de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc. Tot i l'alineació del seu rei amb els francesos, la població del Rosselló es va resistir a la invasió croada. Els primers combats amb els croats van tenir lloc al setge de Salses,[26] on van caldre tres assalts per conquerir la ciutadella. Només van deixar pas franc les fortaleses de La Roca i Les Cluses, i els ciutadans es van revoltar a Perpinyà tancant les portes als croats després de la retirada francesa dels Pirineus, però finalment es va rendir amb el perdó del rei de França, i la resistència va concloure amb el setge d'Elna, que fou cremada provocant una matança.[27] Els croats finalment acamparen a Elna i Perpinyà, mentre que els catalans, apostats al coll de Panissars, van impedir durant un mes l'entrada croada al sud de Catalunya.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel territori rossellonès",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_140_C_836_Q1",
"question": "Per on entraren els francesos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a deixar pas franc",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_140_C_836_Q2",
"question": "A què estava obligat Jaume II?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_140_C_836_Q3",
"question": "Quants assalts van caldre per conquerir la ciutadella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als croats",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_140_C_836_Q4",
"question": "A qui van tancar les portes a Perpinyà?"
}
]
},
{
"context": "Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost[19] al capdavant d'un exèrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exèrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al monestir de Montserrat, on va rebre la benedicció, i a continuació va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a prop de Girona. El rei Pere va voler dirigir-se a Besalú, però els exèrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogàvers, que anaven al davant, van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos i van haver de fugir muntanya amunt.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Barcelona",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_140_C_837_Q1",
"question": "D'on va sortir Pere el Gran?"
},
{
"answers": [
{
"text": "500",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_140_C_837_Q2",
"question": "Quants cavallers tenia el seu exercit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Montserrat",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_140_C_837_Q4",
"question": "On va rebre la benedicció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els almogàvers",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_140_C_837_Q5",
"question": "Qui es va quedar sense llances ni dards?"
}
]
},
{
"context": "El Regne de Sicília va esdevenir un feu del papat i Climent IV, preocupat pels avanços gibel·lins buscà ajut en Carles I d'Anjou, el germà petit del seu aliat Lluís IX de França, a qui concedí el regne a canvi d'expulsar Manfred dels feus papals del sud d'Itàlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred morí en la Batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sicília a Roma el 1266. Consolidant les seves forces, Conradí de Sicília va marxar vers Lucera i el 23 d'agost de 1268 amb un exèrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei en la Batalla de Tagliacozzo, en què fou fet presoner, i morí a mans angevines.[9] Sota Carles d'Anjou i el seu successor Carles II, el nord es privilegià enfront del sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a multinacional.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El Regne de Sicília",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_140_C_838_Q1",
"question": "Què va ser un feu del papat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Carles I d'Anjou",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_140_C_838_Q2",
"question": "En qui buscà ajut Climent IV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la Batalla de Benevent",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_140_C_838_Q3",
"question": "On morí Manfred?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1275, mentre l'infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensió de casar-se amb Joana I de Navarra tot fent efectiu el tractat de Tudela, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabertí i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobirà i Hug V d'Empúries, amb el suport de nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea, es van revoltar amb la intenció d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la corona de Castella, víctima dels atacs benimerins.[2] El capitost de l'aixecament fou Ferran Sanxis de Castre, fill natural de la relació de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón, que pretenia enemistar el rei amb l'hereu i gairebé reeixí quan Jaume I va fer prometre a l'infant Pere la devolució dels castells presos a Ferran un cop finida la revolta. Quan l'infant assaltà el castell d'Antillón, Ferran contraatacà per tal d'alçar el setge i fou derrotat, fugint al juny cap al castell de Pomar, encalçat pel seu germanastre, disposat a prendre el seu refugi a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran provà en va de fugir disfressat de pastor mentre els seus soldats s'enfrontaren als de Pere, però fou atrapat quan intentava travessar el Cinca i Pere manà que fos ofegat al riu.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Joana I de Navarra",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_140_C_839_Q1",
"question": "Amb qui es volia casar l'infant Pere?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Tudela",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_140_C_839_Q2",
"question": "Quin tractat es feia efectiu amb el casament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_140_C_839_Q3",
"question": "De qui era fill natural Ferran Sanxis de Castre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antillón",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_140_C_839_Q4",
"question": "A qui va prendre castells l'infant Pere?"
},
{
"answers": [
{
"text": "disfressat de pastor",
"answer_start": 1163
}
],
"id": "P_140_C_839_Q5",
"question": "Com va voler fugir Ferran?"
}
]
},
{
"context": "La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285. La croada va ser declarada pel papa Martí IV contra Pere el Gran, per la seva intervenció en els afers sicilians en contra de la voluntat papal. La major part del conflicte es desenvolupà en terres catalanes, tot i que els primers episodis van succeir a la frontera navarroaragonesa. Com a venjança, els catalans van atacar Mallorca i Occitània.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un conflicte bèl·lic",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_140_C_840_Q1",
"question": "Què va ser la croada contra la corona d'Aragó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del 1283 al 1285",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_140_C_840_Q2",
"question": "Quan va ser?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Martí IV",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_140_C_840_Q3",
"question": "Qui la va declarar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en terres catalanes",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_140_C_840_Q4",
"question": "On es desenvolupà el conflicte majoritàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mallorca i Occitània",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_140_C_840_Q5",
"question": "Què van atacar els catalans?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jesús de Natzaret",
"paragraphs": [
{
"context": "Els Fets dels Apòstols descriuen diverses aparicions de Jesús després de la seva Ascensió.Ac 7:55 descriu una visió de sant Esteve just abans de la seva mort.[219] En el camí a Damasc, l'apòstol Pau de Tars es converteix al cristianisme després de veure una llum encegadora i sentir una veu que deia: \"Jo sóc Jesús, aquell qui persegueixes\" (Ac 9:5).[220][221] A Ac 9:10-18, Jesús instrueix Ananies de Damasc per a curar a Pau. Aquesta és l'última conversa amb Jesús explicada a la Bíblia segons el Llibre de l'Apocalipsi,[220][221] on un home anomenat Joan rep la revelació de Jesús respecte a l'escatologia cristiana.[222]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "diverses aparicions de Jesús",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_208_C_1243_Q1",
"question": "Què descriu Els Fets dels Apòstols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després de la seva Ascensió",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_208_C_1243_Q2",
"question": "Quan van ser les aparicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pau de Tars",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_208_C_1243_Q3",
"question": "Qui es converteix al cristianisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ananies de Damasc",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_208_C_1243_Q4",
"question": "A qui instrueix Jesús per curar a Pau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan",
"answer_start": 553
}
],
"id": "P_208_C_1243_Q5",
"question": "Qui rep una revelació de Jesús?"
}
]
},
{
"context": "La vida de Jesús segons els relats del Nou Testament, i generalment des d'una perspectiva cristiana, ha estat un tema freqüent en el cinema gairebé des de la seva mateixa aparició. De fet, Jesús de Natzaret és un dels personatges més interpretats en el cinema. Ja el 1898 la vida de Jesús va ser portada a la pantalla per Georges Hatot i Louis Lumière, en un film titulat La vie et la passion de Jésus-Christ. En el cinema mut destaca la superproducció Rei de reis, de Cecil B. DeMille.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del Nou Testament",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_208_C_1244_Q1",
"question": "En quins relats es basen les peŀlícules sobre la vida de Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cristiana",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_208_C_1244_Q2",
"question": "Des de quina perspectiva es fan generalment aquestes pel·lícules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jesús de Natzaret",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_208_C_1244_Q3",
"question": "Quin és un dels personatges més interpretats en cinema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La vie et la passion de Jésus-Christ",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_208_C_1244_Q4",
"question": "Com es titula la pel·lícula que van fer Georges Hatot i Louis Lumière?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rei de reis",
"answer_start": 453
}
],
"id": "P_208_C_1244_Q5",
"question": "Quina pel·lícula sobre Jesús va dirigir Cecil B. DeMille?"
}
]
},
{
"context": "Després de la seva detenció, Jesús és portat al Sanedrí, a l'òrgan judicial jueu.[198] Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.[199] En Mt 26:57, Mc 14:53 i Lc 22:54, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot Caifàs, on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.[197][200][201] Jn 18:12-14 afirma que Jesús primer és portat a Annàs, que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.[197][200][201]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Sanedrí",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_208_C_1245_Q1",
"question": "On porten a Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'òrgan judicial jueu",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_208_C_1245_Q2",
"question": "Què és el Sanedrí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en els detalls dels judicis",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_208_C_1245_Q3",
"question": "En què difereixen els evangelis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jn 18:12",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_208_C_1245_Q5",
"question": "On s'afirma que Jesús és portat a Annàs?"
}
]
},
{
"context": "També hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la Crucifixió de Jesús. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC.[5][66] Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador romà de Judea entre el 26 i el 36 dC.[67][68][69] La data de la Conversió de Pau (estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un límit superior de la data de la crucifixió. Les dates de la conversió i el ministeri de Pau es poden determinar mitjançant l'anàlisi de les epístoles de Pau i el Llibre dels Fets.[70][71] Els astrònoms des d'Isaac Newton han intentat esbrinar amb precisió la data de la crucifixió mitjançant l'anàlisi del moviment lunar i el càlcul de les dates històriques de la Pasqua jueva,[e] una festivitat basada en el calendari hebreu, que era un calendari lunisolar. Les dates més acceptades derivades d'aquest mètode són el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambdós del calendari Julià).[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a determinar l'any de la Crucifixió",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_208_C_1246_Q1",
"question": "En què trobem diversos enfocaments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre l'any 30 i el 33 dC",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_208_C_1246_Q2",
"question": "Quan va morir segons la majoria d'estudiosos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pilat",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_208_C_1246_Q3",
"question": "Qui governava Judea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els astrònoms",
"answer_start": 584
}
],
"id": "P_208_C_1246_Q4",
"question": "Qui ha intentat fixar la data segons l'anàlisi del moviment lunar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hebreu",
"answer_start": 815
}
],
"id": "P_208_C_1246_Q5",
"question": "En quin calendari es basa la Pasqua jueva?"
}
]
},
{
"context": "Els estudiosos divideixen el ministeri de Jesús en diverses etapes. Comença quan Jesús torna a Galilea des del desert de Judea després de rebutjar la temptació de Satanàs. Jesús predica al voltant de Galilea Mt 4:18-20, on forma els seus primers deixebles que finalment formaran el nucli de l'Església primitiva.[123][136] Aquest període inclou el Sermó de la Muntanya, un dels discursos més importants de Jesús,[136][137] l'aturada de la tempesta, l'alimentació dels 5.000 homes, la caminada de Jesús sobre l'aigua i diversos altres miracles i paràboles.[138] Acaba amb la Confessió de Pere i la Transfiguració.[139][140]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en diverses etapes",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_208_C_1247_Q1",
"question": "En què divideixen el ministeri de Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Galilea",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_208_C_1247_Q2",
"question": "On torna Jesús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la temptació de Satanàs",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_208_C_1247_Q3",
"question": "Què va rebutjar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el nucli de l'Església",
"answer_start": 279
}
],
"id": "P_208_C_1247_Q4",
"question": "Què formaran els seus deixebles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Sermó de la Muntanya",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_208_C_1247_Q5",
"question": "Quin és un dels discursos més importants de Jesús?"
}
]
},
{
"context": "El corrent principal del judaisme rebutja que Jesús sigui Déu o una part d'una Trinitat.[322] Sosté que Jesús no és el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messiàniques del Tanakh ni es va encarnar amb les característiques personals del messies.[323] Segons la tradició jueva, el darrer profeta va ser Malaquies[324] al segle v abans de Crist.[325] Un grup conegut com els jueus messiànics consideren que Jesús fou el messies, però es discuteix si aquesta comunitat és una secta del judaisme.[326]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El corrent principal del judaisme",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_208_C_1248_Q1",
"question": "Qui rebutja que Jesús sigui Déu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Jesús no és el messies jueu",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_208_C_1248_Q2",
"question": "Què sostenen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Malaquies",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_208_C_1248_Q3",
"question": "Qui va ser el darrer profeta segons els jueus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els jueus messiànics",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_208_C_1248_Q4",
"question": "Quins jueus consideren que Jesús fou el messies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les profecies messiàniques del Tanakh",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_208_C_1248_Q5",
"question": "Què no va complir Jesús?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Art de Catalunya",
"paragraphs": [
{
"context": "Moviment de postguerra, suposà el rebuig de la forma per una millor llibertat conceptual i una nova connexió amb l'espectador, segons el concepte d'\"obra oberta\" formulat per Umberto Eco. Són obres generalment abstractes, en què destaca el color i el substrat material de l'obra. Destacà Antoni Tàpies, pintor de renom internacional i el primer gran renovador de l'art espanyol de postguerra, principal representant de la \"pintura matèrica\", autor d'una obra introspectiva i amb certa espiritualitat, amb petites figuracions simbòliques (Zoom, 1946; Collage de creus, 1947; Oval blanc, 1957).[120] Modest Cuixart combinà la pintura matèrica amb la gestual, fent quadres en què barreja l'oli amb llimadures metàl·liques per donar lluentor a l'obra (Omorka, 1958). Josep Guinovart fa quadres de gran format, amb barreja de materials, de vegades transformats pel foc (Àvila, 1963; Crist de les glòries, 1968). Albert Ràfols Casamada s'adscriu al taquisme, amb quadres de grans superfícies llises, austeres, sense gairebé color (Homenatge a Schönberg, 1963). Joan Hernàndez Pijuan té un estil expressionista postcubista, amb forta càrrega social (Pintura, 1959).[121]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Umberto Eco",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_596_C_3571_Q1",
"question": "Qui va formular el concepte d'\"obra oberta\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antoni Tàpies",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_596_C_3571_Q2",
"question": "Qui està considerat com a principal representant de la \"pintura matèrica\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la pintura matèrica amb la gestual",
"answer_start": 621
}
],
"id": "P_596_C_3571_Q3",
"question": "Quines pintures combinà Modest Cuixart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per donar lluentor a l'obra",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_596_C_3571_Q4",
"question": "Per què barreja Modest Cuixart l'oli amb llimadures metàl·liques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al taquisme",
"answer_start": 940
}
],
"id": "P_596_C_3571_Q5",
"question": "A quin estil de pintura s'adscriu Albert Ràfols Casamada?"
}
]
},
{
"context": "L'escultura d'època imperial guanya en realisme, sobretot en el retrat, amb un gran domini de la fisiognomia per part dels artistes d'aquesta època; n'hi ha nombroses mostres trobades a les muralles de Bàrcino. A partir del segle ii destaquen els sarcòfags decorats, com el d'Hipòlit trobat al mar davant la costa de Tarragona, possiblement d'origen grec, representant escenes del mite d'Hipòlit i Fedra.[22] També destaca en la decoració de cases i vil·les el mosaic, que té un gran desenvolupament en aquesta època, com els trobats a les ruïnes d'Empúries, amb una escena amb Agamèmnon i Ifigènia; el de la vil·la romana de Bell-lloc del segle iv, amb una cursa de quadrigues; el de la vil·la dels Munts (Altafulla), amb una representació de les muses; o el de la vil·la dels Ametllers de Tossa de Mar (segles IV-V).[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els sarcòfags decorats",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_596_C_3572_Q1",
"question": "Què destaca a partir del segle ii?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al mar davant la costa de Tarragona",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_596_C_3572_Q2",
"question": "On es va trobar el sarcòfag d'Hipòlit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del mite d'Hipòlit i Fedra",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_596_C_3572_Q3",
"question": "Quines escenes es representen al sarcòfag d'Hipòlit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les ruïnes d'Empúries",
"answer_start": 534
}
],
"id": "P_596_C_3572_Q4",
"question": "On es troba el mosaic amb una escena amb Agamèmnon i Ifigènia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del segle iv",
"answer_start": 636
}
],
"id": "P_596_C_3572_Q5",
"question": "De quan és el mosaic de la vil·la romana de Bell-lloc?"
}
]
},
{
"context": "El romànic és un moviment europeu, desenvolupat des d'Espanya, Itàlia o Anglaterra fins a tot el centre d'Europa i Escandinàvia. Tipològicament, és hereu de les formes romanes, si bé arriben noves influències com la romana d'Orient.[31] És un art de caràcter religiós, desenvolupat principalment en esglésies en l'arquitectura i de temàtica cristiana en les arts plàstiques. A Catalunya, les principals influències provenen de la Llombardia i de les escoles provençal i tolosana, si bé es creen noves tipologies en l'ús de la pedra i en la coberta de grans superfícies amb volta que permeten parlar d'un romànic autènticament català.[32] L'arquitectura romànica destaca per l'ús de voltes de canó i arcs de mig punt.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "religiós",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_596_C_3573_Q1",
"question": "Quin caràcter té el romànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en esglésies en l'arquitectura i de temàtica cristiana en les arts plàstiques",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_596_C_3573_Q2",
"question": "On es desenvolupa l'art romànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la Llombardia i de les escoles provençal i tolosana",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_596_C_3573_Q3",
"question": "D'on provenen les principals influències a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'ús de voltes de canó i arcs de mig punt",
"answer_start": 670
}
],
"id": "P_596_C_3573_Q4",
"question": "Per què destaca l'arquitectura romànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des d'Espanya, Itàlia o Anglaterra fins a tot el centre d'Europa i Escandinàvia. Tipològicament",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_596_C_3573_Q5",
"question": "Des d'on es desenvolupa el romànic?"
}
]
},
{
"context": "En el primer romànic, d'influència llombarda, destaquen les esglésies de Sant Vicenç de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera i Sant Jaume de Frontanyà, així com els monestirs de Ripoll, Breda, Sant Miquel de Cuixà i la catedral de Vic, obres promogudes per l'abat Oliba.[33] La tècnica llombarda destaca per l'ús de pedra desbastada de petites proporcions, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcs cecs per ornamentació, i arcs torals i formers per reforçar voltes i murs.[34] La influència llombarda arriba fins al segle xii a indrets com Taüll o la Vall de Boí. També hi ha exemples allunyats de la influència llombarda, com Sant Pere de Rodes o Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sant Vicenç de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera i Sant Jaume de Frontanyà",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_596_C_3575_Q1",
"question": "Quines són les esglésies que destaquen del primer romànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desbastada de petites proporcions",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_596_C_3575_Q3",
"question": "Com és la pedra que s'utilitza en la tècnica llombarda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb volta",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_596_C_3575_Q4",
"question": "Amb què es cobrien els grans espais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins al segle xii",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_596_C_3575_Q5",
"question": "Fins quan va arribar la influència llombarda?"
}
]
},
{
"context": "Al segle i de la nostra era la ciutat de Tàrraco, esdevinguda capital de la nova província de la Tarraconensis, té una època de gran desenvolupament, amb la remodelació del fòrum i la construcció de la basílica judicial i del teatre. Aquestes construccions destaquen tant per la seva monumental arquitectura com l'acurada decoració escultòrica, amb nombroses estàtues en marbre representant membres de la família imperial. La remodelació de Tàrraco culmina a la segona meitat del segle I amb la creació del fòrum provincial, amb un gran temple dedicat al culte de l'emperador i un circ de curses de cavalls.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "marbre",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_596_C_3576_Q2",
"question": "En quin material es feien les estàtues que formaven part de la decoració escultòrica de les construccions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "membres de la família imperial",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_596_C_3576_Q3",
"question": "Què representaven les estàtues en marbre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la segona meitat del segle I",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_596_C_3576_Q4",
"question": "Quan va culminar la remodelació de Tàrraco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al culte de l'emperador",
"answer_start": 552
}
],
"id": "P_596_C_3576_Q5",
"question": "A qui estava dedicat el temple?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Star Wars Episode I: The Phantom Menace",
"paragraphs": [
{
"context": "La història acaba amb cinc històries que transcorren simultàniament. La principal és que Palpatine es converteix en canceller, el qual condueix un atac de la Federació de Comerç a Naboo, els jedis són enviats allà i Anakin comença el seu llarg camí que l'acabarà portant al costat fosc de la força. Igual que en la trilogia original, Lucas va desenvolupar a The Phantom Menace una sèrie de temes a través de la narrativa. La dualitat és freqüent, amb Amidala que una reina que es fa passar per criada, Palpatine que juga en els dos papers de la guerra i Obi-Wan que està en contra d'algunes ensenyances de Qui-Gon com, per exemple, entrenar Anakin; al final és ell mateix qui l'acaba entrenant. L'equilibri també és freqüent, Anakin és suposadament escollit per portar l'equilibri a la força i els personatges que han d'influir-lo d'alguna manera o altre. Com va dir Lucas: \"Anakin necessita una mare, Obi-Wan un mestre, Darth Sidious un aprenent, sense tots aquests elements no hi hauria drama\".[39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_343_C_2053_Q1",
"question": "Quantes històries transcorren simultàniament a The Phantom Menace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en canceller",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_343_C_2053_Q2",
"question": "En què es converteix Palpatine a The Phantom Menace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al costat fosc de la força",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_343_C_2053_Q3",
"question": "A on el portarà el camí ue comença Anakin a The Phantom Menace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per criada",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_343_C_2053_Q4",
"question": "Per què es fa passar Amidala a The Phantom Menace?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per portar l'equilibri a la força",
"answer_start": 758
}
],
"id": "P_343_C_2053_Q5",
"question": "Per a què es suposa que han escollit a Anakin a The Phantom Menace?"
}
]
},
{
"context": "El coordinador d'especialistes Nick Gillard va ser contractat per crear un nou estil de lluita jedi que es diferenciés de la trilogia original. Gillard va comparar les batalles amb espases de llum amb una partida d'escacs on \"cada moviment és un escac\". Com usen armes de curt abast, Gillard va teoritzar que els jedis han hagut de desenvolupar un estil de lluita que combinés tots els estils d'esgrima, com ara el kendo i altres estils de kenjutsu, amb altres tècniques de balanceig, com en el tennis i l'ús de la destral. Mentre entrenava a Liam Neeson i Ewan McGregor, Gillard escrivia una seqüència de lluita d'uns 60 segons de durada, la qual seria cinc o sis seqüències.[45] Lucas més tard es va referir als jedis com \"negociadors\", en comptes de soldats amb un gran nombre de víctimes. La preferència al combat cos a cos tenia la intenció de donar un paper més espiritual i intel·lectual als jedis.[45] Com Gillard pensava que els salts acrobàtics no semblaven realistes amb els actors i els especialistes penjats dels cables, es van usar impulsors d'aire en el seu lloc.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Nick Gillard",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_343_C_2054_Q1",
"question": "A qui van contractar per crear un nou estil de lluita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que es diferenciés de la trilogia original",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_343_C_2054_Q2",
"question": "Com volien que fos aquest nou estil de lluita?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tots els estils d'esgrima",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_343_C_2054_Q3",
"question": "Què combina l'estil de lluita dels jedis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Liam Neeson i Ewan McGregor",
"answer_start": 541
}
],
"id": "P_343_C_2054_Q4",
"question": "A qui va entrenar Nick Gillard?"
},
{
"answers": [
{
"text": "impulsors d'aire",
"answer_start": 1046
}
],
"id": "P_343_C_2054_Q5",
"question": "Què va usar Gillard perquè els salts acrobàtics fossin mes reals?"
}
]
},
{
"context": "El disseny de les criatures va anar a mans de l'artista Terryl Whitlatch. Molts dels aliens van sorgir d'hibridar diferents animals reals. També va dissenyar esquelets detallats dels personatges principals i els músculs facials de Jar Jar Binks com a referència per als animadors de l'ILM. Cada criatura reflecteix el seu entorn, a Naboo són més boniques, el planeta és \"exuberant i més respectuosa amb els animals\", a Tatooine hi ha criatures d'aspecte rude \"amb l'adob de pell adobada per protegir-los de les inclemències dures del desert\" i a Coruscant apareixen alienígenes d'aspecte humà més bípedes.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Terryl Whitlatch",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_343_C_2055_Q1",
"question": "Qui va dissenyar les criatures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'hibridar diferents animals reals",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_343_C_2055_Q2",
"question": "D'on van sorgir molts dels aliens creats per Terryl Whitlatch?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Jar Jar Binks",
"answer_start": 228
}
],
"id": "P_343_C_2055_Q3",
"question": "De qui va dissenyar els músculs facials Terryl Whitlatch?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu entorn",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_343_C_2055_Q4",
"question": "Què reflecteix cada criatura dissenyada per Terryl Whitlatch?"
},
{
"answers": [
{
"text": "humà",
"answer_start": 588
}
],
"id": "P_343_C_2055_Q5",
"question": "Quin aspecte tenen els alienígenes que va crear Terryl Whitlatch per Coruscant?"
}
]
},
{
"context": "L'edició va durar dos anys i va ser realitzada tant per Paul Martin Smith, qui va iniciar el procés a Anglaterra i es va centrar en els diàlegs, com per Ben Burtt, responsable de les seqüències d'acció, sota la supervisió de Lucas. Els sistemes d'edició no lineals van jugar un paper important per a la traducció de la visió de Lucas, amb ell constantment ajustant, revisant i reelaborant plans i escenes. La barreja final de so va ser introduïda el març de 1999 i el mes següent la pel·lícula es va completar amb el lliurament dels efectes visuals restants.[60]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dos anys",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_343_C_2056_Q1",
"question": "Quant va durar l'edició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paul Martin Smith",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_343_C_2056_Q2",
"question": "Qui va realitzar l'edició centrant-se en la part dels diàlegs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ben Burtt",
"answer_start": 153
}
],
"id": "P_343_C_2056_Q3",
"question": "Qui va realitzar l'edició centrant-se en la part de les seqüències d'acció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el març de 1999",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_343_C_2056_Q4",
"question": "Quan van introduir la barreja final de so?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el lliurament dels efectes visuals restants",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_343_C_2056_Q5",
"question": "Com es va completar la pel·lícula?"
}
]
},
{
"context": "Després de l'estrena de la pel·lícula, hi va haver controvèrsia sobre si diversos personatges alienígenes reflecteixen estereotips racials, en particular: el maldestre Jar Jar Binks, té llargues orelles caigudes que recorden a la gent amb rastes i la seva forma de parlar que recorda al patuès del Carib,[134] els neimoidians cobdiciosos i corruptes de la Federació de Comerç parlaven amb accents d'Àsia oriental i els habitants del desert com Watto s'han interpretat com un estereotip jueu. Lucas ha negat categòricament totes aquestes implicacions,[116] però, l'animador Rob Coleman va admetre que veia imatges d'Alec Guinness com Fagin a Oliver Twist per inspirar els seus animadors en la creació de Watto.[135] Jar Jar Binks va ser descrit per un crític com: \"servil i covard... un estereotip negre Minstrel show similar a Stepin Fetchit\".[121] Michael Eric Dyson, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Georgetown, va observar que tot el poble gungan sembla estranyament suggestiu d'una tribu primitiva africana: \"El líder de la tribu de Jar Jar és un gras i maldestre bufó amb una veu retumbant, i sembla una caricatura estereotipada d'un cap tribal africà.\"[136]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "estereotips racials",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_343_C_2057_Q1",
"question": "Què es pensava que reflectien certs personatges alienígenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al patuès del Carib",
"answer_start": 284
}
],
"id": "P_343_C_2057_Q2",
"question": "A què recorda el parlar de Jar Jar Binks?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb accents d'Àsia oriental",
"answer_start": 385
}
],
"id": "P_343_C_2057_Q3",
"question": "Amb quin accent parlen els neimoidians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un estereotip jueu",
"answer_start": 468
}
],
"id": "P_343_C_2057_Q4",
"question": "Com s'han interpretat els habitants del desert com Watto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ha negat categòricament totes aquestes implicacions",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_343_C_2057_Q5",
"question": "Com ha reaccionat Lucas a la controvèrsia dels estereotips racials?"
}
]
},
{
"context": "Lucas també va decidir fer vestits elaborats, ja que la societat era més sofisticada que la que sortia en la trilogia original. La dissenyadora Trisha Biggar i el seu equip van crear més de mil vestits, amb la inspiració de diferents cultures de totes les galàxies.[47] Biggar va treballar estretament amb el concepte del dissenyador Iain McCaig, va crear una paleta de colors pels habitants de cada món, mentre Tatooine seguia amb la idea d'Una nova esperança amb colors sorra blanquejats pel sol, Coruscant tenia grisos, marrons i negres, i Naboo tenia verd i or pels éssers humans, mentre que els gungans portaven \"un aspecte corretjós, com la seva pell\". Els vestits jedi seguien el patró original.[48] Lucas digué que ell i Biggar mirarien l'art conceptual per treballar en \"traduir tots aquests dissenys en el drap, la tela i els materials que realment funcionen, feina que no sembla fàcil\". Biggar també va consultar a Gillard alhora de buscar formes en què els vestits s'adaptessin a les escenes d'acció, i el departament de criatures per \"no fer servir en excés\" en les pells exòtiques. Un departament de vestuari enorme es va fixar en Leavesden Film Studios per crear des de zero més de 250 vestits dels actors principals i 5.000 pels personatges de fons.[49]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "elaborats",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_343_C_2058_Q1",
"question": "Com va decidir que serien els vestits Lucas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Trisha Biggar",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_343_C_2058_Q2",
"question": "Quin va ser la dissenyadora del vestuari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de mil",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_343_C_2058_Q3",
"question": "Quants vestits van crear Trisha Biggar i el seu equip?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una paleta de colors",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_343_C_2058_Q4",
"question": "Què va crear Trisha Biggar per als habitants de cada món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els vestits jedi",
"answer_start": 659
}
],
"id": "P_343_C_2058_Q5",
"question": "Què seguia el patró original?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Acròpoli d'Atenes",
"paragraphs": [
{
"context": "L'Acròpoli fortificada va servir com ciutadella per Pisístrat. Aquest va ser derrocat el 510 aC per una revolució popular que va tenir el suport dels espartans i se'n van demolir els murs. Al mateix lloc, cap al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les Guerres Mèdiques contra les tropes perses, els quals van construir defenses de fusta a les parts fetes malbé de la muralla, que no van aturar les tropes invasores del rei Xerxes I de Pèrsia en la seva conquesta de l'Acròpoli, amb el saqueig i la crema dels temples més grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espartà Leònides, els grecs van aguantar l'avenç dels perses de Xerxes durant tres dies. La resistència oferta a les Termòpiles va donar temps a Atenes i altres ciutats estat de l'Hèl·lade per preparar-se per la batalla i vèncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. En retornar a Atenes, Cimó II i Temístocles van ordenar la reconstrucció dels murs sud i nord.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com ciutadella per Pisístrat",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_574_C_3439_Q1",
"question": "Per a què va servir l'Acròpoli fortificada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 510 aC",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_574_C_3439_Q2",
"question": "Quan va ser derrocat Pisístrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "espartans",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_574_C_3439_Q3",
"question": "Qui va recolzar la revolució popular el 510 aC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "defenses de fusta a les parts fetes malbé de la muralla",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_574_C_3439_Q4",
"question": "Què van construir els antics habitants d'Atenes que es van refugiar a l'Acròpoli durant les Guerres Mèdiques?"
}
]
},
{
"context": "Herodes Àtic, cònsol romà, escrivia al seu amic Ciceró parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acròpoli. Per exemple, l'any 161 es va construir gràcies a Herodes Àtic un odèon al costat del teatre de Dionís. Durant la invasió dels hèruls de l'any 267, aquest teatre va ser destruït i més tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccolò de Martini que es tractava d'un pont. Al segle xix es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any 1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ciceró",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_574_C_3440_Q1",
"question": "Qui era amic d'Herodes Àtic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per visitar la ciutat",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_574_C_3440_Q3",
"question": "Per què visitaven molts italians la ciutat d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al costat del teatre de Dionís",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_574_C_3440_Q4",
"question": "On es va construir un odèon l'any 161?"
},
{
"answers": [
{
"text": "267",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_574_C_3440_Q5",
"question": "En quin any van envair els hèruls l'Acròpoli?"
}
]
},
{
"context": "El temple del Partenó es va transformar en església cristiana durant l'edat mitjana. Es faria servir també com polvorí durant el setge d'Atenes pels venecians. L'any 1687, amb l'explosió d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les façanes laterals, que van ser les més afectades. A començaments del segle xix se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otomà, les quals van ser adquirides per l'ambaixador anglès Lord Elgin i venudes el 1816 al Museu Britànic.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en església cristiana",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_574_C_3441_Q1",
"question": "En què es va transformar el temple del Partenó durant l'edat mitjana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com polvorí",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_574_C_3441_Q2",
"question": "Quin ús va tenir el temple del Partenó durant el setge d'Atenes pels venecians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'explosió d'una bomba",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_574_C_3441_Q3",
"question": "Què va provocar l'any 1687 el desplom de moltes de les columnes de les façanes laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "otomà",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_574_C_3441_Q4",
"question": "Quin govern va permetre a començaments del segle xix que s'arrenquessin moltes de les escultures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lord Elgin",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_574_C_3441_Q5",
"question": "Qui va adquirir les escultures que es van arrencar a començaments del segle xix?"
}
]
},
{
"context": "Després de l'edat fosca grega, l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Després de la invasió dòrica del segle x aC, un nou edifici denominat Enneàpylon («nou portes») va cobrir la font. Traces de cases micèniques demostren que l'Acròpoli estigué permanentment habitada durant aquesta època i que va continuar així durant els períodes foscs que van precedir el naixement de la polis atenesa el segle viii aC. En aquella època hi havia també un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un mègaron o pati d'audiències i reunions. No se sap amb certesa, però, si es tractava de diversos edificis o bé tots estaven agrupats en una única construcció.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Després de l'edat fosca grega",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_574_C_3442_Q1",
"question": "Quan es va convertir l'Acròpoli en el centre de culte de la ciutat d'Atenes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Enneàpylon",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_574_C_3442_Q2",
"question": "Com s'anomena l'edifici que va cobrir la font després de la invasió dòrica del segle x aC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«nou portes»",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_574_C_3442_Q3",
"question": "Què significa Enneàpylon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Traces de cases micèniques",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_574_C_3442_Q4",
"question": "Què demostra que l'Acròpoli va estar en una època permanentment habitada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el segle viii aC",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_574_C_3442_Q5",
"question": "Quan es va produir el naixement de la polis atenesa?"
}
]
},
{
"context": "Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part més alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat sota els del Partenó. La seva planta era una mica més estreta i allargada, com era habitual als edificis dòrics arcaics. L'edifici, projecte de Temístocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom d'Hekatómpedon, però sembla que la construcció es va suspendre i, una vegada desterrat Cimó II, va ser el gran Pèricles qui va assumir el projecte.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Es va aplanar el terreny i es van fer les bases",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_574_C_3443_Q1",
"question": "Què es va fer per aixecar un altre temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la part més alta del recinte",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_574_C_3443_Q2",
"question": "On s'ubicaria l'altre temple que s'havia d'aixecar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sota els del Partenó",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_574_C_3443_Q3",
"question": "On s'han trobat els fonaments del nou temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mica més estreta i allargada",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_574_C_3443_Q4",
"question": "Com era la planta del nou temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "100",
"answer_start": 312
}
],
"id": "P_574_C_3443_Q5",
"question": "Quants peus de llarg havia de tenir el nou temple?"
}
]
},
{
"context": "Els Propileus eren la gran entrada a l'Acròpoli d'Atenes. Foren construïts a partir de l'any 437 aC per l'arquitecte Mnèsicles, en un terreny molt accidentat. Les sis columnes de l'entrada són dòriques, tant a la façana davantera com les sis de la part posterior. Bastit amb marbre pentèlic, consta d'un vestíbul de 24 x 18 metres. A l'interior, un mur amb cinc portes el divideix en dues parts; l'occidental, més gran, té dues fileres de tres columnes jòniques que formen tres naus.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la gran entrada a l'Acròpoli d'Atenes",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_574_C_3444_Q1",
"question": "Què eren els Propileus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a partir de l'any 437 aC",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_574_C_3444_Q2",
"question": "Quan van ser construïts els Propileus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mnèsicles",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_574_C_3444_Q3",
"question": "Per quin arquitecte van ser dissenyats els Propileus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt accidentat",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_574_C_3444_Q4",
"question": "Com era el terreny en el que es van construir els Propileus?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Antoni Gaudí i Cornet",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1891, rep l'encàrrec dels comerciants de teixits Mariano Andrés i Simón Fernández, proveïdors d'Eusebi Güell, per a la realització d'una casa a Lleó l'anomenada casa de los Botines. El seu aspecte és monumental, ja que està situada en ple cor de la ciutat i es tracta d'una casa a quatre vents, d'estil neogòtic; consta d'una planta baixa comercial i habitatges a les plantes superiors; es va realitzar amb pedra calcària i la coberta de pissarra. Va ser criticada per part d'alguns professionals en observar la poca estabilitat que podria tenir, ja que s'estava construint amb només els murs de càrrega exteriors i uns pilars de fosa a la planta baixa; en conèixer aquests rumors, Gaudí va dir que volia els rumors per escrit, per emmarcar-los i situar-los al vestíbul un cop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la façana, es va col·locar un sant Jordi amb el drac, realitzat per Llorenç Matamala a Barcelona. Els plànols de l'edifici es van trobar dins d'un tub de plom col·locat sota de l'estàtua de sant Jordi, en una restauració del 1951 en què va haver de ser desmuntada l'escultura.[39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1891",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_218_C_1303_Q1",
"question": "Quin any li fan l'encàrrec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "los Botines",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_218_C_1303_Q2",
"question": "Com es diu la casa que va realitzar a Lleó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "neogòtic",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_218_C_1303_Q3",
"question": "De quin estil és la casa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Llorenç Matamala",
"answer_start": 892
}
],
"id": "P_218_C_1303_Q4",
"question": "Qui va realitzar l'escultura de Sant Jordi de la façana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins d'un tub de plom col·locat sota de l'estàtua de sant Jordi",
"answer_start": 961
}
],
"id": "P_218_C_1303_Q5",
"question": "On van trobar els plànols de l'edifici?"
}
]
},
{
"context": "El Parc Güell (1900-1914) havia de ser una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 60 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona, però va resultar un fracàs comercial, i se'n vengueren només dues parcel·les. En el disseny del parc, es posa clarament de manifest la mà i l'estil peculiar de Gaudí, evident en qualsevol element, per petit que sigui. Hi existeixen formes ondades, semblants a rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre, obra de Josep Maria Jujol. La plaça està parcialment sostinguda per la sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes, s'hi troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser-ne cent). Fins a aquest lloc, hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant d'una escultura de sargantana, que ha esdevingut l'emblema del jardí. A l'entrada principal del parc, s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics. El de la mà dreta és la casa del Guarda, ideada i dissenyada per Gaudí com a habitatge per al porter del Parc Güell. Acull l'exposició “Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d'un ideal urbà”, del Museu d'Història de Barcelona, MUHBA.[50]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una urbanització",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_218_C_1304_Q1",
"question": "Què havia de ser el Parc Güell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament 60",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_218_C_1304_Q2",
"question": "Quants habitatges d'hi havien de construir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_218_C_1304_Q3",
"question": "Quantes parceŀles es van vendre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Josep Maria Jujol",
"answer_start": 939
}
],
"id": "P_218_C_1304_Q4",
"question": "De qui és obra el trencadís del banc de la plaça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una escultura de sargantana",
"answer_start": 1408
}
],
"id": "P_218_C_1304_Q5",
"question": "Què ha esdevingut l'emblema del jardí?"
}
]
},
{
"context": "Actualment, està en procés de beatificació per l'Església catòlica. L'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí va sol·licitar l'autorització junt amb la petició de l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici del procés per a la seva beatificació, que va ser autoritzat pel Vaticà l'any 2000. L'any 2003 es varen presentar al cardenal José Saraiva Martins, al Vaticà, tots els documents del treball realitzat fins aquell any al procés diocesà de Barcelona. El juny del 2003 el procés canònic quedà obert en la Congregació per les Causes dels Sants a Roma.[78][79] Des de l'any 2003, la diòcesi de Barcelona el considera servent de Déu per les seves virtuts cristianes.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'any 2000",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_218_C_1305_Q1",
"question": "Quan es va autoritzar el procés de beatificació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_218_C_1305_Q2",
"question": "Quina associació va sol·licitar l'autorització?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cardenal José Saraiva Martins",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_218_C_1305_Q4",
"question": "A qui es van presentar els documents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "servent de Déu",
"answer_start": 634
}
],
"id": "P_218_C_1305_Q5",
"question": "Com és considerat per la diòcesi de Barcelona?"
}
]
},
{
"context": "Durant l'any 1882, va signar juntament amb altres arquitectes un manifest a favor del projecte per la nova catedral de Barcelona de Joan Martorell i Montells, projecte que havia realitzat a llapis i que Gaudí es va encarregar de delinear a tinta xinesa; finalment, es va construir la façana de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. També per a Joan Martorell va dibuixar un projecte d'església per a un monestir benedictí de Cuevas de Vera, actualment Cuevas del Almanzora, a la província d'Almeria, dedicat a l'Esperit Sant i que no es va arribar a realitzar. Encara per aquestes mateixes dates va col·laborar amb Martorell a l'església de les Saleses amb un estil neogòtic semblant al de Viollet-le-Duc, amb paviments ceràmics i l'altar al mig del creuer, i en un altre projecte per a l'església del col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, d'estil neobizantí. Gràcies a aquestes col·laboracions, va sorgir la recomanació de Joan Martorell perquè Gaudí passés a encarregar-se de la direcció d'obres del temple de la Sagrada Família a Francesc de Paula Villar, el qual havia renunciat per desavinences amb la junta d'obres del temple.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un manifest",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_218_C_1306_Q1",
"question": "Què va signar durant el 1882?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a un monestir benedictí",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_218_C_1306_Q2",
"question": "Per a què va dibuixar un projecte d'església?"
},
{
"answers": [
{
"text": "neogòtic",
"answer_start": 662
}
],
"id": "P_218_C_1306_Q3",
"question": "De quin estil és l'església de les Saleses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'església del col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp",
"answer_start": 783
}
],
"id": "P_218_C_1306_Q4",
"question": "De quin estil és l'església del col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè Gaudí passés a encarregar-se de la direcció d'obres del temple de la Sagrada Família",
"answer_start": 937
}
],
"id": "P_218_C_1306_Q5",
"question": "Per a què el va recomanar Joan Martorell?"
}
]
},
{
"context": " El dia 7 de juny del 1926,[56] Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Havia creuat el carrer de Bailèn prop de la plaça de Tetuan. Era un camí que feia molts vespres per anar de l'església de Sant Felip Neri a la Sagrada Família. Tanmateix, aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa de socors de la ronda de Sant Pere i d'aquí a l'hospital de la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire, van trigar a adonar-se que es tractava del genial arquitecte; això no va ser fins que va ser reconegut per mossèn Gil Parés i l'arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, que el trobaren a la sala de Sant Tomàs. Quan els amics que li feren costat li proposaren anar a una clínica, Gaudí contestà: «El meu lloc és aquí, entre els pobres». Va morir el dia 10 de juny del 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a les cinc i vuit minuts de la tarda. El seu fèretre va ser cobert amb la senyera de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya[57] i s'exposà en capella ardent al mateix hospital fins al dia 12.[58] La tarda del 12 de juny es traslladà el fèretre en una nombrosa comitiva fúnebre encapçalada per l'alcalde de Barcelona, Darius Rumeu, baró de Viver, fins a entrar a la catedral de Barcelona per la porta de Santa Llúcia.[58] Es digué un respons a l'altar major de la catedral i, tot seguit, la comitiva fúnebre prosseguí en mig d'una imponent manifestació de dol pel gran nombre de persones que s'hi afegiren, fins a arribar a la cripta de la Sagrada Família, on l'Orfeó Català cantà un respons[58] i on Gaudí fou enterrat a la capella de Nostra Senyora del Carme.[59] A la seva làpida, hi ha la inscripció:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Sant Felip Neri a la Sagrada Família",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_218_C_1308_Q1",
"question": "Quin recorregut feia Antoni Gaudí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tramvia el va atropellar",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_218_C_1308_Q2",
"question": "Què li va passar quan anava a travessar el carrer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel seu aspecte de captaire",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_218_C_1308_Q4",
"question": "Per què van trigar a reconèixer-lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "10 de juny del 1926",
"answer_start": 876
}
],
"id": "P_218_C_1308_Q5",
"question": "Quin dia va morir?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mont Fuji",
"paragraphs": [
{
"context": "El mont Fuji està classificat com un volcà actiu de baix risc. L'última erupció registrada començà 16 de desembre del 1707 i acabà al voltant del 24 de febrer del 1708, durant el període Edo. De vegades s'anomena \"gran erupció Hoei\". Durant aquest esdeveniment, aparegué un cràter volcànic, i un segon pic, anomenat Hoei-cen, format a la meitat del pendent,[2] al costat sud-est de la muntanya.[17] Els científics prediuen una menor activitat volcànica en els propers anys.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "baix",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_554_C_3319_Q1",
"question": "Amb quin nivell de risc està classificat el mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16 de desembre del 1707",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_554_C_3319_Q2",
"question": "Quan va començar l'última erupció registrada del mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Edo",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_554_C_3319_Q3",
"question": "Durant quin període va acabar l'última erupció del mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hoei-cen",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_554_C_3319_Q4",
"question": "Com s'anomena el segon pic que va aparèixer durant l'última erupció del volcà del mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sud-est",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_554_C_3319_Q5",
"question": "A quin costat de la muntanya es va fer el Hoei-cen?"
}
]
},
{
"context": "El mont Fuji és un volcà que forma part del cinturó de foc del Pacífic, les erupcions explosives sobretot el classifiquen com a volcà gris.[17] El volcà està localitzat a la base de la triple cruïlla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasiàtica.[24] Aquestes plaques són, respectivament, les parts occidental i oriental del Japó i la península d'Izu. El volcà Fuji constitueix el més septentrional dels arcs volcànics formats per les illes Izu. A més a més del cim principal dominat per un cràter sommital, els flancs i els peus del mont Fuji contenen una cinquantena de doms de lava i petites boques eruptives.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del cinturó de foc del Pacífic",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_554_C_3320_Q1",
"question": "De quin cinturó forma part el mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les erupcions explosives sobretot",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_554_C_3320_Q2",
"question": "Què classifica al mont Fuji com a volcà gris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la base de la triple cruïlla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasiàtica",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_554_C_3320_Q3",
"question": "On és localitza el volcà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una cinquantena",
"answer_start": 589
}
],
"id": "P_554_C_3320_Q4",
"question": "Quants doms de lava i petites boques eruptives hi ha als flancs i als peus del mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cràter sommital",
"answer_start": 524
}
],
"id": "P_554_C_3320_Q5",
"question": "Què domina el cim principal del mont Fuji?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que la majoria dels excursionistes no passen per les rutes Subashiri i Gotenba durant l'ascens, molts sí que ho fan a la baixada per gaudir dels seus camins coberts de cendra volcànica. Així, és possible cobrir la distància que separa la setena de la cinquena estació en només trenta minuts. També és possible pujar amb una bicicleta de muntanya per gaudir de la baixada, encara que l'exercici és particularment arriscat, a causa de les multituds i la dificultat en el control de la velocitat.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Subashiri i Gotenba",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_554_C_3321_Q1",
"question": "Per quines rutes no passen molts excursionistes durant l'ascens?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cendra volcànica",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_554_C_3321_Q2",
"question": "Què cobreix els cims de Subashiri i Gotenba?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trenta minuts",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_554_C_3321_Q3",
"question": "En quant de temps es pot cobrir la distància entre la setena i la cinquena estació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de les multituds i la dificultat en el control de la velocitat",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_554_C_3321_Q4",
"question": "Per què és molt arriscat baixar amb bicicleta de muntanya el mont Fuji?"
}
]
},
{
"context": "L'ascens pot durar d'entre tres a vuit hores i el descens entre dues a cinc. El camí està dividit en deu estacions i la carretera acaba a la cinquena, a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar. Els hostatges no solen estar oberts durant la nit per als caminants.[27] Hi ha quatre camins principals per arribar al cim des de la cinquena estació: Kawaguchiko, Subashiri, Gotemba i Fujinomiya (en el sentit de les agulles del rellotge) amb quatre itineraris secundaris des del peu de la muntanya: Shojiko, Yoshida, Suyama i Murayama. Les estacions estan distribuïdes al llarg de les diferents vies que es troben a diferents altures: la més alta, la cinquena estació situada a Fujinomiya, seguida per la Kawaguchiko, i finalment per la Gotenba Subashiri. Kawaguchiko, tot i ser la segona més alta, és la més popular a causa de la seva gran àrea d'aparcament.[27][28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'entre tres a vuit hores",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_554_C_3322_Q1",
"question": "Quant de temps pot durar l'ascens?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deu",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_554_C_3322_Q2",
"question": "En quantes estacions està dividit el camí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els hostatges",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_554_C_3322_Q3",
"question": "Què no sol estar obert a les nits per als caminants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kawaguchiko, Subashiri, Gotemba i Fujinomiya",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_554_C_3322_Q4",
"question": "Com s'anomenen els camins principals per arribar al cim des de la cinquena estació?"
}
]
},
{
"context": "La topografia del mont Fuji està dictada per l'activitat volcànica de la qual ha nascut: la forma de con gairebé simètric de trenta kilòmetres a la seva base, els seus vessants costeruts i bona quantitat dels 3.776 metre d'altitud, donant un volum de 870 km3 d'aquest estratovolcà.[18] Està coronat per un cràter de 500[19] a 700 metres,[18][20] de diàmetre i una profunditat d'entre 100[18] i 250 metres.[19] L'únic defecte real dels pendents està formada pel cràter Hōei-zan que es troba a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "3.776",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_554_C_3323_Q1",
"question": "Quina altitud té el mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cràter",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_554_C_3323_Q2",
"question": "Què corona el mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2.300",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_554_C_3323_Q3",
"question": "A quants metres sobre el nivell del mar es troba el cràter Hōei-zan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de con gairebé simètric",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_554_C_3323_Q4",
"question": "Quina forma té el mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "costeruts",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_554_C_3323_Q5",
"question": "Com són els vessants del mont Fuji?"
}
]
},
{
"context": "Ha estat objecte d'un accessori especial dels pintors japonesos, com el mestre del gravat japonès Katsushika Hokusai (1760-1849) amb les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji (Fugaku Sanjurokkei, 1831). Tenen una forta influència dels impressionistes europeus. El 1835, Hokusai publicà Cent Vistes del Mont Fuji (Fugaku Hyakkei) en forma de tres llibres en negre i gris.[39]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1835",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_554_C_3324_Q2",
"question": "Quan va publicar Hokusai Cent Vistes del Mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en forma de tres llibres",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_554_C_3324_Q3",
"question": "De quina forma va publicar Hokusai Cent Vistes del Mont Fuji?"
},
{
"answers": [
{
"text": "negre i gris",
"answer_start": 357
}
],
"id": "P_554_C_3324_Q4",
"question": "De quins colors són els tres llibres que va publicar Hokusai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Katsushika Hokusai",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_554_C_3324_Q5",
"question": "Qui és l'autor de Trenta-sis vistes del Mont Fuji?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Badalona",
"paragraphs": [
{
"context": "La ciutat compta amb una xarxa de centres cívics, distribuïts pels diferents barris. Els primers van ser els de la Colina (Puigfred) i el de Morera. Actualment existeixen també els centres cívics de Can Cabanyes, Torre Mena, Dalt de la Vila, Sant Roc, La Salut, Can Canyadó i Can Pepus.[99] Tots ells duen a terme tot una sèrie d'activitats per als veïns. Són d'especial esment la Festa Medieval de Can Canyadó,[100] o la Festa Indiana de Can Cabanyes.[101]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pels diferents barris",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_41_C_241_Q1",
"question": "On trobem els centres cívics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per als veïns",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_41_C_241_Q2",
"question": "Per a qui són les activitats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Festa Indiana",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_41_C_241_Q4",
"question": "Quina festa es celebra a Can Cabanyes?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a la població estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4% del total, metre que l'any 2010 és del 14,8%. D'aquesta població immigrant, un 34,7% prové de països asiàtics, un 27,3% d'estats d'Amèrica del Sud, i un 17,5% de països del Magrib. Els ciutadans de la Unió Europea suposen el 12,8% del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als països, Marroc, el Pakistan, la Xina i l'Equador són els primers, i entre els quatre suposen el 55% de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2010.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2,4%",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_41_C_242_Q1",
"question": "Quin tant per cent de població estrangera hi havia el 2001?"
},
{
"answers": [
{
"text": "14,8%.",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_41_C_242_Q2",
"question": "Quin tant per cent de població estrangera hi havia el 2010?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de països asiàtics",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_41_C_242_Q3",
"question": "D'on prové el 34,7% del immigrants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Amèrica del Sud",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_41_C_242_Q4",
"question": "De quina part del continent Americà prové un 27,3% del immigrants?"
}
]
},
{
"context": " És una masia situada a cavall dels barris de Montigalà i el Sant Crist, que segons la llegenda s'hi va aturar a descansar Cristòfor Colom en el seu camí a Sant Jeroni, on l'esperaven els Reis Catòlics. Va ser edificada originalment als segles XV-XIV. Com can Canyadó, can Bofí Vell va ser una de les masies de Badalona que es va fortificar per protegir-se dels atacs dels pirates que va patir la vila durant l'edat moderna. La masia i la seva finca van estar actives a càrrec de masovers fins a la dècada de 1970 del segle xx, moment a partir del qual comença a patir un procés de degradació i ruïna progressiva, de la qual pràcticament només en va sobreviure la seva monumental torre. L'edifici de la casa ha estat objecte de reconstrucció i la masia, en general, de restauració. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona, però encara resta sense ús.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Montigalà i el Sant Crist",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_41_C_243_Q1",
"question": "Entre quins barris trobem la masia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cristòfor Colom",
"answer_start": 123
}
],
"id": "P_41_C_243_Q2",
"question": "Qui s'hi va aturar a descansar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als segles XV-XIV",
"answer_start": 233
}
],
"id": "P_41_C_243_Q3",
"question": "Quan va ser edificada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per protegir-se dels atacs dels pirates",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_41_C_243_Q4",
"question": "Per què la van fortificar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Ajuntament de Badalona",
"answer_start": 809
}
],
"id": "P_41_C_243_Q5",
"question": "Qui és el propietari actualment?"
}
]
},
{
"context": "El nucli medieval és l'àrea avui coneguda com a Dalt de la Vila, que ocupa el mateix lloc que l'antiga Baetulo. Tanmateix també existí un cert poblament de caràcter dispers a les zones de Llefià, Canyet i Pomar. Demogràficament parlant no destaca; el 1380 tenia només 130 focs, els quals s'havien reduït a menys de 100 el 1553 a causa d'esdeveniments bèl·lics, epidèmies i atacs de pirates.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Dalt de la Vila",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_41_C_244_Q1",
"question": "Com es coneix el nucli medieval?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Baetulo",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_41_C_244_Q2",
"question": "Què ocupava el mateix lloc que el nucli medieval?"
},
{
"answers": [
{
"text": "130",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_41_C_244_Q3",
"question": "Quants foc tenia el 1380?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1553",
"answer_start": 322
}
],
"id": "P_41_C_244_Q4",
"question": "Quin any s'havien reduït a menys de 100?"
}
]
},
{
"context": "Finalment, quant a turisme, Badalona compta amb hotels i hostals de diversa gamma. L'oferta cultural és diversa, amb la que pot oferir amb el Museu de Badalona i les seves restes romanes, a més d'altres esdeveniments que se celebren al llarg de l'any; en especial les Festes de Maig i particularment la Cremada del Dimoni, declarada festa d'interès turístic per la Generalitat l'any 1991.[48] Tanmateix, un dels grans atractius són les seves platges, les quals han sofert un gran procés de regeneració en els últims anys que ha permès aconseguir tres banderes blaves.[49] També hi podem trobar una platja nudista a La Mora.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de diversa gamma",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_41_C_245_Q1",
"question": "Com són els hotels i hostals de Badalona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "romanes",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_41_C_245_Q2",
"question": "Quin tipus de restes hi ha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'interès turístic",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_41_C_245_Q3",
"question": "Com va ser declarada la Cremada del Dimoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves platges",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_41_C_245_Q4",
"question": "Qui és un dels gran atractius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nudista",
"answer_start": 605
}
],
"id": "P_41_C_245_Q5",
"question": "Com és la platja de La Mora?"
}
]
},
{
"context": "El bàsquet és l'esport més arrelat a la ciutat. La integració d'aquest esport a la ciutat és força elevat en el que es coneix com a bàsquet base, on es poden una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen. El màxim exponent d'aquest esport a la ciutat és el Club Joventut Badalona, amb més de 80 anys d'antiguitat.[128] La Penya, que és com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'última dècada del segle xx. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavelló Olímpic, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavelló dels Països Catalans i acollir també la subseu olímpica de bàsquet pels Jocs de Barcelona 92. Barcelona va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, però l'argumentació badalonina va acabar prevalent i, així, s'hi disputà la totalitat del torneig.[129]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El bàsquet",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_41_C_246_Q1",
"question": "Quin és l'esport més arrelat a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Club Joventut Badalona",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_41_C_246_Q2",
"question": "Qui és el màxim exponent del basquet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La Penya",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_41_C_246_Q3",
"question": "Com es coneix el club?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la subseu olímpica de bàsquet",
"answer_start": 646
}
],
"id": "P_41_C_246_Q4",
"question": "Què va acollir el 1992?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva etapa d'or",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_41_C_246_Q5",
"question": "Què va assolir el club l'última dècada del segle xx?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Cent famoses vistes d'Edo",
"paragraphs": [
{
"context": "En general, totes les xilografies contenen tres cartel·les: a la cantonada superior dreta, en vermell, el títol de la sèrie (Meisho Edo hyakkei), en format d'un full de poesia tanzaku; al costat, el títol de cada estampa, en format de full de poesia shikishi; i a la cantonada inferior esquerra, també en vermell, el nom de l'autor, Hiroshige. Fora del marc de l'estampa, al marge inferior esquerre, apareix freqüentment el segell de l'editor, Sakanaya Eikichi, de vegades amb la seva direcció (Shitaya Shinkuromonchō), i de vegades abreujat com «Shitaya Uoei» (on Uoei correspon a Uoya Eikichi, un nom alternatiu pel qual era també conegut l'editor). També fora del marc, però a dalt a la dreta, se sol situar el segell del censor, aratame («examinat»), generalment amb la data, representada pel signe de l'any: 1856 fou l'any del drac (tatsu), 1857 de la serp (hebi) i 1858 del cavall (uma).[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres cartel·les",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_242_C_1447_Q1",
"question": "Quantes cartel·les contenen gairebé totes les xilografies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el nom de l'autor",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_242_C_1447_Q2",
"question": "Què conté la cartel·la de la cantonada inferior esquerra en les xilografies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a dalt a la dreta",
"answer_start": 678
}
],
"id": "P_242_C_1447_Q3",
"question": "En quina part del marc es situa el segell del censor en les xilografies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sakanaya Eikichi",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_242_C_1447_Q4",
"question": "Qui era l'editor de les xilografies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel signe de l'any",
"answer_start": 793
}
],
"id": "P_242_C_1447_Q5",
"question": "Com es representa l'any en el segell del censor en les xilografies?"
}
]
},
{
"context": "La sèrie la realitzà en format ōban (format gran, aproximadament 39,5 x 26,8 cm),[nota 4] i emprà la tècnica nishiki-e, un tipus de cromoxilografia introduït en el segle xviii (cap al 1765) que permeté el gravat en color. La sèrie passà la censura –segons un edicte de 1790, totes les obres devien complir la política de limitació del luxe, així com no contenir material políticament sensible– en diverses fases: el primer any (1856) presentà 37 estampes; el 1857, 71; i, el 1858, l'any de la seva mort, 7. Segons sembla, la idea de l'autor i l'editor era finalitzar la sèrie en juliol de 1858, i dues estampes d'aquest mes porten el títol de Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo (Edo hyakkei yokyō); però al mes següent van presentar altres tres estampes sota el títol habitual. Aquestes 115 xilografies es van completar l'octubre del 1858 amb altres tres estampes, aprobades pels censors després de la mort de l'artista, probablement obres de Hiroshige II a petició de l'editor. S'encarregà llavors l'índex a Baisotei Gengyo (1817-1880), famós dissenyador de portades. En darrer lloc, el 1859 Hiroshige II realitzà una última làmina per a celebrar el seu ascens a la categoria de mestre, segellat davant el censor l'abril del 1859.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en format ōban",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_242_C_1448_Q1",
"question": "En quin format realitzà la sèrie de xilografies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el gravat en color",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_242_C_1448_Q2",
"question": "Què permetia la tècnica nishiki-e?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo",
"answer_start": 643
}
],
"id": "P_242_C_1448_Q4",
"question": "Quin títol porten dues estampes del mes de juliol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Baisotei Gengyo",
"answer_start": 1024
}
],
"id": "P_242_C_1448_Q5",
"question": "A qui es va encarregar l'index?"
}
]
},
{
"context": "En el moment de realitzar aquesta obra, Hiroshige es trobava en el cim de la seva carrera: el 1856, al complir seixanta anys, realitzà el ritual budista d'afaitar-se el cap, iniciant la vida de monjo. Rebé l'encàrrec de Sakanaya Eikichi, un editor que volgué reflectir els canvis esdevinguts a Edo després del terratrèmol. Hiroshige plasmà aquesta idea en més de cent vistes sobre els llocs més coneguts i pintorescs de la ciutat. Cercà sobretot imatges insòlites, enfocaments innovadors, amb perspectives poc usuals, com imatges trencades per un marc vertical, o bé mig tapades per un objecte quotidià que se situa entre el fons i la vista de l'espectador. Aquestes vistes van tenir una exitosa acollida –de cada gravat es van realitzar de 10.000 a 15.000 exemplars–, encara que malauradament la sèrie quedà interrompuda per la mort de l'autor en una epidèmia de còlera, el 1858. Alguns gravats foren terminats pel seu deixeble Utagawa Hiroshige II.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el cim de la seva carrera",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_242_C_1450_Q1",
"question": "On es trobava Hiroshige en el moment de realitzar aquest obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al complir seixanta anys",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_242_C_1450_Q2",
"question": "Quan va iniciar la vida de monjo Hiroshige?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Sakanaya Eikichi",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_242_C_1450_Q3",
"question": "De qui va rebre l'encàrrec Hiroshige per fer aquesta obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els canvis esdevinguts a Edo després del terratrèmol",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_242_C_1450_Q4",
"question": "Què volia que es reflectís en aquesta obra Sakanaya Eikichi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de cent",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_242_C_1450_Q5",
"question": "En quantes vistes va plasmar Hiroshige l'encàrrec de Sakanaya Eikichi?"
}
]
},
{
"context": "El seu estil es caracteritzà per un gran realisme i el reflex de la vida quotidiana i les gents populars, així com una gran sensibilitat en el tractament atmosfèric de les seves obres i la plasmació en imatges d'estats d'ànim. Va saber captar de forma magistral la llum de diferents hores del dia, així com els canvis succeïts a la natura en el transcurs de les estacions. Reflectí la natura d'una forma lírica i evocadora, amb un cert romanticisme i una gran sensibilitat per a la bellesa efímera de la natura. Sovint introduí poemes a les seves imatges –amb una delicada cal·ligrafia–, reflex de la seva excel·lent formació tant literària com artística.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El seu estil",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_242_C_1451_Q1",
"question": "Què es caracteritza per un gran realisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "imatges d'estats d'ànim",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_242_C_1451_Q2",
"question": "Què plasma el seu estil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llum de diferents hores del dia",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_242_C_1451_Q3",
"question": "Què va saber captar magistralment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lírica i evocadora",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_242_C_1451_Q4",
"question": "En quina forma va reflectir la natura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poemes",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_242_C_1451_Q5",
"question": "Què va incloure a les seves imatges?"
}
]
},
{
"context": "Hiroshige fou un gran paisatgista, un dels millors del seu temps, plasmant en imatges de forma lírica i emotiva els llocs més bells i amb més renom del Japó, especialment de la seva capital, Edo (actual Tòquio). En aquesta sèrie presentà els llocs més emblemàtics de la ciutat, recentment reconstruïda després d'un devastador terratrèmol esdevingut el 1855. Malgrat això, Hiroshige no ensenyà els efectes de la destrucció, sinó que mostrà l'urbs de forma idealitzada i optimista, pretenent infondre a la població un estat d'ànim vitalista i jovial. Al mateix temps, la sèrie oferia al públic un aspecte d'actualitat, de gaseta on albirar les novetats en la reconstrucció de la ciutat. Les estampes presenten també escenes socials, ritus i costums de la població local, lligant el paisatge amb la descripció detallada de gent i ambients locals d'una gran diversitat.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un gran paisatgista",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_242_C_1452_Q1",
"question": "Què va ser Hiroshige?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els llocs més bells i amb més renom del Japó",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_242_C_1452_Q2",
"question": "Quins llocs va plasmar en imatges Hiroshige?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Edo",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_242_C_1452_Q3",
"question": "Com es deia abans Tòquio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1855",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_242_C_1452_Q4",
"question": "Quin any hi va haver el terratrèmol a Edo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els llocs més emblemàtics de la ciutat",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_242_C_1452_Q5",
"question": "Què presenta Hiroshige en aquesta sèrie?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Neptú (planeta)",
"paragraphs": [
{
"context": "Neptú té 14 satèl·lits naturals coneguts.[36] El més gran, de bon tros, el que comprèn més del 99,5% de la massa orbitant Neptú[83] i és prou massiu per ser esferoïdal és Tritó, descobert per William Lassell només 17 dies després del descobriment del mateix Neptú. Contràriament a la resta de satèl·lits naturals principals del sistema solar, Tritó té una òrbita retrògrada, cosa que indica que va ser capturat i no format al mateix lloc. Probablement abans era un planeta nan del cinturó de Kuiper.[84] Està prou a prop de Neptú per a tenir rotació síncrona, i, d'aquí a uns 3.600 milions d'anys serà desintegrat, ja que passarà el límit de Roche.[85] El 1989, Tritó va esdevenir l'objecte més fred mai observat al sistema solar,[86] amb temperatures estimades de -235 °C.[87]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "14",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_372_C_2227_Q1",
"question": "Quants satèl·lits naturals coneguts té Neptú?"
},
{
"answers": [
{
"text": "William Lassell",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_372_C_2227_Q3",
"question": "Qui va descobrir Tritó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "només 17 dies després del descobriment del mateix Neptú",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_372_C_2227_Q4",
"question": "Quant va descobrir William Lassell Tritó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "retrògrada",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_372_C_2227_Q5",
"question": "Com és l'obra de Tritó?"
}
]
},
{
"context": "L'òrbita de Neptú té un impacte profund a la regió més enllà, coneguda com a cinturó de Kuiper. El cinturó de Kuiper és un anell de petits mons gelats, similar al cinturó d'asteroides però molt més gran, que s'estenen des de l'òrbita de Neptú a 30 UA a unes 55 UA del Sol.[75] De la mateixa manera que la gravetat de Júpiter domina el cinturó d'asteroides, donant-ne la forma, la gravetat de Neptú domina el cinturó de Kuiper. Al llarg de la història del sistema solar, certes regions del cinturó de Kuiper van esdevenir desestabilitzades per la gravetat de Neptú, creant forats a l'estructura del cinturó. La regió entre 40 i 42 UA n'és un exemple.[76]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "és un anell de petits mons gelats",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_372_C_2228_Q1",
"question": "Què és el cinturó de Kuiper?"
},
{
"answers": [
{
"text": "forats",
"answer_start": 572
}
],
"id": "P_372_C_2228_Q3",
"question": "Què es van crear a l'estructura del cinturó de Kuiper?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la regió més enllà, coneguda com a cinturó de Kuiper",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_372_C_2228_Q4",
"question": "On té un impacte profund l'òrbita de Neptú?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cinturó d'asteroides",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_372_C_2228_Q5",
"question": "A quin cinturó és similar el cinturó de Kuiper?"
}
]
},
{
"context": "El primer dels anells va ser descobert el 1968 per un grup liderat per Edward Guinan,[12][50] però més tard es va dubtar de la completesa d'aquest anell.[51] Les proves que els anells podien tenir discontinuïtats van aparèixer durant una ocultació estel·lar el 1984, quan els anells van ocultar un estel en la immersió però no en l'emersió.[52] Les imatges de la sonda Voyager 2 del 1989 van tancar la discussió i a més van mostrar l'existència de diversos anells tènues, que tenen una estructura granular.[53] Tot i que actualment no se'n sap la raó d'aquesta disposició se suposa que podria ser deguda a les interaccions gravitacionals dels anells amb els satèl·lits menors que orbiten prop seu.[54]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1968",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_372_C_2229_Q1",
"question": "Quan va ser descobert el primer dels anells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un grup liderat per Edward Guinan",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_372_C_2229_Q2",
"question": "Qui va descobrir el primer dels anells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un estel",
"answer_start": 295
}
],
"id": "P_372_C_2229_Q3",
"question": "Què van ocultar els anells en la immersió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "granular",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_372_C_2229_Q4",
"question": "Com era l'estructura dels anells que va mostrar la sonda Voyager 2?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1984",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_372_C_2229_Q5",
"question": "Quan van aparèixer les proves que els anells podien tenir discontinuïtats?"
}
]
},
{
"context": "Poc després del seu descobriment, Neptú era simplement referit com a \"el planeta exterior a Urà\" o com al \"Planeta de Verrier. El primer suggeriment d'un nom va provenir de Galle, que va proposar Janus. A Anglaterra, Challis va fer servir el nom Oceanus.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "\"el planeta exterior a Urà\" o com al \"Planeta de Verrier",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_372_C_2230_Q1",
"question": "Com era referit Neptú poc després del seu descobriment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Galle",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_372_C_2230_Q2",
"question": "De qui va provindre el primer suggeriment d'un nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Janus",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_372_C_2230_Q3",
"question": "Quin nom va proposar Galle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Challis",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_372_C_2230_Q4",
"question": "Qui va fer servir el nom Oceanus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A Anglaterra",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_372_C_2230_Q5",
"question": "On va fer servir Challis el nom Oceanus?"
}
]
},
{
"context": "Mentrestant, Le Verrier, en una carta, va instar a l'astrònom de l'observatori de Berlín Johann Gottfried Galle que el cerqués amb el refractor de l'observatori. Heinrich d'Arrest, un estudiant de l'observatori, va suggerir a Galle que podrien comparar una carta del cel recentment dibuixada de la localització predita per Le Verrier amb el cel nocturn per veure el desplaçament característic d'un planeta, contràriament a les estrelles fixes. El mateix vespre, del 23 de setembre de 1846, es va descobrir Neptú a una distància d'un grau d'on Le Verrier havia previst, i a uns 12° d'on Adams havia predit. Challis, més endavant, es va adonar que havia observat el planeta dues vegades a l'agost, sense ser capaç d'identificar-lo.[17][21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el refractor de l'observatori",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_372_C_2231_Q1",
"question": "Amb què va instar Le Verrier a l'astrònom de l'observatori de Berlín que el cerqués?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un estudiant de l'observatori",
"answer_start": 181
}
],
"id": "P_372_C_2231_Q2",
"question": "Qui era Heinrich d'Arrest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "23 de setembre de 1846",
"answer_start": 466
}
],
"id": "P_372_C_2231_Q3",
"question": "Quan es va descobrir Neptú?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un grau",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_372_C_2231_Q4",
"question": "A quina distància d'on havia previst Le Verrier es va descobrir Neptú?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 672
}
],
"id": "P_372_C_2231_Q5",
"question": "Quantes vegades havia observat Challis el planeta a l'agost?"
}
]
},
{
"context": "S'han observat núvols d'alta altitud a Neptú creant ombra a la capa de núvols opaca de baix. També hi ha bandes de núvols d'alta alçada que envolten el planeta a una latitud constant. Aquestes bandes tenen amplades de 50-150 km, i es troben a uns 50-110 km a damunt de la coberta de núvols.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "núvols d'alta altitud",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_372_C_2232_Q1",
"question": "Què s'ha observat a Neptú?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la capa de núvols opaca de baix",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_372_C_2232_Q2",
"question": "On creen ombra els núvols d'alta altitud?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una latitud constant",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_372_C_2232_Q3",
"question": "Com envolten el planeta les bandes de núvols d'alta alçada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 50-150 km",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_372_C_2232_Q4",
"question": "Quina amplada tenen les bandes de núvols d'alta alçada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "50-110 km",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_372_C_2232_Q5",
"question": "A quina distància es troben les bandes damunt de la coberta de núvols?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Apol·lo (lepidòpter)",
"paragraphs": [
{
"context": "Per països, es pot trobar a Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, Bulgària, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, Itàlia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Liechtenstein, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Polònia, Romania, la República Txeca, Rússia, Sèrbia, Suècia, Síria, Turquia, Ucraïna i la Xina. S'ha extingit completament a Letònia i Lituània, i es dubta sobre la seva presència a l'Azerbaidjan, Hongria i els Països Baixos.[4] En total s'han descrit 275 subespècies.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Letònia i Lituània",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_438_C_2623_Q1",
"question": "On s'ha extingit completament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Azerbaidjan, Hongria i els Països Baixos",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_438_C_2623_Q2",
"question": "On es dubta de la seva presència?"
},
{
"answers": [
{
"text": "275",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_438_C_2623_Q3",
"question": "Quantes subespècies s'han descrit?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha una sola generació, que va del maig a l'agost (alguns individus poden viure fins al setembre), depenent de l'altitud, la temperatura i la temporada. El marge de variació en el període de vol entre unes temporades i altres pot arribar a ser d'un mes. A Catalunya, el màxim d'individus es dóna durant el juliol; els primers volen a mitjans de maig, i els últims, a mitjans de setembre.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_438_C_2624_Q1",
"question": "Quantes generacions hi ha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del maig a l'agost",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_438_C_2624_Q2",
"question": "Quins mesos viuen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins al setembre",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_438_C_2624_Q3",
"question": "Fins quan poden viure alguns individus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un mes",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_438_C_2624_Q4",
"question": "Quin pot ser el marge de variació del període de vol entre les diferents temporades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el juliol",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_438_C_2624_Q5",
"question": "Quan hi ha el màxim d'individus a Catalunya?"
}
]
},
{
"context": "L'apol·lo (Parnassius apollo)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae. Es tracta d'una espècie tradicionalment associada a hàbitats de muntanya. Les seves poblacions s'estenen per una bona part d'Europa i d'Àsia, i es distribueixen per la majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent fins al Tian Shan (Xina) i l'oest de Sibèria. A pesar de l'amplitud d'aquesta distribució, rara vegada és comuna.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un lepidòpter ropalòcer",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_438_C_2626_Q1",
"question": "Què és l'apol·lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Papilionidae",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_438_C_2626_Q2",
"question": "De quina família és l'apol·lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de muntanya",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_438_C_2626_Q3",
"question": "A quins hàbitats s'associa l'apol·lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per una bona part d'Europa i d'Àsia",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_438_C_2626_Q4",
"question": "Per on s'estenen les poblacions d'apol·lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_438_C_2626_Q5",
"question": "Per on es distribueix l'apol·lo?"
}
]
},
{
"context": "A la península Ibèrica hi ha un total de 23 subespècies, dues de les quals també es poden trobar a França.[6][2] Podem dir que la Península actua com una mena d'arxipèlag per a l'espècie, ja que, a causa de la seva latitud i la seva geografia, les poblacions estan aïllades entre els 800 i els 3.000 metres. A Espanya es pot trobar principalment a la Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Ibèric, Sistema Central, Sierra Nevada (amb les poblacions més diferenciades de la resta, atès que presenten anells taronja en comptes de vermells), Serra de Baza, Serra de Guadarrama, Serra de Cebollera, Serra de Javalambre, etc. Està absent a la Serra de Tramuntana. Les poblacions, generalment, són poc nombroses.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "23",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_438_C_2627_Q1",
"question": "Quantes subespècies podem trobar ala península ibèrica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una mena d'arxipèlag",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_438_C_2627_Q2",
"question": "Com podríem dir que actua la península Ibèrica per a l'espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els 800 i els 3.000 metres",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_438_C_2627_Q3",
"question": "On estan aïllades les seves poblacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sierra Nevada",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_438_C_2627_Q4",
"question": "On podem trobar la població que presenta anells taronges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Serra de Tramuntana",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_438_C_2627_Q5",
"question": "A quina serra està absent?"
}
]
},
{
"context": "Fa fins a 50 mm. Té el cos negre i vellutat, amb petites berrugues horitzontals d'on creixen petits pèls. Per damunt dels espiracles s'estén una franja de punts ataronjats (depenent de l'individu, de tons grocs a vermells). El cap és negre. Com molts altres papiliònids, té un osmeteri (òrgan que s'allotja entre el cap i el tòrax, i que, en cas de sentir-se amenaçada, extreu de forma ràpida; és semblant a la llengua bífida d'una serp i conté substàncies d'olor desagradable) groc o vermellós per dissuadir els depredadors. És heliòfila (necessita estar exposada a la llum solar), s'alimenta sota la llum del sol; de nit i en dies ennuvolats es manté a recer aixoplugada sota les pedres. Es pot trobar, normalment, a mitjans i finals de primavera.[8] Després de la tercera muda adquireix un comportament errant i deambula per terra buscant aliment.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fins a 50 mm",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_438_C_2628_Q1",
"question": "Quant mesura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "negre i vellutat",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_438_C_2628_Q2",
"question": "Com és el seu cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Per damunt dels espiracles",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_438_C_2628_Q3",
"question": "On trobem una franja de punts ataronjats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "groc o vermellós",
"answer_start": 478
}
],
"id": "P_438_C_2628_Q4",
"question": "De quin color és l'osmeteri d'aquest papiliònid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per dissuadir els depredadors",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_438_C_2628_Q5",
"question": "Per què és d'aquest color l'osmeteri?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Donatello",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1425 es va iniciar l'associació entre els tallers de Donatello i Michelozzo, que es va mantenir gairebé fins al final de la dècada del 1430; aquesta col·laboració artística donà com a resultat una sèrie d'obres importants. Michelozzo era uns deu anys més jove que Donatello, havia estat un antic deixeble de Brunelleschi i destacava com a bon escultor i arquitecte; mentre que Donatello era un indiscutible mestre de l'escultura. En les obres que sorgiren com a fruit d'aquesta associació, Michelozzo, per regla general, es dedicava a la resolució de les qüestions relacionades amb els aspectes socials i arquitectònics.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1425",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_391_C_2341_Q1",
"question": "Quan es va iniciar l'associació entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins al final de la dècada del 1430",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_391_C_2341_Q2",
"question": "Fins quan es va mantenir l'associació entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una sèrie d'obres importants",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_391_C_2341_Q3",
"question": "Quin resultat donà la col·laboració artística entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns deu anys",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_391_C_2341_Q4",
"question": "Quants anys era Michelozzo més jove que Donatello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Brunelleschi",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_391_C_2341_Q5",
"question": "De qui havia estat un antic deixeble Michelozzo?"
}
]
},
{
"context": "Donatello es va inspirar en la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze, on narra el retir de Maria Magdalena, per aconseguir la redempció dels seus pecats; Maria va pelegrinar i va fer vida d'ermitana, es creu a la part meridional de França. Així la va representar Donatello, una escultura realitzada en fusta policromada, a una edat ja madura, demacrada pel sofriment, vestida amb una atrotinada peça de roba de pell i amb una cabellera cobrint-li el cos. Es troba a peu dret, amb les mans ossudes unides en una actitud de pregària; l'expressió del seu rostre revela la fatiga i el dolor pels quals ha passat, amb els ulls enfonsats i una dentadura que es copsa esdentegada a través de la boca entreoberta. Té els pòmuls molt pronunciats per l'extrema primesa, estat que també s'aprecia als braços i cames, on es marquen perfectament els músculs i altres detalls anatòmics.[77]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Iacopo da Varazze",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_391_C_2342_Q1",
"question": "De qui és la Llegenda àuria en la que es va inspirar Donatello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el retir de Maria Magdalena",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_391_C_2342_Q2",
"question": "Què narra la Llegenda àuria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per aconseguir la redempció dels seus pecats",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_391_C_2342_Q3",
"question": "Per què es va retirar Maria Magdalena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fusta",
"answer_start": 300
}
],
"id": "P_391_C_2342_Q4",
"question": "En quin material va realitzar Donatello l'escultura de Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pregària",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_391_C_2342_Q5",
"question": "Quina actitud tenen les mans de Maria en l'escultura?"
}
]
},
{
"context": " Aquesta obra no s'ha de confondre amb una versió posterior (vegeu David) que va realitzar en bronze. Aquest primer David té un rostre poc expressiu, amb una corona d'amarant, un símbol profà, i els membres són allargats a la manera de l'estil del gòtic tardà. Mostra una col·locació en contrast, amb el punt de suport en una cama, correspost amb una torsió del tronc oposada, formant el clàssic contrapposto. El detall de les mans indica un estudi acurat de l'anatomia humana. El 1416, l'obra va ser traslladada al Palazzo Vecchio i durant molt de temps va ser un emblema de la ciutat. S'hi va afegir una placa amb la inscripció: ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "bronze",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_391_C_2343_Q1",
"question": "En quin material va realitzar la versió posterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poc expressiu",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_391_C_2343_Q2",
"question": "Com és el rostre que té el primer David?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una corona d'amarant",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_391_C_2343_Q3",
"question": "Què du el primer David al cap?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una cama",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_391_C_2343_Q4",
"question": "On està el punt de suport de l'escultura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1416",
"answer_start": 481
}
],
"id": "P_391_C_2343_Q5",
"question": "Quan va ser traslladada l'obra al Palazzo Vecchio?"
}
]
},
{
"context": "La datació de l'obra se situa en el període en què Donatello havia tornat de Siena (1459-1460) i posterior al relleu del Martiri de Sant Llorenç, que pertany al púlpit de la Resurrecció, i que en el que es va descobrir la inscripció amb la data 15 de juny de 1465; tot i així, no se sap si aquesta és la data de la fosa o la de l'acabat del púlpit. A més, la mort de Donatello va succeir el 1466, i és un altre aspecte que dificulta la datació correcta de l'obra. En les biografies més antigues, començant per la de Vasari, es comenta que el mestre passava la major part dels seus últims temps, malalt al llit. Malgrat totes aquestes qüestions, els dos púlpits es consideren els darrers treballs de Donatello. Aquesta última obra mestra conclou el seu estudi de l'ànima humana, la composició espacial i la llibertat que ha caracteritzat tota la seva carrera; així, assoleix l'extrem de la seva evolució.[84]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el període en què Donatello havia tornat de Siena",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_391_C_2344_Q1",
"question": "Quan es situa la datació de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al púlpit de la Resurrecció",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_391_C_2344_Q2",
"question": "A qui pertany el relleu del Martiri de Sant Llorenç?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1466",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_391_C_2344_Q3",
"question": "Quan va morir Donatello?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malalt al llit",
"answer_start": 595
}
],
"id": "P_391_C_2344_Q4",
"question": "Com passava Donatello la major part dels seus últims temps segons Vasari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els dos púlpits",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_391_C_2344_Q5",
"question": "Quins es consideren els últims treballs de Donatello?"
}
]
},
{
"context": "Els Petis profetes, realitzats per a l'exterior de la porta de la Mandorla, a la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència, són considerats com els primers treballs produïts per Donatello. Tanmateix hi ha controvèrsia sobre la seva atribució, al marge de les diferències estilístiques entre les dues figures que poden ser degudes a la inexperiència del jove artista i amb la seva semblança amb obres similars de Nanni di Banco. Actualment, el Petit profeta de l'esquerra s'atribueix en general a Donatello, sobre la base de comparacions amb altres obres de la mateixa època, com el David de marbre. El fet que l'altra estàtua és probablement una obra de Nanni di Banco no és incompatible amb els documents de pagament de la catedral, en els quals consta que el 1406 i el 1408, Donatello va rebre diners en recompensa pel seu treball en dues estàtues de profetes, que no són descrites amb detall. En aquest moment tots dos escultors estaven associats i participaven en la decoració de l'esmentada porta de la Mandorla.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la porta de la Mandorla",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_391_C_2345_Q1",
"question": "Per a quina porta van ser realitzats els Petis profetes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_391_C_2345_Q2",
"question": "On està la porta de la Mandorla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la inexperiència del jove artista",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_391_C_2345_Q3",
"question": "A què poden ser degudes les diferències estilístiques entre les dues figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diners en recompensa pel seu treball en dues estàtues de profetes",
"answer_start": 801
}
],
"id": "P_391_C_2345_Q5",
"question": "Què consta en els documents de pagament de la catedral que va rebre Donatello?"
