data/cdlmalaltiesmetaboliquesmaratotv32015.xml

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<cessiodades>
  <autor>TERMCAT, Centre de Terminologia</autor>
  <titol>Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis</titol>
  <fitxes>
    <fitxa num="1">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[acesulfam K]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[acesulfamo K]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[acésulfame K]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[acesulfame K]]></denominacio>
      <denominacio llengua="cod" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria=""><![CDATA[E 950]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Edulcorant artificial poc calòric i amb un poder endolcidor entre 120 i 200 vegades superior al sucre blanc.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="2">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[acidocetosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cétose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ketosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Estat caracteritzat per l'acumulació de cossos cetònics que és manifesta amb cetonèmia elevada i cetonúria, originat per un desequilibri en el metabolisme hepàtic dels àcids grassos. <br/><br/>La cetosi es presenta en pacients diabètics, en la inanició i en dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni. Sovint es manifesta com a cetoacidosi.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="3">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[adiposi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Acumulació excessiva de greix que provoca un augment del pes corporal i un índex de massa corporal superior al 30%.<br/><br/>Des d'un punt de vista antropomètric, es considera que una persona és obesa quan el seu índex de massa corporal és superior a 30 kg/m<sup>2</sup>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="4">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[albúmina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[albúmina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[albumine]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[albumin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Proteïna àcida de pes molecular elevat, soluble en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insoluble en alcohol d'alta graduació, coagulable per la calor i cristal·litzable en determinades situacions. <br/><br/>Les albúmines són riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina; contenen asparagina i glutamina i són pobres en triptòfan. En l'ésser humà estan relacionades amb l'equilibri hídric per la seva funció oncòtica i amb el transport d'altres substàncies com la bilirubina o fàrmacs.<br/><br/>La denominació <i>albúmina </i>prové del llatí <i>albumen -inis</i> 'clara de l'ou'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="5">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[anàleg d'insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[análogo de la insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[analogue de l'insuline]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin analog]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina generada artificialment a partir de la molècula d'insulina humana, que actua de la mateixa manera que la insulina pròpia del cos però que té beneficis per als diabètics.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="6">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[anticòs]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ac]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[anticuerpo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ac]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[anticorps]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ac]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[antibody]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n"><![CDATA[Ab]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Proteïna sèrica sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, amb té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.<br/><br/>Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet d'unir-se de forma específica a l'antigen corresponent, però els anticossos en conjunt tenen la mateixa estructura global i s'anomenen col·lectivament <i>immunoglobulines</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="7">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[antigen]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ag]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[antígeno]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ag]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[antigène]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n m"><![CDATA[Ag]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[antigen]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="abrev." categoria="n"><![CDATA[Ag]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Molècula capaç d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.<br/><br/>La denominació <i>antigen</i> es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa <i>antibody generation</i> ('generació d'anticossos'). Actualment se sap que només una part dels antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i, per tant, de generar anticossos.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="8">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[antropometria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[antropometría]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[anthropométrie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[anthropometry]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Branca de l'antropologia que té per objecte mesurar les diferents parts del cos humà i determinar-ne les proporcions mútues, prenent com a referència diversos punts somàtics i craniomètrics amb els quals s'estableixen índexs.<br/><br/>L'antropometria té interès mèdic, sobretot en pediatria (per exemple, les proporcions de l'infant al llarg de la creixença) i en obstetrícia (per exemple, les dimensions cranials del fetus o el diàmetre pelvià de la mare).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="9">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[apnea del son]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[apnea del sueño]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[apnée du sommeil]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sleep apnea]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Apnea consistent en un estat transitori de manca de control automàtic de la respiració, que es presenta preferentment mentre l'individu dorm.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="10">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[accident vascular cerebral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[accident cerebrovascular agut]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[apoplexia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[ictus cerebral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[accidente vascular cerebral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[accident vasculaire cérébral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[cerebrovascular accident]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Episodi agut d'afectació de la circulació cerebral en què es produeix la mort de les neurones afectades, per causa isquèmica o hemorràgica. <br/><br/>L'accident vascular cerebral pot tenir causes diverses: isquèmia cerebral focal, trombosi venosa cortical o subcortical, encefalopatia hipertensiva, isquèmia cerebral global, hemorràgia cerebral intraparenquimàtica, hemorràgia subaracnoïdal, angiomes cerebrals i malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernosos, malformacions arteriovenoses)<br/><br/>Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació. <br/><br/>En registres col·loquials també es fan servir les denominacions <i>atac de feridura, feridura </i>o <i>mal de sant Joan</i>.<br/><br/>La denominació <i>apoplexia </i>prové del grec <i>apoplesso </i>'ferir, colpir' i <i>ictus </i>prové del llatí <i>ictus </i>'cop, xoc'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="11">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[artropatia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[artropatía]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[arthropathie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[arthropathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Afecció patològica d'una o de diverses articulacions.<br/><br/>Quan l'artropatia afecta més d'una articulació es denomina <i>poliartropatia</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="12">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[aspartam]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[aspartamo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[aspartame]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[aspartame]]></denominacio>
      <denominacio llengua="cod" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria=""><![CDATA[E 951]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Edulcorant artificial no nutritiu utilitzat com a additiu alimentari que és centenars de vegades més dolç que el sucre.<br/><br/>L'aspartam és un dels edulcorants alimentaris de major utilització. No presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l'organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Per aquest motiu, el seu ús no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="13">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[astènia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[astenia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[asthénie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[asthenia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Sensació patològica de debilitat o cansament generalitzada, que es manifesta per tot el cos i és semblant a la que s'experimenta després de realitzar un exercici físic fort. <br/><br/>L'astènia pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics. Quan es produeix com a conseqüència de trastorns orgànics sol ser més intensa cap a la fi del dia, mentre que amb els trastorns psíquics sol ser més intensa de bon matí.<br/><br/>La denominació <i>astènia </i>està formada a partir de<i> a-</i> i del grec <i>sthénos </i>'força'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="14">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[aterosclerosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[aterosclerosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[artériosclérose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[atherosclerosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Malaltia inflamatòria crònica generalitzada de les artèries de calibre gran i mitjà que es caracteritza pel dipòsit d'ateromes a la túnica íntima i la mitjana que van reduint la llum vascular i en debiliten les parets.<br/><br/>L'aterosclerosi pot presentar complicacions diverses com ara oclusió arterial, formació d'aneurismes dissecants, hemorràgies internes per ruptura de la paret, calcificació, ulceració i, sovint, trombosi superposada.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="15">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[amiotròfia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[atròfia muscular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[amiotrofia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[amyotrophie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[amyotrophy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Involució del teixit muscular que es produeix per la pèrdua de components cel·lulars, tant per raons fisiològiques com patològiques, i que comporta una disminució de la seva funcionalitat.<br/><br/>La denominació <i>amiotròfia </i>s'ha fet servir tradicionalment per a designar un conjunt d'atròfies musculars progressives provocades per alteracions congènites o hereditàries degeneratives dels nuclis motors del cervell, del bulb raquidi i, sobretot, de la medul·la espinal (amiotròfies mielopàtiques).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="16">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[àrea sota la corba]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[AUC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[área bajo la curva]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[ABC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[AUC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[surface sous la courbe]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[SSC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[area under the curve]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[AUC]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa. <br/><br/>Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus. <br/><br/>La sigla <i>AUC</i> prové de l'anglès <i>area under the curve</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="17">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[autoanàlisi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[autoanálisis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[autosurveillance]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[self-monitoring]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Procés de medició de la glucèmia que fa el pacient mateix per dur a terme un autocontrol.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="18">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[autocontrol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[autocontrol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[autocontrôle]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[self-management]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Ajustament de les dosis d'insulina com a conseqüència del monitoratge domiciliari de la glucèmia o de la mesura de glucosa en la sang capil·lar.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="19">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[baló intragàstric]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[balón intragástrico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[ballon intragastrique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[intragastric balloon]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Baló de silicona que s'implanta per via endoscòpica a l'estómac de pacients amb obesitat mòrbida, per a disminuir la capacitat de l'estómac amb l'objectiu de reduir la ingesta d'aliments i rebaixar el pes corporal del pacient.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="20">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[banda gàstrica ajustable]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[banda gástrica ajustable]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[anneau gastrique ajustable]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[adjustable gastric band]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica restrictiva consistent en la implantació d'un anell de silicona amb un calibre ajustable a l'entrada de l'estómac per limitar-ne la capacitat.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="21">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bomba d'infusió]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[bomba de perfusió]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bomba de infusión]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pompe à perfusion]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[infusion pump]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Aparell que s'utilitza per a administrar una solució farmacològica per via intravenosa a una velocitat precisa i contínua durant un interval de temps determinat.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="22">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[bypass gàstric]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[derivació gàstrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[derivación gástrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[court-circuit gastrique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gastric bypass]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Gastroplàstia en què es crea una comunicació entre la part alta de l'estómac, la part distal del qual es tanca, i el jejú, per a reduir la capacitat de l'estómac i limitar l'absorció de calories. <br/><br/>El bypass gàstric es prescriu per a combatre obesitats greus en aquells casos en què la resta de teràpies no han funcionat i es fa per via laparoscòpica. Els principals causant de la pèrdua de pes és la sacietat precoç, afavorida per l'estómac reduït, i l'absorció de menys calories, gràcies a la derivació creada.