Termcat Physical Geography.

https://termini.gov.lv/tbx.xcs

Climatologia A A A n m Sector ampli de l'atmosfera d'alta pressió, de forma el·líptica o circular, on la pressió atmosfèrica té un valor creixent de la perifèria al centre. H Original termEntry ID: 1 Biogeografia abiotique abiótico abiòtic -a adj Dit del medi on no és possible l'existència de vida. abiotic Original termEntry ID: 2 Hidrologia abyssal abisal abissal adj Relatiu o pertanyent a les profunditats oceàniques compreses entre els 2.000-3.000 i els 6.000-7.000 m aproximadament. abyssal Original termEntry ID: 3 Geomorfologia ablation ablación ablació n f Pèrdua de massa d'una glacera a conseqüència de diversos processos físics, com ara fusió o sublimació. ablation Original termEntry ID: 4 Geomorfologia déblaiment ablación ablació n f Episodi d'un procés erosiu que afecta un relleu i que consisteix en la pèrdua de materials sòlids per arrencada i emportament. S'aplica especialment als processos glacials. ablation Original termEntry ID: 5 Geomorfologia abrasion abrasión abrasió n f Desgast mecànic de les roques, de tendència aplanadora, produït per l'acció del vent, de les glaceres i, especialment, del mar. abrasion Original termEntry ID: 6 Climatologia absorption atmosphérique absorción atmosférica absorció atmosfèrica n f Fenomen pel qual l'energia de radiació es transforma en un altre tipus d'energia (calorífica, mecànica, elèctrica, etc.) com a conseqüència de la interacció que estableix amb els components de l'atmosfera. atmospheric absorption Original termEntry ID: 7 Biogeografia abondance abundancia abundància n f Paràmetre ecològic que indica el nombre d'individus d'una espècie en relació amb el conjunt d'individus d'una comunitat. abundance Original termEntry ID: 8 Biogeografia abondance-dominance abundancia-dominancia abundància-dominància n f Paràmetre ecològic que indica l'espai relatiu ocupat pel conjunt d'individus d'una espècie en una àrea d'inventari. S'expressa per mitjà d'escales d'índexs que varien segons els autors i les escoles. En la metodologia fitosociològica sigmatista s'estableixen sis graus: +, individus rars o molt rars que ocupen un espai significant; 1, individus abundants que ocupen un espai insignificant; 2, individus molt abundants però que no arriben a ocupar el 25% del terreny; 3, individus que ocupen entre el 25% i el 50% del terreny; 4, individus que ocupen entre el 50% i el 75% del terreny; 5, individus que ocupen més del 75% del terreny. cover-abundance Original termEntry ID: 9 Geomorfologia accident accidente accident n m Diferència notable del perímetre litoral que es tradueix en una depressió o un retrocés. accident Original termEntry ID: 10 Geomorfologia accident accidente accident n m Irregularitat notable del relleu que es tradueix en una elevació o un avançament. accident Original termEntry ID: 11 Ciència del sòl acide fulvique ácido fúlvico àcid fúlvic n m Fracció de l'humus soluble en aigua, àlcalis i àcids, però no en alcohol. Els àcids fúlvics tenen un pes molecular inferior al dels àcids húmics i són més rics en oxigen, però menys en carboni i nitrogen. fulvic acid Original termEntry ID: 12 Ciència del sòl acide humique ácido húmico àcid húmic n m Fracció de l'humus soluble en àlcalis però no en àcids ni en alcohol. humic acid Original termEntry ID: 13 Ciència del sòl acidité réelle acidez real acidesa activa n f Acidesa deguda als ions d'hidrogen dissociats. actual acidity Original termEntry ID: 14 Ciència del sòl acidité totale acidez total acidesa total n f Acidesa deguda als ions d'hidrogen fixats als col·loides, que es mesura alliberant-los amb una base. total acidity Original termEntry ID: 15 Ciència del sòl acidification acidificación acidificació n f Augment de la concentració d'ions d'hidrogen en la solució del sòl. acidification Original termEntry ID: 16 Ciència del sòl acidité acidez aciditat n f Característica química de la solució del sòl que expressa la seva concentració d'ions d'hidrogen. Es mesura amb el valor del pH. acidity Original termEntry ID: 17 ['Biogeografia', 'Ciència del sòl'] acidophile acidófilo acidòfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que mostra preferència pels sòls àcids i que es desenvolupa malament o no es desenvolupa en sòls bàsics. acidophilous Original termEntry ID: 18 Geomorfologia accrétion acreción acreció n f Acumulació lateral de sediments en un litoral o en un meandre, o vertical en una plana d'inundació. accretion Original termEntry ID: 19 Classificació i tipus de sòls acrisol acrisol acrisòl n m Sòl molt meteoritzat, amb un horitzó àrgic, amb argiles de capacitat de bescanvi catiònic baixa i no saturat en bases. Unitat de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. acrisol Original termEntry ID: 20 Geomorfologia uniformitarisme uniformitarismo actualisme n m Teoria geològica que assegura que les condicions, les lleis i les forces naturals que intervingueren en els processos dels temps geològics passats són idèntiques a les que s'observen actualment. S'oposa al catastrofisme. uniformitarianism Original termEntry ID: 21 Geomorfologia accumulation acumulación acumulació n f Dipòsit de materials en un indret de la superfície terrestre per processos fluvials, glacials, eòlics, etc. accumulation Original termEntry ID: 22 Ciència del sòl collant adherente adherent adj Dit del sòl que presenta una consistència elevada i esdevé enganxós quan es troba humit o saturat d'aigua. sticky Original termEntry ID: 23 Ciència del sòl adhésivité adhesividad adhesivitat n f Propietat del sòl que presenta una consistència elevada i esdevé enganxós quan es troba humit o saturat d'aigua. stickiness Original termEntry ID: 24 Climatologia adiabatique adiabático adiabàtic -a adj Dit del procés en què es produeix una transformació termodinàmica sense intercanvi de calor entre un sistema i el seu entorn. adiabatic Original termEntry ID: 25 Ciència del sòl engrais abono adob n m Substància que conté nutrients necessaris per al creixement dels vegetals i que s'utilitza per a augmentar la fertilitat dels sòls. manure Original termEntry ID: 26 Ciència del sòl adsorption adsorción adsorció n f Fixació d'ions o de molècules a la superfície de les partícules sòlides del sòl. adsorption Original termEntry ID: 27 Climatologia advection advección advecció n f Moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. advection Original termEntry ID: 28 Biogeografia adventice adventicio adventici -ícia adj Dit de l'espècie vegetal que creix i es reprodueix en un indret o un hàbitat aliè, sense que pugui tenir-hi una permanència continuada perquè no s'hi donen les condicions òptimes perquè s'hi pugui desenvolupar. Són adventícies moltes plantes ruderals i arvenses. En agricultura, són anomenades col·loquialment males herbes. adventice Original termEntry ID: 29 Biogeografia aérobie aerobio aerobi n m Organisme que necessita oxigen molecular per viure. aerobium Original termEntry ID: 30 Biogeografia aérobiose aerobiosis aerobiosi n f Forma de vida dels aerobis. aerobiosis Original termEntry ID: 31 Climatologia aérosol aerosol aerosol n m Partícula sòlida o líquida que es troba en suspensió a l'atmosfera. Es pot tractar de pol·len, cendra procedent d'erupcions volcàniques, sals contingudes a l'aigua evaporada, pols, etc. aerosol Original termEntry ID: 32 La Terra aphélie afelio afeli n m Punt més allunyat del Sol en l'òrbita d'un planeta. aphelion Original termEntry ID: 33 Geomorfologia affleurement afloramiento aflorament n m Part d'una formació geològica que apareix a la superfície terrestre per efecte de l'erosió o de fenòmens tectònics i és directament accessible a l'observació, l'explotació, etc. outcrop Original termEntry ID: 34 Hidrologia remontée d'eau upwelling aflorament n m Moviment ascendent de l'aigua marina profunda cap a la superfície produït per una divergència de corrents o per l'efecte de vents terrals, que es dona en determinades zones oceàniques. Les aigües situades en zones d'aflorament són riques en nutrients, de manera que la pesca sol ser-hi molt productiva. upwelling Original termEntry ID: 35 ['Investigació', 'Hidrologia'] jaugeage aforo aforament n m Mesura del cabal d'un corrent d'aigua en un punt i en un període determinats. gauging [GB] Original termEntry ID: 36 Biogeografia boisement forestación aforestació n f Conversió natural o artificial d'un terreny en bosc. forestation Original termEntry ID: 37 Ciència del sòl agrégation agregación agregació n f Gènesi d'agregats del sòl. aggregation Original termEntry ID: 38 Ciència del sòl agrégat agregado agregat n m Unitat elemental de l'estructura natural del sòl, formada per la unió coherent de partícules minerals. aggregate Original termEntry ID: 39 Ciència del sòl agrologie agrología agrologia n f Ciència que estudia els sòls conreats. agrology Original termEntry ID: 40 Geomorfologia aiguille aguja agulla n f Pic molt prim i agut que sobresurt del relleu que l'envolta. spine Original termEntry ID: 41 Geomorfologia pyramide glaciaire pico piramidal agulla glacial n f Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents. Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn. pyramidal peak Original termEntry ID: 42 Hidrologia eau agua aigua n f Compost format per molècules integrades per un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen que es troba en estat líquid, sòlid o gasós constituint els oceans, els rius, els llacs, les glaceres, el vapor d'aigua atmosfèric, etc. water Original termEntry ID: 43 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau capillaire agua capilar aigua capil·lar n f Aigua retinguda pel fenomen de la capil·laritat en la microporositat de les roques, els sediments o el sòl, o formant una pel·lícula fina entorn de les partícules que els constitueixen, que pot ser absorbida parcialment per les arrels de les plantes que hi habiten. Es troba a una tensió d'entre 0,3 i 31 megapascals. capillary water Original termEntry ID: 44 Hidrologia eau fossile agua fósil aigua connata n f Aigua que ha quedat inclosa en els intersticis de les roques sedimentàries durant la seva formació. fossil water Original termEntry ID: 45 Hidrologia eau de fusion agua de fusión aigua de fusió n f Aigua que prové de la fusió de la neu o el glaç. melting water Original termEntry ID: 46 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau du sol agua del suelo aigua del sòl n f Fase líquida del sòl, que n'ocupa la microporositat i, temporalment, la macroporositat. soil water Original termEntry ID: 47 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau utile agua útil aigua disponible n f Porció de l'aigua del sòl que pot ser absorbida per les arrels de les plantes que hi habiten. Es troba a una tensió inferior o igual a 15 megapascals. Correspon a la diferència entre la capacitat de camp i el punt de marcescència. available water Original termEntry ID: 48 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau hygroscopique agua higroscópica aigua higroscòpica n f Aigua que el sòl pot absorbir en contacte amb l'aire humit atmosfèric, que constitueix una pel·lícula fina entorn de les partícules del sòl, i que no pot ser absorbida per les arrels de les plantes que hi habiten. Es troba a una tensió superior a 31 megapascals. hygroscopic water Original termEntry ID: 49 Hidrologia eau magmatique agua magmática aigua magmàtica n f Aigua procedent de les capes profundes de l'interior de la Terra i que ateny la superfície terrestre per primera vegada com a resultat de l'activitat volcànica. magmatic water Original termEntry ID: 50 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau libre agua libre aigua lliure n f Porció de l'aigua del sòl que n'ocupa la macroporositat i que s'escorre per influència de les forces gravitatòries. gravity water Original termEntry ID: 51 Hidrologia eau météorique agua meteórica aigua meteòrica n f Aigua de l'atmosfera dipositada a la superfície terrestre per efecte dels hidrometeors. meteoric water Original termEntry ID: 52 Ciència del sòl eau non disponible agua no disponible aigua no disponible n f Porció de l'aigua del sòl que no pot ser absorbida per les arrels de les plantes que hi habiten. Es troba a una tensió superior a 15 megapascals. Està constituïda pel conjunt de l'aigua pel·licular i l'aigua higroscòpica. non-available water Original termEntry ID: 53 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] eau pelliculaire agua pelicular aigua pel·licular n f Porció de l'aigua capil·lar més propera a la superfície de les partícules del sòl, que no pot ser absorbida per les arrels de les plantes que hi habiten. Es troba a una tensió d'entre 15 i 31 megapascals. pellicular water Original termEntry ID: 54 Ciència del sòl eau excédentaire agua superflua aigua supèrflua n f Aigua que un sòl ja no pot absorbir, quan ha arribat a la seva capacitat de camp. Es troba a una tensió inferior a 0,3 megapascals. surplus water Original termEntry ID: 55 Hidrologia eau vadose agua vadosa aigua vadosa n f Aigua subsuperficial que ocupa temporalment els porus de la zona del subsol compresa entre la superfície terrestre i el nivell freàtic, i ocupada predominantment per l'aire. vadose water Original termEntry ID: 56 Hidrologia thalveg vaguada aiguafons n m Línia que uneix els punts més profunds d'una vall, que correspon a la línia natural de drenatge d'un corrent d'aigua. valley axis Original termEntry ID: 57 Climatologia pluie et neige aguanieve aiguaneu n f Precipitació formada per una barreja de pluja i neu que es produeix quan la temperatura de la capa d'aire propera a la superfície terrestre és lleugerament superior als 0°C. sleet Original termEntry ID: 58 Climatologia pluie torrentielle lluvia torrencial aiguat n m Pluja abundant que produeix revingudes fortes i inundacions. torrential rain Original termEntry ID: 59 Geomorfologia versant vertiente aiguavessant n m Pendent que en una vall uneix el tàlveg i la carena. valley slope Original termEntry ID: 60 Hidrologia eaux continentales aguas continentales aigües continentals n f pl Conjunt d'aigües superficials i aigües subterrànies que circulen o estan estancades en els continents. inland waters Original termEntry ID: 61 Hidrologia eaux marines aguas marinas aigües marines n f pl Aigua que ocupa les conques marines, caracteritzada per una salinitat elevada. marine waters Original termEntry ID: 62 Hidrologia eaux souterraines aguas subterráneas aigües subterrànies n f pl Aigua que omple els porus i les fissures de la zona de saturació i forma els aqüífers. subterranean water Original termEntry ID: 63 Hidrologia eaux superficielles aguas superficiales aigües superficials n f pl Aigua en circulació o estancada sobre la superfície terrestre que forma els oceans, els llacs, els rius, les glaceres, etc. surface waters Original termEntry ID: 64 Climatologia air aire aire n m Mescla de gasos que compon l'atmosfera. air Original termEntry ID: 65 Climatologia air humide aire húmedo aire humit n m Aire que té una humitat relativa elevada. moist air Original termEntry ID: 66 Climatologia air sec aire seco aire sec n m Aire que no conté vapor d'aigua o que té una humitat relativa molt baixa. dry air Original termEntry ID: 67 Ciència del sòl aération aireación aireig n m Renovació de l'aire del sòl per aire atmosfèric. aeration Original termEntry ID: 68 Hidrologia ravinement acarcavamiento aixaragallament n m Acció erosiva de l'aigua de pluja quan s'escorre per terrenys inclinats i hi forma xaragalls. gullying Original termEntry ID: 69 Biogeografia fôret de peuplier blanc alameda albereda n f Bosc caducifoli de ribera dominat per l'àlber. poplar wood Original termEntry ID: 70 Ciència del sòl alcalinité alcalinidad alcalinitat n f Propietat del sòl o de l'aigua que té un pH superior a 7. alkalinity Original termEntry ID: 71 Classificació i tipus de sòls alfisol alfisol alfisòl n m Sòl amb un horitzó argílic que té un percentatge de saturació de bases superior al 35%. Unitat de sòl de la classificació ST. alfisol Original termEntry ID: 72 Biogeografia algue alga alga n f Planta inferior autòtrofa, generalment aquàtica, caracteritzada per la presència de pigments assimiladors de coloracions diverses. alga Original termEntry ID: 73 Biogeografia prairie d'algues pradera de algas alguer n m Prada submarina, pròpia d'aigües poc profundes, on predominen diverses fanerògames aquàtiques. prairie of algae Original termEntry ID: 74 Biogeografia alliance alianza aliança n f Tàxon fitosociològic que agrupa totes les associacions afins i que es defineix per la presència d'un conjunt d'espècies característiques. La nomenclatura de les aliances es construeix a partir del nom genèric d'una espècie significativa, a l'arrel del qual s'afegeix la terminació ion, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu. Per exemple, Quercion ilicis, que designa els alzinars. alliance Original termEntry ID: 75 Climatologia vents alizés vientos alisios alisis n m pl Vent que bufa del nord-est a l'hemisferi nord i del sud-est a l'hemisferi sud sobre les regions que s'estenen des dels cinturons subtropicals d'altes pressions fins a l'equador. trade winds Original termEntry ID: 76 Classificació i tipus de sòls alisol alisol alisòl n m Sòl amb un horitzó àrgic, àcid, amb argiles de capacitat de bescanvi catiònica alta i molt alumini de bescanvi entre els 25 i 100 cm. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. alisol Original termEntry ID: 77 Geomorfologia avalanche alud allau n f Massa de neu o gel que es desprèn i es precipita vessant avall d'una muntanya, arrossegant sovint roques, pedruscall i fang. avalanche Original termEntry ID: 78 Geomorfologia avalanche de débris alud de rocas allau de roques n f Moviment de massa extremament ràpid vessant avall d'un cos de fragments rocallosos, de vegades juntament amb glaç o neu. debris avalanche Original termEntry ID: 79 Ciència del sòl allitisation alitización al·litització n f Procés d'alteració del sòl per hidròlisi total dels minerals de la roca mare, en un clima càlid i plujós i en un medi àcid i ben drenat, que provoca una pèrdua de bases i de sílice i una acumulació d'hidròxids de ferro i d'alumini. allitization Original termEntry ID: 80 Geomorfologia allochtone alóctono al·lòcton -a adj Dit de la formació o de la unitat geològica que, com a conseqüència del seu desplaçament, es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format. allochthonous Original termEntry ID: 81 Biogeografia allopatrique alopátrico al·lopàtric -a adj Dit de les poblacions, les races o les espècies que habiten en àrees geogràfiques diferents i disjuntes. allopatric Original termEntry ID: 82 Geomorfologia alluvionnement aluvionamiento al·luvionament n m Formació d'al·luvions pel dipòsit dels materials sedimentats per un riu en disminuir-ne el cabal o augmentar la càrrega. alluviation Original termEntry ID: 83 Geomorfologia alluvion aluvión al·luvions n m pl Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents, especialment fluvials. alluvium Original termEntry ID: 84 Biogeografia matorral de sauzgatillos alocar n m Matollar alt, perennifoli, dominat per l'aloc, propi de les rambles mediterrànies. Original termEntry ID: 85 Ciència del sòl altération alteración alteració n f Transformació parcial o completa de les roques, dels minerals, dels sòls o dels dipòsits superficials, acompanyada de canvis de color, textura, duresa o forma. alteration Original termEntry ID: 86 Geomorfologia plateau meseta altiplà n m Elevació del terreny amb una superfície extensa relativament plana. tableland Original termEntry ID: 87 La Terra altitude altitud altitud n f Altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar, expressada habitualment en metres o en peus. altitude Original termEntry ID: 88 Climatologia altocumulus altocumulus altocúmul n m Núvol mitjà que integra un banc de núvols de color blanc o gris, format per elements globulosos d'un diàmetre aparent entre 1º i 5º. altocumulus Original termEntry ID: 89 Climatologia altostratus altostratus altoestrat n m Núvol mitjà que integra un banc de núvols de color blanc o gris i d'aspecte estriat. altostratus Original termEntry ID: 90 Geomorfologia alvéole alvéolo alvèol n m Cavitat petita a les roques originada per meteorització química o física. honeycomb Original termEntry ID: 91 Geomorfologia vallum morainique vallum morrénico amfiteatre morènic n m Morena terminal o conjunt de morenes terminals d'una glacera, en forma d'arc circular, al voltant de l'extrem de la llengua glacial. moraine amphitheatre Original termEntry ID: 92 Climatologia amplitude amplitud amplitud n f Diferència entre els valors extrems d'una variable meteorològica durant un període determinat. Segons la variable a què es fa referència, es parla d'amplitud tèrmica, amplitud baromètrica, etc. Segons el període que serveix per a determinar-la, es parla d'amplitud diürna, amplitud anual, etc. amplitude Original termEntry ID: 93 Hidrologia marnage amplitud de marea amplitud de marea n f Diferència d'altura entre una plenamar i una baixamar consecutives. tidal range Original termEntry ID: 94 Biogeografia amplitude écologique amplitud ecológica amplitud ecològica n f Interval definit pels valors màxims i mínims que poden prendre diferents factors ecològics, sobrepassats els quals no és possible la vida o alguna de les funcions fisiològiques d'un organisme. ecological amplitude Original termEntry ID: 95 Biogeografia anaérobie anaerobio anaerobi n m Organisme que pot viure en absència d'oxigen molecular. anaerobium Original termEntry ID: 96 Biogeografia anaérobiose anaerobiosis anaerobiosi n f Forma de vida dels anaerobis. anaerobiosis Original termEntry ID: 97 Climatologia front anabatique frente anabático anafront n m Front en què l'aire càlid s'enlaira en relació amb la superfície sobre la qual es troba. Els fronts anabàtics solen ésser molt actius. anafront Original termEntry ID: 98 ['Investigació', 'Ciència del sòl'] granulométrie granulometría anàlisi mecànica n f Tècnica per a la mesura de les dimensions de les partícules que constitueixen un material granulós, com ara un sòl o un sediment. particle size analysis Original termEntry ID: 99 Hidrologia anastomosé anastomosado anastomosat -ada adj Dit d'un corrent d'aigua establert sobre dipòsits al·luvials, amb un llit ample i poc profund, i constituït per una xarxa de canals entrellaçats separats per barres. braided Original termEntry ID: 100 Classificació i tipus de sòls andisol andisol andisòl n m Sòl ric en al·lòfanes, format generalment sobre cendres o gredes volcàniques, amb una quantitat d'humus apreciable i una densitat aparent baixa. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB; és similar a l'andosòl. andisol Original termEntry ID: 101 Classificació i tipus de sòls andosol andosol andosòl n m Sòl que té un horitzó vítric o un horitzó àndic. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. andosol Original termEntry ID: 102 Climatologia anémographe anemógrafo anemògraf n m Instrument meteorològic que enregistra les variacions i la direcció del vent en un període de temps determinat. anemograph Original termEntry ID: 103 ['Investigació', 'Climatologia'] anémomètre anemómetro anemòmetre n m Instrument meteorològic emprat per a mesurar la velocitat del vent. anemometer Original termEntry ID: 104 ['Investigació', 'Climatologia'] anémoscope anemoscopio anemoscopi n m Instrument meteorològic emprat per a determinar la direcció del vent. anemoscope Original termEntry ID: 105 La Terra antarctique antártico antàrtic -a adj Relatiu o pertanyent al pol Sud o a les regions que el circumden. antarctic Original termEntry ID: 106 Hidrologia antécédence antecedencia antecedència n f Situació en què un corrent d'aigua establert abans d'un aixecament tectònic manté el seu curs durant aquest aixecament i després. És una forma d'inadaptació. antecedent drainage Original termEntry ID: 107 Climatologia anticyclone de blocage anticiclón de bloqueo anticicló de blocatge n m Anticicló que se situa a les latituds mitjanes i que actua com a obstacle en el moviment d'oest a est de les depressions que es mouen lluny dels tròpics. blocking anticyclone Original termEntry ID: 108 Geomorfologia anticlinal anticlinal anticlinal n m Plec convex que conté en el nucli els estrats més antics. anticline Original termEntry ID: 109 La Terra antipode antípoda antípoda n m Qualsevol dels dos punts de la superfície terrestre situats als extrems d'un mateix diàmetre del geoide. antipode Original termEntry ID: 110 La Terra antipodes antípodas antípodes n m pl Regió o lloc de la Terra situat diametralment oposat en relació amb un altre. antipodes Original termEntry ID: 111 Biogeografia anthropophile antropófilo antropòfil -a adj Dit de l'organisme que, en contacte amb l'home o amb el seu medi, troba condicions particulars favorables per a disseminar-se o desenvolupar-se. anthropophilous Original termEntry ID: 112 Classificació i tipus de sòls anthrosol antrosol antrosòl n m Sòl originat o modificat per activitats humanes, com ara irrigació, labors agrícoles o aportació de fems, deixalles i esmenes. Unitat de sòl de la classificació WRB. anthrosol Original termEntry ID: 113 Biogeografia aquatique acuático aquàtic -a adj Que viu a l'aigua o prop de l'aigua. aquatic Original termEntry ID: 114 Hidrologia aquiclude acuícludo aqüiclude n m Formació geològica que absorbeix aigua però no en transmet, de manera que no en permet l'aprofitament. aquiclude Original termEntry ID: 115 Hidrologia aquifère acuífero aqüífer n m Formació geològica en què s'emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que l'acull. water-bearing layer Original termEntry ID: 116 Hidrologia nappe phréatique perchée acuífero colgado aqüífer penjat n m Aqüífer lliure de poca extensió situat per damunt d'un aqüífer més gran. perched groundwater Original termEntry ID: 117 Hidrologia aquifuge acuífugo aqüífug n m Formació geològica que no té la porositat i la permeabilitat necessàries que permetin l'absorció i la circulació d'aigua. aquifuge Original termEntry ID: 118 Hidrologia aquitard acuitardo aqüitard n m Formació geològica que transmet aigua molt lentament, per goteig, de manera que no en permet l'aprofitament. aquitard Original termEntry ID: 119 Biogeografia arbre árbol arbre n m Vegetal llenyós, erecte i de més de 5 m d'alçària, amb un tronc simple que no es ramifica fins a una certa altura donant lloc a una capçada més o menys densa. tree Original termEntry ID: 120 Biogeografia bois arboleda arbreda n f Plantació artificial d'arbres, generalment amb una finalitat ornamental, en parcs i jardins, o per a la producció de fusta. plantation Original termEntry ID: 121 Biogeografia arbust arbusto arbust n m Vegetal llenyós que pot assolir 5 m d'alçària, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, en diversos troncs similars. shrub Original termEntry ID: 122 Geomorfologia guirlande insulaire arco insular arc insular n m Filera curvilínia d'illes, generalment convexa vers l'oceà obert, que sovint voreja les fosses oceàniques. island arc Original termEntry ID: 123 Climatologia arc-en-ciel arco iris arc iris n m Meteor lluminós consistent en un arc que presenta, en bandes concèntriques, els colors de l'espectre, format per refracció i reflexió de la llum del Sol en les gotes de pluja i que apareix al costat del cel oposat al Sol. rainbow Original termEntry ID: 124 Biogeografia aire continue área continua àrea contínua n f Àrea de distribució en què es possible el flux genètic natural entre tots els individus d'un tàxon. continuous area Original termEntry ID: 125 Biogeografia aire cosmopolite área cosmopolita àrea cosmopolita n f Àrea de distribució d'un tàxon cosmopolita. cosmopolitan area Original termEntry ID: 126 Biogeografia aire de distribution área de distribución àrea de distribució n f Territori geogràfic on viu un determinat tàxon. range of distribution Original termEntry ID: 127 Biogeografia aire disjointe área disyunta àrea disjunta n f Àrea de distribució fragmentada en dues o més zones prou allunyades perquè no hi hagi flux genètic natural entre els individus d'un tàxon. disjunct area Original termEntry ID: 128 Biogeografia aire endémique área endémica àrea endèmica n f Àrea de distribució d'un tàxon endèmic. endemic area Original termEntry ID: 129 Biogeografia zone protégée espacio natural protegido àrea protegida n f Espai natural que gaudeix de protecció jurídica. protected natural area Original termEntry ID: 130 Biogeografia aire relicte área relíctica àrea relicta n f Àrea de distribució d'un tàxon relicte. relict area Original termEntry ID: 131 Biogeografia aire vicariante área vicariante àrea vicariant n f Cadascuna de les àrees de distribució de tàxons vicaris. vicariant Original termEntry ID: 132 Biogeografia arénicole arenícola arenícola adj Dit de l'organisme que viu en terrenys arenosos. arenicolous Original termEntry ID: 133 Geomorfologia arénisation arenización arenització n f Transformació d'una roca en arena, mitjançant processos d'alteració química i mecànica. granular disintegration Original termEntry ID: 134 Classificació i tipus de sòls arenosol arenosol arenosòl n m Sòl arenós originat sobre materials no consolidats diferents d'al·luvions recents que pot assolir, com a màxim, un 35% de fracció grava. arenosol Original termEntry ID: 135 Classificació i tipus de sòls aridisol aridisol aridisòl n m Sòl pobre en matèria orgànica, que mai no presenta un horitzó òxic, però té un epipèdon òcric, sovint amb un horitzó càlcic, un petrocàlcic, un gípsic o un sàlic. Unitat de sòl de la classificació ST. aridisol Original termEntry ID: 136 Climatologia aridité aridez ariditat n f Característica de les regions mancades d'aigua com a conseqüència, fonamentalment, de la insuficiència de precipitacions o d'una evapotranspiració potencial superior a la precipitació anual. aridity Original termEntry ID: 137 Geomorfologia arasement arrasamiento arrasament n m Evolució d'un relleu vers el pla inclinat o l'horitzontalitat per efecte de l'erosió marina, fluvial o glacial. planation Original termEntry ID: 138 Hidrologia aréisme arreísmo arreisme n m Característica hidrològica d'una regió en què no hi ha una xarxa hidrogràfica organitzada a causa de la quasi inexistència de precipitacions o de la gran permeabilitat del rocam. arheism Original termEntry ID: 139 Geomorfologia ripple-mark rizadura arruga n f Cadascuna de les ondulacions centimètriques i paral·leles produïdes a l'arena o al llim pel vent, un corrent d'aigua o l'onatge. També n'hi pot haver a la neu per l'acció del vent. ripple mark Original termEntry ID: 140 La Terra arctique ártico àrtic -a adj Relatiu o pertanyent al pol Nord o a les regions que el circumden. arctic Original termEntry ID: 141 Biogeografia arvicole arvense arvense adj Dit de la planta o la vegetació que creix espontàniament en les terres de conreu. Col·loquialment, mala herba. weed Original termEntry ID: 142 Geomorfologia archipel archipiélago arxipèlag n m Conjunt d'illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques geogràfiques i geològiques similars. archipelago Original termEntry ID: 143 Biogeografia association asociación associació n f Tàxon bàsic de la classificació de les comunitats vegetals que inclou totes les comunitats que tenen la mateixa composició florística, estructura, ecologia i dinàmica, definit per la presència o l'absència d'espècies característiques. La nomenclatura de les associacions es construeix a partir del nom genèric d'una o dues espècies significatives, a l'arrel del qual s'afegeix la terminació etum, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu. Per exemple, Viburno tini-Quercetum ilicis, que designa l'alzinar amb marfull. association Original termEntry ID: 144 Biogeografia association végétale asociación associació n f Comunitat de plantes. plant association Original termEntry ID: 145 ['La Terra', 'Geomorfologia'] asthénosphère astenosfera astenosfera n f Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement. El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat. asthenosphere Original termEntry ID: 146 La Terra astre astro astre n m Cos celeste natural de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou seguint unes determinades lleis. heavenly body Original termEntry ID: 147 La Terra astronomie astronomía astronomia n f Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l'estructura i l'evolució dels cossos celestes. astronomy Original termEntry ID: 148 Geomorfologia remblayage relleno aterrament n m Rebliment artificial o natural d'una llacuna, una albufera o similar amb sediments. filling Original termEntry ID: 149 La Terra atlas atlas atles n m Col·lecció sistemàtica de mapes o altres documents cartogràfics. atlas Original termEntry ID: 150 ['La Terra', 'Climatologia'] atmosphère atmósfera atmosfera n f Capa gasosa que envolta la Terra. atmosphere Original termEntry ID: 151 Ciència del sòl atmosphère du sol atmósfera del suelo atmosfera del sòl n f Fase gasosa del sòl, que n'ocupa especialment la macroporositat i que serveix per a la respiració de l'èdafon i de la rizosfera. soil atmosphere Original termEntry ID: 152 Geomorfologia atoll atolón atol n m Illa dels mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinturó al voltant d'una llacuna central. atoll Original termEntry ID: 153 Biogeografia chênaie de chêne vert encinar auleda n f Bosc esclerofil·le dominat per l'alzina, propi de les terres mediterrànies humides i subhumides. holm-oak wood Original termEntry ID: 154 Climatologia aurore polaire aurora polar aurora polar n f Meteor elèctric que es manifesta visualment en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o corona, que es produeix quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestes magnètiques que tenen lloc al Sol i que apareix a l'atmosfera lliure, principalment a les regions àrtiques o antàrtiques. Si es produeix a l'hemisferi sud, es denomina aurora austral; si ho fa a l'hemisferi nord, aurora boreal. polar aurora Original termEntry ID: 155 La Terra austral austral austral adj Del sud o situat al sud de la Terra. austral Original termEntry ID: 156 Geomorfologia autochtone autóctono autòcton -a adj Dit de la formació o de la unitat geològica que es troba al lloc aproximat on es va formar. autochthonous Original termEntry ID: 157 Biogeografia autoécologie autoecología autoecologia n f Branca de l'ecologia que estudia les espècies i els organismes vius considerats individualment. autoecology Original termEntry ID: 158 Biogeografia autosuccession autosucesión autosuccessió n f Procés pel qual una comunitat vegetal, després d'haver sofert una pertorbació, és substituïda per una altra de la mateixa composició i estructura al cap d'un període més o menys curt de temps. La vegetació que s'estableix després d'un incendi segueix normalment aquest model de successió ecològica. direct replacement Original termEntry ID: 159 Biogeografia organisme autotrophic autótrofo autòtrof n m Organisme que per satisfer les seves necessitats metabòliques sintetitza matèria orgànica a partir d'elements minerals. autotrophic organism Original termEntry ID: 160 Geomorfologia avant-plage anteplaya avantplatja n f Part sempre immergida d'una platja, situada per sota del nivell de la baixamar i per sobre de la zona d'acció de l'onatge, on se solen formar solcs i barres paral·lels a la costa. shoreface Original termEntry ID: 161 Biogeografia noiseraie avellanedo avellanosa n f Bosquina caducifòlia on domina l'avellaner, pròpia dels vessants humits i molt ombrívols. hazel wood Original termEntry ID: 162 Geomorfologia gouffre sima avenc n m Cavitat oberta en un terreny calcari per dissolució i eixamplament d'una fissura, generalment en forma de pou vertical o subvertical. ghyll Original termEntry ID: 163 Biogeografia sapinière abetar avetosa n f Bosc perennifoli, normalment dens i alt, on domina l'avet, propi dels vessants ombrívols de l'estatge montà superior i de l'estatge subalpí inferior. fir wood Original termEntry ID: 164 Hidrologia avulsion avulsión avulsió n f Procés pel qual un corrent fluvial abandona bruscament el seu llit i n'ocupa un de nou situat a un nivell més baix que el d'inundació. avulsion Original termEntry ID: 165 Hidrologia démaigrissement avulsión avulsió n f Erosió ràpida d'una platja per efecte de les onades de tempesta. downwasting Original termEntry ID: 166 La Terra gisement azimut azimut n m Angle comprès en un pla horitzontal i mesurat, generalment, en el sentit de les agulles del rellotge, format per una direcció a determinar i una direcció fixa de referència, habitualment el nord. bearing Original termEntry ID: 167 Geomorfologia baie bahía badia n f Entrada del mar o d'un llac a la costa, de menys extensió que un golf. embayment Original termEntry ID: 168 Geomorfologia badlands calanchi badlands badland [en] n m Paisatge propi de certes àrees subdesèrtiques caracteritzat per la formació de xaragalls de vores rostes i interfluvis estrets que formen una xarxa densa en rocam argilós o margós. badlands Original termEntry ID: 169 Geomorfologia bahada bajada baixada de piemont n f Vessant suau, al peu d'un relleu, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials coalescents, característic de les regions àrides o semiàrides. bajada Original termEntry ID: 170 Biogeografia taillis de laurier-rose adelfal baladrar n m Bosquina discontínua on domina el baladre, pròpia de les rambles mediterrànies. rosebay scrub Original termEntry ID: 171 Climatologia bilan radiatif balance de radiación balanç de radiació n m Diferència entre la radiació que rep i la que emet un punt determinat de la superfície terrestre. radiation balance Original termEntry ID: 172 Hidrologia bilan hydrologique balance hídrico balanç hídric n m Diferència entre l'aigua rebuda en forma de precipitació i l'aigua perduda per evaporació, evapotranspiració, escolament i emmagatzematge en una regió determinada. water balance Original termEntry ID: 173 Geomorfologia baume balma balma n f Cavitat no gaire pregona excavada en una paret de roca o en un vessant rocallós. shelter cave Original termEntry ID: 174 Geomorfologia encoche muesca balma n f Cavitat no gaire pregona oberta per l'onatge al peu d'un penya-segat. notch Original termEntry ID: 175 Climatologia banc de brouillard banco de niebla banc de boira n m Boira compacta que s'estén horitzontalment al llarg d'alguns centenars de metres. fog bank Original termEntry ID: 176 Climatologia banc de nuages banco de nubes banc de núvols n m Conjunt de núvols de poca espessor i del mateix gènere que, situats aproximadament al mateix nivell, cobreixen una part del cel. cloud bank Original termEntry ID: 177 Geomorfologia batture banco de arena banc de sorra n m Baix format de sorra. sandbank Original termEntry ID: 178 Hidrologia banquise banquisa banquisa n f Banc de glaç que es forma per congelació de l'aigua superficial dels oceans polars. pack ice Original termEntry ID: 179 Geomorfologia piton volcanique pitón volcánico banyó volcànic n m Massa més o menys cilíndrica de lava àcida que ocupa la sortida d'un volcà inactiu o extint, sovint exposada a l'erosió diferencial. volcanic plug Original termEntry ID: 180 Geomorfologia barkhane barjana barcana n f Duna en forma de mitja lluna modelada per vent unidireccional, amb les banyes orientades en el sentit del vent i el costat de sotavent, còncau, més pendent que el costat de sobrevent, convex. barkhan Original termEntry ID: 181 Biogeografia roncier zarzal bardissa n f Bosquina integrada majoritàriament per arbusts i lianes espinosos i de fullatge caduc, com ara esbarzers o aranyoners, pròpia d'indrets humits. No sol recobrir grans extensions i es limita a fer claps o taques impenetrables. bramble patch Original termEntry ID: 182 Climatologia barographe barógrafo barògraf n m Baròmetre que enregistra les variacions de la pressió atmosfèrica durant un període de temps determinat. barograph Original termEntry ID: 183 ['Investigació', 'Climatologia'] baromètre barómetro baròmetre n m Instrument meteorològic emprat per a mesurar la pressió atmosfèrica. barometer Original termEntry ID: 184 Geomorfologia barre barra barra n f Dipòsit allargassat de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l'erosió de la costa o el desguàs d'un riu, que s'acumula en desembocadures, badies, estrets, platges, etc. Pot haver-n'hi diverses i formar un sistema paral·lel i mòbil. bar Original termEntry ID: 185 Hidrologia barre fluviale barra fluvial barra fluvial n f Barra de sorra, grava o altres materials que es forma al llit, als marges o a la desembocadura d'un riu per la disminució de la velocitat del corrent d'aigua. channel bar Original termEntry ID: 186 Hidrologia ravin barranco barranc n m Canal de drenatge estable i encaixat, d'amplària decamètrica i amb dipòsits de fons gruixuts, per on se sol escolar un corrent d'aigua de règim espasmòdic. ravine Original termEntry ID: 187 Biogeografia barrière écologique barrera ecológica barrera ecològica n f Factor ecològic que impedeix l'expansió de l'àrea de distribució d'un tàxon. Es pot tractar de barreres purament geogràfiques (les mars, una serralada, un riu, etc. per a les espècies terrestres o els continents per a les marines), però també n'hi ha de climàtiques (temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts, etc.), d'edàfiques (substrat desfavorable) i de biòtiques (boscs massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles, etc.). ecological barrier Original termEntry ID: 188 Geomorfologia basalte basalto basalt n m Roca ígnia volcànica, bàsica i negrosa, sovint d'estructura prismàtica. basalt Original termEntry ID: 189 Geomorfologia socle zócalo basament n m Conjunt de roques antigues i més aviat rígides que es consideren el substrat d'una cobertora en una àrea determinada. basement complex Original termEntry ID: 190 Biogeografia basophile basófilo basòfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que es desenvolupa bé en un substrat o un medi bàsic. basophilous Original termEntry ID: 191 Hidrologia bathyal batial batial adj Relatiu o pertanyent al medi marí que correspon a les proximitats del talús continental i que es troba a profunditats entre 200 i 2.000-3.000 m aproximadament. bathyal Original termEntry ID: 192 ['Investigació', 'Hidrologia'] bathymétrie batimetría batimetria n f Estudi i determinació de les profunditats marines. bathymetry Original termEntry ID: 193 Geomorfologia batholite batolito batòlit n m Massa intrusiva de roca ígnia de forma irregular, consolidada sota estrats potents, d'una extensió de centenars de quilòmetres i de composició homogènia, generalment roques àcides, granits o granodiorites. batholith Original termEntry ID: 194 Biogeografia bis de bouleaux bosque de abedules bedollar n m Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat per bedolls. birch grove Original termEntry ID: 195 Geomorfologia gradin de plage berma berma n f Ressalt en forma d'esglaó que es pot formar a la part alta d'una platja pel dipòsit de graves, còdols, etc., duts per l'acció de les onades. berm Original termEntry ID: 196 Ciència del sòl échange anionique intercambio aniónico bescanvi aniònic n m Bescanvi entre anions de la solució del sòl i anions fixats a la superfície de col·loides carregats positivament. anion exchange Original termEntry ID: 197 Ciència del sòl échange cationique intercambio catiónico bescanvi catiònic n m Bescanvi entre cations de la solució del sòl i cations fixats a la superfície de col·loides carregats negativament. cation exchange Original termEntry ID: 198 Biogeografia bioclimat bioclima bioclima n m Clima definit tenint en compte els factors que condicionen l'existència dels éssers vius, com ara la humitat o la temperatura. bioclimate Original termEntry ID: 199 Biogeografia bioclimatologie bioclimatología bioclimatologia n f Branca de la biogeografia i de la climatologia que estudia les interaccions entre el clima i els éssers vius, especialment els efectes del clima sobre els animals i les plantes. bioclimatology Original termEntry ID: 200 Biogeografia écosystème ecosistema biogeocenosi n f Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten, amb totes les seves interrelacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc. ecosystem Original termEntry ID: 201 Biogeografia biogéographie biogeografía biogeografia n f Branca de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius, de les comunitats que constitueixen, dels seus hàbitats, dels factors que hi intervenen i dels processos que originen els models de distribució geogràfica. 1. Alguns autors restringeixen la biogeografia a l'estudi corològic dels tàxons. En aquest sentit, corologia i biogeografia són sinònims. 2. La biogeografia no sol incloure l'estudi de les poblacions humanes. biogeography Original termEntry ID: 202 Biogeografia biome bioma bioma n m Unitat biogeogràfica superior constituïda per un conjunt de comunitats vegetals i animals, relativament homogènies, amb una estructura, un funcionament i una evolució directament relacionats amb el clima. Per exemple, la sabana, la selva pluvial, la taigà o la tundra. biome Original termEntry ID: 203 Biogeografia biomasse biomasa biomassa n f Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema. biomass Original termEntry ID: 204 Geomorfologia biostasie biostasia biostàsia n f Etapa de la morfogènesi en la qual la pedogènesi, el desenvolupament vegetal i l'estabilització dels productes de meteorització predominen sobre l'erosió. S'oposa a rexistàsia en la terminologia biogeogràfica de H. Erhart. biostasy Original termEntry ID: 205 Biogeografia biote biota biota n f Conjunt de tots els éssers vius d'un indret determinat. biota Original termEntry ID: 206 Biogeografia biotique biótico biòtic -a adj Relatiu o pertanyent a la vida o als éssers vius. biotic Original termEntry ID: 207 Biogeografia biotope biotopo biòtop n m Hàbitat ocupat per un conjunt d'éssers vius que el caracteritza i dels quals és l'espai vital. biotope Original termEntry ID: 208 Geomorfologia fouissement bioturbación bioturbació n f Alteració de l'estructura deposicional original d'un sediment o un sòl per l'acció d'organismes vius. bioturbation Original termEntry ID: 209 Ciència del sòl bisiallitisation bisialitización bisial·litització n f Procés d'alteració del sòl per hidròlisi parcial dels minerals de la roca mare en un clima temperat, que provoca la pèrdua moderada de bases i de sílice. bisiallitization Original termEntry ID: 210 Climatologia blizzard blizzard blizzard [en] n m Estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, per vent fort i per una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi especialment de climes polars i antàrtics i de les zones nord-occidentals nord-americanes. En la climatologia catalana, el fenomen més proper és el torb. blizzard Original termEntry ID: 211 Geomorfologia bloc bloque bloc n m Clast de grossària superior a la d'un còdol, de dimensions decimètriques. cobble Original termEntry ID: 212 Geomorfologia bloc bloque bloc n m Bloc de l'escorça terrestre limitat parcialment o completament per falles i que es comporta com una unitat durant l'activitat tectònica. fault block Original termEntry ID: 213 Geomorfologia bloc-diagramme bloque diagrama bloc diagrama n m Representació gràfica en perspectiva d'un territori realitzada a partir de mapes o fotografies per a oferir una impressió tridimensional. block diagram Original termEntry ID: 214 Geomorfologia bloc erratique bloque errático bloc erràtic n m Bloc de roca al·lòctona de grans dimensions, fins i tot decamètriques, transportat per una glacera ja desapareguda i abandonat a gran distància en un substrat de litologia diferent de la del bloc. erratic block Original termEntry ID: 215 Geomorfologia entonnoir torca bòfia n f Cavitat d'enfonsament per la dissolució de materials del subsol. Sol ser més fonda que una dolina i tenir les parets més rostes. shakehole Original termEntry ID: 216 Climatologia brouillard niebla boira n f Suspensió a l'atmosfera de gotetes d'aigua líquida o de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre, que redueix la visibilitat fins a menys d'un quilòmetre. fog Original termEntry ID: 217 Climatologia brumasse neblina boirim n m Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt petites i escampades que redueixen lleugerament la visibilitat. mist Original termEntry ID: 218 Climatologia smog smog boirum n m Boira amb presència de contaminants atmosfèrics d'origen industrial, que és conseqüència de la gran concentració de partícules de pols i fum, les quals provoquen la condensació de vapor d'aigua, fins i tot en el cas que la humitat relativa de l'aire sigui molt inferior al 100%. smog Original termEntry ID: 219 Biogeografia buisson à buis bujedo boixar n m Matollar perennifoli dominat pel boix, propi de les terres calcàries eurosiberianes, especialment de les submediterrànies. box scrub Original termEntry ID: 220 Geomorfologia bombe volcanique bomba volcánica bomba volcànica n f Piroclast de dimensió superior als 64 mm, de forma arrodonida o fusiforme. volcanic bomb Original termEntry ID: 221 Geomorfologia bombement abombamiento bombament n m Deformació d'un conjunt d'estrats o un volum de roca per la qual adopten una curvatura convexa que transcendeix en el relleu superficial. upwarp Original termEntry ID: 222 La Terra boréal boreal boreal adj Del nord o situat al nord de la Terra. boreal Original termEntry ID: 223 Climatologia cyclone borrasca borrasca n f Depressió atmosfèrica amb presència de vents forts acompanyats de precipitacions. cyclone Original termEntry ID: 224 Biogeografia fôret bosque bosc n m Formació vegetal on predominen els arbres, els quals condicionen un ambient microclimàtic, biològic i edàfic específic. forest Original termEntry ID: 225 Biogeografia forêt-galerie bosque en galería bosc de galeria n m Bosc que ocupa bandes llargues i estretes de terreny, les úniques on troba les condicions que li calen. gallery forest Original termEntry ID: 226 Biogeografia forêt ripicole bosque de ribera bosc de ribera n f Bosc de galeria propi de les terres pròximes d'un riu, constituït per un sistema de comunitats vegetals fortament diferenciades de la resta de biòtops per la seva adaptació a inundacions intermitents i als arrossegaments que aquestes inundacions comporten. riparian forest Original termEntry ID: 227 Biogeografia buisson maleza bosquina n f Formació vegetal més o menys densa on predominen els arbusts. scrub Original termEntry ID: 228 Climatologia trou d'air bolsa de aire bossa d'aire n f Corrent d'aire descendent que es troba freqüentment a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes. air pocket Original termEntry ID: 229 Hidrologia mort-bras brazo muerto braç mort n m Tram curt d'un riu abandonat a causa de l'estrangulació del coll d'un meandre, que habitualment dona com a resultat l'escurçament de la longitud del canal actiu. oxbow Original termEntry ID: 230 Geomorfologia brèche de faille brecha de falla bretxa de falla n f Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs. fault breccia Original termEntry ID: 231 Climatologia brise brisa brisa n f Vent suau causat per la densitat diferent de masses d'aire veïnes quan reposen sobre regions de capacitat d'escalfament diferent. breeze Original termEntry ID: 232 Climatologia brise de mer brisa de mar brisa de mar n f Brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra. sea breeze Original termEntry ID: 233 Climatologia brise descendante brisa de montaña brisa de muntanya n f Brisa nocturna que bufa des de la muntanya cap a la vall. mountain breeze Original termEntry ID: 234 Climatologia brise de terre brisa de tierra brisa de terra n f Brisa nocturna que bufa des de la terra cap al mar. land breeze Original termEntry ID: 235 Climatologia brise montante brisa de valle brisa de vall n f Brisa diürna que bufa des de la vall cap a la muntanya. valley breeze Original termEntry ID: 236 Biogeografia buisson matorral broll n m Bosquina on predominen els arbusts baixos (0,5-2 m) i mates esclerofil·les, principalment ericoides, genistoides o malacofil·les. La densitat de la brolla permet que la lluminositat sigui intensa fins al sòl. scrub Original termEntry ID: 237 Climatologia brume bruma broma n f Suspensió a l'atmosfera de gotetes d'aigua líquida i de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre, que permet una visibilitat superior a un quilòmetre i inferior a dos quilòmetres. S'aplica especialment a la boirina que es forma sobre el mar. mist Original termEntry ID: 238 Biogeografia bruyère brezal bruguera n f Bosquina més o menys alta dominada pels brucs. heather Original termEntry ID: 239 Ciència del sòl brunissement empardecimiento brunificació n f Procés de pedogènesi propi d'àrees boscoses de climes temperats, en què la meteorització d'òxids de ferro permet la formació de complexos insolubles de color bru constituïts per humus mull, argiles i ferro. La brunificació és típica de sòls de boscos caducifolis de clima atlàntic o de clima mediterrani humit de muntanya. darkening Original termEntry ID: 240 Geomorfologia soufflard sopladero bufador n m Forat a les roques properes al mar per on surt aire o els esquitxos d'aigua impulsats per les ones a manera de guèisers. blowhole Original termEntry ID: 241 Hidrologia lagune albufera bufera n f Àrea d'aigua soma disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues. lagoon Original termEntry ID: 242 Investigació boussole brújula búixola n f Instrument d'orientació consistent en una agulla imantada que gira lliurement i assenyala el nord magnètic. compass Original termEntry ID: 243 Biogeografia caatinga caatinga caatinga n f Formació arbustiva i espinosa més o menys clara, pròpia de les terres subdesèrtiques subtropicals del nord-est del Brasil. caatinga Original termEntry ID: 244 Hidrologia débit descarga dèbit n m Volum d'aigua que passa per una secció d'un corrent o d'un aqüífer durant una unitat de temps. 