}
]
},
{
"context": "Vasari va escriure la biografia de Donatello i el corresponent catàleg d'obres incloses, amb una sèrie d'errades. Que es produïssin aquestes incorreccions, en part, hi va contribuir el desmantellament o l'extracció de les obres dels seus llocs originals. Això va fer més difícil poder tenir una visió de conjunt de la seva obra. El 1886, per exemple, durant les celebracions impulsades a Florència amb motiu del cinquè centenari del seu naixement, algunes obres i documents van ser atribuïts a altres autors. Des d'aleshores, la historiografia artística ha començat a treballar en la selecció i revisió del catàleg d'obres atribuïdes, per esmenar antics errors. Fins i tot en l'actualitat, encara es pot afirmar que els estudis estan lluny d'ésser conclosos, especialment el que afecta amplis períodes de la seva vida on la documentació és escassa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb una sèrie d'errades",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_391_C_2346_Q1",
"question": "Com va escriure Vasari la biografia de Donatello i el catàleg d'obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del cinquè centenari del seu naixement",
"answer_start": 408
}
],
"id": "P_391_C_2346_Q2",
"question": "Quin era el motiu de les celebracions a Florència el 1886?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lluny d'ésser conclosos",
"answer_start": 734
}
],
"id": "P_391_C_2346_Q3",
"question": "Com estan en l'actualitat els estudis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la biografia de Donatello i el corresponent catàleg d'obres incloses",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_391_C_2346_Q4",
"question": "Què va escriure Vasari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el desmantellament o l'extracció de les obres dels seus llocs originals",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_391_C_2346_Q5",
"question": "Què va produir que Vasari tingués errades?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Frida Kahlo",
"paragraphs": [
{
"context": "L'any 1944, Frida Kahlo va començar a escriure el seu diari personal. En una senzilla llibreta, les paraules s'hi alternaven amb dibuixos o s'alineaven per donar lloc a poemes que parlaven sobretot de Diego Rivera i del patiment.[44] Comentava també tota la seva infància i la seva joventut, la sexualitat, la fertilitat, i els seus dolors físics, tota la seva forma de pensar i sentir. Va realitzar dibuixos a l'aquarel·la i amb tintes. Va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava en les seves pintures:[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1944",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_480_C_2875_Q1",
"question": "Quan va començar Frida Kahlo a escriure el seu diari personal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "En una senzilla llibreta",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_480_C_2875_Q2",
"question": "On escrivia Frida Kahlo el seu diari personal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb dibuixos",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_480_C_2875_Q3",
"question": "Amb què s'alternaven les paraules al diari personal de Frida Kahlo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Diego Rivera",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_480_C_2875_Q4",
"question": "De qui parlaven sobretot els poemes que escrivia Frida Kahlo al seu diari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aquarel·la i amb tintes",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_480_C_2875_Q5",
"question": "En què realitzava Frida Kahlo els dibuixos al seu diari?"
}
]
},
{
"context": "En el seu primer Autoretrat amb vestit de vellut, encara s'aprecia la influència de la pintura mexicana dels retrats del segle xix, mentre que per un altre costat recorden la pintura europea. Es representa de mig cos i de tres quarts el gir de la cara, amb un coll més llarg del normal. Frida exposa, com mai més en cap altre retrat, els seus sentiments, amb la seva pell de color clar que contrasta amb el fons fosc. El seu concepte la pintura s'assembla als autoretrats de Dürer del segle xvi, en què es presentava el pintor per ser admirat. Frida, com ell, en aquest retrat es toca el nas i l'allarga per donar-se més elegància i suavitat. En aquesta pintura, sens dubte, Frida volia mantenir o recuperar l'amor que ja temia haver perdut de Gómez Arias.[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En el seu primer Autoretrat",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_480_C_2876_Q1",
"question": "On s'aprecia la influència de la pintura mexicana dels retrats del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més llarg del normal",
"answer_start": 265
}
],
"id": "P_480_C_2876_Q2",
"question": "Com és el coll en l'Autoretrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els seus sentiments",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_480_C_2876_Q3",
"question": "Què exposa Frida com mai més en cap altre retrat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gómez Arias",
"answer_start": 744
}
],
"id": "P_480_C_2876_Q4",
"question": "De qui temia Frida haver perdut l'amor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'amor que ja temia haver perdut de Gómez Arias",
"answer_start": 708
}
],
"id": "P_480_C_2876_Q5",
"question": "Què volia Frida mantenir o recuperar amb el seu Autoretrat?"
}
]
},
{
"context": "El desembre del 1933, quan van tornar a Mèxic, van comprar una casa a San Ángel,[31] feta per un arquitecte amic de Rivera, Juan O'Gorman, que tenia dos apartats, un de més petit i de color blau per a Frida i un altre de més gran i de color rosa, on tenia el seu estudi Diego Rivera. Frida va tenir un nou avortament i problemes amb la seva salut, que la van obligar a estar durant algun temps a l'hospital. Malgrat les aventures de Diego amb altres dones, que van arribar a incloure la mateixa germana de la pintora, Cristina Kahlo, Diego va ajudar Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir que portés el vestit tradicional mexicà consistent en llargs vestits de colors i joieria exòtica. Això, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu més gran admirador. Frida, en canvi, va ser la major crítica de Diego i l'amor de la seva vida. Frida solia dir que, en la vida, havia patit dos grans accidents: «L'un va ser amb autobús, i l'altre és en Diego». Frida, ferida al seu interior per les infidelitats del seu marit, es va instal·lar a començaments del 1935 en un apartament al centre de Ciutat de Mèxic i va fer un viatge amb dues amigues a Nova York. Quan es va assabentar a finals d'any que la relació entre la seva germana i el seu marit havia acabat va tornar a San Ángel, però les infidelitats per tots dos bàndols van esdevenir una cosa comuna en les seves vides.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1933",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_480_C_2877_Q1",
"question": "Quan va tornar Frida a Mèxic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una casa",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_480_C_2877_Q2",
"question": "Què va comprar Frida quan va tornar a Mèxic el 1933?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les infidelitats del seu marit",
"answer_start": 1067
}
],
"id": "P_480_C_2877_Q5",
"question": "Per què estava Frida ferida al seu interior?"
}
]
},
{
"context": "Frida va realitzar dos retrats sobre el seu arbre genealògic, l'un el 1936 titulat Els meus avis, els meus pares i jo, en què es va representar com una nena d'uns tres anys al pati de la casa familiar que sostenia una cinta vermella que simbolitzava la sang de la seva família. Aquesta cinta arribava fins als seus avis, els busts dels quals reposaven sobre núvols i envoltava els seus pares, que els va representar com a la fotografia de noces del 1898. Va copiar fil per randa els vestits dels nuvis; sobre el vestit de la seva mare va pintar un fetus encara unit a ella amb el cordó umbilical i, amb to burlesc, va col·locar sota aquest retrat de la seva mare un espermatozoide penetrant dintre d'un òvul. Continuant amb la simbologia, molt a prop es troba una flor en forma de U damunt un cactus rebent el pol·len de la fecundació. Al fons, s'hi pot veure dos paisatges diferents: al de sota, hi ha els avis materns amb muntanyes, mentre que els avis paterns estan simbolitzats per l'oceà.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els meus avis, els meus pares i jo",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_480_C_2878_Q1",
"question": "Com es titula el retrat de Frida sobre el seu arbre genealògic del 1936?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una cinta vermella",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_480_C_2878_Q2",
"question": "Què sostenia la nena que representava Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la sang de la seva família",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_480_C_2878_Q3",
"question": "Quin era el significat que tenia la cinta vermella que sostenia la nena que representava Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a la fotografia de noces del 1898",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_480_C_2878_Q4",
"question": "Com va representar Frida els seus pares en Els meus avis, el meu pare i jo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'oceà",
"answer_start": 982
}
],
"id": "P_480_C_2878_Q5",
"question": "Per què estan simbolitzats els avis paterns de Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"
}
]
},
{
"context": "L'estil pictòric de Frida Kahlo va tenir diverses etapes molt lligades a la seva vida. Kahlo va gaudir de l'art des de molt petita, rebent instruccions de dibuix de l’amic del seu pare, el gravador Fernando Fernández [46] i omplint quaderns amb esbossos.[47] El 1925 va començar a treballar fora de l'escola per ajudar la seva família.[48] Després de treballar breument com a estenògrafa, es va convertir en un aprenent de gravat pagat per a Fernández. Va quedar impressionat pel seu talent,[49] encara que no considera l'art com a carrera en aquell moment. Les seves primeres pintures i correspondències mostren que es va inspirar especialment en artistes europeus, en particular mestres del Renaixement com Sandro Botticelli i Bronzino[50] i en moviments avantguardistes com Neue Sachlichkeit i el cubisme.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la seva vida",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_480_C_2879_Q1",
"question": "A què van estar lligades les etapes de l'estil pictòric de Frida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de molt petita",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_480_C_2879_Q2",
"question": "Des de quan va gaudir Frida Kahlo de l'art?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Fernando Fernández",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_480_C_2879_Q3",
"question": "De qui rebia Frida instruccions de dibuix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per ajudar la seva família",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_480_C_2879_Q4",
"question": "Per què va començar a treballar Frida fora de l'escola el 1925?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Samantha Smith",
"paragraphs": [
{
"context": "El 25 d'agost de 1985, Smith i el seu pare tornaven a casa a bord del Vol 1808 de les Bar Harbor Airlines després de gravar un capítol de Lime Street. Mentre intentava aterrar a l'Aeroport Regional Lewiston-Auburn a Auburn, l'avió de passatgers Beechcraft 99 va colpejar alguns arbres 1.221 m abans d'arribar a la pista i es va estavellar, matant els sis passatgers i els dos tripulants de bord.[30] En aquell moment va aixecar-se molta especulació sobre la causa de l'accident. A la Unió Soviètica circularen moltes teories conspiradores.[31][32] Als Estats Units es va dur a terme una investigació i es va fer públic l'informe oficial que no mostrava evidències de cap conspiració. Segons s'afirma en l'informe, l'accident va ocórrer al voltant de les 22:05 GMT, en un punt del terreny situat a una milla (1,6 km) al sud-oest de l'aeroport, a la localització 44° 02′ 22″ N, 70° 17′ 30″ O / 44.03944°N,70.29167°O / 44.03944; -70.29167. L'informe afirma també que \"la relativament inclinada trajectòria de vol, l'orientació de l'aeronau i la seva velocitat en el moment de l'impacte no van permetre als ocupants sobreviure a l'accident.\"[33] Els arguments principals de l'informe van ser que era una nit de pluja, que els pilots no tenien experiència, i que es va produir un error en el funcionament del radar de terra, malgrat que aquest no acostuma a ser crític.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 25 d'agost de 1985",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_512_C_3067_Q1",
"question": "Quin dia tornaven Smith i el seu pare cap a casa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a bord del Vol 1808 de les Bar Harbor Airlines",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_512_C_3067_Q2",
"question": "Com tornaven Smith i el seu pare cap a casa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gravar un capítol de Lime Street",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_512_C_3067_Q3",
"question": "D'on venien Smith i el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alguns arbres",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_512_C_3067_Q4",
"question": "Què va colpejar l'avió de passatgers Beechcraft 99?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els sis passatgers i els dos tripulants de bord",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_512_C_3067_Q5",
"question": "Qui va morir en l'accident?"
}
]
},
{
"context": "L'opinió pública internacional veia amb molta preocupació els esforços soviètics i nord-americans per desenvolupar armes capaces de ser llençades des de satèl·lits en òrbita. Tots dos governs tenien programes d'investigació i desenvolupament intensius per desenvolupar aquesta tecnologia. No obstant això, les dues nacions es veien sotmeses a una creixent pressió per desmantellar-los. Als Estats Units, el president Ronald Reagan es va veure pressionat per un lobby de científics nord-americans i experts en armament, mentre que a Rússia el govern va emetre una declaració que deia que \"evitar la militarització de l'espai és una de les tasques més urgents a les que s'enfronta la humanitat\".[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "armes capaces de ser llençades des de satèl·lits en òrbita",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_512_C_3068_Q1",
"question": "Què volien desenvolupar els soviètics i nord-americans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "programes d'investigació i desenvolupament intensius",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_512_C_3068_Q2",
"question": "Què tenien els soviètics i nord-americans per desenvolupar aquestes armes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una creixent pressió per desmantellar-los",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_512_C_3068_Q3",
"question": "A què es veien sotmesos soviètics i nord-americans respecte a aquests programes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un lobby de científics nord-americans",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_512_C_3068_Q4",
"question": "Qui va pressionar a Ronald Reagan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una declaració",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_512_C_3068_Q5",
"question": "Què va emetre el govern de Rússia?"
}
]
},
{
"context": "Als Estats Units i al nostre país hi ha armes, armes nuclears terribles que poden matar milions de persones en un instant. Però no volem que s'utilitzin mai. Aquesta és precisament la raó per la qual la Unió Soviètica ha declarat solemnement arreu del món que mai -mai- utilitzarà armes nuclears primer. En general proposem suspendre la producció addicional d'aquest armament i procedir a l'eliminació de tots els arsenals de la Terra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "milions de persones en un instant",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_512_C_3069_Q1",
"question": "Quanta gent poden matar les armes nuclears?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que s'utilitzin mai",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_512_C_3069_Q2",
"question": "Què és el que no volem de les armes nuclears?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que mai -mai- utilitzarà armes nuclears primer",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_512_C_3069_Q3",
"question": "Què ha declarat solemnement a Unió Soviètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la producció addicional d'aquest armament",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_512_C_3069_Q4",
"question": "Què proposa suspendre la Unió Soviètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tots els arsenals de la Terra",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_512_C_3069_Q5",
"question": "Què proposa eliminar la Unió Soviètica?"
}
]
},
{
"context": "El retorn de Smith als Estats Units el 22 de juliol de 1983, va ser celebrat al poble de Maine amb roses, una catifa vermella i una limusina[17] i la seva popularitat va seguir creixent al seu país natal. Alguns crítics de l'època es van mostrar escèptics, creient que Smith servia, sense saber-ho, d'instrument de propaganda soviètica.[17][18] El desembre de 1983, continuant en el seu paper de \"l'ambaixadora més jove d'Amèrica\", va ser convidada al Japó,[19] on es va reunir amb el primer ministre Yasuhiro Nakasone i va assistir al Simposi Internacional de la Infància a Kobe. En el seu discurs en el simposi, va suggerir que els líders soviètics i nord-americans intercanviessin les seves nétes durant dues setmanes cada any, amb l'argument que a un president \"no li agradaria enviar una bomba a un país que la seva néta estigués visitant\".[20] El seu viatge va inspirar altres intercanvis de nens ambaixadors de bona voluntat,[21] incloent Kàtia Litxova, una noia d'onze anys que va visitar els Estats Units.[22] Més tard, Smith va escriure un llibre titulat Journey to the Soviet Union[23] la portada del qual la mostra a Artek la seva part preferida del viatge.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb roses, una catifa vermella i una limusina",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_512_C_3070_Q2",
"question": "Com va celebrar Maine el retorn de Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va seguir creixent",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_512_C_3070_Q3",
"question": "Què va passar amb la popularitat de Smith als Estats Units?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'instrument de propaganda soviètica",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_512_C_3070_Q4",
"question": "Per a què creien que servia Smith alguns crítics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ambaixadora més jove d'Amèrica",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_512_C_3070_Q5",
"question": "Quin paper tenia Smith?"
}
]
},
{
"context": "En aquest moment es va organitzar un circ mediàtic i Smith va ser entrevistada per Ted Koppel[10][11] i Johnny Carson, entre d'altres, i va ser notícia durant dies en les principals cadenes nord-americanes. El 7 de juliol de 1983 va volar a Moscou amb els seus pares, i va passar dues setmanes com a convidada d'Andrópov. Durant el viatge va visitar Moscou i Leningrad i va passar uns dies a Artek, el principal campament de pioners soviètics, a la ciutat de Hurzuf a la península de Crimea. Smith va escriure que a Leningrad ella i els seus pares estaven sorpresos per l'amabilitat de la gent i pels regals que els van fer. Parlant en una conferència de premsa de Moscou, va declarar que els russos eren \"com nosaltres\".[12] A Artek, Smith va decidir quedar-se amb els nens soviètics en lloc d'acceptar un allotjament més còmode que li van oferir. Per facilitar-li la comunicació, alguns professors i nens que parlaven anglès amb fluïdesa van ser triats per romandre en el seu edifici. Smith va compartir un dormitori amb nou noies més, i va passar el temps allà nedant, parlant i aprenent cançons i danses russes. Allà, va fer-hi molts amics, entre ells Nataixa Kaixirina de Leningrad, que parlava anglès amb fluïdesa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en les principals cadenes nord-americanes",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_512_C_3071_Q1",
"question": "On va ser noticia durant dies Smith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 7 de juliol de 1983",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_512_C_3071_Q2",
"question": "Quin dia va volar a Moscou Smtih?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els seus pares",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_512_C_3071_Q3",
"question": "Amb qui va anar Smith a Moscou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Andrópov",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_512_C_3071_Q4",
"question": "De qui va ser convidada Smith a Moscou?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb nou",
"answer_start": 1019
}
],
"id": "P_512_C_3071_Q5",
"question": "Amb quantes noies va compartir dormitori Smith?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Josep Maria Subirachs i Sitjar",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1956 començà la seva col·laboració amb l'agència publicitària Zen, fundada i dirigida per Francesca Granados i Alexandre Cirici, on va rebre nombrosos encàrrecs per empreses i entitats de tota Catalunya. Gran part de l'obra de Subirachs està col·locada en espais públics, accessibles a tothom, una preferència personal de l'artista, que sovint afirmava que «l'art sense espectador no té raó de ser. L'art deu ser per a tots i, per tant, el millor és que estigui emplaçat en espais públics».[14] El 1957 va rebre el seu primer encàrrec per una obra pública, Forma 212, situada a les Llars Mundet de Barcelona, la qual va ser la primera obra abstracta col·locada a la via pública de Barcelona.[15] A aquesta obra va seguir tres anys més tard Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta, la qual va causar certa polèmica per les seves formes abstractes —que no va tenir l'obra anterior per trobar-se a la perifèria de la ciutat—. Posteriorment, entre 1959 i 1961, realitzà la façana del santuari de la Mare de Déu del Camí a Lleó, i des de llavors va rebre nombrosos encàrrecs per indrets públics de tot el món.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Zen",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_395_C_2365_Q1",
"question": "Amb quina agència publicitària col·laborà Subirachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1956",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_395_C_2365_Q2",
"question": "Quan comença Subirachs a col·laborar amb l'agència publicitària Zen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesca Granados i Alexandre Cirici",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_395_C_2365_Q3",
"question": "Qui va fundar l'agència publicitària Zen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a tots",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_395_C_2365_Q5",
"question": "Per a qui ha de ser l'art segons Subirachs?"
}
]
},
{
"context": "El 1948 realitzà la seva primera exposició individual a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant deu escultures i sis dibuixos. A l'any següent participà en el II Saló d'Octubre de Barcelona, on exposà durant diversos anys seguits, fins a 1957. El 1950, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Josep Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira, fundà el grup Postectura, el qual fou presentat amb un manifest i una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona.[7] Aquest grup, d'efímera duració, es manifestava hereu del cubisme i el purisme i, segons Subirachs, «simbolitza la tendència d'humanització de l'art actual tenint com a mestre o precursor l'estil elemental constructiu que caracteritza un dels corrents artístics de la nostra època derivada de Cézanne».[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la Casa del Llibre de Barcelona",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_395_C_2366_Q1",
"question": "On realitza Subirachs la seva primera exposició individual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1957",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_395_C_2366_Q2",
"question": "Fins quin any exposa Subirachs en el II Saló d'Octubre de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els escultors Francesc Torres Monsó i Josep Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira",
"answer_start": 267
}
],
"id": "P_395_C_2366_Q3",
"question": "Qui fundà junt a Subirachs el grup Postectura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "efímera",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_395_C_2366_Q4",
"question": "Com va ser la duració del grup Postectura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del cubisme i el purisme",
"answer_start": 561
}
],
"id": "P_395_C_2366_Q5",
"question": "De què es manifestava hereu el grup Postectura?"
}
]
},
{
"context": "Posteriorment, als primers anys 1960 desenvolupà l'etapa anomenada «de les penetracions i les tensions» —segons denominació de Josep Corredor Matheos—,[40] caracteritzada per l'ús de falques encaixades amb caragols i tirants de ferro, o de peces tensades amb cables o cordes, en encaixaments que jugaven amb la matèria i l'espai, amb elements oposats com matèria i forma, gravitació i contrapès, buit i ple, horitzontal i vertical. Exemples d'aquesta etapa són: Introversió (1960), Monument transportable (1961), Colmenar (1961), la Creu de Sant Miquel a Montserrat (1962), Gravitació (1962), Piràmide (1962), el Monument a les víctimes de les inundacions del Vallès (1963), Polimatèria (1964), Estabilitat (1964), Polifem (1964), el Monument a Pompeu Fabra a Planoles (1965) o l'Homenatge a Barcelona a la muntanya de Montjuïc (1968).[41] Una de les seves últimes obres en aquest sentit fou el Monument a les Olimpiades de Mèxic (1968), situat a l'anomenada Ruta de l'Amistat realitzada per a les Olimpiades Culturals que es van desenvolupar en paral·lel a les esportives; es tracta de dues piràmides en forma de falques enfrontades i unides per un travesser a la part central, obra de formigó de 950 x 1070 x 410 cm i 160 t de pes, amb un simbolisme relatiu a la història de Mèxic: la piràmide inferior representa el Mèxic precolombí, mentre que la superior al·ludeix a la cultura hispano-americana i a la part central es conjuguen els anells olímpics amb les lletres que formen la paraula Mèxic.[42]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als primers anys 1960",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_395_C_2367_Q1",
"question": "Quan desenvolupà l'etapa anomenada «de les penetracions i les tensions»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb cables o cordes",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_395_C_2367_Q2",
"question": "Amb què tensava les peces?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«de les penetracions i les tensions»",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_395_C_2367_Q3",
"question": "A quina etapa pertany Estabilitat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ruta de l'Amistat",
"answer_start": 959
}
],
"id": "P_395_C_2367_Q4",
"question": "On està situat el Monument a les Olimpiades de Mèxic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a les Olimpiades Culturals",
"answer_start": 988
}
],
"id": "P_395_C_2367_Q5",
"question": "Per a què es va realitzar la Ruta de l'Amistat?"
}
]
},
{
"context": "Subirachs va ser iniciat en el noucentisme pels seus mestres Monjo i Casanovas, un estil classicista que propugnava el predomini en l'art de l'harmonia i l'equilibri, amb gust per la temàtica mediterrània i una predilecció especial per la figura femenina, on predominava un gust estètic per la típica noia catalana procedent de La ben plantada d'Eugeni d'Ors.[25] Les seves primeres obres denoten aquesta influència tot i que amb un estil personal, més estilitzat i expressiu que el realisme dels seus mestres, fet que apuntava ja a l'expressionisme en el qual desembocaria posteriorment. Tot i així, el gust per l'equilibri i la senzillesa, per la feina conscienciosa, que adquireix en aquesta època li acompanyarà al llarg de la seva trajectòria.[26] Aquesta primera fase sol anomenar-se com la seva «etapa mediterrània», representada per obres com Dona i nen (1947), Cadaqués (1947), Aurora (1947), Soledat (1948), Desig (1948), Diàleg (1949), Dona mediterrània (1949), Voluptuositat (1950) o Nu jacent (1950). En elles predomina l'equilibri, la proporció, la serenitat, les formes corbes, i denoten la influència —a més dels seus dos mestres— d'escultors afins a aquest sentiment mediterranista, com Josep Clarà o Aristide Maillol.[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Monjo i Casanovas",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_395_C_2369_Q1",
"question": "Qui va iniciar a Subirachs en el noucentisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el predomini en l'art de l'harmonia i l'equilibri",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_395_C_2369_Q2",
"question": "Què propugnava el noucentisme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el gust per l'equilibri i la senzillesa, per la feina conscienciosa",
"answer_start": 601
}
],
"id": "P_395_C_2369_Q3",
"question": "Què acompanyà a Subirachs durant tota la seva trajectòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«etapa mediterrània»",
"answer_start": 802
}
],
"id": "P_395_C_2369_Q4",
"question": "Com sol anomenar-se la primera fase de Subirachs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mediterranista",
"answer_start": 1184
}
],
"id": "P_395_C_2369_Q5",
"question": "A quin sentiment era afí Josep Clarà?"
}
]
},
{
"context": "Al Palau de la Generalitat de Catalunya Subirachs hi feu diverses obres: el 1976 dissenyà la porta per a la sagristia de la capella de Sant Jordi, així com el Relleu de Sant Jordi-Teseu a la galeria que uneix el Palau amb la Casa dels Canonges. La porta de la sagristia està confeccionada en bronze, amb unes mesures de 233 x 101 x 12 cm. Consta de la creu de Sant Jordi, juntament amb les quatre barres de l'escut de Catalunya, a més de la planta de la catedral de Barcelona i unes cadenes que simbolitzen l'esclavitud. El Relleu de Sant Jordi-Teseu consta de dos plafons de pedra travertí, amb una mida total de 380 x 480 x 30 cm. Aquí l'artista desenvolupà un programa iconogràfic que equiparava la llegenda cristiana del sant capadoci amb el mite grec del laberint de Creta, on Sant Jordi s'equipara a Teseu, el drac al Minotaure, i la princesa a Ariadna. A més, situà diversos elements del seu repertori figuratiu, posats en oposició com és habitual a la seva obra: el sol com a símbol de la llibertat, oposat a la lluna —amb forma de laberint—, que representa la soledat; una balustrada, com a materialització de l'art, contraposada a una calavera, clara al·lusió a la mort. En darrer lloc, al fons d'aquestes escenes s'albira el perfil de la muntanya de Montserrat. Per altra banda, a la porta que comunica amb la Casa dels Canonges creà un tirador de bronze de 21 x 22 x 4 cm amb l'empremta d'una mà i la inscripció «Jaume I, 1276-1976».[89]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al Palau de la Generalitat de Catalunya",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_395_C_2370_Q1",
"question": "On feu Subirachs diverses obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en bronze",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_395_C_2370_Q3",
"question": "Com està confeccionada la porta de la sagristia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "233 x 101 x 12 cm",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_395_C_2370_Q4",
"question": "Quina mida té la porta de la sagristia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Jaume I, 1276-1976»",
"answer_start": 1424
}
],
"id": "P_395_C_2370_Q5",
"question": "Què hi ha escrit a la porta que comunica amb la Casa dels Canonges?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Nevado del Ruiz",
"paragraphs": [
{
"context": "En general, el Nevado del Ruiz està repoblat de manera pobra principalment a causa de la seva elevació, i la massa forestal disminueix a mesura que augmenta l'altitud. A menor alçada hi ha boscos temperats ben desenvolupats (20-35 metres); per sobre d'aquests s'hi troben amb boscos nans (3-8 metres). Per sobre, a l'erm, la vegetació està dominada per Espeletia. La vegetació de la regió està formada per diferents famílies de plantes llenyoses, incloent-hi Rubiaceae, Lleguminosa, Melastomataceae, Lauràcia i Moràcia. Algunes d'herbàcies, de les famílies Polypodiaceae, Aràcia, Poàcia, Asteràcia, Piperàcia i Orquídia també hi són presents.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la massa forestal",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_457_C_2737_Q1",
"question": "Què disminueix a mesura que augmenta l'altitud?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de manera pobra",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_457_C_2737_Q2",
"question": "Com està repoblat el Nevado del Ruiz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A menor alçada",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_457_C_2737_Q3",
"question": "On són els boscos temperats ben desenvolupats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nans",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_457_C_2737_Q4",
"question": "Quins boscos es troben per sobre dels boscos temperats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Espeletia",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_457_C_2737_Q5",
"question": "Quina vegetació domina a l'erm?"
}
]
},
{
"context": "Els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques,[38] es van barrejar amb fang mentre davallaven pels flancs del volcà.[39] La velocitat mitjana dels lahars baixant pels vessants era de 60 km/h, erosionava la terra, arrossegava roques i destruïa la vegetació. Després de davallar milers de metres muntanya avall, els lahars van desembocar als sis rius que drenen el volcà. Un cop a les seves valls, els lahars arribaren a quadruplicar la seva mida original. Al riu Gualí, un lahar va assolir una amplada màxima de 50 metres.[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "fang",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_457_C_2738_Q1",
"question": "Amb què es van barrejar els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mentre davallaven pels flancs del volcà",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_457_C_2738_Q2",
"question": "Quan es van barrejar amb fang els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "60 km/h",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_457_C_2738_Q3",
"question": "Quina era la velocitat mitjana dels lahars baixant pels vessants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_457_C_2738_Q5",
"question": "Quants rius drenen el volcà?"
}
]
},
{
"context": "A la història registrada del volcà, les erupcions han consistit principalment en una xemeneia central a la caldera, seguida d'una erupció explosiva, que provoca lahars. La més antiga de les erupcions identificades a l'Holocè va ocórrer prop del 6660 aC, i es van produir noves erupcions el 1245 aC ±150anys (usant la datació basada en el carboni-14), prop del 850 aC, el 200 aC ±100 anys, així com al 350 dC ±300 anys, el 675 dC ±50 anys, el 1350, 1570, 1595, 1623, 1805, 1826, 1829, 1831, 1845, 1916, de desembre de 1984 a març de 1985, de setembre de 1985 a juliol de 1991, i possiblement el 1541, 1828, 1833 i abril de 1994.[28] Diverses entrades sobre la història eruptiva del Nevado del Ruiz recollida en la base de dades del Smithsonian Institution estan marcades com a incertes. Si bé és possible que ocorregueren erupcions en aquestes dates, l'esmentada informació no ha estat confirmada. D'acord amb la definició donada per l'institut, una erupció és l'arribada de productes volcànics (excloent gasos), a la superfície de la Terra.[27][28] Moltes d'aquestes erupcions van incloure l'erupció d'una xemeneia central, xemeneies als costats, i una explosió freàtica.[27] El Ruiz és considerat com el segon volcà més actiu de Colòmbia, després del Galeras, a Nariño.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en una xemeneia central a la caldera, seguida d'una erupció explosiva",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_457_C_2739_Q1",
"question": "En què han consistit les erupcions del volcà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop del 6660 aC",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_457_C_2739_Q2",
"question": "Quan va ocórrer la més antiga de les erupcions identificades a l'Holocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Smithsonian Institution",
"answer_start": 731
}
],
"id": "P_457_C_2739_Q3",
"question": "A quina institució pertany la base de dades on es recullen diverses entrades sobre la història eruptiva del Nevado del Ruiz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Colòmbia",
"answer_start": 1230
}
],
"id": "P_457_C_2739_Q4",
"question": "On és el Ruiz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com el segon volcà més actiu de Colòmbia",
"answer_start": 1198
}
],
"id": "P_457_C_2739_Q5",
"question": "Com està considerat el Ruiz?"
}
]
},
{
"context": "El Nevado del Ruiz va entrar en erupció a les 9:09 pm del 13 de novembre de 1985,[34] expulsant tefra dacítica a més de 30 quilòmetres de distància a l'atmosfera.[30] La massa total del material expulsat, incloent-hi magma, va ser de 35 milions de tones,[30] únicament el 3% de la quantitat que va expulsar el St. Helens el 1980.[35] L'erupció va assolir el nivell 3 a l'Índex d'explosibilitat volcànica.[36] La massa d'anhídrid sulfurós expulsada va ser d'aproximadament 700.000 tonelades (prop del 2% de la massa del material sòlid expulsat, fent que l'erupció fos atípicament rica en sofre.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a les 9:09 pm del 13 de novembre de 1985",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_457_C_2740_Q1",
"question": "Quan va entrar en erupció el Nevado del Ruiz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tefra dacítica",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_457_C_2740_Q2",
"question": "Què expulsava el Nevado del Ruiz quan va entrar en erupció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "35 milions de tones",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_457_C_2740_Q3",
"question": "De quant va ser la massa total del material expulsat pel volcà incloent-hi el magma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sofre",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_457_C_2740_Q5",
"question": "En què era atípicament rica la massa del material expulsat pel volcà?"
}
]
},
{
"context": "El matí del 12 de març de 1595, el volcà va entrar en erupció. Aquest episodi va consistir en tres erupcions plinianas que van arribar a sentir-se a més de 100 quilòmetres del cim, i va ser expulsada una gran quantitat de cendra, fet que va enfosquir l'àrea circumdant. Durant les erupcions, el volcà també va expulsar lapillus, una forma de tefra, i bombes volcàniques. En total, l'erupció va produir 0,16 km3 de tefra.[27] L'erupció va ser precedida per un gran terratrèmol, tres dies abans. L'erupció precursora va causar lahars, que van viatjar per les valls dels rius Gualí i Lagunillas, obstruint el flux d'aigua, matant els peixos i destruint la vegetació. El lahar va provocar la mort de 636 persones.[29] La de 1595 va ser l'última gran erupció abans de 1985; i van ser similars en molts aspectes, incloent-hi la composició química del material erupcionat.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El matí del 12 de març de 1595",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_457_C_2741_Q1",
"question": "Quan va entrar el volcà en erupció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a més de 100 quilòmetres",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_457_C_2741_Q3",
"question": "A quina distància del cim van arribar a sentir-se les erupcions del volcà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran quantitat de cendra",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_457_C_2741_Q4",
"question": "Què va ser expulsat pel volcà que va enfosquir l'àrea circumdant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "0,16 km3",
"answer_start": 402
}
],
"id": "P_457_C_2741_Q5",
"question": "Quanta tefra en total va produir l'erupció?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de Roda d'Isàvena",
"paragraphs": [
{
"context": "Després de la destrucció de la primitiva catedral per part de Abd-al-Malik l'agost de 1006, el 1017, els ribagorçans decidiren construir una nova i encarregaren les obres a un equip de mestres llombards que començaren el temple en estil romànic llombard. Es desconeix el nom del mestre, si bé està documentada la participació del mestre local Bradila, qui dirigí les obres de reparació.[4] El rei de Navarra, Sanç III (1000-1035), havia conquerit el comtat perdent-ne la independència del territori de la Ribagorça. Llavors es produí una substitució dels mestres llombards per un equip de mestres navarresos que varen continuar els treballs amb criteris diferents, relacionats amb el Camí de Sant Jaume. El projecte original contemplava un edifici de tres naus amb capçalera triple d'absis semicirculars precedits de tram recte, en l'actualitat el septentrional està reformat.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Abd-al-Malik",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_203_C_1213_Q1",
"question": "Qui va destruir l'antiga catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un equip de mestres llombards",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_203_C_1213_Q2",
"question": "A qui van encarregar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "romànic llombard",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_203_C_1213_Q3",
"question": "Amb quin estil van començar el temples?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mestres navarresos",
"answer_start": 589
}
],
"id": "P_203_C_1213_Q4",
"question": "Qui va substituir els mestres llombards?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el Camí de Sant Jaume",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_203_C_1213_Q5",
"question": "Amb què es relacionaven els criteris de continuació de l'obra?"
}
]
},
{
"context": "A la banda nord del temple s'ubica el claustre, de planta trapezoïdal, i la zona més antiga on s'ubicà un castell d'antecedents romans del qual es conserven els fonaments circulars de la seva torre. Probablement l'església del castell va ser l'actual capella de Sant Agustí ubicada al costat de l'absis nord. En alguns murs d'aquesta zona es troben restes d'opus spicatum que parlen de la seva antiguitat.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A la banda nord",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_203_C_1214_Q1",
"question": "On s'ubica el claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "trapezoïdal",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_203_C_1214_Q2",
"question": "Com és la planta del claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "romans",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_203_C_1214_Q3",
"question": "Com són els antecedents del castell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'actual capella de Sant Agustí",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_203_C_1214_Q4",
"question": "Què és actualment l'església del castell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "restes d'opus spicatum",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_203_C_1214_Q5",
"question": "Què ens parla de l'antiguitat de la construcció?"
}
]
},
{
"context": "D'ençà del 1856, per ordre governativa, Roda perdé bona part del seu ric fons arxivístic i codicològic. L'arxiu civil passà a Osca. L'any 1863 consta el trasllat de les peces més notables a l'Arxiu Capitular de Lleida. En aquest arxiu es conserven més d'un miler de pergamins procedents de Roda i quaranta-quatre còdexs. L'arxiu de Roda només conserva avui, pràcticament, manuscrits i lligalls de papers que daten del segle XV en endavant.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "part del seu ric fons arxivístic i codicològic",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_203_C_1215_Q1",
"question": "Què va perdre Roda per ordre governativa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Osca",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_203_C_1215_Q2",
"question": "On va passar l'arxiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1863",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_203_C_1215_Q3",
"question": "Quan consta el trasllat de les peces més notables a l'Arxiu Capitular de Lleida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quaranta-quatre",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_203_C_1215_Q4",
"question": "Quants còdexs s'hi conserven procedents de Roda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del segle XV en endavant",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_203_C_1215_Q5",
"question": "De quan són els documents que es conserven actualment a Roda?"
}
]
},
{
"context": "La cripta situada al costat nord (sota de la nau de l'evangeli) és sota l'advocació de sant Valeri. És estreta i allargassada, està coberta amb volta de mig canó que pràcticament arrenca del terra i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Aquesta cripta rep els noms de «sala de l'Arxiu» o «sala del Tresor», per haver atès aquestes funcions antigament. La cripta constitueix una petita obra d'art de l'art romànic. Als seus murs artistes del segle xiii vinculats al cercle del mestre de Navasa (segons el professor Gudiol) varen plasmar amb les seves pintures murals tot un món romànic.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'advocació de sant Valeri",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_203_C_1216_Q1",
"question": "Què hi ha sobre la cripta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estreta i allargassada",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_203_C_1216_Q2",
"question": "Com és la cripta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mig canó",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_203_C_1216_Q3",
"question": "Quina volta la cobreix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "semicircular",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_203_C_1216_Q4",
"question": "Com és l'absis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una petita obra d'art de l'art romànic",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_203_C_1216_Q5",
"question": "Com és considerada la cripta?"
}
]
},
{
"context": "Al fons de la cripta central es troba el magnífic sarcòfag que va contenir les restes de sant Ramon de Roda fins a la seva exhumació i trasllat a una urna. És una obra de 1170 que, inicialment, estava encastada a l'absis de la cripta, d'aquí que només estiguin decorades tres de les seves cares. Més tard fou traslladat al claustre des d'on va passar a la seva situació actual. Actualment està sobre una base d'obra moderna i fa funcions d'altar de la cripta, si bé anteriorment era sustentat per quatre imatges del tetramorf que actualment són la base de l'altar major, just al nivell superior.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el magnífic sarcòfag",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_203_C_1217_Q1",
"question": "Què hi ha al fons de la cripta central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sant Ramon de Roda",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_203_C_1217_Q2",
"question": "De qui havia contingut les restes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "encastada a l'absis de la cripta",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_203_C_1217_Q3",
"question": "On estava inicialment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'altar de la cripta",
"answer_start": 438
}
],
"id": "P_203_C_1217_Q4",
"question": "De què fa funcions actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estava encastada a l'absis de la cripta",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_203_C_1217_Q5",
"question": "Per què només estan decorades tres de les quatre cares?"
}
]
},
{
"context": "Al costat d'aquest segment de mur hi ha la sala capitular que és una sala rectangular, coberta amb embigat, on hi destaca la façana que dóna al claustre formada per una successió d'arcs suportada per una fila de columnes com les del claustre. Amb aquesta tipologia, la façana de la sala capitular de la catedral de Roda s'aparta de la tipologia més usual de les façanes de les sales capitulars del segle xii. En canvi, el tipus de façana com a porxo continu és molt rar en el context de l'arquitectura catalana del seu temps.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "rectangular",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_203_C_1218_Q1",
"question": "Com és la sala capitular?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la façana que dóna al claustre",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_203_C_1218_Q2",
"question": "Què hi destaca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com les del claustre",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_203_C_1218_Q3",
"question": "Com són les columnes de la façana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt rar",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_203_C_1218_Q4",
"question": "Com és el tipus de façana com a porxo continu?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Rosetta@home",
"paragraphs": [
{
"context": "El progrés en la predicció de l'estructura de les proteïnes s'avalua cada dos anys amb l'experiment Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP), en el qual investigadors d'arreu del món intenten derivar l'estructura d'una proteïna a partir de la seva seqüència aminoacídica. Els grups que aconsegueixen els millors resultats en aquest experiment, que a vegades es converteix en una competició, són considerats com a exemples de les tecnologies més avançades en la predicció de l'estructura de les proteïnes. Rosetta, el programa en el qual es basa Rosetta@home, hi ha participat des de l'experiment CASP5 (2002). A l'experiment CASP6 (2004), Rosetta assolí una fita històrica en esdevenir el primer mètode a proporcionar una resolució ab initio a nivell quasi-atòmic en la predicció de l'estructura de la proteïna corresponent, la diana CASP T0281.[17] El modelatge ab initio és considerat un tipus especialment difícil de predicció de l'estructura de les proteïnes, car no fa servir informació d'homologia estructural i s'ha de basar en informació d'homologia de seqüències i el modelatge d'interaccions físiques al si de la proteïna. Rosetta@home ha participat en el CASP des del 2006, quan fou un dels millors predictors en totes les categories de predicció d'estructura al CASP7.[18][19][20] Aquestes prediccions d'alta qualitat foren fetes possibles per la capacitat de processament cedida pels voluntaris de Rosetta@home.[21] A mesura que va adquirint més capacitat de processament, Rosetta@home és capaç d'estudiar més regions de l'espai de conformació (les diferents formes que pot assumir una proteïna), que, segons la paradoxa de Levinthal, s'espera que augmenti de manera exponencial amb la llargada de les proteïnes.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP),",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_62_C_367_Q1",
"question": "Com s'anomena l'experiment pel que s'avalua el progrés en la predicció de l'estructura de les proteïnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la seva seqüència aminoacídica",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_62_C_367_Q2",
"question": "A partir de què els investigadors intenten derivar l'estructura d'una proteïna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tipus especialment difícil de predicció de l'estructura de les proteïnes",
"answer_start": 920
}
],
"id": "P_62_C_367_Q4",
"question": "Com es considerat el modelatge ab initio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2006",
"answer_start": 1212
}
],
"id": "P_62_C_367_Q5",
"question": "Des de quin any ha participat en el CASP Rossetta@home?"
}
]
},
{
"context": "Folding@home és l'únic dels grans projectes de computació distribuïda dedicats a la investigació sobre les proteïnes que no utilitza la plataforma BOINC.[69][70][71] Tant Rosetta@home com Folding@home estudien malalties provocades per un plegament proteic defectuós, com ara la malaltia d'Alzheimer, però Folding@home ho fa de manera molt més exclusiva.[72][73] Folding@home gairebé només utilitza models de dinàmica molecular d'àtom complet per comprendre com i per què es pleguen les proteïnes (o com i per què es poden plegar defectuosament i agregar-se per provocar malalties).[74][75] En altres paraules, el punt fort de Folding@home és el modelatge del plegament proteic, mentre que el de Rosetta@home és el disseny de proteïnes basat en la computació i la predicció de l'estructura i l'acoblament de les proteïnes.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tant Rosetta@home com Folding@home",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_62_C_368_Q2",
"question": "Quins projectes estudien la malaltia d'Alzheimer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el modelatge del plegament proteic",
"answer_start": 642
}
],
"id": "P_62_C_368_Q3",
"question": "Quin és el punt fort de Folding@home?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malalties provocades per un plegament proteic defectuós",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_62_C_368_Q4",
"question": "Què estudien Rosseta@home i Folding@home?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de dinàmica molecular d'àtom complet",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_62_C_368_Q5",
"question": "Quins són els models que utilitza Folding @home per comprendre com i per què es pleguen les proteïnes?"
}
]
},
{
"context": "Els usuaris de Rosetta@home que prediuen estructures de proteïnes utilitzades per l'experiment CASP són mencionats a les publicacions científiques que tracten sobre els resultats corresponents.[21] Els usuaris que prediuen l'estructura energèticament més favorable d'una determinada unitat de treball apareixen a la pàgina d'inici de Rosetta@home com a «predictor del dia», juntament amb tots els equips als quals pertanyin.[88] Cada dia s'escull un «usuari del dia» a l'atzar d'entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home. L'«usuari del dia» també apareix a la portada.[89]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la pàgina d'inici de Rosetta@home",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_62_C_369_Q1",
"question": "On apareixen els usuaris que prediuen l'estructura energèticament més favorable d'una determinada unitat de treball?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cada dia",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_62_C_369_Q2",
"question": "Quan s'escull un «usuari del dia»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home",
"answer_start": 479
}
],
"id": "P_62_C_369_Q3",
"question": "Entre qui s'escull l'«usuari del dia»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la portada",
"answer_start": 577
}
],
"id": "P_62_C_369_Q4",
"question": "On apareix també l'«usuari del dia»?"
}
]
},
{
"context": "El 2002, RosettaDock fou afegit al paquet Rosetta durant el primer experiment CAPRI com a algorisme de predicció d'acoblament proteïna-proteïna del Laboratori Baker.[55] En aquest experiment, RosettaDock féu una predicció d'alta precisió de l'acoblament entre l'exotoxina piogènica estreptocòccica A i la cadena β dels receptors dels limfòcits T, a més d'una predicció de precisió mitjana d'un complex d'α-amilasa porcina i un anticòs de camèlid. Tot i que RosettaDock només féu dues prediccions raonablement precises de set possibles, aquest rendiment fou suficient per quedar setè entre els dinou mètodes de predicció que participaren en el primer experiment CAPRI.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2002",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_62_C_370_Q1",
"question": "En quin any s'afegí Rosetta Dock al paquet Rosetta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a algorisme de predicció d'acoblament proteïna-proteïna del Laboratori Baker",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_62_C_370_Q2",
"question": "Com s'afegí Rosetta Dock al paquet Rosetta durant el primer experiment CAPRI?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 479
}
],
"id": "P_62_C_370_Q3",
"question": "Quantes prediccions féu RosettaDock raonablement precises?"
},
{
"answers": [
{
"text": "setè",
"answer_start": 578
}
],
"id": "P_62_C_370_Q4",
"question": "En quina posició va quedar RosettaDock en el primer experiment CAPRI?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dinou",
"answer_start": 593
}
],
"id": "P_62_C_370_Q5",
"question": "Quants mètodes de predicció participaren en el primer experiment CAPRI?"
}
]
},
{
"context": "El 9 de maig del 2008, seguint el suggeriment d'usuaris de Rosetta@home de crear una versió interactiva del programa de computació distribuïda, el Laboratori Baker llançà Foldit, un joc de predicció de l'estructura de les proteïnes en línia basat en la plataforma Rosetta.[66] A 22 de gener del 2012, Foldit tenia més de 240.000 usuaris registrats.[67] El joc permet als usuaris dur a terme una sèrie d'accions (per exemple, «sacsejar», «bellugar» o «reconstruir») per guiar l'esquelet i les cadenes laterals d'aminoàcids de la proteïna objectiu cap a conformacions energèticament més favorables. Els usuaris poden buscar solucions individualment com a «solistes» o col·lectivament com a «evolucionadors». Ambdós sistemes donen punts als jugadors com a premi per millorar les seves prediccions.[68] Els jugadors també poden participar en «duels» contra altres usuaris. El jugador amb l'estructura energèticament més favorable després de 20 torns guanya.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Laboratori Baker",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_62_C_371_Q1",
"question": "Qui llançà Foldit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un joc de predicció de l'estructura de les proteïnes en línia basat en la plataforma Rosetta",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_62_C_371_Q2",
"question": "Què és Foldit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 240.000",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_62_C_371_Q3",
"question": "Quants usuaris tenia registrats Foldit el 22 de gener del 2012?"
},
{
"answers": [
{
"text": "solistes",
"answer_start": 654
}
],
"id": "P_62_C_371_Q4",
"question": "Com s'anomenen els usuaris que busquen solucions individualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El jugador amb l'estructura energèticament més favorable després de 20 torns",
"answer_start": 869
}
],
"id": "P_62_C_371_Q5",
"question": "Qui guanya el joc?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de Toledo",
"paragraphs": [
{
"context": "Les pintures més valorades són les quinze obres de El Greco, amb l'existència d'un apostolat complet.[46] Sobretot destaca L'espoli, obra realitzada entre 1577 i 1579, i que està col·locada com un retaule al fons de la sala; està emmarcada entre dues columnes marmòries corínties obra d'Ignacio Haan.[19] La composició del quadre no va satisfer al capítol catedralici, ja que no acceptaven el fet que sobre el cap de Crist apareguessin d'altres personatges, van al·legar que eren «impropietats que enfosquien la història i devaluaven Crist». Aquests diferències, i la manca d'acord amb el que volia cobrar l'artista, els va portar a iniciar un plet contra el pintor.[47] El Greco s'havia inspirat en icones romanes d'Orient de temes com el Bes de Judes o Arrest de Jesús, on la multitud envolta Crist i se situa per damunt del seu cap. El contrast estètic entre la quietud i la malenconia del rostre del Salvador i els rostres tristos que l'envolten és sorprenent. Per a Josep Gudiol Ricart és una de les millors obres del pintor i una obra capital de la història de la pintura europea.[48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quinze",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_49_C_289_Q1",
"question": "Quantes obres de El Greco hi ha a la catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al fons de la sala",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_49_C_289_Q2",
"question": "On està col·locada L'Espoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La composició del quadre",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_49_C_289_Q3",
"question": "Què no va satisfer al capítol catedralici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "altres personatges",
"answer_start": 438
}
],
"id": "P_49_C_289_Q4",
"question": "Què hi ha sobre el cap de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en icones romanes",
"answer_start": 697
}
],
"id": "P_49_C_289_Q5",
"question": "En què es va inspirar l'autor?"
}
]
},
{
"context": "La Capilla Major de la catedral acumula una gran riquesa en obres d'art, començant per la pròpia arquitectura del recinte.[9] Al seu origen tenia dues parts diferenciades amb dues voltes independents. La volta poligonal pertanyia a la capella de los Reyes Viejos que quedava una mica separada. Amb aquesta divisió, el presbiteri era una mica estret i poc adequat per la catedral. El cardenal Cisneros va tenir molt clar que calia reconstruir aquesta part de l'edifici i després d'alguns enfrontaments amb el Capítol catedralici va poder demolir la de los Reyes Viejos, fer el presbiteri més ampli i donar espai suficient per col·locar al gran retaule gòtic que ell mateix havia encarregat.[5] Tot el presbiteri està treballat i cisellat amb figures de totes les mides i figures mitològiques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "obres d'art",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_49_C_290_Q1",
"question": "Què acumula la Capella Major?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la capella de los Reyes Viejos",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_49_C_290_Q3",
"question": "A quina capella pertanyia la volta poligonal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cisneros",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_49_C_290_Q4",
"question": "Qui va veure que calia una reconstrucció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb figures",
"answer_start": 737
}
],
"id": "P_49_C_290_Q5",
"question": "Com està cisellat el presbiteri?"
}
]
},
{
"context": "El tresor està situat en el que va ser l'antiga Capilla de San Juan Bautista, anomenada del Quo Vadis, o de la Torre. Ocupa l'espai frontaler a la Capilla Mozárabe, al costat nord, just sota la torre. De fet mai no va ser una veritable capella, sinó que va servir de sagristia a la Capilla de los Reyes Nuevos abans del seu trasllat. Té una portada molt singular, perquè al principi havia de ser la capella funerària del cardenal Juan Pardo de Tavera, pel que es pot veure en ella escultures i al·lusions tant a la mort com la persona del cardenal.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del Quo Vadis, o de la Torre",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_49_C_291_Q1",
"question": "Com s'anomena la Capilla de San Juan Bautista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El tresor",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_49_C_291_Q2",
"question": "Què hi trobem a l'antiga Capilla de San Juan Bautista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sagristia",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_49_C_291_Q3",
"question": "De què havia servit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "funerària",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_49_C_291_Q4",
"question": "Quin tipus de capella havia de ser?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la mort",
"answer_start": 510
}
],
"id": "P_49_C_291_Q5",
"question": "A què trobem al·lusions?"
}
]
},
{
"context": "El 1493, a la fi del segle xv, el cardenal Mendoza va supervisar les obres de finalització de les últimes voltes de la catedral i va expressar en el seu testament el desig d'ésser enterrat al presbiteri. A la primera dècada del segle XVI es va construir el seu sepulcre, una obra d'estil renaixentista.[5] Després va ocupar el càrrec el cardenal Cisneros; sota la seva gestió es van fer importants obres –potser la més important va ser la capella Mossàrab–, realitzades per mestres de la talla de Juan Francés –reixa de la capella mossàrab–, Enrique Egas, Juan de Borgoña –pintures de la capella mossàrab– i el mestre major, Pedro de Gumiel. Cisneros també va fer construir el magnífic retaule major, obra de Diego Copín de Holanda, el claustre per a la comunitat canònica, i la llibreria o biblioteca.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "ésser enterrat al presbiteri",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_49_C_292_Q1",
"question": "Quin desig va expressar el cardenal Mendoza?"
},
{
"answers": [
{
"text": "renaixentista",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_49_C_292_Q2",
"question": "De quin estil és la tomba del Cardenal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cardenal Cisneros",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_49_C_292_Q3",
"question": "Qui va ocupar el càrrec després de Mendoza?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la capella Mossàrab",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_49_C_292_Q4",
"question": "Quina obra destacada va fer construir Cisneros?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Diego Copín",
"answer_start": 709
}
],
"id": "P_49_C_292_Q5",
"question": "De qui és obra el retaule?"
}
]
},
{
"context": "Es van pintar tretze episodis relacionats amb la ciutat de Toledo. Els realitzats per Bayeu són: El niño de la Guarda, Prendimiento de San Eulogio de Córdoba, quatre pintures que narren la vida de sant Eugeni –el primer bisbe de Toledo–, d'altres tres sobre santa Casilda, i una sobre l'arquebisbe sant Eladi. D'altres dos frescs van ser realitzats per Maella i estan relacionats amb la història de Santa Leocadia, la patrona de Toledo.[88]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la vida de sant Eugeni",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_49_C_293_Q2",
"question": "Què narren els realitzats per Bayeu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el primer bisbe de Toledo",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_49_C_293_Q3",
"question": "Què va ser Sant Eugeni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maella",
"answer_start": 353
}
],
"id": "P_49_C_293_Q4",
"question": "Qui va fer dos frescs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Santa Leocadia",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_49_C_293_Q5",
"question": "A qui estan dedicats?"
}
]
},
{
"context": "A l'interior de la Puerta del Reloj es poden observar diversos medallons; els millors són els de la Mare de Déu de l'Anunciació de Nicolás de Vergara el Mozo i el de L'arcàngel sant Gabriel de Juan Bautista Vázquez. S'adorna també amb quadres i escuts. Els batents interiors de la porta són del segle XVIII, obra de Raimundo Chapuz, mentre que els batents exteriors, en bronze, són obra de dos escultors: Zureño (el de l'esquerra) i Antonio Domínguez (el de la dreta).[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "medallons",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_49_C_294_Q1",
"question": "Què hi troben a la Puerta del Reloj?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Nicolás de Vergara el Mozo",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_49_C_294_Q2",
"question": "Qui va fer el de la Mare de Déu de l'Anunciació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quadres i escuts",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_49_C_294_Q3",
"question": "Quins adorns més hi podem trobar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "XVIII",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_49_C_294_Q4",
"question": "De quin segle són els batents interiors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "bronze",
"answer_start": 370
}
],
"id": "P_49_C_294_Q5",
"question": "De quin material són els batents exteriors?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Casa Batlló",
"paragraphs": [
{
"context": "Des de 1998 es va restaurar totalment la primera planta, reforçant l'estructura del seu terra, canviant els bigams de fusta deteriorats de l'edifici original de 1875 que havien estat reciclats per Gaudí,[74] una intervenció que, lògicament, va comportar restaurar el sostre del pis noble. Es restaura l'ascensor el 1999 [75] i es fa una intervenció de consolidació de la façana que presentava zones amb risc de despreniments. A partir de l'any 2000, i en preparació per a la celebració de l'any Gaudí 2002, es va realitzar una restauració intensa de la façana amb la recuperació de vidres i trencadís, es van regenerar juntes mancades de morter i es va fer un tractament fungicida. Els balcons, la fusteria i les peces ceràmiques rodones trencades varen ser revisades i arreglades.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1875",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_571_C_3421_Q1",
"question": "De quin any és l'edifici original?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Des de 1998",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_571_C_3421_Q2",
"question": "Des de quan es va restaurar la primera planta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1999",
"answer_start": 315
}
],
"id": "P_571_C_3421_Q4",
"question": "Quan es va restaurar l'ascensor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "zones amb risc de despreniments",
"answer_start": 393
}
],
"id": "P_571_C_3421_Q5",
"question": "Què presentava la façana?"
}
]
},
{
"context": "El terrat de la casa Batlló, una de les més espectaculars creacions de la plàstica gaudiniana, constitueix la major peça d'escultura policroma. Construït sobre els arcs parabòlics de les golfes, és un espai rectangular dividit al seu centre per les lluernes dels patis interiors. A la part davantera hi ha una gran sala on estaven instal·lats els dipòsits d'aigua i que coincideix amb la part més elevada de la façana. Amb aquest disseny Gaudí aconseguia donar un sentit estètic -l'esquena ondulada i escatada del drac- a un requisit funcional de l'època en què l'aigua corrent estava falta de pressió suficient per donar les condicions de confort exigides. Si la visió exterior del coronament simulava les escates d'un drac, el costat interior que fa de barana del terrat sembla la closca d'un cranc amb uns colors degradats del taronja fort fins al blanc. [83]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobre els arcs parabòlics de les golfes",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_571_C_3422_Q1",
"question": "On està construït el terrat de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les lluernes dels patis interiors",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_571_C_3422_Q2",
"question": "Què divideix al centre el terrat de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran sala",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_571_C_3422_Q3",
"question": "Què hi ha a la part davantera de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les escates d'un drac",
"answer_start": 703
}
],
"id": "P_571_C_3422_Q4",
"question": "Què simulava la visió exterior del coronament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la closca d'un cranc",
"answer_start": 780
}
],
"id": "P_571_C_3422_Q5",
"question": "Què sembla el costat interior que fa de barana del terrat?"
}
]
},
{
"context": "El costat esquerre del seu darrer pis està reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt més escairat. Gaudí va decidir bescanviar una habitació del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la Casa Amatller. El constructor Josep Bayó va narrar les paraules de Gaudí: \"No farem el que pensava per no desmillorar el que hi ha al costat, del que en gaudirem també nosaltres. Aquí una torre, allà una tribuna…\".[37] Per la banda dreta va portar el perfil del coronament fins a trobar la teulada de l'edifici veí (també de l'arquitecte Emili Sala i Cortés), més alt que el de l'esquerra. Lamentablement, als anys 1960, a aquest edifici se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batlló.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per una terrassa",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_571_C_3423_Q1",
"question": "Per quin element va canviar Gaudí una habitació del darrer pis de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Bayó",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_571_C_3423_Q2",
"question": "Qui va ser dirigir les obres de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Per la banda dreta",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_571_C_3423_Q3",
"question": "Per on va portar el perfil del coronament fins a trobar la teulada de l'edifici veí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Emili Sala i Cortés",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_571_C_3423_Q4",
"question": "Quin arquitecte va dissenyar l'edifici veí de la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1960",
"answer_start": 658
}
],
"id": "P_571_C_3423_Q5",
"question": "Quan se li va fer una remunta a l'edifici veí que va resultar molt poc respectuosa amb la casa Batlló?"
}
]
},
{
"context": "Les baranes dels balcons estan fetes en ferro colat i per al seu disseny Gaudí va fer un model de mida natural als tallers de la Sagrada Família abans de passar-ho al fonedor. Són vuit peces, set iguals i una de més gran que es troba a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis. Estan pintades en color marfil i tenen unes tires d'acer de passamà torçades helicoïdalment per cobrir els forats. Els balcons del primer pis i els dos del segon pis que estan sobre les tribunes tenen balustrades helicoïdals i barana de marbre de Carrara encastades sobre l'estructura de pedra de Montjuïc lobulada i amb una sòbria decoració floral.[85]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en ferro colat",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_571_C_3424_Q1",
"question": "En què estan fetes les baranes dels balcons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als tallers de la Sagrada Família",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_571_C_3424_Q2",
"question": "On va fer Gaudí un model de mida natural per al dissenys de les baranes dels balcons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_571_C_3424_Q3",
"question": "Quantes peces formen les baranes dels balcons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_571_C_3424_Q4",
"question": "On es troba la peça més gran?"
},
{
"answers": [
{
"text": "marfil",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_571_C_3424_Q5",
"question": "De quin color estan pintades les vuit peces?"
}
]
},
{
"context": "Els mobles dissenyats per a la casa Batlló estaven originalment destinats al menjador principal. La col·lecció constava d'una taula, dos bancs dobles, un altre de tres i un conjunt de cadires.[117] Les mides de la cadira són 74 cm. d'alçada de respatller, 45 cm. d'alçada de la banqueta, 52 cm. d'ample i 47 cm. de fons; és una mica més baixa i amb menys fons que la cadira de la cadira Calvet. Les mides del banc són 103 cm. d'alçada de respatller, 45 cm. d'alçada de banqueta, 170 cm. d'ample i 81 de fons; era considerablement més gran que el dissenyat per a la casa Calvet.[118]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al menjador",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_571_C_3425_Q1",
"question": "On estaven destinats en un principi els mobles dissenyats per a la casa Batlló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una taula, dos bancs dobles, un altre de tres i un conjunt de cadires",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_571_C_3425_Q2",
"question": "De què constava la col·lecció de mobles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "74 cm.",
"answer_start": 225
}
],
"id": "P_571_C_3425_Q3",
"question": "Quina mida té el respatller de la cadira?"
},
{
"answers": [
{
"text": "considerablement més gran",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_571_C_3425_Q4",
"question": "Com era el banc de la casa Batlló en relació al dissenyat per a la casa Calvet?"
}
]
},
{
"context": "L'edifici respon al model de \"casa de renda\" pensada per viure els amos al principal amb llogaters a la resta de plantes, una fórmula que es va aplicar a bona part de l'arquitectura d'aquesta part de la \"nova ciutat\" a finals del segle xix. El permís per a poder llogar els pisos va ser presentat a l'Ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1906, data que es donen per acabades les obres.[34] Quan va morir Amàlia Godó, el 1940, l'edifici va quedar en herència per a les seves filles Mercedes i Carmen. Aquestes varen vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros. Aquesta societat d'assegurances va fer-lo servir com a seu social i va fer algunes restauracions.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "viure els amos al principal amb llogaters a la resta de plantes",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_571_C_3426_Q1",
"question": "Què implica el model de \"casa de renda\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a finals del segle xix",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_571_C_3426_Q2",
"question": "Quan s'aplicava la fórmula de \"casa de renda\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Ajuntament de Barcelona",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_571_C_3426_Q3",
"question": "A quin organisme va ser presentat el permís per a poder llogar els pisos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13 d'octubre de 1906",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_571_C_3426_Q4",
"question": "Quan es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona el permís per a poder llogar els pisos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves filles Mercedes i Carmen",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_571_C_3426_Q5",
"question": "Qui va heretar l'edifici quan va morir Amàlia Godó?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule Major de la catedral de Toledo",
"paragraphs": [
{
"context": "La col·locació del tabernacle o custòdia al retaule com a eix principal va ser a causa de l'interès especial que va tenir el Cardenal Cisneros en realçar el culte eucarístic. El contracte per a la seva realització es va signar el 23 de juny de 1500 entre els escultors Petit Juan i Rodrigo Alemán i el capítol catedralici: es faria en fusta daurada, i es col·locaria al carrer central del retaule, just sobre la predel·la.[20][21] Després de la defunció de Petit Juan, Copín de Holanda es va fer càrrec de la realització dels dotze profetes que quedaven pendents per a la seva col·locació en la part baixa (prop del primer pis del tabernacle). Es consta que el treball va ser cobrat l'any 1509.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Cardenal Cisneros",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_369_C_2209_Q1",
"question": "Qui va tenir especial interès en realçar el culte eucarístic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "23 de juny de 1500",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_369_C_2209_Q2",
"question": "Quan es va signar el contracte per a la realització del tabernacle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els escultors Petit Juan i Rodrigo Alemán i el capítol catedralici",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_369_C_2209_Q3",
"question": "Entre qui es va signar el contracte per a la realització del tabernacle?"
},
{
"answers": [
{
"text": "daurada",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_369_C_2209_Q4",
"question": "Com seria la fusta del capítol catedralici?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al carrer central del retaule, just sobre la predel·la",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_369_C_2209_Q5",
"question": "On es situaria el capítol catedralici?"
}
]
},
{
"context": "El retaule consta d'una predel·la amb quatre relleus i una imatge central –sobre la qual hi ha cinc carrers–, més dos laterals més estrets (o guardapols) amb imatges de sants i profetes. Les divisions o entrecarrers també es troben decorades amb ornaments gòtics i petites imatges. Els carrers estan dividits en tres pisos amb un total de catorze escenes escultòriques del Nou Testament, a part del coronament central a l'àtic amb un gran Calvari. Algunes de les escultures són de mida natural i d'altres són més petites; van ser acabades amb policromia i estofat. Finalment, tots els dossers que es troben sobre les escenes escultòriques, així com les divisions d'entrecarrers, van ser daurats amb pa d'or.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_369_C_2210_Q1",
"question": "Quants relleus té la predel·la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una predel·la amb quatre relleus i una imatge central",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_369_C_2210_Q2",
"question": "De què consta el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sants i profetes",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_369_C_2210_Q3",
"question": "Quines imatges hi ha als carres laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb ornaments gòtics i petites imatges",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_369_C_2210_Q4",
"question": "Com es troben decorades les divisions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb pa d'or",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_369_C_2210_Q5",
"question": "Amb què van ser daurats tots els dossers que es troben sobre les escenes escultòriques?"
}
]
},
{
"context": "Altres encàrrecs van procedir directament del mestre Diego Copín de Holanda, per a fusta de làrix comprada a La Adrada. L'any següent (1501) es van tornar a comprar uns altres quaranta trossos de làrix, aquesta vegada a Diego Martín de Mombeltrán, i així successivament a diversos subministradors de localitats diferents com Piedralaves, Torrijos o Alcaraz. A part de la fusta de noguera que es va dedicar de forma especial a les imatges també hi va haver noves adquisicions: algunes comandes van ser de fusta de pi per a les bastides i per a alguns sants del guardapols. Tot això es troba detallat amb noms, quantitats, preus i forma de pagaments fins a l'any 1504 als Libros de Obra y Fábrica de la catedral.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Holanda",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_369_C_2211_Q1",
"question": "D'on era el mestre Diego Copín?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a La Adrada",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_369_C_2211_Q2",
"question": "A qui es comprà la fusta de làrix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quaranta",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_369_C_2211_Q3",
"question": "Quants trossos de làrix es van comprar a Diego Martín de Mombeltrán?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de noguera",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_369_C_2211_Q4",
"question": "Quina fusta es va dedicar de forma especial a les imatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Piedralaves, Torrijos o Alcaraz",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_369_C_2211_Q5",
"question": "De quines altres localitats es va comprar làrix?"
}
]
},
{
"context": "El retaule està situat al fons de la capella Major de la catedral de Toledo i és de forma corbada, ja que calia que es pogués adossar perfectament al mur de la capella. El seu tema central marià és de l'Assumpció de la Mare de Déu, mentre que als carrers laterals s'hi relaten també escenes de la vida i Passió de Crist. El coronament superior del retaule es va realitzar amb la inclusió d'un gran calvari.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "corbada",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_369_C_2212_Q1",
"question": "Quina forma té el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al fons de la capella Major de la catedral de Toledo",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_369_C_2212_Q2",
"question": "On està situat el retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Assumpció de la Mare de Déu",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_369_C_2212_Q3",
"question": "Quin és el tema central marià del retaule?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la vida i Passió de Crist",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_369_C_2212_Q4",
"question": "Quines escenes es relaten als carrers laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la inclusió d'un gran calvari",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_369_C_2212_Q5",
"question": "Com es va fer el coronament superior del retaule?"
}
]
},
{
"context": "Els àngels dessota el guardapols van ser tallats per Copín de Holanda, i els escuts reials que sostenen per Juan de Brussel·les. La policromia va ser realitzada per Francisco de Amberes. La disposició d'aquests grans àngels col·locats com a unió entre els sepulcres dels reis del murs laterals de la Capilla Mayor i la iconografia del retaule volien simbolitzar la relació cristiana dels monarques.[32] Aquests estrets carrers laterals que formen els guardapols del retaule es troben ocupats per cinc estàtues de sants sota dosserets.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Copín de Holanda",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_369_C_2214_Q1",
"question": "Qui va tallar els àngels dessota el guardapols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juan de Brussel·les",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_369_C_2214_Q2",
"question": "Per qui van ser tallats els escuts reials que sostenen els àngels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La policromia",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_369_C_2214_Q3",
"question": "Què va realitzar Francisco de Amberes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "estrets",
"answer_start": 411
}
],
"id": "P_369_C_2214_Q4",
"question": "Com són els carrers laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_369_C_2214_Q5",
"question": "Quantes estàtues ocupen els carrers laterals?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Elisabetta, regina d'Inghilterra",
"paragraphs": [
{
"context": "Quan Rossini, \"l'home del nord\", l'estranger de Pesaro arriba a Nàpols el 1815, la ciutat s'estava recuperant d'una sèrie de vicissituds polítiques. La dominació napoleònica (1806-1815) s'havia acabat, però Ferran IV encara no havia remuntat al seu tron, i societats secretes, com els Carbonaris, reclamaven la unificació d'Itàlia i eren en tots els focus d'agitació. A aquest ressentiment polític contra Ferran IV, va respondre el ressentiment dels cercles musicals contra el compositor de vint-i-tres anys arribat de Pesaro. Una campanya antirossiniana desencadenada pels fidels de Paisiello i Zingarelli. Paisiello va afirmar que Rossini era un músic llicenciós i Zingarelli (que dirigia el Conservatori de Nàpols) va prohibir als seus alumnes d'estudiar les partitures del seu rival nòrdic.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una sèrie de vicissituds polítiques",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_228_C_1363_Q2",
"question": "De què s'estava recuperant la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els Carbonaris",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_228_C_1363_Q3",
"question": "Quina societat secreta reclamava la unificació d'Itàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint-i-tres",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_228_C_1363_Q4",
"question": "Quants anys tenia Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "era un músic llicenciós",
"answer_start": 642
}
],
"id": "P_228_C_1363_Q5",
"question": "Què va afirmar Paisiello de Rossini?"
}
]
},
{
"context": "Elisabetta, regina d'Inghilterra va ser representada per primera vegada el 4 d'octubre de 1815 al Teatro San Carlo de Nàpols. L'estrena havia sigut molt esperada amb impaciència tant pels seguidors com pels detractors de Rossini. L'ambient que regnava al San Carlo aquell dia era excepcional, que era a més a més el dia de l'obertura de la temporada de tardor i el dia de la festa del príncep hereu del reialme de les Dues Sicílies, Francesc. El biògraf fantasiós de la vida de Rossini, Stendhal, va escriure sobre l'ocasió:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 4 d'octubre de 1815",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_228_C_1364_Q1",
"question": "Quan es va estrenar l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Carlo",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_228_C_1364_Q2",
"question": "A quin teatre es va estrenar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb impaciència",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_228_C_1364_Q3",
"question": "Com esperaven l'estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "excepcional",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_228_C_1364_Q4",
"question": "Com era l'ambient al teatre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la temporada de tardor",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_228_C_1364_Q5",
"question": "Què s'obria aquell dia?"
}
]
},
{
"context": "Dins el prefaci de la Vie de Rosssini, Stendhal el 1823 va escriure: «després de la mort de Napoleó, no s'ha trobat un altre home del qual se'n parli cada dia de Moscou a Nàpols, de Londres a Viena, de París a Calcuta». Stendhal hauria pogut dir pràcticament el mateix de Rossini l'endemà d'Elisabetta. Nàpols era als peus del compositor, comprès el rei Ferran IV, qui va donar immediatament a Zingarelli l'ordre d'aixecar la prohibició de les partitures de Rossini.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als peus del compositor",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_228_C_1365_Q2",
"question": "Com estava Nàpols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aixecar la prohibició de les partitures de Rossini",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_228_C_1365_Q3",
"question": "Quina ordre va donar Ferran IV?"
}
]
},
{
"context": "Les obertures són similars, amb alguns canvis en la instrumentació i reforçada en l'orquestració.[5] La música que acompanya el final de la introducció d'Aureliano és similar a la del cor situat entre la cavatina i la cabaletta de Norfolk al començament del primer acte. Els finals de l'acte I és similar. La cabaletta d'Aureliano en la seva gran escena de l'acte II és similar a la cabaletta d'entrada d'Elisabetta (Questo cor ben lo comprende).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "similars",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_228_C_1366_Q1",
"question": "Com són les obertures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre la cavatina i la cabaletta de Norfolk",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_228_C_1366_Q2",
"question": "On està situat el cor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els finals de l'acte I",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_228_C_1366_Q3",
"question": "Quins finals son similars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la cabaletta d'entrada d'Elisabetta",
"answer_start": 380
}
],
"id": "P_228_C_1366_Q4",
"question": "A què és similar la cabaletta d'Aureliano?"
}
]
},
{
"context": "Rossini va aprofitar per a aquesta òpera, orquestrada de forma lleugerament diferent, la mateixa obertura d'Aureliano in Palmira, que no havia arribat a Nàpols. També a l'interior hi ha peces d'altres òperes, però la coincidència més curiosa és la presència, cantada per Elisabetta, d'una ària gairebé idèntica a la que després seria Una voce poco fa. Però Elisabetta conté notables aportacions que la converteixen en un estimable exemple de drama líric del primer Romanticisme, culminant en l'emotiva ària final d'Elisabetta Bell'alme generose, de suau i ondulant melodia completament sentimental i orientada cap al nou estil que el mateix Rossini estava ajudant a néixer.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Aureliano in Palmira",
"answer_start": 108
}
],
"id": "P_228_C_1367_Q1",
"question": "Quina obertura va aprofitar Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "peces d'altres òperes",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_228_C_1367_Q2",
"question": "Què hi trobem a l'interior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de drama líric del primer Romanticisme",
"answer_start": 439
}
],
"id": "P_228_C_1367_Q3",
"question": "De què es exemple Elisabetta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bell'alme generose",
"answer_start": 526
}
],
"id": "P_228_C_1367_Q4",
"question": "Com es titula l'ària final d'Elisabetta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "suau i ondulant",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_228_C_1367_Q5",
"question": "Com és la melodia?"
}
]
},
{
"context": "Els termes del contracte amb Barbaia foren els següents: Rossini assumia la direcció musical dels teatres San Carlo i Fondo, amb poders també administratius, i havia de compondre dues òperes a l'any. Es podia absentar de la ciutat per a complir els compromisos que volgués, prèvia resta de les retribucions proporcionals. L'import era de 8.000 francs a l'any, més un percentatge dels ingressos. Rossini podia allotjar-se a casa de l'empresari. Per tant la retribució era elevada però també el treball que havia de fer.[5] Aquesta òpera va ser la primera que va compondre Rossini per a l'influent empresari. A més va ser la que va servir per a donar a conèixer Rossini a Nàpols, ciutat musical important, que idolatrava als compositors Giovanni Paisiello i Nicola Zingarelli, i que tenia certa aversió cap als estrangers. Buscant l'èxit, Rossini va compondre una obra plena d'efectes vocals, la qual cosa va servir per a aconseguir un èxit notable.[6] A més, Barbaia va posavar a la seva disposició els millors cantants de la ciutat, incloent-hi a la soprano espanyola Isabel Colbran (Elisabetta), el tenor també espanyol, Manuel García (Norfolk) i el tenor italià Andrea Nozzari (Leicester).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb Barbaia",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_228_C_1368_Q1",
"question": "Amb qui va fer un contracte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "San Carlo i Fondo",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_228_C_1368_Q2",
"question": "De quins teatres va assumir la direcció musical?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_228_C_1368_Q3",
"question": "Quantes òperes a l'any havia de compondre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "8.000 francs a l'any",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_228_C_1368_Q4",
"question": "Quin era l'import de les retribucions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a donar a conèixer Rossini a Nàpols",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_228_C_1368_Q5",
"question": "Per a què va servir l'òpera?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Lluís Domènech i Montaner",
"paragraphs": [
{
"context": "Es va realitzar al prat d'Ángel Pérez, amic de López, que l'havia regalat al poble perquè acollís al monument i fou sufragat pel municipi. Inicialment s'encarregà el monument a Cristobal Cascante però al final fou Domènech i Montaner qui l'executà, respectant part del projecte original. El monument s'erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s'aixeca l'estàtua del marquès. Hi abunden els temes marítims i destacaven les estàtues de bronze, amb les al·legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces foren manllevades, juntament amb l'estàtua de marquès durant la guerra civil.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al prat d'Ángel Pérez",
"answer_start": 16
}
],
"id": "P_409_C_2449_Q1",
"question": "On es va realitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al poble",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_409_C_2449_Q2",
"question": "A qui va regalar el monument Ángel Pérez?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Cristobal Cascante",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_409_C_2449_Q3",
"question": "A qui s'encarregà el monument inicialment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Domènech i Montaner",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_409_C_2449_Q4",
"question": "Qui va fer el monument finalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de proa de vaixell",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_409_C_2449_Q5",
"question": "Quina forma té el pedestal del monument?"
}
]
},
{
"context": "La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921).[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de l'Ateneu Barcelonès",
"answer_start": 94
}
],
"id": "P_409_C_2450_Q1",
"question": "De què va ser president tres vegades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1898, 1911 i 1913",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_409_C_2450_Q2",
"question": "Quins anys va ser escollit president de l'Ateneu Barcelonès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 1881",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_409_C_2450_Q3",
"question": "Quan va ser mantenidor dels Jocs Florals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_409_C_2450_Q4",
"question": "De quina Reial Acadèmia fou membre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Acadèmia de Bones Lletres",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_409_C_2450_Q5",
"question": "A quina acadèmia ingressà el 1921?"
}
]
},
{
"context": "El projecte d'hospital neix influït per la incipient preocupació de les condicions sanitàries de les grans ciutats. Domènech estudia diferents solucions que s'estaven aplicant a Europa (Hospital Lariboisière a París, St.Thomas a Londres, Brugmann a Laeken (Bèlgica) i l'hospital militar de Toul), i finalment plantejà un programa higienico-arquitectònic basat en pavellons aïllats enllaçats entre si per una galeria subterrània, una solució absolutament innovadora. La combinació de la volta catalana i d'estructures en ferro com les que havia fet servir al restaurant i al Palau, aconsegueixen unes sales diàfanes de grans dimensions. L'ús de la ceràmica, a més de la funció decorativa que tan bé dominava Domènech, en aquest cas està plenament justificada per raons d'higiene. La sobrietat del maó típic a la seva obra, es combina amb la calidesa de la pedra de Montjuïc, com va fer al Palau de la Música, amb escultures de Pau Gargallo i Francesc Madurell i Torres.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de les condicions sanitàries",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_409_C_2451_Q1",
"question": "Quina preocupació hi comença a haver per les grans ciutats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diferents solucions que s'estaven aplicant a Europa",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_409_C_2451_Q2",
"question": "Què va estudiar Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en pavellons aïllats enllaçats entre si per una galeria subterrània",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_409_C_2451_Q3",
"question": "En què es basava el programa de Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per raons d'higiene",
"answer_start": 758
}
],
"id": "P_409_C_2451_Q4",
"question": "Per què està justificat l'us que Domènech va fer de la ceràmica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pedra de Montjuïc",
"answer_start": 855
}
],
"id": "P_409_C_2451_Q5",
"question": "Amb què es combina el maó típic de l'obra de Domènech?"
}
]
},
{
"context": "Abans de finalitzar el segle xix, en plena maduresa del modernisme, Domènech va construir a Reus l'Institut Pere Mata (1897-1919). És un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'estètica. Iniciat amb el suport de Pau Font de Rubinat, va significar la presentació d'un model avançat de prestació mèdica, en un moment d'incipient sensibilitat per una visió social de la salut. Format per pavellons aïllats, desenvolupats a partir d'una ordenació urbana, on totes les possibilitats d'atenció al malalt estaven contemplades, Domènech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjançant models de vitralls, ceràmiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'ànima. Uns anys més tard, utilitzarà el coneixement d'aquesta obra per al disseny, mèdicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'Institut Pere Mata",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_409_C_2452_Q1",
"question": "Quin institut va construir Domènech a Reus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al servei de les persones",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_409_C_2452_Q2",
"question": "Com és l'arquitectura de l'Institut Pere Mata?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pau Font de Rubinat",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_409_C_2452_Q3",
"question": "Qui va donar suport per iniciar les obres de l'Institut Pere Mata?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per pavellons aïllats",
"answer_start": 412
}
],
"id": "P_409_C_2452_Q4",
"question": "Com està format l'Institut Pere Mata?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Hospital de Sant Pau",
"answer_start": 843
}
],
"id": "P_409_C_2452_Q5",
"question": "En quina obra va utilitzar Domènech el coneixement que va adquirir fent l'Institut Pere Mata?"
}
]
},
{
"context": "Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol vora el 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle xvii, propietat de la família Montaner i situada al costat de la Casa Domènech, residència familiar dels Domènech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_409_C_2453_Q1",
"question": "Qui va ser deixeble de Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el catalanisme",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_409_C_2453_Q2",
"question": "Amb què estava compromès políticament Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Lliga Regionalista",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_409_C_2453_Q3",
"question": "Quin partit impulsà Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'heràldica i art romànic",
"answer_start": 499
}
],
"id": "P_409_C_2453_Q4",
"question": "Quins altres estudis realitzà Domènech?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Masia Rocosa",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_409_C_2453_Q5",
"question": "Quin era l'estudi de Domènech?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Palau Nacional (Barcelona)",
"paragraphs": [
{
"context": "El tambor de la cúpula consta de vuit plafons de pintura representant antigues civilitzacions, realitzades per Josep de Togores i Manuel Humbert.[24] Les petxines les van pintar aquests mateixos artistes, en grisalla i representen les quatre al·legories corresponents als antics regnes de Lleó, Castella, Navarra i la Corona d'Aragó.[25] Sota aquestes petxines, es troben quatre escultures ubicades dins d'unes fornícules, que representen per una banda, La llei i La força, realitzades per l'escultor Josep Dunyach, i per l'altre, El Treball i La Religió de l'escultor Enric Casanovas.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "vuit",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_568_C_3403_Q1",
"question": "Quants plafons de pintura hi ha al tambor de la cúpula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "antigues civilitzacions",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_568_C_3403_Q2",
"question": "Què representen els vuit plafons de pintura del tambor de la cúpula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep de Togores i Manuel Humbert",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_568_C_3403_Q3",
"question": "Qui va pintar el tambor de la cúpula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les quatre al·legories corresponents als antics regnes de Lleó, Castella, Navarra i la Corona d'Aragó",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_568_C_3403_Q4",
"question": "Què representen les petxines que van pintar Josep de togores i Manuel Humbert?"
}
]
},
{
"context": "A l'Exposició Universal de Barcelona (1888), ja s'havien instal·lat dos orgues elèctrics al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts; aquesta iniciativa era fidel a una tradició que també s'havia portat a terme en altres exposicions, com la de Glasgow el 1901, la de Saint Louis el 1904 o la de San Diego el 1915. Així, es va creure adequat d'instal·lar-ne un també en la nova exposició. L'orgue va ser fabricat per la casa alemanya Walcker i Cia. casa fundada per Eberhard Frederich Walcker el 1820; els mecanismes eren tots elèctrics i constava de 154 registres repartits en cinc teclats i un pedaler de trenta-dues notes amb més de deu mil tubs flautats. El professor Alfred Sittard el va inaugurar el 6 de juliol de 1929. Va ser restaurat i ampliat el 1955, afegint als tubs originals dos mil cinc-cents tubs més. Amb aquesta ampliació l'orgue, de 34 metres de longitud per 11 d'altura, va passar a tenir sis teclats.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts",
"answer_start": 89
}
],
"id": "P_568_C_3404_Q1",
"question": "On s'havien instal·lat els dos orgues elèctrics a l'Exposició Universal de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1901",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_568_C_3404_Q2",
"question": "En quin any es va realitzar l'exposició de Glasgow?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la casa alemanya Walcker i Cia.",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_568_C_3404_Q3",
"question": "Qui va fabricar l'orgue que es va instal·lar al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1820",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_568_C_3404_Q4",
"question": "Quan va fundar Eberhard Frederich Walcker la casa alemanya Walcker i Cia.?"