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="23">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[bypass metabòlic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[bypass metabólico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[chirurgie métabolique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[metabolic bypass]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica que cura o millora la diabetis independentment de la pèrdua de pes resultant, practicable en pacients que reuneixen unes característiques determinades. <br/><br/>Els pacients candidats a un bypass metabòlic es troben en la franja d'edat de 25 a 60 anys, tenen un IMC entre 30 i 40, fa menys de 10 anys que pateixen diabetis mellitus de tipus 2, presenten una necessitat creixent d'antidiabètics orals i d'insulina, amb nivells alts de glucosa i hemoglobina glicosilada i mostren una evolució de la diabetis poc favorable.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="24">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cardiopatia isquèmica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cardiopatía isquémica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cardiopathie ischémique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ischemic heart disease]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Cardiopatia que es produeix per una descompensació entre l'aportació d'oxigen per les coronàries i les necessitats del miocardi. <br/><br/>La simptomatologia va des de l'angina d'esforç fins a l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca, l'aneurisma ventricular, les arítmies fins la mort. Actualment és una de les principals causes de mort als països desenvolupats]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="25">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cèl·lula adiposa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[adipòcit]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[adipocito]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[adipocyte]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[adipocyte]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Cèl·lula del teixit connectiu especialitzada en la síntesi i l'emmagatzematge de greix que, quan s'acumula en gran nombre, constitueix el teixit adipós.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="26">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cèl·lula beta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[cèl·lula ß]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[célula ß]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[célula insulínica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cellule bêta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[beta cell]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Cèl·lula secretora d'insulina, de morfologia poligonal i amb orgànuls secretors molt desenvolupats, que constitueix la població cel·lular predominant en els illots de Langerhans del pàncrees.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="27">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetoacidosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetoacidosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[acidocétose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ketoacidosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Acidosi secundària a l'acumulació de cossos cetònics a l'organisme.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="28">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetonèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetonemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cétonémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ketonemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Presència de cossos cetònics en la sang.<br/><br/>En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació <i>cetonèmia</i> per referir-se a la <i>concentraci</i><i>ó</i> de cossos cetònics en la sang. El valor de la concentració oscil·la normalment entre 0,2 i 0,8 mg/100 ml i augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l'organisme, així com amb la manca absoluta o relativa d'hidrats de carboni.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="29">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetonúria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cetonuria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cétonurie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ketonuria]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Presència de cossos cetònics a l'orina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="30">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[ciclamat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[ciclamato]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[cyclamate]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[cyclamate]]></denominacio>
      <denominacio llengua="cod" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria=""><![CDATA[E 952]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Sal de l'àcid ciclàmic que s'ha utilitzat com a edulcorant artificial no nutritiu. <br/><br/>El ciclamat de sodi i el de calci han estat els més emprats. L'any 1969 se'n va prohibir l'ús perquè a dosis molt elevades produïa tumors de la bufeta urinària en animals d'experimentació. Tanmateix, en no poder-se demostrar l'acció tòxica del ciclamat sobre l'organisme humà, se'n va tornar a autoritzar l'ús a condició que en els diversos preparats s'indiqués clarament a quina concentració s'utilitzava.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="31">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cirurgia bariàtrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cirugía bariátrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[chirurgie bariatrique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[bariatric surgery]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Cirurgia de l'obesitat mòrbida que s'utilitza per obtenir pèrdues importants del pes corporal i millorar significativament les malalties que se'n deriven.<br/><br/>Actualment en la cirurgia bariàtrica es fan servir diverses tècniques de gastroplàstia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="32">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tècnica POSE]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[cirurgia primària d'obesitat endoluminal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[técnica POSE]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[procédure POSE]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[POSE procedure]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[primary obesity surgery endolumenal procedure]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica endoscòpica que redueix la capacitat de l'estómac mitjançant plecs i sutures a l'estómac i que es realitza com a tractament primari de l'obesitat.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="33">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[colesterol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[colesterol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[cholésterol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[cholesterol]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Esterol propi dels éssers humans que es troba principalment en el teixit nerviós, se sintetitza en el fetge a partir d'acetilcoenzim A i és insoluble en aigua i poc soluble en alcohol fred.<br/><br/>El colesterol pot ser exogen o endogen. L'exogen procedeix dels aliments i és absorbit en l'intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització, mentre que l'endogen és sintetitzat al fetge i altres teixits. Hi ha una relació inversa entre la síntesi i la ingestió dietètica del colesterol, de manera que un nivell elevat de colesterol en el plasma n'inhibeix la síntesi en l'organisme. <br/><br/>El colesterol es presenta en dues formes, el colesterol lliure i l'esterificat. Per al coneixement del funcionalisme hepàtic és rellevant conèixer-ne la quantitat i la relació, ja que revela alteracions molt diverses no relacionades amb l'ateromatosi, sobretot malalties de tipus endocrí, renals i de fetge i és el precursor de les hormones esteroides i dels àcids biliars.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="34">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hiperglucèmic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hiperglucémico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hyperglycémique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperglycemic coma]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Coma diabètic que es caracteritza per una hiperglucèmia intensa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="35">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hipoglucèmic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hipoglucémico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma hypoglycémique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypoglycemic coma]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Coma diabètic caracteritzat per una hipoglucèmia intensa i que pot aparèixer en malalts diabètics que segueixen tractament amb insulina o sulfonilurees.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="36">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[control glucèmic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[control glucémico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[contrôle glycémique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glycemic control]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Control de la concentració de glucosa en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="37">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[cos cetònic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[cuerpo cetónico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[corps cétonique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[ketone body]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Substància química de naturalesa carbonílica solubles en aigua i sintetitzats en el fetge com a producte del metabolisme normal dels lípids i dels àcids grassos.<br/><br/>Els cossos cetònics poden constituir una font d'energia en situacions determinades per al cervell, el cor i el múscul. Tenen normalment una concentració sanguínia molt baixa, però durant els períodes de dejuni o en la diabetis mellitus se n'acumulen i es produeixi la cetosi.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="38">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[esteatosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[degeneració adiposa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[degeneració grassa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[esteatosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[stéatose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[steatosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Alteració cel·lular reversible consistent en l'acumulació anormal de lípids en les cèl·lules parenquimàtiques d'un òrgan, que en casos greus pot conduir a la necrosi.<br/><br/>L'esteatosi es produeix especialment en el fetge, els ronyons i el cor.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="39">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[densitometria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[densitometria òssia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[tomodensitometria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[densitometría]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[densitométrie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[densitometry]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Determinació de la densitat òssia mitjançant diferents procediments tècnics que es basen en l'absorciometria del teixit ossi. <br/><br/>La densitometria constitueix un mètode excel·lent en el diagnòstic i seguiment de l'osteoporosi. Les tècniques emprades són la densitometria fotònica simple, la tomografia computada quantificada, la densitometria fotònica dual isotòpica i la densitometria amb font de raigs X, que és el procediment més emprat actualment.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="40">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[derivació biliopancreàtica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[derivación biliopancreática]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[dérivation biliopancréatique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[biliopancreatic diversion]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica consistent en una gastrectomia i en un encreuament a l'intestí prim de manera que només se n'utilitza un 40% per a l'absorció i digestió dels aliments.   <br/><br/>La derivació biliopancreàtica es prescriu per combatre l'obesitat mòrbida. El principal causant de la pèrdua de pes és el volum considerable d'intestí prim que s'exclou del pas dels aliments i per tant es produeix una malabsorció alimentària.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="41">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[dextrosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glucose]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Aldohexosa que es troba en l'estat natural en forma de <i>D</i>-glucosa, present a moltes fruites i vegetals i a la sang. <br/><br/>La glucosa apareix també en l'orina de les persones que pateixen diabetis mellitus. És la principal font d'energia metabòlica, sota el control de la insulina i el glucagó. <br/><br/>La denominació <i>glucosa </i>prové del grec <i>glykýs </i>'dolç'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="42">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabesitat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabesidad]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabésité]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Problema de salut en què es combinen l'obesitat, la diabetis mellitus de tipus 2 i les complicacions pròpies d'aquestes malalties.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="43">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetes]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[diabète]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetes]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt d'afeccions caracteritzades per una excreció urinària excessiva.<br/><br/>La denominació <i>diabetis </i>prové del grec <i>diabétes </i>'sifó, pas a través', que prové de <i>diabáino </i>'passar a través'. Actualment s'aplica, més precisament, a la diabetis <i>mellitus</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="44">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetis gestacional]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetes gestacional]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[diabète gestationnel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gestational diabetes]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Diabetis que es produeix o s'adverteix per primera vegada durant la gestació i es caracteritza per una alteració del metabolisme dels hidrats de carboni.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="45">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetis mellitus de tipus 2 [mellitus: la]]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DM2]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetes de tipo 2]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DM2]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[diabète de type 2]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[type 2 diabetes mellitus]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Diabetis que es produeix per la combinació de resistència a l'acció de la insulina i l'alteració de la seva secreció. <br/><br/>La diabetis mellitus de tipus 2 és més freqüent després dels 40 anys, però actualment s'observa una tendència a l'augment dels casos entre els adolescents que pateixen obesitat. <br/><br/>En les primeres fases es pot controlar amb exercici físic i una alimentació adequada, però a mesura que avança la malaltia cal fer tractament: primer amb antidiabètics orals i posteriorment amb insulina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="46">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[dieta hipocalòrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[dieta hipocalórica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[régime hypocalorique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[low-calorie diet]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dieta caracteritzada per una aportació total de calories inferior a la quantitat necessària segons el pes i treball muscular. <br/><br/>Una dieta hipocalòrica aporta entre 800 i 1400 calories. Es prescriu en els casos que calgui una pèrdua de pes per raons de salut.