1. Generalment s'expressa en metres cúbics per segon. 2. Les equivalències runoff i stream flow només s'apliquen al cabal d'un riu i no al d'un aqüífer. stream flow Original termEntry ID: 245 Hidrologia débit de base caudal de base cabal de base n m Part del cabal dels rius perennes que procedeix de l'aigua dels aqüífers o del flux subsuperficial. base flow Original termEntry ID: 246 Hidrologia débit à pleins bords caudal de márgenes llenos cabal de vora plena n m Cabal que omple completament la secció transversal del llit d'un riu sense vessar. En rius perennes es considera que té un període de retorn d'1,5 anys. bankfull discharge Original termEntry ID: 247 Hidrologia écoulement direct caudal directo cabal directe n m Part del cabal d'un corrent d'aigua que circula pels canals de drenatge immediatament després de la pluja, de la fusió de la neu o del desgel. direct runoff Original termEntry ID: 248 Hidrologia débit solide caudal sólido cabal sòlid n m Quantitat de materials sòlids que travessen una secció d'un corrent d'aigua durant una unitat de temps. sediment discharge Original termEntry ID: 249 Geomorfologia pendage buzamiento cabussament n m Inclinació d'una estructura planar, com ara un pla d'estratificació, de fractura o d'esquistositat. Es defineix quantitativament mitjançant dos valors: l'orientació de la línia de màxima inclinació del pla i l'angle entre aquesta inclinació i el pla horitzontal. dip Original termEntry ID: 250 Biogeografia chaîne trophique red trófica cadena tròfica n f Conjunt de relacions de producció i obtenció d'aliments que s'estableix entre els diferents organismes d'un ecosistema. En l'anàlisi d'una cadena alimentària s'estableix un nombre limitat de nivells tròfics, cadascun dels quals obté aliments del nivell immediatament inferior i en cedeix al nivell immediatament superior. trophic chain Original termEntry ID: 251 Biogeografia décidue deciduo caducifoli -òlia adj Dit de l'arbre o l'arbust que perd les fulles amb l'arribada de l'estació desfavorable. deciduous Original termEntry ID: 252 Geomorfologia caye cayo cai n m Illeta baixa formada per l'acumulació de sorres i fragments de corall sobre plataformes coral·lines. Els cais són molt comuns a la mar de les Antilles i al golf de Mèxic. key Original termEntry ID: 253 Geomorfologia crique cala cala n f Entrada petita del mar en una costa rocosa i abrupta, que respon a un accident tectònic, a un esfondrament o a l'envaïment d'un canyó. La majoria de cales són més llargues que no amples i més pròpies de paisatges calcaris. cala Original termEntry ID: 254 Climatologia neige roulée nieve granulada calabruixada n f Precipitació en forma de calabruix, en particular, quan és abundant. snow pellets Original termEntry ID: 255 Climatologia grésil hielo granulado calamarsa n f Conjunt de grans de glaç arrodonits, de 2 a 5 mm de diàmetre, formats per capes concèntriques i de gruix variable, no trencadissos i difícils d'aixafar, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric i posterior congelació i acumulació de petites gotes d'aigua refredades a una temperatura inferior a 0ºC. ice pellets Original termEntry ID: 256 Climatologia orage de grêle granizo calamarsada n f Precipitació en forma de calamarsa, en particular, quan és abundant. hailstorm Original termEntry ID: 257 Geomorfologia calcaire caliza calcària n f Roca sedimentària formada principalment per carbonat de calci. limestone Original termEntry ID: 258 Ciència del sòl calcaire actif caliza activa calcària activa n f Fracció de la calcària d'un sòl que en reaccionar amb oxalat amònic forma oxalat càlcic insoluble, i constitueix una mesura de la superfície reactiva d'aquesta calcària. active lime Original termEntry ID: 259 ['Biogeografia', 'Ciència del sòl'] calcicole calcícola calcícola adj Dit de l'organisme que viu en terrenys o sòls calcaris. calcicolous Original termEntry ID: 260 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] calcification calcificación calcificació n f Precipitació de carbonat de calci en una roca o en els horitzons superficials del sòl, principalment els horitzons B i C, característic d'àrees àrides o semiàrides. calcification Original termEntry ID: 261 Biogeografia calcifuge calcífugo calcífug -a adj Dit de l'organisme que no es desenvolupa bé en terrenys calcaris. calcifugous Original termEntry ID: 262 Classificació i tipus de sòls calcisol calcisol calcisòl n m Sòl que dins els primers 100 cm de fondària posseeix un horitzó càlcic o un petrocàlcic i, a més, pot presentar un horitzó òcric, un càmbic o un àrgic, o bé un vèrtic o un gípsic a sobre de l'horitzó petrocàlcic. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. calcisol Original termEntry ID: 263 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] encroûtement calcaire calcreta calcreta n f Crosta cimentada pel carbonat de calci de l'aigua que s'infiltra en el sòl. Terme format per acronímia a partir de calcita i concreció. calcrete Original termEntry ID: 264 Geomorfologia caldera caldera caldera n f Depressió d'origen volcànic, generalment de grans dimensions, de forma el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla, que es pot formar per la coalescència de diversos cràters, per l'esfondrament del sostre d'una cambra magmàtica, per l'erosió de les parets d'un cràter, per una erupció explosiva, etc. caldera Original termEntry ID: 265 Geomorfologia caoudeyre cubeta de deflación caldera n f Depressió transversal oberta per deflació en una alineació de dunes, que pot esdevenir una duna parabòlica. blowout Original termEntry ID: 266 Climatologia brume sèche calina calima n f Suspensió a l'atmosfera de partícules de pols o de fum, invisibles a simple vista, que donen una tonalitat opalescent al cel. haze Original termEntry ID: 267 Climatologia calme calma calma n f Vent de força 0 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 0 i 0,2 m/s. calm Original termEntry ID: 268 Geomorfologia calma n f Cim de muntanya que forma un pla d'extensió considerable. Original termEntry ID: 269 Climatologia doldrums doldrums calmes equatorials n f pl Vent molt suau que bufa en algunes regions entre els vents alisis dels dos hemisferis. equatorial calms Original termEntry ID: 270 Climatologia calmes tropicaux calmas subtropicales calmes subtropicals n f pl Vent molt suau que bufa al centre dels anticiclons que formen el cinturó subtropical d'altes pressions, entre els vents alisis i els vents de l'oest de latituds mitjanes. subtropical calms Original termEntry ID: 271 Classificació i tipus de sòls cambisol cambisol cambisòl n m Sòl amb un horitzó càmbic o amb un horitzó mòl·lic de més de 25 cm de gruix sobre un subsol no saturat en cations. Unitat de sòl de les classificacions FAO i WRB. cambisol Original termEntry ID: 272 Geomorfologia chambre magmatique cámara magmática cambra magmàtica n f Zona de la litosfera pròxima a la superfície, on es produeix una acumulació de magma i de la qual s'han derivat els materials emesos pels volcans. magma chamber Original termEntry ID: 273 Biogeografia chaméphyte caméfito camèfit n m Forma biològica de les plantes perennes que conserven gemmes aèries persistents a menys de 25 cm del sòl durant l'època desfavorable, de manera que queden desprotegides durant aquest període. chamaephyte Original termEntry ID: 274 Geomorfologia strie de parcours sendero de ganado camí de ramat n m Esglaó petit en un vessant herbaci, amb el talús cobert d'herbei i el replà nu de vegetació pel pas de bestiar, generat per solifluxió. sheep track Original termEntry ID: 275 La Terra champ magnétique terrestre campo magnético terrestre camp magnètic terrestre n m Camp magnètic originat pels moviments de materials conductors a l'interior de la Terra i influït per la presència de corrents elèctrics variables a les capes superiors de l'atmosfera. terrestrial magnetic field Original termEntry ID: 276 Geomorfologia chenal cauce canal n m Forma elemental d'erosió per on s'escola l'aigua, d'eix longitudinal recte o corbat i de dimensions de centimètriques a decamètriques. channel Original termEntry ID: 277 Hidrologia canal canal canal n m Via navegable construïda generalment per excavació del terreny i oberta a la navegació per mitjà d'obres de dragatge. canal Original termEntry ID: 278 Hidrologia canal canal canal n m Braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. channel Original termEntry ID: 279 Hidrologia chenal de basses eaux canal de estiaje canal d'estiatge n m Canal excavat en el llit aparent d'un riu per on se n'escola el cabal en èpoques d'estiatge. low flow channel Original termEntry ID: 280 Hidrologia chenal d'écoulement canal de desagüe canal de desguàs n m Part intermèdia d'un torrent, entre la conca de recepció i el con de dejecció, generalment encaixada i amb un pendent fort, per on l'aigua baixa encanalada. outflow channel Original termEntry ID: 281 Hidrologia chenal de marée canal de marea canal de marea n m Artèria hidrogràfica d'un estuari per on circulen els corrents de marea ascendent i descendent. tidal channel Original termEntry ID: 282 Climatologia changement climatique cambio climático canvi climàtic n m Variació lenta de les característiques climàtiques en un indret al llarg del temps. El canvi climàtic es pot produir per causes naturals o bé com a conseqüència de fenòmens provocats per l'activitat humana, que ha incrementat la concentració de determinats gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera. climatic change Original termEntry ID: 283 Biogeografia changement global cambio global canvi global n m Conjunt d'alteracions en els sistemes naturals, físics o biològics, els impactes de les quals afecten el conjunt de la Terra. global environment change Original termEntry ID: 284 Biogeografia cannaie cañizar canyer n m Comunitat vegetal on domina la canya, pròpia de les riberes. reedbed Original termEntry ID: 285 Biogeografia carrizal canyisser n m Comunitat vegetal on domina el canyís, pròpia de les riberes somes dels rius, les llacunes i les basses. reed swamp Original termEntry ID: 286 Geomorfologia cañon cañón canyó n m Congost, generalment eixut, propi de paisatges calcaris. cañon Original termEntry ID: 287 Geomorfologia chaos de boules caos de bolas caos de boles n m Amuntegament confús al peu d'un vessant de blocs arrodonits de grossària mètrica, especialment granítics. boulder field Original termEntry ID: 288 Geomorfologia cap cabo cap n m Punta de terra que entra mar endins. cape Original termEntry ID: 289 Geomorfologia strate estrato capa n f Cos de roca sedimentària de composició litològica usualment homogènia o gradual, dipositat d'una manera contínua i separat dels estrats adjacents per superfícies d'erosió o de no-sedimentació o de composició molt diferent. stratum Original termEntry ID: 290 Climatologia ozonosphère ozonosfera capa d'ozó n f Capa inferior de l'estratosfera que s'estén aproximadament entre els 15 i els 40 km d'altitud i en la qual la concentració d'ozó és superior a la de les altres capes atmosfèriques. ozonosphere Original termEntry ID: 291 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] capacité au champ capacidad de campo capacitat de camp n f Quantitat d'aigua retinguda en un sòl un cop se n'ha escorregut l'aigua gravitatòria. field capacity Original termEntry ID: 292 Hidrologia capacité de transport capacidad de transporte capacitat de transport n f Massa de la càrrega que un riu pot vehicular per unitat de temps. Sovint s'utilitza la forma sintètica capacitat. transport capacity Original termEntry ID: 293 Hidrologia tête de bassin cabecera capçalera n f Tram superior d'un corrent d'aigua, prop del seu naixement. head water Original termEntry ID: 294 Geomorfologia tête de glacier cabecera de glaciar capçalera de glacera n f Tram superior d'una glacera, prop del seu naixement. head of a glacier Original termEntry ID: 295 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] capillarité capilaridad capil·laritat n f Fenomen pel qual un líquid ascendeix o descendeix, o experimenta una curvatura de la seva superfície, dins un tub estret obert a l'aire o en contacte amb una paret sòlida, a causa de la tensió superficial. capillarity Original termEntry ID: 296 Hidrologia capture captura captura n f Fenomen pel qual un riu d'intensa activitat erosiva capta vers la conca pròpia les aigües del curs superior d'un altre riu. piracy Original termEntry ID: 297 Ciència del sòl face de glissement cara de deslizamiento cara de lliscament n f Superfície lluent i polida, originada en el fregadís lent i intens entre dues porcions de sòl riques en argiles expansibles, que en hidratar-se generen una forta pressió mútua. slickenside Original termEntry ID: 298 Geomorfologia adret solana solana n f Vessant més assolellat d'un relleu muntanyós de latitud mitjana o alta, que dona al sud a l'hemisferi septentrional i al nord a l'hemisferi meridional. sunny side Original termEntry ID: 299 Ciència del sòl carbonatation carbonatación carbonatació n f Formació de carbonats en el sòl o en una roca per acció de l'àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc. carbonatation Original termEntry ID: 300 Geomorfologia carbonisation carbonización carbonització n f Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó. coalification Original termEntry ID: 301 Biogeografia chênaie à petit chêne vert carrasquera carrascar n m Bosc esclerofil·le dominat per l'alzina carrasca, propi de les terres mediterrànies ibèriques. oak wood Original termEntry ID: 302 Hidrologia charge carga càrrega n f Conjunt de materials transportats per un corrent d'aigua, en dissolució, en suspensió, per saltació o tracció. load Original termEntry ID: 303 Hidrologia charriage carga de fondo càrrega de fons n f Càrrega que transporta un corrent d'aigua sobre el fons o molt a prop del fons per saltació o tracció. bed load Original termEntry ID: 304 Hidrologia charge dissoute carga en disolución càrrega en dissolució n f Càrrega que transporta un corrent d'aigua formada pel conjunt de materials dissolts químicament, especialment carbonats, sulfats, clorurs i òxids. dissolved load Original termEntry ID: 305 Hidrologia troubles carga en suspensión càrrega en suspensió n f Càrrega que transporta un corrent d'aigua formada pels materials en suspensió, especialment argiles, llims i col·loides. wash load Original termEntry ID: 306 Geomorfologia karst karst carst n m Regió de roca calcària o dolomítica i d'altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes específiques de relleu causades per processos de dissolució i d'erosió superficial i subterrània (avencs, cavernes, rasclers, dolines, etc.), amb un drenatge dominantment subterrani. Es tracta d'una denominació d'origen serbocroat referida a una plataforma carbonàtica situada entre Carniola i l'Adriàtic molt afectada per aquests processos i estudiada des de fa més d'un segle. karst Original termEntry ID: 307 Geomorfologia karstification karstificación carstificació n f Conjunt de processos que originen un carst. karstification Original termEntry ID: 308 Climatologia carte météorologique mapa del tiempo carta del temps n f Mapa sinòptic que representa, a més de les condicions isobàriques i els fronts, la distribució dels elements meteorològics enregistrats o estimats durant un període determinat. weather map Original termEntry ID: 309 La Terra cartographie cartografía cartografia n f Conjunt d'estudis i d'operacions científiques, artístiques i tècniques que intervenen en l'elaboració o en l'anàlisi de mapes, plànols, perfils, models tridimensionals, globus o registres digitals que representen la Terra o part de la Terra, o qualsevol cos celeste, a una escala determinada. cartography Original termEntry ID: 310 La Terra carte mapa cartografia n f Representació convencional, generalment plana i en posicions relatives, de fenòmens concrets o abstractes localitzables en l'espai i que s'elabora segons una escala i una projecció. map Original termEntry ID: 311 Geomorfologia calotte glaciaire casquete glaciar casquet glacial n m Acumulació de glaç que cobreix grans superfícies terrestres. Per exemple, Groenlàndia o l'Antàrtida. ice cap Original termEntry ID: 312 Classificació i tipus de sòls kastanozem castanozem castanozem n m Sòl amb un epipèdon mòl·lic, de color bru lluent, que recobreix un horitzó càlcic o un horitzó gípsic o, almenys, amb calcària secundària dins els primers metres de fondària. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. kastanozem Original termEntry ID: 313 Biogeografia châtaigneraie castañar castanyereda n f Bosc caducifoli alt on domina el castanyer, propi de les terres silícies submediterrànies. chestnut grove Original termEntry ID: 314 Climatologia front catabatique frente catabático catafront n m Front en què l'aire càlid s'enfonsa en relació amb les masses d'aire fred. Els fronts catabàtics són menys actius que els fronts anabàtics. katafront Original termEntry ID: 315 Geomorfologia catastrophisme catastrofismo catastrofisme n m Teoria geològica segons la qual la majoria del fenòmens geogràfics i moltes de les formes del relleu són deguts a sobtades pertorbacions de la natura, com ara erupcions, terratrèmols, inundacions o enfonsaments. S'oposa a l'uniformitarisme. catastrophism Original termEntry ID: 316 Biogeografia caténa catena catena n f Conjunt de tipus de vegetació ordenats de manera contigua en l'espai a conseqüència de la variació d'un factor ecològic important en un sentit determinat (altitudinal, latitudinal, distància al mar, etc.). catena Original termEntry ID: 317 Ciència del sòl chaîne de soils catena de suelos catena de sòls n f Conjunt de sòls derivats de la mateixa roca mare ordenats de manera contigua en l'espai a conseqüència de la variació d'un factor ecològic important en un sentit determinat. L'orografia és un factor determinant en la gènesi d'una catena de sòls. soil catena Original termEntry ID: 318 Ciència del sòl CEC CIC CIC n f Quantitat total de cations que un sòl pot adsorbir i bescanviar. CEC Original termEntry ID: 319 Climatologia cellule de convection célula de convección cèl·lula de convecció n f Massa d'aire de forma cel·lular que, en un procés ben organitzat de convecció, presenta una configuració sistemàtica de moviment en el seu interior i les propietats de la qual no es barregen amb les de les masses d'aire veïnes. convection cell Original termEntry ID: 320 Climatologia cellule de Hadley célula de Hadley cèl·lula de Hadley n f Cèl·lula de convecció formada en desviar-se els corrents originats per l'escalfament fort de l'aire a les regions equatorials, i que, a causa de la rotació de la Terra, té lloc en un pla vertical orientat de nord-est a sud-oest. Hadley cell Original termEntry ID: 321 Geomorfologia cendre volcanique ceniza volcánica cendra volcànica n f Conjunt de piroclasts de mida inferior a 2 mm que llança un volcà en erupció, els quals són transportats per l'aire a grans distàncies i es precipiten lentament. volcanic ash Original termEntry ID: 322 Climatologia centre d'action centro de acción centre d'acció n m Sistema d'anticiclons o de depressions que regeix el desplaçament de les pertorbacions atmosfèriques sobre una regió extensa. centre of action Original termEntry ID: 323 La Terra cercle polaire círculo polar cercle polar n m Cadascun dels dos paral·lels situats a 23º 28' del pol Nord (cercle polar àrtic) i del pol Sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66º 32' nord i sud. polar circle Original termEntry ID: 324 Ciència del sòl CEA CIA CIA n f Quantitat total d'anions que un sòl pot adsorbir i bescanviar. AEC Original termEntry ID: 325 Geomorfologia cycle d'érosion ciclo de erosión cicle d'erosió n m Modificació del paisatge físic com a resultat de l'acció dels agents naturals en una seqüència ordenada i progressiva que, hipotèticament, comença per una elevació del terreny i acaba en un aplanament general. Segons el model formulat per W. M. Davis (1902). cycle of erosion Original termEntry ID: 326 Geomorfologia cycle géomorphique ciclo geomórfico cicle geomòrfic n m Sèrie de fenòmens de morfogènesi desencadenats per una elevació orogènica o epirogènica, o per una davallada del nivell oceànic. geomorphic cycle Original termEntry ID: 327 Hidrologia cycle hydrologique ciclo hidrológico cicle hidrològic n m Circulació contínua de l'aigua, sota diferents estats o fases, entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera. El cicle de l'aigua comprèn fonamentalment l'evaporació de l'aigua del sòl i de les superfícies d'aigua, l'evapotranspiració, la intercepció, les precipitacions, els moviments i l'acumulació de l'aigua en el sòl, el subsol i la superfície terrestre i, finalment, de nou l'evaporació. water cycle Original termEntry ID: 328 Biogeografia cycle de reproduction ciclo vital cicle vital n m Conjunt de canvis que experimenta un organisme o una sèrie de generacions d'un organisme, des de la fecundació de l'ou fins a la producció de gàmetes. life cycle Original termEntry ID: 329 Climatologia cyclone tropical ciclón tropical cicló tropical n m Sistema de tempestes d'estructura circular organitzades al voltant d'un centre de molt baixa pressió, que obté l'energia de la calor latent de condensació de l'aigua i que origina pluges intenses, vents sostinguts superiors als 117 Km/h i sovint un notable augment del nivell del mar, propi de les zones oceàniques tropicals. A diferència