}
]
},
{
"context": "L'any 2000 es va iniciar l'última fase de reconstrucció, fase en la qual va col·laborar l'arquitecte Josep Benedito. El 2003 es va inaugurar una nova sala per a exposicions temporals i es van donar per concloses les obres el 2004, amb una superfície total construïda de 51.600 metres quadrats i, per tant, la superfície afegida a la construcció original és de 15.300 metres quadrats. Simultàniament, es van restaurar les cascades d'aigua que hi ha davant del Palau. La inauguració definitiva, a càrrec dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia de Grècia, es va portar a terme el 16 de desembre de 2004.[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2000",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_568_C_3405_Q1",
"question": "Quan es va iniciar l'última fase de reconstrucció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Benedito",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_568_C_3405_Q2",
"question": "Quin arquitecte va col·laborar en l'última fase de la reconstrucció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2003",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_568_C_3405_Q3",
"question": "Quin any es va inaugurar una nova sala per a exposicions temporals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "15.300",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_568_C_3405_Q4",
"question": "Quants metres quadrats es van afegir a la construcció original?"
},
{
"answers": [
{
"text": "davant del Palau",
"answer_start": 448
}
],
"id": "P_568_C_3405_Q5",
"question": "On són les cascades d'aigua?"
}
]
},
{
"context": "Es troba cobert per una gran volta oval revestida per cassetons, i unes grans columnes dominen la decoració, columnes que tenen el fust adornat amb elements grotescs d'estil renaixentista. La pintura és senzilla i consta de sanefes i uns adorns vegetals força lleugers col·locats a tots els arcs i perfils de les voltes que formen. Un altre element pictòric del saló són els cinquanta-sis petits escuts que omplen els espais entre els arcs i que representen les cinquanta províncies espanyoles existents el 1929; els sis escuts restants contenen instruments musicals i estan col·locats a la part on hi ha l'orgue.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per cassetons",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_568_C_3406_Q1",
"question": "Per què està revestida la volta oval?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes grans columnes",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_568_C_3406_Q2",
"question": "Quins elements dominen la decoració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb elements grotescs d'estil renaixentista",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_568_C_3406_Q3",
"question": "Amb què està adornat el fust de les columnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "senzilla",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_568_C_3406_Q4",
"question": "Com és la pintura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cinquanta-sis",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_568_C_3406_Q5",
"question": "Quants escuts hi ha al saló?"
}
]
},
{
"context": "Durant el 1925 els guanyadors del concurs van realitzar el projecte executiu de l'avantprojecte presentat. Un dels temes més importants va ser aconseguir pactar la garantia de l'elaboració de l'obra en un temps determinat. Els mecanismes per portar-ho endavant es van basar en la racionalització dels elements arquitectònics cercant una repetició que fes guanyar temps. Tres materials van tenir un gran paper en la seva construcció: el formigó, la pedra artificial i el ferro. Segons van explicar els mateixos arquitectes la pedra artificial que es va utilitzar es fabricava a peu d'obra i es va realitzar en forma de T per tenir una bona adherència entre les peces als murs on s'aplicava.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el formigó, la pedra artificial i el ferro",
"answer_start": 433
}
],
"id": "P_568_C_3407_Q1",
"question": "Quins materials van tenir un paper important en la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a peu d'obra",
"answer_start": 575
}
],
"id": "P_568_C_3407_Q2",
"question": "On es fabricava la pedra artificial que es va utilitzar en la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en forma de T",
"answer_start": 606
}
],
"id": "P_568_C_3407_Q3",
"question": "En quina forma es va tallar la pedra artificial que s'utilitzà en la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tenir una bona adherència entre les peces als murs on s'aplicava",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_568_C_3407_Q4",
"question": "Per què es va tallar en forma de T la pedra artificial que s'utilitzà en la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el projecte executiu de l'avantprojecte presentat",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_568_C_3407_Q5",
"question": "Què van realitzar els guanyadors del concurs durant el 1925?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Capella de San Blas de la catedral de Toledo",
"paragraphs": [
{
"context": "La capella de San Blas és una capella en honor a sant Blai de Sebaste que es troba a la planta baixa de la Catedral de Toledo amb accés des del mateix claustre. Fou una obra encarregada per l'arquebisbe Pedro Tenorio a finals del segle XIV amb la intenció que servís de capella funerària per a la seva família i ell mateix. La percepció que es té de la seva construcció fa que sembli dissociada del claustre, encara que els elements arquitectònics i la seva estructura interna la converteixen parcialment en inseparable d'aquest, com ho demostra la manca d'un accés exterior directe. Té unes magnífiques pintures murals de tipus florentí.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en honor a sant Blai de Sebaste",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_332_C_1987_Q1",
"question": "Per a qui es va fer la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des del mateix claustre",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_332_C_1987_Q2",
"question": "Com s'accedeix a la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pedro Tenorio",
"answer_start": 203
}
],
"id": "P_332_C_1987_Q3",
"question": "Qui va encarregar la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la intenció que servís de capella funerària per a la seva família i ell mateix",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_332_C_1987_Q4",
"question": "Per a què va encarregar Pedro Tenorio la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "florentí",
"answer_start": 629
}
],
"id": "P_332_C_1987_Q5",
"question": "De quin tipus són les pintures de la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"
}
]
},
{
"context": "La capella consta d'una planta quadrangular de deu metres de costat, amb una volta d'onze metres d'alçada, els nervis de la qual la divideixen en vuit parts. Els seus murs estan construïts amb carreus de pedra i maó, completament coberts per pintures murals d'estil florentí, a excepció d'un sòcol de granit que envolta tot l'espai. Té un petit espai rectangular sobre el mur oriental que serveix de sagristia. Va ser encarregada la direcció de la seva construcció a l'arquitecte de la catedral Rodrigo Alfonso, que estava realitzant en aquell moment també les obres del claustre juntament amb el mestre Alvar Martínez i el seu taller.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una planta quadrangular",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_332_C_1989_Q1",
"question": "De què consta la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "onze",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_332_C_1989_Q2",
"question": "Quina alçada té la volta de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de pedra i maó",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_332_C_1989_Q3",
"question": "Com són els carreus amb que estan construïts els murs de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "florentí",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_332_C_1989_Q4",
"question": "De quin estil són les pintures murals de la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rodrigo Alfonso",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_332_C_1989_Q5",
"question": "Qui va fer la direcció de la construcció de la capella?"
}
]
},
{
"context": "Enfront de l'entrada de la capella es troba la Crucifixió, basada molt probablement a l'obra d'Antonio Veneciano que es conserva al Museu nacional de San Matteo de Pisa, a Itàlia. Amb aquesta representació comença un cicle sobre el Credo en catorze escenes que ocupen la part superior de les parets des de la cornisa, i que pot seguir-se en el sentit de les agulles del rellotge, començant pel costat oest amb les imatges de sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis. Així, es pot llegir en aquesta escena «In Principio Erat Verbum». Continua L'Anunciació que presideix la imatge de Déu omnipotent i pare, la Verge Maria a les seves cambres i l'arcàngel sant Gabriel. L'escena destaca per la profunditat i l'atenció preciosista al detall. Continuant amb el recorregut visual, a ambdós costats de l'esmentada Crucifixió a la cara nord es troba L'Adoració i Jesús davant de Caifàs al costat esquerre, i escenes del Sant Enterrament i el Descens de la Creu al dret. A la cara est, només és parcialment apreciable L'Ascensió, encara que l'escena completa incloïa els altres dos evangelistes, sant Marc i sant Mateu. Acaba el recorregut al mur sud amb Jesús assegut a la dreta de Déu Pare, escenes del Judici Final, la Pentecosta i la Resurrecció dels morts. Al final s'acaba on es va començar, a la cara oest, amb la Transfiguració al Mont Tabor.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Enfront de l'entrada de la capella",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_332_C_1990_Q1",
"question": "On es troba la Crucifixió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "catorze",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_332_C_1990_Q2",
"question": "Quantes escenes sobre el credo hi ha representades a la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el sentit de les agulles del rellotge",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_332_C_1990_Q3",
"question": "Com es poden seguir les escenes sobre el credo que hi ha representades a la capella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_332_C_1990_Q4",
"question": "Quina escena hi ha al principi de les escenes del credo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«In Principio Erat Verbum»",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_332_C_1990_Q5",
"question": "Què es pot llegir a la primera escena de les escenes del credo?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Maurice Ravel",
"paragraphs": [
{
"context": "El seu pare, Joseph Ravel (1832 - 1908), era un enginyer d'anomenada, amb avantpassats suïssos i savoians (Ravez). Sa mare, Marie Delouart-Ravel (1840 - 1917), era basca, descendent d'una antiga família espanyola (Deluarte). Va tenir un germà, Édouard Ravel (1878 - 1960), amb qui va mantenir durant tota la vida un fort lligam afectiu.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Joseph Ravel",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_322_C_1927_Q1",
"question": "Com es deia el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enginyer",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_322_C_1927_Q2",
"question": "Què era el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "basca",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_322_C_1927_Q3",
"question": "D'on era la seva mare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Édouard Ravel",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_322_C_1927_Q4",
"question": "Com es deia el seu germà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un fort lligam afectiu",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_322_C_1927_Q5",
"question": "Què va mantenir amb el seu germà?"
}
]
},
{
"context": "Dues obres majors anaven a proporcionar-li un munt de dificultats: L'Heure espagnole en primer lloc, òpera sobre libretto de Franc-Nohain, conclosa el 1907 i estrenada el 1911, va ser mal acollida pel públic i sobretot per la crítica (que va acusar-la de pornogràfica). Ni l'humor encisador del libretto ni les audàcies orquestrals de Ravel van ser compresos. Més endavant el ballet Daphnis et Chloé. Amb el títol de Simfonia Coreogràfica, amb l'ús de cors sense paraules, Daphnis et Chloé és una visió sobre la Grècia clàssica que Ravel volia propera d'aquella que van retratar els pintors francesos del segle xviii. L'argument de l'obra va ser redactat conjuntament per Michel Fokine i el mateix Ravel. Es tracta de l'obra més llarga del compositor, i en què va invertir més treball. L'acollida de l'obra en la seva estrena, el juny de 1912, també va ser desigual, cosa que va desil·lusionar el compositor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Franc-Nohain",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_322_C_1928_Q2",
"question": "Qui va fer el libreto de L'Heure espagnole?"
},
{
"answers": [
{
"text": "públic i sobretot per la crítica",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_322_C_1928_Q3",
"question": "Per qui va ser mal acollida L'Heure espagnole?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una visió sobre la Grècia clàssica",
"answer_start": 493
}
],
"id": "P_322_C_1928_Q4",
"question": "Què és el ballet Daphnis et Chloé?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Michel Fokine",
"answer_start": 672
}
],
"id": "P_322_C_1928_Q5",
"question": "Amb qui va redactar Ravel l'argument de Daphnis et Chloé?"
}
]
},
{
"context": "Passen els anys, i després de la desaparició de Claude Debussy en març del 1918, Ravel és considerat com el més gran compositor francès viu. Ell, que havia patit fracassos en la primera part de la seva carrera, gaudia ara tots els honors, i no va ser sense desimboltura que va reaccionar a l'anunci de la seva promoció al rang de cavaller de la legió d'Honor el 1920: es va permetre el luxe de refusar la distinció.[18] Satie va ironitzar: «Ravel rebutja la legió d'Honor, però tota la seva música l'accepta».[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "després de la desaparició de Claude Debussy",
"answer_start": 19
}
],
"id": "P_322_C_1929_Q1",
"question": "Quan va ser considerat el més gran compositor francès viu Ravel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tots els honors",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_322_C_1929_Q2",
"question": "De què gaudia ara Ravel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al rang de cavaller de la legió d'Honor",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_322_C_1929_Q3",
"question": "A què van promocionar a Ravel el 1920?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de refusar la distinció",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_322_C_1929_Q4",
"question": "Quin luxe es va permetre Ravel amb la legió d'Honor?"
}
]
},
{
"context": "El 1897 Ravel accedí a la classe de contrapunt d'André Gedalge. El mateix any, Gabriel Fauré esdevingué el seu professor de composició. Aquest últim va jutjar el compositor amb benevolència i va saludar «un molt bon alumne, treballador i puntual, amb una sinceritat corprenedora».[5] A la fi dels seus estudis va veure la llum l'Obertura de Shéhérazade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulets del públic; cal no confondre-la amb la versió per a veu de dona i orquestra) i la famosa Pavane pour une infante défunte, que continua sent la seua obra per a piano més interpretada pels melòmans aficionats, tot i que l'autor no se l'estimava gaire.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "André Gedalge",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_322_C_1931_Q1",
"question": "Qui va ser professor de contrapunt de Ravel el 1897?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de composició",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_322_C_1931_Q2",
"question": "De què li va fer de professor Gabriel Fauré?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Obertura de Shéhérazade",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_322_C_1931_Q3",
"question": "Quina obra de Ravel va veure la llum a la fi dels seus estudis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1899",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_322_C_1931_Q4",
"question": "Quin any es va estrenar l'Obertura de Shéhérazade?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pavane pour une infante défunte",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_322_C_1931_Q5",
"question": "Quina és l'obra per a piano més interpretada de Ravel?"
}
]
},
{
"context": "El 1925, any del 50è aniversari del compositor, va veure l'estrena de l'obra potser més original de Maurice Ravel: L'Enfant et les Sortilèges. El projecte d'aquesta fantasia lírica es remuntava al 1919, quan a Colette li fou proposada per Jacques Rouché (aleshores director de l'Òpera de París) la col·laboració de Ravel per posar en música un poema seu, titulat en principi Divertissement pour ma fille. L'acollida del públic en l'estrena a l'Òpera de Montecarlo en març de 1925 fou freda, però la posteritat va donar a aquesta joia el lloc que mereixia entre el repertori líric. Colette ha narrat amb humor la manera exclusivament professional i distant amb què Ravel la va tractar al llarg de l'elaboració d'aquest projecte.[22] El 1927, en concloure la Sonata per a violí i piano, en què se sent un ritme de blues, celebrada a tot arreu, Ravel va accedir al reconeixement del món musical.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "L'Enfant et les Sortilèges",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_322_C_1932_Q1",
"question": "Quina és l'obra més original de Ravel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "50è aniversari",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_322_C_1932_Q3",
"question": "Quin aniversari va celebrar Ravel l'any que es va estrenar L'Enfant et les Sortilèges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Òpera de Montecarlo",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_322_C_1932_Q5",
"question": "On es va estrenar L'Enfant et les Sortilèges?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Manga",
"paragraphs": [
{
"context": "Tradicionalment, el manga s'escriu de dalt a baix i de dreta a esquerra, ja que aquesta és la lectura tradicional del japonès. Algunes editorials de manga tradueixen els texts mantenint aquest format (Les paraules es llegeixen com sempre d'esquerra a dreta i de dalt abaix, però la història comença on seria l'última pàgina d'un llibre occidental, és a dir el llibre es llegeix de dreta a esquerra i dins d'una mateixa vinyeta es llegeix primer les bafarades de la dreta.) com fa l'editorial Glénat amb la publicació dels tankōbons. D'altres, en canvi, ho fan amb el format occidental, d'esquerra a dreta, per tal de no confondre els lectors estrangers. Aquesta pràctica es coneix com a «Volta».",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de dalt a baix i de dreta a esquerra",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_500_C_2995_Q1",
"question": "Com s'escriu el manga tradicionalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Glénat",
"answer_start": 492
}
],
"id": "P_500_C_2995_Q2",
"question": "Quina editorial ha fet la publicació dels tankōbons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tal de no confondre els lectors estrangers",
"answer_start": 606
}
],
"id": "P_500_C_2995_Q4",
"question": "Per què algunes editorials tradueixen els texts amb el format occidental?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Volta»",
"answer_start": 687
}
],
"id": "P_500_C_2995_Q5",
"question": "Com es coneix la pràctica de traduir el text en format occidental?"
}
]
},
{
"context": "La influència del manga a la Unió Europea és una mica diferent de l'experiència dels Estats Units. El manga s'obrí al mercat europeu durant la dècada de 1970, quan Itàlia i França van començar amb l'emissió d'anime,[88] especialment a França a causa del japonisme que ha patit des de començaments de segle xix,[89] i el desenvolupament del còmic franco-belga.[22][90] Per exemple, volums 6 i 7 de Yu Aida de Gunslinger Cirl, un manga que tracta d'una noia cyborg ballarina que viatja a París per poder fer el vals Petruixka d'Ígor Stravinski.[91] No obstant això, els lectors de parla francesa de manga no es limiten a una elit artística, ja que, a mitjan dècada de 1990,[92] el manga demostrà ser molt popular per a un ampli nombre de lectors, que suposen al voltant d'un terç de les vendes dels còmics a França des de 2004.[92][93][94] Segons l'Organització de Comerç Exterior del Japó, les vendes de manga només entre França i Alemanya el 2006 van arribar als 150,8 milions d'euros.[88] Els editors europeus de comercialització de manga traduïts al francès inclouen Glénat, Asuka,[95] Casterman,[96] Kana,[97] i Pika,[98] entre d'altres.[92][99]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant la dècada de 1970",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_500_C_2996_Q1",
"question": "Quan s'obrí el manga al mercat europeu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una noia cyborg ballarina que viatja a París per poder fer el vals Petruixka d'Ígor Stravinski",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_500_C_2996_Q2",
"question": "De què tracta el manga Yu Aida de Gunslinger Cirl?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ser molt popular per a un ampli nombre de lectors",
"answer_start": 694
}
],
"id": "P_500_C_2996_Q3",
"question": "Què demostra el manga a mitjan dècada de 1990 entre els lectors de parla francesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als 150,8 milions",
"answer_start": 959
}
],
"id": "P_500_C_2996_Q4",
"question": "A quants euros van arribar les vendes de manga entre França i Alemanya el 2006 segons l'Organització de Comerç Exterior del Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de començaments de segle xix",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_500_C_2996_Q5",
"question": "Des de quan ha patit França el japonisme?"
}
]
},
{
"context": "Principalment el mercat del manga es classifica per l'edat i el sexe dels públics destinataris.[8] En particular, els llibres i les revistes que es venen als nois (shonen) i les noies (shojo) porten un distintiu d'art en la coberta i es col·loquen en diferents plataformes en la majoria de les llibreries. A causa de la croada de lectors, la resposta dels consumidors no està limitada per la demografia. Per exemple, els lectors de la subscripció d'una sèrie destinada a les nenes i així successivament.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per l'edat i el sexe dels públics destinataris",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_500_C_2997_Q1",
"question": "Com és classificat principalment el mercat del manga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un distintiu d'art",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_500_C_2997_Q2",
"question": "Què porten els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la coberta",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_500_C_2997_Q3",
"question": "On duen el distintiu d'art els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en diferents plataformes",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_500_C_2997_Q4",
"question": "Com col·loquen els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies la majoria de les llibreries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A causa de la croada de lectors",
"answer_start": 306
}
],
"id": "P_500_C_2997_Q5",
"question": "Per què la resposta dels consumidors no està limitada per la demografia?"
}
]
},
{
"context": "\"Manga\" com un terme que s'utilitza fora del Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó.[18] Tanmateix, hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan («manhua»), Corea del Sud («manhwa»),[19][20] i a la República Popular de la Xina; en particular de Hong Kong («manhua»).[21] A França, «la nouvelle manga» s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès.[22] Als Estats Units, la gent es refereix al manga produït al seu país com a còmics amerimanga.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "als còmics publicats originalment al Japó",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_500_C_2998_Q1",
"question": "A què es refereix el terme “Manga” utilitzat fora del Japó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com una forma de bande dessinée",
"answer_start": 412
}
],
"id": "P_500_C_2998_Q3",
"question": "Com s'ha desenvolupat a França «la nouvelle manga»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a còmics amerimanga",
"answer_start": 570
}
],
"id": "P_500_C_2998_Q4",
"question": "Com es refereix la gent dels Estats Units al manga produït al seu país?"
}
]
},
{
"context": "En la dècada de 1980 i mitjan dècada de 1990 l'animació japonesa va tenir molta més sortida que el manga.[65][72][73] Algunes de les sèries més populars van ser Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pokémon. Això va canviar quan el traductor-empresari Toren Smith fundà el 1986 l'Studio Proteus. Smith i l'Studio Proteus actuen com a agent i traductor de mangues, inclosos els de Masamune Shirow Apples i Kosuke Fujishima, per Dark Horse i Eros comix, eliminant la necessitat d'aquests editors de cercar els seus propis contactes al Japó.[74][75] Al mateix temps, l'editorial japonesa Shogakukan va obrir mercat als Estats Units amb la seva filial Viz.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En la dècada de 1980 i mitjan dècada de 1990",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_500_C_2999_Q1",
"question": "Quan va tenir molta més sortida l'animació japonesa que el manga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pokémon",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_500_C_2999_Q2",
"question": "Quines van ser algunes de les sèries més populars en la dècada dels 80 i mitjan dècada dels 90?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a agent i traductor de mangues",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_500_C_2999_Q4",
"question": "Com actuen Smith i l'Studio Proteus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Viz",
"answer_start": 651
}
],
"id": "P_500_C_2999_Q5",
"question": "Amb quina filial va obrir mercat als Estats Units l'editorial japonesa Shogakukan?"
}
]
},
{
"context": "El 1988, gràcies a l'èxit de la versió cinematogràfica d'Akira, basada en el manga homònim del dibuixant Katsuhiro Otomo, publicat el 1982 a la revista Young Magazine de l'editorial Kodansha, el manga va començar a difondre's internacionalment a escales mai somiades anteriorment. Certament, el gran èxit d'aquesta pel·lícula a occident no va ser una cosa que es forjà de la nit al dia. Ja en la dècada de 1960, Osamu Tezuka havia venut els drets d'emissió del seu primer AstroBoy a la cadena nord-americana NBC que aconseguí un èxit bastant notable entre l'audiència infantil. Posteriorment, la succeïren les sèries d'animació Mazinger Z, Great Mazinger i Grendizer, sent aquesta última un esclat mediàtic a França, on se la coneixeria com a Goldorak. Totes elles es basaven en els còmics del mangaka Gō Nagai, actual magnat d'un imperi de distribució editorial. En la dècada de 1980, començaren a destacar sèries d'altra índole, com The Super Dimension Fortress Macross, coneguda a occident per Robotech i la remasterització d'Astroboy, filmada en color i amb aires més moderns. A aquesta se li sumà la saga èpica Gundam, només superada en temporades i episodis per la sèrie d'animació nord-americana Els Simpson de Matt Groening.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el manga homònim del dibuixant Katsuhiro Otomo",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_500_C_3000_Q1",
"question": "En què estava basada la versió cinematogràfica d'Akira?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la revista Young Magazine",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_500_C_3000_Q2",
"question": "On es va publicar el 1982 el manga del dibuixant Katsuhiro Otomo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Goldorak",
"answer_start": 743
}
],
"id": "P_500_C_3000_Q3",
"question": "Com es coneixia a França la sèrie Grendizer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Matt Groening",
"answer_start": 1218
}
],
"id": "P_500_C_3000_Q4",
"question": "De qui és la sèrie d'animació nord-americana dels Simpson?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kodansha",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_500_C_3000_Q5",
"question": "A quina editorial pertany la revista Young Magazine?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Cinq-Mars (Gounod)",
"paragraphs": [
{
"context": "La nit comença amb la lectura de l'última novel·la de Madeleine de Scuderi, Clélie, seguit d'un entreteniment pastoral amb ballet incloent un sonet cantat per un pastor (sonet: De vos traits mon âme est navrée). Les coses més greus estan encara per venir (la conspiració: Viendra-t-il?). Fontrailles assegura a tots que Cinq-Mars s'unirà a la conspiració, com ell va predir. Cinq-Mars arriba de seguida i afirma que el rei ja no controla completament el país i que el desallotjament del cardenal és una missió justa; la guerra civil és imminent i assegura als seus còmplices que ha aconseguit un tractat amb Espanya, que compromet als seus exèrcits per intervenir al seu costat. De Thou l'interromp i adverteix que no s'obri el territori francès a una potència estrangera, però el marquès segueix amb el seu compromís.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Clélie",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_173_C_1033_Q1",
"question": "Com es diu l'última novel·la de Madeleine de Scuderi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "De vos traits mon âme est navrée",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_173_C_1033_Q2",
"question": "Quin sonet canta el pastor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Cinq-Mars s'unirà a la conspiració",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_173_C_1033_Q3",
"question": "Què assegura a tots Fontrailles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Espanya",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_173_C_1033_Q5",
"question": "Amb quin país assegura que ha aconseguit un tractat?"
}
]
},
{
"context": "La novel·la d'Alfred de Vigny ja havia inspirat un llibret d'òpera a Henri Saint-Georges, que el va sotmetre a Meyerbeer el 1837, sense èxit. Principalment del capítol XXII de la novel·la de Vigny, en la nova adaptació de Paul Poirson versificada per Louis Gallet va inspirar a Gounod una de les seves obres més dramàtiques.[9] Aquest capítol se centra en les dades psicològiques: passa a casa de Marion Delorme i se centra en la conspiració. En l'escriptura, tal com Massenet ho fa a Manon, Gounod mira cap al barroc francès (Lully, Campra, …) amb una finor neoclàssica que el fan particularment reeixit.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Henri Saint-Georges",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_173_C_1034_Q1",
"question": "A qui va inspirar un llibret d'òpera la novel·la d'Alfred de Vigny?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1837",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_173_C_1034_Q2",
"question": "Quan va sotmetre el llibret d'òpera a Meyerbeer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "psicològiques",
"answer_start": 366
}
],
"id": "P_173_C_1034_Q3",
"question": "En quin tipus de dades es centra el capítol XXII?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap al barroc francès",
"answer_start": 504
}
],
"id": "P_173_C_1034_Q4",
"question": "On mira Gounod en l'escriptura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una finor neoclàssica",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_173_C_1034_Q5",
"question": "Què fa a Gounod particularment reeixit?"
}
]
},
{
"context": "Gounod va revisar l'estructura de l'obra en un temps molt curt. Aquesta nova versió aspirava a transformar aquesta opéra comique historique en una veritable grand opéra a l'estil de Meyerbeer. Va reemplaçar totes les parts parlades per recitatius cantats, va ampliar el preludi, va adjuntar un cantabile per De Thou (Sur le flot qui vous entraîne) i va compondre un nou final per a l'acte III, i també fou més generós en l'orquestració de l'himne final.[6] Aquesta nova versió es va representar el 14 de novembre de 1877 a l'Opéra-Comique.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gounod",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_173_C_1035_Q1",
"question": "Qui va revisar l'estructura de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "transformar aquesta opéra comique historique en una veritable grand opéra a l'estil de Meyerbeer",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_173_C_1035_Q2",
"question": "Què pretenia la nova versió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "acte III",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_173_C_1035_Q3",
"question": "En quin acte es va composar un nou final?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'orquestració de l'himne final",
"answer_start": 418
}
],
"id": "P_173_C_1035_Q4",
"question": "On fou més generós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "14 de novembre de 1877",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_173_C_1035_Q5",
"question": "Quan es va representar la nova versió?"
}
]
},
{
"context": "A l'espera de la seva execució, Cinq-Mars es lamenta que Marie l'hagi abandonat; no obstant això, la seva última hora ha arribat, i evoca la seva imatge com a consol (cavatina: O chère et vivante image). Marie entra, explica l'astúcia del pare Joseph i admet que encara estima a Cinq-Mars (duo: Ah! Qu'ai-je dit). De Thou traça les línies del pla que s'ha preparat per permetre que Cinq-Mars s'escapi l'endemà. Quan el canceller i el pare Joseph anuncien que el Marquès morirà abans de l'alba, és clar que el projecte per salvar-lo no es podrà dur a terme (final: Messieurs, appelez à vous votre courage). Abans que Cinq-Mars sigui dut a la forca, entona amb de Thou l'oració final.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que Marie l'hagi abandonat",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_173_C_1037_Q1",
"question": "Què lamenta Cinq-Mars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A l'espera de la seva execució",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_173_C_1037_Q2",
"question": "Quan lamenta Cinq-Mars que Marie l'hagi abandonat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que encara estima a Cinq-Mars",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_173_C_1037_Q4",
"question": "Què admet Marie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'endemà",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_173_C_1037_Q5",
"question": "Quan ha d'escapar Cinq-Mars?"
}
]
},
{
"context": "Un cor de nobles celebra la importància imminent que tindrà Cinq-Mars (cor i escena: A la cour vous allez paraître); alguns suggereixen que el seu nomenament es deu al Cardinal Richelieu, altres al rei. Per la seva banda, Cinq-Mars és indiferent a les qüestions polítiques: tot sol amb el seu amic més proper, de Thou, li confessa que estima la princesa Marie de Gonzague (duo: Henri ! Vous nous parliez). Tots dos reconeixen intuïtivament que aquesta connexió acabarà malament. Els convidats tornen a aparèixer: entre ells hi figura en aquesta ocasió el pare Joseph, portaveu del Cardinal Richelieu, i la princesa Marie. El primer anuncia que Cinq-Mars està cridat a la cort reial i un matrimoni està disposat entre la princesa Marie i el rei de Polònia. Cinq-Mars i Marie acorden reunir-se més tard a la nit. Després de la sortida dels convidats, Marie proclama que el seu cor està banyat per la pau i la dolçor de la nit (història i la melodia: Nuit resplendissante). Cinq-Mars entra i declara el seu amor; abans de la seva partida, ella torna a la seva declaració (duo: Ah! Vous m'avez pardonné ma folie).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Un cor de nobles",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_173_C_1038_Q1",
"question": "Qui celebra la importància que tindrà Cinq-Mars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les qüestions polítiques",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_173_C_1038_Q2",
"question": "Què li es indiferent a Cinq-Mars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la princesa Marie de Gonzague",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_173_C_1038_Q3",
"question": "A qui estima Cinq-Mars?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la nit",
"answer_start": 801
}
],
"id": "P_173_C_1038_Q4",
"question": "Quan acorden reunir-se Cinq-Mars i Marie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu amor",
"answer_start": 997
}
],
"id": "P_173_C_1038_Q5",
"question": "Què declara Cinq-Mars?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Król Roger",
"paragraphs": [
{
"context": "Al segle xxi, Król Roger va ser lliurat per l'Òpera Nacional Polonesa l'any 2000 i el mateix any també a Amsterdam per l'Òpera dels Països Baixos, dirigit per Hartmut Haenchen. El 2002, Charles Dutoit va dirigir l'estrena japonesa de l'obra en una versió de concert amb la NHK Symphony Orchestra a Tòquio, a més de a Praga amb la Czeck Philharmonic el 2007. La Companyia de l'Òpera Mariinsky va presentar l'òpera al Festival d'Edimburg el 2008 amb la batuta de Valeri Guérguiev i dirigida per Mariusz Trelinski.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Òpera dels Països Baixos",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_159_C_949_Q1",
"question": "Quina òpera va lliurar Król Roger a Amsterdam l'any 2000?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hartmut Haenchen",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_159_C_949_Q2",
"question": "Qui va dirigir l'Òpera dels Països Baixos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2002",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_159_C_949_Q3",
"question": "En quin any es va fer de l'obra a Tòquio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Festival d'Edimburg",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_159_C_949_Q4",
"question": "On va presentar l'òpera la Companyia de l'Òpera Mariinsky?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Król Roger",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_159_C_949_Q5",
"question": "Què va ser lliurat per l'Òpera Nacional Polonesa?"
}
]
},
{
"context": "Karol Szymanowski, nascut en l'actual Ucraïna dins d'una família d'amplis interessos artístics.[4] Fill d'un terratinent polonès i d'una baronessa sueca, va ser un compositor que des de jove va viure imbuït en el procliu ambient artístic d'una família envoltada intermitentment, i per diverses circumstàncies, per poetes, pintors i músics. Després d'una educació infantil molt protectora i casolana, el 1901 es traslladà a estudiar a Varsòvia, sota la direcció de Zygmunt Noskowski. Allà va beure de les fonts del nacionalisme polonès, inspirat per Frédéric Chopin, reafirmat per Stanislaw Moniuszko i atiat per les mesures repressives russes. Tot i que la capital polonesa romania en un provincialisme vuitcentista que aïllava la seva activitat cultural de la resta d'Europa, el canvi de segle va atreure la mirada de joves músics com ara el pianista Arthur Rubinstein o el compositor Grzegorz Fitelberg, que va establir, al costat de Szymanowski i altres mestres, el moviment musical modernista Polònia Jove. Szymanowski va passar posteriorment dos anys a Berlín i Leipzig, assumint influències de Richard Wagner, Max Reger o Richard Strauss, dels que després va renegar activament però que van inspirar les seves primeres simfonies.[4] En un dels seus viatges a França va poder conèixer a Claude Debussy i la música de l'impressionisme. L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Diàguilev el van sorprendre a Viena, però durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a l'estudi de la civilització grega i la seva literatura, dels primers cristians i l'Islamisme a través de nombroses lectures i fructificants viatges. Szymanowski va esbossar les primeres obres seguint la tradició dels compositors romàntics germànics, però les seves creacions posteriors van anar adquirint un to més colorit, expressiu i contrapuntístic. La gran guerra, però, va produir en Szymanowski un canvi d'orientació ideològica i estètica que el va conduir novament a un art nacionalista que treia el cap tímidament a la música folklòrica del seu poble.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en l'actual Ucraïna",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_159_C_950_Q1",
"question": "On va néixer Karol Szymanowski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "artístics",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_159_C_950_Q2",
"question": "Quins eren els interessos de la família de Karol Szymanowski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un terratinent polonès i d'una baronessa sueca",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_159_C_950_Q3",
"question": "De qui era fill Karol Szymanowski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1901",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_159_C_950_Q4",
"question": "Quan es va traslladar Karol Szymanowski a estudiar a Varsòvia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Diàguilev",
"answer_start": 1340
}
],
"id": "P_159_C_950_Q5",
"question": "Què va sorprendre a Karol Szymanowski a Viena?"
}
]
},
{
"context": "Composta entre 1920 i 1924, Król Roger fou la segona òpera de Szymanowski i va néixer d'un viatge del compositor a Sicília i al nord d'Àfrica. Szymanowski va quedar impressionat sobretot de Sicília i la forma en que en aquest lloc es barrejaven elements procedents de cultures tan dispars i properes com la grega, l'àrab, la romana d'Orient, la romana, la normanda i la cristiana. El fet més atraient per al músic polonès va ser que al segle xii en la cort de Roger II de Sicília (1095-1154), que ha passat a la història com un dels cercles més tolerants de l'Europa de l'època, poguessin conviure individus en una mateixa societat amb tan diferents creences religioses. Aquesta és la situació que va donar lloc a la gènesi del llibret de Król Roger: el conflicte interior de l'home entre els ideals pagans i cristians, o entre l'apol·lini i el dionisíac, la raó i la sensualitat.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 1920 i 1924",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_159_C_951_Q1",
"question": "Entre quins anys es va compondre Król Roger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la grega, l'àrab, la romana d'Orient, la romana, la normanda i la cristiana",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_159_C_951_Q3",
"question": "Quines cultures es barrejaven a Sicília?"
},
{
"answers": [
{
"text": "compositor",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_159_C_951_Q4",
"question": "Què era Szymanowski?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la cort de Roger II de Sicília",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_159_C_951_Q5",
"question": "On convivien individus amb diferents creences religioses?"
}
]
},
{
"context": "Roger dóna ordre que condueixin davant seu el pastor, jove bellíssim i misteriós, que en el diàleg amb el rei mostra un orgull inquietant. Roger fa callar la gent que l'insulta i el pastor descriu amb gran dolçor el seu déu, que busca els ramats perduts amb el cap coronat d'heura i raïms a les mans, capaç de sadollar els desigs dels seus fidels. Edrisi demana pietat per al jove, igual com Roksana, i Roger, després d'un moment de còlera en què ordena que el pastor sigui mort, decideix alliberar-lo. El pastor mira els ulls del rei amb un somriure lluminós i, abans que surti, Roger, sobtadament, li ordena que aquella nit comparegui al seu palau, on serà jutjat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un orgull inquietant",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_159_C_952_Q1",
"question": "Què mostra el pastor en el diàleg amb el rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la gent que l'insulta",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_159_C_952_Q2",
"question": "A qui fa callar Roger?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Edrisi",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_159_C_952_Q3",
"question": "Qui demana pietat per al jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "jove bellíssim i misteriós",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_159_C_952_Q4",
"question": "Com era el pastor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seu palau",
"answer_start": 637
}
],
"id": "P_159_C_952_Q5",
"question": "On serà jutjat el pastor?"
}
]
},
{
"context": "Tots dos parents llunyans, Szymanowski i Iwaszkiewicz, van començar a pensar l'òpera al juny de 1918 a la seva residència a Elizavetgrad. Aquí va ser on Szymanowski, un autèntic home de lletres i ocasional pintor, va escriure la novel·la homoeròtica Efebos, llibre que va romandre sense publicar i que es va perdre en l'arrencada de la Segona Guerra Mundial el 1939. L'agost de 1918, Szymanowski estava a Odessa quan va rebre d'Iwaszkiewicz, que estava a Varsòvia, un esbós del llibret per a la nova òpera. L'escriptor, que estava allistat en les activitats del grup de poetes Skamander, va perdre el seu interès en el projecte, el que va provocar que Szymanowski hagués de reescriure tant el segon com el tercer acte i no escrivís ni una sola nota fins al 1920, any en què va aconseguir esbossar els dos primers actes, deixant el tercer i l'últim pel 1921. Allò va alentir necessàriament la creació de l'obra, que es va dilatar durant set anys. Per tant, Szymanowski va treballar en El pastor, títol que inicialment anava a portar l'obra, des de 1918 fins al 1924.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Szymanowski i Iwaszkiewicz",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_159_C_953_Q1",
"question": "Qui eren parents llunyans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva residència a Elizavetgrad",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_159_C_953_Q2",
"question": "On van començar a pensar l'òpera Szymanowski i Iwaszkiewicz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Elizavetgrad",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_159_C_953_Q4",
"question": "On va escriure Szymanowski Efebos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant el segon com el tercer acte",
"answer_start": 685
}
],
"id": "P_159_C_953_Q5",
"question": "Què va reescriure Szymanowski?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Història de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "En el marc del procés independentista, l'1 d'octubre de 2017 la Generalitat va organitzar un referèndum considerat il·legal pel Tribunal Constitucional. La consulta va ser promulgada pel govern català mitjançant la Llei del Referèndum aprovada el 6 de setembre pel Parlament de Catalunya amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, llei que no obstant això va ser suspesa l'endemà pel Tribunal Constitucional.[803] Malgrat tot, l'executiu de Carles Puigdemont va continuar endavant, i va establir com a pregunta per a la ciutadania «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Sí o No».[804] Per la seva banda, el govern de Mariano Rajoy va intentar impedir la celebració del referèndum mitjançant un gran desplegament policial, l'operació Anubis, que va arribar a concentrar a Catalunya uns 10 000 agents entre efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.[805] Quant a l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa Colau va demanar en una carta dirigida a alcaldes de les principals capitals europees la mediació de la Unió Europea en la qüestió catalana.[806] El dia de la votació es van produir càrregues policials que van deixar 844 ferits, segons la generalitat, tot i que el nombre d'ingressats hospitalaris va ser de quatre, dos greus i dos lleus.[807][808] Els resultats donats a conèixer per la Generalitat van ser de 2 262 424 vots emesos (un 42,58 % de l'electorat), dels que un 90 % (2 020 144) serien a favor del sí, un 7,8 % (176 000) partidaris del no, un 2 % (45 585) vots en blanc i un 0,8 % (20 129) nuls.[809]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "6 de setembre",
"answer_start": 247
}
],
"id": "P_4_C_19_Q2",
"question": "Quin dia es va aprovar la Llei del Referèndum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant un gran desplegament policial",
"answer_start": 708
}
],
"id": "P_4_C_19_Q3",
"question": "Com van intentar impedir el referèndum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la mediació de la Unió Europea",
"answer_start": 1052
}
],
"id": "P_4_C_19_Q4",
"question": "Què va demanar Ada Colau en una carta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "844",
"answer_start": 1183
}
],
"id": "P_4_C_19_Q5",
"question": "Quants ferits van deixar les càrregues policials?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha poques restes del període visigot, en què la ciutat es va mantenir intramurs. La major part del conservat és visible al subsòl arqueològic del Museu d'Història de Barcelona. Es coneixen restes d'un palau edificat el segle v sobre l'antic fòrum romà, posteriorment Palau Episcopal. Un altre palau, potser on fos assassinat Ataülf, es va descobrir sota l'actual Saló del Tinell, a la plaça del Rei, on també es va descobrir una necròpoli de l'època (segles vi-vii).[90] A més de la catedral, que va evolucionar de la basílica paleocristiana, i de l'esmentada església de Sant Just, hi ha constància de què existien altres esglésies, com Sant Pau del Camp i Santa Maria de les Arenes —posteriorment del Mar—.[91]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Santa Maria de les Arenes",
"answer_start": 661
}
],
"id": "P_4_C_20_Q1",
"question": "Com es deia abans Santa Maria del Mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "visigot",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_4_C_20_Q2",
"question": "En quin període la ciutat es va mantenir intramurs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poques",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_4_C_20_Q3",
"question": "Hi ha restes del període visigot?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu d'Història de Barcelona",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_4_C_20_Q4",
"question": "On podem trobar, bàsicament, les restes del període?"
}
]
},
{
"context": "La moda va avançar notablement en aquest segle, amb una cada cop més ràpida successió d'estils en voga. A partir dels anys 1910 es va introduir la moda parisenca, revolucionada en aquella època per Coco Chanel. El 1919 Pedro Rodríguez va obrir a la ciutat la primera casa d'alta costura d'Espanya, amb un sistema d'inspiració francesa de confeccionar un catàleg per temporada anual, i de desfilades de models davant la clientela. En els anys 1920-1930 van dominar els estils art déco, noucentista i racionalista. El 1940 es va crear la Cooperativa d'Alta Costura; van destacar en aquesta època Carmen Mir, Asunción Bastida i Manuel Pertegaz. Des dels anys 1970 es van introduir les col·leccions prêt-à-porter, i el món de la moda es va industrialitzar, al mateix temps que es rebia la influència de corrents internacionals com la hippy, la folk o la punk. Entre els últims creadors cal destacar a Margarita Nuez, Kima Guitart, Antonio Miró, Custo Barcelona i Lydia Delgado. En els anys 1980 va néixer la Passarel·la Gaudí, anomenada des del 2006 Barcelona Fashion Week.[648] Pel que fa a perruqueria, entre els anys 1910-1930 va sorgir un estil propi a la ciutat que va portar a parlar d'una «escola barcelonina» de perruqueria, representada per Cecilio Tarruella, Raffel Pagès i uns altres; més endavant cal destacar el nom de Lluís Llongueras, perruquer de fama internacional.[479]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la Cooperativa d'Alta Costura",
"answer_start": 533
}
],
"id": "P_4_C_21_Q2",
"question": "Què es va crear el 1940?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Passarel·la Gaudí",
"answer_start": 1004
}
],
"id": "P_4_C_21_Q3",
"question": "Com s'anomenava abans la Barcelona Fashion Week?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prêt-à-porter",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_4_C_21_Q4",
"question": "Quines col·leccions s'introdueix a partir dels anys 70?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Coco Chanel",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_4_C_21_Q5",
"question": "Qui va revolucionar la moda parisenca el 1910?"
}
]
},
{
"context": "Les primeres comunitats cristianes van començar a establir-se aviat a la regió: el 259 es va crear la diòcesi de Tàrraco. A Bàrcino, hi ha constància d'una primitiva comunitat i bisbe propi entre 260 i principis del segle iv, període en el qual van sorgir les primeres veneracions a cristians martiritzats durant la persecució de Dioclecià. És el cas de sant Cugat, que va ser martiritzat a Castrum Octavium (actual Sant cCugat del Vallès);[71] o de santa Eulàlia, martiritzada a Barcelona l'any 303, als 13 anys. Va ser canonitzada el 633 i, més o menys en aquesta data, va ser declarada patrona de Barcelona; la catedral de la ciutat està consagrada a ella, a més de a la Santa Creu, la seva primera advocació com a basílica paleocristiana.[72]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "259",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_4_C_22_Q1",
"question": "Quin any es va crear la diòcesi de Tàrraco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sant Cugat",
"answer_start": 354
}
],
"id": "P_4_C_22_Q2",
"question": "Qui va ser martiritzar a Castrum Octavium?"
},
{
"answers": [
{
"text": "santa Eulàlia",
"answer_start": 450
}
],
"id": "P_4_C_22_Q3",
"question": "Qui va ser martiritzat a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "633",
"answer_start": 536
}
],
"id": "P_4_C_22_Q4",
"question": "Quin any va ser canonitzada Santa Eulàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_4_C_22_Q5",
"question": "A quina edat van martiritzar a Santa Eulàlia?"
}
]
},
{
"context": "Les condicions de la classe obrera en aquesta època eren de misèria, amb jornades de 16 hores diàries de dilluns a dissabte, sense vacances, jubilació ni segur mèdic, sense cap estabilitat contractual, i en pèssimes condicions de salubritat. La majoria d'obrers residia als barris d'El Raval i Sant Pere, prop de les fàbriques, de les quals els arribava la contaminació fins a la llar. La dieta alimentària de les classes populars se centrava en fècules (pa, llegums i patates), bacallà i sardines. Per això la desnutrició, al costat del tifus i la tuberculosi, eren els principals problemes de salut que solien tenir els treballadors.[474] En aquesta època l'esperança de vida era baixa: en la seva Monografia estadística de la classe obrera (1867), Ildefons Cerdà assenyalava que l'esperança de vida era de 38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres.[475] Cal assenyalar que a mitjans de segle hi havia un índex d'analfabetisme del 46,5 %, major en el segment femení que en el masculí.[476]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "16 hores diàries de dilluns a dissabte",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_4_C_23_Q1",
"question": "Quina era la jornada laboral que feia la classe obrera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de les fàbriques",
"answer_start": 305
}
],
"id": "P_4_C_23_Q2",
"question": "On vivien els obrers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la desnutrició, al costat del tifus i la tuberculosi",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_4_C_23_Q3",
"question": "Quins problemes de salut tenien els treballadors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres",
"answer_start": 809
}
],
"id": "P_4_C_23_Q4",
"question": "Quina era l'esperança de vida a l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fècules (pa, llegums i patates), bacallà i sardines",
"answer_start": 446
}
],
"id": "P_4_C_23_Q5",
"question": "En què es basava la dieta de les classes populars?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a immigració, si bé des de la fi del segle xix la majoria havia vingut d'altres regions espanyoles, durant el període de la transició a la democràcia va passar a provenir d'altres països, principalment d'Hispanoamèrica i el nord d'Àfrica. Un dels majors becs d'arribada d'immigrants es va produir entre els anys 1960 i 1970, quan van arribar a la ciutat uns 100 000, la majoria procedents d'Andalusia, Extremadura, Múrcia i Galícia. Posteriorment, es va produir un fort increment al pas del segle xx al xxi quan la majoria va ser originària d'Equador, Perú, Marroc, Colòmbia, Argentina i Pakistan. Si el 1995 hi havia a la ciutat gairebé 30 000 estrangers (un 1,9 % de la població), el 2005 hi havia 230 000 (14,6 %).[645]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'altres regions espanyoles",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_4_C_24_Q1",
"question": "D'on venia la immigració, majoritàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un dels majors becs d'arribada d'immigrants",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_4_C_24_Q2",
"question": "Què es va produir entre 1960 i 1970?"
},
{
"answers": [
{
"text": "14,6 %",
"answer_start": 720
}
],
"id": "P_4_C_24_Q4",
"question": "Quin percentatge de la població era immigrant el 2005?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al pas del segle xx al xxi",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_4_C_24_Q5",
"question": "Quan es va produir un fort increment de la immigració?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Papa Sixt I",
"paragraphs": [
{
"context": "Hi ha diverses teories sobre la procedència del nom Sixt. Sembla que deriva de Xystus, la versió original del nom dels tres primers papes anomenats així, i la que apareix en la documentació més antiga.[5] Com la majoria dels papes dels segles I i II, Xystus és també un nom d'origen grec. Philip Schaff apunta que Sixtus va ser una deformació del nom original, tal com el pronunciaren els romans en llatí.[7] Anura Gurugé, en canvi, indica que el nom grec deriva de xustos, que significa «llis» o «polit». Maxwell-Stuart afegeix que també significa «afaitat», quelcom que podria haver indicat una peculiaritat personal. Aquesta paraula també s'utilitza en el context de l'arquitectura per referir-se a un porxo cobert a l'aire lliure.[8][9] Encara que es creu que va néixer a Roma, el seu nom, d'origen grec, impedeix afirmar-ho amb rotunditat.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una deformació del nom original",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_419_C_2509_Q3",
"question": "Què va ser Sixtus segons Philip Schaff?"
},
{
"answers": [
{
"text": "afaitat",
"answer_start": 550
}
],
"id": "P_419_C_2509_Q4",
"question": "Què diu que significa Xystus Maxwell-Stuart?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Roma",
"answer_start": 774
}
],
"id": "P_419_C_2509_Q5",
"question": "On es creu que va néixer Sixt?"
}
]
},
{
"context": "Els historiadors coincideixen que el pontificat de Sixt I va durar deu anys.[5] Segons el Catàleg Liberià de la Cronografia del 354,[14] Sixt va exercir el càrrec de bisbe durant 10 anys, 3 mesos i 21 dies durant el regnat d'Adrià, concretament des del consulat de Niger i d'Apronià, que correspon a l'any 117, al de Verus i d'Ambibulus, el 126. La data de finalització és compartida amb el Liber Pontificalis però n'omet la d'inici.[4] Eusebi de Cesarea difereix en dates en dues obres seves: en el seu Cronicó diu que va ser bisbe des del 114 al 124, mentre que en la seva Història de l'Església diu que ho fou del 114 al 128.[5] El catàleg de papes de la Santa Seu, l'Annuario Pontificio indica que Sixt va exercir el seu pontificat entre els anys 115 i 125.[1] Malgrat aquesta disparitat d'opinions, el context històric en què se situa Sixt I és el que s'ha anomenat en la història eclesiàstica com l'era post-apostòlica (100-140),[15] que va des de la mort de l'apòstol Joan al regnat de Constantí el Gran. Tampoc hi ha unanimitat sobre aquesta divisió, ja que Schaff considera que l'era apostòlica i l'era post-apostòlica no presenten grans diferències.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "deu anys",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_419_C_2510_Q1",
"question": "Quant va durar el pontificat de Sixt I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des del 114 al 124",
"answer_start": 533
}
],
"id": "P_419_C_2510_Q2",
"question": "Quan diu que va ser bisbe Sixt I en el Cronicó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del 114 al 128",
"answer_start": 613
}
],
"id": "P_419_C_2510_Q3",
"question": "Quan diu que va ser bisbe Sixt I en la Història de l'Església?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de la mort de l'apòstol Joan al regnat de Constantí el Gran",
"answer_start": 947
}
],
"id": "P_419_C_2510_Q5",
"question": "Quin període comprèn l'era post-apostòlica?"
}
]
},
{
"context": "Es creu que el nom també pogué ser adoptat per ell mateix, indicant que era el «sisè» successor en el bisbat de Roma des de sant Pere, sense comptar l'apòstol. De fet, l'autor de referència de la llista de papes, Ireneu de Lió, va començar a escriure la primera relació episcopal a partir d'una carta de Sixt dirigida al papa Víctor I sobre la qüestió de la Pasqua, mentre que la informació per als papes anteriors l'hagué de buscar en altres llistes.[11][12] El fet que Ireneu no faci esment del nom Xystus permet a Gurugé afirmar que va ser un canvi que van fer els primers historiadors de l'Església, que van convertir la successió d'aquest papa en un joc de paraules.[9] Per a Gurugé el nom, que pot significar «afaitat», té una relació directa amb la tonsura, car es creu que sant Pere va popularitzar aquest tall de cabell que semblava una corona de llorer i que podria haver distingit els homes de l'Església primitiva. Per això que aquest nom podria haver estat adoptat pels sacerdots ordenats un cop tonsurats, el que podria explicar per què fou el nom papal més emprat durant els primers 500 anys d'història de l'Església.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que era el «sisè»",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_419_C_2511_Q1",
"question": "Què es creu que podia indicar el nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ell mateix",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_419_C_2511_Q2",
"question": "Qui hauria adoptat el nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ireneu de Lió",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_419_C_2511_Q3",
"question": "Qui és l'autor de referència de la llista de papes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la tonsura",
"answer_start": 749
}
],
"id": "P_419_C_2511_Q4",
"question": "Amb què té a veure el nom segons Gurugé?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels sacerdots ordenats un cop tonsurats",
"answer_start": 978
}
],
"id": "P_419_C_2511_Q5",
"question": "Per qui podria haver estat adoptat aquest nom?"
}
]
},
{
"context": "Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere. La seva biografia i el seu pontificat són pràcticament desconeguts, llevat de suposats decrets atribuïts de dubtosa veracitat. La cronologia del seu pontificat també és dubtosa, tot i que sí que se sap que la seva duració va ser aproximadament d'uns deu anys. S'acostuma a datar entre els anys 114/119 i el 124/128.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el setè",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_419_C_2512_Q1",
"question": "Quin bisbe de Roma va ser Sixt I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el sisè",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_419_C_2512_Q2",
"question": "Quin successor de Sant Pere va ser Sixt I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pràcticament desconeguts",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_419_C_2512_Q3",
"question": "Com són la biografia i el pontificat de Sixt I?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'uns deu anys",
"answer_start": 343
}
],
"id": "P_419_C_2512_Q5",
"question": "Quina va ser la durada del pontificat de Sixt I?"
}
]
},
{
"context": "Sobre les seves suposades relíquies, hom creu que van ser traslladades a la ciutat d'Alatri l'11 de gener 1132 per Rainolfo, comte d'Alife, per concessió de l'antipapa Anaclet II. Aquest trasllat de les suposades restes del sant està documentat gràcies a una inspecció a la catedral d'Alatri el 1584 que demostrava que a l'altar dedicat hi havia unes restes allà des de l'11 de maig de 1156. El culte a aquest sant s'ha mantingut en aquesta ciutat i se celebra el trasllat de les restes el primer dimecres després de Pasqua.[12] Altres veus consideren que les restes encara continuen a sota de la basílica de Sant Pere del Vaticà. D'altra banda, s'apunta que Climent X (1670-76) va donar algunes d'aquestes relíquies al cardenal de Retz, que les va guardar a l'abadia de Saint-Mihiel, a la Lorena,[5] un fet que ja des del segle xix ha estat posat en dubte.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la ciutat d'Alatri",
"answer_start": 71
}
],
"id": "P_419_C_2513_Q1",
"question": "On es creu que van ser traslladades les seves relíquies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rainolfo, comte d'Alife",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_419_C_2513_Q2",
"question": "Qui va traslladar les relíquies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sota de la basílica de Sant Pere del Vaticà",
"answer_start": 586
}
],
"id": "P_419_C_2513_Q3",
"question": "On consideren altres veus que continuen les relíquies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Climent X",
"answer_start": 659
}
],
"id": "P_419_C_2513_Q4",
"question": "Qui va donar algunes relíquies al cardenal de Retz?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'abadia de Saint-Mihiel",
"answer_start": 757
}
],
"id": "P_419_C_2513_Q5",
"question": "On va guardar les relíquies el cardenal de Retz?"
}
]
},
{
"context": "En aquest període la institució eclesiàstica encara viu a l'ombra de l'Imperi Romà, després d'un primer segle d'història marcat per les persecucions de Neró (64)[17] i la de Domicià (81-96), malgrat que es creu que aquesta darrera no va ser una persecució contra el cristianisme pròpiament dita.[18] L'Església, que encara és de marcada tradició grega,[2] comença a estendre la seva influència i creix ràpidament en nombre de fidels. Entre aquests hi ha els anomenats «gentils», que són conversos que no són de religió jueva, una tendència que anirà a l'alça i que provocarà la disminució progressiva de l'element judaic en l'església cristiana primitiva. Es començà a gestar una nova organització mentre augmentaren les expectatives mil·lenaristes i cada vegada hi havia més cristians que morien màrtirs.[15] Els canvis experimentats per l'Església romana foren similars, però menys intensos, dels viscuts en ciutats més destacades en intel·lectualitat cristiana com Antioquia o Esmirna.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'ombra de l'Imperi Romà",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_419_C_2514_Q1",
"question": "Com viu la institució eclesiàstica en aquest període?"
},
{
"answers": [
{
"text": "64",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_419_C_2514_Q2",
"question": "Quin any van ser les persecucions de Neró als cristians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "grega",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_419_C_2514_Q3",
"question": "De quina tradició és l'església?"
},
{
"answers": [
{
"text": "conversos que no són de religió jueva",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_419_C_2514_Q4",
"question": "Què són els gentils?"
},
{
"answers": [
{
"text": "màrtirs",
"answer_start": 797
}
],
"id": "P_419_C_2514_Q5",
"question": "Com morien cada vegada més cristians?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Absis central de Sant Climent de Taüll",
"paragraphs": [
{
"context": "Un cop arrencades les teles, s'enrotllaven i s'embalaven en capses de fusta. Les pintures murals de Taüll van ser transportades amb mules fins a la Pobla de Segur, des d'on es traslladaren en tren i camions fins a Barcelona,[1] on foren custodiades a l'aleshores Museu d'Art de Catalunya, amb seu a la Ciutadella. Posteriorment, el 1934 van ser traslladades al Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en capses de fusta",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_473_C_2833_Q1",
"question": "On s'enrotllaven i s'embalaven les teles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb mules",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_473_C_2833_Q2",
"question": "Amb què van ser transportades les pintures murals de Taüll?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pobla de Segur",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_473_C_2833_Q3",
"question": "Fins on van ser transportades les pintures murals de Taüll?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en tren i camions",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_473_C_2833_Q4",
"question": "Com es traslladaren les pintures murals de Taüll cap a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1934",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_473_C_2833_Q5",
"question": "Quan van ser traslladades al Palau Nacional les pintures murals de Taüll?"
}
]
},
{
"context": "Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal, on hi ha l'Agnus Dei, es representen les figures de dos personatges desconeguts, i a sota es desenvolupa una escena en què un gos llepa les ferides de Llàtzer el leprós davant la porta del ric Epuló. Aquesta paràbola apareix en l'evangeli de sant Lluc i és present en la decoració d'altres esglésies romàniques com la de Sant Joan de Boí.[25] Al segon arc, més proper a l'absis, hi ha representada La mà dreta de Déu (Dextera Domini).[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_473_C_2834_Q1",
"question": "On es representen les figures de dos personatges desconeguts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les ferides de Llàtzer el leprós",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_473_C_2834_Q2",
"question": "Què llepa el gos de l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "davant la porta del ric Epuló",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_473_C_2834_Q3",
"question": "On llepa el gos de l'escena les ferides de Llàtzer el leprós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ric",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_473_C_2834_Q4",
"question": "Com era Epuló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al segon arc, més proper a l'absis",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_473_C_2834_Q5",
"question": "On està representada La mà dreta de Déu?"
}
]
},
{
"context": "L'obra representa diverses narracions bíbliques (l'Apocalipsi, el Llibre d'Isaïes i el Llibre d'Ezequiel) i culmina amb el Judici Final. Es mostra Déu des de la perspectiva més sobrenatural de la visió apocalíptica, atès que apareix amb tot el seu poder i tota la seva glòria per jutjar la humanitat. Per aquesta raó, Déu és presentat amb totes les característiques que l'identifiquen com l'ésser suprem i que assenyalen la seva magnificència; la més important d'aquestes són les dimensions sobrenaturals del mateix Pantocràtor.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "diverses narracions bíbliques",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_473_C_2835_Q1",
"question": "Què representa l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el Judici Final",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_473_C_2835_Q2",
"question": "Amb què culmina l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de la perspectiva més sobrenatural de la visió apocalíptica",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_473_C_2835_Q3",
"question": "Com es mostra Déu en l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobrenaturals",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_473_C_2835_Q5",
"question": "Com són les dimensions del Pantocràtor?"
}
]
},
{
"context": "A la part frontal de separació entre l'absis major i el del costat nord hi ha la imatge de sant Climent. Dintre d'aquesta mateixa absidiola es troben restes de pintures decoratives a la part inferior, així com un animal de quatre potes a la part superior dreta del fons, sobre una franja de decoració geomètrica. A la part frontal de separació de l'absis major amb l'absis sud –fent parella amb el sant Climent de la part nord– es troba la representanció de sant Corneli. A l'interior del primer arc de triomf del costat dret es pot veure una escena on probablement es representa el moment de la mort d'Abel per part del seu germà Caín. S'han trobat a l'absis central (o major) unes pintures de sanefes decoratives que no van ser extretes el 1920 i que es mantenen a la mateixa església.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A la part frontal de separació entre l'absis major i el del costat nord",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_473_C_2836_Q1",
"question": "On és la imatge de sant Climent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "restes de pintures decoratives",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_473_C_2836_Q2",
"question": "Què es troba dintre de l'absidiola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "inferior",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_473_C_2836_Q3",
"question": "En quina part de l'absidiola es troben restes de pintures decoratives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_473_C_2836_Q4",
"question": "Quantes potes té l'animal que es troba a la part superior dreta del fons de l'absidiola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el moment de la mort d'Abel per part del seu germà Caín",
"answer_start": 580
}
],
"id": "P_473_C_2836_Q5",
"question": "Quin moment representa probablement l'escena que es troba a l'interior del primer arc de triomf del costat dret?"
}
]
},
{
"context": "El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. El projecte consisteix en la reconfiguració de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals existents a l'església. El pressupost d'aquesta actuació a l'església de Sant Climent de Taüll fou de 400.000 euros, aportats íntegrament per una entitat financera.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El novembre de 2013",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_473_C_2837_Q1",
"question": "Quan es va presentar el nou sistema de representació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per tal de millorar la funcionalitat de l'església",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_473_C_2837_Q2",
"question": "Per a què s'ha d'establir un nou paviment a l'absis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_473_C_2837_Q3",
"question": "Què recrea la reproducció virtual que s'ha instal·lat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mitjançant projecció audiovisual",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_473_C_2837_Q4",
"question": "Com es fa la recreació de les pintures originals de l'absis i del presbiteri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les pintures originals existents a l'església",
"answer_start": 756
}
],
"id": "P_473_C_2837_Q5",
"question": "Què permet destacar la nova il·luminació?"
}
]
},
{
"context": "La representació de la Verge Maria a l'època romànica suposava la consideració de Maria com a camí per a la redempció de la humanitat. Se l'acostumava a col·locar, igual que en el cas de Sant Climent de Taüll, entre el col·legi apostòlic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist.[46] Maria sosté a la seva mà una espècie de copa, símbol iconogràfic que correspon al salm 116: «aixecaré el calze de la salvació i invocaré el nom de Iahvè». Així mateix s'invoca també com el «vas d'elecció» i «calze del món»,[39] o com la patena que irradia llum.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la consideració de Maria com a camí per a la redempció de la humanitat",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_473_C_2838_Q1",
"question": "Què suposava a l'època romànica la representació de la Verge Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espècie de copa",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_473_C_2838_Q2",
"question": "Què sosté Maria a la seva mà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el col·legi apostòlic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_473_C_2838_Q3",
"question": "On s'acostumava a col·locar a Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Climent de Taüll",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_473_C_2838_Q4",
"question": "A qui a més de Maria s'acostumava a col·locar entre el col·legi apostòlic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "116",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_473_C_2838_Q5",
"question": "A quin salm correspon el símbol iconogràfic de Maria sostenint la copa a la seva mà?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Simfonia coral",
"paragraphs": [
{
"context": "La intenció de Mahler en compondre la seva Vuitena Simfonia per a un elenc excepcionalment gran era aconseguir un equilibri similar entre els efectius vocals i els instrumentals. No es tractava simplement d'un intent d'efecte grandiós,[26] encara que per l'ús que fa el compositor d'aquests efectius es va guanyar el subtítol de «Simfonia dels mil» del seu agent de premsa (àlies que ha conservat).[36] Igual que Stravinski, Mahler fa un ús intensiu i perllongat del contrapunt, sobretot en la primera part, «Veni Creator Spiritus». Al llarg d'aquesta secció, segons l'escriptor musical Michael Kennedy, Mahler mostra un domini considerable en la manipulació de múltiples veus melòdiques independents.[37] El musicòleg Deryck Cooke afegeix que Mahler s'ocupa del seu enorme elenc «amb una claredat extraordinària».[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Simfonia dels mil",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_24_C_139_Q1",
"question": "Quin subtítol es va guanyar la simfonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "excepcionalment gran",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_24_C_139_Q2",
"question": "Com és l'elenc que interpreta la simfonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la manipulació de múltiples veus melòdiques independents",
"answer_start": 644
}
],
"id": "P_24_C_139_Q4",
"question": "Què domina Mahler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escriptor musical",
"answer_start": 569
}
],
"id": "P_24_C_139_Q5",
"question": "Qui era Michael Kennedy?"
}
]
},
{
"context": "Mahler va ampliar el model de Beethoven tant en el plànol programàtic per raons simfòniques en la seva Segona Simfonia , «Resurrecció», en el quart moviment vocal, «Urlicht», reduint la fe innocent del tercer moviment amb la tensió ideològica que Mahler tractava de resoldre en el moviment final.[29] Llavors, va abandonar aquest model per la seva Tercera Simfonia, amb dos moviments per a orquestra i veus seguits de tres purament instrumentals, abans de tornar a instruments sols en el moviment final.[45] Com Mahler, Havergal Brian va ampliar el model beethovenià, però a major escala i amb elencs orquestrals i corals molt més grans, en la seva Primera Simfonia. Subtitulada «La gòtica» i composta entre el 1919 i el 1927, la simfonia estava inspirada en el Faust de Goethe i en l'arquitectura gòtica de les catedrals europees.[16] La Primera de Brian té dues parts. La primera consisteix en tres moviments instrumentals i la segona, també en tres moviments i més d'una hora de durada, és un arranjament en llatí del Te Deum.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Resurrecció",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_24_C_140_Q1",
"question": "Com es titula la Segona Simfonia de Mahler?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va abandonar aquest model",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_24_C_140_Q2",
"question": "Què va fer a la seva Tercera Simfonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Havergal Brian",
"answer_start": 520
}
],
"id": "P_24_C_140_Q3",
"question": "Qui més va ampliar el model beethovenià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1919 i el 1927",
"answer_start": 711
}
],
"id": "P_24_C_140_Q4",
"question": "Entre quins anys es va composar La gòtica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el Faust de Goethe",
"answer_start": 756
}
],
"id": "P_24_C_140_Q5",
"question": "En què estava inspirada La Gòtica?"
}
]
},
{
"context": "Alguns compositors van emular i van ampliar el model de Beethoven. Hector Berlioz va mostrar en la seva simfonia coral Roméo et Juliette un nou enfocament de la naturalesa èpica de la simfonia, usant veus per barrejar música i narrativa, excepte els moments fonamentals de la narrativa reservats a l'orquestra únicament.[4] En fer-ho, escriu Bonds, Berlioz il·lustra per als compositors posteriors «nous enfocaments per abordar la metafísica en l'àmbit de la simfonia».[4] Felix Mendelssohn va compondre la seva Segona Simfonia com una obra per a cor, solistes i orquestra. Havent etiquetat l'obra com a «simfonia-cantata», va ampliar el final coral a nou moviments mitjançant la inclusió de seccions vocals per a solistes, recitatius i seccions per a cor, la qual cosa va fer a la part vocal més llarga que les tres seccions purament orquestrals que la precedien.[8] Franz Liszt va escriure dues simfonies corals, seguint aquestes formes de múltiples moviments amb les mateixes pràctiques de composició i mateixos objectius programàtics que havia establert en els seus Poemes simfònics.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hector Berlioz",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_24_C_141_Q1",
"question": "Qui va composar Roméo et Juliette?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un nou enfocament de la naturalesa èpica de la simfonia",
"answer_start": 137
}
],
"id": "P_24_C_141_Q2",
"question": "Què va mostrar Hector Berlioz en Roméo et Juliette?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 892
}
],
"id": "P_24_C_141_Q4",
"question": "Quantes nou va escriure Franz Liszt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la part vocal",
"answer_start": 779
}
],
"id": "P_24_C_141_Q5",
"question": "Quina era la part més llarga la Segona Simfonia de Felix Mendelssohn?"
}
]
},
{
"context": "Com un manifest, aquest paràgraf va ser important per a la fusió d'elements simfònics i dramàtics en la mateixa composició musical.[62] El musicòleg Hugh MacDonald escriu que, com Berlioz va mantenir la idea de la construcció simfònica molt present, va permetre a l'orquestra expressar la major part del drama en la música instrumental i posar les seccions expositives i narratives en paraules.[16] El també musicòleg Nicholes Temperley suggereix que, a Roméo, Berlioz va crear un model de com un text dramàtic podria orientar l'estructura d'una simfonia coral, sense eludir que l'obra fos recognoscible com una simfonia.[63] En aquest sentit, el musicòleg Mark Evans Bonds escriu que les simfonies de Liszt i Mahler deuen la seva influència a Berlioz.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en paraules",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_24_C_142_Q3",
"question": "Com va posar Berlioz les seccions expositives i narratives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la fusió d'elements simfònics i dramàtics en la mateixa composició musical",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_24_C_142_Q4",
"question": "Per a què va se important el paràgraf?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mark Evans Bonds",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_24_C_142_Q5",
"question": "Qui escriu que en les simfonies de Liszt i Mahler es nota la influència de Berlioz?"
}
]
},
{
"context": "Per contra, un text també pot provocar el naixement d'una simfonia coral, només perquè l'obra es converteixi en una purament instrumental quan es canvia l'enfocament programàtic d'aquesta. Xostakóvitx havia planificat inicialment la seva Setena Simfonia com una simfonia d'un sol moviment coral igual que les seves simfonies Segona i Tercera. Segons està documentat, tenia la intenció d'establir un text per al Salm novè de la Setena, en el tema de la venjança pel vessament de sang innocent.[58] En això va estar influenciat per Stravinski, ja que havia quedat profundament impressionat amb el final de la Simfonia dels salms, que volia emular en aquesta obra.[59] Si bé el tema del Salm novè transmet la indignació de Xostakóvitx per l'opressió de Stalin[59], una interpretació o representació pública de l'obra amb text hauria estat impossible abans de la invasió alemanya de la Unió Soviètica. L'agressió d'Adolf Hitler va fer que la representació d'aquesta obra fos factible, almenys en teoria, ja que la referència a la «sang» s'aplicaria, almenys oficialment, a Hitler.[59] Amb Stalin apel·lant als sentiments patriòtics i religiosos dels soviètics, les autoritats ja no suprimien les imatges o temes ortodoxos.[60] No obstant això, Xostakóvitx finalment es va adonar que la seva obra abastava molt més que aquesta simbologia.[61] Va ampliar la simfonia a la forma tradicional de quatre moviments i la va fer purament instrumental.[61]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com una simfonia d'un sol moviment",
"answer_start": 254
}
],
"id": "P_24_C_143_Q2",
"question": "Com havia planificat inicialment Xostakóvitx la seva Setena Simfonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Segona i Tercera",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_24_C_143_Q3",
"question": "Quines simfonies de Xostakóvitx tenen un sol moviment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Simfonia dels salms",
"answer_start": 604
}
],
"id": "P_24_C_143_Q4",
"question": "Quina simfonia va impressionar a Xostakóvitx?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'agressió d'Adolf Hitler",
"answer_start": 898
}
],
"id": "P_24_C_143_Q5",
"question": "Què va fer factible que l'obra es representés?"
}
]
},
{
"context": "Alguns esforços recents han prestat menys atenció a la forma simfònica i més a la intenció programàtica. Hans Werner Henze va compondre el 1997 la seva Novena Simfonia en set moviments, basant-se en l'estructura de la novel·la La setena creu d'Anna Seghers. La novel·la relata la fugida de set fugitius d'una presó nazi, condemnats a mort per crucifixió. L'experiència traumàtica del pres per aconseguir la llibertat es converteix en la part fonamental del text.[52] La Setena Simfonia de Penderecki, subtitulada «Set portes de Jerusalem» i que es va concebre originalment com un oratori, no només està escrita en set moviments, sinó que, segons afirma el musicòleg Richard Whitehouse està «envaïda pel número \"set\" a diferents nivells».[53] L'obra està unida per un ampli sistema de frases de set notes, així com l'ús freqüent de les set notes repetides en un únic to.[12] Els set acords tocats fortissimo porten el final de l'obra.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1997",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_24_C_144_Q1",
"question": "Quin any Hans Werner Henze va compondre la seva Novena Simfonia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La setena creu",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_24_C_144_Q3",
"question": "En quina novel·la es basa la Novena Simfonia de Hans Werner Henze?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Set portes de Jerusalem",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_24_C_144_Q4",
"question": "Com es subtitula la Setena Simfonia de Penderecki?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un oratori",
"answer_start": 573
}
],
"id": "P_24_C_144_Q5",
"question": "Com es va concebre originalment la Setena Simfonia de Penderecki?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Cor de la catedral de Toledo",
"paragraphs": [
{
"context": "Les misericòrdies estan il·lustrades amb els mateixos temes que els dels respatllers; a més, hi ha representades sèries grotesques, grius, i escenes satíriques. Tenen una gran influència dels Països Baixos, terra de procedència de l'autor, probablement de Brabant. Molts dels motius emprats per decorar les misericòrdies tenen una gran similitud amb els gravats d'artistes, entre els quals destaquen els d'Israhel van Meckenem a la seva sèrie dedicada a «escenes de la vida quotidiana», el qual també havia copiat o transformat alguna cosa d'altres gravats corresponents a Martin Schongauer. Rodrigo Alemán no va copiar estrictament el dibuix que presentaven els gravats sinó que, tal com era habitual, solament els feia servir com a model d'inspiració.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb els mateixos temes que els dels respatllers",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_399_C_2389_Q1",
"question": "Amb quins motius estan il·lustrades les misericòrdies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sèries grotesques, grius, i escenes satíriques",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_399_C_2389_Q2",
"question": "Què hi ha representades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Brabant",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_399_C_2389_Q3",
"question": "D'on és probable que provingui l'autor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Israhel van Meckenem",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_399_C_2389_Q4",
"question": "De qui és la sèrie dedicada a «escenes de la vida quotidiana»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a model d'inspiració",
"answer_start": 728
}
],
"id": "P_399_C_2389_Q5",
"question": "Com feia servir Rodrigo Alemán el dibuix que presentaven els gravats?"
}
]
},
{
"context": "El cor baix, que conserva la seva fàbrica original, és una obra corresponent a l'últim gòtic entre 1495 i 1498 —sota el mandat del cardenal Pedro González de Mendoza— feta per Rodrigo Alemán, gran autor d'altres cors, com els de Ciudad Rodrigo a Salamanca i el de Plasència. En aquest cadirat l'autor va plasmar amb gran qualitat escenes de la presa de Granada pels Reis Catòlics. Per indicació del cardenal Mendoza es va esculpir a cada tauler dels respatllers —començant pel costat de l'Epístola— la presa d'una ciutat per part de les tropes dels Reis Catòlics, col·locant en el centre del cadirat, al costat de la cadira episcopal, les rendicions de Màlaga i de Granada. Aquests relleus estan col·locats a la part alta dels respatllers, dins un marc arquitectònic simulat a base d'arcs; la part baixa presenta una talla que imita brocats venecians. S'hi pot veure, a més, tota classe de gent de guerra, castells, armes i cavalls, fet que constitueix un document precís de l'època.[1] Sens dubte aquesta obra va ser sempre molt valorada pels successius arquebisbes, per la qual cosa mai no hi ha hagut una proposta de canvi, com va succeir amb el cor alt.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la seva fàbrica original",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_399_C_2390_Q1",
"question": "Què conserva El cor baix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rodrigo Alemán",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_399_C_2390_Q2",
"question": "Qui va fer El cor baix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escenes de la presa de Granada pels Reis Catòlics",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_399_C_2390_Q3",
"question": "Què va plasmar Rodrigo Alemán en el cadirat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gran qualitat",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_399_C_2390_Q4",
"question": "Què tenien les escenes de la presa de Granada pels Reis Catòlics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels successius arquebisbes",
"answer_start": 1039
}
],
"id": "P_399_C_2390_Q5",
"question": "Per qui va ser molt valorada l'obra?"
}
]
},
{
"context": "En acabar el seu treball del cadirat, Bigarny va emmalaltir i va morir el 10 de novembre de 1542. Segurament per aquesta causa, Berruguete va rebre l'encàrrec de realitzar la cadira episcopal, que en el primer contracte s'havia concedit a Bigarny. L'acord va tenir lloc el febrer de 1543, tot i que el medalló d'alabastre que decora el respatller es fixà que la realitzés el fill de Bigarny, Gregorio Pardo.[19] Pardo va tallar en aquest medalló, amb petites variants, l'escena de la Imposició de la casulla a sant Ildefons, relleu que havia realitzat el seu pare al retaule de El davallament per a la mateixa catedral de Toledo.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En acabar el seu treball del cadirat",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_399_C_2391_Q1",
"question": "Quan va emmalaltir Bigarny?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1542",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_399_C_2391_Q2",
"question": "Quin any va morir Bigarny?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Berruguete",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_399_C_2391_Q3",
"question": "Qui va rebre l'encàrrec de realitzar la cadira episcopal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el medalló d'alabastre",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_399_C_2391_Q4",
"question": "Què decora el respatller?"
}
]
},
{
"context": "Al costat de Crist apareixen Moisès i Elies, representats com dos ancians barbuts i amb unes grans vestimentes que donen moviment a les figures; als seus peus hi ha una franja horitzontal de núvols. A sota, hi ha les figures dels tres apòstols –Joan, Pere i Jaume–, que ens fan recordar el bon fer dels escultors hel·lenístics, especialment pel que fa a la figura de l'apòstol Joan. Cal tenir present que a Itàlia, Berruguete havia copiat l'escultura de Laocoont i els seus fills. Als extrems, hi ha diversos angelets que serveixen com l'acabament de la part inferior d'una arquitectura de balustres de fusta daurada, que emmarquen tot el grup escultòric. Sobre aquesta arquitectura, a tots dos costats, apareixen els escuts del cardenal Silíceo i, a l'arc central, el Pare Etern.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Moisès i Elies",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_399_C_2392_Q1",
"question": "Qui apareix al costat de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moviment",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_399_C_2392_Q2",
"question": "Què donen les vestimentes amb les que estan representats Moisès i Elies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als seus peus",
"answer_start": 145
}
],
"id": "P_399_C_2392_Q3",
"question": "On és la franja horitzontal de núvols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Joan, Pere i Jaume",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_399_C_2392_Q4",
"question": "De quins apòstols hi ha les figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Pare Etern",
"answer_start": 766
}
],
"id": "P_399_C_2392_Q5",
"question": "Qui apareix a l'arc central?"
}
]
},
{
"context": "El grup escultòric amb l'escena de la Transfiguració de Crist va ser realitzat en alabastre i acabat el 1548. Està concebut amb una gran profunditat, un fet innovador a l'època i amb una disposició escenogràfica pròpia del barroc que havia d'arribar.[22] Les figures principals són escultures exemptes de manera que la llum pot relliscar entre elles, donant així un resultat efectista poc conegut en aquell temps, i en una disposició piramidal; la figura de Crist es troba al punt més elevat en el que representa el mont Tabor, mostrant una bellesa serena i suau, molt diferent del tractament dels rostres dels personatges del cadirat del cor, i el cos amb la forma «serpentinata» tan utilitzada per Miquel Àngel.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "alabastre",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_399_C_2393_Q1",
"question": "De quin material és el grup escultòric amb l'escena de la Transfiguració de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1548",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_399_C_2393_Q2",
"question": "Quan va ser realitzat el grup escultòric amb l'escena de la Transfiguració de Crist?"
},
{
"answers": [
{
"text": "barroc",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_399_C_2393_Q3",
"question": "De quin període és la disposició escenogràfica de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la llum",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_399_C_2393_Q4",
"question": "Què pot relliscar entre les figures principals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al punt més elevat en el que representa el mont Tabor",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_399_C_2393_Q5",
"question": "On es troba la figura de Crist?"
}
]
},
{
"context": "Entrant des de la reixa, ens trobem un primer plafó amb el patriarca Leví que està representat entre dos moltons; queda ubicat a la part superior que està dedicada als profetes i és d'alabastre. Encara que no hi ha dubte que el dibuix és de Berruguete, la talla, d'uns trets suaus i mesurats, no sembla feta pel mestre. Als rostres dels personatges s'observa la mà del mestre: hi ha l'expressió dels sentiments de cada figura amb un caràcter simbòlic és molt característic en Berruguete. La figura d'Isaac sembla treta d'una de les portes de baptisteri de Florència realitzades per Lorenzo Ghiberti; i Mataties queda representat de manera turmentada tot deixant entreveure la perfecta anatomia humana sota els vestits.[17] Les representacions de Matusalem i Henoc són clarament diferents. Matusalem, símbol de l'ancianitat bíblica, apareix com un jove imberbe, rebel davant una joventut eterna; i situat a la fornícula del costat, l'ancià Henoc contrasta, ja que és un personatge calb, arrugat, amb els ulls dins dels sécs de les parpelles i que sosté un bàcul.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un primer plafó amb el patriarca Leví",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_399_C_2394_Q1",
"question": "Què ens trobem entrant des de la reixa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als profetes",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_399_C_2394_Q2",
"question": "A qui està dedicada la part superior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que el dibuix és de Berruguete",
"answer_start": 221
}
],
"id": "P_399_C_2394_Q3",
"question": "De què no hi ha dubte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Als rostres dels personatges",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_399_C_2394_Q4",
"question": "On s'observa la mà del mestre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "clarament diferents",
"answer_start": 768
}
],
"id": "P_399_C_2394_Q5",
"question": "Com són les representacions de Matusalem i Henoc?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Museu Diocesà de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona. Es va inaugurar com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona el 1916, instal·lant-se a l'espai de la planta baixa del Seminari Conciliar, essent el seu primer director Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al públic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa col·lecció d'obres d'art d'esglésies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al pla de la Seu",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_143_C_853_Q1",
"question": "On és el Museu Diocesà de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_143_C_853_Q2",
"question": "Quin edifici l'acull?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la planta baixa del Seminari Conciliar",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_143_C_853_Q3",
"question": "On es situava al principi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Manuel Trens",
"answer_start": 263
}
],
"id": "P_143_C_853_Q4",
"question": "Qui va ser el seu primer director?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1991",
"answer_start": 334
}
],
"id": "P_143_C_853_Q5",
"question": "Quin any es va traslladar?"
}
]
},
{
"context": "La pintura barroca religiosa del Museu Diocesà té una gran representació en artistes anònims dels segles XVII i XVIII des de les obres del tenebrisme fins al barroc autòcton. De la primera època destaquen la Coronació de la Verge del Carme de l'església de Piera; Sant Antolí de Monistrol de Montserrat; Calvari de l'església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles; del pintor Josep de Ribera una pintura a l'oli sobre tela de Sant Jeroni. De l'artista barceloní Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen les obres de Transfiguració de Jesús; de l'església Santa Maria del Pi el quadre de sant Josep Oriol realitzant un miracle i procedents del convent de Sant Agustí de Barcelona les pintures de sant Antoni de Pàdua i el Sant Sopar. De Manuel Tramulles i Roig es conserva de l'any 1776 una obra titulada Sant Francesc de Borja.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "anònims",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_143_C_854_Q1",
"question": "Quins artistes del barroc hi tenen gran representació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Jeroni",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_143_C_854_Q2",
"question": "Quina obra hi trobem de Josep de Ribera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Transfiguració de Jesús",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_143_C_854_Q3",
"question": "Quines obres d'Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Manuel Tramulles i Roig",
"answer_start": 736
}
],
"id": "P_143_C_854_Q4",
"question": "Qui va fer el quadre titulat Sant Francesc de Borja?"
}
]
},
{
"context": "La celebració a Barcelona, l'any 1913, del Primer Congrés d'Art Cristià a Catalunya, junt amb la ja constitució del Museu Episcopal de Vic el 1891 i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1896, van fer que jerarquies de l'església de Barcelona, com els bisbes Enric Reig i Casanovas i Joan Josep Laguarda, juntament amb l'historiador Manuel Trens, entre d'altres, decidissin d'organitzar la formació d'un museu Diocesà a Barcelona. En menys d'un any es van rebre de totes les esglésies del bisbat més de 600 obres que eren fora de culte. Amb elles es va inaugurar el 22 d'octubre de 1916 el Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona, al Seminari Conciliar del carrer Diputació de Barcelona (edifici construït per Elies Rogent entre els anys 1878 i 1888).[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1913",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_143_C_855_Q1",
"question": "Quin any va ser el Primer Congrés d'Art Cristià a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Museu Episcopal de Vic",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_143_C_855_Q3",
"question": "Quin museu es va constituir el 1891?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 600",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_143_C_855_Q4",
"question": "Quantes obres van rebre per a la formació d'un museu Diocesà a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "22 d'octubre de 1916",
"answer_start": 570
}
],
"id": "P_143_C_855_Q5",
"question": "Quin dia es va inaugurar el Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona?"