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="47">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[disacàrid]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[disacárido]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[disaccharide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[disaccharide]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Sucre la molècula del qual deriva de la condensació de dues molècules de monosacàrid amb eliminació d'una molècula d'aigua.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="48">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetis mellitus de tipus 1 [mellitus: la]]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DM1]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DMID]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diabetes mellitus de tipo 1]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[DMID]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DM1]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[diabète de type 1]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[DID]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[IDDM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[type 1 diabetes mellitus]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Diabetis caracteritzada per hiperglucèmia secundària deguda al dèficit d'insulina que genera la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees per causa autoimmunitària o idiopàtica.<br/><br/>La diabetis mellitus de tipus 1 és més freqüent en nens i joves. Pot aparèixer de forma gradual o de manera brusca i  requereix sempre insulinoteràpia. En els primers anys de la malaltia solen restar reserves pancreàtiques que permeten una secreció mínima d'insulina, període que constitueix la <i>lluna de mel.</i>]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="49">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorant]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorante]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[édulcorant]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sweetener]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Additiu alimentari utilitzat per a donar un gust dolç a un aliment.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="50">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorant artificial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorante artificial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[édulcorant artificiel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[artificial sweetener]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Edulcorant desenvolupat per a substituir l'ús de sacarosa en begudes i aliments que poden ser nutritius o no nutritius. <br/><br/>Els edulcorants artificials es divideixen en <i>edulcorants nutritius</i> (amb un valor calòric per unitat de pes igual a la sacarosa) i en <i>edulcorants no nutritius</i> (amb un gust intensament dolç i una contribució a la ingesta calòrica total pràcticament nul·la).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="51">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorant nutritiu]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[edulcorante nutritivo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[édulcorant nutritif]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[nutritive sweetener]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Edulcorant que es caracteritza per tenir el mateix valor calòric per unitat de pes que la sacarosa. <br/><br/>Els edulcorants nutritius es consideren part del menjar ingerit. Alguns dels més emprats són la fructosa, el xarop de blat de moro, la dextrosa i els polialcohols (sorbitol, mannitol, xilitol, lactitol).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="52">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[encreuament duodenal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[cruce duodenal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[diversion duodénale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[duodenal switch]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica consistent en una gastrectomia vertical mitjançant la resecció d'un 80% de l'estómac i de l'encreuament a l'altura del duodè de l'intestí prim perquè només se n'aprofiti aproximadament el 50% per a la digestió i absorció dels aliments.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="53">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[adrenalina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[epinefrina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[adrenalina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[adrénaline]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[epinephrine]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàndula suprarenal, en l'activació d'alguns fenòmens vegetatius simpàtics.<br/><br/>L'adrenalina s'allibera en resposta a l'estimulació esplàncnica i la hipoglucèmia. Provoca l'acceleració de la respiració i la freqüència cardíaca, vasoconstricció cutània i visceral i hiperglucèmia lleu. L'adrenalina es destrueix de forma ràpida en l'aparell digestiu i es conjuga i oxida en el fetge. Les seves indicacions clíniques són l'anestèsia local, les crisis agudes d'asma bronquial, les reaccions anafilàctiques i l'estimulació cardíaca en casos d'aturada. <br/><br/>Les vies d'administració són pulmonar, intranasal, subcutània, intramuscular i intravenosa.<br/><br/>Informació legal i administrativa: <i>epinephrine és</i> DCI.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="54">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[equilibri energètic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[equilibrio energético]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[bilan énergétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[energy balance]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Relació entre el consum i la despesa d'energia i el seu efecte en el pes corporal. <br/><br/>Si l'equilibri energètic és negatiu es produeix una pèrdua de pes, i si és positiu es produeix un augment de pes.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="55">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[estèvia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[estevia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[stévia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[stevia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Edulcorant que s'extreu de l'estèvia.<br/><br/>La planta d'on s'extreu, l'estèvia (<i>Stevia rebaudiana</i>) pertany a la família de les asteràcies i és originària de l'Amèrica del Sud.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="56">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lluna de mel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[fase de remissió]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[luna de miel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lune de miel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[honeymoon phase]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Recuperació funcional de les cèl·lules beta pancreàtiques que es presenta amb freqüència durant la fase inicial del tractament amb insulina en malalts que acaben de ser diagnosticats. <br/><br/>La lluna de mel pot durar algunes setmanes o mesos i, excepcionalment, alguns anys. La quantitat d'insulina que cal administrar és menor, o fins i tot de vegades s'ha de retirar del tot durant un temps i la glucèmia es manté més fàcilment en els límits de la normalitat.<br/><br/>Aquest fet és degut que un cop iniciat el tractament amb insulina, en normalitzar-se els valors de glucèmia, les cèl·lules beta tornen a produir insulina, la qual cosa encara contribueix a fer que es necessiti menys quantitat d'insulina per controlar la glucèmia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="57">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[fatiga]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[fatiga]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[fatigue]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fatigue]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Sensació de cansament i disminució de la capacitat d'actuació que es produeix per l'absència d'estímuls.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="58">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fenomen de l'alba]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fenómeno del alba]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[phénomène de l'aube]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[dawn phenomenon]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hiperglucèmia de les primeres hores del matí secundària a l'augment fisiològic d'hormones contrareguladores durant la matinada.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="59">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[esteatosi hepàtica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[fetge gras]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[esteatosis hepática]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[stéatose hépatique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fatty liver]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Esteatosi que té lloc en el fetge per acumulació d'àcids grassos al citoplasma i als mitocondris dels hepatòcits. <br/><br/>L'esteatosi hepàtica es pot produir per causes diverses: consum d'alcohol, anèmia, hipòxia, malnutrició, hepatotoxicitat. També es pot donar en pacients que prenen antiretrovirals del tipus inhibidors de transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids (ITIAN).<br/> <br/>La denominació <i>fetge gras</i> es fa servir en contextos poc especialitzats.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="60">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fons de l'ull]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[fons ocular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fondo de ojo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fond d'œil]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fundus of eye]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Part posterior de la superfície interna de la retina que s'explora mitjançant l'oftalmoscopi i que en estat normal ofereix una coloració vermella ataronjada més o menys fosca segons la pigmentació en l'epiteli de la retina i de la coroide. <br/><br/>Entre les malalties objectivables amb l'examen del fons de l'ull destaquen la retinopatia diabètica, la hipertensió arterial, l'arteriosclerosi i la neuritis òptica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="61">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[furunculosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[furunculosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[furonculose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[furunculosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Formació simultània o successiva de múltiples furóncols.<br/><br/>La furunculosi és produïda per malalties predisposants com la diabetis, la nefritis crònica, l'obesitat, la caquèxia, la immunodeficiència i la disproteïnèmia. També pot veure's afavorida per la presència d'altres malalties cutànies com la ronya, la dermatitis atòpica, la dermatitis herpetiforme i la pediculosi. Finalment, també pot ser induïda per l'efecte de tractaments tòpics amb ungüents, quitrans, esteroides, embenats oclusius o apòsits adherents.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="62">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastrectomia vertical]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[màniga gàstrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastrectomía vertical]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastrectomie longitudinale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sleeve gastrectomy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica consistent en la resecció vertical de la curvatura major de l'estómac per a reduir la capacitat gàstrica. <br/><br/>La gastrectomia vertical és una indicació terapèutica en casos d'obesitat mòrbida.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="63">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[plicatura gàstrica endoscòpica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[gastroplàstia vertical endoscòpica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[plicatura gástrica endoscópica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[plicature gastrique par voie endoscopique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[endoscopic gastric plication]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Gastroplàstia endoscòpica consistent en l'aplicació de sutures a l'estómac per produir un efecte similar que la gastrectomia vertical laparoscòpica sense realitzar cap excisió.<br/><br/>La plicatura gàstrica endoscòpica redueix la mida de l'estómac i el converteix en un tub. No és un mètode reversible, a diferència de la tècnica POSE.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="64">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glàndula]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glándula]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glande]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gland]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de secretar o excretar materials no relacionats amb les seves necessitats metabòliques ordinàries. <br/><br/>La denominació <i>glàndula </i>prové del llatí <i>glandula </i>'amígdala', diminutiu de <i>glans glandis </i>'gla'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="65">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[glicèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glycémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glycemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Presència de glucosa en la sang.<br/><br/>En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació <i>glucèmia</i> per referir-se a la <i>concentraci</i><i>ó</i> de glucosa en la sang. En estat normal i segons el mètode amb què és feta la determinació, oscil·la entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total. Per damunt d'aquesta xifra es parla d'hiperglucèmia<i>,</i> i per sota es parla d'hipoglucèmia. <br/><br/>Per al diagnòstic de la diabetis la determinació usual de la glucèmia basal no és suficient i calen mètodes complementaris, com ara l'estudi de la corba de glucèmia, que consisteix en la determinació de les variacions de la concentració de glucèmia després de la ingestió (als 30, 60, 90 i 120 minuts) d'una quantitat fixa de glucosa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="66">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glicogen]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucogen]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glicógeno]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucógeno]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glycogène]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glycogen]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Polisacàrid format per nombroses molècules de glucosa enllaçades entre elles que es troba preferentment en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals com a substància de reserva.