de la majoria de centres de baixa pressió, els ciclons tropicals tenen un nucli càlid i un ull sense nuvolositat pel qual l'aire descendeix. tropical cyclone Original termEntry ID: 330 Climatologia cyclogenèse ciclogénesis ciclogènesi n f Fenomen d'iniciació o intensificació d'una circulació ciclònica. cyclogenesis Original termEntry ID: 331 Climatologia cyclolyse ciclolisis ciclòlisi n f Fenomen d'esvaïment d'una circulació ciclònica. cyclolysis Original termEntry ID: 332 Ciència del sòl science du sol ciencia del suelo ciència del sòl n f Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i que n'estudia la formació, classificació i cartografia i les propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, així com aquestes propietats en relació amb la producció de cultius. En sentit ampli, ciència del sòl, edafologia i pedologia poden considerar-se sinònims. soil science Original termEntry ID: 333 Geomorfologia sommet cumbre cim n m Punt més elevat d'una muntanya o de qualsevol elevació orogràfica. summit Original termEntry ID: 334 Geomorfologia ciment cemento ciment n m Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència. Els ciments més freqüents són compostos de ferro o d'alumini, de silici, d'argila i de carbonat o sulfat de calci. cement Original termEntry ID: 335 Geomorfologia cimentation cementación cimentació n f Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda. cementation Original termEntry ID: 336 Geomorfologia escarpements acantilados cinglera n f Seguit de cingles al llarg d'una serra o d'una serralada. scarps Original termEntry ID: 337 Hidrologia pied de glace cinturó de glaç n m Massa de glaç que forma una franja soldada a la platja o especialment a les roques de la costa, i que no és moguda per les oscil·lacions de la marea. ice foot Original termEntry ID: 338 Climatologia ceinture subpolaire de basse pression cinturón subpolar de bajas presiones cinturó subpolar de baixes pressions n m Conjunt de depressions atmosfèriques que s'alineen al llarg d'un paral·lel prop del cercle polar de cada hemisferi. subpolar low-pressure belt Original termEntry ID: 339 Climatologia ceinture subtropicale de haute pression cinturón subtropical de altas presiones cinturó subtropical d'altes pressions n m Conjunt d'anticiclons que s'alineen al llarg d'un paral·lel prop del tròpic de cada hemisferi. subtropical high pressure belt Original termEntry ID: 340 Geomorfologia cirque circo circ n m Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular excavada pel glaç a la roca, de fons més o menys regular i de parets molt rostes. corrie Original termEntry ID: 341 Climatologia circulation anticyclonique circulación anticiclónica circulació anticiclònica n f Rotació de l'aire en un pla horitzontal, pròpia d'un anticicló, que vista des de dalt segueix el sentit horari a l'hemisferi nord i el sentit antihorari a l'hemisferi sud. anticyclonic circulation Original termEntry ID: 342 Climatologia circulation atmosphérique circulación atmosférica circulació atmosfèrica n f Moviment de masses d'aire a l'atmosfera sobre una superfície extensa. atmospheric circulation Original termEntry ID: 343 Climatologia circulation cyclonique circulación ciclónica circulació ciclònica n f Rotació de l'aire en un pla horitzontal, pròpia d'una depressió atmosfèrica, que vista des de dalt segueix el sentit antihorari a l'hemisferi nord i el sentit horari a l'hemisferi sud. cyclonic circulation Original termEntry ID: 344 Climatologia circulation générale circulación general circulació general n f Circulació atmosfèrica més freqüent que té lloc a escala planetària. general circulation Original termEntry ID: 345 Hidrologia circulation océanique circulación oceánica circulació oceànica n f Conjunt de fluxos horitzontals i verticals de l'aigua de mar que afecten la totalitat de l'oceà o una gran extensió. La circulació oceànica exclou els moviments periòdics o d'escala relativament reduïda com són els de les marees. oceanic circulation Original termEntry ID: 346 La Terra grand cercle circunferencia máxima circumferència màxima n f Circumferència sobre una superfície esfèrica determinada per un pla que passa pel centre de l'esfera. Si considerem la Terra com un cos esfèric, els meridians i l'equador constitueixen circumferències màximes. great circle Original termEntry ID: 347 La Terra petit cercle circunferencia menor circumferència menor n f Circumferència sobre una superfície esfèrica determinada per un pla que no passa pel centre de l'esfera. Si considerem la Terra com un cos esfèric, tots els paral·lels, exceptuant l'equador, són circumferències menors. small circle Original termEntry ID: 348 La Terra méridien meridiano circumferència meridiana n f Qualsevol de les línies de longitud que uneixen els pols terrestres i tallen l'equador en angles rectes. Els meridians es numeren de 0° a 180° cap a l'est o l'oest a partir del meridià inicial. meridian Original termEntry ID: 349 Climatologia cirrocumulus cirrocúmulus cirrocúmul n m Núvol alt que integra un banc de núvols de color blanc, format per elements disposats regularment d'un diàmetre inferior a 1º, compost quasi exclusivament per cristalls de glaç. cirrocumulus Original termEntry ID: 350 Climatologia cirrostratus cirrostratus cirroestrat n m Núvol alt que integra un banc de núvols transparent i blanquinós, compost principalment per cristalls de glaç. cirrostratus Original termEntry ID: 351 Climatologia cirrus cirrus cirrus n m Núvol alt en forma de filaments o franges estretes i blanques, compost per cristalls de glaç. cirrus Original termEntry ID: 352 Biogeografia clade clado clade n m Grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius. Els ocells, per exemple, formen un clade perquè comparteixen el caràcter homòleg exclusiu de les plomes; i els mamífers, un altre perquè tots tenen glàndules mamàries i alleten les cries. A la vegada, ocells i mamífers pertanyen a un clade més gran, els vertebrats, perquè tenen en comú la columna vertebral. clade Original termEntry ID: 353 Biogeografia cladisme cladismo cladisme n m Teoria que proposa la classificació dels éssers vius seguint la metodologia de la cladística. cladism Original termEntry ID: 354 Biogeografia cladistique cladística cladística n f Mètode de classificació taxonòmica basat en la construcció de clades. cladistics Original termEntry ID: 355 Biogeografia cladogramme cladograma cladograma n m Diagrama en forma d'arbre que mostra les relacions filogenètiques entre clades. cladogram Original termEntry ID: 356 Biogeografia clairière claro clariana n f Espai sense arbres dins un bosc. glade Original termEntry ID: 357 Biogeografia classe clase classe n f Tàxon fitosociològic que agrupa tots els ordres afins, definit per la presència d'un conjunt d'espècies característiques. La nomenclatura de les classes es construeix a partir del nom genèric d'una espècie significativa, a l'arrel del qual s'afegeix la terminació etea, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu. Per exemple, Quercetea ilicis. class Original termEntry ID: 358 Biogeografia classe clase classe n f Tàxon animal inferior a l'embrancament i superior a l'ordre. class Original termEntry ID: 359 Climatologia classification des climats clasificación climática classificació climàtica n f Divisió dels climes terrestres en un sistema mundial de regions contigües, definides cadascuna per una relativa homogeneïtat dels elements climàtics, especialment de les temperatures i les precipitacions. Les classificacions climàtiques més conegudes són les de Köppen i de Thornthwaite. climatic classification Original termEntry ID: 360 Ciència del sòl classification des sols clasificación de los suelos classificació de sòls n f Sistema d'ordenació i denominació que agrupa els sòls en categories d'acord amb criteris pedogenètics, climàtics, fisicoquímics, morfològics, etc. Les tres classificacions més emprades arreu són: la Soil Taxonomy, la llegenda del mapa mundial de sòls de la FAO-UNESCO i la Base de Referència Mundial dels Recursos del Sòl (WRB). soil classification Original termEntry ID: 361 Geomorfologia claste clasto clast n m Fragment de roca o d'un sediment. clast Original termEntry ID: 362 Biogeografia clé de détermination clave de determinación clau analítica n f Tècnica d'identificació dels éssers vius basada en la divisió progressiva d'un tàxon inicial en subgrups a partir de l'anàlisi de determinats caràcters morfològics, bioquímics o fisiològics. determination key Original termEntry ID: 363 Climatologia climat clima clima n m Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen l'evolució del temps meteorològic d'una regió determinada. Per exemple, clima equatorial, clima polar, clima temperat, clima tropical, clima de muntanya, clima desèrtic o clima monsònic. climate Original termEntry ID: 364 Climatologia climat océanique clima oceánico clima atlàntic n m Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada, caracteritzat pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscil·lació tèrmica anual molt petita, l'existència d'estacions intermèdies molt ben definides, pluges abundants i repartides al llarg de l'any i humitat i nuvolositat elevades. oceanic climate Original termEntry ID: 365 Climatologia climat continental clima continental clima continental n m Clima propi de l'interior de les masses continentals de l'hemisferi nord i especialment de la zona temperada, caracteritzat per les oscil·lacions tèrmiques pronunciades, tant diürnes com anuals, la breu durada de les estacions equinoccials, l'escassetat de precipitacions i una humitat relativa baixa. continental climate Original termEntry ID: 366 Ciència del sòl climat du sol clima del suelo clima del sòl n m Clima intern del sòl, que resulta de l'acció de factors climàtics generals i de condicions locals relacionades amb l'aeració del sòl. En la classificació Soil Taxonomy el clima del sòl és un element caracteritzador de les diferents unitats, i queda definit per la combinació del règim d'humitat i del règim de temperatura del sòl. soil climate Original termEntry ID: 367 Climatologia climat maritime clima marítimo clima marítim n m Clima propi de les regions adjacents al mar, caracteritzat per petites oscil·lacions tèrmiques diürnes i anuals i una humitat relativa elevada. maritime climate Original termEntry ID: 368 Climatologia climat méditerranéen clima mediterráneo clima mediterrani n m Clima caracteritzat per una temperatura relativament elevada, tant a l'estiu com a l'hivern, estius secs i precipitacions més o menys freqüents durant la primavera i la tardor. Mediterranean climate Original termEntry ID: 369 Climatologia climatologie climatología climatologia n f Ciència que estudia el clima, especialment els factors que el determinen, els seus elements, la distribució sobre la superfície terrestre i la influència sobre els éssers vius. climatology Original termEntry ID: 370 Climatologia climogramme climograma climograma n m Diagrama en què són representats els valors mensuals de dos elements meteorològics, de manera que unint les coordenades dels dotze mesos s'obté una corba que permet estudiar les variacions associades a ambdós elements. climograph Original termEntry ID: 371 Biogeografia cline clina clina n f Canvi gradual en els caràcters fenotípics dels individus pertanyents a un mateix tàxon en l'àrea de distribució que ocupen, que és el reflex de variacions en determinats factors ecològics. cline Original termEntry ID: 372 Biogeografia clisère cliserie clisèrie n f Successió de diferents associacions vegetals determinades per la variació del clima en sentit latitudinal o altitudinal. En seria un exemple el pas de la tundra a l'estepa a través de la taigà, els boscs mixts i els boscs caducifolis, tant a Rússia com al Canadà, o la que als Pirineus va dels boscs perennifolis mediterranis fins als prats alpins. clisere Original termEntry ID: 373 Geomorfologia vallée transversale valle transversal clusa n f Vall oberta transversalment en relació amb la direcció de les capes més resistents a l'erosió en una zona de plegament o que forma una cuesta. transverse valley Original termEntry ID: 374 Geomorfologia cluse cluse clusa n f Obertura que trenca transversalment un mont. gap Original termEntry ID: 375 Geomorfologia couverture cobertera cobertora n f Conjunt de sediments o complex rocós que jau de manera discordant sobre un sòcol. cover Original termEntry ID: 376 Geomorfologia vasque pilancón cocó n m Clot natural en una penya, una llosa, etc., format per l'acció dissolvent de l'aigua meteòrica. solution pit Original termEntry ID: 377 Ciència del sòl code de couleurs Munsell código de colores Munsell codi de colors Munsell n m Codi emprat internacionalment per a definir el color dels sòls en funció de les variables del matís, la lluïssor i el croma. Munsell Soil Color Chart Original termEntry ID: 378 Geomorfologia codina codina n f Roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. Original termEntry ID: 379 Geomorfologia pierraille guijarral codolar n m Acumulació de còdols, generalment al litoral, al peu o a la meitat d'un vessant o en una ruptura de pendent. rubble Original termEntry ID: 380 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] coefficient hygroscopique coeficiente higroscópico coeficient d'higroscopicitat n m Coeficient que expressa el contingut d'aigua retinguda en un volum de sòl, un cop l'aigua capil·lar ha estat absorbida. Marca el límit entre l'aigua capil·lar i l'aigua higroscòpica, i correspon a l'aigua que es troba a una tensió de 31 megapascals. hygroscopic coefficient Original termEntry ID: 381 Geomorfologia coulée de boue colada de lodo colada de fang n f Massa de roca sedimentària formada en més d'un 80% per la fracció argilosa que, en esdevenir plàstica per saturació d'aigua, es desplaça lentament en forma de llengua encanalada. mud flow Original termEntry ID: 382 Geomorfologia coulée de terre colada de tierra colada de terra n f Massa de lutita amb predomini de la fracció arenosa i amb elements de diàmetre superior (reble i còdols), que es desplaça vessant avall lentament en forma de llengua encanalada o ràpidament en escampall. És més viscosa que la colada de fang. earthflow Original termEntry ID: 383 Geomorfologia coulée de débris colada de derrubios colada rocallosa n f Colada de fang que engloba més d'un 50% d'elements granulomètrics de la classe blocs, graves i sorra, de desplaçament molt ràpid i que sol seguir línies de drenatge preexistents. debris flow Original termEntry ID: 384 Geomorfologia coulée volcanique colada volcánica colada volcànica n f Massa fluida de lava que surt d'un cràter i que s'escampa vessant avall en forma de mantells fins que s'immobilitza per refredament i es consolida. Les colades volcàniques, en solidificar-se, poden adquirir una morfologia diversa segons el grau de fluïdesa de la lava i el relleu que fossilitzen. volcanic flow Original termEntry ID: 385 Geomorfologia col puerto collada n f Depressió d'una alineació muntanyosa, oberta generalment en la carena, apta per a transitar d'un vessant a l'altre. Se sol utilitzar collada per a denominar un coll d'una certa amplària o extensió. col Original termEntry ID: 386 Geomorfologia collision de plaques continentales colisión continental col·lisió continental n f Encontre de plaques litosfèriques que s'aproximen a velocitat baixa (uns 6 cm/any), que origina subducció, un orogen i, eventualment, una sutura continental. continental collision Original termEntry ID: 387 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] colloïde coloide col·loide n m Substància de dimensions inferiors a 0,1 mim dispersa en un medi, que es difon molt lentament a través de membranes. Molts dels processos que es desenvolupen als sòls tenen lloc a la superfície dels col·loides dispersos a la solució del sòl. colloid Original termEntry ID: 388 Geomorfologia colluvial coluvial col·luvial adj Dit del terreny format per col·luvions o dels fenòmens que s'hi relacionen. colluvial Original termEntry ID: 389 Geomorfologia colluvion coluvión col·luvió n m Material petri procedent de la disgregació o de la meteorització de roques que s'han acumulat al peu o en una concavitat d'un vessant per l'acció de la gravetat, de la reptació o de l'aigua pluvial. colluvium Original termEntry ID: 390 Biogeografia colonie colonia colònia n f Grup d'organismes que viuen junts. colony Original termEntry ID: 391 Biogeografia colonie colonia colònia n f Conjunt d'individus d'una mateixa espècie que resten anatòmicament units formant una individualitat d'ordre superior. colony Original termEntry ID: 392 Biogeografia colonie colonia colònia n f Població vegetal que ocupa un territori més o menys allunyat de l'àrea en què hi ha la majoria d'individus de la seva espècie. colony Original termEntry ID: 393 Biogeografia colonisation colonización colonització n f Establiment i reproducció d'una població d'organismes en un indret on originàriament no eren presents. colonization Original termEntry ID: 394 Geomorfologia vallée en U valle en U vall d'obi n f Vall de fons pla i vessants de pendent pronunciat. Se sol descriure com una vall de perfil en U i associar al modelat glacial. U-shaped valley Original termEntry ID: 395 Geomorfologia nava coma n f Depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya. Original termEntry ID: 396 Geomorfologia combe combe comba n f Vall longitudinal oberta sobre la cresta d'un anticlinal en un relleu jurassià. coombe Original termEntry ID: 397 Biogeografia commensal comensal comensal n m Organisme que viu en simbiosi amb un hoste que no surt beneficiat ni perjudicat de l'associació. commensal Original termEntry ID: 398 Biogeografia commensalisme comensalismo comensalisme n m Associació interespecífica entre un comensal i un hoste, en la qual el comensal en resulta beneficiat mentre que l'hoste no en treu cap profit ni tampoc en surt perjudicat. commensalism Original termEntry ID: 399 Geomorfologia compaction compactación compactació n f Procés de diagènesi que redueix el volum d'un dipòsit sedimentari a causa del pes dels materials que suporta i de la disminució de la porositat. compaction Original termEntry ID: 400 Hidrologia compétence competencia competència n f Poder d'un corrent d'aigua o de vent per a transportar partícules d'una grandària màxima determinada. En hidrologia, la competència depèn fonamentalment de la densitat de l'aigua, del pendent del llit i de la velocitat del corrent. Normalment s'expressa amb la dimensió o el pes màxim de les partícules. competence Original termEntry ID: 401 Biogeografia compétition competencia competència n f Lluita que s'estableix entre els éssers vius per aconseguir els recursos indispensables per al manteniment de la vida, com ara aliments, espai, llum o aigua. competition Original termEntry ID: 402 Ciència del sòl complexe adsorbant complejo adsorbente complex adsorbent n m Conjunt de col·loides minerals i orgànics del sòl que retenen i bescanvien ions. base exchange complex Original termEntry ID: 403 Ciència del sòl complexe argilo-humique complejo húmico-arcilloso complex argil·lohúmic n m Complex adsorbent d'estructura estable format per la unió d'argiles col·loidals i compostos húmics. clay-humus complex Original termEntry ID: 404 Biogeografia communauté biotique comunidad biótica comunitat biòtica n f Conjunt d'éssers vius que habiten en un biòtop. community Original termEntry ID: 405 Biogeografia communauté climacique comunidad clímax comunitat clímax n f Comunitat vegetal més o menys estable, en equilibri dinàmic amb les condicions ambientals existents, que representa l'estadi final d'una successió ecològica. climax community Original termEntry ID: 406 Hidrologia cône torrentiel cono de deyección con de dejecció n m Con al·luvial de fort pendent format per un torrent quan desemboca a la vall principal o acaba el seu curs. cone of dejection Original termEntry ID: 407 Hidrologia cône de dépression cono de depresión con de depressió n m Descens del nivell freàtic al voltant d'un pou, que s'origina quan la velocitat de bombament supera la velocitat de recàrrega del pou a través de l'aqüífer. cone of depression Original termEntry ID: 408 Geomorfologia cône volcanique cono volcánico con volcànic n m Forma de relleu volcànica, de disposició cònica, construïda per l'acumulació dels materials expulsats per un volcà al voltant del cràter. volcanic cone Original termEntry ID: 409 Geomorfologia bassin cuenca conca n f Depressió d'origen estructural entre muntanyes. basin Original termEntry ID: 410 Hidrologia bassin versant cuenca de drenaje conca de drenatge n f Àrea de terreny, vorejada per zones elevades que fan de divisòria d'aigües, drenada per un riu i la seva xarxa d'afluents. river basin Original termEntry ID: 411 Hidrologia entonnoir de réception cuenca de recepción conca de recepció n f Part superior d'un torrent, en forma de ventall còncau, on l'aigua es concentra seguint una xarxa de solcs convergents fins a constituir el canal de desguàs. catchment basin Original termEntry ID: 412 Hidrologia bassin océanique cuenca oceánica conca oceànica n f Depressió extensa i profunda ocupada per un oceà, amb exclusió de la plataforma continental. oceanic basin Original termEntry ID: 413 Geomorfologia concordance concordancia concordança n f Relació de paral·lelisme entre dues sèries estratigràfiques superposades, que implica continuïtat sedimentària. conformity Original termEntry ID: 414 Geomorfologia concrétion concreción concreció n f Massa de matèria sòlida formada per acreció de material en capes fines sobre una superfície o un nucli. concretion Original termEntry ID: 415 Climatologia condensation condensación condensació n f Procés pel qual el vapor d'aigua atmosfèric passa a estat líquid per refredament de l'aire per sota del punt de rosada o per saturació. condensation Original termEntry ID: 416 Hidrologia conductivité hydraulique conductividad hidráulica conductivitat hidràulica n f Propietat dels fluids que es mouen en un medi porós per unitat de temps i de superfície. {\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 Univers;}{\f1\fnil\fcharset0 Univers;}}{\colortbl ;\red0\green0\blue0;\red255\green0\blue0;\red0\green255\blue0;\red0\green0\blue255;}\pard\plain\tx0\fs24 Depèn de les característiques del fluid (viscositat, densitat, etc.) i també del medi porós (mida i forma dels porus). Se sol expressar en termes de velocitat (m.s{\super \fs24 -1\I0\fs24 ).