}
]
},
{
"context": "Durant la guerra civil espanyola (1936-39), va ser saquejat i incendiat, perdent-se part de les seves obres. Després d'alguns anys de reformes, es va poder tornar a inaugurar en el mateix lloc el 30 de maig de 1960, amb algunes obres que van ser tornades des dels museus Cleveland Museum of Art i l'Institut d'Art de Chicago.[3] A poc a poc, i a causa de l'augment progressiu dels fons, el local es va anar quedant petit, i l'any 1982 es va decidir el seu trasllat, després de l'adequació, a l'edifici de la Pia Almoina. Les últimes reformes van ser realitzades del 1989 al 2003, sota projecte de Josep Maria Botey i Associats, SL El 23 de setembre de 1991 va ser inaugurada la primera fase per l'arquebisbe Ricard Maria Carles.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "va ser saquejat i incendiat",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_143_C_856_Q1",
"question": "Què va passar al museu durant la guerra civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "part de les seves obres",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_143_C_856_Q2",
"question": "Què es va perdre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "30 de maig de 1960",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_143_C_856_Q3",
"question": "Quan es va tornar a inaugurar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el local es va anar quedant petit",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_143_C_856_Q4",
"question": "Què va passar a causa de l'augment dels fons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "23 de setembre de 1991",
"answer_start": 634
}
],
"id": "P_143_C_856_Q5",
"question": "Quan es va inaugurar la primera fase del Museu??"
}
]
},
{
"context": "L'escultura renaixentista va arribar a Catalunya mitjançant els artistes italians, entre ells el pisà, Lupo di Francesco, que va realitzar el sarcòfag de santa Eulàlia a la catedral de Barcelona. De Bartolomé Ordóñez guarda el museu el relleu en alabastre Sacra conversa procedent del palau episcopal de Barcelona, unes talles en fusta policromada i daurada d'imatges de la Verge, de les esglésies de Sant Celoni i Argentona. Escultures de Damià Forment realitzades per al retaule de Sant Server. De l'església de Sant Miquel de Barcelona, quan va ser derrocada el 1869, van passar a la custòdia del museu: el sepulcre napolità de Jeroni Descoll, imatges de Sant Cristófol de Gil de Medina, una talla de Sant Miquel Arcàngel de dos metres d'alçada i una altra representant Sant Jeroni.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els artistes italians",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_143_C_857_Q1",
"question": "Qui va portar a Catalunya l'escultura renaixentista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lupo di Francesco",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_143_C_857_Q2",
"question": "Qui va realitzar el sarcòfag de Santa Eulàlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Damià Forment",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_143_C_857_Q3",
"question": "Qui va fer les escultures per al retaule de Sant Server?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1869",
"answer_start": 565
}
],
"id": "P_143_C_857_Q4",
"question": "Quin any van derrocar l'església de Sant Miquel de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos metres",
"answer_start": 728
}
],
"id": "P_143_C_857_Q5",
"question": "Quant mesura la talla de Sant Miquel Arcàngel?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llibre de Kells",
"paragraphs": [
{
"context": " Els números dels capítols mai no es van consignar als marges del text, fent-se així impossible trobar les seccions a les quals les taules es refereixen. Els motius d'aquest oblit romanen foscs: pot ser que els monjos haguessin decidit no inserir els números fins que les il·lustracions estiguessin acabades, amb la qual cosa la no finalització del manuscrit en va tenir com a conseqüència ajornar sine die aquesta operació. L'omissió bé podria haver estat deliberada, a fi de no alterar la bellesa de l'obra.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els números dels capítols mai no es van consignar als marges del text",
"answer_start": 1
}
],
"id": "P_460_C_2755_Q1",
"question": "Per què va ser impossible trobar les seccions a les quals es refereixen les taules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "deliberada",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_460_C_2755_Q2",
"question": "Com podria haver estat l'omissió dels números dels capítols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a fi de no alterar la bellesa de l'obra",
"answer_start": 469
}
],
"id": "P_460_C_2755_Q3",
"question": "Per què podria haver estat deliberada l'omissió dels números dels capítols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "foscs",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_460_C_2755_Q4",
"question": "Com romanen els motius de l'oblit de consignar els números dels capítols?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no inserir els números fins que les il·lustracions estiguessin acabades",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_460_C_2755_Q5",
"question": "Què podrien haver decidit els monjos?"
}
]
},
{
"context": "La miniatura de la Mare de Déu i l'Infant és a la primera pàgina de text, i és un preliminar apropiat per a l'inici de les Breves causae de Mateu, que comença per un Nativitas Christi in Bethlem («el naixement de Crist a Betlem»). La primera pàgina de les Breves causae (foli 8è) està decorada i envoltada d'un elegant marc. La combinació entre la miniatura a l'esquerra i el text a la dreta constitueix també una introducció molt viva i colorista als textos preliminars. Les primeres línies de les altres seccions dels textos preliminars van ser igualment objecte d'atencions particulars, però sense assolir el mateix nivell que l'inici de les Breves causae de Mateu.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la Mare de Déu i l'Infant",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_460_C_2756_Q1",
"question": "De qui és la miniatura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la primera pàgina de text",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_460_C_2756_Q2",
"question": "On és la miniatura de la Mare de Déu i l'Infant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un Nativitas Christi in Bethlem",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_460_C_2756_Q3",
"question": "Com comença les Breves causae de Mateu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un elegant marc",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_460_C_2756_Q4",
"question": "Què envolta la primera pàgina de les Breves causae?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les primeres línies de les altres seccions dels textos preliminars",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_460_C_2756_Q5",
"question": "Què van ser igualment objecte d'atencions particulars?"
}
]
},
{
"context": "L'any 2000, el volum que conté l'Evangeli segons Marc, va ser enviat a Canberra, per a una exposició dedicada als manuscrits il·luminats. Era la quarta vegada que el Llibre de Kells viatjava a l'estranger per ser exposat. Desgraciadament, durant el viatge, el volum va patir «desperfectes menors» en la seva pigmentació. Se suposa que les vibracions produïdes pels motors de l'avió en podrien haver estat la causa.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2000",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_460_C_2757_Q1",
"question": "Quan va ser enviat el volum que conté l'Evangeli segons Marc a Canberra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a una exposició dedicada als manuscrits il·luminats",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_460_C_2757_Q2",
"question": "Per a què va ser enviat a Canberra el volum que conté l'Evangeli segons Marc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«desperfectes menors»",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_460_C_2757_Q3",
"question": "Què va patir el Llibre de Kells durant el viatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la seva pigmentació",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_460_C_2757_Q4",
"question": "On va patir «desperfectes menors» el Llibre durant el viatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les vibracions produïdes pels motors de l'avió",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_460_C_2757_Q5",
"question": "Quina podria haver estat la causa dels desperfectes en la pigmentació del llibre?"
}
]
},
{
"context": "El manuscrit conté pàgines completament plenes de motius ornamentals d'una complexitat extraordinària, així com petites il·lustracions que acompanyen les pàgines de text. Utilitza una rica paleta de colors, amb malva, vermell, rosa, verd o groc, entre els més usats. A títol comparatiu, les il·lustracions del Llibre de Durrow estan només realitzades amb quatre colors. De forma completament sorprenent, i malgrat el prestigi amb el qual els monjos han volgut envoltar l'obra, no van utilitzar pa d'or o plata per adornar el manuscrit. Els pigments necessaris per a les il·lustracions van ser importats de tots els racons d'Europa, i van ser objecte de profunds estudis: el negre es va obtenir de les espelmes, el vermell brillant del realgar, el groc de l'orpiment i el verd maragda de la malaquita polvoritzada. El costós lapislàtzuli, de coloració blava, procedeix de la regió de l'Afganistan.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una complexitat extraordinària",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_460_C_2758_Q1",
"question": "Com són els motius ornamentals que omplen algunes de les pàgines del manuscrit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petites il·lustracions",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_460_C_2758_Q2",
"question": "Què acompanyen les pàgines de text?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malva, vermell, rosa, verd o groc",
"answer_start": 211
}
],
"id": "P_460_C_2758_Q3",
"question": "Quins són els colors més utilitzats a les il·lustracions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 355
}
],
"id": "P_460_C_2758_Q4",
"question": "Amb quants colors estan fetes les il·lustracions del Llibre de Durrow?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pa d'or o plata",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_460_C_2758_Q5",
"question": "Què no van utilitzar els monjos per adornar el manuscrit?"
}
]
},
{
"context": "L'escrit a mà, en el seu estat actual, comença amb un fragment de la llista de noms hebreus, que ocupa la primera columna de l'anvers del foli 1. L'altra columna d'aquest foli està ocupada per una miniatura dels quatre símbols dels evangelistes, avui lleugerament esborrada. La miniatura està orientada de tal manera que el llibre ha de girar-se 90 graus per examinar-la.[28] El tema dels quatre símbols dels evangelistes està present de l'inici a la fi de l'obra: gairebé sempre sels representa junts, amb l'objectiu de subratllar i afirmar la unitat del missatge dels quatre evangelis.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb un fragment de la llista de noms hebreus",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_460_C_2759_Q1",
"question": "Com comença l'escrit a mà en el seu estat actual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la primera columna de l'anvers del foli 1",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_460_C_2759_Q2",
"question": "Quant ocupa la llista de noms hebreus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per una miniatura dels quatre símbols dels evangelistes",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_460_C_2759_Q3",
"question": "Per què està ocupada l'altra columna del foli 1?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lleugerament esborrada",
"answer_start": 251
}
],
"id": "P_460_C_2759_Q4",
"question": "Com està avui la miniatura dels quatre símbols dels evangelistes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "90 graus",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_460_C_2759_Q5",
"question": "Quants graus ha de girar-se el llibre per examinar la miniatura?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Peter Paul Rubens",
"paragraphs": [
{
"context": "Tres anys va trigar a finalitzar aquest gran encàrrec; com que Rubens treballava en altres obres, probablement es devia envoltar de nombrosos col·laboradors. Totes aquestes pintures s'utilitzaren com a propaganda política per part del cardenal Richelieu i de Maria de Mèdici; tots dos van indicar modificacions i retocs a l'artista, ja que la vida de Maria havia de mostrar una felicitat completa, de manera que el reflex de la glòria de la dama li va ser imposada. Comença la narració amb el naixement, l'educació i la personalitat de la reina; després queda representat el seu matrimoni amb Enric IV de França, i el naixement de Lluís XIII. Hi ha Enric IV confia la regència a la reina, La coronació de la reina a Saint Denis i l'Apoteosi d'Enric IV. Sobre La partida de la reina de Blois, cal comentar que en la partida de la reina, aquesta fugia del castell per una escala, però a causa de la corpulència de la dama, no podia baixar-hi, i van haver d'embolicar-la en un llençol i lligar-la amb cordes per baixar-la com si fos un paquet; evidentment, en la pintura no apareix res d'aquesta història; van haver de canviar una mica la realitat, i la reina surt per la porta representada com una feble víctima. Rubens es va sotmetre a tots els capritxos dels governants. El conjunt de les vint-i-una narracions es troba instal·lat des del 1953 a la sala dels Estats del Museu del Louvre.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tres",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_269_C_1609_Q1",
"question": "Quants anys va trigar Rubens a finalitzar l'encàrrec?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cardenal Richelieu i de Maria de Mèdici",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_269_C_1609_Q2",
"question": "Qui va utilitzar les pintures de Rubens com a propaganda política?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una felicitat completa",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_269_C_1609_Q3",
"question": "Què havia de mostrar la vida de Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Saint Denis",
"answer_start": 716
}
],
"id": "P_269_C_1609_Q4",
"question": "On és la coronació de la reina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1953",
"answer_start": 1339
}
],
"id": "P_269_C_1609_Q5",
"question": "Quan es van instal·lar el conjunt de les narracions a la sala dels Estats del Museu del Louvre?"
}
]
},
{
"context": "El 1589, dos anys després de la mort del marit, la seva mare va retornar a Anvers, es van convertir al catolicisme i ell va prosseguir amb la seva formació. Va estudiar llatí, alemany, castellà i francès amb Rombaut Verdonck, però les penúries econòmiques de la família el van obligar a abandonar els estudis i va entrar com a patge al servei de la comtessa de Lalaing. No se sap exactament en quines dates, però es creu que va tenir dos mestres de pintura, Adam van Noorth i Otho van Veen (Otto Venius), encara que no sembla que deixessin una empremta artística rellevant en el seu alumne.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1589",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_269_C_1610_Q1",
"question": "Quan va retornar la seva mare a Anvers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rombaut Verdonck",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_269_C_1610_Q2",
"question": "Amb qui va estudiar llatí, alemany, castellà i francès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la comtessa de Lalaing",
"answer_start": 343
}
],
"id": "P_269_C_1610_Q3",
"question": "De qui va entrar com a patge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les penúries econòmiques de la família",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_269_C_1610_Q5",
"question": "Què va fer que abandones els estudis de llatí, alemany, castellà i francès?"
}
]
},
{
"context": "Per ordre del seu mecenes, Rubens es traslladà a Roma per adquirir objectes antics i fer còpies d'altres pintors, amb una carta de recomanació amb data del 18 de juliol del 1601 que anava dirigida al cardenal Alexandre Montaldo, amb aquestes paraules: «a Peter Paul, flamenc, pintor de la meva cort, que envio al vostre costat per copiar i executar algunes obres de pintura...». A Roma se sap que va realitzar tres quadres, encarregats per l'arxiduc Albert VII d'Àustria, regent dels Països Baixos, que havien de ser donats a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem a Roma. Aquests quadres formaven part d'un tríptic que representava La invenció de la Santa Creu per santa Helena, la Coronació d'espines i l'Elevació de la creu. Allà, estudià l'art de l'antiga Roma i copià obres dels mestres italians; s'aprecia que el seu estil més madur està profundament influït per Ticià.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del seu mecenes",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_269_C_1611_Q2",
"question": "Per ordre de qui es traslladà Rubens a Roma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per adquirir objectes antics i fer còpies d'altres pintors",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_269_C_1611_Q3",
"question": "Per què es traslladà Rubens a Roma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al cardenal Alexandre Montaldo",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_269_C_1611_Q4",
"question": "A qui anava dirigida la carta de recomanació de Rubens?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'arxiduc Albert VII d'Àustria",
"answer_start": 440
}
],
"id": "P_269_C_1611_Q5",
"question": "Qui era el regent dels Països Baixos?"
}
]
},
{
"context": "De retorn a Màntua, el duc Vicenç Gonzaga li va encarregar un gran tríptic per a l'església dels jesuïtes d'aquesta ciutat, que va superar en grandesa l'anterior tríptic de l'església romana de la Santa Creu de Jerusalem; malauradament, aquesta obra va patir greus danys durant les incursions franceses de l'any 1797. En aquest període, va realitzar uns plafons per a l'altar de l'església de Santa Maria in Vallicella, a Roma. I a Gènova va realitzar retrats per a les famílies més poderoses: els Doria, els Spínola i els Imperiale. Però l'obra més important d'aquest període va ser Adoració dels pastors, per a l'església de Fermo, en què es copsa la influència del realisme de Caravaggio, i la lluminositat de Correggio.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el duc Vicenç Gonzaga",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_269_C_1614_Q1",
"question": "Qui li va encarregar un tríptic per a l'església dels jesuïtes de Màntua?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns plafons",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_269_C_1614_Q2",
"question": "Què va realitzar per a l'altar de l'església de Santa Maria in Vallicella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roma",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_269_C_1614_Q3",
"question": "On és l'església de Santa Maria in Vallicella?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els Doria, els Spínola i els Imperiale",
"answer_start": 494
}
],
"id": "P_269_C_1614_Q4",
"question": "Quines famílies eren poderoses a Gènova?"
},
{
"answers": [
{
"text": "església de Fermo",
"answer_start": 615
}
],
"id": "P_269_C_1614_Q5",
"question": "Per a quina església va ser Adoració dels pastors?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mauna Kea",
"paragraphs": [
{
"context": "La Reserva Forestal del Mauna Kea protegeix 212,2 km2 de bosc de māmane-naio sota la jurisdicció del Departament de Terres i Recursos Naturals de Hawaii. La caça per ungulat està permesa durant tot l'any.[24] Una petita part del bosc de māmane-naio està englobada per la zona recreativa de l'estat del Mauna Kea.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Reserva Forestal",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_535_C_3205_Q1",
"question": "Què és Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "212,2 km2",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_535_C_3205_Q2",
"question": "Quants quilòmetres de bosc protegeix Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La caça per ungulat",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_535_C_3205_Q4",
"question": "Quina caça està permesa a Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la zona recreativa de l'estat del Mauna Kea",
"answer_start": 264
}
],
"id": "P_535_C_3205_Q5",
"question": "En què s'engloba una petita part de māmane-naio?"
}
]
},
{
"context": "En temps previs al contacte, els nadius que viatjaven pel Mauna Kea probablement es van guiar més pel paisatge que pels senders existents, ja que no s'ha trobat cap evidència de rastres. És possible que s’hi seguissin carenes naturals i fonts d’aigua. Les persones probablement van fer excursions pels vessants del Mauna Kea per visitar els santuaris de famílies properes al cim, i hi ha tradicions relacionades amb l'ascens a la muntanya fins avui. Tot i això, molt pocs nadius van arribar al cim, a causa de l'estricte kapu col·locat en ell.[34] Al començament del segle xix, els primers ascensos notables del Mauna Kea van incloure els següents:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel paisatge",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_535_C_3206_Q1",
"question": "Per què es guiaven probablement els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "carenes naturals i fonts d’aigua",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_535_C_3206_Q2",
"question": "Què és possible que seguissin els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels senders existents",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_535_C_3206_Q3",
"question": "Per on no sembla que circulaven els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb l'ascens a la muntanya",
"answer_start": 412
}
],
"id": "P_535_C_3206_Q4",
"question": "Amb què estan relacionades algunes tradicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de l'estricte kapu col·locat en ell",
"answer_start": 499
}
],
"id": "P_535_C_3206_Q5",
"question": "Per què pocs nadius van arribar al cim?"
}
]
},
{
"context": "El 1970, dos telescopis de 24 m (0,6 m) havien estat construïts per l'Observatori de la Força Aèria dels Estats Units i Lowell. El 1973, Canadà i França van acordar la construcció de 3,6 m CFHT al Mauna Kea.[68] Tot i això, les organitzacions locals van començar a plantejar-se la preocupació per l'impacte ambiental de l'observatori. Això va portar al Departament de Terres i Recursos Naturals a preparar un pla de gestió inicial, redactat el 1977 i complementat el 1980. El gener de 1982, la Junta de Regents de la UH va aprovar un pla per donar suport al desenvolupament continu d’instal·lacions científiques del lloc.[24] El 1998 es van transferir 823 hectàrees del contracte d’arrendament de l’observatori per complementar la Reserva de l’Edat de Gel del Mauna Kea. El pla de 1982 va ser substituït el 2000 per una extensió dissenyada per servir fins al 2020: va instituir una Oficina de Gestió del Mauna Kea,[69] va designar 212 hectàrees per a astronomia, i va canviar les 4.356 hectàrees restants a \"preservació natural i cultural\". Aquest pla es va revisar més per respondre a la preocupació expressada a la comunitat hawaiana que es mostrava una falta de respecte cap als valors culturals de la muntanya.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 1970",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_535_C_3207_Q1",
"question": "Quin any van ser construïts el dos telescopis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "3,6 m CFHT",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_535_C_3207_Q2",
"question": "Què van acordar de construir Canada i França al Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per l'impacte ambiental de l'observatori",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_535_C_3207_Q3",
"question": "Per què estaven preocupades les organitzacions locals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pla de gestió inicial",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_535_C_3207_Q4",
"question": "Què va preparar el Departament de Terres i Recursos Naturals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "823",
"answer_start": 652
}
],
"id": "P_535_C_3207_Q5",
"question": "Quantes hectàrees es van transferir el 1998 per complementar la Reserva de l'Edat de Gel del Mauna Kea?"
}
]
},
{
"context": "El 1793, George Vancouver va portar el bestiar com a homenatge al rei Kamehameha I. Al començament del segle xix, havien escapat del confinament i van recórrer l'illa lliurement, perjudicant enormement el seu ecosistema. El 1809 va arribar John Palmer Parker i es va fer amistat amb Kamehameha I, que el va encarregar de la gestió de bestiar a l'illa. Amb una subvenció addicional de terres el 1845, Parker va establir el Ranxo Parker a la vessant nord de Mauna Kea, una gran ramaderia que encara avui funciona.[34] Els pobladors de l'illa van cremar i van tallar gran part del bosc natiu per plantacions i cases de canya de sucre.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "George Vancouver",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_535_C_3208_Q1",
"question": "Qui va portar el bestiar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al rei Kamehameha I",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_535_C_3208_Q2",
"question": "Qui volia homenatjar George Vancouver amb el bestiar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu ecosistema",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_535_C_3208_Q3",
"question": "Què va perjudicar de l'illa el bestiar movent-se lliurement?"
},
{
"answers": [
{
"text": "John Palmer Parker",
"answer_start": 240
}
],
"id": "P_535_C_3208_Q4",
"question": "Qui es va fer càrrec de la gestió del bestiar el 1809?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vessant nord de Mauna Kea",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_535_C_3208_Q5",
"question": "On és el Ranxo Parker?"
}
]
},
{
"context": "Els insectes Wēkiu s’alimenten de carcasses d’insectes morts que deriven del Mauna Kea al vent i s’instal·len a la vora de neu. Es tracta d’una font d’aliments molt inusual per a una espècie del gènere Nysius, que consisteix principalment en insectes que mengen llavors. Poden sobreviure a elevacions extremes de fins a 4.200 metres (13.780 peus)[52] a causa de l’antigel natural a la sang. També es mantenen sota superfícies escalfades la major part del temps. El seu estat de conservació no és clar, però l’espècie ja no és candidata a la llista d’espècies en perill d’extinció; els estudis sobre el benestar de l’espècie es van iniciar el 1980. El Nysius aa estretament relacionat viu al Mauna Loa. Les aranyes de llop (Lycosidae) i les arnes d’eruga de la tenda forestal (Malacosoma disstria) també s’han observat al mateix ecosistema del Mauna Kea; els primers sobreviuen amagant-se sota roques que absorbeixen la calor, i les segones a través de productes químics resistents al fred al seu cos.[53]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de carcasses d’insectes morts",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_535_C_3209_Q1",
"question": "De què s'alimenten els insectes Wēkiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a 4.200 metres",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_535_C_3209_Q2",
"question": "Fins a quina alçada poden sobreviure els Wēkiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "antigel natural",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_535_C_3209_Q3",
"question": "Què tenen els Wēkiu a la sang?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sota superfícies escalfades",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_535_C_3209_Q4",
"question": "On es mantenen els Wēkiu la majoria del temps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la llista d’espècies en perill d’extinció",
"answer_start": 536
}
],
"id": "P_535_C_3209_Q5",
"question": "A quina llista no és candidata l'espècie?"
}
]
},
{
"context": "Es pot esquiar al Mauna Kea els mesos de gener i febrer. No hi ha instal·lacions[87] i els vents poden arribar de 80 a 110 km/h[90] però l’esport continua sent popular entre els hawaïans. La seva terra preferida és Poi Bowl, a l'est del Caltech Submillimeter Observatory[87] on es fan competicions una o dues vegades a l’any, segons les condicions meteorològiques.[86]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gener i febrer",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_535_C_3210_Q1",
"question": "Quins mesos es pot esquiar al Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "instal·lacions",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_535_C_3210_Q2",
"question": "Què no hi ha al Mauna Kea per esquiar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 80 a 110 km/h",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_535_C_3210_Q3",
"question": "A quina velocitat poden arribar els vent al Mauna Kea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Poi Bowl",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_535_C_3210_Q4",
"question": "Quina és la terra preferida per als hawaïans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una o dues vegades a l’any",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_535_C_3210_Q5",
"question": "quan es fan competicions al Poi Bowl?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Abraham Lincoln",
"paragraphs": [
{
"context": "Lincoln també va presidir l'expansió de la influència econòmica del govern federal sobre d'altres àrees. La creació del sistema de bancs nacionals per les lleis de 1863, 1864, i 1865 va permetre la creació d'un sistema financer nacional fort. El 1862, el Congrés va crear, amb l'aprovació de Lincoln, el Departament d'Agricultura. La llei de Moneda Legal de 1862 va establir el primer paper moneda de la història dels Estats Units des dels \"continentals\" que s'havien emès durant la Revolució. Això es va fer per augmentar la circulació de diners per pagar la guerra.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1863, 1864, i 1865",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_478_C_2863_Q1",
"question": "De quins anys eren les lleis que van crear el sistema de bancs nacionals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la creació d'un sistema financer nacional fort",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_478_C_2863_Q2",
"question": "Què va permetre la creació del sistema de bancs nacionals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Congrés",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_478_C_2863_Q4",
"question": "Qui va crear el Departament d'Agricultura?"
}
]
},
{
"context": "En saber que el president i la primera dama assistirien a una funció al Teatre Ford, va preparar el seu pla, assignant col·laboradors per assassinar també el vicepresident Andrew Johnson i el secretari d'Estat William H. Seward. Sense el seu guardaespatlles principal, Ward Hill Lamon, a qui havia explicat el seu famós somni premonitori del seu assassinat, Lincoln va anara veure l'obra El nostre cosí americà el 14 d'abril de 1865. Mentre un únic guardaespatlles voltava pel teatre, i Lincoln seia a la seva llotja (número 7) de l'amfiteatre, Booth es va amagar darrere el president i va esperar el que creia que seria el moment més divertit de l'obra, perquè les rialles tapessin el soroll del tret. Quan van començar les rialles, Booth va entrar a la llotja i li va disparar un sol tret al cap, a boca de canó. L'alcalde Henry Rathbone va lluitar uns moments amb Booth però va rebre un tall de ganivet. Després, Booth va saltar des del balcó i va caure a l'escenari \"Sic semper tyrannis!\" (llatí: Sempre així als tirans) i es va escapar, malgrat que s'havia trencat la cama en saltar.[164]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Teatre Ford",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_478_C_2864_Q1",
"question": "A quin teatre van assistir el president i la primera dama?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El nostre cosí americà",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_478_C_2864_Q2",
"question": "Quina obra va anar a veure Lincoln al Teatre Ford?"
},
{
"answers": [
{
"text": "14 d'abril de 1865",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_478_C_2864_Q3",
"question": "Quin dia va anar Lincoln a veure El nostre cosí americà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un únic",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_478_C_2864_Q4",
"question": "Quants guardaespatlles voltaven pel teatre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "darrere el president",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_478_C_2864_Q5",
"question": "On es va amagar Booth?"
}
]
},
{
"context": "El 1857–58, Douglas va trencar amb el president Buchanan, cosa que va portar a una lluita pel control del Partit Demòcrata. Fins i tot alguns republicans de l'est van afavorir la reelecció de Douglas com a senador el 1858, perquè havia dirigit l'oposició a la Constitució de Lecompton, que hauria admès Kansas com a \"estat esclavista\".[59] En acceptar la nominació republicana al Senat el 1858, Lincoln va fer el seu famós discurs: \"Una família dividida contra si mateixa no podrà subsistir\", citant l'Evangeli segons Mateu (Mateu:12,25). Crec que aquest govern no pot durar de forma permanent mig esclau i mig lliure. No espero que la Unió es dissolgui — No espero que caigui la família — però espero que deixi d'estar dividida. S'esdevindrà una cosa, o bé l'altra\".[60] El discurs va crear una imatge molt viva del perill de desunió causat pel debat de l'esclavitud, i va reunir els republicans per tot el nord.[61]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Buchanan",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_478_C_2865_Q1",
"question": "Amb qui va trencar Douglas el 1857–58?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la reelecció de Douglas com a senador",
"answer_start": 176
}
],
"id": "P_478_C_2865_Q2",
"question": "Què van afavorir alguns republicans de l'est el 1858?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lincoln",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_478_C_2865_Q3",
"question": "Qui va fer el discurs \"Una família dividida contra si mateixa no podrà subsistir\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'oposició a la Constitució de Lecompton",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_478_C_2865_Q4",
"question": "Què havia dirigit Douglas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a \"estat esclavista\"",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_478_C_2865_Q5",
"question": "Com hauria admès la Constitució de Lecompton Kansas?"
}
]
},
{
"context": "Lincoln va autoritzar Grant a atacar les infraestructures confederades – plantacions, ferrocarrils, i ponts – per minar la moral del Sud i debilitar-lo econòmicament. Aquesta estratègia va permetre els generals Sherman i Sheridan destruir plantacions i ciutats a la vall del Shenandoah, Geòrgia i Carolina del Sud. Sherman mateix va calcular que les destrosses causades per la seva \"marxa cap al mar\" per Geòrgia havien estat de més de 100 milions de dòlars.[125]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Grant",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_478_C_2866_Q1",
"question": "A qui va autoritzar Lincoln a atacar les infraestructures confederades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per minar la moral del Sud i debilitar-lo econòmicament",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_478_C_2866_Q2",
"question": "Per què Lincoln va autoritzar a Grant a atacar les infraestructures confederades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "plantacions, ferrocarrils, i ponts",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_478_C_2866_Q3",
"question": "Quines infraestructures confederades va autoritzar atacar Lincoln?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els generals Sherman i Sheridan",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_478_C_2866_Q4",
"question": "Qui va destruir plantacions i ciutats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de 100 milions",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_478_C_2866_Q5",
"question": "Quants dòlars van suposar les destrosses causades per la seva \"marxa cap al mar\" per Geòrgia segons Sherman?"
}
]
},
{
"context": "Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà, servint des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865.[1][2] Lincoln fou qui començà la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país.[3][4] A través d'aquesta guerra s'annexionà el Sud, preservà la Unió, abolí l'esclavitud només als estat confederats, enfortí el govern federal i centralitzà l'economia. Era del partit republicà i representava els interessos de la potent indústria del Nord, però que depenia de les matèries primeres del pobre Sud agrícola. Els estats del Sud per l'acta fundacional tenien molt de drets, com l'acta de lliure comerç de poder vendre el cotó a altres països com Anglaterra, Holanda, etcètera. El poderós grup industrial no va voler tolerar que els estats del Sud venguessin lliurement ses matèries primeres a millor preu a altres països. Lincoln va aprofitar que al Sud era on hi havia més esclaus per amenaçar-los que si es feien independents els acusaria per tal cosa i aboliria l'esclavatge a aquells estats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "16è",
"answer_start": 110
}
],
"id": "P_478_C_2867_Q1",
"question": "Quina posició com a president dels Estats Units ocupà Lincoln?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'abril de 1865",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_478_C_2867_Q2",
"question": "Quan va ser assassinat Lincoln?"
},
{
"answers": [
{
"text": "només als estat confederats",
"answer_start": 500
}
],
"id": "P_478_C_2867_Q4",
"question": "On abolí Lincoln la esclavitud a través de la Guerra Civil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les matèries primeres del pobre Sud agrícola",
"answer_start": 686
}
],
"id": "P_478_C_2867_Q5",
"question": "De qui depenia la potent indústria del Nord d'Estats Units?"
}
]
},
{
"context": "L'ús de tropes negres i d'antics esclaus va ser oficial després de la Proclamació d'Emancipació. Al principi, Lincoln era reticent a tirar endavant aquest programa, però durant la primavera de 1863 ja va iniciar un reclutament massiu de soldats negres. En una carta a Andrew Johnson, llavors governador militar de Tennessee l'animava a liderar aquesta política. Lincoln va escriure: \"la simple visió de cinquanta mil soldats negres armats i instruïts a la riba del Mississipí faria acabar la rebel·lió de seguida\".[118] Cap al final de 1863, seguint aquestes directrius, el general Lorenzo Thomas havia reclutat vint regiments d'afroamericans de la vall del Mississipí.[119]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "després de la Proclamació d'Emancipació",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_478_C_2868_Q1",
"question": "Quan va ser oficial l'ús de tropes negres i d'antics esclaus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un reclutament massiu de soldats negres",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_478_C_2868_Q2",
"question": "Què va iniciar Lincoln la primavera de 1863?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tennessee",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_478_C_2868_Q3",
"question": "D'on era Andrew Johnson governador militar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint",
"answer_start": 612
}
],
"id": "P_478_C_2868_Q4",
"question": "Quants regiments d'afroamericans havia reclutat el general Lorenzo Thomas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Andrew Johnson",
"answer_start": 268
}
],
"id": "P_478_C_2868_Q5",
"question": "A qui va escriure Lincoln una carta?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Zebra",
"paragraphs": [
{
"context": "Quan el clima canvià i s'obriren els boscs a principis de l'Oligocè, començaren a aparèixer planes d'herba i praderies.[17] En resposta al canvi de l'ambient, els èquids també canviaren i desenvoluparen dents més robustes, augmentaren la mida del cos i les potes, convertint-se en animals més ràpids. El gènere nord-americà Mesohippus caminava sobre tres dits a cada pota; encara conservava el primer i el cinquè dit, però no els usava per caminar. El tercer dit era més fort i pesant que els altres. Les seves potes llargues i esveltes permeten deduir que era un animal àgil i ràpid. Una de les innovacions de Mesohippus és que tenia sis dents posteriors, una característica que conservarien tots els èquids posteriors.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a principis de l'Oligocè",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_307_C_1837_Q1",
"question": "Quan s'obriren els boscos després del canvi de clima?"
},
{
"answers": [
{
"text": "planes d'herba i praderies",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_307_C_1837_Q2",
"question": "Què va aparèixer a l'obrir-se els boscs a principis de l'Oligocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en animals més ràpids",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_307_C_1837_Q3",
"question": "En què es van convertir els èquids com a resposta al canvi de l'ambient després de l'Oligocè?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre tres dits a cada pota",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_307_C_1837_Q4",
"question": "Com caminava el gènere nord-americà Mesohippus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llargues i esveltes",
"answer_start": 517
}
],
"id": "P_307_C_1837_Q5",
"question": "Com eren les potes del gènere nord-americà Mesohippus?"
}
]
},
{
"context": "Quan un mascle rival intenta derrocar el mascle dominant, aquest el desafia tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves. Això és una mena de demostració de força destinada a espantar el rival. Si aquest no cedeix, comencen a barallar-se, mossegant-se el coll i les potes o, en casos extrems, donant-se guitzes; aquests combats són més perillosos que la majoria de combats d'aquest tipus en el món animal, i una zebra pot acabar malferida.[4] La jerarquia del grup es reflecteix en l'ordre en què caminen els seus membres; al davant de tot, camina l'egua més vella amb els seus poltres, després vénen les altres femelles en ordre d'edat, també amb els seus poltres, i el mascle és el que tanca el grup.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves.",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_307_C_1838_Q1",
"question": "Com es desafia el mascle zebra rival al mascle dominant per derrocar-lo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mena de demostració de força destinada a espantar el rival",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_307_C_1838_Q2",
"question": "Què vol aconseguir el mascles zebra rival amb aquest desafiament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comencen a barallar-se",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_307_C_1838_Q3",
"question": "Què passa si el mascle zebra dominant no cedeix al mascle que el desafia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "malferida",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_307_C_1838_Q4",
"question": "Com pot acabar una zebra en aquests desafiaments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'ordre en què caminen els seus membres",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_307_C_1838_Q5",
"question": "Com es reflecteix la jerarquia del grup en les zebres?"
}
]
},
{
"context": "La gent del poble la trobà, i veié el que havia fet. Com que pensaven que ja no era bonica amb totes aquelles ratlles negres per sobre el pelatge, la deixaren anar. Aviat, totes les zebres començaren a fer el mateix perquè la gent no les molestés. Amb el pas del temps, ja no els calgué fer-ho, car començaren a néixer d'aquesta manera, però ara les ratlles les feien belles.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la trobà",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_307_C_1839_Q1",
"question": "Què va fer la gent del poble?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la deixaren anar",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_307_C_1839_Q2",
"question": "Què van fer quan van veure aquelles ratlles que no la feien bonica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perquè la gent no les molestés",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_307_C_1839_Q3",
"question": "Per què van començar a fer el mateix totes les zebres al veure la reacció de la gent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ja no els calgué fer-ho",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_307_C_1839_Q4",
"question": "Què va passar a les zebres amb el pas del temps?"
},
{
"answers": [
{
"text": "començaren a néixer d'aquesta manera",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_307_C_1839_Q5",
"question": "Per què no els calgué a les zebres fer-ho?"
}
]
},
{
"context": "En el cas de les zebres de muntanya i les zebres comunes, els poltres són protegits per la seva mare, així com pel mascle i les altres egües del grup. En canvi, els poltres de zebra de Grévy només tenen la seva mare com a protectora habitual car, com s'ha dit més amunt, els grups d'aquesta espècie se solen dispersar després d'uns quants mesos. La protecció dels poltres és especialment rellevant per aquests animals, car les cries són una presa fàcil per als depredadors i la meitat d'aquestes no sobreviuen al primer any de vida malgrat els esforços de la seva mare i del mascle del grup. Un altre dels perills que corren els poltres és que s'han observat infanticidis i feticidis entre les zebres, tot i que únicament s'ha observat aquest comportament en exemplars en captivitat.[13] ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les zebres de muntanya i les zebres comunes",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_307_C_1840_Q1",
"question": "Quines poltres de zebra són protegides per la seva mare pel mascle i les altres egües del grup?"
},
{
"answers": [
{
"text": "només tenen la seva mare",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_307_C_1840_Q2",
"question": "Qui tenen de protecció els poltres de zebra de Grévy?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els grups d'aquesta espècie se solen dispersar després d'uns quants mesos",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_307_C_1840_Q3",
"question": "Com és que els poltres de zebra de Grévy només tenen la seva mare com a protectora habitual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les cries són una presa fàcil per als depredadors",
"answer_start": 423
}
],
"id": "P_307_C_1840_Q4",
"question": "Com és que la protecció dels poltres és important per aquests animals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la meitat",
"answer_start": 475
}
],
"id": "P_307_C_1840_Q5",
"question": "Quants poltres de zebra no sobreviuen al primer any de vida?"
}
]
},
{
"context": "Durant el dia, les zebres dormen dempeus, com els cavalls, i només dormen quan tenen altres animals al voltant que les avisin de la presència de depredadors. De nit, en canvi, sovint jeuen a terra. Quan reposen, igual que quan s'empolainen les unes a les altres, les zebres es posen l'una al costat de l'altra, però a l'inrevés, és a dir, cada zebra té el seu cap al costat del darrere de l'altra zebra. Això té diversos avantatges: d'una banda, permet que la cua d'una zebra pugui espantar les mosques de la cara de l'altra; d'altra banda, ofereix als animals un angle de visió de 360°.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dempeus",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_307_C_1841_Q1",
"question": "Com dormen les zebres durant el dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "jeuen a terra",
"answer_start": 183
}
],
"id": "P_307_C_1841_Q2",
"question": "Com dormen les zebres de nit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es posen l'una al costat de l'altra",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_307_C_1841_Q3",
"question": "Com es col·loquen les zebres quan s'empolainen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les mosques de la cara de l'altra",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_307_C_1841_Q5",
"question": "Què espanten amb la cua les zebres quan reposen?"
}
]
},
{
"context": "El quart emperador mogol Jahangir (r. 1605-1627) encarregà una pintura sobre zebres. En aquesta pintura, realitzada per Ustad Mansur, la zebra és representada amb estreps. A Anglaterra, el col·leccionista d'animals Lord Rothschild utilitzava sovint zebres per moure el seu carruatge. El 1907, Rosendo Ribeiro, el primer metge de Nairobi (Kenya), utilitzava una zebra de muntura per les visites a domicili. A mitjans de la dècada del 1800, el governador George Grey importà zebres a Nova Zelanda de la seva antiga jurisdicció de Sud-àfrica, i les utilitzà per moure el seu carruatge a la seva illa privada, l'Illa de Kawau.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Jahangir",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_307_C_1842_Q1",
"question": "Qui va ser el quart emperador mogol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una pintura sobre zebres",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_307_C_1842_Q2",
"question": "Què va encarregar Jahangir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ustad Mansur",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_307_C_1842_Q3",
"question": "Qui va realitzar la pintura sobre zebres què va encarregar Jahangir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lord Rothschild",
"answer_start": 215
}
],
"id": "P_307_C_1842_Q4",
"question": "Qui utilitzava zebres per moure el seu carruatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les visites a domicili",
"answer_start": 378
}
],
"id": "P_307_C_1842_Q5",
"question": "Per a què utilitzava Rosendo Ribeiro una zebra de muntura?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "The Dark Side of the Moon",
"paragraphs": [
{
"context": "L'àlbum es va desenvolupar com a part d'una futura gira de la banda, s'estrenà en directe diversos mesos abans que ni tan sols haguessin començat els enregistraments a l'estudi.[10] La música i la lletra de totes les peces es van escriure durant un període de 7 setmanes, i el nou material es va anar refinant a mesura que avançava la gira, i va ser enregistrat en dues sessions el 1972 i 1973 als Abbey Road Studios de Londres.[11] Pink Floyd va usar algunes de les tècniques d'enregistrament més avançades de l'època, incloent-hi enregistraments multipista i loops.[12] En algunes de les pistes es van usar sintetitzadors analògics, mentre que una sèrie d'entrevistes amb la banda i l'equip tècnic apareixen al llarg de l'àlbum en forma de cites filosòfiques. Alan Parsons va ser el responsable d'alguns dels aspectes sònics més innovadors de l'àlbum, incloent-hi la interpretació no lèxica de Clare Torry. S'hi troben també diferents sorolls com el d'una persona corrent al voltant d'un micro, rellotges, etc.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en directe",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_42_C_247_Q1",
"question": "Com es va estrenar l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_42_C_247_Q2",
"question": "Quantes sessions van necessitar per enregistrar l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als Abbey Road Studios",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_42_C_247_Q3",
"question": "On el van enregistrar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "multipista",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_42_C_247_Q4",
"question": "Quin tipus d'enregistrament hi van incloure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sintetitzadors analògics",
"answer_start": 609
}
],
"id": "P_42_C_247_Q5",
"question": "Quin instrument van utilitzar en algunes de les pistes?"
}
]
},
{
"context": "Dark Side of the Moon: A Piece for Assorted Lunatics, com es coneixia llavors, es va tocar en presència d'un grup de periodistes (i gent disposada a gravar un bootleg) el 17 de febrer de 1972 (més d'un any abans del seu llançament oficial al teatre Rainbow) amb una molt bona acollida crítica.[27] Michael Wale de The Times va descriure la peça dient que «… porta les llàgrimes als ulls. Està tan plena de comprensió i alhora d'interrogants musicals!»,[28] mentre que Derek Jewell de The Sunday Times va escriure «L'ambició de la intenció artística de [Pink] Floyd és enorme».[25] Melody Maker va ser menys entusiasta: «Musicalment, hi havia grans idees, però els efectes de so sovint em deixaven pensant que era dins d'una gàbia d'ocells al Zoo de Londres».[29] La posterior gira va rebre una gran acollida per part del públic. Es va tocar el nou material en directe, en el mateix ordre que després apareixeria a l'àlbum, encara que amb òbvies diferències com la falta de sintetitzadors en pistes com «On the Run», i la lectura de peces de la Bíblia en comptes de la veu de Clare Torry en «The Great Gig in the Sky».[27]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al teatre Rainbow",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_42_C_248_Q1",
"question": "On es va fer el llançament oficial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "The Times",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_42_C_248_Q2",
"question": "En quin diari escrivia Michael Wale?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enorme",
"answer_start": 568
}
],
"id": "P_42_C_248_Q3",
"question": "Com va descriure Derek Jewell l'ambició de la intenció artística de Pink Floyd?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Melody Maker",
"answer_start": 581
}
],
"id": "P_42_C_248_Q4",
"question": "Quin mitjà va ser menys entusiasta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran acollida",
"answer_start": 790
}
],
"id": "P_42_C_248_Q5",
"question": "Què va rebre la gira?"
}
]
},
{
"context": "Des de la partida del membre fundador Barrett de la banda el 1968, la càrrega de la composició de les lletres va recaure, majoritàriament, en Waters.[22] Per tant se l'acredita com al compositor de les lletres de l'àlbum, fent The Dark Side of the Moon el primer de cinc àlbums consecutius de Pink Floyd en acreditar-lo exclusivament com a lletrista.[76][c] La banda es trobava tan confiada amb la qualitat de les lletres que, per primera vegada, van decidir afegir-les dins del Lp en forma de text.[22] Quan se li va preguntar el 2003 si el seu paper a l'àlbum va ser «organitzar [les] idees i estructures» i el de David Gilmour «la música», Waters va respondre:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "exclusivament com a lletrista",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_42_C_249_Q2",
"question": "Com acreditaven a Waters?"
},
{
"answers": [
{
"text": "afegir-les dins del Lp en forma de text",
"answer_start": 459
}
],
"id": "P_42_C_249_Q3",
"question": "Què van decidir de fer amb les lletres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la qualitat de les lletres",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_42_C_249_Q4",
"question": "En què confiava la banda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barrett",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_42_C_249_Q5",
"question": "Quin membre va deixar la banda el 1968?"
}
]
},
{
"context": "Gràcies a la producció, Alan Parsons va guanyar un Premi Grammy al «àlbum amb millor enginyeria de so» el 1973, i va passar a tenir la seva pròpia carrera com artista.[121] Waters i Gilmour sovint han menyspreat la seva contribució en l'èxit de l'àlbum, encara que Mason ha lloat el seu paper en el mateix.[122] El 2003 Parsons va reflexionar dient: «Crec que tots ells creuen que vaig aconseguir mantenir-me la resta de la meva carrera gràcies a Dark Side of the Moon, cosa que té certa part de veritat. Però de tant en tant em desperto, frustrat pel fet que han guanyat incomptables milions i molta de la gent involucrada en l'àlbum no».[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Grammy",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_42_C_250_Q1",
"question": "Quin premi va guanyar Alan Parsons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alan Parsons",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_42_C_250_Q2",
"question": "Qui va passar a tenir la seva pròpia carrera com artista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incomptables milions",
"answer_start": 572
}
],
"id": "P_42_C_250_Q3",
"question": "Què van guanyar segons Parsons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Waters i Gilmour",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_42_C_250_Q4",
"question": "Qui menyspreava la contribució a l'àlbum d'Alan Parsons?"
}
]
},
{
"context": "El 1979 es va llançar The Dark Side of the Moon com a LP remasteritzat per Mobile Fidelity Sound Lab,[109] i l'abril de 1988 en un CD d'or format «Ultradisc».[110] EMI va ser l'encarregada del primer llançament en disc compacte el 1984. El 1992, l'àlbum es va reeditar en forma de CD remasteritzat com a part d'una caixa recopilatòria anomenada Shine On.[111] Aquesta versió es va tornar a editar en una caixa per celebrar el seu vintè aniversari al costat d'una sèrie de postals el 1993. Igual com a la portada original de 1973, el disseny va anar a càrrec de Storm Thorgerson.[112] Alguns suggereixen que en les últimes edicions del CD se sent feblement una versió orquestral de la cançó de The Beatles Tiquet To Ride al final de «Time», per sobre dels batecs que clausuren l'àlbum. Possiblement es tracti d'un error de la remasterització,[87] ja que no és audible al disc de vinil original.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1979",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_42_C_251_Q1",
"question": "Quin any es v llançar The Dark Side of the Moon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "LP",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_42_C_251_Q2",
"question": "En quin format es va llançar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "EMI",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_42_C_251_Q3",
"question": "Quina discogràfica va llançar l'àlbum en disc compacte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Storm Thorgerson",
"answer_start": 561
}
],
"id": "P_42_C_251_Q4",
"question": "Qui va dissenyar la portada original?"
}
]
},
{
"context": "En els crèdits de l'àlbum apareix Clare Torry, una cantant de sessió i compositora, habitual als estudis Abbey Road. Prèviament havia treballat en material de música pop i en diversos àlbums de versions, i després de sentir un d'aquests àlbums, Parsons la va convidar a l'estudi per a cantar a «The Great Gig in the Sky». Torry va rebutjar la invitació perquè volia veure Chuck Berry, que tocava a l'Hammersmith Odeon, però va apanyar-se-les per ser-hi el diumenge següent. Els membres de la banda li van explicar el concepte que hi havia darrere de l'àlbum, però van ser incapaços d'explicar-li el que havia de fer exactament. Gilmour estava a càrrec de la sessió, i en unes quantes preses breus, un diumenge a la nit, va improvisar una melodia sense lletra per a acompanyar l'emotiu solo de piano de Richard Wright. Inicialment, Torry se sentia avergonyida per la seva exuberància dins de la cabina d'enregistrament, i va voler disculpar-se davant de la banda, però es trobà després que estaven encantats del resultat.[53][54] Posteriorment, es van editar les seves preses per a produir la versió que es va usar en la pista.[19] Li van pagar £30 per a la seva col·laboració.[53] El 2004, Torry va demandar EMI i Pink Floyd per regalies de composició, reclamant que va coescriure «The Great Gig in the Sky» al costat del teclista Richard Wright. Els tribunals de justícia del Regne Unit van arribar a la conclusió que Torry tenia raó, encara que l'acord econòmic al qual van arribar mai va arribar a sortir a la llum pública.[55][56] Totes les edicions posteriors a 2005 de «The Great Gig in the Sky» acrediten la cançó a Wright i Torry.[57]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Clare Torry",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_42_C_252_Q1",
"question": "Quina cantant apareix als crèdits de l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "£30",
"answer_start": 1144
}
],
"id": "P_42_C_252_Q3",
"question": "Quant va cobrar per la col·laboració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un diumenge a la nit",
"answer_start": 698
}
],
"id": "P_42_C_252_Q5",
"question": "Quan van fer la gravació?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Carl von Linné",
"paragraphs": [
{
"context": "Els reconeixements a la seva tasca no trigarien a arribar. El 1747 rebé el títol d'arquiatre, o metge principal del rei suec Adolf Frederic, un càrrec molt destacat.[69] El mateix any, fou elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[70]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Els reconeixements a la seva tasca",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_373_C_2233_Q1",
"question": "Què no va trigar en arribar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'arquiatre, o metge principal del rei suec Adolf Frederic",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_373_C_2233_Q2",
"question": "Quin títol va rebre el 1747?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Acadèmia de Ciències de Berlín",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_373_C_2233_Q3",
"question": "De quina Acadèmia va ser elegit membre el 1747?"
}
]
},
{
"context": "Christopher Tärnström, el primer apòstol, era un pastor de 43 anys amb esposa i fills que realitzà el seu viatge l'any 1746. Embarcà en un vaixell de la Companyia Sueca de les Índies Orientals en direcció a la Xina. Tärnström mai no arribà a la seva destinació, car morí d'una febre tropical a l'illa de Côn Son el mateix any. La vídua de Tärnström culpà Linné d'haver deixat orfes els seus fills. La tràgica experiència de Tärnström feu que, a partir d'aleshores, Linné preferís enviar estudiants més joves i solters.[98] Sis altres apòstols acabarien morint en expedicions, entre els quals cal destacar Pehr Forsskål i Pehr Löfling.[97]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Christopher Tärnström",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_373_C_2234_Q1",
"question": "Qui era el primer apòstol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "43",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_373_C_2234_Q2",
"question": "Quants anys tenia Christopher Tärnström?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1746",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_373_C_2234_Q3",
"question": "Quan va realitzar Christopher Tärnström el seu viatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "direcció a la Xina",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_373_C_2234_Q4",
"question": "On anava en el vaixell Christopher Tärnström?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una febre tropical",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_373_C_2234_Q5",
"question": "De què morí Christopher Tärnström?"
}
]
},
{
"context": "Deu dies després de ser nomenat professor, inicià una expedició amb sis estudiants de la universitat per buscar plantes medicinals a les províncies insulars d'Öland i Gotland. Primer viatjaren a Öland, on romangueren fins al 21 de juny, i després navegaren fins a Visby, a Gotland. Es quedaren a Gotland aproximadament un mes i després retornaren a Uppsala. Durant l'expedició, trobaren unes 100 plantes encara no documentades. Les observacions de l'expedició foren posteriorment publicades en suec en Öländska och Gothländska Resa. Com en el cas de Flora Lapponica, el llibre contenia observacions tant zoològiques com botàniques, així com observacions de la cultura d'Öland i Gotland.[64][65] Durant l'estiu del 1745, Linné publicà dos llibres més: Flora Suecica i Faunes Suecica. Flora Suecica era un llibre estrictament botànic mentre que Fauna Suecica era zoològic.[57][66] El 1742, Anders Celsius havia creat l'escala de temperatura que porta el seu nom. Aquesta escala funcionava al revés d'avui en dia: el punt d'ebullició se situava a 0 °C i el punt de congelació a 100 °C. El 1745, Linné invertí l'escala i li donà el seu format actual.[67]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb sis estudiants de la universitat",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_373_C_2235_Q1",
"question": "Amb qui va iniciar una expedició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament un mes",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_373_C_2235_Q2",
"question": "Quan de temps es va quedar l'expedició a Gotland?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Uppsala",
"answer_start": 349
}
],
"id": "P_373_C_2235_Q3",
"question": "On retornaren els membres de l'expedició després d'haver estat a Gotland?"
},
{
"answers": [
{
"text": "unes 100",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_373_C_2235_Q4",
"question": "Quantes plantes no documentades trobaren durant l'expedició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Flora Suecica i Faunes Suecica",
"answer_start": 751
}
],
"id": "P_373_C_2235_Q5",
"question": "Quins llibre publicà Linné durant l'estiu del 1745?"
}
]
},
{
"context": "Linné publicà Philosophia Botanica el 1751. El llibre contenia un estudi complet del sistema de taxonomia que havia utilitzat en treballs anteriors. També contenia informació sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jardí botànic.[75]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1751",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_373_C_2236_Q1",
"question": "Quan va publicar Linné Philosophia Botanica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un estudi complet del sistema de taxonomia",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_373_C_2236_Q2",
"question": "Què contenia el llibre que ja havia utilitzat en treballs anteriors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jardí botànic",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_373_C_2236_Q3",
"question": "Quina informació contenia el llibre?"
}
]
},
{
"context": "L'apòstol més famós i reeixit fou possiblement Carl Peter Thunberg, que el 1770 embarcà en una expedició que duraria nou anys. Es quedà tres anys a Sud-àfrica i després viatjà al Japó. Tots els estrangers al Japó estaven obligats a romandre a l'illa de Dejima, a prop de Nagasaki, i Thunberg ho trobà difícil per estudiar la flora. Tanmateix, aconseguí convèncer alguns traductors perquè li portessin diferents plantes, i també estudià espècimens trobats als jardins de Dejima. Malauradament per a Linné, no tornà a Suècia fins al 1779, un any després de la seva mort.[103]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Carl Peter Thunberg",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_373_C_2237_Q1",
"question": "Qui fou possiblement l'apòstol més famós i reeixit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nou",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_373_C_2237_Q2",
"question": "Quants anys durà l'expedició en la que embarcà Carl Peter Thunberg?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1770",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_373_C_2237_Q3",
"question": "Quan embarcà Carl Peter Thunberg en l'expedició que duraria nou anys?"
}
]
},
{
"context": "El seu pare començà a ensenyar-li ja de ben petit llatí, religió i geografia, però quan Linné tenia set anys considerà que era millor que tingués un educador. Sos pares escolliren Johan Telander, fill d'un granger local. Telander no era apreciat per Linné, que més tard escriuria en la seva autobiografia que «era més apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo».[11] Dos anys després de començar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Växjö.[12] Linné rarament estudiava, però sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant això, aconseguí arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola primària, Daniel Lannerus, interessat en la botànica. Lannerus s'adonà de l'interès de Linné per la botànica i li donà classes al seu jardí. També li presentà Johan Rothman, el metge estatal de Småland i professor de l'Institut de Växjö. Rothman, que per ser metge en aquella època també sabia de botànica, amplià l'interès de Linné per la botànica i contribuí a despertar-li interès per la medicina.[11][12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "llatí, religió i geografia",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_373_C_2238_Q1",
"question": "Què comença a ensenyar-li a Linné son pare des de ben petit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "set",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_373_C_2238_Q2",
"question": "Quants anys tenia Linné quan son pare va considerar que era millor que tingués un educador?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un granger local",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_373_C_2238_Q3",
"question": "De qui era fill Johan Telander?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seu jardí",
"answer_start": 848
}
],
"id": "P_373_C_2238_Q5",
"question": "On li dona classes Lannerus a Linné?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Adriana Lecouvreur",
"paragraphs": [
{
"context": "Adriana pertany en línies generals a l'anomenada Giovane Scuola, la més coneguda com a escola verista d'òpera italiana, així anomenada pel realisme amb què es procuraven presentar en escena les obres líriques. Aquesta escola, nascuda arran de l'impacte causat pels drames rurals teatrals italians dels anys 1880 i 1890, es va iniciar de fet amb l'estrena de Cavalleria rusticana de Mascagni (1890) i de Pagliacci de Leoncavallo (1892).[1] Adriana Lecouvreur ha resistit el pas del temps i ha quedat inclosa en el repertori més representat encara a tot el món.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Giovane Scuola",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_562_C_3367_Q1",
"question": "A quina escola pertany Adriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel realisme amb què es procuraven presentar en escena les obres líriques",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_562_C_3367_Q2",
"question": "Per què és anomenada la Giovane Scuola com a escola verista d'òpera italiana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arran de l'impacte causat pels drames rurals teatrals italians dels anys 1880 i 1890",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_562_C_3367_Q3",
"question": "Per què neix la Giovane Scuola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cavalleria rusticana de Mascagni (1890) i de Pagliacci de Leoncavallo (1892)",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_562_C_3367_Q4",
"question": "Amb quines obres es va iniciar la Giovane Scuola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el repertori més representat encara a tot el món",
"answer_start": 507
}
],
"id": "P_562_C_3367_Q5",
"question": "On ha quedat inclosa Adriana Lecouvreur?"
}
]
},
{
"context": "Des de la seva estrena, Adriana Lecouvreur ha estat una de les preferides dels teatres d'òpera gràcies, en gran manera, a la seva heroïna. El paper d'Adriana té un enorme poder dramàtic, però és relativament fàcil tècnicament. A més a més, el paper exigeix quatre vestits sensacionals per a la soprano. Amb la seva trama fascinant i la seva música bellíssima, Adriana Lecouvreur és un tribut apropiat per a una actriu que fou en vida el que fou en la llegenda.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gràcies, en gran manera, a la seva heroïna",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_562_C_3368_Q1",
"question": "Per què ha estat Adriana Lecouvreur una de les òperes preferides des de la seva estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "relativament fàcil",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_562_C_3368_Q2",
"question": "Com és el paper d'Adriana tècnicament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_562_C_3368_Q3",
"question": "Quants vestits exigeix el paper d'Adriana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un tribut apropiat per a una actriu que fou en vida el que fou en la llegenda",
"answer_start": 382
}
],
"id": "P_562_C_3368_Q4",
"question": "Què fou Adriana Lecouvreur ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sensacionals",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_562_C_3368_Q5",
"question": "Com són els vestits de la soprano?"
}
]
},
{
"context": "Adriana Lecouvreur és una obra molt exigent, molt difícil i, pel mateix, summament perillosa. Els personatges d'aquesta obra són complexos i tenen una profunda substància interpretativa, que representa un repte per l'actor que els encarna. En l'argument d'aquesta obra hi ha un complex entramat de conflictes, per a la comprensió cal recordar com, en l'època real del relat, la noblesa i el clergat col·locaven als artistes en un pla social baixíssim i és a partir d'aquesta dada que sorgeix el conflicte entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Saxònia i la princesa de Bouillon.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt exigent, molt difícil i, pel mateix, summament perillosa",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_562_C_3369_Q1",
"question": "Com és l'obra Adriana Lecouvreur?"
},
{
"answers": [
{
"text": "complexos i tenen una profunda substància interpretativa",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_562_C_3369_Q2",
"question": "Com són els personatges d'Adriana Lecouvreur?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un complex entramat de conflictes",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_562_C_3369_Q3",
"question": "Què hi ha en l'argument d'aquesta obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un pla social baixíssim",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_562_C_3369_Q4",
"question": "On col·locaven la noblesa i el clergat als artistes en l'època de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Saxònia i la princesa de Bouillon",
"answer_start": 505
}
],
"id": "P_562_C_3369_Q5",
"question": "Entre qui es dona un conflicte?"
}
]
},
{
"context": "Consta de quatre actes que inclouen moments especialment valorats: al primer acte –situat al foyer de la Comédie Française mentre té lloc una representació a l'escenari–, l'ària d'entrada d'Adriana, Io son l'umile ancella, en què es presenta com una humil servidora del geni dels escriptors, i l'ària d'entrada de Maurizio, La dolcíssima effigie, en què declara el seu amor per Adriana. Al segon acte, l'ària de la princesa de Bouillon Accerba voluttà, en què manifesta la seva passió pel militar. Al tercer acte, el ballet Il giudizio di Pàride, característic del neoclassicisme de l'època, i l'ària de Maurizio Il ruso Mèncikoff, que evoca les seves proeses militars. I al quart acte, l'ària final d'Adriana, Poveri fiori, al·lusiva a les violetes que la duran a la mort.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_562_C_3370_Q1",
"question": "De quants actes consta l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La dolcíssima effigie",
"answer_start": 324
}
],
"id": "P_562_C_3370_Q2",
"question": "Quina és l'ària d'entrada de Maurizio?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu amor per Adriana",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_562_C_3370_Q3",
"question": "Què declara Maurizio en l'ària La dolcíssima effigie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva passió pel militar",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_562_C_3370_Q4",
"question": "Què es manifesta en l'ària de la princesa de Bouillon Accerba voluttà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les violetes que la duran a la mort",
"answer_start": 735
}
],
"id": "P_562_C_3370_Q5",
"question": "A què fa al·lusió l'ària final d'Adriana?"
}
]
},
{
"context": "Cilea hi va utilitzar el recurs del leitmotiv. Així, es pot destacar el tema de la princesa, sinistre i misteriós, i que se cita en diverses formes en tots els actes. Es presenta en forma clara i destacada a l'inici del segon acte, quan la princesa apareix en escena per primera vegada. També cal destacar el tema d'Adriana, que apareix per primera vegada en el primer acte amb l'ària d'entrada de la protagonista, Io son l'umile ancella, i el tema dels comediants, lleuger i amable, que apareix en el primer acte i en l'últim.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "leitmotiv",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_562_C_3371_Q1",
"question": "Quin recurs va fer servir Cilea?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el tema de la princesa",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_562_C_3371_Q2",
"question": "Quin tema es cita en tots els actes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'inici del segon acte",
"answer_start": 206
}
],
"id": "P_562_C_3371_Q3",
"question": "Quan apareix la princesa en escena per primera vegada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Io son l'umile ancella",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_562_C_3371_Q5",
"question": "Amb quina ària apareix Adriana en el primer acte?"
}
]
},
{
"context": "Després de la seva mort, la història d'Adrianne va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. Una de les més famoses va ser Adrienne Lecouvreur, un drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe, l'inventor del \"drama ben-fet\". La peça no és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura d'Adrienne va ser causada per enverinament. Aquesta peça va ser estrenada a París, el 1849.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "obres teatrals, òperes i pel·lícules",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_562_C_3372_Q1",
"question": "Què va inspirar la història d'Adrianne després de la seva mort?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_562_C_3372_Q2",
"question": "De qui és el drama Adrienne Lecouvreur?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enverinament",
"answer_start": 338
}
],
"id": "P_562_C_3372_Q3",
"question": "Què causa la mort d'Adrienne en el drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "París",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_562_C_3372_Q4",
"question": "On es va estrenar el drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1849",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_562_C_3372_Q5",
"question": "Quan es va estrenar el drama d'Ernest Legouvé i Eugène Scribe?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Necròpolis de Gizeh",
"paragraphs": [
{
"context": "La piràmide de Khefren està alineada amb la del seu pare Kheops en direcció al sud-oest. És més petita tot i que pot semblar el contrari, ja que està situada en un terreny més elevat.[28] Amb els seus 143,5 metres és la segona piràmide més gran d'Egipte. A l'exterior, a la part superior del seu vèrtex, encara s'hi conserva el revestiment de pedra calcària de Tura, i també s'observen restes de granit a la base piramidal.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb la del seu pare Kheops",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_336_C_2011_Q1",
"question": "Amb quina piràmide està alineada la de Khefren?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kheops",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_336_C_2011_Q2",
"question": "Qui és el pare de Khefren?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més petita",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_336_C_2011_Q3",
"question": "Com és la piràmide de Khefren comparada amb la de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un terreny més elevat",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_336_C_2011_Q4",
"question": "On està situada la piràmide de Khefren comparada amb la de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "143,5 metres",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_336_C_2011_Q5",
"question": "Quan mesura la piràmide de Khefren?"
}
]
},
{
"context": "La part exterior es va construir amb pedra calcària, material procedent de la mateixa zona, i les parets interiors foren revestides amb granit rosa; la calçada, provinent del Temple de la Vall, té la seva entrada prop de l'angle sud de la cara frontal. A l'esquerra hi ha dues sales i, al fons del passadís, quatre sales folrades amb peces d'alabastre, material que també es va utilitzar en el paviment.[34] El vestíbul té dues sales: una sala de planta escalonada –dels seus extrems en surten uns passadissos llargs i estrets on sembla que hi havia estàtues del faraó–, i una altra sala de forma rectangular. Els sostres d'ambdues sales estaven sostinguts per columnes realitzades amb un bloc, un monòlit de granit.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb pedra calcària",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_336_C_2012_Q1",
"question": "Com és la pedra amb la que es va construir la part exterior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb granit rosa",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_336_C_2012_Q2",
"question": "Amb què estan revestides les parets interiors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de l'angle sud de la cara frontal",
"answer_start": 213
}
],
"id": "P_336_C_2012_Q3",
"question": "On té la seva entrada la calçada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alabastre",
"answer_start": 342
}
],
"id": "P_336_C_2012_Q4",
"question": "Quin material es va utilitzar en el paviment?"
}
]
},
{
"context": "Pel que fa a la Gran Piràmide de Kheops, la major part de la pedra de l'interior sembla que va ser extreta de pedreres properes situades al sud de l'obra. La part exterior de la piràmide, més llisa, era de pedra calcària blanca que va ser transportada a través del Nil. Aquests blocs exteriors van haver de ser curosament tallats, transportats en barcasses fluvials fins a Gizeh, i arrossegades fins a les rampes d'accés a l'obra. Només uns pocs blocs exteriors van romandre en el seu lloc, a la part inferior de la Gran Piràmide. Durant l'edat mitjana, entre els segles v i xv, la gent que hi vivia a prop va prendre molt material per a projectes de construcció a la ciutat del Caire.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de pedreres properes",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_336_C_2013_Q1",
"question": "D'on va ser extreta la pedra de l'interior de la Gran Piràmide de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "calcària blanca",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_336_C_2013_Q2",
"question": "Quina pedra hi havia a la part exterior de la Gran Piràmide de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Nil",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_336_C_2013_Q3",
"question": "A través de què va ser transportada la pedra calcaria de la Gran Piràmide de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns pocs",
"answer_start": 437
}
],
"id": "P_336_C_2013_Q4",
"question": "Quants blocs exteriors van romandre al seu lloc de la Gran Piràmide de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a projectes de construcció a la ciutat del Caire",
"answer_start": 632
}
],
"id": "P_336_C_2013_Q5",
"question": "Per a què van prendre material de la Gran Piràmide de Kheops?"
}
]
},
{
"context": "A la zona de les piràmides, de Dahshur a Gizeh, el Nil fluïa més a prop de la riba occidental, i en la zona fronterera amb el desert existien llacs que conservaven l'aigua molt després que el nivell del riu baixés. Es creu que existien aquests llacs als emplaçaments de piràmides com les de Saqqara, Dashur i segurament també a Gizeh. Tanmateix, on no existien aquests llacs naturals és molt possible que els arquitectes de les piràmides els creessin aprofundint les conques naturals.[9]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "més a prop de la riba occidental",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_336_C_2014_Q1",
"question": "On fluïa el Nila la zona de les piràmides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que els arquitectes de les piràmides els creessin",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_336_C_2014_Q3",
"question": "Què sembla que van fer a les zones on no existien aquests llacs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aprofundint les conques naturals",
"answer_start": 451
}
],
"id": "P_336_C_2014_Q4",
"question": "Com podien crear els llacs els arquitectes?"
}
]
},
{
"context": "Kheops va ser qui va escollir la zona de Gizeh per començar a construir el seu propi complex funerari, a uns 40 quilòmetres de la piràmide construïda pel seu pare Sneferu. Per tal d'evitar una inclinació com la que va patir la piràmide de Dashur es va construir una plataforma anivellada damunt la roca, deixant una massa de roca natural dins la piràmide, construïda amb pedres col·locades en filades horitzontals i amb blocs de farciment al mig; també es va usar una gran quantitat de morter que s'anava abocant entre les pedres del nucli central. A les cantonades i al cim es va utilitzar pedra calcària per obtenir una qualitat més gran i més precisió. Finalment, l'obra es va revestir amb pedra blanca de Tura, que actualment gairebé ha desaparegut del tot; només en queden algunes a la base de la piràmide.[15] Un cop acabada la piràmide, al seu costat es va construir un paviment d'uns 10 metres d'amplada que arribava fins a un mur que limitava tota la piràmide. Aquesta estructura també ha desaparegut i tan sols en queda una part del costat nord que ha servit per fer l'estudi.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Kheops",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_336_C_2016_Q1",
"question": "Qui va escollir la zona de Gizeh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a uns 40",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_336_C_2016_Q2",
"question": "A quants quilometres està la zona de Gizeh de la piràmide de Sneferu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sneferu",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_336_C_2016_Q3",
"question": "Qui era el pare de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A les cantonades i al cim",
"answer_start": 549
}
],
"id": "P_336_C_2016_Q4",
"question": "On es va utilitzar pedra calcària en la piràmide de Kheops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Tura",
"answer_start": 706
}
],
"id": "P_336_C_2016_Q5",
"question": "D'on era la pedra blanc que va revestir la piràmide de Kheops?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jenůfa",
"paragraphs": [
{
"context": "Janácek adopta la prosa ja per sempre i s'allunya del model de l'òpera per números i trava un continu vocal i instrumental que, lluny de ser un ramell de temes populars, utilitza l'ambient modal i rítmic d'aquests per compondre una música molt personal. De la novetat de l'intent dóna idea que va estar set anys dedicat a la seva composició (1894 a 1903) i que, després de l'estrena del 1904, la va revisar el 1908. Jenůfa és més aviat una òpera col·lectiva, encara que no en el sentit de les de Mússorgski, més que la lluentor d'un personatge és que és important és el conjunt.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del model de l'òpera per números",
"answer_start": 50
}
],
"id": "P_453_C_2713_Q1",
"question": "De què s'allunya Janácek?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la prosa",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_453_C_2713_Q2",
"question": "Què adopta per sempre Janácek?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1904",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_453_C_2713_Q3",
"question": "Quan es va estrenar Jenůfa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1908",
"answer_start": 410
}
],
"id": "P_453_C_2713_Q4",
"question": "Quin any Janácek va revisar Jenůfa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una òpera col·lectiva",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_453_C_2713_Q5",
"question": "Quin tipus d'òpera és més aviat Jenůfa?"
}
]
},
{
"context": "Van haver de passar més de 60 anys perquè a mitjans dels anys 80, el director australià Charles Mackerras, que va ser alumne del llegendari director txec Václav Talich,[17] es submergís en els orígens de la partitura, la gravés amb la resta de les cinc òperes principals del músic moravià amb Eva Randová i amb la Filharmònica de Viena per a la Decca, i la retornés al món tal com Janáček l'havia compost per l'estrena a Brno.[18] Va ser l'origen de la «Janacek renaissance» i aquesta versió va començar a funcionar per molts teatres arribant el 1990 a Catalunya. El Liceu la va programar de la mà de Václav Neumann.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Václav Talich",
"answer_start": 154
}
],
"id": "P_453_C_2714_Q1",
"question": "De qui va ser alumne Mackerras?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a mitjans dels anys 80",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_453_C_2714_Q3",
"question": "En quina època Mackerras es va submergir en els orígens de la partitura de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1990",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_453_C_2714_Q4",
"question": "Quan va arribar la versió de Mackerras a Catalunya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El Liceu",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_453_C_2714_Q5",
"question": "Qui va programar l'òpera en Catalunya de la mà de Václav Neumann?"
}
]
},
{
"context": "Aquest estudi de la parla quotidiana va ser una necessitat del compositor en tractar d'encarar els dos últims actes de l'òpera, que es desenvolupen en un ambient íntim, la casa de la Sagristana (Kostelnička). L'interessant de Jenůfa és l'empremta teatral que aconsegueix Leoš Janáček en combinar la prosòdia de la seva llengua materna amb un tractament simfònic -un dels aspectes distintius del seu estil- que li dóna una fluida continuïtat a les seqüències dramàtiques fent servir breus motius repetits, i una justa caracterització dramàtica de cada situació i personatge. El llenguatge d'aquest compositor, que va conèixer la fama en l'ocàs de la seva vida, va un pas més enllà de ser una expressió pròpia del nacionalisme de la seva terra: troba una síntesi perfecta d'aquests elements característics amb una veritable empremta modernista.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la parla quotidiana",
"answer_start": 14
}
],
"id": "P_453_C_2715_Q1",
"question": "Quin estudi va ser una necessitat per al compositor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en tractar d'encarar els dos últims actes de l'òpera",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_453_C_2715_Q2",
"question": "Quan va sorgir per al compositor la necessitat de l'estudi de la parla quotidiana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "íntim",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_453_C_2715_Q3",
"question": "Com és l'ambient on es desenvolupen els dos últims actes de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la casa de la Sagristana",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_453_C_2715_Q4",
"question": "On es desenvolupen els dos últims actes de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'ocàs de la seva vida",
"answer_start": 633
}
],
"id": "P_453_C_2715_Q5",
"question": "Quan va conèixer la fama el compositor?"
}
]
},
{
"context": "Jenůfa vol estar amb Steva, a qui estima i l'ha deixat embarassada. Sagristana, que vol a Jenůfa com a una filla carnal, decideix matar el fill de Jenůfa, perquè sap que Steva no el reconeixerà. Al mateix temps tempteja Laca perquè es casi amb Jenůfa. Aquest accepta. Però en el moment de celebrar la cerimònia del casament es descobreix el cadàver del nen. La Sagristana confessa el seu crim, Jenůfa accepta la seva circumstància amb resignació i Laca es mostra content per haver aconseguit a Jenůfa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "embarassada",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_453_C_2716_Q2",
"question": "Com ha deixat Jenůfa a Steva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "matar el fill de Jenůfa",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_453_C_2716_Q3",
"question": "Què decideix Sagristana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el moment de celebrar la cerimònia del casament",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_453_C_2716_Q5",
"question": "Quan es descobreix el cadàver del nen?"
}
]
},
{
"context": "L'estrena, amb el nom Její pastorkyňa (La seva filla adoptiva), tal com es coneix encara a la República Txeca,[13] va ser el 21 de gener de 1904 al Teatre Nacional de Veveří de Brno, i va passar desapercebuda.[12] Va haver d'esperar dotze anys per veure-la muntada, el 26 de maig de 1916, al Teatre Nacional de Praga, però la guerra va impedir la seva difusió. L'arribada de la seva òpera al centre operístic que tot músic de la regió havia de conquerir, va ser després de molt insistir i fins i tot cedint a la manipulació de la seva partitura en mans del director musical del teatre, Karel Kovařovic.[11] La Sagristana original de Praga, Gabriela Horvátová, només tenia 39 anys, però ja havia cantat una àmplia gamma de papers. A diferència de Sagristanes més recents, que solen vestir de negre intens, Horvátová portava un vestit regional colorit, amb una armilla brodada i una faldilla d'encaix. Janáček li va atribuir l'èxit de la producció de Praga i va començar una relació amb ella.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Její pastorkyňa",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_453_C_2717_Q1",
"question": "Amb quin nom es coneix l'òpera encara a la República Txeca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "21 de gener de 1904",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_453_C_2717_Q2",
"question": "Quan es va estrenar Její pastorkyňa al Teatre Nacional de Veveří de Brno?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desapercebuda",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_453_C_2717_Q3",
"question": "Com va passar l'estrena de Její pastorkyňa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Teatre Nacional de Praga",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_453_C_2717_Q4",
"question": "On es va muntar Její pastorkyňa el 26 de maig de 1916?"
},
{
"answers": [
{
"text": "39",
"answer_start": 672
}
],
"id": "P_453_C_2717_Q5",
"question": "Quants anys tenia la Sagristana original de Praga?"
}
]
},
{
"context": "Jenůfa va marcar el començament d'una de les segones floracions més extraordinàries de la història de la música, i el llançament de la reputació internacional de Janáček:[19] deu òperes, dotze peces simfòniques, gairebé totes de caràcter popular, música de cambra i abundants poemes corals i cançons. Poc o res d'això va passar les fronteres del seu país, fins que havent arribat a la vellesa, sobtadament la seva personalitat va ser descoberta internacionalment, gràcies particularment a l'activitat de la Societat Internacional de Música Contemporània, que va incloure les seves creacions en els programes dels Festivals de Salzburg, Venècia, Londres i Frankfurt. Davant la intensitat emotiva, el vigor dinàmic i l'originalitat inventiva de la partitura de Jenůfa, escrita a més amb un domini dels recursos orquestrals i un coneixement del teatre singularíssims, que situen el compositor almenys a la mateixa alçada de Dvořák i Smetana.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gràcies particularment a l'activitat de la Societat Internacional de Música Contemporània",
"answer_start": 464
}
],
"id": "P_453_C_2718_Q2",
"question": "Per què va ser descobert internacionalment Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en els programes dels Festivals de Salzburg, Venècia, Londres i Frankfurt",
"answer_start": 591
}
],
"id": "P_453_C_2718_Q3",
"question": "On va incloure la Societat Internacional de música Contemporània les creacions de Janáček?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb un domini dels recursos orquestrals i un coneixement del teatre singularíssims",
"answer_start": 781
}
],
"id": "P_453_C_2718_Q4",
"question": "Com està escrita la partitura de Jenůfa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la mateixa alçada",
"answer_start": 898
}
],
"id": "P_453_C_2718_Q5",
"question": "On es situa el compositor en relació a Dvořák i Smetana?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Llagostera",
"paragraphs": [
{
"context": "Des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi la població de Llagostera es mantingué estable en menys de cinc cents habitants que vivien dins les muralles medievals perquè hi havia una alta natalitat i una alta mortalitat, sobretot per les calamitats cícliques com la pesta del 1652. Del segle xviii al segle xix, amb el creixement propiciat pel desenvolupament de la indústria del suro la població es multiplicà per quatre en un segle i mig, passant de 985 a 3.500 habitants entre el segle xviii i el xx.[58] Des de la fi del segle xix fins a la dècada de 1930 la crisi surera, relacionada amb la Primera Guerra Mundial i la gran depressió econòmica, començà a decréixer la població. La Guerra Civil provocà un descens significatiu, ja que Llagostera passà dels 4.237 habitants del 1895 als 3.657 de la dècada del 1940. Acabada la guerra la població es recuperà per l'inici del boom turístic i per l'arribada d'immigrants. Els últims anys el creixement de la població és lent però sostingut.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "estable",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_479_C_2869_Q1",
"question": "Com es mantingué la població de la Llagostera des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dins les muralles medievals",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_479_C_2869_Q2",
"question": "On vivia la població de la Llagostera des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les calamitats cícliques com la pesta del 1652",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_479_C_2869_Q3",
"question": "Per què la població de Llagostera presentava una alta natalitat i mortalitat des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 985 a 3.500",
"answer_start": 453
}
],
"id": "P_479_C_2869_Q4",
"question": "De quants habitants va passar la població Llagostera entre el segle xviii i el xx?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lent però sostingut",
"answer_start": 974
}
],
"id": "P_479_C_2869_Q5",
"question": "Com és el creixement de la població Llagostera els últims anys?"
}
]
},
{
"context": "Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 3 d'abril del 1979 amb les candidatures encapçalades per Maria Gifre i Rodríguez (CiU), Salvador Parés i Vila (PSC) i Maria Asunción Serra Bou (PSUC). El 70% dels ciutadans amb dret a vot van acudir a votar a unes eleccions que guanyaria CiU pel 56% dels vots, seguit pel PSC (31%) i el PSUC (12%).[62] La primera etapa es caracteritzà per les dimissions dels socialistes Montserrat Bosch, Salvador Parés i Lluís Nuell, el convergent Joan Soler, la membre del PSUC Maria Serra, i finalment l'alcaldessa, que va deixar l'alcaldia en mans de Josep Codina.[62] Durant aquests primers anys s'elaborà el planejament urbanístic, es canviaren els noms dels carrers, es començà la zona esportiva, es decidí fer la biblioteca a la Casa de les Vídues i s'impulsaren activitats per a fomentar el català.[62]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "3 d'abril del 1979",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_479_C_2870_Q1",
"question": "Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maria Gifre i Rodríguez",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_479_C_2870_Q2",
"question": "Qui encapçalava la candidatura de CIU?"
},
{
"answers": [
{
"text": "70%",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_479_C_2870_Q3",
"question": "Quants ciutadans amb dret a votar van acudir a les urnes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Montserrat Bosch, Salvador Parés i Lluís Nuell",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_479_C_2870_Q5",
"question": "Quins socialistes van dimitir en la primera etapa?"
}
]
},
{
"context": "També ho corroboren els megàlits trobats en una època en què el megalitisme s'estengué del Rosselló al Llobregat i que va fer de les Gavarres i Cadiretes una de les zones megalítiques més destacades. Trobem conjunts de megàlits a prop de Can Cabanyes, a l'extrem sud-est del terme, i en plena serra de Cadiretes. Destaca especialment la Pedra dels Sacrificis, que és un gran bloc de granit sobre la superfície plana del qual hi ha una inscultura ramiforme amb dues branques, al costat d'un paradolmen i un corredor fet amb pedres. La Roca d'Ivet i la Cova de Can Rissech són elements destacats en aquest sentit.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gavarres i Cadiretes",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_479_C_2871_Q1",
"question": "Quina zona és una de les zones megalítiques més destacada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gran bloc de granit sobre la superfície plana",
"answer_start": 367
}
],
"id": "P_479_C_2871_Q3",
"question": "Què és la Pedra dels Sacrificis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 460
}
],
"id": "P_479_C_2871_Q4",
"question": "Quantes branques té la inscultura ramiforme de la Pedra dels Sacrificis?"
}
]
},
{
"context": "Al tombant del segle xix al segle xx es van fundar diversos diaris al poble. El 1895 una colla de joves del poble van fer el diari humorístic quinzenal La Trompeta.[37] Després aparegueren els també humorístics Chantecler i La sembra el 1910. El 1911 aparegué el primer diari no humorístic, el crític La Selva; i el 1917 el del Centre Regionalista, Renovació, i a la dècada del 1920 el mensual Joventut. Aquests diaris evidencien el dinamisme cultural al voltant del canvi de segle, però cap d'aquestes capçaleres arribà a la guerra civil.[41] Abans d'entrar al segle xx, Llagostera comptava amb els elements culturals que marcarien el caràcter del municipi de les dècades següents.[37]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "diversos",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_479_C_2872_Q1",
"question": "Quants diaris es van fundar al poble al tombant del segle xix al segle xx?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una colla de joves del poble",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_479_C_2872_Q2",
"question": "Qui va fer el diari humorístic La Trompeta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1895",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_479_C_2872_Q3",
"question": "Quan van fer el diari La Trompeta la colla de joves del poble?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mensual",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_479_C_2872_Q4",
"question": "Quina periodicitat tenia el diari Joventut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els elements culturals que marcarien el caràcter del municipi de les dècades següents",
"answer_start": 592
}
],
"id": "P_479_C_2872_Q5",
"question": "Amb què comptava Llagostera abans d'entrar al segle xx?"
}
]
},
{
"context": "Al Massís de Cadiretes la fauna és similar. Pel que fa als mamífers, hi abunda també el gat mesquer, la fagina i la mostela Hi ha ocells rapinyaires boscans com l'astor i el gamarús, així com el falcó pelegrí, present als penya-segats litorals. Entre els ocells que fan niu a la zona hi ha el picot verd, el cargolet, el pit-roig, el tallarol capnegre, el rossinyol, el bruel, el papamosques gris, la mallerenga cuallarga, la mallerenga emplomallada, la blava i la carbonera, entre d'altres. Més a prop del mar és un dels pocs indrets on es reprodueix l'oreneta cua-rogenca i a la costa hi ha la merla blava i el corb marí emplomallat. Els indrets humits fa que hi hagi amfibis com la salamandra, el tritó palmat i el tritó verd, el tòtil, el gripau d'esperons, el tòtil granoter i la reineta. I de rèptils hi ha el dragó -amb poblacions salvatges-, el sargantaner gros i el vidriol, entre d'altres.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al Massís de Cadiretes",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_479_C_2873_Q1",
"question": "On és similar la fauna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el gat mesquer, la fagina i la mostela",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_479_C_2873_Q2",
"question": "Quins mamífers abunden?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ocells rapinyaires boscans",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_479_C_2873_Q3",
"question": "Què són l'astor i el gamarús?"