<br/><br/>El glicogen té una estructura química de polímer molt ramificat. Quan en les cèl·lules hi ha un excés de glucosa,  s'acumula en forma de glicogen (per glicogènesi) i, quan es necessita glucosa, el glicogen acumulat es degrada (per glicogenòlisi). La glicogènesi és estimulada per la insulina, i la glicogenòlisi pel glucagó i l'adrenalina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="67">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucagó]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[HGF]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucagón]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[HGF]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[glucagon]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[HG facteur]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glucagon]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[HGF]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hormona proteica que es produeix en les cèl·lules α dels illots de Langerhans i que fa augmentar la glucèmia mitjançant la conversió del glicogen hepàtic a glucosa. <br/><br/>El glucagó és emprat en forma de clorhidrat en el tractament de les malalties per emmagatzematge de glicogen i en la hipoglucèmia, especialment en comes hipoglucèmics deguts a sobredosis d'insulina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="68">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucèmia basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucemia basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glycémie à jeun]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fasting glycemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Valor de la concentració de la glucosa en la sang durant el període postabsortiu del dejuni nocturn.<br/><br/>Per a determinar el valor de la glucèmia basal cal un dejuni de 8-12 hores. Els valors de referència poden oscil·lar segons el mètode practicat, els límits d'aquest mètode contrastats al laboratori que ha realitzat la determinació, si es tracta de sang venosa o capil·lar i, finalment, si la determinació s'ha efectuat en sang total, plasma o sèrum.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="69">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucèmia postprandial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucemia posprandial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glycémie post-prandiale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[postprandial glycemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Valor de la concentració de la glucosa en la sang determinat al cap de dues hores d'haver ingerit una quantitat estandarditzada de glucosa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="70">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucosúria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glucosuria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[glycosurie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glucosuria]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Presència de glucosa a l'orina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="71">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gota]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[gota úrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gota]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[goutte]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gout]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Malaltia deguda a una alteració en el metabolisme de les purines en què es produeix un augment de la concentració d'àcid úric en la sang. <br/><br/>Les manifestacions clíniques de la gota inclouen episodis d'artritis aguda (atac de gota), dipòsits d'urat monosòdic en les articulacions, al seu voltant o en altres zones allunyades; nefropatia crònica i litiasi úrica. La malaltia s'associa freqüentment amb obesitat, diabetis, hiperlipèmia, hipertensió i arteriosclerosi. És més freqüent en els homes que en les dones.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="72">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoproteïna de densitat alta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HDL]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoproteína de alta densidad]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HDL]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoprotéine de haute densité]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HDL]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[high density lipoprotein]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[HDL]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Lipoproteïna plasmàtica de mobilitat electroforètica alfa i densitat elevada, sedimentable amb ultracentrifugació, que intervé en el transport del colesterol cap al fetge. <br/><br/>En les HDL, un 50% del pes correspon a la fracció proteica, i l'altra meitat la integren fosfoglicèrids, èsters de colesterol i triacilglicèrids. Aquestes lipoproteïnes mostren una correlació negativa amb el risc de malaltia cardiovascular. <br/><br/>La sigla catalana <i>HDL </i>prové de l'anglès <i>high density lipoprotein</i> ('lipoproteïna de densitat alta').]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="73">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemicel·lulosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemicelulosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hémicellulose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hemicellulose]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Polisacàrid complex de cadena curta i d'alt pes molecular, derivat d'hexoses i de pentoses, que forma part de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors juntament amb la cel·lulosa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="74">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemoglobina glicosilada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hemoglobina A<sub>1c</sub>]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemoglobina glicosilada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hémoglobine glyquée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glycosylated hemoglobin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Complex format per l'hemoglobina i la glucosa circulant en la sang, que es forma de manera lenta i proporcional a la concentració de glucosa plasmàtica. <br/><br/>En una electroforesi té una migració electroforètica més ràpida que l'hemoglobina normal. La taxa normal és del 4-6% de l'hemoglobina total, percentatge que augmenta en els diabètics fins a assolir xifres del 20%, per la qual cosa és un indicador rellevant per al control glucèmic.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="75">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hèrnia discal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hernia discal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hernie discale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[herniated disk]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hèrnia que afecta el nucli polpós d'un disc intervertebral a través d'una fissura o ruptura del seu anell fibrós. <br/><br/>L'hèrnia discal pot ser continguda, extrudida o segrestada. És més freqüent en els dos darrers discs lumbars i no tant en els altres discs lumbars i en els cervicals.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="76">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hèrnia hiatal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hèrnia gastroesofàgica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hernia hiatal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hernie hiatale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hiatal hernia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hèrnia que afecta una part de l'estómac a través del hiat esofàgic del diafragma<br/><br/>L'hèrnia hiatal pot ser per lliscament o paraesofàgica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="77">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipercolesterolèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hipercolesterinèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipercolesterolemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hypercholestérolémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypercholesterolemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Elevació anormal de la concentració de colesterol en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="78">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperfàgia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[polifàgia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperfagia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hyperphagie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperphagia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Ingestió excessiva de menjar i absència de la sensació de sacietat.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="79">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperglucèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hiperglicèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperglucemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hyperglycémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperglycemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Elevació anormal de la concentració de glucosa en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="80">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperlipèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hiperlipidèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperlipemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hyperlipémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperlipemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Elevació anormal de la concentració de lípids en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="81">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperuricèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hiperuricemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hyperuricémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperuricemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Augment anormal de la concentració sanguínia o sèrica d'àcid úric.<br/><br/>La hiperuricèmia pot estar causada per un augment de la síntesi d'àcid úric o per una disminució de l'excreció renal. Acostuma a associar-se a l'aparició de gota.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="82">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipoglucèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hipoglicèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipoglucemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hypoglycémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypoglycemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Disminució de la concentració de glucosa en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="83">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[hipoglucemiant]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[hipoglucemiante]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[hypoglycémiant]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypoglycemic]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Agent que disminueix el nivell de glucosa en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="84">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormona]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormona]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormone]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hormone]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Substància química produïda per un òrgan que té un efecte específic regulador del metabolisme o de l'activitat d'uns teixits determinats. <br/><br/>Segons la naturalesa química les hormones es classifiquen en tres grups: hormones esteroides, derivades d'aminoàcids i peptídiques. El conjunt d'òrgans, teixits i cèl·lules especialitzades en la producció d'hormones constitueixen el sistema endocrí.<br/><br/>La denominació <i>hormona </i>prové del grec <i>hormon</i>, participi de <i>hormáo </i>'excitar, moure'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="85">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormona de contraregulació]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormona contrarreguladora]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hormone de contre-régulation]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[counterregulatory hormone]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hormona que eleva el valor de glucèmia i redueix l'eficàcia perifèrica de la insulina. <br/><br/>Les hormones de contraregulació més importants són la somatotropina, el glucagó, les catecolamines, la corticotropina  i el cortisol.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="86">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipertensió arterial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HTA]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipertensión arterial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HTA]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hypertension artérielle]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[HTA]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypertension]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[HTN]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Malaltia vascular caracteritzada per un augment sostingut de la pressió arterial sistòlica, de la diastòlica o d'ambdues per sobre de les xifres acceptades com a normals, <br/><br/>La hipertensió arterial representa un factor de risc important per a l'aterosclerosi, la cardiopatia isquèmica, la hipertròfia ventricular esquerra, i els aneurismes entre d'altres. Les complicacions de la malaltia deriven de les alteracions vasculars en el ronyó, el cor i el sistema nerviós central. Les afeccions i problemes de salut que freqüentment s'hi associen són l'arteriosclerosi, la diabetis, la hipercolesterolèmia, l'obesitat i la gota.<br/><br/>La hipertensió arterial constitueix un dels problemes de salut pública més importants actualment, agreujat sovint pels estils de vida poc saludables, que inclouen sedentarisme, dieta desequilibrada, tabaquisme o estrès.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="87">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[infart agut de miocardi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IAM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[infarto agudo de miocardio]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IAM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[infarctus aigu du myocarde]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IAM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[acute myocardial infarction]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[AMI]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Necrosi miocardíaca aguda d'origen isquèmic generalment secundària a l'oclusió trombòtica d'una artèria coronària.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="88">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[illot]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[islote]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[îlot]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[islet]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Grup aïllat de cèl·lules o porció aïllada d'un teixit o d'una estructura anatòmica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="89">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[immunomodulador]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[inmunomodulador]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[immunomodulateur]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[immunomodulator]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Agent que actua sobre els mecanismes de la resposta immunitària, estimulant-los, restaurant-los o suprimint-los.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="90">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bioimpedància]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[impedància bioelèctrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bioimpedancia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bioimpédance]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[bioimpedance]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Oposició que ofereix el medi biològic al pas del corrent elèctric altern, expressada com la relació entre la diferència de potencial aplicada i el corrent elèctric que travessa el medi.<br/><br/>La unitat de mesura de la bioimpedància és l'ohm (Ω).