} hydraulic conductivity Original termEntry ID: 417 Climatologia configuration de la pression distribución de la presión configuració isobàrica n f Disposició gràfica en un mapa del temps d'una distribució determinada de la pressió atmosfèrica. pressure pattern Original termEntry ID: 418 Climatologia confluence confluencia confluència n f Acostament progressiu de les línies de corrent d'un fluid en moviment. confluence Original termEntry ID: 419 Hidrologia confluent confluencia confluència n f Lloc on dos o més corrents d'aigua s'ajunten per formar-ne un de sol. junction Original termEntry ID: 420 Geomorfologia névé ventisquero congesta n f Clotada, a les parts més altes de les muntanyes, on s'acumulen la neu i el gel, que es conserven fins i tot a l'estiu. firn Original termEntry ID: 421 Biogeografia conservation conservación conservació n f Gestió de l'ús d'ecosistemes o d'organismes que té per finalitat garantir-ne la protecció, el manteniment, la rehabilitació i el restabliment i incrementar-ne les poblacions. conservation Original termEntry ID: 422 Ciència del sòl consistance consistencia consistència n f Propietat del sòl que expressa el grau i la naturalesa de la cohesió entre les partícules i es relaciona amb la seva resistència a la deformació o a la ruptura. consistency Original termEntry ID: 423 Biogeografia constance constancia constància n f Paràmetre ecològic que indica el grau de freqüència amb què una espècie pròpia d'una comunitat és present en mostres d'un ecosistema. constancy Original termEntry ID: 424 Climatologia constante solaire constante solar constant solar n f Quantitat de radiació solar que incideix perpendicularment sobre una superfície, per unitat de temps i de superfície. En el límit exterior de l'atmosfera, quan la Terra es troba a la seva distància mitjana del Sol, equival a 1,96 cal/cm2/min (1,396 kw/m2). solar constant Original termEntry ID: 425 Biogeografia consommateur consumidor consumidor n m Ésser viu que s'alimenta d'un altre organisme o de la matèria orgànica sintetitzada per un productor. consumer Original termEntry ID: 426 Ciència del sòl polution du sol contaminación del suelo contaminació del sòl n f Desequilibri en la naturalesa i el funcionalisme d'un sòl, per incorporació d'agents patògens o d'alguna substància aliena que en modifica la composició i les propietats. soil pollution Original termEntry ID: 427 ['La Terra', 'Geomorfologia'] continent continente continent n m Gran extensió de la superfície terrestre emergida, actual o antiga, amb el marge continental inclòs, que posseeix les característiques de l'escorça continental en oposició a l'oceànica. Des d'un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, la seva plataforma continental i les illes més pròximes. Des d'un punt de vista geogràfic es distingeixen els d'Euràsia, Àfrica, l'Amèrica del Nord, l'Amèrica del Sud, Austràlia i l'Antàrtida. continent Original termEntry ID: 428 Climatologia continentalité continentalidad continentalitat n f Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat, propi de les terres interiors o separades de la mar per sistemes muntanyosos. continentality Original termEntry ID: 429 Climatologia contre-alizés vientos contraalisios contraalisis n m pl Vent que bufa per sobre dels vents alisis, en sentit oposat. anti-trade winds Original termEntry ID: 430 Climatologia convection convección convecció n f Moviment d'una massa d'aire en direcció vertical. convection Original termEntry ID: 431 Climatologia convergence convergencia convergència n f Moviment horitzontal de masses d'aire que conflueixen en una zona terrestre determinada generant fluxos verticals. convergence Original termEntry ID: 432 Biogeografia convergence évolutive convergencia evolutiva convergència evolutiva n f Fenomen biològic pel qual organismes no emparentats filogenèticament desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants en estar adaptats a condicions ambientals similars. evolutive convergence Original termEntry ID: 433 La Terra coordonnée géographique coordenada geográfica coordenada geogràfica n f Cadascun dels valors de latitud i longitud que indiquen la situació relativa d'un punt sobre la superfície de la Terra. geographic coordinate Original termEntry ID: 434 Biogeografia corail coral corall n m Organisme marí proveït d'un esquelet calcari amb forma de pòlip, que generalment constitueix colònies molt ramificades i ancorades sòlidament al substrat. coral Original termEntry ID: 435 Hidrologia isobathe isobata corba batimètrica n f Isopleta que uneix els punts del subsol o dels fons oceànics situats a una mateixa profunditat en relació amb un pla de referència. isobath Original termEntry ID: 436 Climatologia courbe d'état curva de estado corba d'estat n f Representació gràfica del perfil vertical de la temperatura de l'aire a l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats. state curve Original termEntry ID: 437 Hidrologia cordon littoral cordón litoral cordó litoral n m Barrera emergida de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa, formada per l'acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins. offshore bar Original termEntry ID: 438 Geomorfologia corniche cornisa cornisa n f Part rocallosa d'una muntanya o d'un litoral abrupte que sobresurt a causa d'estar constituïda per un estrat més dur i resistent que les capes immediatament inferiors. cornice Original termEntry ID: 439 Biogeografia chorologie corología corologia n f Branca de la biogeografia que estudia la distribució i delimitació en àrees dels diferents tàxons. Alguns autors restringeixen la biogeografia a l'estudi corològic dels tàxons. En aquest sentit, corologia i biogeografia són sinònims. chorology Original termEntry ID: 440 Biogeografia corridor biologique corredor biológico corredor biològic n m Via natural que connecta dos o més espais i que permet la lliure dispersió dels tàxons. ecological corridor Original termEntry ID: 441 Geomorfologia éclat de faille corredor de falla corredor de falla n m Rampa estructural entre dos plans de falles normals el final d'una de les quals s'imbrica amb el començament de l'altra. fault splinter Original termEntry ID: 442 Hidrologia courant corriente corrent n m Massa d'aigua, d'aire o d'un altre fluid que es mou contínuament en una determinada direcció. stream Original termEntry ID: 443 Hidrologia courant de dérive corriente de deriva corrent de deriva n m Corrent marí de superfície i subsuperficial generat per l'acció tangencial del vent. drift current Original termEntry ID: 444 Hidrologia courant de gradient corriente de gradiente corrent de gradient n m Corrent marí provocat per la densitat diferent de masses d'aigua adjacents causada per la variació de la seva temperatura i salinitat. Les masses d'aigua freda o amb una salinitat elevada, en ser més denses, circulen per sota de les masses d'aigua càlida i menys salina. gradient current Original termEntry ID: 445 Hidrologia courant de marée corriente de marea corrent de marea n m Corrent marí horitzontal associat amb l'ascens i descens de la marea. Es dona especialment en àrees on l'amplitud de marea és significativa. tidal current Original termEntry ID: 446 Hidrologia courant de pente corriente de pendiente corrent de pendent n m Corrent marí que s'origina per a compensar el desequilibri causat per l'acumulació d'aigua a la costa o el retrocés des d'aquesta provocats per l'acció del vent. slope current Original termEntry ID: 447 Hidrologia courant sagittal corriente sagital xurria n f Corrent marí de superfície que flueix perpendicularment des de la costa cap al mar adoptant la forma d'una banda visible d'aigua agitada, produït pel moviment de retorn de l'aigua acumulada a la costa per l'acció de les onades i el vent. La denominació xurria és pròpia d'algunes zones de l'Empordà i la costa de Llevant. rip current Original termEntry ID: 448 Hidrologia courant de turbidité corriente de turbidez corrent de terbolesa n m Corrent submarí molt ràpid carregat de grans quantitats de materials en suspensió que davalla pel talús continental o per la vora d'una fossa oceànica. L'erosió dels canyons submarins se sol atribuir als corrents de terbolesa. turbidity current Original termEntry ID: 449 Hidrologia cours d'eau temporaire corriente efímera corrent efímer n m Corrent fluvial que només porta aigua després d'una precipitació forta. ephemeral stream Original termEntry ID: 450 Climatologia courant-jet corriente en chorro corrent en jet n m Corrent d'aire d'estructura tubular i de gran diàmetre, gairebé horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d'aire polar i tropical, que circula a gran velocitat prop de la tropopausa. jet stream Original termEntry ID: 451 Hidrologia courant marin corriente marina corrent marí n m Corrent periòdic o permanent d'una massa d'aigua de mar en una determinada direcció i velocitat. sea current Original termEntry ID: 452 Hidrologia courant oceánique corriente oceánica corrent oceànic n m Corrent marí de direcció força estable que es caracteritza per la seva extensió àmplia, fins i tot a escala planetària, una velocitat moderada i un cabal important. ocean current Original termEntry ID: 453 ['Investigació', 'Hidrologia'] courantomètre corrientómetro correntòmetre n m Aparell emprat per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins i fluvials. current-meter Original termEntry ID: 454 Geomorfologia charriage corrimiento corriment n m Desplaçament de gran amplitud, superior a l'encavalcament, d'una unitat de plegament al·lòctona damunt una altra d'autòctona, separades per una falla molt inclinada. overthrust Original termEntry ID: 455 Geomorfologia corrosion corrosión corrosió n f Meteorització química o dissolució superficial de les roques causada per la humitat o l'aigua. corrosion Original termEntry ID: 456 Biogeografia cosmopolite cosmopolita cosmopolita adj Dit del tàxon que es desenvolupa gairebé arreu del món. Són cosmopolites moltes plantes aquàtiques, les males herbes i, en general, les plantes i els animals la distribució dels quals està relacionada amb la presència i les activitats humanes. L'home també és una espècie cosmopolita. cosmopolitan Original termEntry ID: 457 La Terra cote cota cota n f Número que en els mapes i els plànols indica l'altitud d'un punt sobre el nivell del mar o respecte a un altre de referència. spot height Original termEntry ID: 458 Geomorfologia cratère cráter cràter n m Boca de sortida dels materials eruptius d'un volcà, que sovint constitueix una depressió originada per una explosió o un enfonsament. crater Original termEntry ID: 459 Geomorfologia cratère météoritique cráter de meteorito cràter meteorític n m Depressió de la superfície terrestre produïda per l'impacte d'un meteorit. meteoritic crater Original termEntry ID: 460 Geomorfologia craton cratón crató n m Sector molt extens de l'escorça terrestre que ha arribat a un grau notable d'estabilitat i que ha estat poc deformat des de fa temps. Conceptualment engloba els escuts i els massissos. craton Original termEntry ID: 461 Geomorfologia crevasse grieta crebassa n f Obertura longitudinal i molt pregona en una glacera, causada pel moviment diferencial del glaç i per les tensions que en resulten. crevasse Original termEntry ID: 462 Geomorfologia reptation creep de roca creep de roca [creep: en] n m Deformació plàstica del rocam d'un vessant, provocada per la sobrecàrrega de pes quan excedeix el límit de tensió sense arribar a l'esllavissada. rock creep Original termEntry ID: 463 Geomorfologia creep gravitaire creep gravitatorio creep gravitatori [creep: en] n m Moviment de massa molt lent que afecta una roca molt deformable o un sòl amb baix contingut d'humitat, amb les deformacions plàstiques consegüents dels materials. gravitational creep Original termEntry ID: 464 Hidrologia crue crecida crescuda n f Augment del cabal d'un corrent d'aigua degut a fortes precipitacions o a la fusió de la neu o el gel. flood Original termEntry ID: 465 Hidrologia crête cresta cresta n f Part més alta d'una ona. ridge of wave Original termEntry ID: 466 Geomorfologia crêt cresta cresta n f Vora abrupta que envolta un anticlinal que ha perdut el nucli o una comba o que limita les depressions sinclinals o periclinals. crest Original termEntry ID: 467 Geomorfologia ligne de faîte cresta cresta n f Línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya o d'una serralada. crest line Original termEntry ID: 468 Geomorfologia levée de plage cresta de playa cresta de platja n f Part culminant d'un cordó litoral formada per l'acumulació de materials aportats per les ones de temporal, de perfil dissimètric i amb el vessant que mira a mar més rost. beach ridge Original termEntry ID: 469 Classificació i tipus de sòls cryosol criosol criosòl n m Sòl que reposa sobre un pergelisòl. Unitat de sòl de la classificació WRB. cryosol Original termEntry ID: 470 Biogeografia cryptophyte criptófito criptòfit n m Forma biològica de les plantes perennes que perden totalment la part aèria i conserven només òrgans subterranis o subaquàtics en forma de bulb, rizoma o tubercle durant l'època desfavorable, de manera que queden protegits durant aquest període. Els criptòfits comprenen els geòfits, els helòfits i els hidròfits. cryptophyte Original termEntry ID: 471 Ciència del sòl chroma croma croma n m Variable utilitzada en el codi de colors Munsell per a determinar el color d'un sòl, que expressa el seu grau de puresa relativa. chroma Original termEntry ID: 472 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] croûte costra crosta n f Capa externa o subsuperficial de matèria endurida, especialment calcària però també ferruginosa, salina, guixenca o silícia, formada per precipitació química en un sòl o en una regolita, característica d'àrees àrides i subàrides. duricrust Original termEntry ID: 473 ['La Terra', 'Geomorfologia'] écorce terrestre corteza terrestre crosta terrestre n f Capa sòlida i més externa de la Terra, limitada inferiorment per la discontinuïtat de Mohorovicic. earth's crust Original termEntry ID: 474 Geomorfologia cuvette de sédimentation cuenca sedimentaria cubeta sedimentària n f Depressió on s'acumulen sediments transportats per les aigües que ocupen o han ocupat el fons de la depressió. Se sol reservar cubeta sedimentària per a les depressions relativament petites, mentre que conca sedimentària s'aplica a les depressions més grans. sedimentary basin Original termEntry ID: 475 Geomorfologia cuvette terminale cubeta terminal cubeta terminal n f Depressió de fons pla en un amfiteatre morènic, a l'indret que ocupava l'extrem de la glacera, sovint ocupada per estanys poc profunds. terminal basin Original termEntry ID: 476 Geomorfologia cuesta cuesta cuesta n f Relleu tabular lleugerament inclinat i dissimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat de roca resistent, i un revés suau. cuesta Original termEntry ID: 477 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] cuirasse coraza cuirassa n f Capa de matèria endurida i cimentada per hidròxids de ferro i d'alumini que cobreix la superfície d'alguns sòls de zones tropicals. Sol aplicar-se especialment a formacions ferruginoses. duricrust Original termEntry ID: 478 Climatologia cumulus cúmulus cúmul n m Núvol baix de contorn ben delimitat, que es desenvolupa verticalment en forma de protuberàncies, compost per gotetes d'aigua a la part baixa i de cristalls de glaç a la part alta. cumulus Original termEntry ID: 479 Climatologia cumulonimbus cumulonimbus cumulonimbus n m Núvol baix de gran dimensió vertical, que ocasionalment sobrepassa la tropopausa, amb el cim fibrós generalment en forma d'enclusa, compost per gotetes d'aigua a la part baixa i de cristalls de glaç a la part alta. cumulonimbus Original termEntry ID: 480 Hidrologia cours curso curs n m Recorregut que fa un riu des del naixement fins a la desembocadura. course Original termEntry ID: 481 Ciència del sòl revêtement revestimiento cutà n m Pel·lícula d'elements col·loidals que es dipositen a la superfície de partícules grolleres o d'agregats del sòl, o que entapissen l'interior de cavitats i porus. cutan Original termEntry ID: 482 Climatologia B D D n f Sector ampli de l'atmosfera de baixa pressió, de forma generalment circular, on la pressió atmosfèrica té un valor decreixent de la perifèria al centre. L Original termEntry ID: 483 ['Investigació', 'Hidrologia'] décantation decantación decantació n f Sedimentació selectiva de les partícules transportades per un corrent d'aigua segons la mida i el pes específics. settling Original termEntry ID: 484 Biogeografia décidue deciduo decidu -ídua adj Dit de l'òrgan vegetal que es renova cada any, o que cau o desapareix espontàniament de la planta més o menys aviat. deciduous Original termEntry ID: 485 Geomorfologia déflation deflación deflació n f Transport selectiu de partícules sòlides i soltes de la superfície del sòl efectuat pel vent. deflation Original termEntry ID: 486 Ciència del sòl dégradation du sol degradación del suelo degradació del sòl n f Procés pel qual un sòl perd qualitat, productivitat agrària i forestal i capacitat funcional. soil degradation Original termEntry ID: 487 Geomorfologia déjection deyección dejecció n f Acumulació de material detrític evacuat per efecte de l'erosió. dejection Original termEntry ID: 488 Geomorfologia delta delta delta n m Acumulació litoral progradant de sediments fluvials en el mar o en un llac, caracteritzada per un gradient molt baix i la divisió del canal en distribuïdors. delta Original termEntry ID: 489 Geomorfologia delta de flot delta de flujo delta de flux n m Delta de marea construït pel corrent de flux a la part interna d'una gola d'una albufera. flood delta Original termEntry ID: 490 Geomorfologia delta de marée delta de marea delta de marea n m Cos sedimentari sorrenc en forma de ventall format a la part interna o externa d'una gola d'una albufera. tidal delta Original termEntry ID: 491 Geomorfologia delta de jusant delta de reflujo delta de reflux n m Delta de marea construït pel corrent de reflux a la part exterior d'una gola d'una albufera. ebb delta Original termEntry ID: 492 Ciència del sòl densité sèche densidad aparente densitat aparent n f Densitat del volum total d'un sòl, incloent-hi els elements sòlids i els porus. bulk density Original termEntry ID: 493 Ciència del sòl densité réelle densidad real densitat real n f Densitat mitjana de tots els elements sòlids d'un sòl. particle density Original termEntry ID: 494 Geomorfologia dénudation denudación denudació n f Procés pel qual resta al descobert el rocam per l'acció dels diversos agents que ataquen i transporten el material que el cobria. Dins el cicle geomòrfic clàssic complementa la deposició. denudation Original termEntry ID: 495 Geomorfologia dépôt depósito deposició n f Procés que origina un dipòsit, especialment en un medi fluid. Dins el cicle geomòrfic clàssic complementa la denudació. deposition Original termEntry ID: 496 Geomorfologia dépression depresión depressió n f Sector de la superfície terrestre, continental o marina, enfonsat respecte al nivell dels terrenys circumdants. depression Original termEntry ID: 497 Geomorfologia dérive des continents deriva de los continentes deriva dels continents n f Teoria que afirma que les masses continentals suren en un substrat plàstic i alhora experimenten un moviment de translació. Proposada per A. Wegener el 1912. continental drift Original termEntry ID: 498 Hidrologia dérive littorale deriva litoral deriva litoral n f Transport i repartició dels elements sorrencs o terrígens que efectuen les ones quan incideixen contra la costa obliquament. longshore drift Original termEntry ID: 499 Hidrologia débordement desbordamiento desbordament n m Vessament d'un corrent d'aigua en sortir del seu llit aparent, en depassar els dics naturals o artificials o en sobresortir d'un reservori qualsevol. spill-over Original termEntry ID: 500 Biogeografia déforestation desmonte desboscament n m Eliminació del bosc i del seu sotabosc. deforestation Original termEntry ID: 501 Ciència del sòl décalcification descalcificación descalcificació n f Eliminació del calci del complex adsorbent per lixiviació. Els ions de calci són substituïts principalment per ions d'hidrogen. decalcification Original termEntry ID: 502 Geomorfologia desquamation descamación descamació n f Meteorització consistent en el despreniment de plaques primes d'una roca, produït per la hidratació i l'augment de volum dels grans que la formen o per canvis tèrmics bruscs. desquamation Original termEntry ID: 503 Ciència del sòl décarbonatation descarbonatación descarbonatació n f Dissolució de la calcària dels horitzons superficials del sòl o de les roques mare calcàries per lixiviació amb l'aigua de percolació carregada de gas carbònic, que ocasiona sovint una acumulació dels elements insolubles. decarbonatation Original termEntry ID: 504 Biogeografia désert desierto desert n m Regió terrestre caracteritzada per l'escassetat de precipitacions, de vegetació i de fauna. desert Original termEntry ID: 505 Ciència del sòl désertification desertificación desertificació n f Procés de formació de deserts induït per l'home. desertification Original termEntry ID: 506 Ciència del sòl désertisation desertización desertització n f Procés natural de formació de deserts. desertization Original termEntry ID: 507 Hidrologia dégel deshielo desglaç n m Fusió de la neu o del glaç quan la temperatura de l'aire és superior als 0º. thawing Original termEntry ID: 508 Hidrologia dégorgeoir desagüe desguàs n m Lloc per on es dona sortida a l'aigua d'un llac, d'un curs fluvial o d'un conducte subterrani. drain Original termEntry ID: 509 Biogeografia décomposeur desintegrador desintegrador n m Microorganisme, generalment un fong o un bacteri, que degrada la matèria orgànica a inorgànica. Els descomponedors duen a terme la mineralització de la matèria orgànica perquè esdevingui apta per a l'acció dels reductors. decomposer Original termEntry ID: 510 Geomorfologia écroulement desprendimiento despreniment n m Caiguda lliure de blocs o fragments de roca separats d'un cingle o d'un vessant de fort pendent. rockfall Original termEntry ID: 511 Ciència del sòl déssalinisation desalinización dessalinització n f Eliminació parcial o completa, natural o provocada, de les sals solubles acumulades en un sòl. desalinization Original termEntry ID: 512 Ciència del sòl desaturation en bases desaturación en bases dessaturació de bases n f Estat d'un sòl quan el complex adsorbent ha perdut els cations bàsics i els ha substituït per ions d'hidrogen. base desaturation Original termEntry ID: 513 Hidrologia assèchement desecación dessecació n f Conjunt de treballs mitjançant els quals es treu l'aigua excessiva de determinats terrenys per a aprofitar-los. drying Original termEntry ID: 514 Geomorfologia détritique detrítico detrític -a adj Dit del dipòsit sedimentari format per detritus. detrital Original termEntry ID: 515 Geomorfologia débris detritus detritus n m Conjunt de materials que resulten de la disgregació, especialment mecànica, de les roques. rock waste Original termEntry ID: 516 Hidrologia source manantial deu n f Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície. spring Original termEntry ID: 517 La Terra jour día dia n m Interval de temps de 24 hores que triga la Terra a donar una volta sobre si mateixa. day Original termEntry ID: 518 La Terra jour día dia n m Espai de temps durant el qual el Sol es troba per sobre de l'horitzó, de duració variable al llarg de l'any. day Original termEntry ID: 519 Geomorfologia joint diaclasa diàclasi n f Fractura sense desplaçament que es tradueix en una superfície de discontinuïtat, sovint micromètrica o virtual, que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries. No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació. joint Original termEntry ID: 520 Climatologia rose des vents rosa de los vientos diagrama dels vents n m Diagrama vectorial per a representar la intensitat i la freqüència dels vents en cada direcció, o d'altres elements meteorològics relacionats amb la intensitat del vent en un indret i durant un període determinats. wind rose Original termEntry ID: 521 Climatologia diagramme ombrothermique diagrama ombrotérmico diagrama ombrotèrmic n m Diagrama que representa les temperatures i les precipitacions de manera que la corba o les barres rectangulars que expressen les precipitacions se superposen a la corba de les temperatures. ombrothermic diagram Original termEntry ID: 522 Geomorfologia diapir diapiro diapir n m Anticlinal el nucli mòbil i plàstic del qual trenca els estrats fràgils que l'envolten i s'estén per damunt les roques estratigràficament superiors. Els diapirs solen desbaratar les alineacions regionals dels plegaments. La majoria de diapirs tenen un nucli salí o d'una altra evaporita. diapir Original termEntry ID: 523 Geomorfologia diapirisme diapirismo diapirisme n m Procés de formació de diapirs. diapirism Original termEntry ID: 524 Geomorfologia diastrophisme diastrofismo diastrofisme n m Conjunt de fenòmens orogènics i epirogènics que provoquen grans transformacions de l'escorça terrestre. diastrophism Original termEntry ID: 525 Geomorfologia dyke dique dic n m Formació vertical o gairebé vertical, generalment de roques ígnies, que ha aprofitat fractures i diàclasis per travessar roques d'una altra estructura. dyke Original termEntry ID: 526 Climatologia diffluence difluencia difluència n f Separació progressiva de les línies de corrent d'un fluid en moviment. diffluence Original termEntry ID: 527 Geomorfologia dynamique des versants dinámica de laderas dinàmica de vessants n f Conjunt de processos, com ara la circulació de l'aigua, el moviment de clasts o els moviments de massa, que contribueixen al modelatge dels costers. slope dynamics Original termEntry ID: 528 Geomorfologia dépôt depósito dipòsit n m Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema o procés morfogenètic. deposit Original termEntry ID: 529 Climatologia direction du vent dirección del viento direcció del vent n f Punt cardinal d'on procedeix el vent. wind direction Original termEntry ID: 530 ['La Terra', 'Geomorfologia'] discontinuité de Conrad discontinuidad de Conrad discontinuïtat de Conrad n f Discontinuïtat sísmica a través de la qual la velocitat de les ones sísmiques augmenta, que separa una capa superior discontínua granítica d'una capa inferior contínua basàltica. Conrad discontinuity Original termEntry ID: 531 ['La Terra', 'Geomorfologia'] discontinuité de Mohorovicic discontinuidad de Mohorovicic discontinuïtat de Mohorovicic n f Discontinuïtat sísmica situada a una profunditat que pot anar dels 30 als 80 km aproximadament, que separa l'escorça terrestre del mantell i a través de la qual la velocitat de les ones sísmiques augmenta bruscament. Mohorovicic discontinuity Original termEntry ID: 532 ['La Terra', 'Geomorfologia'] discontinuité de Wiechert-Gutenberg discontinuidad de Wiechert-Gutenberg discontinuïtat de Wiechert-Gutenberg n f Discontinuïtat sísmica, situada a uns 2.900 km de profunditat aproximadament, que separa el mantell del nucli i a través de la qual la velocitat de les ones sísmiques primàries decreix mentre que les ones secundàries no es propaguen. Wiechert-Gutenberg discontinuity Original termEntry ID: 533 ['La Terra', 'Geomorfologia'] discontinuité sismique discontinuidad sísmica discontinuïtat sísmica n f Cadascuna de les superfícies concèntriques de l'estructura interna de la Terra a través de les quals la velocitat de les ones sísmiques primàries i secundàries varia bruscament. seismic discontinuity Original termEntry ID: 534 Geomorfologia discordance discordancia discordança n f Manca de paral·lelisme entre dues sèries estratigràfiques