},
{
"answers": [
{
"text": "litorals",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_479_C_2873_Q4",
"question": "En quins penya-segats està present el falcó pelegrí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "salvatges",
"answer_start": 838
}
],
"id": "P_479_C_2873_Q5",
"question": "Com són les poblacions del dragó?"
}
]
},
{
"context": "A Can Crispins, una zona rica en aigua, es van trobar una gran quantitat de petits estris de sílex com raspadors, puntes de fletxa i ganivets, que es poden datar des de la primitiva cultura aurinyaciana fins a l'edat del Bronze Antic. La presència d'objectes de sílex pot ser un indicador de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgrí.[16] Al costat hi van aparèixer objectes de pedra més tardans, com puntes de fletxa, destrals polimentades, molins de mà barquiformes i alguns fragments de ceràmica, el que evidencia que Can Crispins va ser habitat també almenys entre el neolític mitjà i el bronze antic, fa entre 4.700 i 3.800 anys. Això demostra la presència humana continuada.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "aigua",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_479_C_2874_Q1",
"question": "En què és rica la zona de Can Crispins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgrí",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_479_C_2874_Q3",
"question": "De què pot ser un indicador la presència d'objectes de sílex?"
},
{
"answers": [
{
"text": "continuada",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_479_C_2874_Q4",
"question": "Com ha estat la presència humana a Can Crispins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "van aparèixer objectes de pedra més tardans, com puntes de fletxa, destrals polimentades, molins de mà barquiformes i alguns fragments de ceràmica",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_479_C_2874_Q5",
"question": "Què evidencia que Can Crispins va ser habitat entre el neolític mitjà i el bronze antic?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "L'amore dei tre re",
"paragraphs": [
{
"context": "Sovint és vist com una última florida de Verisme,[2] però L'amore dei tre re és la primera òpera que es classifica dins del que se sol anomenar Postverisme, període de l'òpera italiana que segueix al Verisme i que en recull tot el que aquest havia introduït com a forma musical: els recitatius amb àries breus intercalades, enmig de l'orquestra contínua a la manera wagneriana i la utilització, de forma menys densa, del leitmotiv com a referència musical d'escenes prèviament escoltades. En aquesta òpera són especialment notables aquests leitmotiv, com els acords rítmics de la corda, que representa els passos del terrible cec Archibaldo, el motiu de la flauta, que fa referència als amors entre Fiora i Avito, o el tema militar, que anuncia les arribades de Manfredo. La diferència amb el verisme és en el tema i en la ideologia, seguint la tendència teatral de D'Annunzio i dels escriptors del seu temps. El tema se solia basar en el passat gloriós d'una Itàlia antiga i en les relacions amoroses entre els personatges, que s'expliciten violentament, encara que condueixin a la mort. Altres autors d'aquest moviment serien Zandonai i Puccini, amb Turandot.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com una última florida de Verisme",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_360_C_2155_Q1",
"question": "Com es vist sovint L'amore dei tre re?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Postverisme",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_360_C_2155_Q2",
"question": "En quin període es classifica L'amore dei tre re?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els passos del terrible cec Archibaldo",
"answer_start": 602
}
],
"id": "P_360_C_2155_Q4",
"question": "Què representen els acords rítmics de la corda?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el tema i en la ideologia",
"answer_start": 804
}
],
"id": "P_360_C_2155_Q5",
"question": "On es troba la diferencia entre el Postverisme i el Verisme?"
}
]
},
{
"context": "Estem en l'edat mitjana, en un castell remot a Itàlia quaranta anys després de la invasió dels bàrbars. Entre ells hi havia Archivaldo, que es va instal·lar al regne d'Altura i va educar al seu fill Manfredo en la religió cristiana. El jove príncep era una persona més sensible i educada que el seu pare. Els itàlics, per congraciar-se amb els germànics, els hi van donar la seva princesa, Fiora, per casar-se amb Manfredo. Aquest, que estava enamorat de la jove princesa, es va sentir feliç, però Archivaldo va insistir a voler vèncer per la força a la ciutat itàlica. El príncep Avito, enamorat també de Fiora, després d'haver hagut de renunciar al seu amor, el recupera d'amagat travessant les línies enemigues. Archivaldo, ara vell i cec, també està secretament enamorat de Fiora i intueix que els hi és infidel, però no ho pot demostrar.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Itàlia",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_360_C_2156_Q1",
"question": "On és el castell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cristiana",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_360_C_2156_Q4",
"question": "En quina religió va educar Manfredo al seu fill?"
}
]
},
{
"context": "L'amore dei tre re va ser estrenada el 20 d'abril de 1913 a La Scala de Milà amb Luisa Villani com a Fiora, Edoardo Ferrari-Fontana com a Avito, Nazzareno De Angelis com a Archibaldo i Carlo Galeffi com a Manfredo, i amb Tullio Serafin en la direcció. L'èxit espectacular del dia de l'estrena es va repetir en les actuacions posteriors. Montemezzi va saltar a la fama internacional, i la seva creació va gaudir d'actuacions regulars a tot el món fins a la seva mort el 1952.[6] En les tres dècades següents es van poder veure fins a trenta-dues produccions noves a Itàlia, sis d'elles a la mateixa Scala.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "20 d'abril de 1913",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_360_C_2157_Q1",
"question": "Quan va ser estrenada L'amore dei tre re?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a La Scala de Milà",
"answer_start": 58
}
],
"id": "P_360_C_2157_Q2",
"question": "On es va estrenar L'amore dei tre re?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Luisa Villani",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_360_C_2157_Q3",
"question": "Qui interpretà a Fiora?"
},
{
"answers": [
{
"text": "espectacular",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_360_C_2157_Q4",
"question": "Com va ser l'èxit el dia de l'estrena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Montemezzi",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_360_C_2157_Q5",
"question": "Qui va saltar a la fama internacional?"
}
]
},
{
"context": "De matinada, el terrible Archivaldo, acompanyant del seu criat itàlic Flaminio, recorda els vells temps en què va conquerir una part d'Itàlia. Archivaldo li demana a Flaminio si l'odia, i aquest contesta que és el seu rei. El vell li demana si veu Manfredo, el fill d'Archivaldo, arriba però Flaminio li assegura que no es veu res i apaga la làmpada adduint que ja clareja. Finalment el vell es retira a les seves estances.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els vells temps en què va conquerir una part d'Itàlia",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_360_C_2159_Q2",
"question": "Què recorda Archivaldo de matinada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les seves estances",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_360_C_2159_Q4",
"question": "On es retira el vell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que no es veu res",
"answer_start": 313
}
],
"id": "P_360_C_2159_Q5",
"question": "Què assegura Flaminio a Archivaldo?"
}
]
},
{
"context": "Ambientada a la Itàlia medieval conquerida per invasors estrangers, la història se centra en la princesa italiana Fiora que està casada amb Manfredo, fill del monarca invasor. Però Fiora està enamorada del príncep local, Avito, amb el qual es troba en secret. El pare dominant de Manfredo, Archibaldo que, tot i ser cec, és extraordinàriament perspicaç i també desitja Fiora.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la Itàlia medieval",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_360_C_2160_Q1",
"question": "On està ambientada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del monarca invasor",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_360_C_2160_Q3",
"question": "De qui és fill Manfredo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en secret",
"answer_start": 249
}
],
"id": "P_360_C_2160_Q4",
"question": "Com es troben Fiora i Avito?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Archibaldo",
"answer_start": 290
}
],
"id": "P_360_C_2160_Q5",
"question": "Qui és el pare de Manfredo?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Obscured by Clouds",
"paragraphs": [
{
"context": "Va ser editat en LP el 2 de juny de 1972 al Regne Unit, a través de la discogràfica Harvest/EMI; i el 17 de juny als Estats Units a través de Harvest/Capitol Records. Va assolir la sisena posició de les llistes del Regre Unit,[11] i la 46a a la llista Billboard 200 dels Estats Units.[12][13] L'any 1997 va aconseguir el disc d'or.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "2 de juny de 1972",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_76_C_451_Q1",
"question": "Quan va ser editat en LP?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Regne Unit",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_76_C_451_Q2",
"question": "On va ser editat en LP?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Harvest/EMI",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_76_C_451_Q3",
"question": "Quina discogràfica el va editar al Regne Unit en LP?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el disc d'or",
"answer_start": 318
}
],
"id": "P_76_C_451_Q5",
"question": "Què va aconseguir l'any 1977?"
}
]
},
{
"context": "El procés d'organització va ser el mateix que en el seu anterior projecte de banda sonora More; Schroeder els va donar una edició final de la pel·lícula, els va explicar la temàtica i els va indicar en quins punts aniria la música. L'estudi de gravació comptava amb 16 pistes, fet que Pink Floyd va aprofitar per a experimentar amb idees musicals i tècniques de gravació. Aquesta experimentació, que ja havien iniciat a Meddle i que va continuar en aquesta banda sonora, va acabar desembocant i consolidant-se en el The Dark Side of the Moon, àlbum que va consolidar per sempre més el seu catàleg.[6] El disc va ser compost i gravat en tan sols dues setmanes a França.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el mateix que en el seu anterior projecte de banda sonora More",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_76_C_452_Q1",
"question": "Com va ser el procés d'organització?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_76_C_452_Q2",
"question": "Quantes pistes tenia l'estudi de gravació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pink Floyd",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_76_C_452_Q3",
"question": "Qui va experimentar amb idees musicals i tècniques de gravació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues setmanes",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_76_C_452_Q4",
"question": "En quant de temps va ser compost i gravat The Dark Side of the Moon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "França",
"answer_start": 661
}
],
"id": "P_76_C_452_Q5",
"question": "On va ser compost i gravat The Dark Side of the Moon?"
}
]
},
{
"context": "Segons Andy Mabbet, en la guia que va editar sobre el grup britànic,[5] aquest disc és un punt d'inflexió en la carrera del grup, ja que en el tema «Wot's... Uh The Deal» (Què és...? ah, el Negoci) es tracta el tema que la banda estava creixent, canviant les seves actituds vers el negoci de la música, i que ells ja eren homes de família. A través d'aquests aspectes del disc es poden intuir les arrels del que seria el seu següent disc, The Dark Side of the Moon.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Andy Mabbet",
"answer_start": 7
}
],
"id": "P_76_C_453_Q1",
"question": "Qui va editar una guia sobre el grup britànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un punt d'inflexió en la carrera del grup",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_76_C_453_Q2",
"question": "Què és per a Andy Mabbet aquest disc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "«Wot's... Uh The Deal»",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_76_C_453_Q3",
"question": "En quin tema es tracta que la banda estava creixent?"
}
]
},
{
"context": "La coberta de l'àlbum va ser dissenyada, com altres dels àlbums de Pink Floyd, per Hipgnosis. És una fotografia d'un home assegut en un arbre que s'ha pres fora de focus al punt de distorsió completa. L'àlbum va ser llançat al Regne Unit el 2 de juny de 1972, i després als Estats Units el 15 de juny de 1972, ambdós de la mà de Harvest Records. L'àlbum va aconseguir la primera posició de les llistes a França,[18] la sisena posició a la llista britànica d'àlbums,[11] i la 46a[8] a la llista americana (on va aconseguir la certificació d'Or per part de la RIAA el 1997).[19] El 1986, l'àlbum va ser editat en CD. Una versió digital remasteritzada va ser editada també en CD el març de 1996 al Regne Unit i a l'agost del mateix any als Estats Units.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Hipgnosis",
"answer_start": 83
}
],
"id": "P_76_C_454_Q1",
"question": "Qui va dissenyar la coberta de l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "assegut en un arbre",
"answer_start": 122
}
],
"id": "P_76_C_454_Q2",
"question": "Com està l'home de la fotografia de la coberta de l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2 de juny de 1972",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_76_C_454_Q3",
"question": "En quina data va ser llançat l'àlbum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "França",
"answer_start": 404
}
],
"id": "P_76_C_454_Q5",
"question": "En quin país va aconseguir l'àlbum la primera posició de les llistes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "La donna del lago",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1860 La donna del lago va ser oblidada fins al seu renaixement a Florència el 1958.[22] Va ser escoltat al Festival de Camden, de Londres, amb la soprano Kiri Te Kanawa en el paper principal el 1969 i a Houston el 1983, en una producció que també va ser vista al Covent Garden. L'aparició a finals de 1970 de les veus que podien fer front als papers de tenor escrits per al duo de Nàpols va estimular el renaixement de Rossini pel Festival de Pesaro, que la va presentar el 1981 i 1983.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1860",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_553_C_3313_Q1",
"question": "Quan es va oblidar La donna del lago?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Florència",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_553_C_3313_Q2",
"question": "On va renéixer La donna del lago el 1958?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Kiri Te Kanawa",
"answer_start": 157
}
],
"id": "P_553_C_3313_Q3",
"question": "Quina soprano va fer el paper principal de La donna del lago al Festival de Camden?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Londres",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_553_C_3313_Q4",
"question": "En quina ciutat es celebra el Festival de Camden?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1981 i 1983",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_553_C_3313_Q5",
"question": "Quan va presentar Rossini La donna del lago al Festival de Pesaro?"
}
]
},
{
"context": "La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa[1] del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_553_C_3314_Q1",
"question": "Quants actes té La donna del lago?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Gioachino Rossini",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_553_C_3314_Q2",
"question": "De qui és l'obra La donna del lago?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Andrea Leone Tottola",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_553_C_3314_Q3",
"question": "A qui pertany el llibret de l'obra La donna del lago?"
},
{
"answers": [
{
"text": "The Lady of the Lake",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_553_C_3314_Q4",
"question": "Quin poema va escriure Walter Scott l'any 1810?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Teatro San Carlo de Nàpols",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_553_C_3314_Q5",
"question": "A quin teatre de Nàpols s'estrenà l'obra el 24 d'octubre de 1819?"
}
]
},
{
"context": "Els pastors estan vigilant els ramats a l'alba a la vora del Loch Katrine, i els homes en els boscos propers estan caçant (Cor: Del di la messaggiera). Elena travessa el llac i canta l'enyorança pel seu veritable amor, Malcom (Cavatina: Oh mattutini albori). A la vora del llac, Elena es troba el rei Jacobo que s'ha disfressat com a Uberto en l'esperança de trobar-se amb la bella Elena. Elena creu que és un caçador perdut i li ofereix ajuda. Giacomo es mostra conforme i els dos se'n van a la casa d'Elena (Duettino: Scendi nel piccol legno). Mentrestant els homes en el seu seguici busquen el rei disfressat (Cor: 0Uberto! Ah! Dove t'ascondi?).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els ramats",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_553_C_3315_Q1",
"question": "Què vigilen els pastors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rei Jacobo",
"answer_start": 294
}
],
"id": "P_553_C_3315_Q4",
"question": "Qui es troba Elena a la vora del llac?"
}
]
},
{
"context": "Els membres de la cort del rei s'han unit a ell en la sala del tron (Cor: Impogna il Re). Quan Elena intenta acostar-se al rei, el misteri se li revela: Uberto i el rei Giacomo són la mateixa persona. Giacomo, endolcint la seva postura pel seu afecte cap a Elena, decideix perdonar tant a Duglas com a Malcom. Elena s'alegra d'haver salvat tant al seu pare com al seu veritable amor, Malcom, mentre tothom s'alegra que la pau s'hagi restaurat (Rondo: Tanti affetti in tal momento!)[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la sala del tron",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_553_C_3316_Q1",
"question": "On s'han unit els membres de la cort del rei amb ell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el misteri",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_553_C_3316_Q2",
"question": "Què es va rebel·lar quan Elena intenta apropar-se al rei?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el rei Giacomo",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_553_C_3316_Q3",
"question": "Qui era la mateixa persona que Uberto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tant a Duglas com a Malcom",
"answer_start": 282
}
],
"id": "P_553_C_3316_Q4",
"question": "A qui va perdonar Giacomo?"
}
]
},
{
"context": "La crítica local del Giornalle delle Due Sicilie havia anticipat un clima hostil, preguntant-se si Rossini es mantindria en els límits de Ricciardo e Zoraide, tant car als «veritables amants de la música», o si pel contrari donaria curs a la seva imaginació. Pel diari, imaginació equivalia a influència de la música alemanya «degenerada», fent-lo així responsable de la decadència de la música italiana. Amb aquesta preparació del públic, és lògic que aquest adoptés una actitud com a mínim recelosa i que escoltés en desgrat la riquesa orquestral i coral de l'òpera. Especial rebombori devia causar la presència, per exemple, de trompes a l'escenari.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La crítica local del Giornalle delle Due Sicilie",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_553_C_3318_Q1",
"question": "Qui havia anticipat un clima hostil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a influència de la música alemanya «degenerada»",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_553_C_3318_Q2",
"question": "A què equivalia imaginació per al Giornalle delle Due Sicilie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a mínim recelosa",
"answer_start": 480
}
],
"id": "P_553_C_3318_Q3",
"question": "Quina va ser l'actitud del públic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en desgrat",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_553_C_3318_Q4",
"question": "Com va escoltar el públic la riquesa orquestral i coral de l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Especial rebombori",
"answer_start": 569
}
],
"id": "P_553_C_3318_Q5",
"question": "Què devia causar la presència de trompes a l'escenari?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Cristòfor Colom",
"paragraphs": [
{
"context": "Va navegar junt amb Cristòfor Colom en el seu primer viatge al nou món, el 1492, com a capità de La Pinta. Amb fama d'home acabalat i destre en l'art de navegar, gaudia de gran prestigi a la comarca. Els franciscans de La Rábida el varen posar en contacte amb Cristòfor Colom i aquest es decidí a donar suport a l'empresa colombina, fet que resultà cabdal en l'organització del viatge. Martín Alonso morí pocs dies després del retorn del viatge i fou enterrat a l'església del monestir de La Rábida, segons la seva voluntat[173]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1492",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_38_C_223_Q1",
"question": "Quina any va ser el seu primer viatge al nou món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La Pinta",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_38_C_223_Q2",
"question": "Quin vaixell capitanejava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gran prestigi",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_38_C_223_Q3",
"question": "De què gaudia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els franciscans",
"answer_start": 200
}
],
"id": "P_38_C_223_Q4",
"question": "Qui el va posar en contacte amb Cristòfor Colom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pocs dies després del retorn del viatge",
"answer_start": 405
}
],
"id": "P_38_C_223_Q5",
"question": "Quan va morir?"
}
]
},
{
"context": "Els historiadors acadèmics creuen que l'origen de Cristòfor Colom és genovès, i així queda reflectit en moltes obres i enciclopèdies. Amb tot, l'origen de Colom és prou lluny de resoldre's per a poder asseverar inequívocament ni el lloc de naixença ni la seva edat. Actualment, es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris sobre la seva biografia, algunes de les quals són provocades pel mateix Colom: Hernando Colón (fill de l'almirall), en la seva Historia del almirante Don Cristóbal Colón, afirma que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i la seva pàtria.[13][14] La confusió inicial, unida a la pèrdua de documentació posterior o fins i tot a la falsificació de documentació,[15] ja iniciada pels descendents de Colom en els Plets colombins,[16] són fets que han propiciat, junt amb altres motius més polítics que no pas historiogràfics, l'aparició de múltiples hipòtesis sobre el bressol de Colom.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "genovès",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_38_C_224_Q1",
"question": "Quin creuen que és l'origen de Cristòfor Colom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hernando",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_38_C_224_Q2",
"question": "Com es deia el fill de l'almirall?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que fossin coneguts el seu origen i la seva pàtria",
"answer_start": 543
}
],
"id": "P_38_C_224_Q3",
"question": "Què no volia Cristofor Colom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Historia del almirante Don Cristóbal Colón",
"answer_start": 461
}
],
"id": "P_38_C_224_Q5",
"question": "Quin llibre va escriure Hernando Colón?"
}
]
},
{
"context": "El 1479, o el 1480, va contraure matrimoni amb Felipa Moñiz,[107] probablement a Lisboa, filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolomé de Perestrello,[108][109] i germana del governador de Porto Santo. Un cop casat, va viure a Porto Santo i a Madeira,[110] la qual cosa fa suposar que viatgés també a les Açores. La seva relació amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparació del seu projecte.[105] El 1480 van tenir el seu únic fill, Diego Colón.[111]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb Felipa Moñiz",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_38_C_225_Q1",
"question": "Com es deia la seva dona??"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bartolomé de Perestrello",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_38_C_225_Q2",
"question": "De qui era filla Felipa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Porto Santo i a Madeira",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_38_C_225_Q3",
"question": "On va viure de casat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "alta",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_38_C_225_Q4",
"question": "De quina classe era Felipa?"
}
]
},
{
"context": "El 1904, Ugo Assereto descobrí, a l'Arxiu Notarial de l'estat de Gènova, entre les actes del notari Girolamo Ventimiglia (secció 2a., anys 1474–1504, núm. 266), un document atorgat a Gènova el 25 d'agost de 1479. En aquest document, es menciona un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova, que per mandat de Paolo Di Negro fou enviat a l'illa de Madeira a comprar una certa quantitat de sucre. En aquest document, el tal Colombo assegura tenir vint-i-set anys (havia nascut, per tant, el 1451) i que marxa l'endemà en direcció a Portugal.[19][20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Girolamo Ventimiglia",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_38_C_226_Q1",
"question": "Com es deia el notari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Madeira",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_38_C_226_Q4",
"question": "On va ser enviat Cristoforo Colombo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vint-i-set anys",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_38_C_226_Q5",
"question": "Quants anys tenia segons el document?"
}
]
},
{
"context": "El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les) i mil cinc-cents marins, en direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per fra Bernat Boïl, a qui el papa Alexandre VI havia donat amb les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobés convenients.[232] Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,[233] cap militar de l'expedició. També anaren amb Colom el navegant Miquel Ballester, Diego Colom, germà de Cristòfor, Miguel de Cuneo, Diego Alvar Chanca, Juan Ponce de León, Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Casaus), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda i fra Ramon Paner, primer etnògraf d'Amèrica.[234][235]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "disset vaixells",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_38_C_227_Q1",
"question": "Quants vaixells van salpar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mil cinc-cents",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_38_C_227_Q2",
"question": "Quants mariners hi anaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Cadis",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_38_C_227_Q3",
"question": "Des de quin port van salpar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Margarit",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_38_C_227_Q4",
"question": "Qui era el cap militar de l'expedició?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fra Ramon Paner",
"answer_start": 710
}
],
"id": "P_38_C_227_Q5",
"question": "Qui va ser el primer etnògraf d'Amèrica?"
}
]
},
{
"context": "El 12 de maig de 1492 Colom deixa la cort, ubicada a Granada, i es dirigeix cap a la vila de Palos de la Frontera. Quan arriba a la vila[n. 25] es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven d'un estrany. Una reial provisió[n. 26] dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de la vila, en la qual se'ls sancionava a servir a la corona amb dues caravel·les durant dos mesos,[n. 27][174][175][176] va ser llegida, el dia 23 de maig, a la porta de l'església de San Jorge,[177] on estava situada la plaça pública. No obstant això, els sancionats \"acataren però no obeïren\" l'ordre reial.[178]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Granada",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_38_C_228_Q1",
"question": "On estava ubicada la cort?"
},
{
"answers": [
{
"text": "23 de maig",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_38_C_228_Q2",
"question": "Quin dia van llegir la reial provisió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Palos de la Frontera",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_38_C_228_Q3",
"question": "A quina ciutat va anar Colom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la porta de l'església",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_38_C_228_Q4",
"question": "On van llegir la reial provisió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "acataren però no obeïren",
"answer_start": 560
}
],
"id": "P_38_C_228_Q5",
"question": "Què van fer els sancionats?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Nucli cel·lular",
"paragraphs": [
{
"context": "Altres estructures subnuclears apareixen com a part de processos patològics anormals. Per exemple, s'ha observat la presència de petites barres intranuclears en alguns casos de miopatia nemalínica. Aquest trastorn sol ser el resultat de mutacions en l'actina, i les barres en si es componen d'actina mutant, a més d'altres proteïnes citoesquelètiques.[31]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "estructures subnuclears",
"answer_start": 7
}
],
"id": "P_210_C_1255_Q1",
"question": "Què pot ser part de processos patològics anormals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "intranuclears",
"answer_start": 144
}
],
"id": "P_210_C_1255_Q2",
"question": "Com són les barres que han trobat presents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "miopatia nemalínica",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_210_C_1255_Q3",
"question": "En quina malaltia han trobat questes barres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "mutacions en l'actina",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_210_C_1255_Q4",
"question": "De què és resultat aquest trastorn?"
},
{
"answers": [
{
"text": "citoesquelètiques",
"answer_start": 333
}
],
"id": "P_210_C_1255_Q5",
"question": "Quines proteïnes podem trobar a les barres?"
}
]
},
{
"context": "El nucli fou el primer orgànul a ser descobert. La il·lustració probablement més antiga conservada es remunta a Antonie van Leeuwenhoek, un dels primers microscopistes (1632–1723). Observà un \"lumen\" al nucli, als glòbuls vermells del salmó.[1] A diferència dels glòbuls vermells dels mamífers, els dels altres vertebrats conserven el nucli. El nucli també fou descrit per Franz Bauer el 1804[2] i amb més detall el 1831, pel botànic escocès Robert Brown en una xerrada a la Societat Linneana de Londres. Brown estava estudiant orquídies amb el microscopi quan observà una àrea opaca, que anomenà arèola o nucli, a les cèl·lules de la capa exterior de la flor.[3] No suggerí cap funció potencial per aquesta estructura. El 1838, Matthias Schleiden suggerí que el nucli té un paper en la generació de cèl·lules, i encunyà el nom \"citoblast\" (\"formador de cèl·lules\"). Creia haver observat noves cèl·lules formant-se al voltant dels \"citoblasts\". Franz Meyen fou un ferm oponent d'aquest punt de vista; descrigué la multiplicació de les cèl·lules per divisió i creia que moltes cèl·lules mancaven de nucli. La idea que les cèl·lules es poden generar de novo, sigui pel \"citoblast\" o d'una altra manera, contradeia el treball de Robert Remak (1852) i Rudolf Virchow (1855), que propagaren de manera decisiva el nou paradigma que les cèl·lules només són generades per cèl·lules (omnis cellula e cellula). La funció del nucli romania incerta.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Antonie van Leeuwenhoek",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_210_C_1256_Q2",
"question": "Qui va fer la il·lustració probablement més antiga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als glòbuls vermells del salmó",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_210_C_1256_Q3",
"question": "On va observar un \"lumen\" Antonie van Leeuwenhoek?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la generació de cèl·lules",
"answer_start": 781
}
],
"id": "P_210_C_1256_Q5",
"question": "En què té un paper segons suggerí Matthias Schleiden?"
}
]
},
{
"context": "Com que la membrana nuclear és impermeable a la majoria de molècules, calen porus nuclears per permetre el moviment de molècules a través de l'embolcall. Aquests porus travessen ambdues membranes, oferint un canal que permet el lliure moviment de molècules petites i ions. El moviment de molècules més grans, com ara proteïnes, està ben controlat, i requereix transport actiu regulat per proteïnes portadores. El transport nuclear és essencial pel funcionament cel·lular, car el moviment a través dels porus és necessari tant per l'expressió gènica com pel manteniment dels cromosomes.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "impermeable",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_210_C_1257_Q1",
"question": "Com és la membrana nuclear?"
},
{
"answers": [
{
"text": "porus nuclears",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_210_C_1257_Q2",
"question": "Què cal per permetre el moviment de les molècules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "transport actiu",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_210_C_1257_Q3",
"question": "Què requereix el moviment de molècules més grans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel funcionament cel·lular",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_210_C_1257_Q4",
"question": "Per a què és essencial el transport nuclear?"
}
]
},
{
"context": "Les molècules d'ARN acabades de sintetitzar són conegudes com a transcrits primaris o pre-ARNm. Han d'experimentar modificació posttranscripcional al nucli abans de ser exportats al citoplasma; l'ARNm que apareix al nucli sense aquestes modificacions és degradat en lloc de ser utilitzat per la traducció. Les tres modificacions principals són el càping 5', la poliadenilació 3', i l'empalmament d'ARN. Dins el nucli, el pre-ARNm està associat a una sèrie de proteïnes en complexos coneguts com a partícules de ribonucleoproteïnes heterogènies (RNPhn). L'afegit del 5' cap és cotranscripcional i és el primer pas de la modificació postranscripcional. La cua de poliadenina 3' només és afegida quan ja s'ha acabat la transcripció.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "transcrits primaris",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_210_C_1258_Q1",
"question": "Com es coneixen les molècules d'ARN acabades de sintetitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "posttranscripcional",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_210_C_1258_Q2",
"question": "Quina modificació del nucli han d'experimentar les molècules d'ARN abans de ser exportats al citoplasma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_210_C_1258_Q3",
"question": "Quantes modificacions principals hi ha?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una sèrie de proteïnes",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_210_C_1258_Q4",
"question": "A què s'associa el pre-ARNm dins el nucli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quan ja s'ha acabat la transcripció",
"answer_start": 693
}
],
"id": "P_210_C_1258_Q5",
"question": "Quan s'afegeix la cua de poliadenina 3'?"
}
]
},
{
"context": "L'expressió gènica implica en primer lloc la transcripció, en què es fa servir l'ADN com plantilla per produir ARN. En el cas dels gens que codifiquen proteïnes, l'ARN produït a partir d'aquest procés és ARN missatger (ARNm), que després ha de ser traduït pels ribosomes per formar una proteïna. Com que els ribosomes es troben a l'exterior del nucli, cal exportar l'ARNm.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la transcripció",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_210_C_1260_Q1",
"question": "Què implica en primer lloc l'expressió gènica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ADN",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_210_C_1260_Q2",
"question": "Què es fa servir de plantilla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels ribosomes",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_210_C_1260_Q3",
"question": "Per qui és traduït l'ARN missatger per formar una proteïna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'exterior del nucli",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_210_C_1260_Q4",
"question": "On es troben els ribosomes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "exportar l'ARNm",
"answer_start": 356
}
],
"id": "P_210_C_1260_Q5",
"question": "Què cal fer per arriba als ribosomes?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Triceratop",
"paragraphs": [
{
"context": "El primer espècimen anomenat que avui en dia s'atribueix al triceratop és un parell de banyes del front unides al sostre del crani, trobades a prop de Denver (Colorado) l'estiu de l'any 1887.[23] Aquest espècimen fou enviat a Othniel Charles Marsh, que creia que la formació geològica de la qual provenia datava del Pliocè, i que els ossos pertanyien a un inusual bisó particularment gran que va anomenar Bison alticornis.[23][24] L'any següent Marsh s'adonà que hi havia dinosaures banyuts, i aquell any publicà el gènere Ceratops a partir de restes fragmentàries,[25] però encara creia que B. alticornis era un mamífer del Pliocè. Li va caldre un tercer crani de ceratòpsid molt més complet per canviar el seu punt de vista. L'espècimen, recol·lectat l'any 1888 per John Bell Hatcher de la formació de Lance de Wyoming, fou descrit inicialment com una altra espècie de Ceratops.[26] Després de reflexionar, Marsh canvià les seves idees i li donà el nom genèric de Triceratops, acceptant que Bison alticornis era una altra espècie de Ceratops[27] (que més tard seria afegit a Triceratops[11]). La naturalesa robusta del crani de l'animal va permetre que molts exemplars fossin preservats com a fòssils, permetent estudiar les variacions entre espècies i individus. Per consegüent, les restes del triceratop han estat trobades a la formació Hell Creek dels estats estatunidencs de Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, a la formació de Lance i a la formació Evanston de Wyoming, i a la formació de Laramie de Colorado. També se n'han trobat a la formació de Scollard de la província canadenca d'Alberta i a la formació del Frenchman de Saskatchewan, Canadà.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "prop de Denver",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_508_C_3043_Q1",
"question": "On es va trobar el primer espècimen de triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un inusual bisó particularment gran",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_508_C_3043_Q2",
"question": "A què es creia que pertanyien els ossos Othniel Charles Marsh?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Othniel Charles Marsh",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_508_C_3043_Q3",
"question": "A qui van enviar l'espècimen trobat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La naturalesa robusta del crani de l'animal",
"answer_start": 1095
}
],
"id": "P_508_C_3043_Q5",
"question": "Per què molts exemplars de triceratops van ser preservats com a fòssils?"
}
]
},
{
"context": "En un article presentat a Bristol (Regne Unit), a la conferència de la Societat de Paleontologia dels Vertebrats, John Scannella reclassificà els torosaures com exemplars de triceratop especialment madurs, possiblement d'un únic sexe. Jack Horner, el mentor de Scannella a la Universitat de Montana, remarcà que els cranis dels ceratops es componien d'os metaplàstic. Una característica de l'os metaplàstic és que s'allarga i escurça amb el temps, estenent-se i resorbint-se per crear noves formes. Segons Horner, s'ha observat una gran variació fins i tot en els cranis identificats com pertanyents a triceratops, \"en què els juvenils tenen les banyes orientades cap enrere i els adults cap endavant\". Aproximadament el 50% dels cranis de triceratops subadults tenen dues àrees primes al collar que corresponen a la ubicació dels forats dels cranis de torosaure, cosa que suggereix que els forats es desenvolupaven per compensar el pes que hauria afegit el creixement d'un collar més gran en els exemplars madurs de triceratop.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "John Scannella",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_508_C_3044_Q1",
"question": "Qui va reclassificar els torosaures com exemplars de triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'os metaplàstic",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_508_C_3044_Q2",
"question": "De què va dir que era el crani del ceratops Jack Horner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'allarga i escurça amb el temps",
"answer_start": 414
}
],
"id": "P_508_C_3044_Q3",
"question": "Quina característica té l'os metaplàstic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran variació",
"answer_start": 528
}
],
"id": "P_508_C_3044_Q4",
"question": "Què s'observa en els cranis de triceratops?"
}
]
},
{
"context": "S'ha especulat molt sobre les funcions dels guarniments del cap del triceratop. Les dues teories principals han girat al voltant de l'ús en combat i l'exhibició durant el festeig. Avui en dia es pensa que aquesta segona funció era en realitat la funció primària.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sobre les funcions dels guarniments del cap del triceratop",
"answer_start": 20
}
],
"id": "P_508_C_3045_Q1",
"question": "Sobre què s'ha especulat molt?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_508_C_3045_Q2",
"question": "Quantes teories principals hi ha de la funció dels guarniments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'ús en combat i l'exhibició durant el festeig",
"answer_start": 129
}
],
"id": "P_508_C_3045_Q3",
"question": "Al voltant de què giren les dues teories?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'exhibició durant el festeig",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_508_C_3045_Q4",
"question": "Quina es pensa que era la funció primària avui en dia?"
}
]
},
{
"context": "El torosaure és un gènere de ceratòpsid descrit per primera vegada el 1891 a partir d'un parell de cranis, dos anys després de la identificació del triceratop. El gènere Torosaurus s'assembla a Triceratops quant a l'edat geològica, la distribució, l'anatomia i la mida, i ha estat reconegut com un parent proper seu.[32] Els seus caràcters distintius són un crani allargat i la presència de dues fosses al collar. Recentment, els paleontòlegs que investiguen l'ontogènesi dels dinosaures (el creixement i desenvolupament dels individus al llarg de la seva vida) de la formació de Hell Creek de Montana han presentat proves que ambdós animals formen un únic gènere.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 1891",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_508_C_3046_Q1",
"question": "Quin any es va descriure el torosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'un parell de cranis",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_508_C_3046_Q2",
"question": "A partir de què van descriure el torosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Triceratops",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_508_C_3046_Q3",
"question": "A quin gènere s'assembla el gènere Torosaurus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un parent proper seu",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_508_C_3046_Q4",
"question": "Com ha estat reconegut el gènere Torosaurus respecte al gènere Triceratops?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_508_C_3046_Q5",
"question": "Quantes fosses té al collar el Torosaurus?"
}
]
},
{
"context": "S'estima que un exemplar del triceratop podia arribar a mesurar entre 7,9 i 9 metres de longitud, entre 2,9 i 3 d'alçada,[5][6] i entre 6,1 i 12 tones de pes.[7] El tret més distintiu era el seu llarg crani, dels més llargs de tots els animals terrestres. Podia créixer fins a superar els dos metres de longitud[4] i podia arribar a representar quasi la tercera part de la longitud total de l'animal.[3] Tenia una única banya al musell, situada sobre els narius i un parell de banyes d'aproximadament un metre de llarg, una a sobre de cada ull. A la part posterior del crani tenia un collar ossi relativament curt. La major part dels altres dinosaures amb collar hi tenien fosses grans, mentre que el collar del triceratop era perceptiblement massís, sense fosses.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre 7,9 i 9 metres",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_508_C_3047_Q1",
"question": "Quina longitud podia mesurar un triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu llarg crani",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_508_C_3047_Q2",
"question": "Qui tret era distintiu del triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a superar els dos metres de longitud",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_508_C_3047_Q3",
"question": "Quan podia créixer el crani del triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al musell",
"answer_start": 426
}
],
"id": "P_508_C_3047_Q4",
"question": "On tenia una única banya el triceratop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un metre de llarg",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_508_C_3047_Q5",
"question": "Quina longitud tenien les banyes de sobre els ulls?"
}
]
},
{
"context": "La teoria sobre el seu ús en l'exhibició sexual fou proposada per primera vegada per Davitaixvili l'any 1961 i anà guanyant acceptació des d'aleshores.[17][47][56] Es poden apreciar proves que l'exhibició sexual era important, tant en el festeig com en altres comportaments socials, en el fet que els dinosaures banyuts difereixen marcadament en els seus guarniments, fent cada espècie molt distintiva. Altres criatures modernes que també presenten banyes i guarniments els utilitzen en comportaments similars.[57] Un estudi recent del crani més petit del triceratop, un juvenil constatat, mostra que tenia el collar i les banyes desenvolupades a una edat molt primerenca, precedint el desenvolupament sexual i per tant probablement importants per la comunicació visual i el reconeixement específic en general.[58] Els grans ulls i trets els escurçats, unes característiques típiques dels \"mamífers nounats bufons\", també suggereixen que hi havia cura paternal en els triceratops.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Davitaixvili",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_508_C_3048_Q1",
"question": "Qui va proposar la teoria del seu ús en l'exhibició sexual?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a una edat molt primerenca",
"answer_start": 645
}
],
"id": "P_508_C_3048_Q3",
"question": "A quina edat tenia desenvolupat el collar i les banyes un triceratop juvenil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la comunicació visual i el reconeixement específic en general",
"answer_start": 744
}
],
"id": "P_508_C_3048_Q4",
"question": "Per què sembla que eren importants el collar i les banyes al veure que l'exemplar jove ja les tenia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Experiment de Davisson-Germer",
"paragraphs": [
{
"context": "Al cap de pocs anys del descobriment de la difracció d'electrons, la dualitat ona-partícula també fou demostrada per a àtoms i molècules. Àtoms d'heli i molècules d'hidrogen foren difractats en les superfícies dels plans cristal·logràfics (100) de cristalls de fluorur de liti, LIF, fluorur de sodi, NaF, i clorur de sodi, NaCl, mentre que àtoms d'hidrogen foren difractats en superfícies de LiF. La difracció de neutrons també fou observada uns anys després.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per a àtoms i molècules",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_414_C_2479_Q1",
"question": "Per a què va ser demostrada la dualitat ona-partícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns anys després",
"answer_start": 442
}
],
"id": "P_414_C_2479_Q2",
"question": "Quan fou observada la difracció de neutrons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de LiF",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_414_C_2479_Q3",
"question": "En quines superfícies van difractar àtoms d'hidrogen?"
}
]
},
{
"context": "Per una altra banda l'experiment de Davisson-Germer derivà en la tècnica analítica anomenada difracció d'electrons de baixa energia, la qual s'empra per a l'estudi de les superfícies dels cristalls i dels processos que tenen lloc en elles. Els electrons emprats tenen energies entre els 10 eV i 200 eV, que corresponen a longituds d'ona entre 100 pm i 400 pm. D'aquesta manera és possible estudiar només les superfícies, ja que aquests electrons només són difractats pels àtoms de la superfície, o pels més propers a ella.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "difracció d'electrons de baixa energia",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_414_C_2480_Q1",
"question": "En quina tècnica derivà l'experiment de Davisson-Germer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a l'estudi de les superfícies dels cristalls i dels processos que tenen lloc en elles.",
"answer_start": 149
}
],
"id": "P_414_C_2480_Q2",
"question": "Per a què es fa servir la difracció d'electrons de baixa energia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els 10 eV i 200 eV",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_414_C_2480_Q3",
"question": "Quina energia tenen el electrons emprats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 100 pm i 400 pm",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_414_C_2480_Q4",
"question": "A quines longituds d'ona corresponen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels àtoms de la superfície",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_414_C_2480_Q5",
"question": "Per què són difractats aquests electrons?"
}
]
},
{
"context": "El suggeriment d'Elsässer fou comunicat per Max Born als físics reunits a Oxford en un congrés de la British Association for the Advancement of Science l'estiu del 1926, al qual assistí Clinton J. Davisson.[11][12] Gràcies a aquest congrés, Davisson descobrí la importància i el significat del seu descobriment i el comentà amb Owen W. Richardson, Max Born i James Franck, els quals també li parlaren de la nova mecànica ondulatòria que havia acabat de publicar el físic Erwin Schrödinger.[13][14] Amb aquesta nova informació partí cap a Nova York amb l'objectiu de demostrar la naturalesa corpuscular dels electrons.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la British Association for the Advancement of Science",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_414_C_2481_Q2",
"question": "En quin congrés estaven reunits els físics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la importància i el significat del seu descobriment",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_414_C_2481_Q3",
"question": "Què va descobrir Davisson en el congrés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Erwin Schrödinger",
"answer_start": 471
}
],
"id": "P_414_C_2481_Q4",
"question": "Quin havia publicat una nova mecànica ondulatòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la naturalesa corpuscular dels electrons",
"answer_start": 576
}
],
"id": "P_414_C_2481_Q5",
"question": "Què volia demostrar a Nova York?"
}
]
},
{
"context": "La difracció de raigs X es produeix perquè aquesta radiació electromagnètica té longituds d'ona molt curta, entre 10 nm i 100 pm, comparables a les distàncies interatòmiques als cristalls (en el níquel aquesta és D = 215 p m {\\displaystyle D=215\\;pm} ). En aquest cas es produeix una dispersió d'una manera especular, per reflexió, pels àtoms del cristall, i els diferents raigs difractats interfereixen amb interferències constructives i destructives. Les primeres reforcen la intensitat del feix i les segones l'anul·len.[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "molt curta",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_414_C_2482_Q1",
"question": "Com són les longituds d'ona de la radiació electromagnètica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les distàncies interatòmiques als cristalls",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_414_C_2482_Q2",
"question": "A què són comparables aquestes longitud d'ona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una manera especular",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_414_C_2482_Q3",
"question": "Com es produeix la dispersió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "constructives i destructives",
"answer_start": 431
}
],
"id": "P_414_C_2482_Q4",
"question": "Amb quines interferències interfereixen els diferents raigs difractats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "reforcen la intensitat del feix",
"answer_start": 474
}
],
"id": "P_414_C_2482_Q5",
"question": "Què fan les interferències constructives?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de Sigüenza",
"paragraphs": [
{
"context": "La nau central és del segle xiv i ja és d'estil gòtic, i la rosassa de la façana principal, del xv, està envoltada per diverses motllures en degradació. A més a més, té una sanefa a la part més exterior amb una ornamentació de «puntes de diamant». Ja al segle XV va ser el bisbe i futur cardenal Mendoza el que es va fer càrrec de les obres cobrint les voltes del creuer i reformant les del presbiteri. Al segle xvi l'obra més important va ser la girola que per a la seva realització va caldra demolir una part de la capçalera romànica, i varen desaparèixer les absidioles.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "xiv",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_326_C_1951_Q1",
"question": "De quin segle és la nau central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtic",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_326_C_1951_Q2",
"question": "De quin estil és la nau central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per diverses motllures en degradació",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_326_C_1951_Q3",
"question": "Per què esta envoltada la rosassa de la façana principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mendoza",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_326_C_1951_Q4",
"question": "Qui es va fer càrrec de les obres al segle XV?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la girola",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_326_C_1951_Q5",
"question": "Quina va ser l'obra més important del segle xvi?"
}
]
},
{
"context": "Al centre d'aquest cadirat es troba la cadira episcopal que té el respatller tallat amb dues imatges i l'escut del cardenal Mendoza. La cadira està coberta amb un gran dosser amb un pinacle que està realitzat en el mateix estil. Els escultors tallistes que van treballar en el cadirat del cor estaven sota la direcció de Martín Sánchez; també va participar un veí de Sigüenza anomenat Alfonso González. El 1503 estaven treballant Petit Juan, Francisco Coca i Martín Vandoma. La cadira del bisbe es creu que va ser realitzada pel mestre Rodrigo Alemán que també va treballar al cadirat del cor baix.[34]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la cadira episcopal",
"answer_start": 36
}
],
"id": "P_326_C_1952_Q1",
"question": "Què hi ha al centre del cadirat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tallat amb dues imatges i l'escut del cardenal Mendoza",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_326_C_1952_Q2",
"question": "Com té el respatller la cadira episcopal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un gran dosser",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_326_C_1952_Q3",
"question": "Què cobreix la cadira episcopal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alfonso González",
"answer_start": 385
}
],
"id": "P_326_C_1952_Q4",
"question": "Quin veí de Sigüenza va participar en la realització del cadirat del cor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rodrigo Alemán",
"answer_start": 536
}
],
"id": "P_326_C_1952_Q5",
"question": "Qui es creu que va realitzar la cadira episcopal?"
}
]
},
{
"context": "El nou claustre d'estil gòtic tardà amb decoracions renaixentistes va substituir l'anterior romànic que, en tenir la sostrada de fusta, estava en un estat ruïnós. Va ser un encàrrec pel bisbe Bernardino López de Carvajal (1495-1511) quan ja era cardenal i residia a Roma; va rebre el suport del cardenal Cisneros, antic capellà major de la catedral. Les voltes de les galeries són de creueria sexpartita, amb les claus en policromia que representen els escuts del capítol catedralici i el del bisbe López de Carvajal. A la part est se situa la sala capitular d'estiu, l'antiga capella de Nuestra Señora de la Paz i museu diocesà, que està decorada amb una magnífica col·lecció de tapissos flamencs. També hi ha la capella de Santiago Zabedeo i la llibreria, del segle xvi, amb una portada decorada a l'estil plateresc.[33]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "gòtic tardà",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_326_C_1953_Q1",
"question": "De quin estil era el nou claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un estat ruïnós",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_326_C_1953_Q2",
"question": "Com estava l'antic claustre romànic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bernardino López de Carvajal",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_326_C_1953_Q3",
"question": "Qui va encarregar el nou claustre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de creueria sexpartita",
"answer_start": 381
}
],
"id": "P_326_C_1953_Q4",
"question": "Com són les voltes de les galeries del nou claustre?"
}
]
},
{
"context": "Davant la façana hi ha un atri construït al segle xvi, que era un antic cementiri dels canonges i els seus familiars. Està tancat per una reixa que té dues portes de forja; a la reixa apareix inserit l'escut del bisbe Francisco Delgado y Venegas amb la inscripció de «M. Sanchez em fecit an.1783» i una creu de coronament.[13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un atri",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_326_C_1954_Q1",
"question": "Què hi ha davant la façana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al segle xvi",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_326_C_1954_Q2",
"question": "Quan va ser construït l'atri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un antic cementiri dels canonges i els seus familiars",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_326_C_1954_Q3",
"question": "Què era l'atri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues portes de forja",
"answer_start": 151
}
],
"id": "P_326_C_1954_Q4",
"question": "Què té la reixa que tanca l'atri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del bisbe Francisco Delgado",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_326_C_1954_Q5",
"question": "De qui és l'escut hi ha inserit a la reixa?"
}
]
},
{
"context": "Les portes laterals estan formades amb arcs de mig punt i arquivoltes. La més ben conservada és la del costat de l'evangeli. En aquesta porta es poden veure ornamentacions que fonamentalment són motius vegetals de grans fulles i entrellaçats ovoides. També s'observen bandes escacades que estan sostingudes sobre unes columnes amb capitells també tallats. Sobre ambdues portes es troba un finestral amb un arc de mig punt i unes columnes ben fines que sostenen unes petites arquivoltes llises.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb arcs de mig punt i arquivoltes",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_326_C_1955_Q1",
"question": "Com estan formades les portes laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la del costat de l'evangeli",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_326_C_1955_Q2",
"question": "Quina és la porta lateral més ben conservada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "grans fulles",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_326_C_1955_Q3",
"question": "Quins motius vegetals hi ha a la porta de l'evangeli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tallats",
"answer_start": 347
}
],
"id": "P_326_C_1955_Q4",
"question": "Com són els capitells de la porta de l'evangeli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un finestral",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_326_C_1955_Q5",
"question": "Què hi ha sobre ambdues portes?"
}
]
},
{
"context": "L'escultura de santa Maria és romànica, del segle xii. Es considera que va ser una ofrena del bisbe Bernardo de Agén, i era la imatge que l'acompanyava en les seves reconquestes dels territoris del bisbat. És de fusta de xiprer policromada, i la Mare de Déu porta sobre el genoll esquerre l'infant Jesús i amb la mà dreta sosté una flor de lis. Com al segle xiv la imatge ja estava molt deteriorada va ser reformada i va adquirir un «aire gòtic» i fou xapada en argent. Va ser venerada al primitiu retaule de l'altar major de la catedral, d'on li prové el nom popular de la catedral: Santa María de la Mayor. Quan es va construir el nou retaule per a la capella major, la imatge de la Mare de Déu es va traslladar a l'església de Santa María de los Huertos i l'any 1617 tornà a la catedral per ocupar un lloc al retaule de la capella de l'Anunciació. El 1673, es realitzà el trasllat definitiu a l'altar del rerecor. Durant la Guerra Civil espanyola, la imatge va patir diversos danys que van obligar a iniciar una nova restauració el 1974; es van retirar les xapes de plata que cobria la fusta policromada, deixant-la amb la que sembla que deuria ser la seva aparença original.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "romànica",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_326_C_1956_Q1",
"question": "De quin estil és l'escultura de santa Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del bisbe Bernardo de Agén",
"answer_start": 90
}
],
"id": "P_326_C_1956_Q2",
"question": "De qui va ser ofrena l'escultura de santa Maria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'infant Jesús",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_326_C_1956_Q3",
"question": "Què té l'escultura de santa Maria sobre el genoll esquerre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "argent",
"answer_start": 462
}
],
"id": "P_326_C_1956_Q4",
"question": "De quin material van xapar l'escultura de santa Maria en reformar-la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'església de Santa María de los Huertos",
"answer_start": 714
}
],
"id": "P_326_C_1956_Q5",
"question": "On van traslladar la imatge de la Mare de Déu?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Catedral de Mallorca",
"paragraphs": [
{
"context": "El tercer cos el formen els pinacles, tots de la mateixa altura, situats damunt els contraforts menors o embotits als contraforts majors. El tercer cos el constitueix la part superior dels contraforts majors i comença amb una imposta que corre, a l'alçada del cimal dels pinacles menors, pels costats exteriors dels contraforts. Només hi ha pinacles a les capelles de migjorn mentre que a tramuntana hi ha el pilar dels pinacles només a la primera capella de llevant. A les cares laterals dels contraforts majors hi ha una imposta que surt del peu de l'agulla del pinacle embotit. A partir d'aquesta imposta, tres impostes més divideixen el contrafort en quatre trams, iguals els tres inferiors i més petit el superior. Aquest darrer és limitat per una motllura com les de les altres impostes que, en el primer contrafort de la banda de llevant, separa els dos pinacles que els coronen i que són units per una claraboia de quatre roses. Els altres contraforts de migjorn acaben amb el pilar del pinacle sense agulla, que arriba fins a la rima de la nau central. A la banda de tramuntana és complet el pinacle de l'interior i de l'altre només hi ha el pilar, però, llevat del primer contrafort, cap no té cresteria.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la part superior dels contraforts",
"answer_start": 167
}
],
"id": "P_311_C_1861_Q2",
"question": "Què constitueix el tercer cos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la primera capella de llevant",
"answer_start": 435
}
],
"id": "P_311_C_1861_Q3",
"question": "On és el pilar dels pinacles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del peu de l'agulla del pinacle embotit",
"answer_start": 540
}
],
"id": "P_311_C_1861_Q4",
"question": "D'on surt la imposta de les cares laterals dels contraforts majors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense agulla",
"answer_start": 1003
}
],
"id": "P_311_C_1861_Q5",
"question": "Com és el pilar del pinacle dels altres contraforts de migjorn?"
}
]
},
{
"context": "El primer cor que va tenir el temple va ser una obra del segle XIV de l'artista Arnau Campredon que va quedar pràcticament destrossat en esfondrar-se un arc de la nau central el 1490. El pròxim cor es va finalitzar el 1536 en estil renaixement i on van treballar els mestres francesos Antoine Dubois, Philippe Fillau d'Orleans i l'aragonès Juan de Salas.[22] El cadirat del cor està realitzat en fusta de roure amb els respatllers gravats i consta de cent deu cadires. El 1904 Antoni Gaudí va traslladar i va reorganitzar el cor a tots dos costats del presbiteri en dos nivells i en dues fileres, col·locant al centre la càtedra episcopal i realitzant unes tribunes en alt per als cantors.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Arnau Campredon",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_311_C_1862_Q1",
"question": "De qui va ser obra el primer cor que va tenir el temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1490",
"answer_start": 175
}
],
"id": "P_311_C_1862_Q2",
"question": "Quan es va enfonsar el cor creat per Arnau Campredon al temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1536",
"answer_start": 218
}
],
"id": "P_311_C_1862_Q3",
"question": "Quin any es va finalitzar el pròxim cor del temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "renaixement",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_311_C_1862_Q4",
"question": "De quin estil és el pròxim cor del temple?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Antoni Gaudí",
"answer_start": 477
}
],
"id": "P_311_C_1862_Q5",
"question": "Qui va traslladar i va reorganitzar el cor el 1904?"
}
]
},
{
"context": "Les impostes del segon cos continuen pels contraforts dels absis laterals. Aquestes impostes i les del cos següent, format per la continuació dels contraforts majors, continuen pels contraforts de l'absis de la nau central o capella Reial. L'únic cos sense impostes és la capella de la Trinitat. Les impostes dels absis menors només continuen als quatre contraforts més propers i als següents desapareix la imposta de sota les gàrgoles. Just damunt la darrera imposta dels contraforts de la capella Reial hi ha una gàrgola.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Les impostes del segon cos",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_311_C_1863_Q1",
"question": "Què continua pels contraforts dels absis laterals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels contraforts de l'absis de la nau central",
"answer_start": 177
}
],
"id": "P_311_C_1863_Q2",
"question": "Per on continuen aquestes impostes i les següents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la capella de la Trinitat",
"answer_start": 269
}
],
"id": "P_311_C_1863_Q4",
"question": "Quin és l'únic cos sense impostes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gàrgola",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_311_C_1863_Q5",
"question": "Què hi ha damunt la darrera imposta dels contraforts de la capella Reial?"
}
]
},
{
"context": "Aquest portal antigament anomenat dels Apòstols, està situat a migjorn mirant al mar i ha estat construït en estil gòtic per diferents escultors. La porta està partida per un mainell amb una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, d'obra Pere Morey l'original es conserva al museu diocesà i i substituïda al portal el 1917 per una còpia de Guillem Galmés.[11] El timpà es troba dedicat a l'Eucaristia representada per «l'últim sopar» realitzat per Jean de Valenciennes. La tradició conta que el tema va ser seleccionat pel gran nombre de jueus conversos que habitaven Palma. La idea era, sense exposar cap tema de l'Antic Testament, mostrar un tema cristià com la transformació del pa i el vi. Els apòstols sant Pere i sant Pau que són a tots dos costats del portal són obra de Guillem Sagrera. Té una gran ornamentació amb motius vegetals, geomètrics i animals fantàstics.[20]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dels Apòstols",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_311_C_1864_Q1",
"question": "Com s'anomenava antigament aquest portal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gòtic",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_311_C_1864_Q2",
"question": "En quin estil van construir aquest portal diferents escultors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Mare de Déu amb l'Infant",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_311_C_1864_Q3",
"question": "Quina imatge hi ha al mainell de la porta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Guillem Galmés",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_311_C_1864_Q4",
"question": "Qui va fer la imatge que hi ha al mainell de la porta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jean de Valenciennes",
"answer_start": 447
}
],
"id": "P_311_C_1864_Q5",
"question": "Qui va realitzar l'últim sopar que hi ha a el timpà?"
}
]
},
{
"context": "Sobre l'origen de la construcció de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central, hi ha tres teories. Segons una, que ja ningú no defensa, la catedral així com la coneixem actualment obeeix a un pla inicial. Una altra teoria, que es basa en indicis constructius, afirma que la seu originalment havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan segle xiv es va decidir passar a un pla de tres naus,[9] en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà i al de la seu de Girona. La darrera teoria, també per indicis constructius, parteix del canvi a un pla de tres naus de devers 1330, però totes molt més baixes que les actuals, a l'estil de la seu de Barcelona i amb poca diferència entre la major i les laterals, com a la seu esmentada i a Santa Maria del Mar, i que a mitjan segle XIV es decidí elevar totes les naus i fer la central encara més alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343), com també l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà que tingué com a conseqüència el canvi de pla.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó",
"answer_start": 1136
}
],
"id": "P_311_C_1865_Q4",
"question": "Què va canviar el pla de construcció de la catedral segons la tercera teoria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt més baixes",
"answer_start": 816
}
],
"id": "P_311_C_1865_Q5",
"question": "Com havien de ser les naus de la catedral segons la tercera teoria comparades amb les actuals?"
}
]
},
{
"context": "La façana primitiva també tenia quatre torres, però eren octogonals (com les columnes de l'interior, les torres de Llotja i les de la façana de Sant Nicolau), no tenien agulles, i les centrals seguien l'alineament de les columnes de les naus. Així mateix, acabava horitzontalment, com la de Barcelona fins a 1886, de manera que formava un gran rectangle, dividit per dues impostes paral·leles a terra i a la banda superior de la façana, mentre que ara a l'altura de les naus laterals només té llur alçària. Com a acabament final central d'aquesta façana a l'última reforma de finals del segle xix, es troba un frontó amb un gran relleu circular realitzat per Marc Llinàs que representa l'Assumpció de la Mare de Déu amb el sepulcre buit i un àngel sostenint la seva tapa, envoltada tota l'escena per un grup d'apòstols. Sobre aquest relleu va ser encarregada a l'escultor Lluís Font i Martorell, per al coronament de la façana, la figura exempta de Maria a la seva ascensió als cels, que per la seva altura i a causa de les cornises de la façana és poc visible.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_311_C_1866_Q1",
"question": "Quantes torres tenia la façana primitiva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "octogonals",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_311_C_1866_Q2",
"question": "Com eren les torres de la façana primitiva?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un frontó",
"answer_start": 607
}
],
"id": "P_311_C_1866_Q3",
"question": "Què trobaren com a acabament final central de la façana durant l'última reforma de finals del segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lluís Font i Martorell",
"answer_start": 872
}
],
"id": "P_311_C_1866_Q4",
"question": "De qui és obra la figura exempta de Maria del coronament de la façana?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Simfonia núm. 1 (Martinů)",
"paragraphs": [
{
"context": "El final és de difícil maneig, sobretot rítmicament, amb una energia cinètica pura amb poc descans. El final és un dels més bulliciosos i emocionants dels que es poden trobar en una obra simfònica del segle xx.[1] Només en el moviment final, allegro non troppo, s'entreveu certa esperança, que d'alguna manera prefigura el que serà l'esperit de la Simfonia núm. 4.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "xx",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_252_C_1507_Q2",
"question": "A quin segle pertany l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el moviment final",
"answer_start": 220
}
],
"id": "P_252_C_1507_Q3",
"question": "On s'entreveu certa esperança?"
},
{
"answers": [
{
"text": "allegro non troppo",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_252_C_1507_Q4",
"question": "Com és el moviment final?"
}
]
},
{
"context": "El 12 de gener de 1942, Martinů va deixar França per anar a Lisboa i, finalment, a Nova York el 31 de març.[2] Encara no feia un any que era als Estats Units quan, el 19 de desembre de 1941, va escriure una carta al director rus emigrat Serge Koussevitzky en la qual expressava el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simfònica de Boston per a la següent temporada. En resposta, a principis de 1942 Koussevitzky va encarregar una obra per a gran orquestra en memòria de la mort de la seva muller Natalie.[3] De fet, el director la va voler honorar encarregant un seguit d'obres als músics més rellevants del moment mitjançant la Fundació Koussevitzky. Arran d'aquesta petició, Bartók escriuria el Concert per a orquestra, Stravinski una Oda, Milhaud la segona simfonia i Marc Blitzstein l'òpera Regina.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Lisboa",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_252_C_1510_Q1",
"question": "On va anar Martinů el 12 de gener de 1942?"
},
{
"answers": [
{
"text": "31 de març",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_252_C_1510_Q2",
"question": "Quin dia Martinů va anar a Nova York?"
},
{
"answers": [
{
"text": "França",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_252_C_1510_Q3",
"question": "Quin país va deixar Martinů per anar a Lisboa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Serge Koussevitzky",
"answer_start": 237
}
],
"id": "P_252_C_1510_Q4",
"question": "A qui va escriure Martinů una carta el 19 de desembre de 1941?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simfònica de Boston",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_252_C_1510_Q5",
"question": "Què expressava Martinů en la carta que va escriure a Serge Koussevitzky?"
}
]
},
{
"context": "El tercer moviment comença amb una melodia melancòlica amb els violoncels i contrabaixos; amb la introducció del vent i el batec incessant de notes greus repetides al piano, la tensió augmenta. Igual que amb el segon moviment, un solo queixós (aquest cop del corn anglès) constitueix la base per a una secció mitjana de contrast.[1] En aquest tercer moviment, de caràcter fúnebre, la corda executa una mena d'extens himne que podria ser una dolorosa elegia per l'aniquilació absoluta del poble txecoslovac de Lidice en represàlia per la mort de Reinhard Heydrich, Protector de Bohèmia i Moràvia, assassinat per patriotes txecoslovacs.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "melancòlica",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_252_C_1511_Q1",
"question": "Com és la melodia amb la que comença el tercer moviment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un solo queixós",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_252_C_1511_Q2",
"question": "Què constitueix en el segon moviment la base per a una secció mitjana de contrast?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fúnebre",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_252_C_1511_Q3",
"question": "Quin caràcter té el tercer moviment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "patriotes txecoslovacs",
"answer_start": 611
}
],
"id": "P_252_C_1511_Q4",
"question": "Qui va assassinar a Reinhard Heydrich?"
},
{
"answers": [
{
"text": "extens",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_252_C_1511_Q5",
"question": "Com és l'himne que executa la corda en el tercer moviment?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tapís de la Creació",
"paragraphs": [
{
"context": "12. Vent de l'oest, amb la inscripció \"Cephirus\" —'Vent de l'oest'. 13. Vent del sud, amb la inscripció Auster —'Vent del sud'.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "\"Cephirus\"",
"answer_start": 38
}
],
"id": "P_299_C_1789_Q1",
"question": "Quina inscripció té Vent de l'oest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Vent del sud,",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_299_C_1789_Q2",
"question": "On és la inscripció Auster —'Vent del sud'?"
}
]
},
{
"context": "En aquesta època, les representacions dels dies de la setmana són força escasses, però al Tapís de Girona se'n poden veure dues. A la part inferior esquerra hi ha un cercle amb la llegenda dies soli ('dia del Sol'), en referència al diumenge, simbolitzat com un home —segurament Hèlios— amb corona flamejant i sobre una quadriga amb cavalls de quatre colors, en correspondència amb la tradició romana; el fet de posar-li un globus terraqüi és la manera de cristianitzar la representació d'Hèlios. A l'altre costat del brodat hi ha el text dies lunae ('dia de la Lluna', dilluns), i es veu un carro tirat per dos bous, també com se simbolitzava a l'època romana; tanmateix, aquest quadre és fragmentari i n'ha arribat la representació completa.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "força escasses",
"answer_start": 66
}
],
"id": "P_299_C_1791_Q1",
"question": "Com són en aquesta època les representacions dels dies de la setmana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Tapís de Girona",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_299_C_1791_Q2",
"question": "On es poden veure dues representacions dels dies de la setmana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un cercle amb la llegenda dies soli",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_299_C_1791_Q3",
"question": "Què hi ha a la part inferior del Tapís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al diumenge",
"answer_start": 230
}
],
"id": "P_299_C_1791_Q4",
"question": "A què fa referència la llegenda dies soli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_299_C_1791_Q5",
"question": "Quants colors tenen els cavalls de la quadriga?"
}
]
},
{
"context": "El cicle de la franja inferior procedeix probablement d'un Codex purpureus. Es creu que devia constar de tres tires, però només se'n conserva una part de la primera: Helena parla amb els jueus a Jerusalem, un d'ells cerca la creu i en troba tres. Aquestes escenes les presideix un personatge reial, possiblement Constantí,[22] que porta sobre el cap una corona del tipus kamelaukion d'estil romà d'Orient del segle xi, i, sobre les espatlles, la creu. Un manuscrit de l'època conservat a Vercelli (un antic manuscrit anglès del segle x) explica la història de la creu amb les mateixes escenes.[23] També Iacopo da Varazze, en la seva famosa Llegenda àuria, escrita entre 1263 i 1272, en transmet una versió àmplia que va tenir una enorme difusió en el món medieval.[24]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'un Codex purpureus",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_299_C_1792_Q1",
"question": "D'on procedeix probablement el cicle de la franja inferior?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els jueus",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_299_C_1792_Q2",
"question": "Amb qui parla Helena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jerusalem",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_299_C_1792_Q3",
"question": "On parla Helena amb els jueus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "kamelaukion",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_299_C_1792_Q4",
"question": "De quin tipus és la corona que porta el personatge reial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Un manuscrit de l'època",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_299_C_1792_Q5",
"question": "Què és conserva a Vercelli?"
}
]
},
{
"context": "10. Vent del nord, amb la inscripció \"Septentrio\" —'Vent del nord'. 11. Vent de l'est, amb la inscripció \"Subsolanus\" —'Vent de l'est'.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "\"Septentrio\" —'Vent del nord'",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_299_C_1793_Q1",
"question": "Quina inscripció té Vent del nord?"
}
]
},
{
"context": "El Tapís de la Creació ja devia ser a Girona entre finals del segle xi i començaments del xii. L'any 1097 es creu que va tenir lloc la col·locació del tapís a la catedral; la tela podria haver servit de catifa de luxe amb motiu del concili presidit a Girona, aquest mateix any, pel legat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac. Tot i això, la primera referència documental del tapís és del segle xvi i prové de la visita de l'emperador Carles V a Girona.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1097",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_299_C_1794_Q2",
"question": "Quan es creu que es va col·locar el tapís a la catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la tela",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_299_C_1794_Q3",
"question": "Què podria haver servit de catifa de luxe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel legat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_299_C_1794_Q4",
"question": "Per qui va ser presidit el concili a Girona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segle xvi",
"answer_start": 400
}
],
"id": "P_299_C_1794_Q5",
"question": "De quant és la primera referència documental del tapís?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Solimà I el Magnífic",
"paragraphs": [
{
"context": "A Hurrem se la sol considerar, almenys en part, com a responsable de les intrigues en el nomenament del successor. Encara que era dona de Solimà, no va exercir cap paper públic oficial com moltes de les seves contemporànies europees.[55] Això, però, no va impedir a Hurrem exercir una poderosa influència política. Atès que l'Imperi mancava de mitjans formals per a la designació d'un successor, la successió solia involucrar la mort de prínceps rivals per evitar disturbis civils i revoltes. Per intentar evitar l'execució dels seus fills, Hurrem va utilitzar la seva influència per eliminar aquells que donaven suport l'accés de Mustafà al tron.[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dona de Solimà",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_151_C_901_Q1",
"question": "Qui era Hurrem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poderosa influència política",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_151_C_901_Q2",
"question": "Què va exercir Hurrem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per evitar disturbis civils i revoltes",
"answer_start": 453
}
],
"id": "P_151_C_901_Q3",
"question": "Per què la successió podia implicar la mort d'altres prínceps rivals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aquells que donaven suport l'accés de Mustafà al tron",
"answer_start": 593
}
],
"id": "P_151_C_901_Q4",
"question": "A qui va eliminar Hurrem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels seus fills",
"answer_start": 524
}
],
"id": "P_151_C_901_Q5",
"question": "De qui volia evitar Hurrem l'execució?"
}
]
},
{
"context": "Solimà va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'Oceà Índic, en un intent d'eliminar-los i restablir el comerç amb l'Índia. Els otomans van aconseguir conquerir Aden (a l'actual Iemen) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals Pakistan i l'Índia.[26] Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el setge de Diu, fet que els va portar a retirar-se de nou a Aden, ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria.[26][27] Des d'aquesta fortificació, Süleyman Paixà va aconseguir prendre el control de tot el territori del Iemen, conquerint també la ciutat de Sanà.[26] No obstant això una revolta d'Aden en connivència amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a la seva reconquesta el 1548 per part de Piri Reis. Finalment el mateix Piri Reis va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oceà Índic, aconseguint la captura de la ciutat de Muscat el 1552. Solimà va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'Índia i mantenir un important nivell de comerç amb l'Imperi Mogol al llarg del segle xvi.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "100",
"answer_start": 553
}
],
"id": "P_151_C_902_Q5",
"question": "Amb quantes peces d'artilleria van fortificar Aden?"
}
]
},
{
"context": "Així, en les lluites del poder aparentment instigades per Hurrem,[51] Solimà havia fet assassinar Ibrahim i el va reemplaçar per un gendre que comptava amb la seva simpatia, Rustem Paixà. El 1552, quan va iniciar-se la campanya a Pèrsia i Rustem va ser nomenat comandant en cap de l'expedició, s'iniciaren les intrigues contra Mustafà. Rustem va enviar un dels homes de més confiança de Solimà a enviar-li el missatge que, atès que no estava al capdavant de l'exèrcit, els soldats pensaven que havia arribat el moment de posar un jove príncep al tron. Al mateix temps, va difondre el rumor que Mustafà s'havia demostrat receptiu a la idea.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ibrahim",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_151_C_903_Q1",
"question": "A qui va fer assassinar Solimà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1552",
"answer_start": 191
}
],
"id": "P_151_C_903_Q2",
"question": "Quan és va iniciar la campanya a Pèrsia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lluites del poder",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_151_C_903_Q3",
"question": "Què instigava suposadament Hurrem?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rustem Paixà",
"answer_start": 174
}
],
"id": "P_151_C_903_Q4",
"question": "Com es deia el gendre que comptava amb l'aprovació de Solimà?"
}
]
},
{
"context": "Després de l'enfonsament del Regne d'Hongria va aflorar una lluita de poder. Alguns nobles hongaresos van proposar que Ferran I d'Habsburg (1503-64), governador de la veïna Àustria i unit a la família de Lluís II per llaços de sang, fos el rei d'Hongria, citant acords previs que determinaven que els Habsburg ocuparien el tron hongarès si Lluís moria sense hereus.[13] Tanmateix, altres nobles preferien al noble Joan Szapolya, que comptava amb el suport de Solimà, i que no va ser reconegut per les potències europees cristianes. Es va desencadenar un conflicte a tres bandes quan Ferran I va tractar d'imposar el seu domini sobre tot el territori d'Hongria que va poder ocupar, i els fets conduïren en la divisió del regne el 1541. Solimà reclamà la major part de la moderna Hongria[14], coneguda com la gran plana Hongaresa i després d'eliminar l'amenaça de Stephen Maylad, col·locà la família Szapolya en el govern de Transsilvània, que convertí en vassalla del seu imperi. Ferran va reclamar l'Hongria Reial, que incloïa les actuals Eslovàquia, Croàcia Occidental i els territoris adjacents, fixant temporalment la frontera entre els Habsburg i els otomans.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Ferran I d'Habsburg",
"answer_start": 119
}
],
"id": "P_151_C_904_Q1",
"question": "Qui era el governador d'Àustria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sense hereus",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_151_C_904_Q3",
"question": "Com havia de morir Lluís perquè els Habsburg ocuparen el tro hongarès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1541",
"answer_start": 729
}
],
"id": "P_151_C_904_Q4",
"question": "Quan es va dividir el regne?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les actuals Eslovàquia, Croàcia Occidental i els territoris adjacents",
"answer_start": 1027
}
],
"id": "P_151_C_904_Q5",
"question": "Què incloïa l'Hongria Reial?"
}
]
},
{
"context": "Solimà també va ser conegut per sustentar una sèrie de desenvolupaments arquitectònics monumentals en el seu imperi. Va intentar transformar Istanbul en el centre de la civilització islàmica amb una sèrie de projectes que incloïen ponts, mesquites, palaus i diferents edificis amb finalitats socials i de caritat. La major part van ser construïts pel principal arquitecte del sultà, Mimar Sinan, amb el qual l'arquitectura otomana va assolir el seu zenit. Sinan va ser el responsable de més de tres-cents monuments repartits per tot l'imperi, que inclouen les seves dues obres mestres, la mesquita de Solimà i la mesquita de Selim, aquesta darrera construïda a Edirne durant el regnat del fill de Solimà, Selim II. Solimà també va restaurar la Cúpula de la Roca a Jerusalem i els murs de la ciutat de Jerusalem, que actualment encara limiten la Ciutat Vella. També va renovar la Kaaba de la Meca i va construir un gran complex arquitectònic a Damasc.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Istanbul",
"answer_start": 141
}
],
"id": "P_151_C_905_Q1",
"question": "Quina ciutat pretenia Solimà que fos el centre de la civilització islàmica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "socials i de caritat",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_151_C_905_Q2",
"question": "Quina finalitat tenien els projectes que Solimà volia desenvolupar a Istanbul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "principal arquitecte del sultà",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_151_C_905_Q3",
"question": "Qui era Mimar Sinan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més de tres-cents",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_151_C_905_Q4",
"question": "Quants monuments va fer Sinan a l'imperi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Ciutat Vella",
"answer_start": 842
}
],
"id": "P_151_C_905_Q5",
"question": "Què limiten els murs de la ciutat de Jerusalem?"
}
]
},
{
"context": "La seva tasca administrativa és equiparable a les seves victòries militars. Com a estadista, reorganitzà l'administració promulgant un nou codi legislatiu amb un sistema impositiu més just i modern, reduint les penes d'alguns delictes menors i castigant alguns oficials corruptes. Va tenir també una especial atenció a les minories cristianes i jueves que vivien a l'Imperi i va incrementar notablement el nombre de centres educatius. Va ser reconegut per envoltar-se d'excel·lents col·laboradors, els quals solia elegir pels seus mèrits, sense tenir en compte el seu estatus o rang social. Entre aquests destaquen els polítics Pargali Ibrahim Paixà i Damat Rüstem Paixà, l'arquitecte i urbanista Sinan i o el poeta Baki.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "oficials corruptes",
"answer_start": 261
}
],
"id": "P_151_C_906_Q1",
"question": "A qui castigava el nou codi legislatiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les penes d'alguns delictes menors",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_151_C_906_Q2",
"question": "Què va reduir el nou codi legislatiu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cristianes i jueves",
"answer_start": 332
}
],
"id": "P_151_C_906_Q3",
"question": "Quines minories vivien a l'Imperi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels seus mèrits",
"answer_start": 521
}
],
"id": "P_151_C_906_Q4",
"question": "Com elegia els seus col·laboradors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Imperi",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_151_C_906_Q5",
"question": "On vivien les minories cristianes i jueves?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Anaclet",
"paragraphs": [
{
"context": "Les teories sobre quin dels dos noms va utilitzar o el perquè del seu ús i significat són diverses, però Gurugé creu que l'ús de Clet per fer desaparèixer la connotació d'antic esclau no és plausible, car en aquella època no era un gran estigma social. Un segon cas seria que Clet fos el seu nom original i en esdevenir bisbe de Roma l'allargués a Anaclet per donar-li el sentit d'irreprensible; això ocorreria durant el seu episcopat, però també podria haver estat atribuït després pels historiadors de l'Església antics, almenys abans de c.175, quan Ireneu de Lió li dóna aquest nom a la seva obra.[8] Alguns han relacionat el significat d'aquest nom amb l'afirmació de sant Pau l'Epístola a Titus, a la Bíblia, dient «[...] que cada un sigui irreprensible, marit d'una sola muller, que tingui els fills creients, no titllats de llibertinatge ni insubmisos. Perquè cal que el bisbe sigui irreprensible, com a administrador de Déu; que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a negocis bruts [...].»[10][11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per fer desaparèixer la connotació d'antic esclau",
"answer_start": 134
}
],
"id": "P_407_C_2437_Q1",
"question": "Per què deien que havia fet servir el nom de Clet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en esdevenir bisbe de Roma",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_407_C_2437_Q2",
"question": "Quan hauria canviat el nom de Clet per Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "historiadors de l'Església antics",
"answer_start": 488
}
],
"id": "P_407_C_2437_Q3",
"question": "Qui li podia haver atribuït el nom d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ireneu de Lió",
"answer_start": 552
}
],
"id": "P_407_C_2437_Q4",
"question": "Qui li donà el nom d'Anaclet a la seva obra?"
}
]
},
{
"context": "És difícil construir una biografia amb les escasses i dubtoses dades i la duplicitat entre Anaclet/Clet. El seu origen és difícil de discernir. Segons Francesco Scorza, la falta de més notícies històriques sobre ambdós demostra que es remunten a un únic personatge. Si se segueix el Liber Pontificalis, aquest diu que Clet era el tercer bisbe i era d'origen romà, del districte vicus Patricius, fill d'Emilià, mentre que Anaclet era el cinquè i era d'origen grec, fill d’un atenès anomenat Antíoc.[2][3] L'Annuario Pontificio segueix la primera versió i el fa romà.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb les escasses i dubtoses dades",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_407_C_2438_Q1",
"question": "Amb què no es pot construir una bibliografia d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre Anaclet/Clet",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_407_C_2438_Q2",
"question": "Quina duplicitat no ajuda a l'hora de construir una bibliografia d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El seu origen",
"answer_start": 105
}
],
"id": "P_407_C_2438_Q3",
"question": "Què es difícil de discernir d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la falta de més notícies històriques sobre ambdós",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_407_C_2438_Q4",
"question": "Per què Francesco Scorza dedueix que es tracta d'un únic personatge?"
}
]
},
{
"context": "La tradició cristiana el fa màrtir. Es discuteix si realment va patir persecució, durant el regnat de Domicià o el de Trajà, o bé que hagués mort en pau.[4] La data de la seva mort no és exacta, i s’acostuma a citar entre els anys 90 i 91.[6] Tanmateix, malgrat la duplicitat en el Liber Pontificalis, aquesta obra esmenta en ambdós casos que Anaclet/Clet va ser enterrat al turó Vaticà, al costat de sant Pere, un el dia 26 d'abril i l'altre el 13 de juliol.[2][3] No obstant això, a causa de la duplicitat, al llarg del temps van aparèixer dos sants màrtirs en els diferents martirologis. El Martirologium Hieronymianum introdueix ambdós bisbes en diferents dates, el 23 i el 31 de desembre. El de Beda, de finals del segle viii, fa una correcció de l'anterior i estableix a Clet el 26 d'abril. El Martyrologium Floro estableix la festivitat d'Anaclet, seguit del Martyrologium Adonis, però que també introdueix la de Clet el 13 de juliol. Caesar Baronius també inclou ambdues dates.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La tradició cristiana",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_407_C_2439_Q1",
"question": "Qui va fer màrtir a Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Domicià o el de Trajà",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_407_C_2439_Q2",
"question": "En quin regnat hauria patit persecució Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "90 i 91",
"answer_start": 231
}
],
"id": "P_407_C_2439_Q3",
"question": "Entre quins anys es cita la mort d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al turó Vaticà",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_407_C_2439_Q4",
"question": "On va ser enterrat Anaclet segons el Liber Pontificalis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de sant Pere",
"answer_start": 398
}
],
"id": "P_407_C_2439_Q5",
"question": "Al costat de qui va ser enterrat Anaclet segons el Liber Pontificalis?"
}
]
},
{
"context": "En termes més generals, segons A. Hauck, Anaclet hauria sigut un prevere romà de finals del segle I, probablement consagrat per sant Pere, com en el cas del seu predecessor, Lli.[4] Philip Schaff opina que Anaclet, i també Lli i Climent I, va ser present en l'administració de l'Església per part de Pere i Pau, bé com assistent o en el govern d'algun sector o congregació, car l'Església no era encara una estructura centralitzada. Segons l'opinió de Richard Lipsius Anaclet era un prevere.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un prevere romà",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_407_C_2440_Q1",
"question": "Qui hauria sigut Anaclet segons A. Hauck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sant Pere",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_407_C_2440_Q2",
"question": "Qui hauria consagrat Anaclet segons A. Hauck?"
},
{
"answers": [
{
"text": "assistent o en el govern d'algun sector o congregació",
"answer_start": 319
}
],
"id": "P_407_C_2440_Q4",
"question": "Què podria haver fet Anaclet en l'administració de l'Església per part de Pere i Pa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una estructura centralitzada",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_407_C_2440_Q5",
"question": "Què no era l'església en l'època d'Anaclet?"
}
]
},
{
"context": "Les seves disposicions apareixen explicades generalment en el Liber Pontificalis. No obstant això, s'han considerat falses, i probablement són fruit de la intenció de l'autor del catàleg de mostrar que aquest bisbe va estar seguint les disposicions de sant Pere, associat al govern de l'església encara en vida de l'apòstol. Per exemple, s'esmenta l'establiment de les parròquies i el nomenament de 25 sacerdots es relaciona amb el mateix nombre de títols existents a Roma a finals del segle v, resultant una forma de justificar la seva existència. D'altra banda, a qui el Liber anomena Anaclet li atribueix la construcció i adornament d'un lloc d'oració i memòria a Pere i un lloc d'enterrament per als bisbes romans al costat d'on estava enterrat l'apòstol.[5][2][3][12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el Liber Pontificalis",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_407_C_2441_Q1",
"question": "On apareixen explicades les disposicions d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "falses",
"answer_start": 116
}
],
"id": "P_407_C_2441_Q2",
"question": "Com ha estat considerades les disposicions d'Anaclet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "25",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_407_C_2441_Q3",
"question": "Quants sacerdots va nomenar Anaclet segons el Liber Pontificalis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "25",
"answer_start": 399
}
],
"id": "P_407_C_2441_Q4",
"question": "Quants sacerdots hi havia a Roma a finals del segle v?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un lloc d'enterrament",
"answer_start": 674
}
],
"id": "P_407_C_2441_Q5",
"question": "Quina construcció li atribueixen a Anaclet per als bisbes romans?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retrat d'una noia jove",
"paragraphs": [
{
"context": "Christus va marcar la noia d'una forma gairebé arquitectònica, rígida i a la vegada equilibrada. La model s'emmarca en un estret espai triangular horitzontal. La paret de darrere és majoritàriament plana, encara que la imatge està dividida per un angle recte que uneix el triangle invertit format pel seu vestit i la descripció lineal horitzontal del seu coll, cara i pentinat. El fons marca una innovació essencial en els retrats: la noia està col·locada contra una paret paral·lela que es defineix tant pel seu material (la meitat baixa és un arrambador de fusta) com per l'ombra de la noia que marca la distància que la separa. La model posa en un interior recognoscible que podria ser el de la seva pròpia casa.[2] Està il·luminada des de l'esquerra i projecta una ombra curvilínia contra la paret de la dreta que actua com a contrapunt al contorn del seu pòmul i cabell.[1] La corba de la barballera del seu barret està replicada i continuada per la corba del seu coll i espatlla. Aquest estil de barret sembla una evolució de l'hennin truncat, també de moda a Borgonya. La cinta negra que va sota la barbeta molt rarament es troba en altres imatges del període, i ha estat interpretat com un estil copiat dels masculins barrets chaperon, que tenien forma de cornette.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "d'una forma gairebé arquitectònica",
"answer_start": 27
}
],
"id": "P_520_C_3116_Q1",
"question": "De quina forma Christus va marcar la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "triangular horitzontal",
"answer_start": 135
}
],
"id": "P_520_C_3116_Q2",
"question": "Com es l'espai que emmarca la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ombra de la noia",
"answer_start": 574
}
],
"id": "P_520_C_3116_Q3",
"question": "Què marca la distancia que separa la noia de la paret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva pròpia casa",
"answer_start": 695
}
],
"id": "P_520_C_3116_Q4",
"question": "Què podria ser l'interior on es va fer el retrat de la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de l'esquerra",
"answer_start": 736
}
],
"id": "P_520_C_3116_Q5",
"question": "Des d'on està il·luminada la noia?"