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="91">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[índex de massa corporal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[índex de Quetelet]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IMC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[índice de masa corporal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IMC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[indice de masse corporelle]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IMC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[body mass index]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[BMI]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Indicador de la corpulència d'un individu que resulta de la divisió del valor del pes, expressat en Kg, pel valor al quadrat de la talla, expressat en m<sup>2</sup>.<br/><br/>Es considera que l'interval normal de l'IMC oscil·la entre 18,5 i 25.  Els valors situats entre 25 i 30 són indicatius de sobrepès i els superiors a 30 d'obesitat. <br/><br/>L'IMC és independent del sexe, però varia amb l'edat i presenta una bona correlació amb el percentatge de teixit adipós del cos.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="92">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[índex glucèmic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IG]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[índice glucémico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IG]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[indice glycémique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n m"><![CDATA[IG]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[glycemic index]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[GI]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Quocient entre l'àrea sota la corba de la resposta glucèmica provocada per ingestió d'un aliment assajat i la mateixa àrea originada per l'aliment de referència que és el pa blanc.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="93">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuficiència venosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuficiencia venosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuffisance veineuse]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[venous insufficiency]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Defecte en el retorn de la sang a través de les venes que es produeix per la incapacitat d'oclusió completa de les vàlvules venoses i es manifesta sobretot a les extremitats inferiors.<br/><br/>La insuficiència venosa es tradueix clínicament per l'aparició d'edemes mal·leolars, del dors dels peus i de les cames, que augmenten amb l'ortostatisme, i de varices amb pigmentació cutània, trastorns tròfics, dermatitis d'estasi venosa i fins i tot, úlceres cutànies.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="94">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hormona secretada per les cèl·lules ß dels illots de Langerhans del pàncrees que intervé en múltiples processos metabòlics, relacionats especialment amb la glucosa. <br/><br/>La insulina està formada per dues cadenes polipeptídiques, A i B, de 21 aminoàcids la primera i de 30 la segona, unides entre elles per dos ponts disulfur i constituïda a partir d'un precursor biosintètic més voluminós, la proinsulina. La secreció insulínica també és estimulada per la gastrina, la secretina, la colecistocinina, l'enteroglucagó, el glucagó i el polipèptid inhibidor gàstric. L'adrenalina i la noradrenalina n'inhibeixen la secreció. També té un important efecte afavoridor de la lipogènesi, un efecte antilipolític i anticetogen, i un efecte anabòlic, que estimula la síntesi proteica i l'estalvi d'aminoàcids per inhibició de la neoglucogènesi.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="95">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina comercial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[preparado de insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[préparation d'insuline]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin preparation]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Preparat farmacèutic d'insulina que s'utilitza en el tractament de la diabetis.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="96">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina d'acció bifàsica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina mixta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina premezclada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline prémélangée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[premixed insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina comercial composta per barreges en proporcions variables d'insulina humana neutra i NPH, que s'administra  exclusivament per via subcutània.<br/><br/>La insulina d'acció bifàsica s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="97">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina d'acció intermèdia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina de acción intermedia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline d'action intermédiaire]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[intermediate-acting insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina que fa disminuir el valor de glucèmia entre 1 i 2 hores després de la injecció, té el màxim efecte entre les 6-12 hores posteriors i s'administra exclusivament per via subcutània.<br/><br/>La insulina d'acció intermèdia s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="98">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina d'acció prolongada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina d'acció lenta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina de llarga durada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina lenta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina de acción prolongada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline à action prolongée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[long-acting insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina que fa disminuir el valor de glucèmia entre 1 i 2 hores després de la injecció, té efecte entre les 10-24 hores posteriors sense que es produeixi un pic d'efecte un efecte màxim, i s'administra per via subcutània. <br/><br/>La insulina d'acció prolongada s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="99">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina immunoreactiva]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[IRI]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina inmunoreactiva]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[IRI]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline immunoréactive]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[IRI]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[immunoreactive insulin]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[IRI]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina plasmàtica mesurada mitjançant mètodes radioimmunològics que constitueix la forma lliure, no lligada a  proteïna, i que només representa el 5 o 10% de l'activitat biològica insulínica total.<br/><br/>Per mesurar la insulina immunoreactiva es valora el desplaçament d'insulina radioactiva d'un anticòs antiinsulina present en el sèrum.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="100">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina NPH]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina isòfana]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina isófana]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline isophane]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[neutral protamine hagedorn insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina que fa disminuir el valor de la glucèmia a partir de les 2 hores posteriors a la injecció, té efecte durant les 24 hores posteriors i pot administrar-se per via intravenosa o subcutània.<br/><br/>La insulina NPH s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.<br/><br/>La sigla <i>NPH </i>prové de l'anglès <i>Neutral Protamine Hagedorn</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="101">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina lispro]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina lispro]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline lispro]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin lispro]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Anàleg d'insulina d'acció ràpida que conté un canvi en la seqüència dels aminoàcids lisina/prolina de la cadena B i pot ser administrat per les vies subcutània i intravenosa.<br/><br/>La insulina lispro s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.<br/><br/>La denominació <i>lispro </i>està formada a partir de les abreviacions dels aminoàcids <i>lisina</i> i <i>prolina</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="102">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina monocomponent]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina monocomponente]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline monocomposée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[single-component insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina comercial extreta del pàncrees porcí, d'una puresa del cent per cent exactament igual a la humana que purifica per a emprar-la terapèuticament.<br/><br/>La insulina monocomponent és emprada en el tractament de la diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="103">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina d'acció ràpida]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina cristal·lina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina neutra]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina normal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina regular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulina soluble]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulina de acción rápida]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insuline à action rapide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[short-acting insulin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Insulina que fa disminuir el valor de la glucèmia entre la mitja hora i l'hora i mitja posterior a la injecció, té el màxim efecte entre 2 i 4 hores posteriors i es pot administrar per via endovenosa, intramuscular, subcutània o intraperitoneal.  <br/><br/>La insulina d'acció ràpida s'empra en el tractament de la diabetis mellitus<i>. </i>]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="104">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinèmia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinemia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinémie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulinemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Presència d'insulina en la sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="105">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinèmia basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinemia basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinémie à jeun]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fasting insulinemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Valor de la concentració de la insulina en la sang entre àpats o en situació de dejú.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="106">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinèmia postprandial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinemia posprandial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinémie post-prandiale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[postprandial insulinemia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Valor de la concentració d'insulina en la sang després dels àpats.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="107">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinoteràpia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[insulinització]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinoterapia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[insulinothérapie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin therapy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Tractament amb insulina o amb algun dels seus preparats anàlegs. <br/><br/>La insulinoteràpia està indicada en els casos de diabetis mellitus de tipus 1 i en els de diabetis mellitus de tipus 2 que ho requereixen perquè no es poden controlar només amb la dieta i l'administració d'antidiabètics orals.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="108">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="adj"><![CDATA[insulinomimètic -a]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="adj"><![CDATA[insulinomimético -ca]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="adj"><![CDATA[insulinomimétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="adj"><![CDATA[insulin-mimetic]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dit de l'efecte de simulació de la funció de la insulina que pot tenir una substància o una mescla de substàncies.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="109">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[lactitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[lactitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[lactitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[lactitol]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Disacàrid anàleg de la lactulosa.<br/><br/>El lactitol és emprat en el tractament de l'estrenyiment i per a la prevenció i tractament de l'encefalopatia hepàtica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="110">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lactosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[lactina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[lactobiosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lactosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[lactose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[lactose]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Disacàrid natural que per hidròlisi lliura <i>d</i>-galactosa i <i>d</i>-glucosa i que es troba únicament en la llet produïda per les femelles dels mamífers. <br/><br/>Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, la lactosa és transformada en àcid làctic, i s'empra en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts, com a excipient en la fabricació de comprimits i com a diürètic osmòtic i com a laxant (dosis elevades).<br/><br/>La lactosa es degrada amb la lactasa, enzim que actua a nivell de l'epiteli intestinal. Si l'organisme té un dèficit d'aquest enzim, es produeix una intolerància alimentària a la lactosa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="111">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[leptina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[leptina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[leptine]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[leptin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hormona que se sintetitza en el teixit adipós i té un paper important en la regulació de la ingesta i de la despesa energètica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="112">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[fructosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[levulosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[sucre de la fruita]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[fructosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[fructose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fructose]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Hexosa que es dóna en estat lliure en la fruita i la mel juntament amb la glucosa i la sacarosa, i en els oligosacàrids combinada amb altres sucres.<br/><br/>La fructosa natural és levogira; en canvi, la <i>D</i>-fructosa s'obté per síntesi i per hidròlisi àcida de la inulina, polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d'unitats de <i>D</i>-fructofuranosa, forma cíclica de la fructosa. A les cèl·lules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada per fosforilació segons les vies metabòliques de la glicòlisi.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="113">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoatròfia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoatrofia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lipoatrophie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[lipoatrophy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Atròfia del teixit adipós subcutani que pot ser difusa o localitzada, hereditària o adquirida.