superposades, que sol assenyalar l'existència d'una discontinuïtat sedimentària i de deformacions. unconformity Original termEntry ID: 535 Geomorfologia désagrégation disgregación disgregació n f Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques o descomposició química. disintegration Original termEntry ID: 536 Climatologia diminution de la couche d'ozone disminución de la capa de ozono disminució de l'ozó n f Disminució de la concentració d'ozó en l'ozonosfera, especialment damunt les regions polars. Els clorofluorocarbonis (CFC), utilitzats com a propel·lents en esprais i fluids refrigerants, així com els òxids de nitrogen procedents de les activitats aeronàutiques intervenen en les reaccions fotoquímiques que redueixen l'ozó estratosfèric. thinning of the ozone layer Original termEntry ID: 537 Geomorfologia dissection disección dissecció n f Erosió en què predominen els processos d'incisió, especialment en superfícies subhoritzontals o a les seves vores. dissection Original termEntry ID: 538 Climatologia divergence divergencia divergència n f Moviment horitzontal de masses d'aire que diflueixen des d'una àrea determinada. divergence Original termEntry ID: 539 Biogeografia divergence évolutive divergencia evolutiva divergència evolutiva n f Fenomen biològic pel qual organismes descendents d'un mateix antecessor desenvolupen caràcters diferents, afavorit per l'aïllament geogràfic o l'adaptació a noves condicions ambientals. evolutive divergence Original termEntry ID: 540 Biogeografia diversité biologique diversidad biológica diversitat biològica n f Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d'ecosistemes, la diversitat d'espècies i la diversitat genètica. biological diversity Original termEntry ID: 541 Biogeografia division división divisió n f Tàxon fitosociològic que agrupa classes afins, definit per la presència d'un conjunt d'espècies característiques. La nomenclatura de les divisions es construeix a partir del nom genèric d'una espècie significativa, a l'arrel de la qual s'afegeix la terminació ea, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu, per exemple Quercea ilicis. El conjunt de la vegetació dels Països Catalans s'agrupa en 21 divisions. division Original termEntry ID: 542 Hidrologia ligne de partage des eaux divisoria de aguas divisòria d'aigües n f Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües. Aproximadament coincideix amb la carena d'una serralada. watershed Original termEntry ID: 543 Geomorfologia doline dolina dolina n f Depressió tancada, de forma circular o oval, amb un diàmetre que oscil·la entre 1 i 500 m i una fondària mètrica o decamètrica, pròpia d'un paisatge càrstic. Les dolines poden tenir el fons reblit de terra rossa. doline Original termEntry ID: 544 Geomorfologia dolomie dolomía dolomia n f Roca carbonàtica que conté més del 50% de dolomita en la seva composició. dolomite Original termEntry ID: 545 Geomorfologia dôme domo dom n m Bombament semiesfèric o anticlinal molt curt l'eix del qual capbussa pels dos extrems. dome Original termEntry ID: 546 Geomorfologia dôme domo dom n m Construcció volcànica convexa i de flancs molt inclinats, que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d'alçària i que s'ha format pel refredament de laves viscoses que han sortit progressivament d'un cràter. dome Original termEntry ID: 547 Biogeografia dominance dominancia dominància n f Paràmetre ecològic que representa l'hegemonia que determinades espècies tenen sobre les restants en una mateixa comunitat. dominance Original termEntry ID: 548 Biogeografia domaine climacique dominio climácico domini climàcic n m Territori en què una comunitat vegetal determinada fa la funció de clímax. Original termEntry ID: 549 Geomorfologia revers de la cuesta dorso de cuesta dors de cuesta n m Vessant suau d'una cuesta, elaborat a l'estrat de roca resistent a l'erosió i orientat en la mateixa direcció que la del capbussament. cuesta backslope Original termEntry ID: 550 Climatologia crête barométrique dorsal dorsal n f Prolongació d'un anticicló que es representa en un mapa sinòptic com una extensió de relleu isobàric en forma d'esquena d'ase, preferentment cap a la banda polar de les altes pressions. ridge Original termEntry ID: 551 Geomorfologia dorsale océanique dorsal oceánica dorsal centreoceànica n f Serralada submergida, generalment de molts milers de quilòmetres, que s'aixeca per sobre de les grans profunditats oceàniques. Les dorsals són constituïdes per dues lloses litosfèriques alçades per l'eix que deixa un rift per on ha vessat la lava extruïda. oceanic ridge Original termEntry ID: 552 Hidrologia drainage drenaje drenatge n m Procés natural d'evacuació de l'aigua d'una àrea per mitjà de torrents, rius, etc. drainage Original termEntry ID: 553 Geomorfologia drift drift drift n m Extensió d'al·luvions d'origen glacial o fluvioglacial. drift Original termEntry ID: 554 Geomorfologia drumlin drumlin drumlin n m Turó en forma d'esquena de balena, que emergeix en una plana de til i pot assolir una alçària de 50 m i una llargada d'1 a 2 km. Els drumlins solen aparèixer agrupats i disposats paral·lelament els uns amb els altres seguint la direcció del flux glacial. drumlin Original termEntry ID: 555 Geomorfologia dune d'écho duna de eco duna d'eco n f Duna formada al peu i a certa distància d'un penya-segat per l'acció dels remolins del vent o de la deflexió que es produeix quan el vent topa amb el cingle. echo dune Original termEntry ID: 556 Geomorfologia dune mouvante duna trepadora duna escaladora n f Duna transversal que puja pel vessant de sobrevent d'un relleu. climbing dune Original termEntry ID: 557 Geomorfologia dune longitudinale duna longitudinal duna longitudinal n f Duna disposada paral·lelament a la direcció del vent. longitudinal dune Original termEntry ID: 558 Geomorfologia dune parabolique duna parabólica duna parabòlica n f Duna en forma de mitja lluna amb les banyes assenyalant el sentit contrari de la direcció del vent. parabolic dune Original termEntry ID: 559 Geomorfologia dune transversale duna transversal duna transversal n f Duna disposada perpendicularment a la direcció del vent. transverse dune Original termEntry ID: 560 Classificació i tipus de sòls durisol durisol durisòl n m Sòl que té un horitzó dúric o petrodúric dins els primers 100 cm. Unitat de sòl de la classificació WRB. durisol Original termEntry ID: 561 La Terra éclipse eclipse eclipsament n m Intercepció total o parcial de la llum rebuda per un astre des d'un altre per la interposició d'un tercer cos celeste. Des de la Terra, es parla d'eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna; i d'eclipsi de Sol quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra. eclipse Original termEntry ID: 562 La Terra écliptique eclíptica eclíptica n f Circumferència màxima de l'esfera celeste que forma un angle de 23° 27' amb l'equador celeste, i que assenyala el camí aparent del Sol durant l'any. ecliptic Original termEntry ID: 563 La Terra écliptique eclíptica eclíptica n f Cercle màxim de l'esfera terrestre que forma un angle de 23° 27' amb l'equador. ecliptic Original termEntry ID: 564 Biogeografia écologie ecología ecologia n f Branca de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi. ecology Original termEntry ID: 565 Biogeografia écosphère ecosfera ecosfera n f Capa de la Terra on es desenvolupa la vida, que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l'atmosfera poblades per éssers vius. ecosphere Original termEntry ID: 566 Biogeografia écotype ecotipo ecotipus n m Subdivisió genètica i ecològica d'una espècie, deguda a una adaptació a condicions ambientals determinades. ecotype Original termEntry ID: 567 Biogeografia écotone ecotono ecotò n m Zona de transició entre dues comunitats o biomes adjacents diferents. Per exemple, el límit entre un bosc i un prat o les vores d'un riu que corre per un prat. ecotone Original termEntry ID: 568 Ciència del sòl édaphique edáfico edàfic -a adj Relatiu o pertanyent al sòl. edaphic Original termEntry ID: 569 Ciència del sòl édaphologie edafología edafologia n f Branca de la ciència del sòl que estudia la influència dels sòls en els organismes vius, particularment les plantes, i el seu aprofitament agrícola. En sentit ampli, edafologia, ciència del sòl i pedologia poden considerar-se sinònims. edaphology Original termEntry ID: 570 Ciència del sòl édaphon edafón èdafon n m Conjunt d'animals i plantes que viuen en el sòl. edaphon Original termEntry ID: 571 Climatologia effet de serre efecto invernadero efecte d'hivernacle n m Fenomen que consisteix en l'escalfament de l'atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d'absorbir la radiació terrestre. greenhouse effect Original termEntry ID: 572 Climatologia effet de foehn efecto föhn efecte föhn [föhn: de] n m Fenomen que es produeix quan un vent humit remunta una carena muntanyenca, de tal manera que al costat de sobrevent es formen núvols i a sotavent s'enregistra un augment de temperatura de l'aire i un descens de la humitat relativa. föhn effect Original termEntry ID: 573 La Terra axe sud-nord géographique eje terrestre eix de la Terra n m Diàmetre que passa pels dos pols terrestres, al voltant del qual es produeix la rotació de la Terra. axis of the earth Original termEntry ID: 574 Geomorfologia axe de plissement eje de plegamiento eix de plegament n m Línia d'intersecció del pla axial d'un plec amb la superfície del plec. La denominació se sol extrapolar a la intersecció del pla axial amb una superfície horitzontal de referència o a la superfície topogràfica. folding axis Original termEntry ID: 575 Climatologia élément climatique elemento climático element climàtic n m Cadascuna de les propietats o condicions de l'atmosfera que caracteritzen el clima d'un indret o una regió determinats. climatic element Original termEntry ID: 576 La Terra ellipsoïde terrestre elipsoide terrestre el·lipsoide internacional n m El·lipsoide de revolució utilitzat com a base dels diferents sistemes de projecció cartogràfica. Modernament s'ha proposat adoptar arreu com a el·lipsoide de referència el definit per l'Associació Internacional de Geodèsia i Geofísica (1976). terrestrial ellipsoid Original termEntry ID: 577 Ciència del sòl éluviation eluviación eluviació n f Migració descendent o obliqua de partícules sòlides fines i de materials dissolts per l'acció de l'aigua en un sòl, que origina un horitzó eluvial. eluviation Original termEntry ID: 578 Geomorfologia éluvion eluvión eluvió n m Conjunt dels sediments superficials que no han estat transportats i han restat al lloc de formació. eluvium Original termEntry ID: 579 Geomorfologia émersion emersión emersió n f Moviment relatiu del nivell del mar o d'un continent en virtut del qual un litoral roman descobert o eixut. emersion Original termEntry ID: 580 Hidrologia émissaire emisario emissari n m Riu que s'origina en un llac i que en transporta l'aigua a un altre llac, a un riu o a la mar. outlet Original termEntry ID: 581 Geomorfologia chevauchement cabalgamiento encavalcament n m Recobriment parcial d'una unitat tectònica per una altra. Quan l'encavalcament té una gran amplitud es denomina corriment. thrust Original termEntry ID: 582 Biogeografia endémisme endemismo endemisme n m Tàxon que viu exclusivament en un territori determinat. endemism Original termEntry ID: 583 Biogeografia endémisme endemismo endemisme n m Caràcter de la fauna i la flora d'un territori quan tenen una gran proporció de tàxons endèmics. endemism Original termEntry ID: 584 Geomorfologia endokarst endokarst endocarst n m Part subterrània d'un carst. endokarst Original termEntry ID: 585 Ciència del sòl endopédon endopedon endopèdon n m Horitzó de diagnòstic format per sota de la superfície del sòl. subsurface horizon Original termEntry ID: 586 Hidrologia endoréisme endorreísmo endorreisme n m Característica hidrològica d'una regió en la qual les aigües superficials no poden arribar al mar per causes topogràfiques. Sol afectar conques tancades i sovint subàrides. endorheism Original termEntry ID: 587 Geomorfologia affaissement hundimiento enfonsament n m Moviment de descens d'una massa rocallosa respecte al seu nivell anterior o al de les masses circumdants. breaking down Original termEntry ID: 588 ['Hidrologia', 'Geomorfologia'] puits absorbant sumidero xuclador n m Fissura en un terreny càrstic per on un corrent d'aigua superficial penetra en el subsol. swallow hole Original termEntry ID: 589 Geomorfologia engorjat -ada adj Ficat dins un congost entre penyals. Original termEntry ID: 590 Classificació i tipus de sòls entisol entisol entisòl n m Sòl molt poc desenvolupat, només amb un epipèdon òcric i sense cap horitzó subsuperficial definit. entisol Original termEntry ID: 591 Geomorfologia éolianite eolianita eolianita n f Gres, generalment calcari, de gra o ciment, format per la consolidació d'un sediment acumulat pel vent, especialment una duna. eolianite Original termEntry ID: 592 Geomorfologia éolien eólico eòlic -a adj Dit del procés, la forma o el dipòsit generat pel vent, especialment en un medi àrid. eolian Original termEntry ID: 593 Geomorfologia épicentre epicentro epicentre n m Punt de la superfície de la Terra situat en la vertical de l'hipocentre d'un terratrèmol. epicentre Original termEntry ID: 594 Biogeografia épiphyte epífito epífit -a adj Dit de la planta que viu sobre una altra sense parasitar-la. epiphyte Original termEntry ID: 595 Hidrologia surimposition sobreimposición epigènia n f Establiment i encaixament d'una xarxa hidrogràfica damunt materials tous que recobreixen una estructura de materials durs, discordant de la cobertora. Per a alguns autors epigènia engloba antecedència i sobreimposició. superposition Original termEntry ID: 596 Hidrologia épilimnion epilimnion epilímnion n m Capa superior de l'aigua dels llacs i dels oceans, situada per sobre de la termoclina, de temperatura més càlida i de major densitat que l'hipolimni. La temperatura, força uniforme, varia en funció de les condicions externes. epilimnion Original termEntry ID: 597 Ciència del sòl épipédon epipedon epipèdon n m Horitzó de diagnòstic format a la superfície del sòl. epipedon Original termEntry ID: 598 Geomorfologia épirogénie epirogénesis epirogènesi n f Moviment tectònic vertical de l'escorça terrestre, d'ascens o de descens, que afecta una part o la totalitat d'un continent o d'una conca oceànica i que no produeix cap plegament ni origina noves estructures en les roques. epirogeny Original termEntry ID: 599 La Terra équateur ecuador equador n m Circumferència màxima que envolta la Terra en un pla perpendicular al seu eix i equidistant als pols. L'equador és la línia de latitud 0° i divideix la Terra en l'hemisferi nord i l'hemisferi sud. equator Original termEntry ID: 600 La Terra ligne équinoxiale ecuador equinoccial equador equinoccial n m Circumferència màxima en l'esfera celeste el pla de la qual és perpendicular a l'eix de la Terra. equinoctial equator Original termEntry ID: 601 Climatologia équateur thermique ecuador térmico equador tèrmic n m Línia imaginària que uneix els punts de cada meridià on es registren les temperatures mitjanes més altes durant un període determinat. La posició mitjana de l'equador tèrmic se situa al nord de l'equador terrestre perquè hi ha zones continentals més extenses a l'hemisferi nord. Però si es representa segons una base mensual, s'observa que l'equador tèrmic es desplaça cap al nord o cap al sud seguint el moviment aparent del Sol entre els tròpics. thermal equator Original termEntry ID: 602 La Terra équatorial ecuatorial equatorial adj Relatiu o pertanyent a l'equador. equatorial Original termEntry ID: 603 Climatologia équilibre géostrophique equilibrio geostrófico equilibri geostròfic n m Equilibri que es produeix a l'atmosfera quan la força causada per la variació de la pressió atmosfèrica és contrarestada per la força de Coriolis, suposant que aquestes forces són les úniques que actuen sobre l'aire. geostrophic equilibrium Original termEntry ID: 604 La Terra équinoxe equinoccio equinocci n m Cadascun dels dos punts de l'esfera celeste en què l'equador celeste talla l'eclíptica. L'equinocci de primavera té lloc el dia 21 de març, aproximadament, quan el Sol passa de l'hemisferi sud de l'esfera celeste a l'hemisferi nord. L'equinocci de tardor té lloc el dia 22 de setembre, aproximadament, quan el Sol passa de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud. Durant els equinoccis el dia i la nit tenen la mateixa durada. equinox Original termEntry ID: 605 Geomorfologia erg erg erg n m Extensió desèrtica formada per mantells d'arena o camps de dunes que formen alineacions, regulars o no. erg Original termEntry ID: 606 Biogeografia terrain inutilisable yermo erm n m Terreny cobert de vegetació herbàcia molt pobra i esclarissada o de mates separades per molta terra nua. wasteland Original termEntry ID: 607 Geomorfologia érosion erosión erosió n f Conjunt de processos pels quals les roques i els detritus són fragmentats o dissolts i transportats d'un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l'aigua, el vent, el gel o la gravetat. erosion Original termEntry ID: 608 Hidrologia érosion aréolaire erosión areolar erosió areolar n f Erosió de tendència aplanadora dominant en els interfluvis produïda per l'escorriment difús de l'aigua superficial. areal erosion Original termEntry ID: 609 Geomorfologia érosion différentielle erosión diferencial erosió diferencial n f Erosió que no afecta uniformement un terreny perquè depèn de la diferent resistència i estructura de les roques. differential erosion Original termEntry ID: 610 Hidrologia sheet erosion Flächenerosion érosion en nappe erosió laminar n f Erosió del sòl o de la roca superficial produïda per l'acció d'un corrent d'aigua que s'escorre en forma difusa o en mantell. erosión laminar Original termEntry ID: 611 Hidrologia lateral erosion Seitenerosion érosion latérale erosió lateral n f Erosió del sòl o del subsol produïda per un corrent fluvial que soscava les vores de la riba i que, a la llarga, produeix l'eixamplament del llit i l'aplanament dels vessants. erosión lateral Original termEntry ID: 612 Hidrologia érosion linéaire erosión lineal erosió lineal n f Erosió per incisió produïda per l'escolament concentrat d'un corrent d'aigua al llarg del tàlveg d'un eix de drenatge. linear erosion Original termEntry ID: 613 Hidrologia retrogressive erosion rückschreitende Erosion érosion remontante erosió regressiva n f Erosió, especialment de tipus vertical, que comença a la part inferior d'un curs fluvial i que es manifesta per una ruptura de pendent que recula en sentit ascendent cap a la capçalera. erosión remontante Original termEntry ID: 614 Hidrologia vertical erosion Vertikalerosion érosion verticale erosió vertical n f Erosió fluvial que produeix un aprofundiment lineal dels tàlvegs en el relleu i que té com a conseqüència un augment del pendent dels vessants, que, en els casos extrems, poden arribar a ésser verticals. erosión vertical Original termEntry ID: 615 Geomorfologia érosivité erosividad erosionabilitat n f Capacitat que tenen els terrenys de ser erosionats. erosivity Original termEntry ID: 616 Geomorfologia éruption erupción erupció n f Projecció de lava, de gasos i de materials piroclàstics a través d'un cràter. eruption Original termEntry ID: 617 Geomorfologia débris derrubios esbaldregall n m Dipòsit detrític format per les roques caigudes per un vessant o un cingle. debris Original termEntry ID: 618 Geomorfologia grèze litée grèze litée esbaldregall estratificat n m Esbaldregall d'origen periglacial, format en terrenys calcaris per capes de reble crioclàstic petit i angulós i per material intersticial llimós, en pendents de 5º a 70º d'inclinació. grèze litée Original termEntry ID: 619 La Terra échelle escala escala n f Relació constant que hi ha entre la distància mesurada sobre un mapa o un plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat. Es parla de gran escala quan el mapa representa una superfície relativament reduïda (per exemple, escala 1:5.000). Es parla de petita escala quan es realitza una reducció considerable (per exemple, escala 1:500.000). scale Original termEntry ID: 620 Climatologia échelle de Beaufort escala de Beaufort escala de Beaufort n f Escala numèrica de dotze graus per a estimar la força del vent, basada en els efectes del vent sobre la superfície terrestre i el mar. Beaufort scale Original termEntry ID: 621 Hidrologia échelle de Douglas escala de Douglas escala de Douglas n f Escala numèrica de deu graus per a determinar l'estat de la mar, basada en l'agitació de la superfície del mar. Douglas scale Original termEntry ID: 622 La Terra réchauffement planétaire calentamiento global escalfament global n m Procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l'efecte d'hivernacle. global warning Original termEntry ID: 623 ['Investigació', 'Ciència del sòl'] tranchée pédologique fosa edafológica escandall n m Obertura d'una o més parets verticals que s'excava en el sòl per a examinar-ne el perfil, la naturalesa i les característiques. soil pit Original termEntry ID: 624 Geomorfologia escarpement escarpe escarpa n f Vessant amb una forta inclinació format per un procés erosiu o tectònic. scarp Original termEntry ID: 625 Geomorfologia escarpement de faille escarpe de falla escarpament de falla n m Talús existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic produït per una falla. fault scarp Original termEntry ID: 626 Geomorfologia escarpement de ligne de faille escarpe de línea de falla escarpament de línia de falla n m Escarpament resultant de l'erosió diferencial que es produeix a ambdós costats d'una línia de falla, quan els blocs adjacents són de resistència diferent. fault-line scarp Original termEntry ID: 627 Biogeografia sciaphile esciófilo esciòfil -a adj Dit de l'organisme que requereix indrets ombrívols, sense llum solar directa, per completar el seu cicle biològic. S'aplica especialment a les plantes. sciophilous Original termEntry ID: 628 Biogeografia sclérophylle esclerófilo esclerofil·le -a adj Dit de la planta de fulla plana, perenne, dura, coriàcia i petita, pròpia dels ambients mediterranis i tropicals secs. sclerophyllous Original termEntry ID: 629 Hidrologia écoulement escorrentía escolament n m Moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat. flow Original termEntry ID: 630 Hidrologia ruissellement sur les troncs flujo de vegetación escolament cortical n m Aigua de pluja interceptada per la vegetació que s'escorre per damunt de les branques, els troncs i les tiges fins arribar al sòl. stemflow Original termEntry ID: 631 Hidrologia écoulement laminaire flujo laminar escolament laminar n m Flux en què les partícules que el formen es mouen seguint trajectòries planes, rectes i paral·leles en relació amb l'eix del flux. viscous flow Original termEntry ID: 632 Hidrologia écoulement turbulent flujo turbulento escolament turbulent n m Flux en què les partícules que el constitueixen es mouen formant remolins. turbulent flow Original termEntry ID: 633 ['La Terra', 'Geomorfologia'] croûte continentale corteza continental escorça continental n f Part de l'escorça terrestre corresponent als continents i als seus marges. continental crust Original termEntry ID: 634 ['La Terra', 'Geomorfologia'] croûte océanique corteza oceánica escorça oceànica n f Part de l'escorça terrestre corresponent als fons oceànics i a les illes volcàniques que n'emergeixen. oceanic crust Original termEntry ID: 635 Hidrologia ravine cárcava escorranc n m Canal de drenatge temporal de ribes rostes, desproveït de vegetació i amb el fons pedregós, amb una amplària i una fondària que oscil·la entre 1 i 10 m. gully Original termEntry ID: 636 Hidrologia ruissellement escorrentía escorriment n m Escolament superficial de l'aigua meteòrica fins a formar un corrent d'aigua. surface runoff Original termEntry ID: 637 Geomorfologia récif escollo escull n m Roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat. reef Original termEntry ID: 638 Geomorfologia récif corallien arrefice de coral escull coral·lí n m Escull calcari format predominantment per colònies de corals en simbiosi amb determinats tipus d'algues. coral reef Original termEntry ID: 639 Geomorfologia récif-barrière barrera arrecifal escull de barrera n m Escull coral·lí allargassat i relativament estret, aproximadament paral·lel a la línia de costa, de la qual està separat per una llacuna o un canal pregon i ample, format sobre alts fons submergits o procedents d'esculls costaners. barrier reef Original termEntry ID: 640 Geomorfologia récif frangeant arrefice de franja escull franjant n m Escull coral·lí adossat a la costa i construït sobre la plataforma litoral, de superfície molt plana i exposada subaèriament durant la baixamar, el qual pot assolir una gran longitud i més d'1 km d'amplada. fringing reef Original termEntry ID: 641 Geomorfologia bouclier escudo escut n m Unitat litosfèrica de gran abast que forma part d'un crató, afectada per un bombament de l'escorça precambriana i caracteritzada per la