}
]
},
{
"context": "El Retrat d'una noia jove és una pintura a l'oli. Vasari va atribuir el descobriment d'aquesta tècnica a Jan van Eyck, tot i que posteriorment va quedar demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja s'utilitzava en obres pictòriques del segle xiii. El que sí que és destacable és el fet que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una gran perfecció, emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Jan van Eyck",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_520_C_3118_Q1",
"question": "A qui va atribuir Vasari el descobriment de la tècnica de pintura a l'oli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'ol",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_520_C_3118_Q2",
"question": "Amb quina tècnica està pintat el Retrat d'una noia jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segle xiii",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_520_C_3118_Q3",
"question": "En quin segle ja s'utilitzava la pintura a l'oli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un procediment d'una gran perfecció",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_520_C_3118_Q4",
"question": "En què va transformar Van Eyck la tècnica de la pintura a l'oli?"
}
]
},
{
"context": "Christus presenta la noia vestida amb exquisides robes i joies amb una elegància personal inusual. Amb el seu focus centrat en el cap i el detall de la seva expressió visual, el treball examina la relació entre artista, model, patró i espectador. Christus la descriu mirant fora de la tela de manera obliqua, però conscient de si mateixa amb una conducta que alguns crítics i historiadors troben desconcertant.[1] El crític Joel Upton la descrivia com \"una perla polida, gairebé opalescent, sobre un coixí de vellut negre.\"",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "vestida amb exquisides robes i joies",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_520_C_3119_Q1",
"question": "Com ens presenta la noia Christus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una elegància personal",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_520_C_3119_Q2",
"question": "Què trobem inusual en la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el cap",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_520_C_3119_Q3",
"question": "On està centra el focus en la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fora de la tela",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_520_C_3119_Q4",
"question": "Cap on mira la noia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "desconcertant",
"answer_start": 396
}
],
"id": "P_520_C_3119_Q5",
"question": "Com troben alguns crítics l'actitud de la noia?"
}
]
},
{
"context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta època existeix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, aquest afavorit per l'excel·lent situació estratègica de la regió: per Flandes hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord —Anglaterra i països nòrdics— i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, eren per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades (és el que s'anomena la «pintura de devoció»). Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a Flandes",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_520_C_3120_Q1",
"question": "On va ser pintada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant el segle XV",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_520_C_3120_Q2",
"question": "Quan va ser pintada l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de luxe",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_520_C_3120_Q3",
"question": "En quins productes tèxtils esta basada l'economia d'aquesta època a Flandes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'excel·lent situació estratègica de la regió",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_520_C_3120_Q4",
"question": "Què afavoreix el comerç a Flandes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el luxe i l'art",
"answer_start": 487
}
],
"id": "P_520_C_3120_Q5",
"question": "Què li agradava a la burgesia flamenca?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Urbanisme de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "A mitjans de segle es va produir un fet transcendental que va canviar per complet la fisonomia de la ciutat, l'enderrocament de les muralles. Durant els segles xviii i xix la població va anar creixent constantment (de 34 000 habitants a començaments del segle xviii a 160 000 a mitjans del xix), fet que va comportar un augment de la densitat poblacional alarmant (850 habitants per hectàrea), posant en risc la salubritat de la ciutadania. No obstant això, a causa de la seva condició de plaça forta, el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles. Va començar llavors un fort clam popular, liderat per Pere Felip Monlau, qui el 1841 va publicar la memòria Abajo las murallas, en la qual defensava la seva destrucció per evitar malalties i epidèmies. Per fi, el 1854 es va donar el permís per al seu enderrocament, amb el qual es va donar la via de sortida per a l'expansió territorial de la ciutat.[99]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un augment de la densitat poblacional alarmant",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_310_C_1855_Q2",
"question": "Què va comportar el creixement constant de la població a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la salubritat de la ciutadania",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_310_C_1855_Q3",
"question": "Què posava en risc l'augment de la densitat poblacional a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de la seva condició de plaça forta",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_310_C_1855_Q4",
"question": "Per què el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Felip Monlau",
"answer_start": 619
}
],
"id": "P_310_C_1855_Q5",
"question": "Qui va liderar el clam popular a favor de l'enderrocament de les muralles a la ciutat?"
}
]
},
{
"context": "Els últims anys del segle van estar marcats per la cerca d'un urbanisme més sostenible i basat en criteris ecològics. Aquesta nova conscienciació es va plasmar en la cerca d'uns espais públics adaptats a l'entorn i projectats per als veïns, amb especial èmfasi en els equipaments i serveis comunitaris. Aquests criteris es van definir especialment en el Fòrum Cívic Barcelona Sostenible, celebrat el 1998.[235] Una de les principals realitzacions durant aquests anys en ares de la sostenibilitat ha estat l'aposta per la bicicleta com a mitjà de transport més ecològic: el 1993 es va instal·lar el primer carril bici a l'avinguda Diagonal, en un tram de 3 km;[236] des de llavors no ha parat d'augmentar l'espai destinat a bicicletes, l'ús de les quals ha estat afavorit igualment per la creació el 2007 d'una empresa municipal de lloguer de bicicletes (Bicing), amb diversos punts de parada per tota la ciutat.[237]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en criteris ecològics",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_310_C_1856_Q1",
"question": "En què es basa la cerca d'un urbanisme més sostenible a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adaptats a l'entorn",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_310_C_1856_Q2",
"question": "Com són els espais públics d'aquest urbanisme sostenible a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el Fòrum Cívic Barcelona Sostenible",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_310_C_1856_Q3",
"question": "On es van definir els criteris d'urbanisme sostenible per a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la bicicleta",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_310_C_1856_Q4",
"question": "Per quin mitja de transport s'ha apostat per fer la ciutat més sostenible?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'avinguda Diagonal",
"answer_start": 617
}
],
"id": "P_310_C_1856_Q5",
"question": "On es va instal·lar el primer carril bici a la ciutat?"
}
]
},
{
"context": "El projecte de Cerdà era bastant innovador per a l'època, sobretot pel que fa a la delimitació d'espais verds i zones de serveis, atenent tant als aspectes funcionals com als lúdics i assistencials. Els edificis havien de tenir una altura de 16 metres (planta baixa i quatre pisos), i una profunditat de 10 a 20 metres. La distribució de l'Eixample seria de sectors de 20 x 20 illes, dividits en districtes de 10 x 10 i barris de 5 x 5. Cada barri tindria una església, un centre cívic, una escola, una guarderia, un asil i altres centres assistencials, mentre que cada districte tindria un mercat i, cada sector, un parc. També comptava amb instal·lacions industrials i administratives, i en l'extraradi situava un escorxador, un cementiri i tres hospitals. No obstant això, la majoria d'aquestes disposicions no van arribar a realitzar-se, a causa de l'oposició de l'Ajuntament, molest per la imposició del pla de Cerdà enfront del de Rovira que havia aprovat en el concurs, i degut també a l'especulació immobiliària, que va portar a construir les illes per tots els seus costats i no solament pels dos previstos per Cerdà.[103]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "bastant innovador per a l'època",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_310_C_1857_Q1",
"question": "Com era el projecte de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "16 metres",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_310_C_1857_Q2",
"question": "Quina altura havien de tenir els edificis en el projecte de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 5 x 5",
"answer_start": 427
}
],
"id": "P_310_C_1857_Q3",
"question": "De quantes illes eren els barris en el projecte de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mercat",
"answer_start": 588
}
],
"id": "P_310_C_1857_Q4",
"question": "Què tenia cada districte en el projecte de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'especulació immobiliària",
"answer_start": 993
}
],
"id": "P_310_C_1857_Q5",
"question": "Què va portar a variar el projecte de Cerdà i construir les illes per tots els costats?"
}
]
},
{
"context": "El 1842 es va donar inici a un dels més clars factors de modernitat derivats dels nous avenços científics, la il·luminació de gas. Els primers carrers il·luminats van ser la Rambla, el carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume, concretament amb gas produït per destil·lació seca de l'hulla (gas ciutat). Aquest any es va crear la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, rebatejada el 1912 com Catalana de Gas i Electricitat. El 1856 es va aconseguir aplicar el gas a cuines i escalfadors domèstics.[89]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1842",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_310_C_1858_Q1",
"question": "Quin any es va iniciar la il·luminació de gas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un dels més clars factors de modernitat",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_310_C_1858_Q2",
"question": "Com va ser considerada la il·luminació de gas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Jaume",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_310_C_1858_Q3",
"question": "Quina va ser la primera plaça il·luminada amb gas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per destil·lació seca de l'hulla",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_310_C_1858_Q4",
"question": "Com s'obtenia el gas per il·luminada els carrers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1842",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_310_C_1858_Q5",
"question": "Quin any es va crear la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas?"
}
]
},
{
"context": "Durant aquest període es van millorar nombrosos trams viaris de la ciutat, amb avingudes amples i freqüentment enjardinades pensades principalment per al trànsit per als vianants. Alguns exemples serien: l'avinguda de Gaudí, l'avinguda de Josep Tarradellas, el carrer Tarragona, l'enllaç de les Rambles antigues amb la rambla de Catalunya, el passeig de Lluís Companys, l'avinguda de la Reina Maria Cristina, la Via Júlia i la rambla de Prim. També es van obrir i es van reformar nombroses places, en molts casos també enjardinades, com les de Salvador Allende, Baixa de Sant Pere, Sant Agustí Vell, la Mercè, Sóller i Robacols.[216]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "avingudes amples i freqüentment enjardinades",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_310_C_1859_Q1",
"question": "Com es van millorar molts trams viaris de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per als vianants",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_310_C_1859_Q2",
"question": "Per a qui estaven pensades les avingudes enjardinades de la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "places",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_310_C_1859_Q3",
"question": "Què es va reformar i obrir també a la ciutat?"
}
]
},
{
"context": "En aquest període Barcelona va passar a formar part de la Monarquia Hispànica, sorgida de la unió de les corones de Castella i Aragó. Va ser una època d'alternança entre períodes de prosperitat i de crisis econòmiques, especialment per les epidèmies de pesta al segle xvi i per conflictes socials i bèl·lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió entre els segles xvii i xviii, encara que en aquest últim segle repuntà l'economia gràcies a l'obertura del comerç amb Amèrica i a l'inici de la indústria tèxtil. La ciutat seguia encotillada en les seves muralles —l'única ampliació va ser a la platja, el barri de la Barceloneta—, malgrat que al final del període tenia gairebé 100 000 habitants.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de la Monarquia Hispànica",
"answer_start": 52
}
],
"id": "P_310_C_1860_Q1",
"question": "De què va passar a formar part en aquest període Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la unió de les corones de Castella i Aragó",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_310_C_1860_Q2",
"question": "Com va sorgir la Monarquia Hispànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "períodes de prosperitat i de crisis econòmiques",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_310_C_1860_Q3",
"question": "Què va alternar en aquesta època a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al segle xvi",
"answer_start": 259
}
],
"id": "P_310_C_1860_Q4",
"question": "Quan va ser l'epidèmia de la pesta a Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'obertura del comerç amb Amèrica",
"answer_start": 454
}
],
"id": "P_310_C_1860_Q5",
"question": "Què va fer repuntar l'economia a Barcelona en aquesta època?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Casa Milà",
"paragraphs": [
{
"context": "L'any 1975 Michelangelo Antonioni va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel·lícula El reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider. Posteriorment s'hi han rodat Les últimes tardes amb Teresa, de Gonzalo Herralde (1983), Gaudí, de Manuel Huerga (1988), Els mars del sud, de Manuel Esteban (1992).[8] El 2001 també es van filmar algunes escenes de la pel·lícula Gaudi Afternoon, una comèdia de Susan Seidelman.[22] Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel·lícula \"de culte\" suïssa L'Inconnu de Shandigor dirigida Jean-Louis Roy el 1967.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1975",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_190_C_1135_Q1",
"question": "Quin any es va fer servir La pedrera com a escenari d'una pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El reporter",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_190_C_1135_Q2",
"question": "De quina pel·lícula va servir d'escenari La Pedrera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Michelangelo Antonioni",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_190_C_1135_Q3",
"question": "Qui va utilitzar La Pedrera com a escenari d'El reporter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "comèdia",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_190_C_1135_Q4",
"question": "A quin gènere pertany la pel·lícula Gaudi Afternoon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2001",
"answer_start": 311
}
],
"id": "P_190_C_1135_Q5",
"question": "Quan es van filmar algunes escenes de Gaudi Afternoon?"
}
]
},
{
"context": "Els patis, estructuralment, són una peça clau, ja que sostenen les càrregues de les façanes interiors. El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el·líptic les bigues i jàsseres adopten una solució constructiva tradicional, però al cilíndric, Gaudí va aplicar una solució enginyosa en fer servir dues jàsseres cilíndriques i concèntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una bicicleta, van des d'un punt de la jàssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jàssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensió i compressió simultàniament. D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de diàmetre amb una peça de màxima bellesa i considerada «l'ànima de l'edifici» amb una clara semblança amb les criptes gòtiques.[26] La peça central va ser construïda en unes drassanes i Josep Maria Carandell l'assimila a la roda del timó, interpretant la intenció de Gaudí de representar el timó del vaixell de la vida.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les càrregues de les façanes interiors",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_190_C_1136_Q1",
"question": "Què sostenen els patis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre uns pilars de ferro colat",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_190_C_1136_Q2",
"question": "Com es sosté el sòl dels patis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de clau de volta",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_190_C_1136_Q3",
"question": "Quina funció fa la jàssera central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dotze",
"answer_start": 668
}
],
"id": "P_190_C_1136_Q4",
"question": "Quants metres de diàmetre té l'estructura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en unes drassanes",
"answer_start": 849
}
],
"id": "P_190_C_1136_Q5",
"question": "On va ser construïda la peça central?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha qui assegura que la disposició interior de la Pedrera procedeix dels estudis que Gaudí va fer de les fortaleses medievals. Una imatge que es reforça al terrat per la similitud de les xemeneies i els «sentinelles» amb gran elm a les sortides de les escales.[33] L'estructura de forja de les portes d'accés al vestíbul fuig de seguir qualsevol simetria, línia recta o esquema repetitiu. Ben al contrari, la seva visió evoca les bombolles de sabó que es formen entre les mans o les estructures cel·lulars vegetals.[29]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de forja",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_190_C_1137_Q1",
"question": "Com és l'estructura de les portes d'accés al vestíbul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de seguir qualsevol simetria, línia recta o esquema repetitiu",
"answer_start": 328
}
],
"id": "P_190_C_1137_Q2",
"question": "De què fuig l'estructura de forja de les portes d'accés al vestíbul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les bombolles de sabó",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_190_C_1137_Q3",
"question": "Què evoca la visió de l'estructura de forja?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre les mans o les estructures cel·lulars vegetals",
"answer_start": 464
}
],
"id": "P_190_C_1137_Q4",
"question": "On es formen les bombolles de sabó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les fortaleses medievals",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_190_C_1137_Q5",
"question": "Què va estudiar Gaudí?"
}
]
},
{
"context": "Al pis dels Milà, el principal, va instal·lar el seu habitatge particular en Joan Comorera, secretari general del partit i conseller d'Economia de la Generalitat durant bona part de la guerra. L'any 1937, Comorera va patir un atemptat sense conseqüències a la porta de la Pedrera i es va construir un refugi al soterrani per a protegir-se dels bombardeigs. Quan varen entrar les tropes franquistes a la ciutat, els Comorera varen haver de fugir i els Milà varen retornar a casa seva.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "secretari general del partit i conseller d'Economia de la Generalitat",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_190_C_1138_Q1",
"question": "Qui era Joan Comorera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1937",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_190_C_1138_Q2",
"question": "Quan va patir Joan Comorera un atemptat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la porta de la Pedrera",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_190_C_1138_Q3",
"question": "On va patir Joan Comorera l'atempat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un refugi al soterrani",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_190_C_1138_Q4",
"question": "Què es va construir per a protegir-se dels bombardeigs?"
}
]
},
{
"context": "De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància. Se'n va perdre la pista fins que uns anys més tard uns nord-americans varen fer donació d'una d'elles al MoMa, on està exposada.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "algunes reixes dels locals de la planta baixa",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_190_C_1139_Q1",
"question": "Què ha desaparegut de la façana principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la sastreria Mosella",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_190_C_1139_Q2",
"question": "Quina va ser la primera botiga de la Pedrera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1928",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_190_C_1139_Q3",
"question": "Quin any es van eliminar les reixes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns nord-americans",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_190_C_1139_Q4",
"question": "Qui va fer la donació al MoMa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al MoMa",
"answer_start": 437
}
],
"id": "P_190_C_1139_Q5",
"question": "On està exposada una de les reixes?"
}
]
},
{
"context": "A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estança diàfana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parabòlics de diferents alçàries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicació dels patis interiors fa que els arcs s'elevin més quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.[30][16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A les golfes",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_190_C_1140_Q1",
"question": "On s'ubicaven els safareigs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "diàfana",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_190_C_1140_Q2",
"question": "Com era l'estança en la que s'ubicaven els safareigs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "uns 80 cm.",
"answer_start": 162
}
],
"id": "P_190_C_1140_Q3",
"question": "Quina separació tenen els arcs parabòlics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "270",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_190_C_1140_Q4",
"question": "Quants arcs parabòlics subjecten la volta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La forma i ubicació dels patis interiors",
"answer_start": 352
}
],
"id": "P_190_C_1140_Q5",
"question": "Què fa que els arcs s'elevin més quan l'espai s'estreny?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "L'Espoli (Catedral de Toledo)",
"paragraphs": [
{
"context": "Domenikos Theotokopoulos havia nascut el 1541 a Càndia. Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l'alt renaixement i principis del manierisme que desenvolupà un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un reconegut mestre d'icones dins l'estil romà d'Orient vigent a l'illa.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1541",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_444_C_2659_Q1",
"question": "Quin any va néixer Domenikos Theotokopoulos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Càndia",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_444_C_2659_Q2",
"question": "On va néixer Domenikos Theotokopoulos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com El Greco",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_444_C_2659_Q3",
"question": "Com és conegut Domenikos Theotokopoulos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un pintor",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_444_C_2659_Q4",
"question": "Qui va ser El Greco?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un estil molt personal en les seves obres de maduresa",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_444_C_2659_Q5",
"question": "Què va desenvolupar El Greco?"
}
]
},
{
"context": "L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo. És una pintura a l'oli sobre llenç i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un retaule al fons de la sala i està emmarcada per dues columnes corínties de marbre.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pel Greco",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_444_C_2660_Q1",
"question": "Per qui va ser pintat L'espoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la sagristia de la catedral de Toledo",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_444_C_2660_Q2",
"question": "Per on va ser pintat L'espoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_444_C_2660_Q3",
"question": "Com és conegut també L'espoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els anys 1577 i 1579",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_444_C_2660_Q4",
"question": "Quan va ser realitzat L'espoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com un retaule",
"answer_start": 392
}
],
"id": "P_444_C_2660_Q5",
"question": "Com està col·locat L'espoli?"
}
]
},
{
"context": "La seva obra la componen grans llenços per a retaules d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de retrats considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els quals cercava contrasts, amb els blaus freds i clars i els grocs estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i es va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la influència dels mestres italians",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_444_C_2662_Q1",
"question": "Quina influència s'aprecia en les seves primeres obres mestres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a un estil personal",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_444_C_2662_Q2",
"question": "Cap on va evolucionar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "manieristes extraordinàriament allargades",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_444_C_2662_Q3",
"question": "Com són les figures que caracteritzen el seu estil personal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pròpia",
"answer_start": 459
}
],
"id": "P_444_C_2662_Q4",
"question": "Quina il·luminació tenen les figures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "indefinits",
"answer_start": 526
}
],
"id": "P_444_C_2662_Q5",
"question": "En quins ambients trobem aquestes figures?"
}
]
},
{
"context": "La composició és plenament manierista per la seva verticalitat; el color té una gran potència i sobre el joc de reflexos predomina la taca vermella de la túnica de Jesucrist.[11] A la part inferior esquerra va col·locar Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs, mentre que a la part superior, per damunt del cap de Crist, va ubicar una gran part del grup que l'escortava. En els evangelis canònics no consta que les tres Maries fossin presents en aquest moment ni tampoc a l'evangeli apòcrif de Nicodem, l'únic que relata L'espoli. Pel que fa al realç jeràrquic dels acompanyants per damunt de Crist, El Greco es va inspirar en iconografies antigues romanes d'Orient com «l'arrest de Crist» o «el bes de Judes», on és habitual en aquestes icones que la multitud envolti Jesús per la part superior. El capítol no va acceptar aquesta composició, va considerar que eren desencertades, que enfosquien la història i devaluaven a Crist.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "plenament manierista",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_444_C_2663_Q1",
"question": "Com és la composició del quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva verticalitat",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_444_C_2663_Q2",
"question": "Què fa que la composició del quadre sigui manierista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran potència",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_444_C_2663_Q3",
"question": "Què té el color del quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una gran part del grup que l'escortava",
"answer_start": 345
}
],
"id": "P_444_C_2663_Q4",
"question": "Què hi ha damunt del cap de Crist en el quadre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'evangeli apòcrif de Nicodem",
"answer_start": 486
}
],
"id": "P_444_C_2663_Q5",
"question": "Quin és l'únic evangeli que relata L'espoli?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Funció trigonomètrica",
"paragraphs": [
{
"context": "La noció que hi ha d'haver alguna correspondència bàsica entre la longitud de les cares d'un triangle i els angles apareix tan aviat com en reconeix que els triangles semblants mantenen constants les relacions entre les seves cares. És a dir, per a qualsevol triangle rectangle semblant a un de donat, la relació (el quocient entre les longituds) entre la hipotenusa (per exemple) i una altra de les seves cares es manté constant. Si la hipotenusa és el doble de llarga, també ho són les altres dues cares. Són precisament aquestes relacions les que es fan servir per a expressar les funcions trigonomètriques.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les relacions entre les seves cares",
"answer_start": 196
}
],
"id": "P_382_C_2287_Q1",
"question": "Què mantenen constants els triangles semblants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "també ho són les altres dues cares",
"answer_start": 471
}
],
"id": "P_382_C_2287_Q3",
"question": "Què passa si la hipotenusa és el doble de llarga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a expressar les funcions trigonomètriques",
"answer_start": 564
}
],
"id": "P_382_C_2287_Q4",
"question": "Per a què serveixen aquestes relacions entre la hipotenusa i les altres cares?"
}
]
},
{
"context": "Les diferents definicions de les funcions trigonomètriques que es presenten a continuació són equivalents en el sentit que, per als angles en què es poden aplicar, el resultat coincideix. Però es diferencien en el sentit que es poden aplicar a angles en un sentit cada cop més ampli de la paraula. La definició basant-se en el triangle rectangle, estrictament parlant, només es pot aplicar a angles aguts. La definició basant-se en la circumferència goniomètrica permet atribuir valor a les funcions trigonomètriques d'angles que tinguin qualsevol valor dins del conjunt dels nombres reals. La definició basada en sèries es pot fer servir per calcular les funcions trigonomètriques d'arguments complexos.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per calcular les funcions trigonomètriques d'arguments complexos",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_382_C_2288_Q1",
"question": "Per a què es pot fer servir la definició basada en sèries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el sentit que es poden aplicar a angles en un sentit cada cop més ampli de la paraula",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_382_C_2288_Q2",
"question": "En què es diferencien les funcions trigonomètriques que es presenten?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a angles aguts",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_382_C_2288_Q3",
"question": "A què es pot aplicar la definició basant-se en el triangle rectangle estrictament parlant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "atribuir valor a les funcions trigonomètriques d'angles que tinguin qualsevol valor dins del conjunt dels nombres reals",
"answer_start": 470
}
],
"id": "P_382_C_2288_Q4",
"question": "Què permet atribuir la definició basant-se en la circumferència goniomètrica?"
}
]
},
{
"context": "És a dir, cada una és el negatiu de la seva pròpia derivada segona. En l'espai funcional de dues dimensions V consistent en totes les solucions d'aquesta equació, la funció sinus és l'única solució que satisfà les condicions inicials y(0) = 0 i y′(0) = 1, i la funció cosinus és l'única solució que satisfà les condicions inicials y(0) = 1 i y′(0) = 0. Atès que les funcions sinus i cosinus són linealment independents, juntes formen una base de V. Aquest mètode de definir les funcions sinus i cosinus, és essencialment equivalent a fer servir la fórmula d'Euler. (Vegeu: Equació diferencial lineal.) Resulta que aquesta equació diferencial no només es pot fer servir per a definir les funcions sinus i cosinus, sinó que també es pot fer servir per a demostrar les identitats trigonomètriques de les funcions sinus i cosinus. A més, l'observació que les funcions sinus i cosinus satisfan y ″ = − y {\\displaystyle y''=-y} significa que són les funcions pròpies de l'operador derivada segona.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el negatiu de la seva pròpia derivada segona",
"answer_start": 22
}
],
"id": "P_382_C_2289_Q1",
"question": "Què és cada una?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les condicions inicials y(0) = 1 i y′(0) = 0",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_382_C_2289_Q3",
"question": "Què satisfà la solució cosinus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "linealment independents",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_382_C_2289_Q4",
"question": "Com són les funcions sinus i cosinus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a fer servir la fórmula d'Euler",
"answer_start": 532
}
],
"id": "P_382_C_2289_Q5",
"question": "A què és equivalent el mètode de definir les funcions sinus i cosinus?"
}
]
},
{
"context": "Altres relacions importants són les fórmules de les funcions trigonomètriques de la suma i la diferència d'angles, que donen el sinus i el cosinus de la suma o la diferència de dos angles en funció del sinus i del cosinus dels propis angles. Es poden obtenir per raonaments geomètrics, emprant arguments que es retrotreuen a l'època de Claudi Ptolemeu. Aquestes fórmules són especialment importants perquè a partir d'elles es troba la derivada de les funcions trigonomètriques que és necessària per demostrar la fórmula d'Euler. Un cop coneguda la fórmula d'Euler es pot emprar per memoritzar aquestes identitats a base de deduir-les ràpidament:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les fórmules de les funcions trigonomètriques de la suma i la diferència d'angles",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_382_C_2291_Q1",
"question": "Quines són altres relacions importants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el sinus i el cosinus de la suma o la diferència de dos angles en funció del sinus i del cosinus dels propis angles",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_382_C_2291_Q2",
"question": "Què donen les fórmules de les funcions trigonomètriques de la suma i la diferència d'angles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Claudi Ptolemeu",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_382_C_2291_Q3",
"question": "A quina època es retrotreuen les arguments per obtenir raonaments geomètrics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per memoritzar aquestes identitats a base de deduir-les ràpidament",
"answer_start": 578
}
],
"id": "P_382_C_2291_Q5",
"question": "Per a què es pot emprar la fórmula d'Euler?"
}
]
},
{
"context": "Els ordinadors moderns fan servir una gran varietat de tècniques.[17] Un mètode habitual, especialment en processadors amb unitats de coma flotant, és combinar una aproximació per un polinomi o una funció racional (com ara l'aproximació de Chebyshev, l'aproximació uniforme òptima, i l'aproximació de Padé, i per a precisions més altes o precisions variables, la sèrie de Taylor i la sèrie de Laurent) amb una reducció del recorregut i una cerca en taula — primer busquen en una petita taula l'angle més proper, i llavors utilitzen el polinomi per a calcular la correcció.[18] En dispositius més senzills als que els manquen unitats de maquinari per a fer multiplicacions, hi ha un algorisme anomenat CORDIC (amb les seves tècniques relacionades) que és més eficient perquè només fa servir sumes i l'operació desplaçament. Tots aquest mètodes es poden implementar en circuits especialitzats per motius d'eficiència.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una gran varietat de tècniques",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_382_C_2292_Q1",
"question": "Què fan servir els ordinadors moderns?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en processadors amb unitats de coma flotant",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_382_C_2292_Q2",
"question": "On és habitual combinar una aproximació per un polinomi o una funció racional amb una reducció del recorregut i una cerca en taula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en una petita taula",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_382_C_2292_Q3",
"question": "On es busca l'angle més proper?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a calcular la correcció",
"answer_start": 544
}
],
"id": "P_382_C_2292_Q4",
"question": "Per a què s'utilitza el polinomi després de buscar en una petita taula l'angle més proper?"
},
{
"answers": [
{
"text": "CORDIC",
"answer_start": 701
}
],
"id": "P_382_C_2292_Q5",
"question": "Quin dispositiu només fa servir sumes i l'operació desplaçament?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tortellà",
"paragraphs": [
{
"context": "A les onze del matí, hi ha una concentració de socis al local social per anar, mitja hora més tard, a l'església parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en memòria als socis difunts. Tot seguit es va en direcció al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de música clàssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A les onze del matí",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_172_C_1027_Q1",
"question": "A quina hora hi ha concentració de socis al local social?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'església parroquial",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_172_C_1027_Q2",
"question": "On van els socis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_172_C_1027_Q3",
"question": "Què es celebra a l'església parroquial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als socis traspassats de l'any anterior",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_172_C_1027_Q4",
"question": "A qui es realitza un homenatge al cementeri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al vespre",
"answer_start": 488
}
],
"id": "P_172_C_1027_Q5",
"question": "Quan es fa el ball de fi de festa?"
}
]
},
{
"context": "Tortellà s'ha caracteritzat, des de l'arribada de Joan Illamola al poble el 1762, per la fabricació de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig. Ell fou el mestre d'una nissaga de culleraires que encara avui dia existeix al poble. Durant el segle xix i especialment l'anterior, la fabricació d'aquests estris artesans varen ser la principal font d'ingressos de la vila i també d'ocupació. El 1890 hi havia 220 treballadors a les empreses artesanals.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1762",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_172_C_1028_Q1",
"question": "Quan arribà Joan Illamola al poble?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la fabricació de culleres i altres estris de cuina",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_172_C_1028_Q2",
"question": "Per què s'ha caracteritzat Tortellà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fusta de boix i faig",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_172_C_1028_Q3",
"question": "Amb què es fabriquen les culleres i els estris de cuina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la fabricació d'aquests estris artesans",
"answer_start": 297
}
],
"id": "P_172_C_1028_Q4",
"question": "Quina va ser la principal font d'ingressos de la vila durant el segle xix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "220",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_172_C_1028_Q5",
"question": "Quants treballadors hi havia a les empreses artesanals?"
}
]
},
{
"context": "La situació geogràfica del municipi i la no superació dels 1.000 habitants, fa que Tortellà tingui pocs serveis per a la població resident. En l'actualitat, el poble disposa d'una escola d'educació infantil i primària, d'un consultori mèdic i una àmplia zona esportiva amb dues piscines, dues pistes de tennis i un camp de futbol de gespa natural. A més, des de l'estiu del 2010, existeix un centre social que aglutina un centre de dia per a la gent gran, una sala d'exposicions i una biblioteca.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pocs",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_172_C_1029_Q1",
"question": "Quants serveis té Torrellà per als residents?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gespa natural",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_172_C_1029_Q2",
"question": "Com és el camp de futbol?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la gent gran",
"answer_start": 436
}
],
"id": "P_172_C_1029_Q3",
"question": "Per a qui és el centre de dia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2010",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_172_C_1029_Q4",
"question": "Des de quin any existeix la biblioteca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un centre de dia per a la gent gran, una sala d'exposicions i una biblioteca",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_172_C_1029_Q5",
"question": "Què aglutina el centre social?"
}
]
},
{
"context": "Edifici construït al segle xix i que és la seu de la principal entitat del poble, la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà. Consta d'una gran sala de ball i d'un edifici annex, on als baixos hi ha el bar de la Societat. A més, disposa d'una gran placeta al seu vessant sud.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la Societat Cultural i Recreativa Casino",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_172_C_1031_Q1",
"question": "Quina és la principal entitat del poble?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segle xix",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_172_C_1031_Q2",
"question": "Quan es va construir la Societat Cultural i Recreativa Casino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el bar de la Societat",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_172_C_1031_Q4",
"question": "Què hi ha als baixos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seu vessant sud",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_172_C_1031_Q5",
"question": "On està la gran placeta?"
}
]
},
{
"context": "La meteorologia del municipi és controlada i anotada des de l'1 de gener del 2002, pel Servei de Meteorologia de Tortellà (SMT). S'anoten totes les variables diàries de temperatura i precipitació, i des de l'any 2006, les variables de pressió atmosfèrica, humitat i vent. El 15 de desembre de 2009, se signà un acord de col·laboració amb la Xarxa d'Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya, en el qual les variables de temperatura i precipitació, entre d'altres, es poden visualitzar a la seva pàgina web.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1 de gener del 2002",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_172_C_1032_Q1",
"question": "Quan es va començar a anotar la meteorologia del municipi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Servei de Meteorologia de Tortellà (SMT)",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_172_C_1032_Q2",
"question": "Qui controla la meteorologia del municipi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva pàgina web",
"answer_start": 506
}
],
"id": "P_172_C_1032_Q3",
"question": "On es poden visualitzar les variables?"
},
{
"answers": [
{
"text": "temperatura i precipitació, i des de l'any 2006, les variables de pressió atmosfèrica, humitat i vent",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_172_C_1032_Q4",
"question": "Quines variables s'anoten diàriament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2006",
"answer_start": 212
}
],
"id": "P_172_C_1032_Q5",
"question": "Des de quin any s'anoten les variables de pressió atmosfèrica, humitat i vent?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ildefons Cerdà i Sunyer",
"paragraphs": [
{
"context": "Segons les seves xifres podem comptabilitzar el nombre d'obrers que existien a Barcelona en aquell temps: dels 54.000 obrers, uns 6.500 podien considerar-se \"distingits\", això és, que podien vestir-se i educar-se bé. Els altres eren jornalers de torn. Cerdà va establir que els dies de jornal a Barcelona eren, anualment, de 269, i que el sou mitjà diari de l'obrer era de 8,55 rals. Només els més destres, generalment casats, superaven aquestes xifres salarials. Comparant els ingressos i les despeses, resulta que només un obrer col·locat en una fàbrica tèxtil, com a teixidor de primera o segona categoria, podia atendre les despeses del seu matrimoni. Però immediatament que sobrevenia la quitxalla amenaçava el dèficit, i amb ell els neguits i les preocupacions. Tot això sense comptar amb les malalties o l'accident imprevist. L'atur forçós per malaltia o accident imprevist significava la paralització dels afers i la desatenció de les despeses del matrimoni.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "6.500",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_430_C_2575_Q1",
"question": "Quants obrers es podien considerar distingits segons Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que podien vestir-se i educar-se bé",
"answer_start": 180
}
],
"id": "P_430_C_2575_Q2",
"question": "Què volia dir que els obrers eren distingits?"
},
{
"answers": [
{
"text": "269",
"answer_start": 325
}
],
"id": "P_430_C_2575_Q3",
"question": "Quants dies de jornal va establir Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "8,55 rals",
"answer_start": 373
}
],
"id": "P_430_C_2575_Q4",
"question": "Quin sou mitjà diari va establir Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els més destres",
"answer_start": 390
}
],
"id": "P_430_C_2575_Q5",
"question": "Quins obrers superaven la xifra salarial?"
}
]
},
{
"context": "Destinat pel seu pare a la carrera eclesiàstica, va cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva família, de tradició liberal, s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents el 1827. Després d'enfrontar-se amb el pare per canviar la seva orientació professional, el 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'escola de Llotja. No va obtenir el títol d'arquitecte i el setembre de 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el títol d'enginyer l'any 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "eclesiàstica",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_430_C_2576_Q1",
"question": "A quina carrera el va destinar el seu pare?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seminari de Vic",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_430_C_2576_Q2",
"question": "On va cursar llatí i filosofia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "liberal",
"answer_start": 147
}
],
"id": "P_430_C_2576_Q3",
"question": "Quina era la tradició política de la seva família?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la Guerra dels Malcontents",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_430_C_2576_Q4",
"question": "Quan es va refugiar la seva família a Vic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1827",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_430_C_2576_Q5",
"question": "Quin any va ser la Guerra dels Malcontents?"
}
]
},
{
"context": "El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell, filla del banquer Josep Bosch i Mustich,[7] amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1861),[3] que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.[8] La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_430_C_2577_Q1",
"question": "Amb qui es va casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 20 de juny de 1848",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_430_C_2577_Q2",
"question": "Quin dia es va casar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Josep Bosch i Mustich",
"answer_start": 105
}
],
"id": "P_430_C_2577_Q3",
"question": "Com es deia el pare de Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 148
}
],
"id": "P_430_C_2577_Q4",
"question": "Quantes filles va tenir amb Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell?"
}
]
},
{
"context": "La figura de Cerdà també va generar antipaties entre els arquitectes, ja que no podien perdonar l'afront que havia significat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. Cerdà va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. No va servir de res que fos d'una nissaga catalana originària del segle xv, ni que hagués proclamat la república federal catalana des del balcó de la Generalitat, perquè s'acabés difonent que «no era català».[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre els arquitectes",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_430_C_2578_Q1",
"question": "Entre qui va generar antipaties la figura de Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer",
"answer_start": 126
}
],
"id": "P_430_C_2578_Q2",
"question": "Quin afront no podien perdonar els arquitectes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una campanya de desprestigi personal",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_430_C_2578_Q3",
"question": "Què va patir Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "farcida de llegendes i mentides",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_430_C_2578_Q4",
"question": "Com va ser campanya de desprestigi personal que va patir Cerdà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que «no era català»",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_430_C_2578_Q5",
"question": "Què es va acabar difonent de Cerdà?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pobles de la mar",
"paragraphs": [
{
"context": "Posteriorment, Gaston Maspero va encunyar el terme, per a la qual cosa va prendre com a base la teoria exposada per Rougé, però invertint l'origen de l'onada migratòria.[5] Segons ell, aquests pobles van marxar de Grècia i d'Anatòlia i van envair el país del Canaan abans d'atacar Egipte.[4][6] Aquesta tesi fou ben acollida pels historiadors, i diversos descobriments arqueològics posteriors semblaren confirmar-la, tot i que no està exempta de problemes.[4][7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Gaston Maspero",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_308_C_1843_Q1",
"question": "Qui va encunyar el terme?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la teoria exposada per Rougé",
"answer_start": 93
}
],
"id": "P_308_C_1843_Q2",
"question": "Quina teoria va prendre com a base Gaston Maspero?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Grècia i d'Anatòlia",
"answer_start": 214
}
],
"id": "P_308_C_1843_Q3",
"question": "D'on van marxar aquests pobles segons Gaston Maspero?"
},
{
"answers": [
{
"text": "país del Canaan",
"answer_start": 250
}
],
"id": "P_308_C_1843_Q4",
"question": "Què van envair els pobles que havien marxat de Grècia i d'Anatòlia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Egipte",
"answer_start": 281
}
],
"id": "P_308_C_1843_Q5",
"question": "Què van atacar els pobles que havien marxat de Grècia i d'Anatòlia?"
}
]
},
{
"context": "El 1227 aC van atacar Egipte, el 1192 aC, Alashiya (probablement l'actual Xipre), el 1187, 1186 i 1185 aC el País de Hatti (Imperi Hittita) incloses Síria i Palestina. L'imperi hittita va ser destruït. El 1184 aC van tornar a Egipte, d'on en van ser expulsats el 1175 aC. Després d'això, una part s'establí a la Toscana, Sicília, Sardenya, Còrsega i potser el sud-est de la península Ibèrica, i uns altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterrània Oriental. Es creu que emigrants que venien de Sardenya van arribar cap al 1250 aC a la península Ibèrica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sherden, que van donar nom a l'illa de Sardenya i s'hi van establir després de ser derrotats pels egipcis.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1227 aC",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_308_C_1844_Q1",
"question": "Quin any van atacar Egipte els pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'imperi hittita",
"answer_start": 168
}
],
"id": "P_308_C_1844_Q2",
"question": "Quin imperi va ser destruït pels pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a tota la costa de la Mediterrània Oriental",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_308_C_1844_Q4",
"question": "On van fundar estats els pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els sherden",
"answer_start": 639
}
],
"id": "P_308_C_1844_Q5",
"question": "Qui va donar nom a l'illa de Sardenya?"
}
]
},
{
"context": "Encara no s'ha descobert cap prova que resolgui les connexions enigmàtiques d'aquests pobles de la mar. El mateix nom dels etruscs, rasna, no es presta a la derivació tirrena, encara que s'ha suggerit que es deriva d'una forma anterior, T'Rasna. La civilització etrusca s'ha estudiat, i el llenguatge s'ha desxifrat parcialment. Té variants i representants en les inscripcions egees, però poden també ser dels viatgers o colons etruscos durant la seva navegació abans que Roma destruís el seu poder.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "enigmàtiques",
"answer_start": 63
}
],
"id": "P_308_C_1845_Q1",
"question": "Com són les connexions d'aquests pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "etrusca",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_308_C_1845_Q2",
"question": "Quina civilització s'ha estudiat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "s'ha desxifrat parcialment",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_308_C_1845_Q3",
"question": "Què han fet amb el llenguatge etrusc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es inscripcions egees",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_308_C_1845_Q4",
"question": "On trobem variants del llenguatge etrusc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Roma",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_308_C_1845_Q5",
"question": "Qui va destruir el poder dels etruscos?"
}
]
},
{
"context": "Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC. El moviment dels pobles de la mar va començar després de l'any 1500 aC amb la conquesta de Creta pels aqueus, i l'emigració cretenca o minoica - després de la destrucció de Cnossos - cap a l'any segle xiv aC vers 1425 aC. Va continuar després amb l'arribada dels indoeuropeus doris a Grècia al segle xiv aC, un fet que va provocar l'emigració dels jonis, pelasgs i part dels aqueus. Aquesta emigració s'accentuaria el segle xiii aC, quan van anar cap a la Mediterrània oriental, van provocar un moviment general de poblacions, i van vagar durant anys a la recerca d'un lloc on establir-se.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un conjunt de pobles",
"answer_start": 25
}
],
"id": "P_308_C_1847_Q1",
"question": "Què són els pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el 1450 i el 1150 aC",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_308_C_1847_Q2",
"question": "Quan van fer un moviment migratori els pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels aqueus",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_308_C_1847_Q3",
"question": "Per qui va ser conquerida Creta després del 1500 aC?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el segle xiii aC",
"answer_start": 523
}
],
"id": "P_308_C_1847_Q4",
"question": "Quan es va accentuar l'emigració dels pobles de la mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a la Mediterrània oriental",
"answer_start": 555
}
],
"id": "P_308_C_1847_Q5",
"question": "Cap on van anar els pobles de la mar el segle xiii aC?"
}
]
},
{
"context": "Els sherdens presos van ser posteriorment incorporats a l'exèrcit egipci, o destinats a la frontera amb els hittites. Una altra estela, l'Estela d'Assuan, esmenta les operacions del faraó en què va derrotar un cert nombre de pobles, inclosos els del Gran Verd. Si aquest últim terme significa 'mar', sembla que ja en aquesta primerenca època es va anomenar així. En general se suposa que les esteles de Tanis i d'Assuan es refereixen al mateix succés, i per tant es reforcen mútuament.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l'exèrcit egipci",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_308_C_1848_Q1",
"question": "On van incorporar els sherdens presos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els hittites",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_308_C_1848_Q2",
"question": "Amb qui van ser destinats a la frontera els sherdens presos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el faraó",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_308_C_1848_Q3",
"question": "Qui va derrotar els pobles del Gran Verd?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Contrapunt",
"paragraphs": [
{
"context": "La fuga, la forma contrapuntística més desenvolupada, consisteix en la repetició d'un tema inicial (subjecte) per part de les veus al llarg de la peça. Aquest subjecte sol estar complementat per altres temes (contrasubjectes) que solen sonar simultàniament amb el subjecte. En funció de quants contrasubjectes poden sonar alhora amb el subjecte es diu que una fuga conté contrapunt doble (si n'hi ha un), triple (si n'hi ha dos) o quàdruple (si n'hi ha tres). És per aquest motiu que la fuga sol estar relacionada amb el contrapunt múltiple.[4] Si bé el contrapunt doble i triple són més comuns, el contrapunt quàdruple requereix un virtuosisme contrapuntístic amb què és difícil atorgar bellesa a una composició:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La fuga",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_466_C_2791_Q1",
"question": "Quina és la forma contrapuntística més desenvolupada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la repetició d'un tema inicial",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_466_C_2791_Q2",
"question": "En què consisteix la fuga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb el contrapunt múltiple",
"answer_start": 514
}
],
"id": "P_466_C_2791_Q4",
"question": "Amb què sol estar relacionada la fuga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "doble i triple",
"answer_start": 565
}
],
"id": "P_466_C_2791_Q5",
"question": "Quins contrapunts són més comuns?"
}
]
},
{
"context": "Mentre creixia, amb l'escola veneciana, una concepció més harmònica i homorítmica de la música (ja no tan contrapuntística), va aparèixer un moviment musical retrospectiu i conservador però no per això menys destacable. Giovanni Pierluigi da Palestrina (c. 1525 - 1594), que va formar part de l'escola romana, en va ser el compositor més destacat. La seva importància es deu al gran equilibri i perfecció que va trobar entre el contrapunt francoflamenc i l'harmonia italiana en les seves obres a cappella, de gran puresa i complexitat. És per tot això que Hugo Riemann descriu aquest període de finals del segle xvi com l'edat d'or de la polifonia.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "romana",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_466_C_2792_Q1",
"question": "De quina escola va formar part Giovanni Pierluigi da Palestrina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "compositor",
"answer_start": 323
}
],
"id": "P_466_C_2792_Q2",
"question": "Què era Giovanni Pierluigi da Palestrina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre el contrapunt francoflamenc i l'harmonia italiana",
"answer_start": 419
}
],
"id": "P_466_C_2792_Q3",
"question": "Entre que va trobar equilibri i perfecció Giovanni Pierluigi da Palestrina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de gran puresa i complexitat",
"answer_start": 506
}
],
"id": "P_466_C_2792_Q4",
"question": "Com eren les obres a cappella de Giovanni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Hugo Riemann",
"answer_start": 556
}
],
"id": "P_466_C_2792_Q5",
"question": "Qui descriu el període de finals del segle xvi com l'edat d'or de la polifonia?"
}
]
},
{
"context": "L'augment d'interès per la qüestió harmònica va ser la causa de l'increment de la importància del baix com a base de l'estructura harmònica i veu fonamental. A partir del segle xvii hi va haver un desenvolupament del baix continu i també el baix obstinat. Aquest segon tipus de baix, va permetre augmentar la solidesa en la improvisació (predominant durant el barroc) i va donar lloc a formes contrapuntístiques de variacions com la passacaglia i la xacona, que van arribar al moment de màxima esplendor a mitjans del s. XVIII amb J. S. Bach.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un desenvolupament del baix continu i també el baix obstinat",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_466_C_2793_Q1",
"question": "Què hi va haver a partir del segle xvii?"
},
{
"answers": [
{
"text": "augmentar la solidesa en la improvisació",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_466_C_2793_Q2",
"question": "Què permetia el baix obstinat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "barroc",
"answer_start": 360
}
],
"id": "P_466_C_2793_Q3",
"question": "En quin període predominava la solidesa en la improvisació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "formes contrapuntístiques de variacions",
"answer_start": 386
}
],
"id": "P_466_C_2793_Q4",
"question": "Què són la passacaglia i la xacona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "J. S. Bach",
"answer_start": 531
}
],
"id": "P_466_C_2793_Q5",
"question": "Amb qui van arribar la passacaglia i la xacona al moment de màxima esplendor?"
}
]
},
{
"context": " La imitació és la reproducció d'un tram melòdic (exposat inicialment per una veu) per part d'altres veus.[nota 1] El motiu melòdic inicial s'anomena antecedent;[nota 24] mentre que els que el segueixen, consegüents.[nota 25] La imitació és un recurs que, encara que aprofiti el material temàtic, no esdevé monòtona donat que els consegüents varien de veus. A més, dóna coherència al discurs musical, ja que el fet de repetir un mateix tema cohesiona el global de la composició.[19] A part de ser utilitzada en les composicions contrapuntístiques més desenvolupades, com el ricercare, el cànon o la fuga, la imitació és, també, un dels mitjans més adequats per la composició d'estil polifònic. Encara que pot semblar contradictori (ja que la polifonia restringeix aparentment la independència de veus), s'ha de tenir en compte que, només quan el moviment rítmic de les parts és igual, és difícil d'adquirir una independència melòdica. En paraules de Knud Jeppesen (1892-1974): ",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "antecedent",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_466_C_2795_Q1",
"question": "Com s'anomena el motiu melòdic inicial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cohesiona el global de la composició",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_466_C_2795_Q3",
"question": "Quin efecte té el fet de repetir un mateix tema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la imitació",
"answer_start": 605
}
],
"id": "P_466_C_2795_Q4",
"question": "Quin és un dels mitjans més adequats per a la composició d'estil polifònic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un recurs que, encara que aprofiti el material temàtic, no esdevé monòtona donat que els consegüents varien de veus",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_466_C_2795_Q5",
"question": "Què és la imitació?"
}
]
},
{
"context": "Un segle més tard es va incorporar el moviment contrari a l'organum (organum no paral·lel). Això va causar l'aparició de l'encreuament ocasional de les veus en certs organums, fet que conduïa a la imitació encara que no es concebés com a tal. A la segona meitat del segle xii, gràcies a un nou tipus d'organum, el florit (o melismàtic), es va assolir la polirítmia.[a][4][2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "es va incorporar el moviment contrari a l'organum",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_466_C_2796_Q1",
"question": "Què va causar l'aparició de l'encreuament ocasional de les veus en certs organums?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A la segona meitat del segle xii",
"answer_start": 243
}
],
"id": "P_466_C_2796_Q2",
"question": "Quan es va assolir la polirítmia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gràcies a un nou tipus d'organum, el florit",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_466_C_2796_Q3",
"question": "Com es va poder assolir la polirítmia?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Papa Lli",
"paragraphs": [
{
"context": "No se sap gairebé res de la seva vida i els historiadors no coincideixen en la datació del seu papat, però pràcticament tots els autors coincideixen en esmentar Lli com el successor de Pere.[8] L'autor més antic que es refereix a Lli com a bisbe de Roma és Ireneu de Lió, a la seva obra Adversus haereses,[9] escrita als voltants de l'any 180. Eusebi de Cesarea[10] l'esmenta a la seva Història de l'Església, escrita abans de 326. Ambdós situen Lli immediatament després de Pere en el càrrec episcopal romà; en el cas d'Ireneu, probablement seguint una llista de bisbes romans que va existir en època del papa Eleuteri, entre els anys 174 i 189.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a bisbe de Roma",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_494_C_2959_Q2",
"question": "Com es refereix a Lli Ireneu de Lió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva obra Adversus haereses",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_494_C_2959_Q3",
"question": "On es refereix Ireneu de Lió a Lli com a bisbe de Roma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als voltants de l'any 180",
"answer_start": 317
}
],
"id": "P_494_C_2959_Q4",
"question": "Quan va escriure Ireneu de Lió Adversus haereses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Eusebi de Cesarea",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_494_C_2959_Q5",
"question": "Qui va escriure Història de l'Església?"
}
]
},
{
"context": "Possiblement per aquesta confusió, autors del segle iv com Rufí d'Aquileia situaven a Lli com a cap de la comunitat romana en vida de l'apòstol, i consideraven a Climent el successor de sant Pere en el bisbat de Roma.[11] Per això a les Constitucions Apostòliques s'apunta que és ordenat específicament com a bisbe, en vida dels apòstols, per Pau, i es considera que Climent I fou el segon papa, comptant a Lli com el primer.[19] Tanmateix, aquestes hipòtesis no se sostenen perquè, com esmenta Ireneu,[9] que és una font considerada més creïble, Lli va ser l'escollit per comandar l'Església a la mort de Pere i Pau, martiritzats durant la persecució de Neró, i va ser al final d'aquesta persecució que Lli va iniciar el pontificat. Per això les datació del mandat des de la mort dels apòstols és inexacta.[4][11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "autors del segle iv com Rufí d'Aquileia",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_494_C_2960_Q1",
"question": "Qui situava a Lli com a cap de la comunitat romana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que Climent I fou el segon papa, comptant a Lli com el primer",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_494_C_2960_Q3",
"question": "Què es considera a les Constitucions Apostòliques?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ireneu",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_494_C_2960_Q4",
"question": "Qui és considerat com una font més creïble?"
},
{
"answers": [
{
"text": "durant la persecució de Neró",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_494_C_2960_Q5",
"question": "Quan van ser martiritzats Pere i Pau?"
}
]
},
{
"context": "De la tradició cristiana sobre el sant, al segle x se li va dedicar una capella a Milà per part del bisbe Arderico, en relació amb les tradicions hagiogràfiques locals. Segons Raffaele Maffei, la notícia sobre l'origen toscà va fer que una tradició local de Volterra, d'origen medieval, situés el seu naixement en aquesta localitat, en el si de la família dels Mauri. El 1513 es va edificar una església dedicada a sant Lli amb un convent annex, i també es van crear nombrosos textos sobre l'origen volterrà del sant.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al segle x",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_494_C_2961_Q1",
"question": "Quan se li va dedicar al sant una capella a Milà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "medieval",
"answer_start": 277
}
],
"id": "P_494_C_2961_Q2",
"question": "Quin origen tenia la tradició local de Volterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a sant Lli",
"answer_start": 413
}
],
"id": "P_494_C_2961_Q3",
"question": "A qui estava dedicada l'església que es va edificar el 1513?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un convent",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_494_C_2961_Q4",
"question": "Què tenia annex l'església dedicada a sant Lli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "nombrosos",
"answer_start": 467
}
],
"id": "P_494_C_2961_Q5",
"question": "Quants textos es van crear sobre l'origen volterrà del sant?"
}
]
},
{
"context": "Les seves dues disposicions, de difícil verificació, apareixen esmentades en el Liber Pontificalis. Una és una ordre donada «de conformitat amb l'ordenança de sant Pere» segons la qual s'obligava a les dones a entrar a l'església amb un vel tapant-se el cap.[17] No obstant això, aquesta atribució és una mera invenció de l'autor del Liber en copiar la «Primera carta als corintis», que va acabar atribuint-ho arbitràriament a Lli.[11][26] Tanmateix, aquesta expressió representa un intent de conciliar la tradició segons la qual va ser Climent el successor de Pere, afirmant que Lli i Anaclet eren una espècie de companys de l'apòstol, segons l'argument de Rufí d'Aquileia en la traducció de les Recognitiones pseudoclementine, que en comparació a Ireneu, no mereix la mateixa credibilitat.[18] La segona disposició que li atribueix el Liber Pontificalis és la creació dels primers quinze bisbes i divuit preveres.[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el Liber Pontificalis",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_494_C_2962_Q1",
"question": "On apareixen esmentades les dues disposicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a entrar a l'església amb un vel tapant-se el cap",
"answer_start": 208
}
],
"id": "P_494_C_2962_Q2",
"question": "A què obligava a les dones l'ordre donada «de conformitat amb l'ordenança de sant Pere»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de difícil verificació",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_494_C_2962_Q3",
"question": "Com són les dues disposicions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una espècie de companys de l'apòstol",
"answer_start": 599
}
],
"id": "P_494_C_2962_Q4",
"question": "Què eren Lli i Anaclet segons Rufí d'Aquileia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "és la creació dels primers quinze bisbes i divuit preveres",
"answer_start": 856
}
],
"id": "P_494_C_2962_Q5",
"question": "Quina és la segona disposició que li atribueix el Liber Pontificalis?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Setge de Barcelona (1713-1714)",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obertura de la primera paral·lela significà el començament del vertader setge contra la ciutat, que veia amb desesperació com el dia 13 es llevava amb una trinxera de més d'un quilòmetre de longitud a poca distància de la muralla. Amb tot, la desesperada situació no arronsà la resistència barcelonina, que a primera hora del matí organitzà un atac contra la trinxera amb la intenció de destruir-la. Sanpere i Miquel apunta la possibilitat que Villaroel es deixés convèncer per la pressió dels barcelonins. Fos com fos, l'atac a la primera paral·lela resultà un fracàs i ben aviat les tropes s'hagueren de reagrupar i retirar-se de nou dins la ciutat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el començament del vertader setge contra la ciutat",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_471_C_2821_Q1",
"question": "Què significa l'obertura de la primera paral·lela?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més d'un quilòmetre",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_471_C_2821_Q2",
"question": "Quina longitud tenia la trinxera que estava a poca distància de la muralla?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a primera hora del matí",
"answer_start": 309
}
],
"id": "P_471_C_2821_Q3",
"question": "Quan organitzà la resistència barcelonina un atac contra la trinxera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "destruir-la",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_471_C_2821_Q4",
"question": "Quina intenció tenia la resistència barcelonina en atacar la trinxera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la pressió dels barcelonins",
"answer_start": 476
}
],
"id": "P_471_C_2821_Q5",
"question": "Per què es podria haver deixat convèncer Villaroel segons Sanpere i Miquel?"
}
]
},
{
"context": "El General Moragues fugia el 1715 amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues, juntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip, fou jutjat, torturat, mort a garrot vil i el seu cadàver esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, on restaria dotze anys, a desgrat de la seva vídua.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1715",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_471_C_2822_Q1",
"question": "Quan va fugir el General Moragues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb altres patriotes catalans",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_471_C_2822_Q2",
"question": "Amb qui va fugir el General Moragues?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a Mallorca",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_471_C_2822_Q3",
"question": "Cap on van fugir el General Moragues i altres patriotes catalans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 22 de març",
"answer_start": 201
}
],
"id": "P_471_C_2822_Q4",
"question": "Quan van ser empresonats els fugitius?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a garrot vil",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_471_C_2822_Q5",
"question": "Com va matar a Moragues?"
}
]
},
{
"context": "El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans –Setge de Barcelona (1706)– implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "durant la Guerra dels Catalans",
"answer_start": 359
}
],
"id": "P_471_C_2823_Q1",
"question": "Quan foren evacuats els exèrcits estrangers?"
},
{
"answers": [
{
"text": "més com un bloqueig a ultrança",
"answer_start": 692
}
],
"id": "P_471_C_2823_Q2",
"question": "Com fou plantejat el setge inicialment pel duc de Pòpoli?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Regne de França",
"answer_start": 795
}
],
"id": "P_471_C_2823_Q3",
"question": "D'on provenia l'exèrcit que va entrar en joc el juliol del 13?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la resistència fins a la mort",
"answer_start": 1217
}
],
"id": "P_471_C_2823_Q4",
"question": "Què van triar els líders catalans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els caps de la guarnició i els líders catalans",
"answer_start": 1160
}
],
"id": "P_471_C_2823_Q5",
"question": "Qui estaven sobrepassats en nombre i envoltats de soldats borbònics?"
}
]
},
{
"context": "Aviat se succeí l'excavació de la segona paral·lela, que estigué enllestida el 16 de juliol de 1714. La precisió de l'artilleria catalana en mans del general Basset tornà a destacar a causa de la mortaldat que causà entre els filipistes. Les feines d'excavació i el moviment de tropes causaren importants baixes entre els borbònics. L'enginyer Verboom escrigué:",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "16 de juliol de 1714",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_471_C_2824_Q1",
"question": "Quan estigué enllestida la segona paral·lela?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Basset",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_471_C_2824_Q2",
"question": "De qui estava a càrrec l'artilleria catalana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de la mortaldat que causà entre els filipistes",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_471_C_2824_Q3",
"question": "Per què destaca l'artilleria catalana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les feines d'excavació i el moviment de tropes",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_471_C_2824_Q4",
"question": "Què van causar important baixes entre els borbònics?"
},
{
"answers": [
{
"text": "enginyer",
"answer_start": 335
}
],
"id": "P_471_C_2824_Q5",
"question": "Què era Verboom?"
}
]
},
{
"context": "El 25 de juliol de 1713 l'exèrcit borbònic —uns 25.000 homes comandats pel duc de Pòpoli[18]—, inicià el setge a la ciutat, dins la qual s'hi havien aplegat molts combatents dels altres territoris de la Corona d'Aragó, sobre tot aragonesos, que formaren un regiment de cavalleria, un altre de fusellers, dos companyies de voluntaris a peu i una de voluntaris a cavall, i valencians i de les illes que organitzaren diverses companyies de voluntaris,[19] i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera dels atacants. S'escollí el general Villaroel, militar borbònic fins a l'ofensiva de 1710, comandant de l'exèrcit català ajudat, entre d'altres, pel valencià Joan Baptista Basset. Durant els primers mesos de setge les tropes borbòniques foren comandades pel duc de Pòpoli, que tot i la seva experiència, es veié incompetent a l'hora de mantenir un setge eficaç a la ciutat. La situació del Principat esdevingué progressivament més inestable pels borbònics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del país que lluitaren contra la invasió. L'exèrcit franco-espanyol fou incapaç d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluçanès i obligà Pòpoli a mobilitzar tropes destinades al setge de la ciutat comtal, fet que afluixà el bloqueig i permeté importants connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior del país. En l'àmbit marítim el setge fou ineficaç i permeté l'arribada de queviures, pólvora i municions provinents de Mallorca a la ciutat de Barcelona.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "uns 25.000",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_471_C_2826_Q1",
"question": "Quants homes formaven l'exèrcit borbònic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "incompetent",
"answer_start": 851
}
],
"id": "P_471_C_2826_Q3",
"question": "Com es veié el duc de Pòpoli a l'hora de mantenir un setge eficaç a la ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "franco-espanyol",
"answer_start": 1114
}
],
"id": "P_471_C_2826_Q4",
"question": "Quin exèrcit fou incapaç d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluçanès?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'arribada de queviures, pólvora i municions",
"answer_start": 1444
}
],
"id": "P_471_C_2826_Q5",
"question": "Què va permetre la ineficàcia del setge en l'àmbit marítim?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pintures murals de la conquesta de Mallorca",
"paragraphs": [
{
"context": "Aquestes pintures pertanyen al gènere històric militar o pintura profana de commemoració de gestes i fets heroics. Un exemple semblant de la mateixa època és una pintura en un arcosoli conservada al MNAC i procedent de Sant Vicenç de Cardona on està representada la Defensa de Girona el 1285 i que aquest fet també està descrit a la mateixa obra de Bernat Desclot.[20] És una de les obres pictòriques que podria ser atribuïda al mestre de la conquesta de Mallorca. Una mica més tardanes cap a començament del segle XIV són altres obres d'estil semblant en gòtic lineal, que es troben a la torre del castell d'Alcanyís i que representen la Conquesta de València per Jaume I.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "al gènere històric militar o pintura profana de commemoració de gestes i fets heroics",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_69_C_409_Q1",
"question": "A quin gènere pertanyen les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "MNAC",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_69_C_409_Q2",
"question": "En quin museu està conservada una pintura semblant de la mateixa època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Sant Vicenç de Cardona",
"answer_start": 219
}
],
"id": "P_69_C_409_Q3",
"question": "D'on procedeix la pintura on està representada la Defensa de Girona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "XIV",
"answer_start": 515
}
],
"id": "P_69_C_409_Q4",
"question": "De quin segle són les obres que es troben a la torre del castell d'Alcanyís?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Conquesta de València per Jaume I",
"answer_start": 636
}
],
"id": "P_69_C_409_Q5",
"question": "Què representen les obres que es troben a la torre del castell d'Alcanyís?"
}
]
},
{
"context": "Per a la seva datació s'ha tingut en compte un escut de Jaume el Just, que s'observa als murals i que és anterior a la Pau d'Anagni —24 de juny de 1295—. Una altra dada és la inscripció de 1292, que té l'Urna de Sant Càndid, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès, la qual presenta un disseny semblant al de les pintures de la conquesta de Mallorca, en la forma d'estructurar els grups de personatges així com els arbres arrodonits que destaquen sobre el fons. Per tot això, es daten a les pintures, realitzades en el moment del regnat d'Alfons el Franc, rei que també va ocupar temporalment Mallorca entre 1285 i 1291, a més a més de ser també sota el seu mandat quan es va escriure la Crònica de Bernat Desclot.[19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un escut de Jaume el Just",
"answer_start": 44
}
],
"id": "P_69_C_410_Q1",
"question": "Què s'ha tingut en compte per a la seva datació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als murals",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_69_C_410_Q2",
"question": "On s'observa l'escut de Jaume el Just?"
},
{
"answers": [
{
"text": "monestir de Sant Cugat del Vallès",
"answer_start": 239
}
],
"id": "P_69_C_410_Q3",
"question": "De quin monestir procedeix l'Urna de Sant Càndid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "arrodonits",
"answer_start": 430
}
],
"id": "P_69_C_410_Q4",
"question": "Com són els arbres que destaquen sobre els fons?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alfons el Franc",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_69_C_410_Q5",
"question": "Quin rei va ocupar temporalment Mallorca entre el 1285 i 1291?"
}
]
},
{
"context": "El segon plafó correspon a la descripció de la «Batalla de Porto Pi». L'11 de setembre de 1229 Jaume I va desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponça. El mateix dia tengué lloc la batalla de Portopí decisiva amb el musulmans, que el plafó mostra sobre un fons decorat amb muntanyes i arbres de copa rodona, en una d'aquestes muntanyes s'observa un grup de musulmans amb penons i escuts, la part principal és la que es mostra la lluita —on va trobar la mort— de Guillem II de Montcada i de Bearn, el qual cavalca sobre el seu cavall brandant l'espasa i l'escut on apareixen les armes del seu llinatge, els bessants dels Montcada i els bous de Bearn, que també es troben representats a les gualdrapes del cavall; Guillem és seguit per un cavaller no identificat mentre s'encara a la tropa sarraïna, seguint aquesta escena els textos dels relats de la Crònica de Bernat Desclot.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El segon",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_69_C_411_Q1",
"question": "Quin plafó correspon a la descripció de la «Batalla de Porto Pi»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11 de setembre de 1229",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_69_C_411_Q2",
"question": "En quina data Jaume I va desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "11 de setembre de 1229",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_69_C_411_Q3",
"question": "Quin dia tingué lloc la batalla de Portopí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "penons i escuts",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_69_C_411_Q4",
"question": "Què duen els musulmans que s'observen en una muntanya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un cavaller no identificat",
"answer_start": 738
}
],
"id": "P_69_C_411_Q5",
"question": "Per qui es seguit Guillem?"
}
]
},
{
"context": "Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor. Amb aquestes pintures es va decorar una sala del Palau Aguilar –anteriorment Palau Caldes i actualment seu del Museu Picasso–, situat en la ciutat de Barcelona. Estan datats d'entre 1285 i 1290 i van ser realitzats per un pintor anònim anomenat mestre de la conquesta de Mallorca. Aquests frescs van ser descoberts el 1961 al Palau Aguilar i traslladats l'any següent, per a la seva conservació, al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on actualment es troben exposats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_69_C_412_Q1",
"question": "Quants plafons de fresc formen les Pintures murals de la conquesta de Mallorca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jaume el Conqueridor",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_69_C_412_Q2",
"question": "Quin rei va conquistar Mallorca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Palau Caldes",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_69_C_412_Q3",
"question": "Com es deia anteriorment el Palau Aguilar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1961",
"answer_start": 516
}
],
"id": "P_69_C_412_Q5",
"question": "Quan van ser descoberts el frescs?"
}
]
},
{
"context": "L'edifici del palau a on es van descobrir les pintures, va ser construït en la segona meitat del segle XIII pel mercader Bernat de Caldes, del que va prendre el nom de «Palau de Caldes», està situat en el número 15 del carrer Montcada de Barcelona, en un dels principals punts de l'antiga ciutat medieval a l'anomenat barri de les Arenas o de Santa Maria del Mar, aquest carrer s'havia urbanitzat feia més o menys un segle enrere. Al teginat de la sala on s'havia decorat amb les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, va aparèixer l'escut de la família amb un calder. Posteriorment quan va canviar de propietari, i com era costum, sobre aquest calder es va col·locar el nou escut del que va adquirir l'edifici, així es va pintar un lliri i una rosa i damunt un arbre emblema dels Lledó que van ser els propietaris des de 1317 a 1335.[11] Va pertànyer a diversos nobles de la Cort d'Aragó, fins que l'any 1386 la família burgesa Coromines-Desplà va adquirir-ho, per vendre'l més tard a Joan Berenguer d'Aguilar, de qui va prendre el nom pel que és conegut actualment el «Palau de Aguilar» o «Palau de Berenguer d'Aguilar».[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la segona meitat del segle XIII",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_69_C_413_Q1",
"question": "Quan va ser construït l'edifici del palau on es van descobrir les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bernat de Caldes",
"answer_start": 121
}
],
"id": "P_69_C_413_Q2",
"question": "Qui va construir l'edifici del palau on van ser descobertes les pintures?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Palau de Caldes",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_69_C_413_Q3",
"question": "Quin Palau està situat al número 15 del carrer Montcada de Barcelona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Al teginat de la sala on s'havia decorat amb les Pintures murals de la conquesta de Mallorca",
"answer_start": 431
}
],
"id": "P_69_C_413_Q4",
"question": "On va aparèixer l'escut de la família amb un calder?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Joan Berenguer d'Aguilar",
"answer_start": 990
}
],
"id": "P_69_C_413_Q5",
"question": "A qui va vendre la família Coromines-Desplà l'edifici?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Vulcanià",
"paragraphs": [
{
"context": "Aconseguida la pau social, els vulcanians assoliren un important grau de coneixements tecnològics, sent una de les primeres cultures a viatjar pels quadrants Alfa i Beta a velocitat de curvatura. Alguns d'aquests viatges els van portar fins al sistema solar, on, el 1953, una nau científica vulcaniana es va estavellar contra la Terra produint el primer contacte,[45] no obstant passaren per desapercebuts i la humanitat no s'assabentà. Temps després, el 5 d'abril de 2063, una nau vulcaniana detecta un senyal warp causada pels descobriments de científic terrícola Zefram Cochrane, davant d'això, les autoritats vulcanianes aproven el primer contacte oficial amb l'espècie humana.[46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a velocitat de curvatura",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_44_C_259_Q1",
"question": "A quina velocitat viatjaven?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Alfa i Beta",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_44_C_259_Q2",
"question": "Per quins quadrants van viatjar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1953",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_44_C_259_Q3",
"question": "Quin any es va estavellar contra la terra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "warp",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_44_C_259_Q4",
"question": "Quin senyal van detectar el 2063?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les autoritats vulcanianes",
"answer_start": 598
}
],
"id": "P_44_C_259_Q5",
"question": "Qui va aprovar el contacte amb l'espècie humana?"
}
]
},
{
"context": "Si bé són omnívors els vulcanians són vegetarians,[2] tanmateix si la circumstància ho requereix mengen carn.[28] Tampoc no toquen el menjar amb les mans, ni tan sols aliments com pot ser el pa.[2] Per a un vulcanià menjar amb les mans és un gest d'incivilització, talment com menjar carn. De totes maneres, si la circumstància ho requereix, mengen amb les mans. És costum entre els vulcanians que, quan una persona és convidada a casa d'una altra, el convidat ha de preparar el menjar.[29] Són bastant reticents a tastar nous plats i els seus són coneguts per ser poc saborosos.[10] Hi ha un grup minoritari de vulcanians anomenats som botos katur (vulcanians carrens de lògica) els quals no segueixen al peu de la lletra les ensenyances de Surak i cerquen un equilibri entre la lògica i les emocions. Entre aquest sector el consum de carn és acceptat.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "és un gest d'incivilització",
"answer_start": 236
}
],
"id": "P_44_C_260_Q2",
"question": "Què vol dir menjar amb les mans?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el convidat",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_44_C_260_Q3",
"question": "Qui prepara el menjar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poc saborosos",
"answer_start": 565
}
],
"id": "P_44_C_260_Q4",
"question": "Com són els seus plats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a tastar nous plats",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_44_C_260_Q5",
"question": "A què són reticents?"
}
]
},
{
"context": "En un primer moment, els vulcanians van ser una espècie dominada per les passions i el desig de violència. En funció a aquestes emocions, crearen la Pedra de Gol (aproximadament 1800 anys abans de la creació de la federació), una arma letal capaç d'amplificar els sentiments hostils i el poder mental. La possessió d'aquesta arma va estar a punt d'extingir l'espècie vulcaniana. Llavors, liderada per Surak, la societat vulcaniana inicià una nova era, anomenada El Temps del despertar, abraçant una filosofia que plantejava la repressió de les emocions per arribar a un estat d'autocontrol capaç d'allunyar tot desig de conducta violenta.[5] Assumida la nova ideologia, la pedra de Gol (que en realitat es tractava d'un ressonador psiònic) va ser desmantellada per sempre.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "violència",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_44_C_261_Q1",
"question": "Quin desig dominava els vulcanians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Pedra de Gol",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_44_C_261_Q2",
"question": "Què van crear?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El Temps del despertar",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_44_C_261_Q3",
"question": "Com es deia la nova era?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Surak",
"answer_start": 401
}
],
"id": "P_44_C_261_Q4",
"question": "Qui va liderar la nova era?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a un estat d'autocontrol capaç d'allunyar tot desig de conducta violenta",
"answer_start": 566
}
],
"id": "P_44_C_261_Q5",
"question": "A on volien arribar amb la nova filosofia?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que la filosofia vulcaniana és pacifista i diu que els problemes, sempre que es pugui, s'han de solucionar de forma raonada, els vulcanians han desenvolupat unes tècniques d'arts marcials molt efectives. Igual que les arts marcials terrestres, les vulcanianes tenen un codi molt estricte de respecte al rival. La Koon-ut-kal-si-Fee (lluita a mort) és un dels exemples més clars de les arts marcials vulcanianes. Molt vulcanians, a més, aprenen arts marcials de moltes cultures i estan capacitats per matar de moltes maneres diferents, tot i que no ho fan mai.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "pacifista",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_44_C_262_Q1",
"question": "Com és la filosofia vulcaniana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de forma raonada",
"answer_start": 113
}
],
"id": "P_44_C_262_Q2",
"question": "Com s'haurien de solucionar el problemes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lluita a mort",
"answer_start": 339
}
],
"id": "P_44_C_262_Q3",
"question": "Què vol dir Koon-ut-kal-si-Fee?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt estricte",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_44_C_262_Q4",
"question": "Com és el codi de respecte al rival?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per matar",
"answer_start": 502
}
],
"id": "P_44_C_262_Q5",
"question": "Per a què estan capacitats?"
}
]
},
{
"context": "Els vulcanians tingueren serioses disputes amb els seus veïns, els andorians, amb qui havien arribat a un acord de no-agressió el 2152,[47] però que no evitava les sospites i certs incidents. Aquesta disputa va ser la causa del refredament de les relacions entre vulcanians i humans, quan un grup d'andorians destruïren P'Jem, un antic monestir vulcanià de gran valor religiós i cultural, emprat també com a estació de seguiment per vigilar Andòria (planeta dels andorians).[48] La intervenció humana va ser crucial per al descobriment del lloc de vigilància per part dels andorians i la seva posterior destrucció pocs mesos després. Aquests fets originaren la retirada temporal de Soval, ambaixador cap vulcanià a la Terra, i l'ordre, per part de l'alt comandament vulcanià, de retirar el seu enllaç amb la Flota Estel·lar a bord de la nau Enterprise (NX-01), la subcomandant T'Pol.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de no-agressió",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_44_C_264_Q2",
"question": "Quin acord tenien?"
},
{
"answers": [
{
"text": "P'Jem",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_44_C_264_Q3",
"question": "Què van destruir ela andorians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Andòria",
"answer_start": 441
}
],
"id": "P_44_C_264_Q4",
"question": "Com es diu el planeta del andorians?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ambaixador cap vulcanià a la Terra",
"answer_start": 689
}
],
"id": "P_44_C_264_Q5",
"question": "Qui era Soval?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Rinoceront de Java",
"paragraphs": [
{
"context": "Els mascles marquen el seu territori amb piles de fems i orina. També sembla que utilitzen rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts per comunicar-se. Els membres d'altres espècies de rinoceronts tenen el peculiar costum de defecar en enormes piles de fems i després fregar les potes posteriors als excrements. Els rinoceronts de Sumatra i de Java també defequen en piles, però no hi freguen les potes. Es creu que aquesta adaptació en el comportament té un motiu ecològic; als boscos humits de Java i Sumatra, aquest mètode podria no ser útil per escampar olors.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb piles de fems i orina",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_21_C_121_Q1",
"question": "Com marquen el seu territori els mascles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fregar les potes posteriors als excrements",
"answer_start": 283
}
],
"id": "P_21_C_121_Q2",
"question": "Quin costum tenen els membres d'altres espècies de rinoceronts?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ecològic",
"answer_start": 480
}
],
"id": "P_21_C_121_Q3",
"question": "Per quin motiu els rinoceronts de Sumatra i de Java no hi freguen les potes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts",
"answer_start": 91
}
],
"id": "P_21_C_121_Q4",
"question": "Què sembla que utilitzen per comunicar-se?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als boscos humits de Java i Sumatra",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_21_C_121_Q5",
"question": "On no podria ser útil el mètode per escampar olors?"
}
]
},
{
"context": "Antigament, era el més estès dels rinoceronts asiàtics; el rinoceront de Java s'estenia des de les illes d'Indonèsia fins a l'Índia i la Xina, passant pel sud-est d'Àsia. Actualment, l'espècie es troba en perill crític; només se'n coneixen dues poblacions salvatges i cap en captivitat. És, possiblement, el gran mamífer més rar del planeta.[3] Una població de no més de 40 exemplars viu al Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'illa de Java (Indonèsia) i una petita població, que el 2007 fou estimada a un màxim de vuit exemplars, sobreviu al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. El declivi del rinoceront de Java s'atribueix principalment a la caça furtiva, principalment per les seves banyes, que tenen un gran valor en la medicina tradicional xinesa i al mercat negre s'arriben a vendre fins a 30.000 $ per quilogram.[3] La pèrdua d'hàbitat al sud-est asiàtic, especialment com a resultat de guerres com ara la guerra del Vietnam, també ha contribuït al declivi de l'espècie i n'ha obstaculitzat la recuperació.[4] L'àmbit de distribució actual es troba dins de dues àrees protegides, però els rinoceronts encara estan amenaçats pels caçadors furtius, les malalties i una pèrdua de diversitat genètica que provoca una depressió endogàmica. No se'n conserva cap exemplar en captivitat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en perill crític",
"answer_start": 202
}
],
"id": "P_21_C_122_Q1",
"question": "Com està l'espècie actualment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "no més de 40",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_21_C_122_Q2",
"question": "Quants exemplars viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la caça furtiva",
"answer_start": 638
}
],
"id": "P_21_C_122_Q3",
"question": "A què s'atribueix el declivi del rinoceront de Java?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les seves banyes",
"answer_start": 675
}
],
"id": "P_21_C_122_Q4",
"question": "Què n'obtenen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fins a 30.000 $",
"answer_start": 788
}
],
"id": "P_21_C_122_Q5",
"question": "Quan pot arribar a costar un quilogram de banya de rinoceront?"
}
]
},
{
"context": "La causa principal del declivi constant del rinoceront de Java ha sigut la caça furtiva per les seves banyes, un problema que afecta totes les espècies de rinoceronts. Els rinoceronts han estat un bé comercial a la Xina des de fa més de dos mil·lennis, on es creu que tenen propietats curatives en la medicina tradicional xinesa. Històricament, s'utilitzava la seva pell per fer armadures pels soldats xinesos i algunes tribus del Vietnam creien que la pell podia fer-se servir per produir un antídot pel verí de les serps.[27] Com que la distribució del rinoceront cobreix moltes zones pobres, ha sigut difícil convèncer els habitants perquè no matin aquest animal aparentment inútil que podrien vendre per una gran quantitat de diners.[23] Quan la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges entrà en vigor el 1975, el rinoceront de Java fou posat sota la protecció total de l'Apèndix I: tot comerç internacional de rinoceronts de Java o productes derivats d'ells és il·legal.[28] Estudis del mercat negre de banyes de rinoceronts han determinat que les banyes de rinoceronts asiàtics es venen a un preu de fins a $30.000 per quilogram, el triple del valor de les banyes dels rinoceronts africans.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la caça furtiva",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_21_C_123_Q1",
"question": "Quina és la causa principal del declivi constant del rinoceront de Java?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es creu que tenen propietats curatives",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_21_C_123_Q2",
"question": "Per què son valorats a Xina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "armadures",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_21_C_123_Q3",
"question": "Què en feien de la seva pell els xinesos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1975",
"answer_start": 857
}
],
"id": "P_21_C_123_Q4",
"question": "Quin any va entrar en vigor la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "produir un antídot pel verí de les serps",
"answer_start": 482
}
],
"id": "P_21_C_123_Q5",
"question": "Què creien que podien fer amb la seva pell els vietnamites?"
}
]
},
{
"context": "El rinoceront de Java és molt més silenciós que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Són tímids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que és una característica valuosa des del punt de vista de la supervivència, fa que els rinoceronts siguin difícils d'estudiar.[4] Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdevé agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil·lar inferior mentre fa força cap amunt amb el cap.[26] El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptació recent a les pressions sobre les poblacions; les proves històriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espècie era més gregària.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El rinoceront de Java",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_21_C_125_Q1",
"question": "Quin rinoceront és més silenciós?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ataca",
"answer_start": 503
}
],
"id": "P_21_C_125_Q3",
"question": "Què fa el rinoceront de Java si els humans s'hi acosten massa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "es retiren als boscos espessos",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_21_C_125_Q4",
"question": "Què fan quan senten humans a prop?"
},
{
"answers": [
{
"text": "gregària",
"answer_start": 814
}
],
"id": "P_21_C_125_Q5",
"question": "Com era antigament aquesta espècie?"
}
]
},
{
"context": "La pèrdua d'hàbitat a causa de l'agricultura també ha contribuït al seu declivi, tot i que aquest ja no és un factor tan significatiu, car el rinoceront només viu en dos parcs sota protecció nacional. La deterioració dels hàbitats ha obstaculitzat la recuperació de les poblacions de rinoceronts que havien estat víctimes de la caça furtiva. Fins i tot amb tots els esforços que es fan per protegir-lo, les previsions de supervivència del rinoceront són dolentes. Com que les poblacions estan limitades a dues àrees petites, són molt vulnerables a les malalties i als problemes de consanguinitat. Els geneticistes de la conservació estimen que caldria una població de cent rinoceronts per preservar la diversitat genètica de l'espècie.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "La pèrdua d'hàbitat",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_21_C_126_Q1",
"question": "Què ha contribuït al seu declivi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en dos parcs sota protecció nacional",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_21_C_126_Q2",
"question": "On viu el rinoceront?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les malalties i als problemes de consanguinitat",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_21_C_126_Q3",
"question": "A què son vulnerables?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cent rinoceronts",
"answer_start": 668
}
],
"id": "P_21_C_126_Q4",
"question": "Quants rinoceronts caldria per preservar la diversitat genètica de l'espècie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la recuperació de les poblacions de rinoceronts",
"answer_start": 248
}
],
"id": "P_21_C_126_Q5",
"question": "Què ha obstaculitzat la deterioració dels hàbitats?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Alan Rickman",
"paragraphs": [
{
"context": "Molts mitjans han defensat que les actuacions de Rickman bé valien una nominació a l'Oscar al millor actor secundari.[32][33][34] La primera nominació pel paper d'Snape arribà als premis de l'Aliança de Dones Periodistes de Cinema, els premis Saturn, els premis Scream i els premis de l'Associació de Crítics de Cinema St. Louis Gateway en la categoria de millor actor secundari.[35]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una nominació a l'Oscar al millor actor secundari",
"answer_start": 67
}
],
"id": "P_34_C_199_Q2",
"question": "Què defensaven molts mitjans que havia d'obtenir Rickman amb les seves actuacions?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Snape",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_34_C_199_Q3",
"question": "Per quin paper va estar nominat als premis Saturn?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Associació de Crítics de Cinema St. Louis Gateway",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_34_C_199_Q4",
"question": "Quina associació el va nominar?"
}
]
},
{
"context": "L'agost del 2015 Rickman va patir un ictus, moment en què se li va diagnosticar un càncer de pàncrees. En aquell moment va explicar que tenia una malaltia terminal només al seu cercle més íntim.[54] El 14 de gener de 2016 Rickman va morir en un hospital de Londres, envoltat dels seus amics i familiars.[55] Poc més tard, els seus seguidors van crear un memorial en honor seu al costat del cartell de la Plataforma 9¾ de l'Estació de London King's Cross.[56]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un ictus",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_34_C_200_Q1",
"question": "Què va patir l'agost del 2015?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un càncer de pàncrees",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_34_C_200_Q2",
"question": "Què li van diagnosticar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al seu cercle més íntim",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_34_C_200_Q3",
"question": "A qui va explicar que tenia una malaltia terminal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 14 de gener de 2016",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_34_C_200_Q4",
"question": "Quin dia va morir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l costat del cartell de la Plataforma 9¾",
"answer_start": 377
}
],
"id": "P_34_C_200_Q5",
"question": "On van crear un memorial?"