<br/><br/>La lipoatròfia s'associa sovint amb la resistència a la insulina.<br/><br/>Cal distingir la <i>lipoatròfia </i>de la <i>lipodistròfia</i>: la lipodistròfia és una malaltia que es caracteritza per un trastorn del metabolisme lipídic i per una degeneració del teixit adipós, sovint en forma de lipoatròfia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="114">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[líquid intersticial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[líquid tissular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[líquido intersticial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[liquide interstitiel]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[interstitial fluid]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Fracció del líquid extracel·lular que banya les cèl·lules, circula lentament i no és compresa en els vasos sanguinis ni en els limfàtics.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="115">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[litiasi biliar]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[colelitiasi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[colelitiasis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[cholélithiase]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[cholelithiasis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Formació de càlculs o concrecions en les vies biliars, sobretot en la vesícula biliar, que es caracteritza per ser asimptomàtica en molts casos.<br/><br/>Els càlculs poden ésser pigmentaris, de colesterol o mixts. Les manifestacions clíniques consisteixen en còlics hepàtics, que poden derivar en complicacions de gravetat diversa.<br/><br/>La denominació <i>colelitiasi</i> es refereix especialment a la litiasi que afecta la bufeta del fel.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="116">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[llanceta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lanceta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[lancette]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[lancet]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Instrument que serveix per a fer petites incisions i que consta essencialment d'una làmina d'acer, amb tall a cada costat, acabada en punta.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="117">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopatia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopatía]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopathie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[macroangiopathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt d'afeccions dels vasos sanguinis de calibre mitjà i gran.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="118">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopatia diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopatía diabética]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[macroangiopathie diabétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetic macroangiopathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Macroangiopatia secundària a la diabetis mellitus. <br/><br/>La macroangiopatia diabètica es diferencia de l'aterosclerosi que es presenta en persones no diabètiques perquè té una major freqüència d'aparició, precocitat i intensitat de la malaltia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="119">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[artrosi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[malaltia degenerativa articular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[artrosis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[arthrose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[osteoarthritis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Artropatia degenerativa que es caracteritza per la destrucció progressiva del cartílag hialí, amb esclerosi subcondral, osteòfits marginals, dolor i limitació funcional que afecta sobretot a les articulacions de càrrega.<br/><br/>Les articulacions més sovint afectades són els genolls, la columna vertebral, els malucs, les interfalàngiques distals dels dits de les mans (nodes de Heberden), les trapezometacarpianes, la primera metatarsofalàngica, les interfalàngiques proximals (nodes de Bouchard), i els colzes. És freqüent observar una discordança entre la intensitat dels símptomes clínics i les dades dels signes radiològics.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="120">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[malaltia intercurrent]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[enfermedad intercurrente]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[maladie intercurrente]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[intercurrent disease]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Malaltia que es caracteritza per presentar-se en el curs d'una altra malaltia sense que hi tingui relació directa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="121">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[mannitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[manitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[mannitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[mannitol]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Polialcohol diürètic del grup dels hexols que disminueix la reabsorció d'aigua i de sodi.<br/><br/>El mannitol és emprat com a diürètic osmòtic per prevenir i tractar la insuficiència renal aguda, afavorir l'excreció de substàncies tòxiques i per reduir l'edema cerebral. En farmàcia també s'utilitza com a excipient i diluent.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="122">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[metabolisme]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[metabolismo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[métabolisme]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[metabolism]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de processos físics i químics pels quals la matèria corporal és produïda i mantinguda i els que originen l'energia que l'organisme necessita. <br/><br/>El metabolisme es divideix en anabolisme (processos pels quals la matèria corporal és produïda i mantinguda) i catabolisme (processos pels quals s'origina l'energia que l'organisme necessita). Agrupa les funcions vitals de la nutrició (incorporació de les primeres matèries i metabòlits), la respiració (que possibilita l'oxigenació d'aquestes substàncies) i la síntesi de les molècules estructurals (components plàstics de la matèria viva).<br/><br/>La denominació <i>metabolisme </i>prové del grec <i>metabolé </i>'canvi'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="123">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[metabolisme basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[metabolismo basal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[métabolisme de base]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[basal metabolism]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Nivell mínim de l'activitat cel·lular compatible amb el manteniment de les funcions orgàniques bàsiques de l'organisme en repòs, a temperatura ambient i dejú. <br/><br/>El metabolisme basal es mesura per la quantitat de calor que un organisme ajagut, en dejuni des de 12 hores abans, vestit i a 20°C, desprèn en 1 hora per m<sup>2</sup> de superfície.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="124">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[microbioma]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[microbioma]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[microbiome]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[microbiome]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de microorganismes que habiten en el cos humà, tenint en compte els seus genomes i altres elements genètics i la seva interrelació o dependència mútua amb l'organisme.<br/><br/>El microbioma intestinal és el més conegut. Cal distingir <i>microbioma</i> de <i>microbiota</i>, que és el conjunt de microorganismes però sense tenir en compte la seva interrelació amb el cos humà.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="125">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[microbiota]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[microbiota]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[microbiote]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[microbiota]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de microorganismes propis d'una àrea determinada, per exemple, l'intestí, la vagina, etc. <br/><br/>Cal distingir <i>microbiota</i> de <i>microbioma</i>, que es refereix al conjunt de microorganismes, juntament amb la seva interrelació amb el cos humà.<br/><br/>De manera inapropiada, la microbiota es denomina freqüentment <i>microflora</i>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="126">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[midó]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[almidón]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[amidon]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[starch]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Polisacàrid amb un alt grau de polimerització que es caracteritza per estar constituït per molècules de glucosa en la seva forma pirànica que s'uneixen per enllaços aglucòsics. <br/><br/>És el component principal de les reserves de glúcids insolubles del regne vegetal; comercialment es distingeix el midó obtingut a partir dels cereals, els llegums, les glans o les castanyes, de l'obtingut de les patates, la mandioca i diversos tubercles, que és anomenat fècula. En farmàcia, s'utilitza com a emol·lient, excipient, absorbent i protector, i, en la indústria alimentària, per a obtenir glucosa i dextrina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="127">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[modificació de conducta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[modificación de conducta]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[technique de modification du comportement]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[behavior modification technique]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de tècniques i sistemes de psicologia aplicada adreçades al canvi de comportament.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="128">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[monosacàrid]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[monosacárido]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[ose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[monosaccharide]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Sucre simple constituït per un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona i que s'obté per hidròlisi dels polisacàrids. <br/><br/>El monosacàrid constituït per un polihidroxialdehid s'anomena <i>aldosa</i> i el constituït per una polihidroxicetona s'anomena <i>cetosa</i>. Pel nombre d'àtoms de carboni que contenen es classifiquen en dioses, trioses, tetroses, pentoses i hexoses.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="129">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[morbiditat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[morbilidad]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[morbidité]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[morbidity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Quantitat de persones d'un grup o d'una població que són afectades per una certa malaltia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="130">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemorroide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[morena]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hemorroide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hémorroïde]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hemorrhoid]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dilatació varicosa de les venes submucoses dels plexes hemorroïdals del tracte anal. <br/><br/>Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="131">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[nefropatia diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[nefropatía diabética]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[néphropathie diabétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetic nephropathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de manifestacions renals secundàries a la diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="132">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[neuropèptid Y]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[neuropéptido Y]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[neuropeptide Y]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[neuropeptide Y]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Pèptid de 36 aminoàcids que es troba a les neurones noradrenèrgiques, el cos estriat, el tàlem, l'hipotàlem i la banya posterior de la medul·la espinal i que regula el flux sanguini local, l'activitat del múscul llis i estimula la ingesta d'aliment.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="133">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat androide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat central]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat faciotruncular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat visceral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad androide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité abdominale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[android obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per una localització predominant en la meitat superior del cos que sovint s'acompanya de complicacions metabòliques o vasculars.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="134">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat extrema]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat grau IV]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad extrema]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité extrême]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[supermorbid obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per un índex de massa corporal superior a 50 kg/m<sup>2</sup>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="135">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat grau I]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad de grado I]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité modérée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[class I obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per un índex de massa corporal de 25 a 29,9 kg/m<sup>2</sup>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="136">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat grau II]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad de grado II]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité sévère]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[class II obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per un índex de massa corporal de 30 a 40 kg/m<sup>2</sup>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="137">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat hipercel·lular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat hiperplàstica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad hiperplásica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité hyperplasique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hyperplastic obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per l'augment del nombre d'adipòcits i pel fet que sol començar durant la infantesa.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="138">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat hipertròfica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad hipertrófica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité hypertrophique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[adult-onset obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per l'augment de volum de les cèl·lules adiposes sense incrementar el seu nombre i pel fet que sol començar a l'edat adulta.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="139">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat grau III]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat mòrbida]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad de grado III]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité morbide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[class III obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per un índex de massa corporal de 40 a 49,9 kg/m<sup>2</sup>.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="140">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat exògena]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat primària]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad exógena]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité exogène]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[exogenous obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es produeix com a conseqüència d'una alimentació hipercalòrica en relació amb el consum energètic de l'organisme o d'un estil de vida sedentari.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="141">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat endògena]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat secundària]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad endógena]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité endogène]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[endogenous obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es produeix en el curs de malalties endocrinometabòliques o per alteracions del control de la ingesta alimentària.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="142">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesitat ginoide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat gluteofemoral]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat perifèrica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[obesitat subcutània]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obesidad ginoide]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[obésité gynoïde]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gynoid obesity]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obesitat que es caracteritza per una localització predominant en la meitat inferior que no sol acompanyar-se de complicacions.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="143">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[oligomenorrea]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[espanomenorrea]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[oligomenorrea]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[oligoménorrhée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[oligomenorrhea]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Trastorn del cicle menstrual que es caracteritza per un interval excessiu entre una menstruació i l'altra.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="144">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[pàncrees]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[glàndula salival abdominal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[páncreas]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[pancréas]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[pancreas]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Glàndula voluminosa de secreció endocrina i exocrina situada a l'abdomen entre el duodè i la melsa que secreta suc pancreàtic, insulina, glucagó, gastrina i altres pèptids vasoactius.  <br/><br/>El pàncrees té quatre parts: el cap, l'istme, el cos i la cua. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.<br/><br/>La denominació <i>pàncrees </i>està formada a partir del grec <i>pân </i>'tot' i <i>kréas </i>'carn'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="145">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[teixit cel·lular subcutani]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[aponeurosi superficial]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[fàscia fibroareolar]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[greix subcutani]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[hipoderma]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[pannicle adipós]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[pannicle cel·luloadipós]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[pannus]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[subcutis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hipodermis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[hypoderme]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[hypodermis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Capa profunda de la pell, que es caracteritza per ser d'un gruix variable depenent de múltiples factors, trobar-se per sota del derma, estendre's per tota la superfície cutània llevat de les parpelles i la regió genital masculina i estar constituïda per lobels de cèl·lules grasses.<br/><br/>El gruix del teixit cel·lular subcutani depèn de l'edat, del sexe, de factors genètics, endocrins i metabòlics. Els lobels tenen irrigació sanguínia pròpia i estan separats per septes fibrosos de teixit connectiu. El col·lagen dels septes interlobel·lars és continuació del derma.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="146">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pauta d'administració]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pauta de administración]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[régime de dosage]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[dosage regime]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Règim de distribució de les preses d'un medicament durant un tractament, en relació amb la dosi, el grau de dinamització, l'horari, la freqüència i la durada.<br/><br/>Les pautes d'administració poden ser molt variables i flexibles i han de tenir en compte diversos factors, com ara l'estat energètic del pacient, la gravetat i l'antiguitat dels símptomes, el nivell de l'organisme on es vol actuar, el tipus de substància administrada o l'evolució del pacient.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="147">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[càlcul renal]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[nefròlit]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[pedra de ronyó]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[nefrolito]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[néphrolite]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[nephrolith]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Concreció sòlida que es produeix en la pelvis i els calzes renals, on pot romandre durant un temps o desplaçar-se al llarg del tracte urinari fins a ser expulsat, o no, per la uretra. <br/><br/>El càlcul pot ser primari, quan es forma tot i una aparent normalitat del tracte urinari, o secundari, quan la seva formació va associada a infecció o obstrucció del tracte urinari.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="148">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[plec cutani]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[pliegue cutáneo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[repli cutané]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[skinfold]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Capa de pell i greix subcutani que s'aixeca quan es pessiga la pell i el múscul torna a l'os, la mesura del gruix del qual s'utilitza per estimar el percentatge de greix corporal.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="149">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[poliúria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[hiperuresi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[pleonúria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[poliuria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[polyurie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[polyuria]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Augment anormal de la diüresi que es produeix per l'excreció de soluts poc reabsorbibles, com la glucosa, o per l'excreció d'aigua causada per un defecte en la producció d'hormona antidiürètica o en la seva resposta renal.<br/><br/>La poliúria es presenta en la diabetis mellitus, en la insuficiència renal o crònica i en la intoxicació per liti.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="150">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pletismografia per desplaçament d'aire]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pletismografía por desplazamiento de aire]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pléthysmographie par déplacement d'air]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[air displacement plethysmography]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Tècnica que s'utilitza per a mesurar la composició corporal, consistent a calcular el volum relatiu i la pressió de gas que desplaça el cos quan s'introdueix en un pletismògraf.  <br/><br/>La pletismografia per desplaçament d'aire es basa en el Principi d'Arquimedes. El volum del cos humà es mesura quan una persona s'asseu dins del pletismògraf i desplaça un volum d'aire igual al seu volum corporal, que es calcula de manera indirecta quan es resta el volum d'aire que roman dins del pletismògraf quan la persona es troba dins del volum d'aire del pletismògraf quan està buit. L'aire que es troba dins es mesura mitjançant l'aplicació de lleis de gasos de física pertinents.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="151">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[ploma injectora]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[ploma]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[ploma d'injecció]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[pluma de insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[stylo injecteur]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[insulin pen]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dispositiu que s'utilitza per injectar la insulina en el teixit subcutani per tal de poder absorbir la glucosa dels aliments ingerits i evitar la hiperglucèmia.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="152">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[polialcohol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[polialcohol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[polialcool]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[polyol]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Alcohol que conté més de dos grups hidroxil.<br/><br/>L'estructura química dels polialcohols s'assembla en part a la dels sucres i en part a la dels alcohols. Els polialcohols que més s'utilitzen en l'alimentació són el sorbitol, mannitol,  xilitol, lactitol i els midons hidrolitzats hidrogenats, entre d'altres.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="153">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[polidípsia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[polidipsia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[polydipsie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[polydipsia]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Augment anormal de la sensació de set, que s'associa generalment a la ingesta de grans quantitats d'aigua o altres líquids. <br/><br/>La polidípsia és un símptoma molt característic de la diabetis mellitus<i> </i>i de la insípida, del tractament amb diürètics, de algunes psicosis i de la intoxicació amb atropina.<br/><br/>La denominació <i>polidípsia </i>està formada a partir de <i>poli-</i> i del grec <i>dípsa </i>'set'.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="154">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[neuropatia diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[polineuritis diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[polineuropatia diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[neuropatía diabética]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[neuropathie diabétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetic neuropathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt d'alteracions nervioses perifèriques i de trastorns del sistema nerviós autònom secundaris a la diabetis mellitus.<i> </i><br/><i></i><br/>La polineuropatia diabètica és fonamentalment sensitiva i observable clínicament en més de la meitat dels casos, a partir dels 25 anys d'evolució de la diabetis, en forma de parestèsies, dolor i rampes, de distribució simètrica i distal, especialment en les extremitats inferiors, disminució de la sensibilitat vibratòria, abolició del reflex aquil·lià, trastorns tròfics cutanis, úlceres neuropàtiques (mal perforant plantar) i artropatia neuropàtica.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="155">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[prediabetis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[prediabetes]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[prédiabète]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[prediabetes]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Estat intermedi entre la normalitat metabòlica i la diabetis, que es diagnostica de forma analítica i s'associa a un augment estadístic del risc de desenvolupar diabetis en un futur.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="156">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[probiòtic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[probiótico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[probiotique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[probiotic]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Microorganisme viu que causa un efecte positiu en l'organisme més enllà de l'efecte nutritiu convencional si s'ingereix en quantitat suficient. <br/><br/>Per exemple, un tipus de probiòtic són els lactobacils.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="157">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[punxador]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[pinchador]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[autopiqueur]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[lancing device]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dispositiu que es caracteritza per carregar-se amb una llanceta o punxó i que mitjançant una molla ajuda a realitzar la punxada per a assecar una gota de sang.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="158">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastroplàstia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[reducció d'estómac]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastroplastia]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[gastroplastie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gastroplasty]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Intervenció quirúrgica destinada a reduir el reservori de l'estómac per tal de produir una sensació ràpida de sacietat després d'ingerir aliments, encara que sigui en petites proporcions, segons diverses variants tècniques. <br/><br/>En alguns tipus de gastroplàstia s'extirpa una part de l'estómac. Per aquest motiu, en contextos no especialitzats, s'utilitza de vegades la denominació <i>reducció d'estómac</i> per designar aquests tipus d'intervenció.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="159">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[reflux gastroesofàgic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[reflujo gastroesofágico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[reflux gastro-œsophagien]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gastroesophageal reflux]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Reflux del contingut de l'estómac cap a l'esòfag que es produeix per diversos factors etiològics com la incompetència de l'esfínter esofàgic inferior com a mecanisme valvular antireflux, l'augment de la pressió intraabdominal o l'alteració de la capacitat de buidament esofàgic i que pot provocar una esofagitis de reflux.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="160">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[ressonància magnètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[ressonància magnètica nuclear]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[RM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[RMN]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[resonancia magnética]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[RMN]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[imagerie par résonance magnétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[RMN]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[magnetic resonance imaging]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[NMR]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Tècnica d'imatgeria basada en la propietat d'alguns nuclis atòmics d'absorbir i alliberar energia quan són sotmesos a un camp magnètic intens, que permet obtenir imatges tomogràfiques d'un organisme i reconstruir-les a través d'un ordinador.