}
]
},
{
"context": "Rickman va ser escollit per la revista Empire, en el número 34, l'any 1995, i en el número 59 de la llista de les 100 millors estrelles del cinema de tots els temps, l'octubre de 1997. El 2009 i el 2010 Rickman va tornar a aparèixer a la llista de les 100 estrelles més atractives d'aquesta revista, en totes dues ocasions en el número 8, d'entre els 50 acotrs escollits. El 1993 Rickman va ser elegit per formar part del Consell de la Royal Academy of Dramatic Art (RADA); allí hi va ser vicepresident, així com membre dels comitès d'assessorament artístic i entrenament, i de la Junta de Desenvolupament.[41]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1997",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_34_C_201_Q1",
"question": "Quin any va ser escollit com una de les 100 estrelles més atractives de la història del cinema?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El 2009 i el 2010",
"answer_start": 185
}
],
"id": "P_34_C_201_Q2",
"question": "Quins anys va tornar a aparèixer a la llista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Empire",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_34_C_201_Q3",
"question": "En quina revista es fa aquesta llista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el número 8",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_34_C_201_Q4",
"question": "En quin lloc hi apareixia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Consell de la Royal Academy of Dramatic Art",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_34_C_201_Q5",
"question": "Per a quin consell el van elegir?"
}
]
},
{
"context": "Rickman també va dirigir The Winter Guest a l’Almeida Theatre de la capital britànica el 1995, així com la versió cinematogràfica de la mateixa obra, estrenada el 1997 i protagonitzada per Emma Thompson i la seva mare autèntica, Phyllida Law.[24] Amb Katharine Viner van recuperar l’obra My Name Is Rachel Corrie, a més de dirigir l’estrena al Royal Court Theatre, que es va produir l’abril de 2005. Gràcies a això va aconseguir el premi del públic del Theatre Goers al millor director. Rickman era amic de la família Corrie, guanyant-se la seva confiança, i l’espectacle fou molt ben rebut pel públic londinenc aquell any. Però el 2006, la producció de l’obra a Nova York fou posposada davant de la possibilitat que fos boicotejada i denunciada per part de grups que la poguessin veure com “propaganda d’agitació antiisraeliana”. Rickman va denunciar-ho com una “censura nascuda de la por”. Tony Kushner, Harold Pinter i Vanessa Redgrave, entre d’altres, van criticar la decisió de postergar definitivament l’espectacle. Finalment, l’obra de teatre es va realitzar en un altre indret de la ciutat, rebent crítiques diverses, i des d’aleshores s’ha interpretat en molts indrets del món.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a l’Almeida Theatre",
"answer_start": 42
}
],
"id": "P_34_C_204_Q1",
"question": "On va dirigir va dirigir The Winter Guest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Emma Thompson",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_34_C_204_Q2",
"question": "Qui protagonitzava la versió cinematogràfica de The Winter Guest?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2005",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_34_C_204_Q3",
"question": "Quin any va estrenar My Name Is Rachel Corrie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el premi del públic del Theatre Goers al millor director",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_34_C_204_Q4",
"question": "Quin premi li van donar per la direcció de My Name Is Rachel Corrie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "davant de la possibilitat que fos boicotejada",
"answer_start": 687
}
],
"id": "P_34_C_204_Q5",
"question": "Per què va ser posposada la producció de Nova York?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Arquitectura de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "En aquesta època es va crear la Casa de la Ciutat —seu de l'Ajuntament—, la qual consistia al començament en un saló construït al pati interior de la casa de l'escrivà del Consell de Cent, el grup de prohoms que dirigia la ciutat, les reunions del qual se celebraven fins aleshores al convent de Santa Caterina.[79] Es va construir llavors el Saló de Cent, obra de Pere Llobet inaugurada el 1373. Entre 1400 i 1402 es va edificar una nova façana, a càrrec d'Arnau Bargués, on destaquen la porta de mig punt i una arcada cega sobre les obertures, així com la decoració escultòrica, de la qual sobresurt un Sant Rafael elaborat per Pere Sanglada; es tracta de la façana que dóna al carrer de la Ciutat, ja que la façana principal actual, que dóna a la plaça de Sant Jaume, és del segle xix, en estil neoclàssic.[80]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la Casa de la Ciutat",
"answer_start": 29
}
],
"id": "P_593_C_3553_Q1",
"question": "Quina és la seu de l'Ajuntament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al pati interior de la casa de l'escrivà del Consell de Cent",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_593_C_3553_Q2",
"question": "On estava construït el saló?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Llobet",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_593_C_3553_Q3",
"question": "De qui és obra el Saló de Cent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1373",
"answer_start": 391
}
],
"id": "P_593_C_3553_Q4",
"question": "Quan va ser inaugurat el Saló de Cent?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pere Sanglada",
"answer_start": 630
}
],
"id": "P_593_C_3553_Q5",
"question": "Qui va elaborar el Sant Rafael de la decoració escultòrica de la nova façana?"
}
]
},
{
"context": "En els anys 1950 va haver-hi una renovació del panorama arquitectònic gràcies al Grup R (1951-1961),[333] un conjunt d'arquitectes que van connectar l'experiència del racionalisme i el GATCPAC amb els nous corrents internacionals, com el Neoliberty, el contextualisme i l'organicisme, amb influència d'arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer, Bruno Zevi i Gio Ponti.[334] Es consideraven a si mateixos postfuncionalistes, partint del funcionalisme racionalista però superat basant-se en criteris humanistes.[335] L'arquitectura del Grup R es va anar desmarcant cada cop més de l'estil propi del règim, adquirint un matís reivindicatiu, en què l'aposta per la modernitat es considerava una oposició al règim.[336]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En els anys 1950",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_593_C_3554_Q1",
"question": "Quan es va produir una renovació del panorama arquitectònic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Neoliberty, el contextualisme i l'organicisme",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_593_C_3554_Q2",
"question": "Quins eren alguns dels nous corrents internacionals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "reivindicatiu",
"answer_start": 625
}
],
"id": "P_593_C_3554_Q4",
"question": "Quin matís va adquirir l'arquitectura del Grup R?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una oposició al règim",
"answer_start": 689
}
],
"id": "P_593_C_3554_Q5",
"question": "Com és considerava l'aposta de la modernitat?"
}
]
},
{
"context": "La prosperitat guanyada amb l'expansió territorial va propiciar els primers assentaments extramurs de la ciutat, un cop allunyat el perill de les incursions musulmanes. Es van crear diversos nuclis de població (vila nova), generalment al voltant d'esglésies i monestirs: així va ocórrer al voltant de l'església de Santa Maria del Mar, on es va crear un barri de caràcter portuari; igualment a l'església de Sant Cugat del Rec, de caràcter agrari; el barri de Sant Pere al voltant de Sant Pere de les Puel·les; el barri del Pi va sorgir al voltant de l'església de Santa Maria del Pi; i el Mercadal, entorn del mercat del Portal Major. La creació d'aquests nous barris va obligar a ampliar el perímetre emmurallat, pel que el 1260 es va construir una nova muralla des de Sant Pere de les Puel·les fins a les Drassanes, de cara al mar. El nou tram era de 5 100 m, i englobava una àrea d'1,5 km². El recinte comptava amb vuitanta torres i vuit noves portes, entre les quals es trobaven diversos enclavaments de rellevància en l'actualitat, com el Portal de l'Àngel, la Portaferrissa o la Boqueria.[58]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "generalment al voltant d'esglésies i monestirs",
"answer_start": 223
}
],
"id": "P_593_C_3555_Q1",
"question": "On es van crear diversos nuclis de població?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un barri de caràcter portuari",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_593_C_3555_Q2",
"question": "Què es va crear al voltant de l'església de Santa Maria del Mar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el barri del Pi",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_593_C_3555_Q3",
"question": "Quin barri va sortir al voltant de l'església de Santa Maria del Pi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a ampliar el perímetre emmurallat",
"answer_start": 680
}
],
"id": "P_593_C_3555_Q4",
"question": "A què va obligar la creació dels nous barris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1260",
"answer_start": 726
}
],
"id": "P_593_C_3555_Q5",
"question": "Quan es va construir una muralla des de Sant Pere de les Puel·les fins a les Drassanes?"
}
]
},
{
"context": "Poc se sap de la catedral d'època romànica, excepte que va ser consagrada el 1058, el que permet suposar que havia de ser un edifici diferent del paleocristià o preromànic. Probablement ocupava l'espai central de l'actual catedral gòtica i, si seguia el model d'altres esglésies de l'època, havia de tenir tres naus amb tres absis esglaonats i pòrtic d'entrada. Tenia un campanar que limitava amb el Palau Comtal.[46] Del segle xi és també l'església de la Mare de Déu del Coll, situada al peu del turó del Carmel, de la qual es conserva el cos central i el campanar, mentre que els altres elements actuals de l'església són del segle xx.[47]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1058",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_593_C_3556_Q1",
"question": "Quan va ser consagrada la catedral d'època romànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pòrtic d'entrada",
"answer_start": 344
}
],
"id": "P_593_C_3556_Q3",
"question": "Què tenia a l'entrada la catedral d'època romànica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Palau Comtal",
"answer_start": 397
}
],
"id": "P_593_C_3556_Q4",
"question": "Amb què limitava el campanar de la catedral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "segle xi",
"answer_start": 422
}
],
"id": "P_593_C_3556_Q5",
"question": "De quin segle és l'església de la Mare de Déu del Coll?"
}
]
},
{
"context": "Ricardo Bofill va fundar el seu Taller d'Arquitectura el 1963, una experiència multidisciplinària que conjuntava l'arquitectura amb les matemàtiques, la poesia, la filosofia, l'economia, la publicitat i la fotografia.[375] Va seguir les directrius de l'Escola, però distanciant-se pel tractament de la planta i el volum, als quals va aplicar un cert component d'experimentació formal, alhora que va introduir trets tecnologicistes. Això es va accentuar a la fi dels anys 1960, en què va denotar una forta influència del grup britànic Archigram.[376] En aquests anys va ser autor dels edificis del carrer de Johann Sebastian Bach 28 (1962-1963), Johann Sebastian Bach 2-4 (1962-1963) i Nicaragua 97-99 (1962-1965).",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tecnologicistes",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_593_C_3557_Q2",
"question": "Quins trets va introduir Ricardo Bofill?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les matemàtiques, la poesia, la filosofia, l'economia, la publicitat i la fotografia",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_593_C_3557_Q3",
"question": "Amb què conjugava Ricardo Bofill l'arquitectura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va aplicar un cert component d'experimentació formal, alhora que va introduir trets tecnologicistes",
"answer_start": 331
}
],
"id": "P_593_C_3557_Q4",
"question": "Com va tractar Ricardo Bofill el tractament de la planta i el volum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ricardo Bofill",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_593_C_3557_Q5",
"question": "Qui va ser autor dels edificis del carrer de Johann Sebastian Bach 28?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Grand Palais",
"paragraphs": [
{
"context": "L'obra, per a la qual es van arribar a mobilitzar fins a 1.500 obrers, va aplicar noves tècniques de construcció com l'ús del formigó armat segons un sistema patentat el 1892 per François Hennebique,[4] al costat d'un desplegament de mitjans considerables per a l'època: vies fèrries per al transport del material, màquines de vapor per a les dinamos d'accionament de serres de tall, un pont grua per al manejament dels grans blocs, rails interiors, bastides mòbils o una rampa des de la ribera del Sena per a l'aproximació de les barcasses de pedrissa.[9] Destacaren les habilitats tècniques de la societat Moisant-Laurent-Savey, que van construir la part metàl·lica desplegada als costats dels Camps Elisis i de l'avinguda d'Antin. La mateixa empresa Moisant va ser així mateix l'encarregada de la fusteria en ferro i acer de la gran escala d'honor dissenyada per Louvet.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1.500",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_580_C_3475_Q1",
"question": "Quants obrers es van mobilitzar per a realitzar l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'ús del formigó armat segons un sistema patentat el 1892",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_580_C_3475_Q2",
"question": "Quina nova tècnica es va aplicar en la construcció?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vies fèrries",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_580_C_3475_Q3",
"question": "Què es feia servir per al transport del material?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Moisant-Laurent-Savey",
"answer_start": 608
}
],
"id": "P_580_C_3475_Q4",
"question": "Quina societat va construir la part metàl·lica desplegada als costats dels Camps Elisis?"
}
]
},
{
"context": "Renaud Donnedieu de Vabres va expressar la idea de la transformació de l'emplaçament a «Establiment públic del Grand Palais», en lloc de confiar la seva gestió i programació a organismes privats. El Grand Palais gaudeix així de l'estatut d'establiment públic industrial i comercial (EPIC) des de l'1 de gener de 2007. El gener de 2011 es fusiona amb la Réunion des Musées Nationaux, sota la direcció de Jean-Paul Cluzel.[48]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Renaud Donnedieu de Vabres",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_580_C_3476_Q1",
"question": "Qui va expressar la idea de la transformació de l'emplaçament a «Establiment públic del Grand Palais»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'establiment públic industrial i comercial",
"answer_start": 238
}
],
"id": "P_580_C_3476_Q2",
"question": "Quin estatut gaudeix el Grand Palais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de l'1 de gener de 2007",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_580_C_3476_Q3",
"question": "Des de quan gaudeix el Grand Palais l'estatut d'establiment públic industrial i comercial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la Réunion des Musées Nationaux",
"answer_start": 346
}
],
"id": "P_580_C_3476_Q4",
"question": "Amb qui es va fusionar el gener de 2011 el Gran Palais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jean-Paul Cluzel",
"answer_start": 403
}
],
"id": "P_580_C_3476_Q5",
"question": "Qui dirigia el nou organisme fusionat?"
}
]
},
{
"context": "Fou edificat sobre un terreny inestable que amb el temps va afectar la seva estructura; per aquest motiu, es realitzà una llarga i costosa restauració iniciada en la dècada de 1990. La seva nau central va ser reoberta el 2005 per a la celebració de salons i exposicions temporals variades. El 12 de juny de 1975 aquesta nau central va ser catalogada com a monument històric, classificació que es va estendre el 6 de novembre del 2000 a la totalitat dels 40.000 m² del Grand Palais.[2] El 13 de juliol de 2008 va allotjar la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Unió per la Mediterrània.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "inestable",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_580_C_3479_Q1",
"question": "Com era el terreny sobre el que fou edificat el Grand Palais?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva estructura",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_580_C_3479_Q2",
"question": "Què va quedar afectat del Grand Palais per haver estat construït sobre un terreny inestable?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la dècada de 1990",
"answer_start": 160
}
],
"id": "P_580_C_3479_Q3",
"question": "Quan es va iniciar la restauració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la celebració de salons i exposicions temporals variades",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_580_C_3479_Q4",
"question": "Per a què va ser reoberta la seva nau central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "13 de juliol de 2008",
"answer_start": 488
}
],
"id": "P_580_C_3479_Q5",
"question": "Quan va allotjar el Grand Palais la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Unió per la Mediterrània?"
}
]
},
{
"context": "La restauració de l'armadura també va portar a la rehabilitació de la vidriera i de la seva trama poc estètica. Durant el transcurs de l'estudi previ, l'arquitecte Alain-Charles Perrot va suggerir que fos restituïda la trama inicial i l'amplada dels vidres, desnaturalitzats en el curs d'una campanya de revisió. A més a més, la constitució dels vidres no corresponia a les regles de seguretat exigides avui dia. El vidre armat d'aleshores va ser reemplaçat per un modern vidre laminat, que posseeix dues qualitats primordials:[45]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la rehabilitació de la vidriera i de la seva trama",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_580_C_3480_Q1",
"question": "Què va portar la restauració de l'armadura?"
},
{
"answers": [
{
"text": "poc estètica",
"answer_start": 98
}
],
"id": "P_580_C_3480_Q2",
"question": "Com era la trama de la vidriera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que fos restituïda la trama inicial i l'amplada dels vidres",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_580_C_3480_Q3",
"question": "Què va suggerir l'arquitecte Alain-Charles Perrot sobre la reforma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un modern vidre laminat",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_580_C_3480_Q4",
"question": "Per què va ser reemplaçat el vidre armat?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Henri VIII",
"paragraphs": [
{
"context": "El 1880, Auguste Vaucorbeil, director de l'Òpera de París, va lliurar un llibret a Saint-Saëns originalment destinat a Gounod: La cisma de Inglaterra basat en l'obra de Calderón de la Barca.[6] Mentre treballava en l'obra va ser elegit, el 1881, membre de l'Acadèmia de Belles Arts. Les proves per a l'obra van començar a la tardor de 1882. Saint-Saëns va posar un notable esforç en la creació d'Henri VIII, per exemple va realitzar un notable treball de recerca a la biblioteca de manuscrits antics de la Corona anglesa per poder utilitzar antigues cançons en la partitura.[7] Així, va incloure una cançó antiga trobada entre els papers, encara que va reconèixer que la melodia original quedava totalment coberta per les ornamentacions vocals de la protagonista.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Auguste Vaucorbeil",
"answer_start": 9
}
],
"id": "P_559_C_3349_Q1",
"question": "Qui era el director de l'Òpera de París l'any 1880?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Saint-Saëns",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_559_C_3349_Q2",
"question": "A qui va lliurar Auguste Vaucorbeil un llibret el 1880?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'obra de Calderón de la Barca",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_559_C_3349_Q3",
"question": "En què es basava La cisma de Inglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la biblioteca de manuscrits antics de la Corona anglesa",
"answer_start": 463
}
],
"id": "P_559_C_3349_Q4",
"question": "On va realitzar Saint-Saëns una recerca important sobre Henri VIII?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una cançó antiga",
"answer_start": 596
}
],
"id": "P_559_C_3349_Q5",
"question": "Què va trobar Saint-Saïens entre els manuscrits de la biblioteca que va incloure en l'obra?"
}
]
},
{
"context": "L'argument tracta del divorci entre Enric VIII i la seva esposa Caterina, i els seus amors amb Anna Bolena. L'apassionada intriga ofereix l'oportunitat de mil matisos psicològics.[5] Basada en dues obres de teatre de Pedro Calderón de la Barca i de William Shakespeare, La cisma de Inglaterra (1627) i The life of Henry VIII (1613), l'òpera s'aproxima a la història del rei de les sis dones, fundador de l'Església d'Anglaterra, d'una manera ben diferent de com ho van fer els romàntics Rossini i Donizetti: amb afany historicista, intentant recrear amb justesa l'ambient i fins i tot els estils musicals del Renaixement anglès en un marc formal hereu de la grand opéra meyerbeeriana.[9] L'òpera és, per tant, resultat d'una època en què s'havien de presentar grans muntatges escènics amb impressionants decorats, gran desplegament de masses i un cos de ball de primer ordre.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Caterina",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_559_C_3350_Q1",
"question": "Qui era l'esposa d'Enric VIII?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La cisma de Inglaterra (1627) i The life of Henry VIII (1613)",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_559_C_3350_Q2",
"question": "En quines obres esta basada l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Pedro Calderón de la Barca",
"answer_start": 217
}
],
"id": "P_559_C_3350_Q3",
"question": "Qui és l'autor de l'obra La cisma de Inglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "impressionants",
"answer_start": 789
}
],
"id": "P_559_C_3350_Q4",
"question": "Com eren els decorats que es presentaven en els escenaris de l'època?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tracta del divorci entre Enric VIII i la seva esposa Caterina, i els seus amors amb Anna Bolena",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_559_C_3350_Q5",
"question": "Quin és l'argument de l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "El llibret se centra en el repudi de la reina Caterina d'Aragó pel rei Enric VIII d'Anglaterra, enamorat de la seva dama d'honor, Anna Bolena. La negativa del Vaticà a anul·lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII perquè aquest pogués contraure matrimoni de nou amb Bolena va causar el Cisma de l'Església d'Anglaterra.[2] Henri VIII idealitza la figura de Caterina, lleial i resignada a la seva sort, i presenta un Enric ja amb els trets d'hedonisme i crueltat amb què ha passat a la història.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el repudi de la reina Caterina d'Aragó pel rei Enric VIII d'Anglaterra",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_559_C_3351_Q1",
"question": "En què es centra el llibret?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Anna Bolena",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_559_C_3351_Q2",
"question": "De qui estava enamorat Enric VIII?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a anul·lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_559_C_3351_Q3",
"question": "A què es va negar el Vaticà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La negativa del Vaticà a anul·lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII",
"answer_start": 143
}
],
"id": "P_559_C_3351_Q4",
"question": "Què va causar el Cisma de l'Església d'Anglaterra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hedonisme i crueltat",
"answer_start": 445
}
],
"id": "P_559_C_3351_Q5",
"question": "Amb quins trets ha passat a la història Enric VIII?"
}
]
},
{
"context": "En una reposició de l'obra a l'Opéra el maig de 1903, Debussy va escriure a la seva crònica setmanal del Gil Blas una crítica en què es concentra amb gran agudesa tot el que un gran músic de la nova escola podia dir sobre Saint-Saëns en general i sobre aquesta òpera en particular: «És bo celebrar respectuosament la reposició d'Henri VIII, és potser la darrera òpera històrica que s'hi representa! Això esperem, almenys, i, d'altra banda, sembla difícil fer-ho millor que Meyerbeer. Aquestes paraules no volen insinuar que el senyor Saint-Saëns s'hagi equivocat escrivint Henri VIII. És més músic que home de teatre, no utilitza els efectes fàcils que són lícits en aquesta forma dramàtica. Aporta, per la resta, una sinceritat que mai va tenir Meyerbeer. I si Enric VIII canta unes cavatines empallegoses és, creguin-me, perquè Saint-Saëns ho ha volgut. Tothom sap, d'altra banda, que fins i tot el tigre amb la sang més alterada pot proferir uns udols capaços d'entendrir un nen».[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Debussy",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_559_C_3352_Q1",
"question": "Qui va escriure una crítica al Gil Blas el 1903?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sinceritat",
"answer_start": 718
}
],
"id": "P_559_C_3352_Q2",
"question": "Què aporta a l'obra Saint-Saëns que segons Gil Blas mai havia tingut Meyerbeer?"
},
{
"answers": [
{
"text": "maig de 1903",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_559_C_3352_Q3",
"question": "Quan es va fer la reposició de l'obra a l'Opéra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una crítica",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_559_C_3352_Q4",
"question": "Què va escriure Debussy al Gil Blas?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre Saint-Saëns en general i sobre aquesta òpera en particular",
"answer_start": 216
}
],
"id": "P_559_C_3352_Q5",
"question": "Sobre què versa la crítica que va escriure Debussy al Gil Blas?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Tiranosauroïdeus",
"paragraphs": [
{
"context": "Els trets característics de la pelvis dels tiranosauroïdeus inclouen una osca còncava a l'extrem frontal superior de l'ili, una cresta vertical definida i afilada a la superfície exterior de l'ili que s'estén per sobre de l'acetàbul (conca de la pelvis), i una \"bota\" enorme al final del pubis, més de la meitat de llarga que l'eix del pubis.[1] Aquestes característiques es troben en tots els tiranosauroïdeus coneguts, incloent-hi els membres basals Guanlong[3] i Dilong.[2] No es coneix el pubis d’Aviatyrannis ni l'stokesosaure però l'ili presenta els trets típics dels tiranosauroïdeus.[10] Les extremitats posteriors de tots els tiranosauroïdeus, com en la majoria de teròpodes, tenien quatre dits, tot i que el primer dit (l'hàl·lux) no tocava a terra. Les extremitats posteriors dels tiranosauroïdeus eren més llargues en relació amb la mida del cos que les de gairebé qualsevol altre teròpode i presenten proporcions característiques d'animals corredors, incloent-hi una tíbia i metatarsos allargats.[1] Aquestes proporcions es mantenen fins i tot en l'adult més gran de tiranosaure[11] malgrat que probablement era incapaç de córrer.[12] El tercer metatars dels tiranosàurids quedava subjectat per la part superior pel segon i el quart, formant una estructura coneguda com a arctometatars.[1] L'arcometatars també estava present en l'apalatxosaure,[8] però la seva presència no està clara en Eotyrannus[5] o driptosaure.[13] Aquesta era una estructura compartida amb els ornitomímids, troodòntids i quenagnàtids derivats,[14] però no es trobava en tiranosauroïdeus basals com Dilong, cosa que n'indica una evolució convergent.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "còncava",
"answer_start": 78
}
],
"id": "P_275_C_1645_Q1",
"question": "Com és l'osca de la pelvis dels tiranosauroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "quatre",
"answer_start": 692
}
],
"id": "P_275_C_1645_Q2",
"question": "Quants dits tenien les extremitats posteriors dels tiranosauroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'extrem frontal superior de l'ili",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_275_C_1645_Q3",
"question": "On és l'osca còncava de la pelvis dels tiranosauroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una cresta vertical definida i afilada",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_275_C_1645_Q4",
"question": "Què hi ha a la superfície exterior de l'ili que s'estén per sobre de l'acetàbul?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el primer",
"answer_start": 715
}
],
"id": "P_275_C_1645_Q5",
"question": "Quin dit dels tiranosauroïdeus no tocava terra?"
}
]
},
{
"context": "La presència de \"protoplomes\" en tiranosauroïdeus basals no és sorprenent, car se sap que són característiques dels celurosaures i es troben en altres gèneres basals com Sinosauropteryx,[45] així com tots els grups més derivats.[44] Les poques impressions fossilitzades de la pell de grans tiranosàurids manquen de plomes; en canvi, presenten una pell coberta d'escates.[48] És possible que les \"protoplomes\" estiguessin presents en parts del cos no preservades a les impressions de la pell. Una altra possibilitat és que la pèrdua secundària de \"protoplomes\" en grans tiranosàurids fos anàloga amb la pèrdua similar de pèl en els mamífers moderns més grans, com els elefants, en què una relació superfície/volum baixa redueix la transferència de calor, fent innecessari l'aïllament per abric de pèl.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Sinosauropteryx,[45] així com tots els grups més derivats",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_275_C_1646_Q1",
"question": "En quins altres gèneres basals es troba la presència de \"protoplomes\"?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de plomes",
"answer_start": 312
}
],
"id": "P_275_C_1646_Q2",
"question": "De què manquen les impressions fossilitzades de la pell de grans tiranosàurids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "baixa",
"answer_start": 713
}
],
"id": "P_275_C_1646_Q3",
"question": "Com ha de ser la relació superfície/volum dels elefants per reduir la transferència de calor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La presència de \"protoplomes\"",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_275_C_1646_Q4",
"question": "Què no és sorprenent en els tiranosauroïdeus basals?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels celurosaures",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_275_C_1646_Q5",
"question": "De qui és característica la presencia de \"protoplomes\"?"
}
]
},
{
"context": "L'any 1994, Holtz agrupà els tiranosauroïdeus amb els elmisàurids, ornitomimosaures i troodòntids en un clade de celurosaures anomenat Arctometatarsalia, basat en una estructura comuna del turmell en què el segon i el quart metatarsos es troben a prop dels ossos del tars, cobrint el tercer metatars quan s'observa des de davant.[14] Tanmateix, s'han descobert tiranosauroïdeus basals com Dilong que manquen de turmells arctometatarsians, cosa que indica que aquesta característica evolucionà de manera convergent.[2] El clade Arctometatarsalia ha estat desmantellat i ja no és utilitzat per la majoria dels paleontòlegs; El clade Arctometatarsalia són normalment considerats celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes.[1][33][35] Una anàlisi recent conclogué que la família dels celúrids, incloent-hi els gèneres nord-americans del Juràssic superior Coelurus i Tanycolagreus, és el grup germà dels tiranosauroïdeus.[22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a prop dels ossos del tars",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_275_C_1647_Q1",
"question": "On es troben el segon i el quart metatarsos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes",
"answer_start": 676
}
],
"id": "P_275_C_1647_Q3",
"question": "Com és considerat normalment el clade Arctometatarsalia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1994",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_275_C_1647_Q4",
"question": "A quin període pertanyen els Coelurus i els Tanycolagreus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juràssic superior",
"answer_start": 855
}
],
"id": "P_275_C_1647_Q5",
"question": "Quin any Holtz agrupà els tiranosauroïdeus amb els elmisàurids, ornitomimosaures i troodòntids?"
}
]
},
{
"context": "Els tiranosauroïdeus eren carnívors bípedes, com la majoria de teròpodes, i es caracteritzaven per nombrosos caràcters ossis, especialment del crani i la pelvis. Al principi, els tiranosauroïdeus eren uns depredadors petits dotats d'uns braços llargs amb tres dits. Els gèneres del Cretaci superior assoliren una mida molt més gran, incloent-hi alguns dels depredadors terrestres més grans que mai han existit, però la majoria de gèneres tardans tenien braços relativament petits amb només dos dits. S'han trobat plomes primitives a Dilong, un tiranosauroïdeu primitiu de la Xina, que podrien haver estat presents en altres tiranosauroïdeus. Les crestes òssies cranials de molts tiranosauroïdeus, de forma i mida variades, podrien haver tingut funcions d'exhibició.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "carnívors bípedes",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_275_C_1648_Q1",
"question": "Què eren els tiranosauroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "depredadors petits dotats d'uns braços llargs amb tres dits",
"answer_start": 205
}
],
"id": "P_275_C_1648_Q2",
"question": "Com eren al principi els tiranosauroïdeus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_275_C_1648_Q3",
"question": "Quants dits tenien els tiranosauroïdes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dilong",
"answer_start": 533
}
],
"id": "P_275_C_1648_Q4",
"question": "En quin exemplar de tiranosauroïdeus s'han trobat plomes primitives?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'exhibició",
"answer_start": 753
}
],
"id": "P_275_C_1648_Q5",
"question": "Quines funcions podrien haver tingut les crestes òssies cranials dels tiranosauroïdeus?"
}
]
},
{
"context": "Tant el tiranosaure com la família dels tiranosàurids foren descrits per Henry Fairfield Osborn l'any 1905.[15] El seu nom deriva dels ètims grecs τυραννος/tyrannos ('tirà') i σαυρος/sauros ('llangardaix'). El nom de la superfamília dels tiranosauroïdeus fou publicat per primera vegada en un article de l'any 1964 pel paleontòleg britànic Alick Walker.[16] El sufix -oidea (-oïdeu), utilitzat habitualment en el nom de superfamílies d'animals, deriva del grec ειδος/eidos ('forma').[17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1905",
"answer_start": 102
}
],
"id": "P_275_C_1649_Q1",
"question": "Quan van ser descrits el tiranosaure i la família dels tiranosàurids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Henry Fairfield Osborn",
"answer_start": 73
}
],
"id": "P_275_C_1649_Q2",
"question": "Qui va descriure el tiranosaure i la família dels tiranosàurids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El nom de la superfamília dels tiranosauroïdeus",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_275_C_1649_Q3",
"question": "Què va publicar en un article Alick Walker?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del grec ειδος/eidos ('forma')",
"answer_start": 452
}
],
"id": "P_275_C_1649_Q4",
"question": "D'on deriva el sufix -oidea (-oïdeu)?"
}
]
},
{
"context": "El tiranosauroïdeu més basal conegut a partir de les restes d'un esquelet complet és Guanlong.[3] Altres tàxons primitius inclouen l'stokesosaure i lAviatyrannis, coneguts a partir de material molt menys complet.[10] Dilong, més ben conegut, és considerat una mica més derivat que Guanlong i l'stokesosaure.[2][3] El driptosaure, un gènere difícil de classificar, ha estat classificat en diverses anàlisis recents com a tiranosauroïdeu basal, amb un parentesc una mica més llunyà amb els tiranosàurids que Eotyrannus i l'apalatxosaure.[1][8][36] L'alectrosaure, un gènere poc conegut de Mongòlia, és clarament un tiranosauroïdeu però les seves relacions exactes són incertes.[1] Altres tàxons han estat considerats com a possibles tiranosauroïdeus per diversos autors, incloent Bagaraatan, Labocania i una espècie atribuïda erròniament a Chilantaisaurus, \"C.\" maortuensis.[1] Siamotyrannus, del Cretaci inferior de Tailàndia, fou descrit originalment com un tiranosàurid primitiu,[37] però actualment se'l sol considerar un carnosaure.[33][38] Iliosuchus tenia una cresta vertical a l'ili que recorda a la dels tiranosauroïdeus, i de fet podria ser el membre més antic conegut de la superfamília, però no es disposa de prou material per saber-ho amb certesa.[10][38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "difícil",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_275_C_1650_Q2",
"question": "Com resulta classificar el driptosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mongòlia",
"answer_start": 587
}
],
"id": "P_275_C_1650_Q3",
"question": "D'on és l'alectrosaure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "carnosaure",
"answer_start": 1024
}
],
"id": "P_275_C_1650_Q4",
"question": "Com és considera actualment al Siamotyrannus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una cresta vertical",
"answer_start": 1061
}
],
"id": "P_275_C_1650_Q5",
"question": "Què tenia Iliosuchus a l'ili?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "We Can Do It!",
"paragraphs": [
{
"context": "We Can Do It! (Nosaltres podem fer-ho! o simplement Podem fer-ho!) és un cartell estatunidenc de propaganda bèl·lica, creat el 1943 per J. Howard Miller per a l'empresa Westinghouse Electric com una imatge inspiradora per aixecar la moral dels treballadors durant la Segona Guerra Mundial. En un principi es va creure que l'autor s'havia inspirat en una imatge en blanc i negre de Geraldine Hoff, una treballadora d'una fàbrica de Michigan que havia aparegut en una notícia d'agències, tanmateix el 2011 el professor James J. Kimble,[1]de la Universitat de Seton Hall, va identificar i va demostrar després d'una llarga recerca, que la veritable model del cèlebre cartell era Naomi Parker, treballadora de la base aeronaval d'Albereda.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un cartell estatunidenc de propaganda bèl·lica",
"answer_start": 70
}
],
"id": "P_425_C_2545_Q1",
"question": "Què és We Can Do It!?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1943",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_425_C_2545_Q2",
"question": "Quin any van crear We Can Do It!?"
},
{
"answers": [
{
"text": "J. Howard Miller",
"answer_start": 136
}
],
"id": "P_425_C_2545_Q3",
"question": "Qui va crear We Can Do It!?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Westinghouse Electric",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_425_C_2545_Q4",
"question": "Quina empresa va encarregar We Can Do It!?"
},
{
"answers": [
{
"text": "aixecar la moral dels treballadors",
"answer_start": 222
}
],
"id": "P_425_C_2545_Q5",
"question": "Què volien aconseguir amb We Can Do It!?"
}
]
},
{
"context": "La revista Smithsonian va posar la imatge en la seva portada el març de 1994 per il·lustrar un article sobre els cartells del temps de guerra. El Servei Postal dels Estats Units va crear un segell de 33 ¢ el febrer de 1999 sobre la base de la imatge, amb les paraules afegides «Women Support War Effort» (Les dones donen suport a l'esforç bèl·lic).[29][30][31] També es va exposar un dels cartells de la Westinghouse al Museu Nacional d'Història Americana, com a part d'una exposició que mostrava elements de la dècada de 1930 i 1940.[32]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Smithsonian",
"answer_start": 11
}
],
"id": "P_425_C_2546_Q1",
"question": "Quina revista va posar la imatge a la seva portada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el març de 1994",
"answer_start": 61
}
],
"id": "P_425_C_2546_Q2",
"question": "Quan va sortir la imatge a la portada de la revista Smithsonian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un article sobre els cartells del temps de guerra",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_425_C_2546_Q3",
"question": "Què il·lustrava la imatge de la portada d'Smithsonian?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un segell",
"answer_start": 187
}
],
"id": "P_425_C_2546_Q4",
"question": "Què va crear el Servei Postal dels Estats Units amb la imatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Museu Nacional d'Història Americana",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_425_C_2546_Q5",
"question": "On es va exposar un dels cartells de la Westinghouse?"
}
]
},
{
"context": "L'any 2011, a partir d'un arxiu de les fotografies, el professor James J. Kimble va identificar la dona de la imatge com Naomi Parker. La foto és una de les sèries de fotografies preses a l'Estació aeronaval de l'Alameda de Califòrnia, on Naomi i la seva germana estan treballant en el muntatge d'aeronaus durant el març de 1942. Aquestes imatges es van publicar a diversos diaris i revistes a l'abril de 1942,[24] en un moment en què Doyle encara assistia a l'escola secundària a Michigan.[25] El febrer de 2015, Kimble va entrevistar a les germanes Naomi i Ada Parker, de 93 i 91 anys, que van afirmar que feia cinc anys que coneixien la identificació incorrecta de la foto però que el registre històric va rebutjar la seva petició de rectificació. Naomi Parker Fraley va morir el 20 de gener de 2018 a l'edat de 96 anys.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "James J. Kimble",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_425_C_2547_Q2",
"question": "Qui va identificar la dona de la imatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Estació aeronaval de l'Alameda de Califòrnia",
"answer_start": 186
}
],
"id": "P_425_C_2547_Q3",
"question": "On van prendre la fotografia de la imatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el muntatge d'aeronaus",
"answer_start": 280
}
],
"id": "P_425_C_2547_Q4",
"question": "En què treballen Naomi i la seva germana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "El febrer de 2015",
"answer_start": 495
}
],
"id": "P_425_C_2547_Q5",
"question": "Quan van entrevistar a les germanes Naomi i Ada Parker?"
}
]
},
{
"context": "L'any 2012 es va crear una aplicació mòbil per celebrar el 70è aniversari del cartell que permetia canviar-li la cara. Diverses personalitats van utilitzar-la, incloent-hi Peggy Conlon, la presidenta de l'Add Council, que ho va aprofitar per escriure un article de la història de l'entitat,[35] així com els presentadors Matt Lauer i Ann Curry[42] i la cantant Beyoncé Knowles.[43] El 25 de novembre de 2014 l'actriu Anna Bertran va penjar la seva pròpia versió del cartell al seu compte de Twitter per commemorar el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.[44]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "canviar-li la cara",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_425_C_2548_Q1",
"question": "Què permetia de fer l'aplicació mòbil amb el cartell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "2012",
"answer_start": 6
}
],
"id": "P_425_C_2548_Q2",
"question": "Quin any es va crear l'aplicació mòbil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 70è",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_425_C_2548_Q3",
"question": "Quin aniversari del cartell es celebrava al 2012?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Peggy Conlon",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_425_C_2548_Q4",
"question": "Qui era la presidenta de l'Add Council?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Beyoncé Knowles",
"answer_start": 361
}
],
"id": "P_425_C_2548_Q5",
"question": "Quina cantant va utilitzar l'aplicació?"
}
]
},
{
"context": "Molts creuen que el cartell «We Can Do It!» es va basar en una imatge monocroma de Geraldine Hoff feta per l'agència United Press a Ann Arbor (Michigan) als Estats Units a principis de 1942, quan ella tenia 17 anys.[16][19][20] En la fotografia, Hoff porta lligat al cap un mocador tipus bandana amb punts, i s'inclina sobre una màquina estampadora de metall mentre manipula els controls a l'alçada de les seves cames.[20] Hoff va deixar la feina a la fàbrica poc després que es fes la fotografia quan es va assabentar que la màquina estampadora havia lesionat la mà de l'anterior operari, ja que temia posar en perill la seva afició a tocar el violoncel.[16] Va trobar una altra feina com a mesuradora de temps en una altra fàbrica.[21]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "de Geraldine Hoff",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_425_C_2549_Q1",
"question": "De qui creuen que era la imatge del cartell «We Can Do It!»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Ann Arbor",
"answer_start": 130
}
],
"id": "P_425_C_2549_Q2",
"question": "On van fer la fotografia de la imatge del cartell «We Can Do It!»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "17",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_425_C_2549_Q3",
"question": "Quants anys tenia Geraldine Hoff quan li van fer la foto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un mocador tipus bandana",
"answer_start": 271
}
],
"id": "P_425_C_2549_Q4",
"question": "Què porta Geraldine Hoff al cap a la imatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els controls",
"answer_start": 375
}
],
"id": "P_425_C_2549_Q5",
"question": "Què manipula Geraldine Hoff a la imatge?"
}
]
},
{
"context": "Durant la Segona Guerra Mundial, el cartell «We Can Do It!» no tenia cap relació amb la cançó de 1942 «Rosie the Riveter» (Rosie la rebladora)[3], ni amb el quadre del mateix nom de Norman Rockwell que va aparèixer a la portada de l'edició del Memorial Day del Saturday Evening Post, el 29 de maig de 1943. El cartell de la Westinghouse no estava doncs associat amb cap de les dones anomenades Rosie que es van presentar com a promoció de les dones treballadores en la producció bèl·lica. Certament, després d'haver estat exhibit durant només dues setmanes, el febrer de 1943 únicament a la vista dels treballadors de la fàbrica de la Westinghouse, va desaparèixer durant gairebé quatre dècades.[16][17] Es van distribuir altres imatges de la «Rosie», sovint fotografies de treballadores reals, i l'Oficina d'Informació de la Guerra va preparar una campanya massiva de publicitat d'àmbit nacional, però el «We Can Do It!» no en va formar part.[15]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Rosie the Riveter",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_425_C_2550_Q1",
"question": "Amb quina cançó no tenia cap relació el cartell «We Can Do It!»?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Norman Rockwell",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_425_C_2550_Q2",
"question": "Qui va fer un quadre amb el nom de Rosie?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Saturday Evening Post",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_425_C_2550_Q3",
"question": "On va aparèixer el quadre de Norman Rockwell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb cap de les dones anomenades Rosie",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_425_C_2550_Q4",
"question": "Amb qui no estava associat el cartell de la Westinghouse?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la vista dels treballadors de la fàbrica",
"answer_start": 586
}
],
"id": "P_425_C_2550_Q5",
"question": "On va estar exhibit el cartell?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Amfibis",
"paragraphs": [
{
"context": "Els capgrossos són molt vulnerables a la depredació per part de peixos, tritons, escarabats d'aigua depredadors i ocells com ara alcedínids. La fase de capgròs pot durar només una setmana, o en algunes espècies els capgrossos poden hibernar i fer la metamorfosi l'any següent. En els pípids (excepte Hymenochirus), els capgrossos tenen un parell de bigotis anteriors que fan que semblin petits peixos gat.[43]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "només una setmana",
"answer_start": 170
}
],
"id": "P_502_C_3007_Q1",
"question": "Quan durà la fase de capgròs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hibernar i fer la metamorfosi l'any següent",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_502_C_3007_Q2",
"question": "Què poden fer els capgrossos d'algunes espècies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un parell de bigotis anteriors",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_502_C_3007_Q3",
"question": "Què tenen els capgrossos de la majoria dels pípids?"
},
{
"answers": [
{
"text": "petits peixos gat",
"answer_start": 387
}
],
"id": "P_502_C_3007_Q4",
"question": "Què semblen els capgrossos amb bigoti?"
}
]
},
{
"context": "El primer gimnofió conegut és Eocaecilia micropodia, del Juràssic inferior d'Arizona (Estats Units). Compartia característiques amb les salamandres i els microsaures. A diferència dels gimnofions moderns, Eocaecilia tenia potes, i posseïa ulls ben desenvolupats que demostren que no tenia un estil de vida subterrani.[78]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Eocaecilia micropodia",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_502_C_3008_Q1",
"question": "Quin és el primer gimnofió conegut?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Juràssic inferior",
"answer_start": 57
}
],
"id": "P_502_C_3008_Q2",
"question": "A quina època vivia l'Eocaecilia micropodia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Arizona",
"answer_start": 77
}
],
"id": "P_502_C_3008_Q3",
"question": "On vivia l'Eocaecilia micropodia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les salamandres i els microsaures",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_502_C_3008_Q4",
"question": "Amb qui compartia característiques l'Eocaecilia micropodia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ben desenvolupats",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_502_C_3008_Q5",
"question": "Com eren els ulls de l'Eocaecilia micropodia?"
}
]
},
{
"context": "A diferència d'altres tetràpodes, el cap dels amfibis queda unit directament al tronc, de manera que manquen de coll. Tenen una boca, ulls amb una parpella superior i una altra d'inferior, narius, orelles (en forma d'orificis) i glàndules paratiroïdals. El tronc pot acabar en una cua o no. Tant els caudats com els gimnofions la conserven al llarg de tota la vida, mentre que els anurs actuals no tenen cua en fase adulta. A la part posterior del tronc hi ha un orifici (cloaca), on desemboquen l'aparell digestiu, l'excretor i el reproductor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "directament",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_502_C_3009_Q1",
"question": "Com s'uneix el cap dels amfibis al seu tronc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "coll",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_502_C_3009_Q2",
"question": "Què no tenen els amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "forma d'orificis",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_502_C_3009_Q3",
"question": "Quina forma tenen les orelles dels amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Tant els caudats com els gimnofions",
"answer_start": 291
}
],
"id": "P_502_C_3009_Q4",
"question": "Quins amfibis tenen cua durant tota la vida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cloaca",
"answer_start": 472
}
],
"id": "P_502_C_3009_Q5",
"question": "Com es diu l'orifici de la part inferior del tronc dels amfibis?"
}
]
},
{
"context": "Els urodels són capaços de regenerar membres perduts per predació o per accident. Després de l'amputació, l'epidermis migra per cobrir el monyó en menys de mig dia, formant una estructura que afavoreix la regeneració. Al llarg dels dies següents es forma una massa de cèl·lules desdiferenciades en proliferació, i s'activen gens de formació de patrons que ja havien estat activats durant la formació embrionària del membre.[10][11] L'extrem distal de la pota (on es trobaria la mà o peu) és el primer que es forma, i després es van afegint les porcions intermèdies del patró mitjançant intercalació.[10] Les neurones motrius, els músculs i els vasos sanguinis creixen amb la pota regenerada, i restableixen les connexions presents abans de l'amputació. El temps que triga aquest procés varia segons l'edat de l'animal. En els adults, el membre sol tornar a ser funcional després d'1-3 mesos.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "membres perduts",
"answer_start": 37
}
],
"id": "P_502_C_3010_Q1",
"question": "Què poden regenerar els urodels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'epidermis",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_502_C_3010_Q2",
"question": "Què cobreix el monyó del membre perdut en els urodels?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'extrem distal de la pota",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_502_C_3010_Q3",
"question": "Què és el primer que es forma en la regeneració?"
},
{
"answers": [
{
"text": "després d'1-3 mesos",
"answer_start": 871
}
],
"id": "P_502_C_3010_Q4",
"question": "Quan torna a ser funcional el membre amputat en els urodels adults?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb la pota regenerada",
"answer_start": 668
}
],
"id": "P_502_C_3010_Q5",
"question": "Com creixen les neurones motrius, els músculs i els vasos sanguinis?"
}
]
},
{
"context": "Molts amfibis tenen un paper rellevant en la història cultural. Alguns, als quals s'han assignat qualitats fantàstiques (com les salamandres i el seu suposat domini sobre el foc) són animals heràldics o símbols i emblemes. Molts amfibis, especialment els anurs, han aparegut en faules i contes de fades, sovint com amics de les bruixes o com víctimes dels seus encanteris. En almenys una ocasió, la granota ha representat la vanidesa.[67] També existeixen cultures que han relacionat els amfibis amb la fertilitat, la fortuna, la protecció i altres aspectes beneficiosos.[68][69][70] Els xamans de les religions primitives els utilitzaven com símbols religiosos i per elaborar drogues al·lucinògenes. A l'antic Egipte, la deessa del naixement Hequet era representada amb cap de granota, i es posaven objectes amb forma d'amfibis a les tombes per repel·lir els dimonis de l'inframón. D'altra banda, el poble mochica de l'antic Perú venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.[71]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en la història cultural",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_502_C_3011_Q1",
"question": "En què tenen un paper important molts amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "fantàstiques",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_502_C_3011_Q2",
"question": "Quines qualitats s'han assignat a alguns amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les bruixes",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_502_C_3011_Q3",
"question": "De qui són amics els anurs en les faules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "vanidesa",
"answer_start": 425
}
],
"id": "P_502_C_3011_Q4",
"question": "Què ha representat sovint la granota en les faules?"
},
{
"answers": [
{
"text": "drogues al·lucinògenes",
"answer_start": 677
}
],
"id": "P_502_C_3011_Q5",
"question": "Què elaboraven els xamans primitius amb els amfibis?"
}
]
},
{
"context": "A la fi de la fase larvària, els amfibis sofreixen una metamorfosi, per la qual passen a la fase adulta. La metamorfosi significa una transfomació dramàtica de la morfologia i de la fisiologia, a mesura que els capgrossos desenvolupen potes posteriors, després potes anteriors, perden les brànquies i desenvolupen pulmons. Els seus intestins s'escurcen a mesura que passen d'una dieta herbívora a una de carnívora. Els ulls migren rostralment i dorsal, permeten la visió binocular dels adults. Aquest canvi en la posició dels ulls representa el pas de ser presa a ser depredador, a mesura que el capgròs es desenvolupa i depèn menys d'un camp de visió ample, i més de la percepció de la profunditat. La fase final del desenvolupament implica apoptosi (mort cel·lular programada) i reabsorció de la cua. Després de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en hàbitats terrestres, o continuar vivint a l'hàbitat aquàtic com adults.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una metamorfosi",
"answer_start": 51
}
],
"id": "P_502_C_3012_Q1",
"question": "Què sofreixen els amfibis a la fi de la fase larvària?"
},
{
"answers": [
{
"text": "adulta",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_502_C_3012_Q2",
"question": "A quina fase passen després de la transformació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les brànquies",
"answer_start": 285
}
],
"id": "P_502_C_3012_Q3",
"question": "Què perden els capgrossos en la metamorfosi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la cua",
"answer_start": 795
}
],
"id": "P_502_C_3012_Q4",
"question": "Què es reabsorbeix en la fase final del desenvolupament dels amfibis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pulmons",
"answer_start": 314
}
],
"id": "P_502_C_3012_Q5",
"question": "Què desenvolupen els capgrossos en la metamorfosi?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Presa de les Tres Gorges",
"paragraphs": [
{
"context": "La generació d'energia és dirigida per la China Yangtze Power, una filial cotitzada de China Three Gorges Corporation (CTGC) — una empresa centralitzada pública administrada per la SASAC. La presa de les Tres Gorges és la central hidroelèctrica més gran en capacitat del món amb 34 generadors: 32 generadors principals, cadascun amb una capacitat de 700 MW, i dos generadors d'energia de la planta, cada un amb la capacitat de 50 MW, arribant una capacitat total de 22.500 MW.[6] Entre els 32 generadors principals, 14 estan instal·lats al costat nord de la presa, 12 al costat sud, i els sis restants de la planta d'energia subterrània a la serra sud de la presa. La generació d'electricitat esperada anual serà de més de 100 TWh.[38]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la China Yangtze Power",
"answer_start": 39
}
],
"id": "P_547_C_3277_Q1",
"question": "Qui dirigeix la generació d'energia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de China Three Gorges Corporation",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_547_C_3277_Q2",
"question": "De qui és filial la China Yangtze Power?"
},
{
"answers": [
{
"text": "centralitzada pública",
"answer_start": 139
}
],
"id": "P_547_C_3277_Q3",
"question": "Quin tipus d'empresa és la China Three Gorges Corporation?"
},
{
"answers": [
{
"text": "La presa de les Tres Gorges",
"answer_start": 188
}
],
"id": "P_547_C_3277_Q4",
"question": "Quina és la central hidroelèctrica més gran en capacitat del món?"
},
{
"answers": [
{
"text": "700 MW",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_547_C_3277_Q5",
"question": "Quina capacitat té cada generador principal del la presa de les Tres Gorges?"
}
]
},
{
"context": "Hi ha plans per a la construcció d'una via de tren curta propera a la zona de la presa. Es construirien dues línies fèrries curtes, una a cada costat del riu. La línia de ferrocarril de 88 km del nord (北岸翻坝铁路) passaria per les instal·lacions portuàries de Taipingxi (太平溪港) al costat nord del Iang-Tsé, aigües amunt de la presa i a través de l'Estació de ferrocarril de l'est de Yichang fins a les instal·lacions portuàries de Baiyang Tianjiahe en la ciutat de Baiyang (白洋镇), per sota de Yichang.[120] La línia de tren del costat sud, (南岸翻坝铁路) de 95 km de longitud, sortiria de Maoping (aigües amunt de la presa) i a través de l'Estació de ferrocarril del sud de Yichang arribaria a Zhicheng (en la línia de Jiaozuo–Liuzhou).[120]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "una via de tren curta",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_547_C_3278_Q1",
"question": "Què volen construir prop de la presa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues",
"answer_start": 104
}
],
"id": "P_547_C_3278_Q2",
"question": "Quantes línies fèrries es volen construir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una a cada costat del riu",
"answer_start": 132
}
],
"id": "P_547_C_3278_Q3",
"question": "On es volen construir les dues línies fèrries?"
},
{
"answers": [
{
"text": "95 km",
"answer_start": 547
}
],
"id": "P_547_C_3278_Q5",
"question": "Quants quilometres tindria la línia fèria del sud?"
}
]
},
{
"context": "Les rescloses serveixen per augmentar la navegació fluvial des de deu a 100 milions de tones anualment, i reduir els costos de transport entre un 30 i un 37%. La navegació fluvial és més segura per les rescloses, ja que les gorges són molt perilloses per navegar.[78] Els vaixells de construcció molt més profunda podran navegar 2.400 km aigües amunt des de Xangai fins a Txungking. Es preveu que el transport marítim de Txungking s'incrementi en cinc vegades.[109][110]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "augmentar la navegació fluvial",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_547_C_3279_Q1",
"question": "Per a què serveixen les rescloses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "des de deu a 100 milions de tones",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_547_C_3279_Q2",
"question": "Com augmenten la navegació fluvial les rescloses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "costos de transport",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_547_C_3279_Q3",
"question": "Què redueixen les rescloses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les rescloses",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_547_C_3279_Q4",
"question": "Com és més segura la navegació fluvial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en cinc vegades",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_547_C_3279_Q5",
"question": "Quant es preveu que augmenti el transport marítim de Txungking?"
}
]
},
{
"context": "La presa va augmentar per sis la capacitat de les barcasses del Iang-Tsé, reduint les emissions de diòxid de carboni en 630.000 tones. Del 2004 al 2007 un total de 198 milions de tones de béns passen a través de les rescloses dels vaixells. En comparació amb l'ús de camions, les barcasses redueixen les emissions de diòxid de carboni en deu milions de tones i els costos en un 25%.[78]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la capacitat de les barcasses del Iang-Tsé",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_547_C_3280_Q1",
"question": "Què va fer augmentar la presa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "630.000 tones",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_547_C_3280_Q3",
"question": "Quant es van reduir les emissions de diòxid de carboni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "198 milions",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_547_C_3280_Q4",
"question": "Quantes tones de béns van passar per les rescloses del 2004 al 2007?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en un 25%",
"answer_start": 372
}
],
"id": "P_547_C_3280_Q5",
"question": "Quant redueixen els costos les barcasses en comparació amb els camions?"
}
]
},
{
"context": "Es va preveure que la presa proporcionaria el 10% de l'energia de la Xina. Això no obstant, la demanda d'electricitat s'ha incrementat amb més rapidesa del que es va projectar. Fins i tot plenament operatiu, de mitjana, va donar suport només prop de l'1,7% de la demanda d'electricitat a la Xina l'any de 2011, quan la demanda d'electricitat del país va arribar a 4692,8 TWh.[73][74]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el 10% de l'energia de la Xina",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_547_C_3281_Q1",
"question": "Què es preveia que proporcionaria la presa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de l'1,7%",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_547_C_3281_Q3",
"question": "Quina electricitat va proporcionar la presa de la demanda de Xina el 2011?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a 4692,8 TWh",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_547_C_3281_Q4",
"question": "A quant va arribar la demanda l'electroscòpia de Xina el 2011?"
}
]
},
{
"context": "A banda de les rescloses de canals, està en construcció un elevador de vaixells, una mena d'ascensor per a embarcacions. L'elevador de vaixells està dissenyat per a ser capaç d'aixecar vaixells de fins a 3.000 tones.[114] Segons els plans originals hi havia d'haver un elevador amb capacitat per aixecar 11.500 tones en embarcacions. La distància vertical recorreguda havia de ser de 113 metres,[115] i la mida de la conca de la nau de l'ascensor seria de 120x18x3,5 metres. Quan estigui enllestit, l'elevador de vaixells necessitarà de 30 a 40 minuts per al trànsit. Abans d'aquestes obres tarda entre tres i quatre hores a passar a través de les rescloses.[116] Un factor que complica la situació és que el nivell de l'aigua pot variar considerablement. L'elevador de vaixells treballarà sempre que els nivells d'aigua varien de 12 metres a la part inferior, i 30 metres en la superior.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un elevador de vaixells",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_547_C_3282_Q1",
"question": "Què està en construcció a part de les rescloses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una mena d'ascensor per a embarcacions",
"answer_start": 81
}
],
"id": "P_547_C_3282_Q2",
"question": "Què és un elevador de vaixells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de fins a 3.000 tones",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_547_C_3282_Q3",
"question": "Quins vaixells pot aixecar l'elevador de vaixells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "113 metres",
"answer_start": 384
}
],
"id": "P_547_C_3282_Q4",
"question": "Quina distància vertical hauria de recórrer l'elevador de vaixells?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de 30 a 40 minuts",
"answer_start": 534
}
],
"id": "P_547_C_3282_Q5",
"question": "Quant temps necessitarà l'elevador de vaixells per al trànsit?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Ornitorrinc",
"paragraphs": [
{
"context": "L'ornitorrinc és semiaquàtic i viu en petits rierols i rius dins el seu extens àmbit de distribució, que va des de les fredes zones muntanyoses de Tasmània i els Alps Australians fins a les jungles tropicals de les costes de Queensland, tan al nord com la base de la península del Cap York.[27] A l'interior, la seva distribució no és ben coneguda; està extingit a l'Austràlia Meridional (tret d'una població introduïda a Kangaroo Island)[28] i ja no habita gran part de la conca Murray-Darling, possiblement a causa del declivi de la qualitat de l'aigua provocat per projectes de tala d'arbres i d'irrigació a gran escala.[29] Al llarg dels sistemes fluvials costaners, la seva distribució és impredictible; sembla estar absent d'alguns rius relativament sans, però continua vivint en altres que estan bastant degradats (el curs baix del riu Maribyrnong, per exemple).[30]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en petits rierols i rius",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_50_C_295_Q1",
"question": "On viu l'ornitorrinc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "semiaquàtic",
"answer_start": 17
}
],
"id": "P_50_C_295_Q2",
"question": "Quin tipus d'animal és?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Austràlia Meridional",
"answer_start": 363
}
],
"id": "P_50_C_295_Q3",
"question": "On està extingit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "qualitat de l'aigua",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_50_C_295_Q4",
"question": "Què fa que no habiti a la conca Murray-Darling?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Maribyrnong",
"answer_start": 843
}
],
"id": "P_50_C_295_Q5",
"question": "En quin riu continua vivint?"
}
]
},
{
"context": "Els ornitorrincs pateixen, generalment, poques malalties en estat salvatge; tanmateix, a Tasmània hi ha una preocupació pública estesa sobre l'impacte potencial d'una malaltia causada pel fong Mucor amphibiorum. La malaltia (denominada «mucormicosi») només afecta els ornitorrincs de Tasmània i no ha estat observada en ornitorrincs del continents. Els animals afectats poden desenvolupar lesions cutànies lletges o úlceres a diverses parts del cos com a l'esquena, la cua i les potes. La mucormicosi pot matar els ornitorrincs; la mort ve provocada per infeccions secundàries i perquè queden afectades la capacitat de l'animal de mantenir la seva temperatura corporal i la seva eficàcia a l'hora de buscar aliment. La Secció de Conservació de la Biodiversitat del Departament d'Indústries Primàries i Aigua estan col·laborant amb NRM North i investigadors de la Universitat de Tasmània per determinar l'impacte de la malaltia sobre els ornitorrincs de Tasmània, així com el mecanisme de transmissió i la difusió actual de la malaltia.[54] Fins fa poc, la guineu, una espècie introduïda, estava restringida al continent australià, però cada cop més proves indiquen que està present en nombres reduïts a Tasmània.[55]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "poques",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_50_C_296_Q1",
"question": "Quantes malalties pateixen generalment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mucor amphibiorum",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_50_C_296_Q2",
"question": "Quin fong causa una de les malalties?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el mecanisme de transmissió",
"answer_start": 972
}
],
"id": "P_50_C_296_Q4",
"question": "Quin mecanisme volen determinar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la guineu",
"answer_start": 1053
}
],
"id": "P_50_C_296_Q5",
"question": "Quina espècie podem trobar en nombres reduïts?"
}
]
},
{
"context": "L'ornitorrinc s'alimenta excavant amb el bec al fons de rierols. Els electroreceptors podrien servir per distingir els objectes animats dels inanimats en aquesta situació (en què els mecanoreceptors estarien constantment estimulats).[23] Les preses pertorbades generarien minúsculs corrents elèctrics amb les seves contraccions musculars que podrien ser detectats pels electroreceptors sensibles de l'ornitorrinc. Experiments han demostrat que l'ornitorrinc reacciona davant una «gamba artificial» si s'hi fa passar un corrent elèctric feble.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el bec",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_50_C_297_Q1",
"question": "Amb què excava?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Els electroreceptors",
"answer_start": 65
}
],
"id": "P_50_C_297_Q2",
"question": "Què podrien fen servir per poder distingir els objectes animats dels inanimats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "minúsculs corrents elèctrics",
"answer_start": 272
}
],
"id": "P_50_C_297_Q3",
"question": "Què generen les preses?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les seves contraccions musculars",
"answer_start": 301
}
],
"id": "P_50_C_297_Q4",
"question": "Amb què generen els corrent elèctrics les preses?"
}
]
},
{
"context": "L'ornitorrinc també ha aparegut en cançons, com ara l'obra de Green Day Platypus (I Hate You) o la cançó Platypus de Mr. Bungle. És el protagonista d'un poema infantil de Banjo Paterson,[61] i també apareix sovint com a personatge en programes de televisió per nens, com ara la Família Ornitorrinc de Mister Rogers' Neighborhood, Perry the Platypus al programa Phineas and Ferb i Ovide, l'estrella del dibuix animat Ovide and the Gang.[62]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Platypus (I Hate You)",
"answer_start": 72
}
],
"id": "P_50_C_298_Q1",
"question": "A quina cançó de Green Day apareix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Banjo Paterson",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_50_C_298_Q2",
"question": "Qui li va escriure un poema infantil?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Perry",
"answer_start": 330
}
],
"id": "P_50_C_298_Q3",
"question": "Quin ornitorrinc apareix a Phineas and Ferb?"
}
]
},
{
"context": "Els electroreceptors estan situats en fileres rostrocaudals a la pell del bec, mentre que els mecanoreceptors (que detecten el tacte) estan distribuïts uniformement pel bec. L'àrea electrosensible de l'escorça cerebral es troba a l'àrea somatosensorial tàctil i algunes cèl·lules corticals reben estímuls tant dels electroreceptors com dels mecanoreceptors, cosa que suggereix una associació estreta entre els sentits d'electrorecepció i del tacte. Tant els electroreceptors com els mecanoreceptors del bec dominen el mapa somatotòpic del cervell de l'ornitorrinc, de la mateixa manera que les mans humanes dominen l'homuncle de Penfield.[24][25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la pell del bec",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_50_C_300_Q1",
"question": "On son els electroreceptors?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'àrea somatosensorial tàctil",
"answer_start": 228
}
],
"id": "P_50_C_300_Q3",
"question": "On trobem l'àrea electrosensible de l'escorça cerebral?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre els sentits d'electrorecepció i del tacte",
"answer_start": 400
}
],
"id": "P_50_C_300_Q4",
"question": "Entre què sembla que hi ha una relació estreta?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Retaule de Vallmoll",
"paragraphs": [
{
"context": "La taula central va formar part de la col·lecció Muntadas fins al 1956 en què va passar a formar part dels fons del MNAC. La taula de l'Anunciació va ingressar al Museu Diocesà de Tarragona el 1915. Totes dues han estat contínuament relacionades amb l'estil de Jaume Huguet, fins a arribar a considerar-les com el punt de partida més clar de la producció huguetiana i l'obra culminant del període juvenil, tarragoní, d'aquest artista, sota la influència de Lluís Dalmau.[3] Pel que fa al Plany sobre el Cos de Crist del Louvre, la seva procedència està documentada des de 1837 quan el baró de Taylor, un dels viatgers hispanòfils del romanticisme, la comprà a Espanya per a la seva col·lecció, d'on va passar a la col·lecció de Lluís Felip I de França,[4] fins que va ser traspassat al Louvre el 1850.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del MNAC",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_138_C_823_Q1",
"question": "De quins fons forma part?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'Anunciació",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_138_C_823_Q2",
"question": "Quina taula trobem al Museu Diocesà de Tarragona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lluís Dalmau",
"answer_start": 457
}
],
"id": "P_138_C_823_Q3",
"question": "Qui va influir a Jaume Huguet en aquest obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Espanya",
"answer_start": 660
}
],
"id": "P_138_C_823_Q4",
"question": "On van comprar Plany sobre el cos de Crist?"
}
]
},
{
"context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un pintor gòtic català",
"answer_start": 47
}
],
"id": "P_138_C_824_Q1",
"question": "Qui era Jaume Huguet?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els seus deixebles i també membres de la família Vergós",
"answer_start": 643
}
],
"id": "P_138_C_824_Q3",
"question": "A qui va incorporar Jaume Huguet al seu taller?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Vergós",
"answer_start": 692
}
],
"id": "P_138_C_824_Q4",
"question": "Amb quina família el pintor tenia una estreta relació personal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien",
"answer_start": 844
}
],
"id": "P_138_C_824_Q5",
"question": "Com s'ha perdut una part important de l'obra de Jaume Huguet?"
}
]
},
{
"context": "Al fons, una finestra gòtica amb festejador mostra un paisatge que aparentment és la ciutat de Barcelona que es configura davant el turó del Carmel, tal com apareix a la vista el segle xvi, conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i a altres posteriors. Aquesta vista, presa del vessant de Montjuïc, ofereix en primer terme el camí zigzaguejant que baixava de la muntanya.[10][11] A la paret de la banda esquerra de l'observador hi ha un òcul a la part alta que forma part del simbolisme de l'escena. El paviment, amb unes rajoles que ajuden a construir la perspectiva, mostra temes habituals en la ceràmica valenciana del moment.[12]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "festejador",
"answer_start": 33
}
],
"id": "P_138_C_825_Q1",
"question": "Què té la finestra gòtica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Barcelona",
"answer_start": 95
}
],
"id": "P_138_C_825_Q2",
"question": "Quina ciutat mostra aparentment?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del vessant de Montjuïc",
"answer_start": 278
}
],
"id": "P_138_C_825_Q3",
"question": "Des d'on esta presa aquesta vista?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un òcul",
"answer_start": 438
}
],
"id": "P_138_C_825_Q4",
"question": "Què hi trobem a la part alta de la paret esquerra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la perspectiva",
"answer_start": 557
}
],
"id": "P_138_C_825_Q5",
"question": "Què ajuden a construir les rajoles?"
}
]
},
{
"context": "Presenta una composició clàssica de l'escena del plany sobre el Cos de Crist abans que es comencés a representar com la pietà amb el cos jacent de Crist sobre els genolls de Maria sedent. Amb alguna variació en la disposició dels personatges, segueix els cànons de la predel·la del Retaule del Sant Esperit de Lluís Borrassà de 1411, un patró que també s'ha fet servir per a versionar representacions de la Dormició de Maria com la de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó amb la seva Mort de la Verge de l'oratori del castell de Valls, avui desapareguda. També el pintor Antoni Viladomat, contemporani de Bonifaç, es va inspirar per la seva Dormició de la Verge de 1730-1745, que va estar a la capella del Roser de l'església de Betlem de Barcelona i actualment està a la biblioteca del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.[17] El mateix Huguet va repetir una composició similar, tot i que d'inferior mida, a la predel·la del Retaule de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi i, segons consta al contracte, al Retaule de Ripoll, actualment desaparegut i del qual només es conserven les dues grisalles del revers de la predel·la amb les imatges de Moisès i Melquisedec.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "clàssica",
"answer_start": 24
}
],
"id": "P_138_C_828_Q1",
"question": "Com és la composició de l'escena?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lluís Borrassà",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_138_C_828_Q2",
"question": "Qui va fer el Retaule del Sant Esperit?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Roser",
"answer_start": 698
}
],
"id": "P_138_C_828_Q3",
"question": "A quina capella va estar Dormició de la Verge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Retaule de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi",
"answer_start": 924
}
],
"id": "P_138_C_828_Q4",
"question": "On va repetir una composició semblant?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dues grisalles",
"answer_start": 1077
}
],
"id": "P_138_C_828_Q5",
"question": "Què es conserva del Retaule de Ripoll?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "James Naismith",
"paragraphs": [
{
"context": "En el mateix any, Naismith va entrar a la Universitat McGill de Mont-real. Tot i que fou descrit com un home prim, amb 179 cm. d'altura i 76 kg. de pes,[4] era un atleta talentós i versàtil, i va representar la seva universitat en les disciplines de futbol canadenc, futbol i gimnàstica. Jugava de central en l'equip de futbol canadenc, va introduir el primer casc de futbol americà al joc[5] i va guanyar diverses medalles Wicksteed per actuacions destacades en gimnàstica.[6] Naismith va guanyar un Bachelor of Arts en Educació Física (1888) i un diploma al Presbyterian College de Mont-real (1890).[3] A partir del 1891, Naismith va ensenyar educació física i va esdevenir el primer director d'atletisme de McGill, tot i que posteriorment va abandonar Mont-real per esdevenir mestre d'educació física a la Universitat de Springfield de Springfield, Massachusetts.[6] També fou un membre de la fraternitat Sigma Pi Èpsilon.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "central",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_110_C_655_Q2",
"question": "De què jugava a l'equip de futbol canadenc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el primer casc",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_110_C_655_Q3",
"question": "Què va introduir?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Wicksteed",
"answer_start": 424
}
],
"id": "P_110_C_655_Q4",
"question": "Quines medalles va guanyar?"
}
]
},
{
"context": "El 1935, l'Associació Nacional d'Entrenadors de Bàsquet (creada per l'antic alumne de Naismith Phog Allen) va recol·lectar diners per tal que Naismith, ja amb 74 anys, pogués ser testimoni de la introducció del bàsquet com a esport olímpic oficial als Jocs Olímpics d'estiu de 1936.[14] Allà, Naismith va donar les medalles a tres equips d'Amèrica del Nord: l'or pels Estats Units, la plata per Canadà i el bronze per Mèxic.[15] Durant els Jocs, fou nomenat President Honorífic de la Federació Internacional de Bàsquet.[3] Quan Naismith va retornar a casa va comentar que veure el seu esport ser jugat per tantes nacions va ser la millor compensació que mai hauria pogut rebre per la seva invenció.[12] El 1937, Naismith va ser una peça important en la formació de la National Association of Intercollegiate Basketball, que més tard esdevindria la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics).[16]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la introducció del bàsquet com a esport olímpic oficial",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_110_C_656_Q1",
"question": "De què va ser testimoni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_110_C_656_Q2",
"question": "A quants equips va donar medalles?"
},
{
"answers": [
{
"text": "President Honorífic",
"answer_start": 458
}
],
"id": "P_110_C_656_Q3",
"question": "Què va ser nomenat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Durant els Jocs",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_110_C_656_Q4",
"question": "Quan va ser nomenat President Honorífic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "National Association of Intercollegiate Athletics",
"answer_start": 854
}
],
"id": "P_110_C_656_Q5",
"question": "Què va esdevenir més tard la National Association of Intercollegiate Basketball?"
}
]
},
{
"context": "El programa de bàsquet masculí de la Universitat de Kansas va començar oficialment el 1898, seguint l'arribada de Naismith, justament sis anys després que Naismith escrivís les primeres regles oficials d'aquest esport. Naismith no fou contractat com a entrenador de bon inici, sinó com a director de la capella i instructor d'educació física.[10] En aquests primers dies, la majoria de partits de bàsquet eren jugats contra equips propers de YMCA. Altres oponents compuns eren la Universitat Haskell Indian Nations o el William Jewell College. Sota les ordres de Naismith, l'equip només va jugar contra tres universitats actualment considerades del Big 12: Nebraska (sis vegades), Missouri (dues vegades) i Kansas State (una vegada). Irònicament, Naismith va ser l'únic entrenador d'aquesta universitat que va tenir uns resultats negatius, amb un balanç de 55-60.[11] De totes maneres, Naismith va entrenar a Forrest \"Phog\" Allen, que seria el seu successor a Kansas,[12] i que també entraria al Saló de la Fama del bàsquet.[13] Quan Allen va esdevenir entrenador i va dir a Naismith que aniria a entrenar a la Universitat de Baker el 1904, Naismith el va desencoratjar: \"No pots entrenar bàsquet; tan sols pots jugar-lo\".[6] Fent-li cas omís, Allen es va embarcar en una carrera d'entrenador que el portaria finalment a ser conegut com el pare de l'entrenament del bàsquet (the Father of Basketball Coaching). Durant el seu temps a Kansas, Allen va entrenar Dean Smith (equip guanyador del campionat nacional el 1952) i Adolph Rupp (equip guanyador del campionat nacional Helms Foundation del 1922). Quan Dean Smith es va retirar com a entrenador en cap a North Carolina era l'entrenador amb més victòries de la història del bàsquet universitari, el segon era Adolph Rupp i el tercer era Allen. Els tres entrenadors s'afegiren a Naismith com a membres del Saló de la Fama del bàsquet.Dean Smith",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les primeres regles oficials",
"answer_start": 173
}
],
"id": "P_110_C_658_Q1",
"question": "Què va escriure Naismith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "negatius",
"answer_start": 830
}
],
"id": "P_110_C_658_Q3",
"question": "Quins resultats va obtenir Naismith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el pare de l'entrenament del bàsquet",
"answer_start": 1337
}
],
"id": "P_110_C_658_Q4",
"question": "Com era conegut Allen?"
}
]
},
{
"context": "Naismith és l'inventor del basquetbol i va escriure les 13 regles originals d'aquest esport.[14] El Naismith Memorial Basketball Hall of Fame a Springfield, Massachusetts és anomenat així en honor seu, i hi fou admès com a membre en la seva inauguració el 1959.[14] La National Collegiate Athletic Association premia anualment els seus millors jugadors i entrenadors amb els Premis Naismith, entre ells el Naismith College Player of the Year, el Naismith College Coach of the Year i el Naismith Prep Player of the Year. Després de la introducció del bàsquet com esport olímpic masculí el 1936, el bàsquet femení esdevingué esport olímpic als Jocs Olímpics d'estiu de 1976 celebrats a Mont-real.[18] Naismith també ha estat admès al Saló de la Fama del bàsquet canadenc, al Saló de la Fama olímpic canadenc, al Saló de la Fama d'esports canadenc, al Saló de la Fama de llegendes de l'esport d'Ontàrio, al Saló de la Fama d'esports d'Ottawa, al Saló de la Fama d'esports de la Universitat McGill, al Saló de la Fama d'esports de Kansas State i al Saló de la Fama de la FIBA.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "13",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_110_C_659_Q1",
"question": "Quantes regles va escriure Naismith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'inventor del basquetbol",
"answer_start": 12
}
],
"id": "P_110_C_659_Q2",
"question": "Què és Naismith?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1936",
"answer_start": 588
}
],
"id": "P_110_C_659_Q3",
"question": "Quin any el basquet va ser esport olímpic masculí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Mont-real",
"answer_start": 684
}
],
"id": "P_110_C_659_Q4",
"question": "En quins jocs va ser olímpic el basquet femení?"
}
]
},
{
"context": "En el seu intent de pensar el nou joc, Naismith es va guiar per tres idees principals.[3] Primer de tot, va analitzar els jocs més populars en aquell moment: el rugbi, el lacrosse, el futbol, el futbol americà, l'hoquei sobre gel i el beisbol; es va adonar dels problemes que comportava fer servir una pilota petita i veloç i va concloure que una pilota de la mida i pes com la del futbol era més segura. En segon lloc, va veure que la majoria de contacte físic tenia lloc mentre es corria amb la pilota, botant-la o colpejant-la, i per tant va decidir que les passades serien l'única opció legal. Finalment, Naismith va reduir encara més el contacte entre jugadors fent que l'objectiu no fos protegit per ningú; simplement el va posar per sobre els caps dels jugadors. Per marcar gols, per tant, es forçava als jugadors a tirar un tir suau i bombejat que havia vist que era efectiu en el seu vell joc preferit duck on a rock. Naismith va batejar aquest nou joc com a \"Basket Ball\"[3] (literalment en català Pilota Cistella) i va posar tots els seus pensaments per escrit a les 13 regles bàsiques.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 64
}
],
"id": "P_110_C_660_Q1",
"question": "Per quantes idees es va guiar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els jocs més populars",
"answer_start": 118
}
],
"id": "P_110_C_660_Q2",
"question": "Què va analitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com la del futbol",
"answer_start": 371
}
],
"id": "P_110_C_660_Q3",
"question": "Com va decidir que seria la pilota?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les passades",
"answer_start": 557
}
],
"id": "P_110_C_660_Q4",
"question": "Quina era l'única opció legal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre els caps dels jugadors",
"answer_start": 740
}
],
"id": "P_110_C_660_Q5",
"question": "On va posar l'objectiu?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Mitocondri",
"paragraphs": [
{
"context": "La matriu és l'espai tancat per la membrana interna. Conté aproximadament dos terços del total de les proteïnes d'un mitocondri.[5] La matriu és important en la producció d'ATP, amb l'ajuda de l'ATP sintasa situada a l'interior de la membrana. La matriu conté una alta concentració d'una mescla de centenars d'enzims, de ribosomes mitocondrials especials, ARNt i diverses còpies d'ADN del genoma mitocondrial. Les principals funcions dels enzims inclouen l'oxidació del piruvat, d'àcids grassos i el cicle de Krebs.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'espai tancat per la membrana interna",
"answer_start": 13
}
],
"id": "P_221_C_1321_Q1",
"question": "Què és la matriu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dos terços del total",
"answer_start": 74
}
],
"id": "P_221_C_1321_Q2",
"question": "Quantes proteïnes del mitocondri conté la matriu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la producció d'ATP",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_221_C_1321_Q3",
"question": "En què és important la matriu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'ADN del genoma mitocondrial",
"answer_start": 379
}
],
"id": "P_221_C_1321_Q4",
"question": "De què conté còpies la matriu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cicle de Krebs",
"answer_start": 497
}
],
"id": "P_221_C_1321_Q5",
"question": "Quin cicle es produeix gracies als enzims?"
}
]
},
{
"context": "Amb el lloc central que ocupen en el metabolisme cel·lular, els danys – i posterior disfunció – dels mitocondris són factors importants en una ampla gamma de malalties humanes. Els trastorns mitocondrials se solen presentar com a trastorns neurològics, però poden manifestar-se com a miopatia, diabetis, endocrinopatia múltiple o una varietat d'altres manifestacions sistèmiques.[80] Les malalties causades per mutacions en l'ADN mitocondrial són: la síndrome de Kearns-Sayre, la síndrome MELAS i la neuropatia òptica hereditària de Leber.[81] En la immensa majoria dels casos, aquestes malalties es trameten hereditàriament per part de la mare, ja que el zigot deriva els seus mitocondris i, per tant, l'ADN mitocondrial, de l'òvul. Es creu que malalties com la síndrome de Kearns-Sayre, la síndrome de Pearson i l'oftalmoplegia externa progressiva tenen l'origen en rearranjaments a gran escala d'ADN mitocondrial, mentre que altres malalties com la síndrome MELAS, la neuropatia òptica hereditària de Leber, l'epilèpsia mioclònica de fibres vermelles estripades, i altres, es deuen a mutacions puntuals de l'ADN mitocondrial.[80]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en el metabolisme cel·lular",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_221_C_1322_Q1",
"question": "En què ocupen un lloc central?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a trastorns neurològics",
"answer_start": 224
}
],
"id": "P_221_C_1322_Q2",
"question": "Com es solen presentar els trastorns mitocondrials?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'òvul",
"answer_start": 723
}
],
"id": "P_221_C_1322_Q3",
"question": "D'on deriva l'ADN mitocondrial?"
},
{
"answers": [
{
"text": "hereditàriament",
"answer_start": 609
}
],
"id": "P_221_C_1322_Q4",
"question": "Com es transmeten majoritàriament aquestes malalties?"
},
{
"answers": [
{
"text": "puntuals",
"answer_start": 1097
}
],
"id": "P_221_C_1322_Q5",
"question": "A quin tipus de mutacions es deu la síndrome MELAS?"
}
]
},
{
"context": "Els gens mitocondrials no són heretables de la mateixa manera que els gens que es troben en el nucli. En la fertilització d'un òvul per un espermatozoide, tant l'òvul com l'espermatozoide contribuïxen a portar cadascun la meitat de la informació genètica del que serà el zigot. En canvi, els mitocondris, i per tant, l'ADN mitocondrial, provenen habitualment de l'òvul. La informació genètica mitocondrial de l'espermatozoide entra dins de l'òvul però no contribueix a la informació genètica de l'embrió.[66] En canvi, els mitocondris paternals són marcats amnh ubiquitina per seleccionar-los per la seva posterior destrucció a l'interior de l'embrió.[67] L'òvul conté un nombre relativament reduït de mitocondris que posteriorment s'aniran dividint fins a tenir prou mitocondris a les diferents cèl·lules de l'organisme ja adult. Per tant, en la majoria de casos els mitocondris són heretats per la línia femenina, coneguda com l'herència materna. Aquest mecanisme es dóna en la majoria dels organismes, incloent-hi tots els animals, tot i que en certs casos es dóna per herència paterna. Aquest tipus d'herència es dóna en certs pinòpsids, però no en pins i en arbres de taulat.[68] També s'ha suggerit que es produeix a un nivell molt baix en els éssers humans.[69]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "s'aniran dividint",
"answer_start": 732
}
],
"id": "P_221_C_1323_Q2",
"question": "Què faran els mitocòndris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'herència materna",
"answer_start": 929
}
],
"id": "P_221_C_1323_Q3",
"question": "Com es coneix la línia femenina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per herència paterna",
"answer_start": 1068
}
],
"id": "P_221_C_1323_Q4",
"question": "Com es pot donar en certs casos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per seleccionar-los per la seva posterior destrucció",
"answer_start": 573
}
],
"id": "P_221_C_1323_Q5",
"question": "Per què són marcats els mitocondris paternals?"
}
]
},
{
"context": "El genoma mitocondrial humà és una molècula d'ADN circular d'aproximadament setze quilobases.[50] Està codificat per 37 gens: 13 subunitats dels complexos respiratoris I, III, IV,V, 22 ARNt mitocondrials i 2 ARNr.[50] Un mitocondri pot contenir entre dues i deu còpies d'ADN.[51]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "és una molècula d'ADN",
"answer_start": 28
}
],
"id": "P_221_C_1324_Q1",
"question": "Què és el genoma mitocondrial humà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "setze",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_221_C_1324_Q2",
"question": "Quantes quilobases té?"
},
{
"answers": [
{
"text": "37",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_221_C_1324_Q3",
"question": "Quants gens el codifiquen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre dues i deu",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_221_C_1324_Q4",
"question": "Quantes còpies d'ADN pot contenir un mitocondri?"
}
]
},
{
"context": "Alguns grups d'organismes eucariotes unicel·lulars manquen de mitocondris: els microsporidis, els metamònads i les arcamebes.[48] Aquests tres grups apareixen com els eucariotes més primitius en l'arbre filogenètic construïts per ARNr; això dóna a entendre que van aparèixer abans que els mitocondris. Tanmateix, actualment se sap que això és una il·lusió creada per atracció entre branques llargues – es tracta de grups derivats que conserven gens o orgànuls derivats dels mitocondris (per exemple, els mitosomes i hidrogenosomes).[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "eucariotes unicel·lulars",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_221_C_1325_Q1",
"question": "Quins organismes poden no tenir mitocondris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els microsporidis, els metamònads i les arcamebes",
"answer_start": 75
}
],
"id": "P_221_C_1325_Q2",
"question": "Quins eucariotes unicel·lulars no tenen mitocondris?"
},
{
"answers": [
{
"text": "abans que els mitocondris",
"answer_start": 275
}
],
"id": "P_221_C_1325_Q3",
"question": "Quan van aparèixer aquests organismes?"