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="161">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[retinopatia diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[retinitis diabètica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[retinopatía diabética]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[rétinopathie diabétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetic retinopathy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Retinopatia secundària a la diabetis i que es caracteritza per l'aparició progressiva de microaneurismes, hemorràgies punctiformes intraretinals, exsudació groguenca i edema macular.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="162">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[sacarina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[benzosulfimida]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[glusida]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[sacarinol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[sacarina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[saccharine]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[saccharin]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Imida de l'àcid 2-sulfobenzoic d'una dolçor extraordinària, que s'utilitza en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="163">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sedentarisme]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sedentarismo]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[sédentarité]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sedentary lifestyle]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Estil de vida que es caracteritza per la falta d'exercici físic habitual.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="164">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma diabètic]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[síndrome de Kussmaul]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[síndrome de Kussmaul-Griesinger]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma diabético]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[coma diabétique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[diabetic coma]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Coma que es produeix en el curs d'una diabetis. <br/><br/>Pot ésser un coma hiperglucèmic o hipoglucèmic.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="165">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[síndrome de Pickwick]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[síndrome d'hipoventilació pulmonar i obesitat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[síndrome de Pickwick]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[syndrome de Pickwick]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[Pickwickian syndrome]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Síndrome d'apnea que es produeix durant el son associada amb obesitat. <br/><br/>La denominació síndrome de <i>Pickwick</i> prové d'un personatge dels <i>Documents pòstums del Club Pickwick</i>, de Charles Dickens.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="166">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[síndrome metabòlica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[síndrome metabólico]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[syndrome métabolique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[metabolic syndrome]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Síndrome que es caracteritza per alteracions metabòliques que predisposen patir malalties cardiovasculars i diabetis mellitus.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="167">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sobrepès]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[preobesitat]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sobrepeso]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[surpoids]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[overweight]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Pes corporal que es caracteritza per superar en un 10% el pes considerat com a saludable.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="168">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sorbitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sorbitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[sorbitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sorbitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="cod" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria=""><![CDATA[E 420]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Polialcohol que es produeix de forma natural en fruites i verdures per reducció de la glucosa i que s'utilitza com a producte de partida en l'obtenció de l'àcid ascòrbic, com a colagog, com a edulcorant i additiu alimentari.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="169">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[sacarosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[sucre de canya]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[sucrosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[sacarosa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[saccharose]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[sucrose]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Disacàrid de la glucosa i la fructosa la hidròlisi del qual s'utilitza en l'alimentació en multitud de preparats farmacèutics i en forma d'èsters diversos com a additiu alimentari emulsionant, humectant i tensioactiu en la rentada de vegetals.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="170">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tomografia computada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[tomodensitometria]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[tomografia axial computada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[TAC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[TC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tomografía computarizada]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[TAC]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tomodensitométrie]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n f"><![CDATA[TDM]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[computed tomography]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="sigla" categoria="n"><![CDATA[CAT]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Exploració radiològica basada en la informació obtinguda a partir d'una font de raigs X que realitza un moviment de rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector, les dades del qual es digitalitzen i s'integren en una imatge única reconstruïda mitjançant un ordinador que representa un tall de la regió explorada.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="171">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[teixit adipós]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[greix]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[teixit adipós blanc]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[teixit adipós groc]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[teixit gras]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[grasa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[graisse]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[fat]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Teixit connectiu format principalment per adipòcits immersos en una matriu extracel·lular escassa formada per fibres de col·lagen i de reticulina en la qual s'hi troben nombrosos vasos sanguinis i fibres nervioses que té la funció de magatzem de greixos neutres i mecànica de coixí entre els diferents òrgans.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="172">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[teràpia cognitivoconductual]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[psicoterapia cognitivoconductual]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[thérapie cognitivo-comportementale]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[cognitive behavior therapy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Teràpia cognitiva que es basa en els comportaments observables i en l'exploració dels pensaments com a element determinant en les reaccions emotives i la tria de les estratègies d'acció i està dirigida a la millora simptomàtica i funcional.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="173">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[teràpia gènica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[terapia génica]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[thérapie génique]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[gene therapy]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt d'estratègies experimentals encaminades a la transferència d'un gen, de fragments de gens o oligonucleòtids normals a les cèl·lules de l'organisme receptor per corregir l'alteració genètica de l'organisme receptor.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="174">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[termogènesi]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[termogénesis]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[thermogenèse]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[thermogenesis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Procés fisiològic de producció de calor per l'organisme a través de l'activitat muscular i les reaccions metabòliques.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="175">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tira]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[tira reactiva]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[tira reactiva]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[bandelette réactive]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[dipstick]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Tros llarg i estret de cel·lulosa impregnat de reactius especials que el fan sensible a les proteïnes, la glucosa, l'acetona, etc. de l'orina.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="176">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[triacilglicèrid]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n m"><![CDATA[triglicèrid]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[triglicérido]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[triglycéride]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[triglyceride]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Conjunt de acilglicèrids en els quals els tres grups hidroxil del glicerol estan esterificats amb àcids grassos, que constitueixen la família més abundant de lípids i són els principals components dels lípids de dipòsit o de reserva de les cèl·lules animals i vegetals. <br/><br/>Tradicionalment s'han anomenat <i>triglicèrids</i>, terme químic inexacte i actualment no admès. Segons l'estat de la matèria en què es troben a temperatura ambiental reben el nom de <i>greixos </i>(estat sòlid) o d'<i>olis</i> (estat líquid).]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="177">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[trombosi pulmonar]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[trombosis pulmonar]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[thrombose pulmonaire]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[pulmonary thrombosis]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Obstrucció de les artèries pulmonars que es produeix per part de trombes.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="178">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[unitat internacional d'insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[unidad internacional de insulina]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[unité internationale d'insuline]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[international insulin unit]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[L'activitat continguda en un vint-i-dosè de mg (0,045 mg) dels cristalls d'insulina-zinc adoptada com a estàndard internacional.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="179">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[variça]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[variu]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[variz]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[varice]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[varix]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Dilatació permanent d'una vena.<br/><br/>La denominació <i>variça </i>fa referència especialment a la dilatació d'una vena de les extremitats inferiors, si bé també designa la dilatació d'una vena del terç inferior de l'esòfag i del plexe venós anorectal.<br/><br/>Les varices de les cames constitueixen la malaltia vascular perifèrica més freqüent i es produeixen fonamentalment per insuficiència de les vàlvules del sistema venós superficial, del profund o de les venes comunicants.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="180">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[via intramuscular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[via d'administració intramuscular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[vía intramuscular]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[voie intramusculaire]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[intramuscular route]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Via d'administració mitjançant la injecció d'un medicament en l'espessor d'un múscul.<br/><br/>L'absorció per la via d'administració intramuscular és més ràpida que per via subcutània, atès que el flux sanguini és major en el teixit muscular.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="181">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[via subcutània]]></denominacio>
      <denominacio llengua="ca" tipus="remissio" jerarquia="sin. compl." categoria="n f"><![CDATA[via d'administració subcutània]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[vía subcutánea]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[voie sous-cutanée]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[subcutaneous route]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Via d'administració parenteral per la qual els fàrmacs són injectats a través del teixit subcutani.<br/><br/>L'absorció per la via d'administració subcutània és més lenta que per via intramuscular, atès que el flux sanguini és menor que en el teixit muscular.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="182">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[xeringa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[jeringa]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n f"><![CDATA[seringue]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[syringe]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Instrument destinat a introduir substàncies líquides en conductes, cavitats i teixits de l'organisme o a extreure'n humors consistent en un tub de vidre, de metall o de plàstic, dins el qual corre un èmbol desplaçat a voluntat que acaba en un canonet prim on s' acobla l'agulla o trocar adequats.]]></definicio>
    </fitxa>
    <fitxa num="183">
      <areatematica><![CDATA[Malalties metabòliques]]></areatematica>
      <denominacio llengua="ca" tipus="principal" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[xilitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="es" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[xilitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="fr" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n m"><![CDATA[xylitol]]></denominacio>
      <denominacio llengua="en" tipus="equivalent" jerarquia="terme pral." categoria="n"><![CDATA[xylitol]]></denominacio>
      <definicio llengua="ca"><![CDATA[Alcohol derivat de la xilosa emprat com a nutrient oral i intravenós i en preparats anticàries.]]></definicio>
    </fitxa>
  </fitxes>
</cessiodades>