}
]
},
{
"context": "A mesura que la concentració de protons augmenta en l'espai intermembranós, s'estableix un fort gradient electroquímic a través de la membrana interna. Els protons poden tornar a la matriu a través del complex d'ATP sintasa i el seu potencial d'energia s'utilitza per sintetitzar l'ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic(Pi).[6] Aquest procés rep el nom de quimiosmosi, i fou descrit per primera vegada per Peter Mitchell[24][25] que fou guardonat amb el Premi Nobel del 1978 en química pel seu treball. Més tard, part del Premi Nobel en química del 1997 fou atorgat a Paul D. Boyer i John E. Walker per la seva clarificació del funcionament de l'ATP sintetasa.[26]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en l'espai intermembranós",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_221_C_1326_Q1",
"question": "On ha d'augmentar la concentració de protons perquè s'estableixi un fort gradient electroquímic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a través del complex d'ATP sintasa",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_221_C_1326_Q2",
"question": "A través de què tornen els protons a la matriu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Peter Mitchell",
"answer_start": 406
}
],
"id": "P_221_C_1326_Q4",
"question": "Qui va descriure aquest procés de quimiosmosi?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Terra baixa",
"paragraphs": [
{
"context": "En Sebastià té aproximadament quaranta anys i és el gran terratinent de la Terra baixa. Es caracteritza per ser una persona burleta, superba i sense escrúpols. Ell és l'amo de tot, fins i tot de les persones que hi viuen, com és el cas de la Marta, amb la qual manté una relació amorosa en secret des que ella tenia quinze anys.[4] Programa el casament de la Marta i en Manelic per no aixecar sospites de la seva relació secreta.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "aproximadament quaranta",
"answer_start": 15
}
],
"id": "P_175_C_1045_Q1",
"question": "Quants anys té en Sebastià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el gran terratinent de la Terra baixa",
"answer_start": 49
}
],
"id": "P_175_C_1045_Q2",
"question": "Qui és en Sebastià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una persona burleta, superba i sense escrúpols",
"answer_start": 112
}
],
"id": "P_175_C_1045_Q3",
"question": "Com és en Sebastià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el casament de la Marta i en Manelic",
"answer_start": 341
}
],
"id": "P_175_C_1045_Q5",
"question": "Què programa en Sebastià?"
}
]
},
{
"context": "El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. En Sebastià vol que vigilin en Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer en Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar en Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan en Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar a la terra alta amb en Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada per en Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix en Manelic al molí i s'enfronta amb en Sebastià en una baralla a mort que guanya en Manelic. És en aquell punt que en Manelic diu: «He mort el llop».[19] Per acabar, els pagesos veuen el cadàver d'en Sebastià a terra, i la Marta i en Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.[17][18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb el tercer acte",
"answer_start": 30
}
],
"id": "P_175_C_1046_Q1",
"question": "Quan arriba el desenllaç de l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a casa",
"answer_start": 336
}
],
"id": "P_175_C_1046_Q3",
"question": "On fa marxar el mossèn a Sebastià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el seu senyal",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_175_C_1046_Q4",
"question": "Què ha d'esperar la Marta de la Nuri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la rialla",
"answer_start": 646
}
],
"id": "P_175_C_1046_Q5",
"question": "Quin era el senyal de la Nuri?"
}
]
},
{
"context": "A final del segle xix, Espanya visqué la restauració borbònica, que començà en acabar-se la Primera República Espanyola, l'any 1874, i acabà amb el pronunciament del general Martínez-Campos. Aquest període es caracteritzà per una certa estabilitat institucional que impulsà un model liberal de l'Estat. La revolució industrial veié el naixement de la classe obrera, que creà tot un seguit de moviments polítics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.[14]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A final del segle xix",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_175_C_1047_Q1",
"question": "Quan va viure Espanya la restauració borbònica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1874",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_175_C_1047_Q2",
"question": "Quin any s'acaba la Primera República Espayola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "general",
"answer_start": 166
}
],
"id": "P_175_C_1047_Q3",
"question": "Quin rang militar tenia Martínez-Campos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "moviment obrer",
"answer_start": 444
}
],
"id": "P_175_C_1047_Q4",
"question": "Com es coneixen els moviments polítics i socials que va crear la classe obrera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "obrera",
"answer_start": 358
}
],
"id": "P_175_C_1047_Q5",
"question": "Quina classe va néixer arrel de la revolució industrial?"
}
]
},
{
"context": "En Manelic és el personatge principal de l'obra. És un pastor originari de la Terra alta que vivia a les muntanyes amb les seves ovelles. És la figura que conjumina amb la puresa de la Terra alta, i es caracteritza per la seva innocència i ignorància. En Manelic es trasllada a la Terra baixa enganyat per en Sebastià, que li ofereix la mà de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospites de la relació il·lícita que manté amb ella. A la Terra baixa tothom es riu d'en Manelic, sense que en sàpiga la raó. Allí, a la Terra baixa, és corromput per la hipocresia i el pecat d'aquesta terra. En aquesta terra perd la seva innocència i, embogit per tot el que ha viscut, acaba matant en Sebastià, i diu feliç i rabiós: «He mort el llop». A partir d'aquí, veu que l'única opció per sobreviure és escapar amb la seva dona a la Terra alta, on podran viure lluny del pecat del món urbà, i així, poder fugir de la tortura que representa la Terra baixa.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a les muntanyes",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_175_C_1048_Q3",
"question": "On vivia Manelic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb les seves ovelles",
"answer_start": 115
}
],
"id": "P_175_C_1048_Q4",
"question": "Amb qui vivia Manelic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "He mort el llop",
"answer_start": 719
}
],
"id": "P_175_C_1048_Q5",
"question": "Què diu en Manelic feliç i rabiós?"
}
]
},
{
"context": "La Terra alta representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat i on la corrupció de la mà de l'home no ha arribat, ja que és un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu en Manelic i, per aquesta raó, ell tindrà les característiques que també pertanyen a la Terra alta. És l'espai utòpic, solitari, irreal i idoni que permet el compliment dels desitjos més pregons.[21] L'altre espai antagònic, la Terra baixa, és l'espai on transcorre la major part de l'obra, i el representa com el lloc on es concentra el mal del món, en el qual la corrupció, el pecat i la malícia de l'home conviuen en un mateix espai, però és especialment marcat en els seus habitants.[5] El lloc que representa la Terra baixa és la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dramàtica de l'obra.[18]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un lloc verge, un lloc bo per naturalesa",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_175_C_1049_Q2",
"question": "Com és la Terra alta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Manelic",
"answer_start": 182
}
],
"id": "P_175_C_1049_Q3",
"question": "Qui viu en la Terra alta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el lloc on es concentra el mal del món",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_175_C_1049_Q5",
"question": "Què es la Terra baixa?"
}
]
},
{
"context": "Les paraules \"fera\", \"llop\" i \"bèstia\" són elements simbòlics que prenen diferents connotacions. Al llarg de l'obra, el terme \"fera\" és utilitzat com un element amb una connotació positiva marcada i, antagònicament, s'utilitza el terme \"llop\" amb connotacions negatives. Finalment, el terme \"bèstia\", quan és aplicat a la descripció d'una persona, pren un valor de menyspreu.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com un element amb una connotació positiva",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_175_C_1050_Q1",
"question": "Com és utilitzat el terme “fera”?"
},
{
"answers": [
{
"text": "menyspreu",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_175_C_1050_Q3",
"question": "Què vol dir el terme \"bèstia\" quan és aplicat a la descripció d'una persona?"
},
{
"answers": [
{
"text": "elements simbòlics que prenen diferents connotacions",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_175_C_1050_Q4",
"question": "Què són les paraules \"fera\", \"llop\" i \"bèstia\"?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Maometto secondo",
"paragraphs": [
{
"context": "L'òpera se situa en el context històric de la caiguda de la colònia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476. El governador venecià Paolo Erisso intenta que la seva filla Anna es casi amb Calbo, però ella estima a Uberto, a qui havia conegut a Corint. Uberto resulta ser en realitat el sultà Mehmed II. Anna pateix un conflicte entre el deure i l'amor, elegint primer en matrimoni a Calbo que finalment mort per la seva pròpia mà mentre les forces turques ataquen Negroponte. Per la posterior representació a Venècia, Rossini va substituir aquest final per un de feliç, amb una victòria per als soldats venecians.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1476",
"answer_start": 114
}
],
"id": "P_70_C_415_Q1",
"question": "En quin any va caure la colònia veneciana de Negroponte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels turcs",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_70_C_415_Q2",
"question": "A mans de qui va caure la colònia veneciana de Negroponte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la caiguda de la colònia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_70_C_415_Q3",
"question": "Quin és el context històric en el que es situa l'òpera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb Calbo",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_70_C_415_Q4",
"question": "Amb qui vol Paolo Erisso que es casi Anna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a Corint",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_70_C_415_Q5",
"question": "On va conèixer Anna a Uberto?"
}
]
},
{
"context": "Maometto va ser escrita quan la cursa de composició de Rossini estava començant a reduir la velocitat fins a una òpera l'any, i va aparèixer gairebé un any després de Bianca e Falliero, tot i que va ser succeïda molt ràpidament per Matilde di Shabran.[9] Va acceptar la comissió del San Carlo el maig de 1820, fet que es va fer evident quan Rossini va començar a compondre l'òpera, que \"seria el més ambiciós de tots els seus treballs per a l'etapa italiana\".[10] Al final va resultar que \"el seu procés de composició va ser llarg i laboriós, i les circumstàncies de la seva feina inesperadament pesades\".[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "després de Bianca e Falliero",
"answer_start": 156
}
],
"id": "P_70_C_416_Q1",
"question": "Després de quina obra va aparèixer Maometto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Matilde di Shabran",
"answer_start": 232
}
],
"id": "P_70_C_416_Q2",
"question": "Quina obra va succeir a Maometto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "maig de 1820",
"answer_start": 296
}
],
"id": "P_70_C_416_Q3",
"question": "Quan va acceptar la comissió del San Carlo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llarg i laboriós",
"answer_start": 525
}
],
"id": "P_70_C_416_Q4",
"question": "Com va resultar el seu procés de composició?"
}
]
},
{
"context": "En la seva forma original Maometto II va desaparèixer durant gairebé 150 anys. El 1976 el Metropolitan Opera va representar L'assedio di Corinto, una traducció a l'italià de la revisió francesa de Rossini.[16] Una altra versió es va presentar al Festival Rossini de Pesaro el 1985.[9] La San Francisco Opera en va fer una altra el 17 de setembre de 1988, considerada la més propera de la versió original de l'òpera de Rossini.[7][16][17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el Metropolitan Opera",
"answer_start": 87
}
],
"id": "P_70_C_417_Q1",
"question": "Qui va representar L'assedio di Corinto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una traducció a l'italià de la revisió francesa de Rossini",
"answer_start": 146
}
],
"id": "P_70_C_417_Q2",
"question": "Què era L'assedio di Corinto?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 1985",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_70_C_417_Q3",
"question": "En quin any es va celebrar el Festival Rossini de Pesaro?"
},
{
"answers": [
{
"text": "San Francisco Opera",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_70_C_417_Q4",
"question": "On es va presentar l'òpera que és considerada la versió més propera a l'original de Rossini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "150",
"answer_start": 69
}
],
"id": "P_70_C_417_Q5",
"question": "Durant gairebé quants anys va desaparèixer Maometto II en la seva forma original?"
}
]
},
{
"context": "El retorn de les províncies italianes de Llombardia i el Vèneto a la sobirania d'Àustria la primavera de 1814 va proporcionar una oportunitat favorable a Milà per als compositors d'origen austro-alemany. Von Winter, Meyerbeer i altres ho van capitalitzar. Maometto de Winter es va estrenar a La Scala el 28 de gener 1817 i va ser un èxit que va funcionar durant 45 actuacions amb alguns dels millors cantants de l'època. Entre ells el mateix Filippo Galli, però també amb Carolina Bassi i Domenico Donzelli. Hi ha evidència que Rossini va veure Maometto de Von Winter a La Scala i va admirar molt la gravetat i complexitat de la música amb els seus orígens germànics, la síntesi de diversos gèneres, i el seu maneig dels cors.[11]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Llombardia i el Vèneto",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_70_C_420_Q1",
"question": "Quines províncies italianes es van retornar a la sobirania d'Àustria el 1814?"
},
{
"answers": [
{
"text": "28 de gener 1817",
"answer_start": 304
}
],
"id": "P_70_C_420_Q3",
"question": "Quin dia es va estrenar Maometto de Winter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "45",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_70_C_420_Q4",
"question": "Durant quantes actuacions va funcionar Maometto de Winter?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la gravetat i complexitat de la música",
"answer_start": 597
}
],
"id": "P_70_C_420_Q5",
"question": "Què va admirar Rossini quan va veure Maometto de Von Winter a La Scala?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Martinus van Marum",
"paragraphs": [
{
"context": "La màquina està constituïda per dos discos de vidre d'1,65 cm. de diàmetre cada un, situats un davant de l'altre en el mateix eix horitzontal i separats una distància de 19 cm. Vuit coixins de 39,4 cm cada una s'encarreguen d'excitar la seva part superior i inferior dels discos, a ambdós costats. El gran conductor principal, compost per diverses peces, està suportat per tres potes de vidre d'1,44 m. d'alt cadascuna.[20] Per posar en funcionament la màquina dues persones havien de girar una manovella, la qual feia girar els discos, encara que per a experiments més llargs s'havia habilitat una segona manovella, que s'havien d'encarregar de fer-la funcionar quatre persones.[21][22]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "dos",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_290_C_1735_Q1",
"question": "Quants discos de vidre constitueixen la màquina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1,65 cm. de diàmetre cada un",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_290_C_1735_Q2",
"question": "Quina mida tenen els discos de vidre que constitueixen la màquina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un davant de l'altre en el mateix eix horitzontal",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_290_C_1735_Q3",
"question": "On estan situats els discos de vidre que constitueixen la màquina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres potes de vidre",
"answer_start": 373
}
],
"id": "P_290_C_1735_Q4",
"question": "Què suporta el gran conductor principal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a experiments més llargs",
"answer_start": 548
}
],
"id": "P_290_C_1735_Q5",
"question": "Per a què s'havia habilitat una segona manovella?"
}
]
},
{
"context": "El 1785 va sotmetre alguns gasos a intenses descàrregues elèctriques generades amb la màquina electroestàtica. Entre ells va experimentar amb oxigen pur, el volum del qual es va reduir un 5% després de 15 minuts d'exposició, i amb aire atmosfèric, que es va reduir un 1,5% després de 30 minuts. Com que el volum dels gasos sempre es reduïa, va deduir que durant les descàrregues elèctriques tenien lloc reaccions químiques. Després d'aquells experiments va percebre una olor característica, única i punxant, al voltant del generador; Van Marum se'n va referir com «l'olor de la matèria elèctrica». Aquesta olor era producte de la formació d'ozó, sent el primer a descriure-ho científicament[43][44][45][46]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "màquina electroestàtica",
"answer_start": 86
}
],
"id": "P_290_C_1736_Q1",
"question": "Amb què es van generar les descàrregues elèctriques que van sotmetre alguns gasos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "que durant les descàrregues elèctriques tenien lloc reaccions químiques",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_290_C_1736_Q2",
"question": "Què es va deduir pel fet que el volum dels gasos sempre es reduïa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al voltant del generador",
"answer_start": 508
}
],
"id": "P_290_C_1736_Q3",
"question": "On va percebre Van Marum una olor característica?"
},
{
"answers": [
{
"text": "única i punxant",
"answer_start": 491
}
],
"id": "P_290_C_1736_Q4",
"question": "Com era l'olor que va percebre Van Marum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la formació d'ozó",
"answer_start": 624
}
],
"id": "P_290_C_1736_Q5",
"question": "De què era producte l'olor que va percebre Van Marum?"
}
]
},
{
"context": "Tot just construir-se la màquina, Van Marum va realitzar alguns experiments senzills amb l'objectiu de determinar la seva potència. Per dur -los a terme només va utilitzar el conductor del generador, ja que encara no havia rebut la gran bateria d'Ampolles de Leiden, sense les quals no es podia aprofitar tot el potencial de la màquina. No obstant això, els resultats van ser satisfactoris i el 1785 va publicar un article on resumeix aquests primers experiments.[23][19]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "senzills",
"answer_start": 76
}
],
"id": "P_290_C_1738_Q1",
"question": "Com eren els experiments que va realitzar Van Marum tot just construir la màquina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "determinar la seva potència.",
"answer_start": 103
}
],
"id": "P_290_C_1738_Q2",
"question": "Quin objectiu tenien els experiments que va realitzar Van Marum tot just construir la màquina?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el conductor del generador",
"answer_start": 172
}
],
"id": "P_290_C_1738_Q3",
"question": "Què va utilitzar Van Marum per dur a terme els experiments?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'Ampolles de Leiden",
"answer_start": 245
}
],
"id": "P_290_C_1738_Q4",
"question": "De què era la gran bateria que Van Marum no havia rebut encara?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1785",
"answer_start": 395
}
],
"id": "P_290_C_1738_Q5",
"question": "Quan va publicar Van Marum un article resumint els primers experiments?"
}
]
},
{
"context": "Va realitzar nombrosos viatges arreu d'Europa amb objectius científics diversos.[16] A causa de problemes polítics a partir de 1802 no va poder continuar viatjant, però va continuar desplaçant-se pels Països Baixos i Bèlgica gairebé anualment, fins i tot poc abans de la seva mort, el 26 de desembre de 1837, després de quatre dies de malaltia.[13][17] Va rebre els honors de les autoritats franceses i neerlandeses. A causa de la prohibició dels enterraments a les esglésies que va entrar en vigor a partir de 1825, no va poder ser enterrat al costat de la seva esposa, que havia mort el 1821. En canvi, va ser enterrat el 2 de gener de 1838 al cementiri d'Overveen, molt a prop de Haarlem. Després que el cementiri tanqués les seves portes el 1917, la seva làpida va ser adquirida per la Societat Holandesa de les Ciències, la qual roman actualment al seu jardí.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "arreu d'Europa",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_290_C_1739_Q1",
"question": "On va realitzar nombrosos viatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "científics",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_290_C_1739_Q2",
"question": "Quins objectius pretenia en realitzar nombrosos viatges?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A causa de problemes polítics",
"answer_start": 85
}
],
"id": "P_290_C_1739_Q3",
"question": "Per què no va poder continuar viatjant a partir de 1802?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1825",
"answer_start": 511
}
],
"id": "P_290_C_1739_Q4",
"question": "Quan va entrar en vigor la prohibició dels enterraments en les esglésies?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Societat Holandesa de les Ciències",
"answer_start": 787
}
],
"id": "P_290_C_1739_Q5",
"question": "Qui va adquirir la seva làpida?"
}
]
},
{
"context": "Durant bona part de la dècada del 1790, les dificultats econòmiques van impedir a Van Marum poder aconseguir finançament pels seus experiments amb la màquina electroestàtica i va decidit centrar-se durant diversos anys en la geologia. Entre 1796 i 1798 va donar algunes conferències sobre aquesta temàtica en general, i en particular sobre vulcanologia, fòssils i paleontologia.[48] El 1798 va visitar a Weissenstein una exposició de lignit i basalt. Allà va observar el lignit cobert per una capa d'argila i pumicita, revestit al seu torn per basalt bretxat, el qual Van Marum va demoninar «lava sorrenca». D'allà va marxar a Meißen, on va visitar les mines de carbó, conegudes en aquell moment pels seus incendis, els orígens dels quals romanien sense una explicació científica satisfactòria.[4] Entre 1799 i 1801 va dirigir diverses investigacions sobre l'escorça terrestre primitiva i el tipus de roques que componen l'escorça actual.[48] El 1802 va realitzar un viatge a París[51] amb l'objectiu d'adquirir un exemplar de la col·lecció de 500 models de vidres de René Just Haüy.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "les dificultats econòmiques",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_290_C_1740_Q1",
"question": "Què va impedir a Van Marum aconseguir finançament pels seus experiments en la dècada del 1790?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Entre 1796 i 1798 va donar algunes conferències sobre aquesta temàtica en general, i en particular sobre vulcanologia, fò",
"answer_start": 235
}
],
"id": "P_290_C_1740_Q2",
"question": "Quan va donar Van Marum conferències sobre vulcanologia, fòssils i paleontologia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Meißen",
"answer_start": 627
}
],
"id": "P_290_C_1740_Q3",
"question": "On va marxar Van Marum després d'haver estat a Weissenstein?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pels seus incendis",
"answer_start": 696
}
],
"id": "P_290_C_1740_Q4",
"question": "Per què eren conegudes les mines de carbó de Meißen?"
},
{
"answers": [
{
"text": "500",
"answer_start": 1044
}
],
"id": "P_290_C_1740_Q5",
"question": "Quants models de vidres tenia la col·lecció de René Just Haüy?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Línia 10 del metro de Barcelona",
"paragraphs": [
{
"context": "Al juliol van començar les obres a la Zona Franca i a l'agost a l'alçada de l'Hospital de Sant Pau. Al mes de setembre la tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifuració del Besòs des d'on seria desmuntada i extreta. A Sant Andreu el mes de novembre hi va haver un nou ensurt i les obres es van aturar pel perill de topar amb els fonaments d'uns habitatges del barri i que van obligar a iniciar estudis per determinar la millor solució. A la vegada que es feien les perforacions es començaven les obres a les estacions. A la fi del 2005 hi havia una quinzena d'estacions en obres.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Al juliol",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_529_C_3169_Q1",
"question": "Quan van començar les obres a la Zona Franca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'alçada de l'Hospital de Sant Pau",
"answer_start": 62
}
],
"id": "P_529_C_3169_Q2",
"question": "On van començar les obres a l'agost?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al pou de bifuració del Besòs",
"answer_start": 158
}
],
"id": "P_529_C_3169_Q3",
"question": "On va arribar al setembre la tuneladora de Santa Coloma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "seria desmuntada i extreta",
"answer_start": 197
}
],
"id": "P_529_C_3169_Q4",
"question": "Què farien amb la tuneladora al pou de bifuració del Besòs?"
},
{
"answers": [
{
"text": "A Sant Andreu",
"answer_start": 225
}
],
"id": "P_529_C_3169_Q5",
"question": "On hi va haver un nou ensurt al novembre?"
}
]
},
{
"context": "Amb la posada en servei del tram sud de la L9 fins l'Aeroport es finalitzà la perforació i s'enllestí la infraestructura ferroviària al ramal de la Zona Franca per permetre l'accés a cotxeres. El 2016 es repreneren les obres d'accesos i arquitectura a les estacions per anar obrint la línia. Després de 2 anys finalitzaren a Foc i Foneria cosa que permeté obrir el ramal sud de la L10 entre Collblanc i Foc el 8 de setembre de 2018. El 2019 es van inaugurar les estacions de Provençana (2 de març) i Ciutat de la Justícia (23 de novembre) i el 2020 va entrar en servei l'estació Zona Franca (1 de febrer).[12][13]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "El 2016",
"answer_start": 193
}
],
"id": "P_529_C_3170_Q1",
"question": "Quan van reprendre les obres d'accessos de la L9 ?"
},
{
"answers": [
{
"text": "anar obrint la línia",
"answer_start": 270
}
],
"id": "P_529_C_3170_Q2",
"question": "Què permetia les obres d'accessos i arquitectura a la L9?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el ramal sud de la L10",
"answer_start": 362
}
],
"id": "P_529_C_3170_Q3",
"question": "Quin ramal es va obrir entre Collblanc i Foc?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 8 de setembre de 2018",
"answer_start": 407
}
],
"id": "P_529_C_3170_Q4",
"question": "Quan es va obrir el ramal sud de la L10?"
}
]
},
{
"context": "A l'abril del 2005 un total de 254 de denúncies havien arribat al DPTOP per part de veïns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona per les afectacions de les obres. Un portaveu del DPTOP assegurava que totes les denúncies s'havien analitzat i només 18 es van reconèixer com a relacionades amb les obres. A la fi del 2005 el consell municipal del districte de Sarrià - Sant Gervasi es va comprometre a constituir una comissió de seguiment de les obres al districte per la tranquil·litat dels veïns.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "254",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_529_C_3171_Q1",
"question": "Quantes denúncies havien arribat al DPTOP a l'abril del 2005?"
},
{
"answers": [
{
"text": "veïns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_529_C_3171_Q2",
"question": "Qui havia fet les denúncies al DPTOP?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per les afectacions de les obres",
"answer_start": 128
}
],
"id": "P_529_C_3171_Q3",
"question": "Per què eren les denúncies al DPTOP?"
},
{
"answers": [
{
"text": "18",
"answer_start": 246
}
],
"id": "P_529_C_3171_Q4",
"question": "Quantes denuncies va reconèixer el DPTOP com a relacionades amb les obres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una comissió de seguiment de les obres",
"answer_start": 409
}
],
"id": "P_529_C_3171_Q5",
"question": "Què es va comprometre constituir el consell municipal del districte de Sarrià - Sant Gervasi?"
}
]
},
{
"context": "Al març es va publicar l'estudi informatiu modificat del túnel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams més endarrerits. L'estudi variava lleugerament el túnel, augmentant la profunditat, i per tant la seguretat, però sense canviar la ubicació de les set estacions previstes. També es passava per zones més estables i amb menys edificis, les previsions eren d'iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 MEUR, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisió del tram entre Mandri i Zona Universitària, amb unes variacions similars al del tram anterior.[25]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "del túnel entre la Sagrera i Mandri",
"answer_start": 53
}
],
"id": "P_529_C_3174_Q1",
"question": "Quin estudi informatiu es va publicar al març?"
},
{
"answers": [
{
"text": "lleugerament el túnel",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_529_C_3174_Q2",
"question": "Què variava l'estudi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "augmentant la profunditat",
"answer_start": 161
}
],
"id": "P_529_C_3174_Q3",
"question": "Com variava el túnel l'estudi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seguretat",
"answer_start": 199
}
],
"id": "P_529_C_3174_Q4",
"question": "Què s'aconseguia augmentar a l'augmentar la profunditat del túnel?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les set estacions previstes",
"answer_start": 244
}
],
"id": "P_529_C_3174_Q5",
"question": "De què no va canviar l'ubicació en l'estudi?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Jakobín",
"paragraphs": [
{
"context": "Només en molt pocs casos hi ha un llarg període transcorregut entre la decisió inicial de Dvořák d'escriure una obra determinada, i la data en què realment es va embarcar en la partitura. En el cas d'El jacobí, aquest interval fou de sis anys. La gènesi del llibret va ser llarg i complicat. Hi va haver poc temps per a les discussions relatives a la nova òpera a causa dels preparatius i l'esforç conjunt de Dvořák i Červinková en l'òpera anterior Dimitrij. A més a més, Dvořák tenia una sèrie de compromisos que li consumeixen molt de temps a l'estranger. Un altre motiu del retard és que el compositor estava indecís sobre l'ús d'un llibret amb un tema txec.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis anys",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_335_C_2005_Q1",
"question": "Quants anys va trigar Dvořák entre que va decidir escriure El jacobí i la data que es va posar a escriure-la?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llarg i complicat",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_335_C_2005_Q2",
"question": "Com va ser la gènesi del llibret d'El jacobí?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Dimitrij",
"answer_start": 449
}
],
"id": "P_335_C_2005_Q3",
"question": "En quina òpera anterior a El jacobí van participar Dvořák i Červinková?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt de temps a l'estranger",
"answer_start": 529
}
],
"id": "P_335_C_2005_Q4",
"question": "Què li consumien els compromisos a Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobre l'ús d'un llibret amb un tema txec",
"answer_start": 620
}
],
"id": "P_335_C_2005_Q5",
"question": "Sobre què estava indecís Dvořák?"
}
]
},
{
"context": "El vell comte. en una conversa amb Benda,·li confia que, malgrat tot l'esdevingut, en el fons del seu cor serva un gran afecte envers el fill que ha repudiat. I mentre esplaia els seus sentiments íntims, tol d'una es commou fortament en sentir la tonada d'una cançó de bressol, la mateixa que la seva esposa cantava, ja fa tants d'anys, per a fer dormir el seu fillet Bohuš. La seva emoció augmenta encara quan se li presenta la desconeguda cantaire, la qual es descobreix com a nora seva, i li relata les intrigues de què ha estat víctima el sou espòs empresonat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "envers el fill que ha repudiat",
"answer_start": 127
}
],
"id": "P_335_C_2006_Q1",
"question": "Sobre qui té un gran afecte el vell comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en sentir la tonada d'una cançó de bressol",
"answer_start": 234
}
],
"id": "P_335_C_2006_Q2",
"question": "Quan es commou el vell comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seva esposa",
"answer_start": 293
}
],
"id": "P_335_C_2006_Q3",
"question": "Qui cantava la cançó de bressol que commou al vell comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Bohuš",
"answer_start": 368
}
],
"id": "P_335_C_2006_Q4",
"question": "Com es diu el fill del vell comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "com a nora seva",
"answer_start": 473
}
],
"id": "P_335_C_2006_Q5",
"question": "Com es descobreix la cantaire de la cançó de bressol?"
}
]
},
{
"context": "Červinková-Riegrová va revisar el llibret, seguint els desitjos de Dvořák, especialment l'últim acte. No obstant això, a causa d'altres compromisos, no va ser fins tres anys després que el compositor es va embarcar en un nou arranjament musical. Hi va treballar de febrer a desembre de 1897, amb una revisió total de l'obra. L'estrena revisada va ser el 19 de juny de 1898, també dirigint Adolf Čech, i es va convertir en la versió habitual.[8]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Červinková-Riegrová",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_335_C_2007_Q1",
"question": "Qui va revisar el llibret seguint els desitjos de Dvořák?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'últim acte",
"answer_start": 88
}
],
"id": "P_335_C_2007_Q2",
"question": "Què va revisar especialment del llibret Červinková-Riegrová?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres anys després",
"answer_start": 164
}
],
"id": "P_335_C_2007_Q3",
"question": "Quan es va embarcar Dvořák en un nou arranjament musical?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de febrer a desembre de 1897",
"answer_start": 262
}
],
"id": "P_335_C_2007_Q4",
"question": "Quan va treballar Dvořák en el nou arranjament musical?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el 19 de juny de 1898",
"answer_start": 351
}
],
"id": "P_335_C_2007_Q5",
"question": "Quin dia va ser l'estrena revisada?"
}
]
},
{
"context": "Davant tota la reunió dels convidats a la festa i del poble que conduït per Benda ve a cantar-li la serenata, mana el comte que Bohuš sigui tret de la presó i conduït a la seva presència de seguida. Ensems, rebutja el traïdor Adolf i el foragita del seu lloc. En arribar Bohuš a corre-cuita, el comte se sent feliç d'obrir al fill amat els braços paternals. També Jiří i Terenka, per mediació del comte són autoritzats a casar-se i als alegres sons de la dansa tota la concurrència festeja el restabliment de la pau i la concòrdia en la noble família reunida feliçment després de tan llarga separació.[10]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "que Bohuš sigui tret de la presó",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_335_C_2008_Q1",
"question": "Què mana el comte davant dels convidats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Adolf",
"answer_start": 226
}
],
"id": "P_335_C_2008_Q2",
"question": "A qui rebutja el comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Jiří i Terenka",
"answer_start": 364
}
],
"id": "P_335_C_2008_Q4",
"question": "Qui es pot casar per mediació del comte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el restabliment de la pau i la concòrdia en la noble família",
"answer_start": 490
}
],
"id": "P_335_C_2008_Q5",
"question": "Què festeja tota la concurrència?"
}
]
},
{
"context": "Acabada la missa major, la gent surt de l'església i es va omplint la plaça d'alegres joves que contrasten amb els reposats burgesos. Entre aquests, arriba l'intendent del castell, un tipus presumit, que ve perseguint amb les seves pretensions amoroses a la bella donzella Terinka, filla de Benda, el mestre d'escola del poble, i al mateix temps inspirat músic. Però Terinka té un altre pretendent que li plau molt més, Jiří, un jove ben plantat, a les galanteries del qual es mostra sensible. Aquest es burla despietadament de la ridícula cançó d'amor que l'intendent dedica a la seva estimada i l'escarneix fins a aconseguir indignar-lo vivament. I quan Jiří s'afanya a fer noves propostes d'amor a Terinka, l'intendent s'interposa reprenent-lo durament per la seva conducta, arribant fins i tot a amenaçar-lo de la seva incorporació immediata a l'exèrcit, per així allunyar-lo de la seva estimada.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "surt de l'església",
"answer_start": 32
}
],
"id": "P_335_C_2010_Q1",
"question": "Què fa la gent acabada la missa major?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els reposats burgesos",
"answer_start": 107
}
],
"id": "P_335_C_2010_Q2",
"question": "Amb qui contrasten els joves que omplen la plaça?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la bella donzella Terinka",
"answer_start": 253
}
],
"id": "P_335_C_2010_Q3",
"question": "A qui persegueix l'intendent del castell?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de Benda",
"answer_start": 288
}
],
"id": "P_335_C_2010_Q4",
"question": "De qui és filla Terinka?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Julietta",
"paragraphs": [
{
"context": "A París, Martinů coneix l'escriptor surrealista Robert Desnos, el qual presenta el compositor al seu cercle, on fa amistat amb Georges Ribemont-Dessaignes i amb Georges Neveux. Aquesta trobada és important, ja que tres de les quatre primeres òperes de Martinů parteixen de llibrets dels dos escriptors. Julietta sorgeix d'una obra teatral de Neveux, el mateix que li proporcionaria el llibret d'una altra òpera, més tard, després de la segona guerra, però el projecte no va prosperar; es tracta de Plainte contra inconnu (Denúncia contra desconegut). I la penúltima òpera de Martinů, Ariane, composta tot just un any abans de la seva mort, té de nou a Neveux com a llibretista.[6]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "París",
"answer_start": 2
}
],
"id": "P_81_C_481_Q1",
"question": "En quina ciutat Martinů coneix a Robert Desnos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "escriptor surrealista",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_81_C_481_Q2",
"question": "Què era Robert Desnos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "d'una obra teatral de Neveux",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_81_C_481_Q3",
"question": "D'on sorgeix Julietta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ariane",
"answer_start": 584
}
],
"id": "P_81_C_481_Q4",
"question": "Com es diu la penúltima òpera de Martinů?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un any abans de la seva mort",
"answer_start": 610
}
],
"id": "P_81_C_481_Q5",
"question": "Quan es va composar la penúltima òpera de Martinů?"
}
]
},
{
"context": "Martinů va veure l'obra a París el 1932, un any després que s'hagués casat amb Charlotte Quenehen. El compositor va quedar veritablement enganxat per aquesta estranya història amb el seu tractament del somni. Seguint el mateix patró que va tenir amb Els miracles de Maria i més tard amb La passió grega i Ariane, Martinů va escriure el seu propi llibret, amb el permís de Neveux.[7] Atès els seus subtítols (tant de l'òpera com de la seva font), es podria buscar la influència directa de la transcendental obra La interpretació dels somnis de Sigmund Freud en ambdues; però la veritat és que la fascinació de Neveux (i de Martinů) pel món dels somnis ve de més lluny.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "París",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_81_C_482_Q1",
"question": "On va veure Martinů l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1932",
"answer_start": 35
}
],
"id": "P_81_C_482_Q2",
"question": "En quin any va veure Martinů l'obra a París?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Charlotte Quenehen",
"answer_start": 79
}
],
"id": "P_81_C_482_Q3",
"question": "Amb qui es va casar Martinů?"
},
{
"answers": [
{
"text": "pel món dels somnis",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_81_C_482_Q4",
"question": "Per què estaven fascinats Neveux i Martinů?"
}
]
},
{
"context": "Martinů atrau l'oient en un somni amb una xarxa de so. El piano i l'acordió evoquen sons distants, però per a la major part de la seva rica orquestració reflecteix l'ambient parisenc en què va ser composta. També hi ha una rigorositat txeca, sobretot en les evocacions al bosc del segon acte, que suggereixen el paisatge de la infància de Martinů, i de fet la feina se sent com una mena d'encreuament entre Pelléas et Mélisande i El cas Makropoulos per la seva abraçada entre el món dels sons francesos i txecs. De la mateixa manera que la trama roman sense resoldre, el terreny musical està sempre canviant també, encara que la partitura està ancorada per l'ús repetit dels dos «acords Julietta» que descriuen la visió de Michel. El seu biògraf Brian Large va descriure l'obra com encertadament enlluernadora «plena de calor humà i que expressa la força de l'anhel humà». És la més profunda de les obres que va compondre a París en la dècada de 1930.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb una xarxa de so",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_81_C_483_Q1",
"question": "Com atrau Martinů l'oient en un somni?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sons distants",
"answer_start": 84
}
],
"id": "P_81_C_483_Q2",
"question": "Què evoquen el piano i l'acordió?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Brian Large",
"answer_start": 746
}
],
"id": "P_81_C_483_Q3",
"question": "Qui va ser el biògraf del compositor?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1930",
"answer_start": 946
}
],
"id": "P_81_C_483_Q4",
"question": "En quina dècada va compondre Martinů l'obra?"
},
{
"answers": [
{
"text": "sobretot en les evocacions al bosc del segon acte",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_81_C_483_Q5",
"question": "On es troba la rigorositat txeca?"
}
]
},
{
"context": "El caràcter prolífic de Martinů va fer que, després de l'arribada del compositor a la capital francesa el 1923, aquest experimentés i visqués un extraordinari període de creativitat tant en el ballet com en l'òpera.[5] Encara que les seves òperes avui gairebé no s'interpretin, Martinů va ser una de les grans figures del teatre musical del període d'entreguerres i possiblement un dels autors que més facetes va abordar dins el teatre musical neoclàssic, des de les escenes pintoresques al drama medieval, la commedia dell'arte o creacions pensades per a la ràdio, el cinema o la televisió. En total, Martinů va compondre catorze òperes en quatre idiomes (anglès, txec, francès i italià), les nou primeres escrites a París entre 1928 i 1938, i les cinc últimes a l'exili nord-americà i suís entre 1953 i la seva mort.[1]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1923",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_81_C_484_Q1",
"question": "En quin any va arribar el compositor a la capital francesa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "catorze",
"answer_start": 623
}
],
"id": "P_81_C_484_Q3",
"question": "Quantes òperes va compondre Martinů?"
},
{
"answers": [
{
"text": "anglès, txec, francès i italià",
"answer_start": 657
}
],
"id": "P_81_C_484_Q4",
"question": "Quins són els idiomes en que estan escrites les òperes de Martinů?"
},
{
"answers": [
{
"text": "entre 1928 i 1938",
"answer_start": 724
}
],
"id": "P_81_C_484_Q5",
"question": "Quan va escriure les nou primeres òperes a París?"
}
]
},
{
"context": "Com a constructor de l'òpera, Martinů no pertany ni al segment de Wagner ni al de Verdi, tot i que està més a prop del segon. Mozart sembla el model aquí, amb la preocupació de Martinů per construir simfònicament la totalitat d'un acte amb escenes amb números separats. No obstant això, ell no recorre al segle XVIII, com ho fa Stravinski en la seva posterior obra mestra The Rake's Progress. En el seu lloc, la música espera amb interès les simfonies de Martinů, que van començar en els anys quaranta.[10] El Martinů madur de les simfonies s'hi pot escoltar, la música en general té la lluminositat i la flotabilitat que s’associa amb les tres últimes simfonies. Tanmateix, Stravinski és una clara influència -especialment Petruixka-, sobretot en l'inici dels dos primers actes.[7]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Verdi",
"answer_start": 82
}
],
"id": "P_81_C_486_Q1",
"question": "De qui està més a prop Martinů com a constructor de l'òpera, de Wagner o de Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "construir simfònicament la totalitat d'un acte amb escenes amb números separats",
"answer_start": 189
}
],
"id": "P_81_C_486_Q2",
"question": "Quina era la preocupació de Martinů?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la lluminositat i la flotabilitat",
"answer_start": 584
}
],
"id": "P_81_C_486_Q4",
"question": "Què s'associa amb les tres últimes simfonies?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Xuetes",
"paragraphs": [
{
"context": "Finalment a la primavera de 1679, se celebraren cinc actes de fe, el primer dels quals anà precedit per la destrucció, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos. En ells es pronuncià sentència condemnatòria contra 221 conversos, davant una multitud expectant. Després, els que tenien condemna de presó, foren portats a complir la pena a les noves presons que havia edificat la Inquisició amb els béns confiscats.[47]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "cinc",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_589_C_3529_Q1",
"question": "Quants actes de fe es van realitzar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la primavera de 1679",
"answer_start": 10
}
],
"id": "P_589_C_3529_Q2",
"question": "Quan es van realitzar cinc actes de fe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la destrucció, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_589_C_3529_Q3",
"question": "Per què va ser precedit el primer acte de fe?"
},
{
"answers": [
{
"text": "221",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_589_C_3529_Q4",
"question": "Contra quants conversos es va pronunciar sentència condemnatòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a les noves presons",
"answer_start": 348
}
],
"id": "P_589_C_3529_Q5",
"question": "On van ser portats a complir la pena els presoners condemnats?"
}
]
},
{
"context": "Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisició ordenà diverses vegades, des del segle xvii, la seva renovació. La qüestió resultava conflictiva per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el 1755 es complí l'ordre, però només s'imposà la renovació de les posteriors al 1645[59] i, per tant, els llinatges implicats en pràctiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de més d’un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i aïllat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per la presència d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa",
"answer_start": 150
}
],
"id": "P_589_C_3530_Q1",
"question": "Per què resultava conflictiva la renovació a causa del deteriorament que patia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1755",
"answer_start": 266
}
],
"id": "P_589_C_3530_Q2",
"question": "Quan es va complir l'ordre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Suprema Inquisició",
"answer_start": 31
}
],
"id": "P_589_C_3530_Q3",
"question": "Qui ordenà en diverses ocasions la renovació?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Aquesta reducció de la representació pública dels penitenciats",
"answer_start": 573
}
],
"id": "P_589_C_3530_Q4",
"question": "Què va facilitar l'adhesió del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatòria?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la renovació de les posteriors al 1645",
"answer_start": 310
}
],
"id": "P_589_C_3530_Q5",
"question": "Què imposà amb l'ordre de 1755?"
}
]
},
{
"context": "El 1773 els xuetes designaren un grup de sis diputats, coneguts popularment amb el nom de perruques pel luxós guarniment que portaven en les seves gestions, perquè s'adreçassin al Rei Carles III reclamant la plena igualtat social i jurídica amb la resta de mallorquins.[73] Des de la Cort s'acordà realitzar consultes a les institucions mallorquines, les quals s'oposaren de manera frontal i decidida a les pretensions dels descendents dels conversos. Tot plegat va portar a un procés llarg i costós, en el qual les parts posaren sobre la taula els seus arguments de manera apassionada. Els documents que en donen fe són una prova de fins a quin punt la discriminació era un fet amb profundes arrels ideològiques i de la perseverança dels xuetes en les seves exigències d'igualtat.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "sis",
"answer_start": 41
}
],
"id": "P_589_C_3531_Q1",
"question": "Quants diputats designaren els xuetes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1773",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_589_C_3531_Q2",
"question": "Quan van designar els xuetes un grup de sis diputats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "realitzar consultes a les institucions mallorquines",
"answer_start": 298
}
],
"id": "P_589_C_3531_Q3",
"question": "Què s'acordà des de la Cort?"
},
{
"answers": [
{
"text": "les institucions mallorquines",
"answer_start": 320
}
],
"id": "P_589_C_3531_Q4",
"question": "Qui es va oposar a les aspiracions dels descendents conversos?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els seus arguments",
"answer_start": 545
}
],
"id": "P_589_C_3531_Q5",
"question": "Què van posar les parts sobre la taula?"
}
]
},
{
"context": "El 1677, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisició ordenà a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessió de les criades. En les mateixes dates els observants, com s'autodenominaven en referència a l'observància de la Llei de Moisès, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven el dia del perdó (Yom Kippur). Es procedí a la detenció d'un dels líders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Cortès, àlies Moixina, amo d'una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones més. A partir d'aquí es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1677",
"answer_start": 3
}
],
"id": "P_589_C_3532_Q1",
"question": "Quan ordenà la Suprema Inquisició a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessió de les criades?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en referència a l'observància de la Llei de Moisès",
"answer_start": 194
}
],
"id": "P_589_C_3532_Q2",
"question": "Per què s'autodenominaven “els observants”?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el dia del perdó",
"answer_start": 292
}
],
"id": "P_589_C_3532_Q3",
"question": "Què celebraven els observants en l'hort de Ciutat?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un dels líders de la comunitat criptojueva de Mallorca",
"answer_start": 350
}
],
"id": "P_589_C_3532_Q4",
"question": "Qui era Pere Onofre Cortés?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Moixina",
"answer_start": 432
}
],
"id": "P_589_C_3532_Q5",
"question": "Com era conegut Onofre Cortés?"
}
]
},
{
"context": "El mateix any dels actes de fe de 1691, Francesc Garau,[55] jesuïta, teòleg i actiu participant en els processos inquisitorials, publicà la Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición en què an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces,[56] deixant de banda la seva importància com a font documental i històrica, la intenció del llibre era perpetuar el record i la infàmia dels conversos i contribuí notablement a donar bases ideològiques a la segregació dels xuetes i a perpetuar-la.[57] Fou reeditat el 1755, va ser usat en l'argumentari per limitar els drets civils dels xuetes i serví de base al libel de 1857 La Sinagoga Balear o historia de los judíos mallorquines. Al segle xx se n'han fet abundants reedicions tot i que amb intenció contrària a la del seu autor, atès que alguns fragments escandalitzen per la seva cruesa i manca de la més elemental sensibilitat.[Nota 17]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "en els processos inquisitorials",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_589_C_3533_Q1",
"question": "En què participava Francesc Garau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesc Garau",
"answer_start": 40
}
],
"id": "P_589_C_3533_Q2",
"question": "Qui va publicar la Fee Triunfante en quatre autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición en què an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces?"
},
{
"answers": [
{
"text": "perpetuar el record i la infàmia dels conversos",
"answer_start": 431
}
],
"id": "P_589_C_3533_Q3",
"question": "Quina era la finalitat del llibre escrit per Francesc Garau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per limitar els drets civils dels xuetes",
"answer_start": 631
}
],
"id": "P_589_C_3533_Q4",
"question": "Per a què va ser utilitzada la reedició del llibre del 1755?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per la seva cruesa i manca de la més elemental sensibilitat",
"answer_start": 902
}
],
"id": "P_589_C_3533_Q5",
"question": "Per què escandalitzen alguns fragments?"
}
]
},
{
"context": "Però encara l'any 1966, la publicació de l'assaig històric Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat, de Miquel Forteza i Pinya, germà del batle Guillem, en el qual es difongueren les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, publicades als USA l'any 1936,[Nota 25] que demostraven que a Mallorca les condemnes per judaïtzant havien afectat més de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran polèmica popular sobre la qüestió xueta.[93] En aquest moment es pot situar simbòlicament l'arraconament en l'àmbit privat de les actituds discriminatòries, desapareixent, pràcticament, les seves expressions públiques. Per contra, la publicació de Forteza encetà una reeixida línia editorial a la mateixa illa, continuada actualment, que ha generat dotzenes de llibres que tracten el tema des de distintes perspectives, cosa que fa de la qüestió xueta un dels temes més estudiats per la historiografia mallorquina.[94]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "1966",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_589_C_3534_Q1",
"question": "Quan es va publicar Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "assaig històric",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_589_C_3534_Q2",
"question": "A quin gènere literari pertany Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del batle Guillem",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_589_C_3534_Q3",
"question": "De qui era germà Miquel Forteza i Pinya?"
},
{
"answers": [
{
"text": "als USA",
"answer_start": 302
}
],
"id": "P_589_C_3534_Q4",
"question": "On van ser publicades les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1936",
"answer_start": 316
}
],
"id": "P_589_C_3534_Q5",
"question": "Quin any van ser publicades als USA les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Star Wars episodi III: La venjança dels Sith",
"paragraphs": [
{
"context": "Tot i ser valorada com la millor pel·lícula de la trilogia preqüela, La venjança dels Sith va ser la que va rebre menys premis i nominacions. És l'única pel·lícula de la franquícia que no va ser nominada a l'Oscar als millors efectes visuals; tot i ser-ho al millor maquillatge, el qual va perdre davant de Les Cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l'armari. No obstant això, va guanyar a la millor pel·lícula i la millor pel·lícula dramàtica en els People's Choice Awards, la millor pel·lícula de Hollywood de l'any de la Hollywood Film Festival,[58] els Premis Empire i els Teen Choice Awards. També va ser nominada a la millor banda sonora en els Premis Grammy.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la millor pel·lícula de la trilogia preqüela",
"answer_start": 23
}
],
"id": "P_146_C_871_Q1",
"question": "Com és valorada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a l'Oscar als millors efectes visuals",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_146_C_871_Q2",
"question": "A quin premi no va ser nominada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "People's Choice Awards",
"answer_start": 454
}
],
"id": "P_146_C_871_Q3",
"question": "En quins premis va guanyar el premi a la millor pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la millor banda sonora",
"answer_start": 622
}
],
"id": "P_146_C_871_Q4",
"question": "A què va ser nominada als premis Grammy?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Les Cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l'armari",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_146_C_871_Q5",
"question": "Quina pel·lícula la va guanyar a l'Oscar al millor maquillatge?"
}
]
},
{
"context": "A bord de la nau espacial Tantive IV, Padmé rep assistència mèdica per una complicació sorgida en el seu embaràs. Malgrat els intents mèdics per rescatar-la, ella perd la voluntat de viure després de conèixer la conversió d'Anakin. Abans de morir, dóna a llum un nen i una nena, anomenats Luke i Leia respectivament. Obi-Wan, Yoda i Bail Organa decideixen mantenir ocults i separats els fills de Padmé i Anakin; Leia és adoptada pel senador Organa i la seva dona i va a viure a Alderaan, Luke és portat a Tatooine per viure amb Owen Lars, el germanastre d'Anakin i amb la seva dona Beru. Obi-Wan vigilarà Luke i Yoda viurà exiliat al planeta Dagobah, esperant que creixin els fills de Padmé i Anakin, les úniques esperances de rescatar la galàxia del nou Imperi Galàctic, encapçalat per l'emperador sith Darth Sidious. Al final es pot apreciar Darth Vader i l'emperador mirant la construcció de l'Estrella de la mort.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Tantive IV",
"answer_start": 26
}
],
"id": "P_146_C_872_Q1",
"question": "En quina nau va Padmé?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la conversió d'Anakin",
"answer_start": 209
}
],
"id": "P_146_C_872_Q2",
"question": "Què li fa perdre la voluntat de viure?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Luke i Leia",
"answer_start": 289
}
],
"id": "P_146_C_872_Q3",
"question": "A qui dona a llum?"
},
{
"answers": [
{
"text": "ocults i separats",
"answer_start": 365
}
],
"id": "P_146_C_872_Q4",
"question": "Com decideixen mantenir els fills de Padmé i Anakin?"
}
]
},
{
"context": "Per una altra banda, Obi-Wan es troba a Utapau per capturar el general Grievous. L'Orde jedi confia que, amb la detenció de l'últim líder separatista, la guerra acabarà amb la victòria de la República Galàctica. Mentrestant, a Coruscant, Anakin s'adona que Palpatine coneix massa detalls sobre el costat fosc de la força, pel que comença a desconfiar d'ell fins al punt de reconèixer que és el mateix Darth Sidious. El mestre jedi Mace Windu, quan se n'assabenta, acudeix a l'oficina de Palpatine, al costat d'altres tres mestres de l'ordre, per empresonar Palpatine pel delicte de traïció a la República i comença un duel de sabres de llum entre ells. Quan Anakin arriba es troba Palpatine (descobert físicament, en la seva veritable identitat, com a Darth Sidious) ferit i desarmat per Windu, que pretén assassinar-lo. En la seva caiguda al costat fosc, Anakin desarma Windu tallant-li la mà amb la qual sostenia el sabre de llum. Desprotegit davant Sidious, Windu és assassinat pels atacs morichr produïts pel lord sith. Després d'assassinar Windu, Sidious tria Anakin com el seu nou aprenent i li dóna el nom de Darth Vader.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el general Grievous",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_146_C_874_Q1",
"question": "Qui vol capturar Obi-Wan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "empresonar Palpatine",
"answer_start": 546
}
],
"id": "P_146_C_874_Q3",
"question": "Què vol fer Mace Windu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Darth Vader",
"answer_start": 1116
}
],
"id": "P_146_C_874_Q5",
"question": "Quin nom li dóna Palpatine a Anakin?"
}
]
},
{
"context": "Les guerres clon continuen i el canceller Palpatine ha estat segrestat pel líder separatista de la Confederació de Sistemes Independents, el general Grievous. Els jedis Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker encapçalen una missió per rescatar el canceller i detenir Grievous. No obstant això, el general aconsegueix escapar de l'atac sorpresa. Obi-Wan i Skywalker aconsegueixen detenir el lord sith Comte Dooku, qui és assassinat per Skywalker, i rescatar Palpatine. Després del seu rescat i haver-lo deixat fora de perill al planeta Coruscant, Palpatine nomena Anakin el seu representant directe davant l'Alt consell jedi, una decisió que causa malestars i desacords amb l'Orde jedi en considerar-la com a intromissió de Palpatine i la política en les decisions de l'Alt consell.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "el general Grievous",
"answer_start": 138
}
],
"id": "P_146_C_875_Q1",
"question": "Qui segresta a Palpantine?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker",
"answer_start": 169
}
],
"id": "P_146_C_875_Q2",
"question": "Qui vol detenir el general Grievous?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Comte Dooku",
"answer_start": 394
}
],
"id": "P_146_C_875_Q3",
"question": "Qui aconsegueixen detenir?"
}
]
},
{
"context": "Al llarg de La venjança dels Sith, Lucas fa referència a una àmplia gamma de pel·lícules i altres fons, com polítics, militars i personatges mitològics per millorar l'impacte de la seva història. Potser, a la que se li va donar una major cobertura va ser a la frase d'Anakin a Obi-Wan: \"Si no estàs amb mi, llavors ets el meu enemic\". Malgrat la insistència de Lucas en negar-ho, The Seattle Times va concloure: \"Sense nomenar [el president George W.] Bush o la Llei Patriota, és del tot inconfusible, no importa quines siguin les seves pròpies polítiques\".[62]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a una àmplia gamma de pel·lícules i altres fons",
"answer_start": 55
}
],
"id": "P_146_C_876_Q1",
"question": "A què fa referència Lucas al llarg de la pel·lícula?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'impacte de la seva història",
"answer_start": 165
}
],
"id": "P_146_C_876_Q2",
"question": "Què vol millorar amb les referències?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Si no estàs amb mi, llavors ets el meu enemic",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_146_C_876_Q3",
"question": "Quina frase va tenir major cobertura?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Pompeia",
"paragraphs": [
{
"context": "Agafant a mà dreta la via Consular s'arriba a la porta d'Herculà, des d'on se surt a l'anomenada via dels Sepulcres, una de les necròpolis de Pompeia, amb les seves suggestives tombes disposades a banda i banda del camí, vora del qual s'aixeca la gran Vil·la de Diomedes, despullada de moltes de les seves belles pintures (ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). Des de l'entrada, com és costum a les vil·les, s'accedeix directament a un peristil. A l'espai triangular comprès entre el peristil i el carrer, es va arranjar un bany senyorial. És notable el jardí, el més gran de Pompeia, voltat per un pòrtic majestuós.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "via dels Sepulcres",
"answer_start": 97
}
],
"id": "P_207_C_1237_Q1",
"question": "Quina via surt des de la porta d'Herculà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "una de les necròpolis de Pompeia",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_207_C_1237_Q2",
"question": "Què és la via dels Sepulcres?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a banda i banda del camí",
"answer_start": 195
}
],
"id": "P_207_C_1237_Q3",
"question": "On estan situades les tombes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols",
"answer_start": 327
}
],
"id": "P_207_C_1237_Q4",
"question": "On són les pintures que hi havia la Vil·la de Diomedes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el jardí",
"answer_start": 559
}
],
"id": "P_207_C_1237_Q5",
"question": "Què és notable a la Vil·la de Diomedes?"
}
]
},
{
"context": "Una prova de la distensió entre els dos grups rau en la participació conjunta en l'organització de la magistratura. La cambra municipal dels quattuoviri va ser substituïda per dos duumviri o duoviri, és a dir, va passar a estar formada de quatre a només dos magistrats. El més important, l'anomenat duumvir iuri dicundo, era responsable de l'administració de justícia. A aquests duumvirs, els incumbia convocar i presidir les assemblees –que triaven els magistrats– i el consell ciutadà (ordo decurionum), compost per cent dels magistrats anteriors. L'altre duumvir (anomenat duumvir viis aedibus sacris publicis procurandis) tenia confiada la cura dels carrers, dels edificis públics i religiosos, els mercats i l'ordre públic. A partir del 45 al 40 aC, els duumvirs van ser anomenats «edils» (aediles). De les inscripcions, sembla possible deduir que treballaven amb una jurisdicció limitada, probablement en termes de comerç i mercats, similar a la que a Roma varen ser els edils curuls.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la magistratura",
"answer_start": 99
}
],
"id": "P_207_C_1238_Q1",
"question": "Què van organitzar tots dos grups?"
},
{
"answers": [
{
"text": "va passar a estar formada de quatre a només dos magistrats",
"answer_start": 210
}
],
"id": "P_207_C_1238_Q2",
"question": "Quin canvi va patir la cambra municipal?"
},
{
"answers": [
{
"text": "duumvir iuri dicundo",
"answer_start": 299
}
],
"id": "P_207_C_1238_Q3",
"question": "Com es deia el magistrat més important?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'administració de justícia",
"answer_start": 337
}
],
"id": "P_207_C_1238_Q4",
"question": "De què era responsable el magistrat més important?"
}
]
},
{
"context": "Després de la Casa de Venus, batejada així per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la Vil·la de Júlia Fèlix, ja explorada entre el 1755 i el 1757, despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys 1952-53. Tal com es dedueix clarament d'una inscripció trobada aquí (actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), l'emprenedora Júlia Fèlix, en el període de crisi d'allotjament consegüent al terratrèmol del 62, havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la vil·la té un gran jardí porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del pòrtic, hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta.[23]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "per una pintura",
"answer_start": 43
}
],
"id": "P_207_C_1239_Q1",
"question": "Per què la Casa de Venus es coneix per aquest nom?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la Vil·la de Júlia Fèlix",
"answer_start": 96
}
],
"id": "P_207_C_1239_Q2",
"question": "Quina vil·la hi ha després de la Casa de Venus?"
},
{
"answers": [
{
"text": "llogar una part de la seva propietat",
"answer_start": 484
}
],
"id": "P_207_C_1239_Q3",
"question": "Què havia fet Júlia Fèlix?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un elegant bany privat, botigues i apartaments",
"answer_start": 535
}
],
"id": "P_207_C_1239_Q4",
"question": "Què va llogar exactament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "un viver de peixos",
"answer_start": 655
}
],
"id": "P_207_C_1239_Q5",
"question": "Què travessa el jardí de la Vil·la de Júlia Fèlix?"
}
]
},
{
"context": "A mà esquerra de les termes, seguint la via de Nola, trobem la Casa del Centenari, anomenada així perquè es va excavar l'any 1879, divuit segles després de l'erupció del Vesuvi. És una de les cases més grans de la ciutat, fruit de la unió de tres habitatges primerencs. Hi destaquen l'atri toscà, amb terra de mosaic i pintures de tema teatral, i el tablinum, que dona accés al peristil porticat; al mig del jardí hi ha la piscina o bassa per als peixos, amb un petit nimfeu al fons. La casa té una segona secció més petita, amb atri central voltat de diverses habitacions.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "la Casa del Centenari",
"answer_start": 60
}
],
"id": "P_207_C_1240_Q1",
"question": "Què hi trobem seguint la via de Nola?"
},
{
"answers": [
{
"text": "1879",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_207_C_1240_Q2",
"question": "Quin any es va excavar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "tres",
"answer_start": 242
}
],
"id": "P_207_C_1240_Q3",
"question": "Quants habitatges uneix aquesta casa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de mosaic",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_207_C_1240_Q4",
"question": "Com és el terra de l'atri?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la piscina",
"answer_start": 420
}
],
"id": "P_207_C_1240_Q5",
"question": "Què hi ha la mig del jardí?"
}
]
},
{
"context": "En l'època de les guerres samnites (lliurades entre el 343 i el 290 aC), Pompeia formava part de la lliga de les ciutats de la Campània pertanyents a Nucèria. La lliga va lluitar contra Anníbal com a aliada dels romans. Del govern de la ciutat, se sap que ,en el període samnita, era governada per un magistrat, anomenat Medix Tuticus, que sembla que tenia també una administració de justícia.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "entre el 343 i el 290 aC",
"answer_start": 46
}
],
"id": "P_207_C_1241_Q1",
"question": "Quan van ser lliurades les guerres samnites?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de les ciutats de la Campània pertanyents a Nucèria",
"answer_start": 106
}
],
"id": "P_207_C_1241_Q2",
"question": "De quina lliga formava part Pompeia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "contra Anníbal",
"answer_start": 179
}
],
"id": "P_207_C_1241_Q3",
"question": "Contra qui va lluitar la lliga?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dels romans",
"answer_start": 207
}
],
"id": "P_207_C_1241_Q4",
"question": "De qui era aliada?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Medix Tuticus",
"answer_start": 321
}
],
"id": "P_207_C_1241_Q5",
"question": "Qui governava la ciutat?"
}
]
},
{
"context": "Finalment, per tal de procedir al cens dels ciutadans i actualitzar les corresponents llistes cada cinc anys, els càrrecs de duumvir iuri dicundo eren elegits com a quinquennales. Aquests magistrats, les funcions dels quals eren comparables a les dels censors de Roma, eren responsables de l'actualització del registre dels colons i tenien el poder d'exercir un cert control sobre la moral pública; així, multaven amb una «nota» els infractors que consideraven que tenien una conducta impròpia. Les reunions del consell del decurioni eren a la Cúria, que ocupava la part central del costat sud del Fòrum. A l'est de la Cúria, se situava la seu del duoviri i, a la seva esquerra, hi havia l'edifici dels edils.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "com a quinquennales",
"answer_start": 159
}
],
"id": "P_207_C_1242_Q1",
"question": "Com eren elegits els càrrecs de duumvir iuri dicundo?"
},
{
"answers": [
{
"text": "censors",
"answer_start": 252
}
],
"id": "P_207_C_1242_Q2",
"question": "Qui tenia unes funcions semblants a les dels duumvir iuri dicundo a Roma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de l'actualització del registre dels colons",
"answer_start": 287
}
],
"id": "P_207_C_1242_Q3",
"question": "De què eren responsables els magistrats?"
},
{
"answers": [
{
"text": "els infractors",
"answer_start": 429
}
],
"id": "P_207_C_1242_Q4",
"question": "A qui multaven amb una nota?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Cúria",
"answer_start": 539
}
],
"id": "P_207_C_1242_Q5",
"question": "On es feien les reunions del consell del decurioni?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Imperi Sassànida",
"paragraphs": [
{
"context": "La característica exclusiva de l'arquitectura sassànida és l'ús distintiu de l'espai. Els arquitectes sassànides conceberen els seus edificis en termes de masses i superfícies. Això donà lloc a l'abundant utilització de murs de maó decorats amb estuc modelat o tallat. Les decoracions sobre murs d'estuc apareixen a Bishapur, però es troben millors exemples a Chal Tarkhan, prop de Rayy (del sassànida tardà o inicis de l'època islàmica), i a Ctesifont i Kish, a Mesopotàmia. Els panells mostren figures d'animals en rotllana, busts humans i motius geomètrics o florals.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "l'ús distintiu de l'espai",
"answer_start": 59
}
],
"id": "P_591_C_3541_Q1",
"question": "Quina és la característica exclusiva de l'arquitectura sassànida?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en termes de masses i superfícies",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_591_C_3541_Q2",
"question": "Com conceberen els arquitectes sassànides els edificis?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb estuc modelat o tallat",
"answer_start": 241
}
],
"id": "P_591_C_3541_Q3",
"question": "Amb què es decoraven els murs de maó?"
},
{
"answers": [
{
"text": "prop de Rayy",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_591_C_3541_Q4",
"question": "On és Cal Tarkhan?"
},
{
"answers": [
{
"text": "figures d'animals en rotllana, busts humans i motius geomètrics o florals",
"answer_start": 496
}
],
"id": "P_591_C_3541_Q5",
"question": "Què mostren els panells?"
}
]
},
{
"context": "Els sassànides, com els parts, mantingueren una hostilitat constant amb l'Imperi Romà. Després de la divisió de Roma el 395, l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, ocupà el lloc de l'imperi romà com a principal enemic de Pèrsia. Les hostilitats entre ambdós imperis es feren encara més freqüents. Els sassànides, com els romans, estaven en constant conflicte amb els regnes veïns i amb els pobles nòmades. Tot i que el perill que suposaven les incursions nòmades no fou mai completament resolt, els sassànides tingueren més èxit que els romans en aquest camp, ja que la seva política militar estigué més centrada en la coordinació de les campanyes contra el perill nòmada.[28]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb l'Imperi Romà",
"answer_start": 68
}
],
"id": "P_591_C_3542_Q1",
"question": "Amb qui mantenien hostilitat els sassànides?"
},
{
"answers": [
{
"text": "395",
"answer_start": 120
}
],
"id": "P_591_C_3542_Q2",
"question": "Quan es va produir la divisió de Roma?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Constantinoble",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_591_C_3542_Q3",
"question": "Quina era la capital de l'Imperi Romà d'Orient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "l'Imperi Romà d'Orient",
"answer_start": 125
}
],
"id": "P_591_C_3542_Q4",
"question": "Quin imperi era el principal enemic de Pèrsia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb els regnes veïns i amb els pobles nòmades",
"answer_start": 374
}
],
"id": "P_591_C_3542_Q5",
"question": "Amb qui es trobaven en conflicte els sassànides?"
}
]
},
{
"context": "Tot i que Cosroes II en sortí victoriós, la seva campanya es realitzà a costa d'una enorme pressió fiscal. L'emperador romà d'Orient Heracli (610 - 641) contraatacà amb un moviment tàctic, abandonant la seva capital assetjada i navegant fins al Mar Negre per atacar a Pèrsia des de la rereguarda. Mentrestant, la mútua desconfiança entre Cosroes II i el seu general Shahrbaraz, agreujades per les cartes falses que els agents romans d'Orient feren arribar al general persa, i on suposadament deia que Cosroes II planejava la seva execució, féu que Shahbaraz romangués neutral durant aquest període crític. Així Pèrsia perdé un dels seus exèrcits més grans i un dels seus millors generals. Per acabar-ho de rematar, Shanin, l'altre gran puntal de l'exèrcit sassànida, que havia conquerit el Caucas i Anatòlia, morí de forma sobtada, cosa que acabà de desequilibrar la balança a favor dels romans d'Orient.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Heracli",
"answer_start": 133
}
],
"id": "P_591_C_3543_Q2",
"question": "Qui era l'emperador romà d'Orient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per atacar a Pèrsia des de la rereguarda",
"answer_start": 255
}
],
"id": "P_591_C_3543_Q3",
"question": "Per què navegà Heracli fins al Mar Negre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al general persa",
"answer_start": 456
}
],
"id": "P_591_C_3543_Q4",
"question": "A qui van fer arribar cartes falses els agents romans d'Orient?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el Caucas i Anatòlia",
"answer_start": 787
}
],
"id": "P_591_C_3543_Q5",
"question": "Quins territoris va conquerir Shanin?"
}
]
},
{
"context": "Comandat pel califa Omar ibn al-Khattab, un exèrcit musulmà derrotà l'exèrcit persa més gran liderat pel general Rostam Farrokhzad a les planes d'al-Qadisiyyah el 637, assetjant després Ctesifont, que caigué després d'un llarg setge. Yezdegerd fugí llavors cap a l'est, deixant darrere seu la major part de l'enorme tresor de l'Imperi. Els àrabs, que prengueren Ctesifont poc després de la fugida del monarca persa, deixaren el govern sassànida pràcticament arruïnat, a la vegada que obtingueren uns importants ingressos pels seus interessos. És molt probable que si l'Imperi Sassànida no s'hagués trobat exhaust, dividit i amb un govern incompetent, la cavalleria persa (asawara) hauria pogut derrotar els musulmans sense massa problemes. Tanmateix, les forces perses no s'hi arribaren a unir. El resultat fou la conquesta islàmica. Alguns governants sassànides intentaren combinar les seves forces per fer retrocedir els invasors, però aquests esforços resultaren inútils a causa de la poca centralització, i els governants foren derrotats a la Batalla de Nihawand. A partir d'aquell moment, l'Imperi, amb les seves estructures de comandament militar inexistents, les seves tropes derrotades, amb els seus recursos econòmics destruïts i la casta dels asawara desapareguda, es mostrava indefens davant l'invasor.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a les planes d'al-Qadisiyyah",
"answer_start": 131
}
],
"id": "P_591_C_3544_Q1",
"question": "On derrotà l'exèrcit musulmà a l'exèrcit persa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "637",
"answer_start": 163
}
],
"id": "P_591_C_3544_Q2",
"question": "Quan derrotà l'exèrcit musulmà a l'exèrcit persa?"
},
{
"answers": [
{
"text": "cap a l'est",
"answer_start": 257
}
],
"id": "P_591_C_3544_Q4",
"question": "Cap on va fugir Yezdegerd?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la Batalla de Nihawand",
"answer_start": 1042
}
],
"id": "P_591_C_3544_Q5",
"question": "A quina batalla foren derrotats els governants?"
}
]
},
{
"context": "Després de Cosroes I, Ormazd IV (579 - 590) prengué el tron. Ormazd IV fou un governant enèrgic que mantingué la prosperitat instaurada pels seus predecessors. Durant el regnat del seu successor, Cosroes II (590 - 628), el general Bahram Txobin es revoltà i derrotà Cosroes a la batalla de Blarathon el 591,[20] sent proclamat com a Bahram VI i provocant una breu crisi en el regne, ja que Cosroes II aconseguí restablir el seu control sobre l'Imperi. A més a més, aprofitant la guerra civil que sacsejava l'Imperi Romà d'Orient, llençà una ofensiva a gran escala sobre aquest. El somni sassànida d'aconseguir el domini persa sobre Armènia estigué a punt de complir-se quan caigueren Damasc i Jerusalem. Egipte caigué una mica més tard. El 626, Cosroes II assetjà Constantinoble amb l'ajut de forces eslaves i àvares, només per veure la inexpugnabilitat de la capital romana d'Orient.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "a la batalla de Blarathon",
"answer_start": 274
}
],
"id": "P_591_C_3545_Q3",
"question": "A quina batalla el general Bahram Txobin derrotà Cosroes?"
},
{
"answers": [
{
"text": "591",
"answer_start": 303
}
],
"id": "P_591_C_3545_Q4",
"question": "Quin any es va fer la batalla de Blarathon?"
},
{
"answers": [
{
"text": "626",
"answer_start": 740
}
],
"id": "P_591_C_3545_Q5",
"question": "Quan assetjà Cosroes II Constantinoble?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "I due Foscari",
"paragraphs": [
{
"context": "I due Foscari va ser estrenada el 3 de novembre de 1844 al Teatro Argentina amb els esmentats Achille de Bassini, Giacomo Roppa, acompanyats de la soprano Marianna Barbieri-Nini i el baix Baldassarre Mirri en els papers principals. Va obtenir una acollida tèbia, encara que Verdi, com a compositor, va rebre impressionants ovacions. Segons Emanuele Muzio, compositor i amic de Verdi, el problema va estar en el preu elevat de les localitats així com del fet que els cantants no van estar a l'altura de la partitura.[2]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "3 de novembre de 1844",
"answer_start": 34
}
],
"id": "P_168_C_1003_Q1",
"question": "Quan es va estrenar I due Foscari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Teatro Argentina",
"answer_start": 56
}
],
"id": "P_168_C_1003_Q2",
"question": "On es va estrenar I due Foscari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Marianna Barbieri-Nini",
"answer_start": 155
}
],
"id": "P_168_C_1003_Q3",
"question": "Qui era la soprano d'I due Foscari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "impressionants ovacions",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_168_C_1003_Q4",
"question": "Què va rebre Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "elevat",
"answer_start": 416
}
],
"id": "P_168_C_1003_Q5",
"question": "Com era el preu de les localitats de l'òpera?"
}
]
},
{
"context": "En aquell moment, la Itàlia musical estava molt lluny de trobar-se unida: cada ciutat tenia exigències particulars i tradicions diverses, que un compositor havia de respectar, experimentar i satisfer abans de poder-se considerar consolidat. El mateix els hi havia passat a Rossini i Donizetti, els dos principals predecessors de Verdi. A més, per ser considerat una celebritat, no només es jutjava per la qualitat de les obres sinó que s'havia de ser un compositor molt prolífic amb una febril acció per a conquerir com més teatre d'òpera millor.[3]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "exigències particulars i tradicions diverses",
"answer_start": 92
}
],
"id": "P_168_C_1004_Q1",
"question": "Què tenia cada ciutat italiana?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Rossini i Donizetti",
"answer_start": 273
}
],
"id": "P_168_C_1004_Q2",
"question": "Qui van ser els principals predecessors de Verdi?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de trobar-se unida",
"answer_start": 54
}
],
"id": "P_168_C_1004_Q3",
"question": "De què estava molt lluny la Itàlia musical?"
},
{
"answers": [
{
"text": "molt prolífic amb una febril acció per a conquerir com més teatre d'òpera millor",
"answer_start": 465
}
],
"id": "P_168_C_1004_Q4",
"question": "Com havia de ser un compositor per a considerar-se una celebritat?"
}
]
},
{
"context": "A l'arrencada del segon acte, Verdi planteja una bellíssima música de caràcter cambrístic, amb les intervencions del violí i el violoncel alternant i dialogant, als quals s'uneix la veu de Jacopo Foscari en l'inici de la seva gran escena Notte! Perpetua notte che qui regni!.... Els cors tenen brillants intervencions al començament de l'òpera, en la tercera escena del primer acte; en el preàmbul de la segona escena del segon acte (reunió del Consell dels Deu); i en tota l'escena final. Totes elles són d'un caràcter marcadament dramàtic que contrasta amb el cor alegre i festiu, que interpreta la barcarola en el transcurs de la regata veneciana amb què comença el tercer acte. Fins i tot el cor, en les intervencions del Consell dels Deu, té un motiu musical temàtic: un andante con moto que, d'alguna manera, reflecteix crueltat i intransigència.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "A l'arrencada del segon acte",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_168_C_1005_Q1",
"question": "On planteja Verdi música de caràcter cambrístic?"
},
{
"answers": [
{
"text": "violí i el violoncel",
"answer_start": 117
}
],
"id": "P_168_C_1005_Q2",
"question": "Quins instruments intervenen a l'arrencada del segon acte?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en l'inici de la seva gran escena Notte! Perpetua notte che qui regni!",
"answer_start": 204
}
],
"id": "P_168_C_1005_Q3",
"question": "Quan s'uneix Jacopo Foscari?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en el preàmbul de la segona escena del segon acte",
"answer_start": 383
}
],
"id": "P_168_C_1005_Q4",
"question": "En quin moment de l'obra es fa la reunió del Consell dels Deu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "crueltat i intransigència",
"answer_start": 826
}
],
"id": "P_168_C_1005_Q5",
"question": "Què reflecteix l'andante con moto?"
}
]
},
{
"context": "Sempre s'ha comentat la possible influència de Wagner a Verdi, amb la sistemàtica utilització dels temes recurrents en les seves òperes. Però estem el 1844; l'any anterior, Wagner havia estrenat la seva segona òpera important: Der fliegende Holländer, que Verdi, amb tota seguretat, no havia tingut ocasió d'escoltar. Per tant, el mestre de Busseto intueix i experimenta en I due Foscari noves formes d'expressió musical, principalment, aquests temes recurrents mitjançant els quals cada personatge queda definit per un motiu musical que l'identifica en escena.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Der fliegende Holländer",
"answer_start": 227
}
],
"id": "P_168_C_1007_Q1",
"question": "Quina és la segona òpera important de Wagner?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la possible influència de Wagner a Verdi",
"answer_start": 21
}
],
"id": "P_168_C_1007_Q2",
"question": "Què s'ha comentat sempre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per un motiu musical que l'identifica en escena",
"answer_start": 513
}
],
"id": "P_168_C_1007_Q3",
"question": "Com queda definit cada personatge?"
},
{
"answers": [
{
"text": "noves formes d'expressió musical",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_168_C_1007_Q5",
"question": "Què s'experimenta en I due Foscari?"
}
]
},
{
"context": "Tot seguit entren els membres del Senat i del Consell dels Deu, demanant al dux la seua abdicació de la Corna, a causa de la seua edat i del recent dol. Foscari acaba cedint i es treu els ornaments ducals. Quan està a punt de deixar el palau acompanyat de Lucrézia, sent el canó de Sant Marc que anuncia l'elecció del seu successor, Pasquale Malipiero. Immediatament mor a causa de la pena, mentre Loredano gaudeix de la seua venjança.[4]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "els membres del Senat i del Consell dels Deu",
"answer_start": 18
}
],
"id": "P_168_C_1008_Q1",
"question": "Qui va entrar?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la seua abdicació de la Corna",
"answer_start": 80
}
],
"id": "P_168_C_1008_Q2",
"question": "Què demanaven els membres del Senat i del Consell dels Deu?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a causa de la seua edat i del recent dol",
"answer_start": 111
}
],
"id": "P_168_C_1008_Q3",
"question": "Per quina causa demanaven al dux l'abdicació de la Corna?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Lucrézia",
"answer_start": 256
}
],
"id": "P_168_C_1008_Q4",
"question": "Qui acompanya Foscari quan està a punt de deixar el palau?"
},
{
"answers": [
{
"text": "de la seua venjança",
"answer_start": 415
}
],
"id": "P_168_C_1008_Q5",
"question": "De què gaudeix Loredano?"
}
]
}
]
} |
1.0.1 | {
"title": "Francesca da Rimini (Zandonai)",
"paragraphs": [
{
"context": "Malgrat el fet de ser deixeble i protegit de Mascagni i membre del grup postverdià de compositors italians, Ricardo Zandonai no va pertànyer a l'escola verista. La seva música va aconseguir grans vols per al teatre i un brillant do per l'orquestració, però no va ser «realista». Tenia un enorme interès per la relació entre les paraules i la música, com Janáček. No obstant això, va posseir aquest especial do italià per a la melodia, va ser essencialment un creador de l'atmosfera, de les situacions dramàtiques. Poètica, emocional, intensa, amb opulència de color i alta tècnica, són les qualitats més aparents en Francesca da Rimini, considerada amb raó la seva obra mestra.[5]",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "Mascagni",
"answer_start": 45
}
],
"id": "P_583_C_3493_Q1",
"question": "De qui era deixeble Ricardo Zandonai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "la relació entre les paraules i la música",
"answer_start": 307
}
],
"id": "P_583_C_3493_Q2",
"question": "Què tenia un enorme interès per a Ricardo Zandonai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "per a la melodia",
"answer_start": 417
}
],
"id": "P_583_C_3493_Q3",
"question": "Per a què posseïa Ricardo Zandonai un do italià?"
},
{
"answers": [
{
"text": "dramàtiques",
"answer_start": 501
}
],
"id": "P_583_C_3493_Q4",
"question": "Com eren les situacions que creava Ricardo Zandonai?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Francesca da Rimini",
"answer_start": 616
}
],
"id": "P_583_C_3493_Q5",
"question": "Quina és considerada l'obra mestra de Ricardo Zandonai?"
}
]
},
{
"context": "En la batalla es produeix la primera trobada entre Paolo i Francesca, des de la passada primavera a Ravenna. L'amor entre tots dos és obvi. Paolo busca la mort en la batalla, mentre Francesca roman en la plataforma alta de la torre. En un breu moment de calma, li retreu l'engany del qual en va ser víctima en ser promesa com a esposa del seu germà. Creient que està ferit, Francesca pren el cap de Paolo a les mans, mentre l'enemic es bat en retirada. Els Malatesta han guanyat la batalla.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "En la batalla",
"answer_start": 0
}
],
"id": "P_583_C_3494_Q1",
"question": "Quan es produeix la primera trobada entre Paolo i Francesca des de la passada primavera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Ravenna",
"answer_start": 100
}
],
"id": "P_583_C_3494_Q2",
"question": "On es van veure Paolo i Francesca la passada primavera?"
},
{
"answers": [
{
"text": "L'amor entre tots dos",
"answer_start": 109
}
],
"id": "P_583_C_3494_Q3",
"question": "Què resulta obvi entre Paolo i Francesca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la plataforma alta de la torre",
"answer_start": 198
}
],
"id": "P_583_C_3494_Q4",
"question": "On roman Francesca?"
},
{
"answers": [
{
"text": "el cap de Paolo",
"answer_start": 389
}
],
"id": "P_583_C_3494_Q5",
"question": "Què pren Francesca a les mans?"
}
]
},
{
"context": "En un recinte fortificat dins de la torre cilíndrica del palau dels Malatesta. Rimini està en guerra contra els gibel·lins, actius partidaris del Papa, i des de dalt de la torre es produeixen intercanvis de foc i de fletxes llançades per destres ballesters. La fracció güelfa dels Malatesta, que dóna suport al Sant Imperi Romà, lluita més amb catapultes, javelines, pesades maces de combat i altres instruments guerrers medievals. Lluny, s'observa la torre de les fortificacions gibel·lines amb vista al mar Adriàtic.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "contra els gibel·lins",
"answer_start": 101
}
],
"id": "P_583_C_3496_Q1",
"question": "Contra qui està en guerra Rimini?"
},
{
"answers": [
{
"text": "del Papa",
"answer_start": 142
}
],
"id": "P_583_C_3496_Q2",
"question": "De qui són partidaris els gibel·lins?"
},
{
"answers": [
{
"text": "intercanvis de foc i de fletxes",
"answer_start": 192
}
],
"id": "P_583_C_3496_Q3",
"question": "Què es produeix des de dalt de la torre?"
},
{
"answers": [
{
"text": "al Sant Imperi Romà",
"answer_start": 308
}
],
"id": "P_583_C_3496_Q4",
"question": "A qui dona suport la fracció güelfa dels Malatesta?"
},
{
"answers": [
{
"text": "amb catapultes, javelines, pesades maces de combat i altres instruments guerrers medievals",
"answer_start": 340
}
],
"id": "P_583_C_3496_Q5",
"question": "Amb què lluita la fracció güelfa dels Malatesta?"
}
]
},
{
"context": "Com a venjança per haver rebutjat la seva passió, el macabre jove excita la gelosia de Gianciotto mitjançant insinuacions d'un romanç entre Paolo i Francesca, especialment assenyalant que aquest ha tornat de Florència molt abans del que ho hauria d'haver fet. Enfurismat i demostrant tota la seva barbàrie, Gianciotto demanda proves, al·legant que si Malatestino menteix, no vacil·larà a assassinar-lo sense pietat. Amb gran malícia, el seu germà li diu que només ha d'esperar al vespre, concórrer a la seva habitació matrimonial, i obtindrà l'evidència. Malatestino pregunta al seu germà: Vols fer-ho aquesta mateixa nit?, a la qual cosa Gianciotto respon amb una prolongada frase, exclamant tan sols: Voglio! (Vull!). Les seves paraules es transformen en la sentència de mort dels amants.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "un romanç entre Paolo i Francesca",
"answer_start": 124
}
],
"id": "P_583_C_3497_Q1",
"question": "Què insinua el macabre jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Paolo",
"answer_start": 140
}
],
"id": "P_583_C_3497_Q2",
"question": "Qui havia tornat de Florència segons el macabre jove?"
},
{
"answers": [
{
"text": "proves",
"answer_start": 326
}
],
"id": "P_583_C_3497_Q3",
"question": "Què demana Gianciotto a Malatestino?"
},
{
"answers": [
{
"text": "assassinar-lo",
"answer_start": 388
}
],
"id": "P_583_C_3497_Q4",
"question": "Quin seria el càstig que li imposaria Gianciotto a Malatestino si mentia?"
},
{
"answers": [
{
"text": "a la seva habitació matrimonial",
"answer_start": 498
}
],
"id": "P_583_C_3497_Q5",
"question": "On havia de concórrer Gianciotto al vespre?"
}
]
},
{
"context": "Es presenta Gianciotto, felicitant al seu germà amb la seva fèrria brutalitat, i exclama victoriós la notícia que Paolo ha estat elegit capità del Poble i de la comuna de Florència, ciutat a la qual ha de partir immediatament. Abans de retirar-se, Paolo, el seu germà i Francesca beuen un brindis, mentre els amants intercanvien apassionades mirades. Malatestino, el seu germà menor, és portat ferit en escena. Ha perdut un ull en la lluita, però desplegant gran coratge vol continuar lluitant. Els Malatesta festegen novament la seva victòria.",
"qas": [
{
"answers": [
{
"text": "amb la seva fèrria brutalitat",
"answer_start": 48
}
],
"id": "P_583_C_3498_Q1",
"question": "Com felicita Gianciotto al seu germà?"
},
{
"answers": [
{
"text": "Florència",
"answer_start": 171
}
],
"id": "P_583_C_3498_Q3",
"question": "A quina ciutat ha de partir Paolo immediatament?"
},
{
"answers": [
{
"text": "apassionades mirades",
"answer_start": 329
}
],
"id": "P_583_C_3498_Q4",
"question": "Què intercanvien els amants?"
},
{
"answers": [
{
"text": "en la lluita",
"answer_start": 428
}
],
"id": "P_583_C_3498_Q5",
"question": "On ha perdut Malatestino un ull?"
}
]
}
]
} |