seva estabilitat. El solen circumdar grans espais de conques sedimentàries. shield Original termEntry ID: 642 La Terra sphère céleste esfera celeste esfera celeste n f Esfera imaginària, concèntrica amb la Terra, a la superfície de la qual es representen els astres amb els seus moviments i els diferents cercles astronòmics. celestial sphere Original termEntry ID: 643 Geomorfologia effondrement hundimiento esfondrament n m Enfonsament d'un terreny produït per processos tectònics o de meteorització. collapse Original termEntry ID: 644 Geomorfologia esker esker esker [en] n m Dipòsit fluvioglacial heteromètric, grollerament estratificat, en forma de cresta de traçat sinuós que pot assolir llargàries quilomètriques, que correspon a una antiga xarxa de drenatge subglacial. També es coneix internacionalment amb la forma sueca ås. esker Original termEntry ID: 645 Geomorfologia glissement rotationnel deslizamiento rotacional esllavissada rotacional n f Moviment de descens, en general lent i intermitent, de blocs de terra en un vessant de superfície còncava i en el qual els blocs trabuquen en sentit contrari al pendent. slump Original termEntry ID: 646 Geomorfologia glissement deslizamiento esllavissament n m Moviment relativament ràpid de blocs, masses de roca o pedres que rellisquen per un pendent. slide Original termEntry ID: 647 Ciència del sòl amendement enmienda esmena n f Substància mineral o orgànica que corregeix positivament les qualitats físiques, químiques, biològiques i mecàniques d'un sòl. Exemples d'aplicació d'esmenes són l'encalcinat a sòls àcids i l'addició de guix a sòls alcalins. amendment Original termEntry ID: 648 Biogeografia espace naturel espacio natural espai natural n m Espai que presenta un o més ecosistemes, no essencialment transformats per l'explotació i ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d'interès científic o educatiu, o que presenta paisatges naturals de valor estètic. natural area Original termEntry ID: 649 Biogeografia espartizal espartar n m Gramenet xeròfil i esclarissat on predomina l'espart o l'espart bord. Original termEntry ID: 650 Biogeografia spéciation especiación especiació n f Procés evolutiu de formació de les espècies. speciation Original termEntry ID: 651 Biogeografia espèce especie espècie n f Tàxon bàsic de la classificació dels éssers vius que agrupa la totalitat d'individus pertanyents a cercles de races que tenen en comú certs caràcters genètics, morfològics i ecològics. species Original termEntry ID: 652 Biogeografia espèce caractéristique especie característica espècie característica n f Espècie vegetal que serveix per a definir cadascun dels tàxons fitosociològics i que no es troba amb tanta abundància i vitalitat fora de les comunitats que caracteritza. characteristic species Original termEntry ID: 653 Climatologia spectre solaire espectro solar espectre solar n m Conjunt de longituds d'ona de la radiació solar compreses entre 0,15 i 4 µm. solar spectrum Original termEntry ID: 654 Geomorfologia spéléothème espeleotema espeleotema n m Dipòsit, generalment calcari, que es forma a l'interior de cavitats subterrànies per l'efecte de la precipitació de les solucions aquoses. Per exemple, estalactites o estalagmites. speleothem Original termEntry ID: 655 Hidrologia jetée espigón espigó n m Massís sortint fet de blocs de pedra o de formigó construït perpendicularment a la vora d'un riu, del mar, etc., que serveix per a protegir un port de les onades, canviar la direcció del corrent, protegir els marges, etc. jetty Original termEntry ID: 656 Biogeografia épineux espinar espinar n m Formació vegetal llenyosa, generalment poc ombrívola, on dominen els arbusts i les mates punxosos i de fulla petita, pròpia de territoris amb clima semiàrid. thornscrub Original termEntry ID: 657 Classificació i tipus de sòls spodosol espodosol espodosòl n m Sòls amb un horitzó espòdic o un horitzó plàcic en què la roca mare és silícica, saulonenca o gresosa. Unitat de sòl de la classificació ST. spodosol Original termEntry ID: 658 Geomorfologia rocher risco esquei n m Massa rocallosa o clapa de roca que presenta una superfície clivellada i cantelluda. crag Original termEntry ID: 659 Geomorfologia hogback hogback esquena d'ase n f Crestall monoclinal format per un estrat de roca fortament inclinat, de 45º a 90º. hogback Original termEntry ID: 660 Geomorfologia schiste esquisto esquist n m Roca cristal·lina metamòrfica d'estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral·lels. schist Original termEntry ID: 661 Geomorfologia schistosité esquistosidad esquistositat n f Estructura planària o fullada d'una roca, que no té cap relació definida amb la seva estratificació original, però contribueix al fet que es divideixi fàcilment per plans paral·lels. schistosity Original termEntry ID: 662 Climatologia stabilité atmosphérique estabilidad atmosférica estabilitat atmosfèrica n f Estat de l'atmosfera en el qual una bombolla d'aire, obligada a separar-se del seu nivell, se sotmet a una força del fluid que l'envolta que la fa retornar al seu nivell inicial. L'estabilitat atmosfèrica impedeix la dispersió dels contaminants atmosfèrics. atmospheric stability Original termEntry ID: 663 La Terra saison estación estació n f Cadascuna de les quatre divisions de l'any compreses entre un equinocci i un solstici. season Original termEntry ID: 664 Hidrologia station de jaugeage estación de aforo estació d'aforament n f Instal·lació situada en un punt d'un corrent d'aigua i dotada dels dispositius adequats per a mesurar-ne el nivell i la velocitat i calcular-ne el cabal. gauging station [GB] Original termEntry ID: 665 Climatologia station météorologique estación meteorológica estació meteorològica n f Conjunt d'instal·lacions i d'instruments utilitzats per a fer observacions meteorològiques. weather station Original termEntry ID: 666 Geomorfologia stalactite estalactita estalactita n f Espeleotema cilíndric que penja del sostre d'una cavitat subterrània. stalactite Original termEntry ID: 667 Geomorfologia stalagmite estalagmita estalagmita n f Espeleotema en forma de columna que creix verticalment sobre el sòl d'una cavitat subterrània. stalagmite Original termEntry ID: 668 Hidrologia étang lago estany n m Massa d'aigua acumulada en una depressió del terreny. Estany i llac sovint s'utilitzen com a sinònims. pond Original termEntry ID: 669 Biogeografia étage de végétation piso de vegetación estatge n m Cadascun dels nivells de comunitats vegetals, sèries de vegetació o paisatges que s'esglaonen en una clisèrie altitudinal en una regió de muntanya, a causa dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura. zone Original termEntry ID: 670 Biogeografia étage alpin piso alpino estatge alpí n m Estatge de vegetació supraforestal caracteritzat pel predomini de prats rasos, a causa de les baixes temperatures i la coberta de neu, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord. alpine zone Original termEntry ID: 671 Biogeografia étage montagnard piso montano estatge montà n m Estatge de vegetació comprès entre l'estatge basal i l'estatge subalpí, que correspon, en general, a la muntanya mitjana. montane zone Original termEntry ID: 672 Biogeografia étage nival piso nival estatge nival n m Estatge de vegetació corresponent a la zona de les muntanyes i terres d'altes latituds coberta de neu durant tot l'any i sotmesa als processos nivals. nival zone Original termEntry ID: 673 Biogeografia étage subalpin piso subalpino estatge subalpí n m Estatge de vegetació corresponent a la zona del bosc natural de coníferes boreals i immediatament inferior a la zona dels prats naturals de l'estatge alpí, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord. subalpine zone Original termEntry ID: 674 Biogeografia steppe estepa estepa n f Formació vegetal constituïda per herbes i subarbusts que ocupa les terres continentals de l'Europa oriental amb un clima temperat, continental i sec. És l'equivalent de la praderia de l'Amèrica del Nord. steppe Original termEntry ID: 675 Biogeografia steppe arborée estepa boscosa estepa boscosa n f Formació vegetal de transició entre el bosc caducifoli i l'estepa pròpiament dita. tree steppe Original termEntry ID: 676 Hidrologia étiage estiaje estiatge n m Cabal mínim d'un corrent d'aigua o nivell més baix d'una superfície d'aigua en una època de l'any determinada. low water Original termEntry ID: 677 Hidrologia étiage estiaje estiatge n m Període de l'any en què un corrent d'aigua ateny el seu cabal mínim. low water Original termEntry ID: 678 La Terra été verano estiu n m Estació de l'any compresa entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor. summer Original termEntry ID: 679 Biogeografia strate estrato estrat n m Conjunt de plantes d'una comunitat vegetal compreses entre uns determinats límits, superior i inferior, d'alçària. layer Original termEntry ID: 680 Climatologia stratus stratus estrat n m Núvol baix que integra un banc de núvols gris amb la base uniforme. stratus Original termEntry ID: 681 Biogeografia strate arborée estrato arbóreo estrat arbori n m Estrat constituït pel conjunt d'arbres adults d'alçària semblant. tree layer Original termEntry ID: 682 Biogeografia strate buissonnant estrato arbustivo estrat arbustiu n m Estrat constituït pel conjunt d'arbusts d'alçària semblant. shrub layer Original termEntry ID: 683 Biogeografia strate herbacée estrato herbáceo estrat herbaci n m Estrat constituït pel conjunt d'herbes d'alçària semblant. herb layer Original termEntry ID: 684 Biogeografia strate muscinale estrato muscinal estrat muscinal n m Estrat constituït pel conjunt de molses i líquens d'alçària semblant. moss layer Original termEntry ID: 685 Geomorfologia stratification estratificación estratificació n f Disposició d'un estrat sobre un altre en superfícies planes o lleugerament inclinades. stratification Original termEntry ID: 686 Geomorfologia stratigraphie estratigrafía estratigrafia n f Branca de la geologia que estudia les roques sedimentàries estratificades, especialment quant a la seva identificació, les seves relacions mútues i la seva edat. stratigraphy Original termEntry ID: 687 Climatologia stratocumulus stratocumulus estratocúmul n m Núvol baix que integra un banc de núvols blanc o gris, format per elements globulosos d'un diàmetre aparent superior a 5º. stratocumulus Original termEntry ID: 688 ['La Terra', 'Climatologia'] stratopause estratopausa estratopausa n f Superfície que separa l'estratosfera de la mesosfera. stratopause Original termEntry ID: 689 ['La Terra', 'Climatologia'] stratosphère estratosfera estratosfera n f Capa de l'atmosfera que s'estén per sobre de la tropopausa fins als 50 km aproximadament i en la qual la temperatura de l'aire augmenta amb l'altitud. stratosphere Original termEntry ID: 690 La Terra étoile estrella estrella n f Astre que brilla amb llum pròpia. star Original termEntry ID: 691 Geomorfologia éperon contrafuerte estrep n m Ramificació secundària d'una muntanya o d'una cadena de muntanyes. spur Original termEntry ID: 692 Geomorfologia structure estructura estructura n f Disposició de les roques, les masses minerals o els elements del sòl, segons com hagin estat dipositats, o remoguts posteriorment o units en agregats. Les estructures del sòl es classifiquen per la mida dels agregats (molt fines, fines, mitjanes, grosses i molt grosses), la forma (de blocs, laminars, prismàtiques, columnars o granulars) i l'estabilitat o la durabilitat (sense estructura, estructura feble, moderada i forta). structure Original termEntry ID: 693 Ciència del sòl structure massive estructura masiva estructura contínua n f Estructura del sòl caracteritzada per un grau elevat de compactació i de cohesió de les partícules que el formen. És freqüent en sòls amb textures molt argiloses o llimoses i sense gaire matèria orgànica. massive structure Original termEntry ID: 694 Ciència del sòl structure fragmentaire estructura fragmentaria estructura fragmentària n f Estructura del sòl en què s'observa clarament la juxtaposició d'agregats ben definits. fragmental structure Original termEntry ID: 695 Ciència del sòl structure particulaire estructura particular estructura particular n f Estructura del sòl caracteritzada per la manca d'agregats o per agregats molt poc desenvolupats, que formen un conjunt no coherent de partícules individualitzades. És freqüent en sòls amb textura grollera, com els sòls sorrencs. single-grain structure Original termEntry ID: 696 Hidrologia estuaire estuario estuari n m Espai costaner aquàtic on es mescla el cabal d'un riu amb l'aigua marina, especialment afectat per les marees. estuary Original termEntry ID: 697 Biogeografia éthologie etología etologia n f Branca de la biologia que estudia la conducta dels animals, especialment el comportament instintiu i la seva reacció envers l'entorn. ethology Original termEntry ID: 698 Hidrologia ETP ETP ETP n f Quantitat màxima d'aigua que podria evaporar-se per evapotranspiració en el cas d'un sòl cobert per una capa vegetal en ple desenvolupament i que, a més, disposés d'una reserva hídrica suficient. PET Original termEntry ID: 699 Hidrologia ETR ETR ETR n f Quantitat d'aigua efectivament evaporada per evapotranspiració en condicions normals de desenvolupament de la capa vegetal i de disponibilitat hídrica. AET Original termEntry ID: 700 Hidrologia eustatisme eustatismo eustatisme n m Variació relativa del nivell del mar per causes geològiques o climàtiques. eustatism Original termEntry ID: 701 Biogeografia eutrophe eutrófico eutròfic -a adj Dit del medi edàfic o aquàtic ric en sals minerals nutrients, especialment fosfats i nitrats. eutrophic Original termEntry ID: 702 ['Hidrologia', 'Biogeografia'] eutrophisation eutrofización eutrofització n f Procés d'acumulació de sals minerals nutrients a les aigües dolces o salades que provoca un creixement massiu d'organismes, fonamentalment algues, i una disminució de la concentració d'oxigen. eutrophication Original termEntry ID: 703 Climatologia évaporation evaporación evaporació n f Procés físic consistent en el canvi d'estat líquid a l'estat gasós a temperatura inferior al punt d'ebullició. evaporation Original termEntry ID: 704 ['Investigació', 'Climatologia', 'Hidrologia'] évaporomètre evaporímetro evaporòmetre n m Instrument emprat per a mesurar la quantitat d'aigua que s'evapora a l'atmosfera per unitat de temps. evaporometer Original termEntry ID: 705 ['Climatologia', 'Hidrologia'] évapotranspiration evapotranspiración evapotranspiració n f Procés consistent en l'absorció de vapor d'aigua per part de l'atmosfera resultant de la suma de l'aigua evaporada pel sòl i de la transpirada per les plantes. evapotranspiration Original termEntry ID: 706 ['Hidrologia', 'Geomorfologia'] déblayement excavación excavació n f Erosió que un corrent d'aigua provoca en el substrat sobre el qual circula. excavation Original termEntry ID: 707 Geomorfologia exfoliation exfoliación exfoliació n f Disgregació d'una roca en làmines, almenys centimètriques, al llarg de plans paral·lels. exfoliation Original termEntry ID: 708 Geomorfologia exhumation exhumación exhumació n f Procés erosiu pel qual una roca, un sòl o una forma de relleu recoberts per sediments o enterrats tornen a ser visibles. exhumation Original termEntry ID: 709 Geomorfologia exokarst exokarst exocarst n m Part superficial d'un carst. exokarst Original termEntry ID: 710 Hidrologia exoréisme exorreísmo exorreisme n m Característica hidrològica d'una regió en la qual les aigües superficials arriben contínuament o intermitentment al mar. Sol afectar les regions humides o subhumides. exorheism Original termEntry ID: 711 ['La Terra', 'Climatologia'] exosphère exosfera exosfera n f Capa de l'atmosfera, per sobre dels 500 km d'altitud, en la qual els gasos més lleugers es poden escapar de l'acció del camp gravitatori terrestre. exosphere Original termEntry ID: 712 Ciència del sòl gonflante expansible expansible adj Dit de l'argila que experimenta un augment de volum significatiu quan s'embeu d'aigua. swelling Original termEntry ID: 713 Climatologia exposition exposición exposició n f Situació d'un indret determinat sobre la superfície terrestre en relació amb alguns elements del clima, especialment el vent i la radiació solar. exposure Original termEntry ID: 714 Hidrologia exsurgence exurgencia exsurgència n f Surgència l'aigua de la qual prové de la concentració subterrània d'aigües que havien desaparegut de forma difusa en un terreny càrstic. exsurgence Original termEntry ID: 715 Biogeografia extinction extinción extinció n f Desaparició d'un tàxon en un territori, hàbitat o bioma. extinction Original termEntry ID: 716 Geomorfologia extrusion extrusión extrusió n f Procés pel qual les roques en estat de lava compacta surten a l'exterior i es consoliden a la superfície de la Terra. extrusion Original termEntry ID: 717 Hidrologia exutoire exutorio exutori n m Punt d'un llac d'on surt un emissari. outlet Original termEntry ID: 718 Geomorfologia facette de faille faceta de falla faceta de falla n f Vessant molt rost, de forma trapezoidal o triangular, la base del qual es disposa al llarg d'una línia de falla i la superfície coincideix més o menys amb el pla de falla. fault facet Original termEntry ID: 719 Geomorfologia faciès facies fàcies n f Conjunt de característiques litològiques i paleontològiques que defineixen una unitat estratigràfica o un conjunt d'estrats i que són indicadores de l'ambient sedimentari. facies Original termEntry ID: 720 Climatologia facteur climatique factor climático factor climàtic n m Cadascun dels agents que determinen el règim dels elements climàtics, com ara la latitud, l'altitud, la continentalitat, el relleu, els corrents marins o la vegetació. climatic factor Original termEntry ID: 721 Biogeografia facteur écologique factor ecológico factor ecològic n m Element o condició d'un medi que pot afectar, directament o indirectament, el desenvolupament d'un organisme. ecological factor Original termEntry ID: 722 Biogeografia hêtraie hayedo fageda n f Bosc caducifoli alt i dens dominat pel faig, propi dels territoris amb clima atlàntic o amb una humitat atmosfèrica sempre elevada. beech grove Original termEntry ID: 723 Climatologia fagony n m Föhn dels Pirineus catalans que sol bufar després de ploure o de nevar i que fon la neu. Original termEntry ID: 724 Climatologia dorsale cuña anticiclónica falca anticiclònica n f Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més alta que a les zones del seu voltant al mateix nivell. Es presenta en un mapa sinòptic mitjançant un sistema d'isòbares o de corbes de nivell paral·leles en forma de U, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més gran. wedge Original termEntry ID: 725 Geomorfologia coin de glace cuña de hielo falca de glaç n f Massa de glaç de disposició vertical en una escletxa del pergelisòl oberta en sediments de grava o arena per sota la capa activa periglacial. Pot assolir una amplària d'1 m i una fondària de 10 m o més. Quan ja no és funcional, acaba reblint-se de material detrític diferenciat. ice wedge Original termEntry ID: 726 Geomorfologia faille falla falla n f Fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament de dos blocs de terreny. fault Original termEntry ID: 727 Geomorfologia faille conforme falla conforme falla conforme n f Falla els estrats de la qual capbussen en el mateix sentit que el pla de falla. S'oposa a falla contrària. dip fault Original termEntry ID: 728 Geomorfologia faille contraire falla contraria falla contrària n f Falla els estrats de la qual capbussen en sentit contrari al pla de falla. S'oposa a falla conforme. unconformable fault Original termEntry ID: 729 Geomorfologia faille décrochante falla transcurrente falla de direcció n f Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla. transcurrent fault Original termEntry ID: 730 Geomorfologia faille inverse falla inversa falla inversa n f Falla en què els estrats del llavi enfonsat són recoberts, en part, pel pla de falla i pels materials del llavi elevat. S'oposa a falla normal. reversed fault Original termEntry ID: 731 Geomorfologia faille normale falla normal falla directa n f Falla en què els estrats del llavi enfonsat romanen en part sobre el pla de falla. S'oposa a falla inversa. normal fault Original termEntry ID: 732 Geomorfologia faille oblique falla oblicua falla obliqua n f Falla en què els blocs es desplacen al llarg del pla de falla combinant un moviment horitzontal i vertical. oblique-slip fault Original termEntry ID: 733 Geomorfologia faille transformante falla transformante falla transformant n f Falla de direcció que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d'una altra sense que hi hagi formació ni destrucció de litosfera. Les falles de transformació posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal. transform fault Original termEntry ID: 734 Biogeografia famille familia família n f Tàxon de la classificació dels éssers vius que comprèn gèneres afins i d'origen comú. family Original termEntry ID: 735 Biogeografia phanérophyte fanerófito faneròfit n m Forma biològica de les plantes perennes que tenen les gemmes persistents situades a més de 25 cm per damunt del terra durant l'època desfavorable, de manera que queden desprotegides durant aquest període. phanerophyte Original termEntry ID: 736 Classificació i tipus de sòls légende de la Carte Mondiale des Sols FAO-UNESCO leyenda del Mapa Mundial de Suelos FAO-UNESCO FAO-UNESCO n f Classificació de sòls que utilitza les unitats emprades en la llegenda explicativa del mapa mundial de sòls a escala 1:5.000.000 elaborat per la FAO-UNESCO l'any 1974 i revisat posteriorment, basat en la presència o absència d'horitzons de diagnòstic, semblants als de la classificació Soil Taxonomy. legend of the FAO-Unesco Soil Map of the World Original termEntry ID: 737 Biogeografia tomillar farigolar n m Matollar discontinu i baix (0,2-0,5 m) dominat pels timons o farigoles i d'altres mates xeròfiles, propi de les terres seques i càlides mediterrànies. Original termEntry ID: 738 Climatologia frontolyse frontolisis fase de dissipació n f Esvaïment d'un front. frontolysis Original termEntry ID: 739 Biogeografia faune fauna fauna n f Conjunt d'animals d'una regió, d'un hàbitat o d'un període geològic determinats. fauna Original termEntry ID: 740 Biogeografia phénologie fenología fenologia n f Branca de la biologia que estudia els fenòmens naturals que ocorren periòdicament en la vida de les plantes i dels animals en relació amb el temps i el clima, com ara la floració, la caiguda de les fulles o les migracions de les aus. phenology Original termEntry ID: 741 Biogeografia phénotype fenotipo fenotipus n m Conjunt de caràcters visibles, estructurals i funcionals que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi ambient. phenotype Original termEntry ID: 742 Classificació i tipus de sòls phaeozem feozem feozem n m Sòl amb un epipèdon mòl·lic, sota el qual hi ha un horitzó subsuperficial, que pot ser un horitzó àlbic, un àrgic, un càmbic o un vèrtic, saturat en bases, però sense calcària secundària. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. phaeozem Original termEntry ID: 743 Ciència del sòl ferrallitisation ferralitización ferral·litització n f Procés d'alteració del sòl per hidròlisi total, ràpida i intensa dels minerals de la roca mare, en climes molt càlids i humits, que provoca una pèrdua de bases i de sílice i una acumulació d'òxids de ferro i d'alumini. ferrallitization Original termEntry ID: 744 Classificació i tipus de sòls ferralsol ferralsol ferralsòl n m Sòl amb un horitzó ferràlic, però sense horitzó nític dins els primers 100 cm. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB; és anàleg a l'oxisòl de la ST. ferralsol Original termEntry ID: 745 Ciència del sòl ferrolyse ferrólisis ferròlisi n f Procés de reducció i mobilització de ferro i argiles en medi àcid, que es reoxiden i precipiten cap a l'interior del sòl, amb la consegüent formació de taques de color bru rogenc o blanc. ferrolysis Original termEntry ID: 746 Ciència del sòl ferruginisation ferruginización ferruginització n f Procés d'alteració del sòl per alliberament de ferro de la roca mare, que provoca la seva individualització en forma d'òxids o hidròxids lliures. ferruginization Original termEntry ID: 747 Ciència del sòl fersiallitisation fersialitización fersial·litització n f Procés d'alteració del sòl per hidròlisi total dels minerals de la roca mare rics en ferro i magnesi, propi de climes càlids i humits. fersiallitization Original termEntry ID: 748 Ciència del sòl fertilité fertilidad fertilitat n f Aptitud del sòl per a la producció de collites agrícoles abundants i de qualitat, i per a la producció forestal. fertility Original termEntry ID: 749 Hidrologia fetch zona de generación de olas fetch [en] n m Zona del mar on es generen ones per l'acció d'un vent que té una direcció i una velocitat constants. Es mesura en quilòmetres des del litoral d'observació seguint la direcció del vent i la separació màxima de la costa contrària. generating area Original termEntry ID: 750 Hidrologia rigole regato filet n m Canal de drenatge temporal, d'amplària mètrica, mancat de ribes definides i de dipòsits de fons. rill Original termEntry ID: 751 Biogeografia phylogénèse filogénesis filogènesi n f Procés de diferenciació dels diferents grups d'organismes en l'aspecte específic i en les seves relacions evolutives. phylogenesis Original termEntry ID: 752 Biogeografia division división fílum n m Tàxon vegetal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic. division Original termEntry ID: 753 Biogeografia phylum fílum fílum n m Tàxon animal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic. phylum Original termEntry ID: 754 Geomorfologia fenêtre tectonique ventana tectónica finestra tectònica n f Obertura erosiva en un mantell de corriment que deixa al descobert la unitat autòctona subjacent. tectonic window Original termEntry ID: 755 Geomorfologia fjord fiordo fiord n m Vall d'origen glacial entre muntanyes de gran pendent envaïda pel mar després de la fusió de les glaceres quaternàries, de secció en U i que forma un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins. fjord Original termEntry ID: 756 Geomorfologia feston de plage festón de playa fistó de platja n m Estructura en forma de mitja lluna, amb les banyes mirant a mar i separades per una concavitat erosiva de dimensions decamètriques, que es forma a la zona de rompent d'una platja com a conseqüència de l'acumulació de sorra o grava. La forma fistó de platja també s'utilitza per a fer referència al conjunt de rompents que es formen en una platja. beach cusp Original termEntry ID: 757 Biogeografia phytocoenose fitocenosis fitocenosi n f Conjunt de plantes que formen part d'una biocenosi. phytocoenosis Original termEntry ID: 758 Biogeografia phytosociologie fitosociología fitosociologia n f Branca de la fitogeografia que estudia les comunitats vegetals des del punt de vista florístic, ecològic, dinàmic, corològic i històric. plant sociology Original termEntry ID: 759 Geomorfologia flanc flanco flanc n m Cadascuna de les dues parts d'un anticlinal que capbussen des del pla axial. limb Original termEntry ID: 760 Geomorfologia poulier flecha litoral fletxa litoral n f Cordó litoral format per l'acumulació de material detrític provocada per un corrent marí longitudinal i a partir d'un accident de la costa. spit Original termEntry ID: 761 Biogeografia flore flora flora n f Conjunt de plantes d'una regió, d'un hàbitat o d'un període geològic determinats. flora Original termEntry ID: 762 Hidrologia fluviatile fluvial fluvial adj Relatiu o pertanyent als rius. fluviatile Original termEntry ID: 763 Geomorfologia fluvio-glaciaire fluvioglaciar fluvioglacial adj Dit del dipòsit format als límits d'una glacera com a resultat de la fosa de la seva part davantera. fluvioglacial Original termEntry ID: 764 Hidrologia fluvio-glaciaire fluvioglacial fluvioglacial adj Dit del corrent fluvial originat com a conseqüència de la fusió del gel de les glaceres. fluvioglacial Original termEntry ID: 765 ['Investigació', 'Hidrologia'] limnigraphe limnígrafo fluviògraf n m Aparell emprat per a enregistrar automàticament les variacions de l'altura del nivell d'aigua d'un pou, un llac, un riu, etc. water-level recorder Original termEntry ID: 766 Classificació i tipus de sòls fluvisol fluvisol fluvisòl n m Sòl que entre els 25 i 50 cm de fondària té material flúvic consistent en sediments fluvials, marins o lacustres que mostren estratificació i canvis irregulars en el color, la textura i el contingut de matèria orgànica. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. fluvisol Original termEntry ID: 767 Hidrologia flux flujo flux n m Moviment d'un corrent d'aigua, del glaç d'una glacera, de l'aire o d'un altre fluid en una direcció determinada. flux Original termEntry ID: 768 Hidrologia ruissellement retardé interflujo flux subsuperficial n m Moviment lateral de l'aigua a causa del pendent en la zona no saturada del sòl durant una precipitació i immediatament després. Es produeix quan l'aigua no pot percolar cap a un aqüífer i reapareix a la superfície al peu dels vessants formant regalls d'aigua que alimenten un corrent o un llac. throughflow Original termEntry ID: 769 Geomorfologia flysch flysch flysch [de] n m Fàcies sedimentària formada per estrats alternats poc potents de gres argilós i de calcària, d'esquist fangós obscur i de calcària impura. flysch Original termEntry ID: 770 Geomorfologia hypocentre hipocentro focus sísmic n m Punt interior de l'escorça terrestre on s'origina un terratrèmol i les ones sísmiques corresponents. hypocentre Original termEntry ID: 771 Climatologia foehn föhn föhn [de] n m Vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada. Rep noms locals molt diversos: fogony als Pirineus catalans, chinook a les muntanyes Rocalloses o samun a l'Iran. föhn Original termEntry ID: 772 Geomorfologia creux hoya foia n f Concavitat o depressió deguda a l'erosió o a una fossa tectònica. Sovint saplica a una depressió càrstica tancada (pòlie o dolina). hollow Original termEntry ID: 773 Hidrologia source manantial font n f Eixida natural d'aigua subterrània en un punt de la superfície terrestre. spring Original termEntry ID: 774 Hidrologia source thermale fuente termal font termal n f Font d'on brolla aigua a una temperatura superior a la de la mitjana anual del medi ambient on es localitza la font. thermal spring Original termEntry ID: 775 Hidrologia source vauclusienne fuente vauclusiana font valclusiana n f Font de flux intermitent, característica de les regions càrstiques, en què l'aflorament de l'aigua subterrània depèn d'un sifó. La denominació deriva de la font de la Valclusa, a Occitània, indret on neix el riu Sorgues. Vauclusian spring Original termEntry ID: 776 Climatologia trou de la couche d'ozone agujero de ozono forat de la capa d'ozó n m Zona de l'ozonosfera on la disminució de la capa d'ozó és més important. Els forats d'ozó es formen principalment damunt les regions polars durant la primavera i l'estiu. ozone hole Original termEntry ID: 777 Climatologia force de Coriolis fuerza de Coriolis força de Coriolis n f Força d'inèrcia causada per la rotació de la Terra, que desvia les partícules que es mouen respecte a la Terra cap a la dreta del seu sentit de moviment a l'hemisferi nord o cap a l'esquerra a l'hemisferi sud. Coriolis force Original termEntry ID: 778 Biogeografia forme forma forma n f Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la varietat, que agrupa els individus d'una mateixa població que presenten petites variacions morfològiques. Per exemple, alguns autors han diferenciat en el garric (Quercus coccifera) diverses formes en relació amb les seves fulles, com ara la forma latifolia o la forma microphilla, la denominació de les quals reflecteix la característica morfològica diferencial. forma Original termEntry ID: 779 Geomorfologia formation formación formació n f Unitat estratigràfica fonamental integrada per un conjunt de capes que constitueixen una porció significativa en la successió estratigràfica d'una àrea determinada. formation Original termEntry ID: 780 Biogeografia formation végétale formación vegetal formació n f Unitat de vegetació definida per la fisiognomia de les plantes dominants i no per la composició de la flora. Per exemple, bosc, bosquina, màquia, garriga, brolla, herbei, prat. plant formation Original termEntry ID: 781 Hidrologia mer agitée fuerte marejada forta maror n f Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas. moderate sea Original termEntry ID: 782 Geomorfologia fosse océanique fosa oceánica fossa oceànica n f Depressió submarina molt profunda, d'uns 100 km d'amplària i milers de quilòmetres de llargària, situada prop dels marges continentals. Les fosses abissals solen ser focus d'activitat sísmica. deep trench Original termEntry ID: 783 Geomorfologia fossile fósil fòssil n m Organisme, o qualsevol resta orgànica, substància o impressió d'aquest, que ha romàs enterrat o inclòs durant molt de temps dins de la roca. fossil Original termEntry ID: 784 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] fossilisé fósil fòssil adj Dit d'un relleu, una forma de relleu o un sòl recobert per sediments i eventualment exhumat. fossilized [US] Original termEntry ID: 785 Geomorfologia fossilisation fosilización fossilització n f Conjunt de processos que condueixen a la formació de fòssils, generalment per substitució química de la matèria orgànica. fossilisation Original termEntry ID: 786 Geomorfologia fossilisation fosilización fossilització n f Recobriment d'un relleu per sediments. fossilisation Original termEntry ID: 787 Ciència del sòl fraction du sol fracción del suelo fracció del sòl n f Conjunt de partícules minerals del sòl amb una mida compresa entre dos límits determinats. Normalment només es consideren les partícules de mida inferior als 2 mm obtingudes de la destrucció dels agregats. Hi ha acord quant a la designació dels grans grups de fraccions del sòl, però hi ha divergència entre autors i escoles a l'hora d'establir les mides per a les fraccions. Les classificacions més emprades són l'adoptada per la Societat Internacional de la Ciència dels Sòls (ISSS) i la del Departament d'Agricultura dels EEUU (USDA). La ISSS adopta les classes de textura principals següents: argila (2 mm). I l'USDA, argila ( 2 mm-20 mm). soil separate Original termEntry ID: 788 Geomorfologia fracture fractura fractura n f Ruptura d'una massa rocosa en ser-ne ultrapassat el límit d'elasticitat a causa d'un esforç tectònic i sense necessitat que es produeixi desplaçament de les masses separades. fracture Original termEntry ID: 789 Hidrologia phréatique freático freàtic -a adj Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies. phreatic Original termEntry ID: 790 Climatologia vague de froid ola de frío fredorada n f Fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l'aire provocat per la invasió d'una massa d'aire fred. cold wave Original termEntry ID: 791 Biogeografia frênaie fresneda freixenet n m Bosc caducifoli alt i dens on domina el freixe, propi dels fondals. ash grove Original termEntry ID: 792 Hidrologia pertuis freo freu n m Canal relativament estret situat entre dues illes o entre una illa i el continent. sound Original termEntry ID: 793 Hidrologia détroit estrecho freu n m Pas de poca amplada situat entre dues terres a través del qual es comuniquen dos mars o dues masses d'aigua. strait Original termEntry ID: 794 Geomorfologia friable friable friable adj Que fàcilment es disgrega en petits trossos, en pólvores. friable Original termEntry ID: 795 Climatologia front chaud frente cálido front càlid n m Front que separa dues masses d'aire de diferent temperatura, en el qual la massa d'aire calent avança contra la massa d'aire fred ascendint en pendent suau. warm front Original termEntry ID: 796 Geomorfologia front de côte frente de cuesta front de cuesta n m Vessant rost d'una cuesta, elaborat a l'estrat de roca resistent a l'erosió i orientat en direcció oposada a la del capbussament. front slope Original termEntry ID: 797 Climatologia front froid frente frío front fred n m Front que separa dues masses d'aire de diferent temperatura, en el qual la massa d'aire fred avança contra la més càlida i l'empeny en sentit ascendent, cosa que provoca sovint fenòmens tempestuosos. cold front Original termEntry ID: 798 Climatologia front intertropical frente intertropical front intertropical n m Front que separa els vents alisis dels hemisferis nord i sud. intertropical front Original termEntry ID: 799 Climatologia front occlus frente ocluido front oclús n m Front que resulta de l'encavalcament entre un front fred i un de càlid, cosa que sovint provoca pluges de diversa intensitat. occluded front Original termEntry ID: 800 Climatologia front polaire frente polar front polar n m Front que separa una massa d'aire polar d'una massa d'aire tropical i que se situa en les latituds mitjanes. polar front Original termEntry ID: 801 Climatologia frontogenèse frontogénesis frontogènesi n f Formació d'un front. frontogenesis Original termEntry ID: 802 Geomorfologia fumerolle fumarola fumarola n f Emissió tranquil·la de gasos d'origen magmàtic en una zona volcànica a través d'una obertura del terreny. També és el lloc d'emissió de la fumarola. fumarole Original termEntry ID: 803 La Terra fuseau horaire huso horario fus horari n m Cadascun dels vint-i-quatre fusos, compresos entre dos meridians separats per 15° de longitud, en què ha estat dividida la superfície terrestre i que corresponen a una hora. Els vint-i-quatre fusos horaris han estat establerts convencionalment, ja que el canvi horari oficial segueix els límits fronterers i hi ha estats que tenen un horari diferent del que correspondria al seu fus horari. time zone Original termEntry ID: 804 Climatologia fusion fusión fusió n f Procés pel qual un cos passa d'estat sòlid a estat líquid per efecte de la calor. fusion Original termEntry ID: 805 Geomorfologia galacho galatxo n m Canal natural o braç de riu entre una illa i la terra ferma. Original termEntry ID: 806 Biogeografia garrigue garriga garriga n f Matollar esclerofil·le molt dens i atapeït, punxós, més baix que la màquia, on domina el garric, propi de les terres mediterrànies amb sòls prims. garrigue Original termEntry ID: 807 Biogeografia saulaie bardagueral gatelleda n f Bosc caducifoli de ribera dominat pel gatell, propi de les altes conques dels rius i torrents mediterranis enclavades en obacs humits del territori de l'alzinar. willow plantation Original termEntry ID: 808 Climatologia givrage escarcha gebrada n f Dipòsit de gebre sobre una superfície més o menys àmplia. icing Original termEntry ID: 809 Climatologia givre escarcha gebre n m Conjunt de cristalls de glaç que provenen de la sublimació de vapor d'aigua atmosfèric quan aquest entra en contacte amb una superfície amb temperatura inferior als 0ºC. white frost Original termEntry ID: 810 Geomorfologia névé helero gelera n f Massa de glaç acumulada a les zones altes de les muntanyes, per sota del límit de les neus perpètues, i que pot fondre's en un estiu molt sec. firn Original termEntry ID: 811 Geomorfologia gélifluxion gelifluxión gelifluxió n f Solifluxió pròpia d'ambients freds, especialment periglacials, causada pel desglaç i la saturació d'aigua alternatius del sòl o la regolita. gelifluction Original termEntry ID: 812 Classificació i tipus de sòls gelisol gelisol gelisòl n m Sòl amb material gèlid que reposa sobre un pergelisòl. Unitat de sòl de la classificació ST. gelisol Original termEntry ID: 813 Geomorfologia géliturbation geliturbación geliturbació n f Modificació en la disposició de les capes d'un sòl o d'una formació sedimentària provocada per l'acció del glaç. cryoturbation Original termEntry ID: 814 Geomorfologia gélivation gelivación gelivació n f Meteorització mecànica de les roques ocasionada per cicles repetits de glaçada i desglaçament de l'aigua continguda en els seus porus i esquerdes. frost weathering Original termEntry ID: 815 Biogeografia genre género gènere n m Tàxon de la classificació dels éssers vius que comprèn una o més espècies relacionades filogenèticament i morfològicament similars. Es designa amb un nom llatí o llatinitzat, la primera lletra del qual s'escriu en majúscula. Per exemple, Erica (brucs) o Cistus (estepes). genus Original termEntry ID: 816 Biogeografia génotype genotipo genotipus n m Conjunt de la informació genètica i hereditària continguda en els cromosomes d'un organisme. genotype Original termEntry ID: 817 Biogeografia phytogéographie geobotánica geobotànica n f Branca de la biogeografia que estudia la distribució geogràfica de les plantes i de les comunitats vegetals, dels seus hàbitats, dels factors que hi intervenen i dels processos que originen els models de distribució geogràfica. Alguns autors, especialment botànics i ecòlegs, consideren que la fitogeografia comprèn només l'estudi corològic dels vegetals. D'altres, sobretot geògrafs, consideren que la fitogeografia té un abast més ampli, que inclou també l'estudi de les relacions de les plantes amb el seu entorn. plant geography Original termEntry ID: 818 Investigació géodésie geodesia geodèsia n f Branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la superfície de la Terra. geodesy Original termEntry ID: 819 Investigació géophysique geofísica geofísica n f Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, incloent-hi l'atmosfera. geophysics Original termEntry ID: 820 Biogeografia géophyte geófito geòfit n m Forma biològica de les plantes perennes que perden totalment la part aèria i conserven només òrgans subterranis protectors, en forma de bulb, rizoma o tubercle, durant l'època desfavorable. geophyte Original termEntry ID: 821 La Terra géographe geógrafo geògraf n m, f geògrafa n m, f Persona especialitzada en la descripció i l'estudi de la superfície terrestre i de les interrelacions i la distribució espacial dels seus elements i dels fenòmens que hi tenen lloc, sobretot els relacionats amb la presència i l'activitat humanes. geographer Original termEntry ID: 822 Investigació géographie geografía geografia n f Ciència que descriu i estudia la superfície terrestre i la distribució espacial dels seus elements i dels diversos fenòmens que hi tenen lloc, sobretot els relacionats amb la presència i l'activitat humanes. geography Original termEntry ID: 823 La Terra géographie physique geografía física geografia física n f Branca de la geografia que estudia les característiques espacials i temporals i les interrelacions dels fenòmens de l'entorn físic de la Terra. physical geography Original termEntry ID: 824 La Terra géoïde geoide geoide n m Superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical. geoid Original termEntry ID: 825 Investigació géologie geología geologia n f Ciència que té per objecte l'estudi de la composició, l'estructura, la morfologia i l'edat de la Terra. geology Original termEntry ID: 826 La Terra magnétisme terrestre magnetismo terrestre geomagnetisme n m Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra. terrestrial magnetism Original termEntry ID: 827 Hidrologia géometrie hydraulique geometría hidráulica geometria hidràulica n f Descripció en un riu dels ajustaments entre les característiques hidràuliques del canal (amplària, profunditat, velocitat del corrent, pendent, rugositat, càrrega de fons) expressats com a funcions potencials del cabal. hydraulic geometry Original termEntry ID: 828 Geomorfologia géomorphique geomórfico geomòrfic -a adj Relatiu o pertanyent a les formes del relleu o a la seva evolució. geomorphic Original termEntry ID: 829 Geomorfologia géomorphologie climatique geomorfología climática geomorfologia climàtica n f Enfocament de la geomorfologia que tracta de les formes i els processos del relleu condicionats pels factors climàtics. climatic geomorphology Original termEntry ID: 830 Geomorfologia géomorphologie dynamique geomorfología dinámica geomorfologia dinàmica n f Enfocament de la geomorfologia que tracta de la influència dels processos exògens en el modelat, especialment del modelat fluvial, dels vessants, del litoral i de l'antropogènic, i que es basa en els principis de la física. dynamic geomorphology Original termEntry ID: 831 Geomorfologia géomorphologie structurale geomorfología estructural geomorfologia estructural n f Enfocament de la geomorfologia que tracta dels factors dependents de la tectònica i la litologia, i dels relleus condicionats prioritàriament per aquests factors. structural geomorphology Original termEntry ID: 832 Biogeografia géosphère geosfera geosfera n f Conjunt dels elements inorgànics de la Terra. geosphere Original termEntry ID: 833 Geomorfologia géosynclinal geosinclinal geosinclinal n m Conca allargada de l'escorça oceànica que s'enfonsa al mateix temps que es rebleix de sediments, els quals després del seu plegament donen lloc a un orogen. Es tracta d'un concepte actualment arraconat. geosyncline Original termEntry ID: 834 Biogeografia gazon césped gespa n f Prat d'herba menuda, fina i atapeïda, molt sovint graminoide, que cobreix totalment el sòl. grass Original termEntry ID: 835 Biogeografia gypsicole gipsícola gipsícola adj Dit de l´ésser viu que es desenvolupa preferentment en terrenys guixencs. gypsicolous Original termEntry ID: 836 Classificació i tipus de sòls gypsisol gipsisol gipsisòl n m Sòl amb un horitzó gípsic o un petrogípsic dins els primers 100 cm de fondària, o amb un 15% de guix acumulat en condicions d'hidromorfisme. gypsisol Original termEntry ID: 837 Climatologia glace hielo glaç n m Aigua en estat sòlid. ice Original termEntry ID: 838 Climatologia gelée helada glaçada n f Disminució de la temperatura de l'aire fins a un valor igual o inferior a 0°C. frost Original termEntry ID: 839 Geomorfologia glacier glaciar glacera n f Massa extensa de glaç acumulat sotmesa a un moviment de flux plàstic i lent. glacier Original termEntry ID: 840 Geomorfologia glacier de cirque glaciar de circo glacera de circ n f Glacera d'alta muntanya que ocupa una depressió penjada o un circ i que no té llengua glacial. És característica dels Pirineus. corrie glacier Original termEntry ID: 841 Geomorfologia glacier de piedmont glaciar de piedemonte glacera de piemont n f Glacera alpina amb un cabal suficient per expandir-se sobre el peu de mont i entrar en coalescència amb d'altres llengües glacials. El prototip es troba a Alaska. piedmont glacier Original termEntry ID: 842 Geomorfologia glacier de vallée glaciar de valle glacera de vall n f Glacera encabida en una vall d'alta muntanya, que arrenca d'un circ col·lector de neu i forma una llengua glacial que s'escampa com un riu. valley glacier Original termEntry ID: 843 Geomorfologia glaciaire glaciar glacial adj Relatiu o pertanyent a les glaceres i als processos i a la morfologia originats com a resultat de l'acció de les glaceres. glacial Original termEntry ID: 844 La Terra glacial glacial glacial adj Dit de les terres i mars de les zones glacials. glacial Original termEntry ID: 845 Hidrologia glacio-eustatisme glacioeustatismo glacioeustatisme n m Eustatisme causat per la immobilització de l'aigua oceànica en forma de glaç terrestre i pel procés alternant de glaçada i fusió de l'aigua. glacio-eustatism Original termEntry ID: 846 Geomorfologia glaciologie glaciología glaciologia n f Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què es presenta a la natura, com ara glaceres o icebergs. glaciology Original termEntry ID: 847 Geomorfologia glacis rampa glacis n m Superfície d'erosió lleugerament inclinada, desenvolupada sobre un substrat rocós poc resistent i que sol trobar-se a la base d'un relleu muntanyós, especialment en ambients àrids. Els autors europeus distingeixen glacis, quan la superfície d'erosió es desenvolupa sobre roca poc resistent, de pediment, sobre roca dura. Els autors americans utilitzen pediment per als dos conceptes. pediment Original termEntry ID: 848 Classificació i tipus de sòls horizon à gley gley glei n m Horitzó alterat per la presència d'aigua més o menys permanent que es troba en el nivell de fluctuacions d'un aqüífer, on es creen alternativament condicions aeròbiques i anaeròbiques. Es representa amb la lletra G. gley horizon Original termEntry ID: 849 Classificació i tipus de sòls gleysol gleysol gleïsòl n m Sòl que presenta hidromorfisme temporal en els primers 50 cm, la qual cosa provoca l'aparició de condicions reductores i d'un color gris blavós o blau verdós. gleysol Original termEntry ID: 850 La Terra sphère céleste globo celeste globus celeste n m Representació de l'esfera celeste sobre un globus. celestial sphere Original termEntry ID: 851 La Terra sphère terrestre globo terráqueo globus terraqüi n m Representació cartogràfica esfèrica de la Terra. terrestrial globe Original termEntry ID: 852 La Terra Terre Tierra globus terraqüi n m Planeta del sistema solar, el tercer atenent la seva proximitat al Sol, habitat per l'home. terrestrial globe Original termEntry ID: 853 Hidrologia embouchure desembocadura gola n f Lloc on un corrent d'aigua desguassa al mar, a un llac o a un altre corrent del qual és afluent. mouth Original termEntry ID: 854 Geomorfologia golfe golfo golf n m Entrada del mar a la costa, de més extensió que una badia. gulf Original termEntry ID: 855 Hidrologia mouille olla gorg n m Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs. pool Original termEntry ID: 856 Geomorfologia gorge hoz gorja n f Vall estreta i profunda entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per l'aigua d'un riu o per on circula. gulch Original termEntry ID: 857 Climatologia goutte froide gota fría gota freda n f Depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per una cèl·lula d'aire fred que s'ha separat de la seva zona d'origen i ha davallat de latitud, que provoca una gran inestabilitat atmosfèrica que pot donar precipitacions molt intenses. cold pool Original termEntry ID: 858 Geomorfologia graben graben graben n m Bloc enfonsat limitat per dues falles normals o per sistemes de falles normals subparal·leles. Alguns autors consideren que la denominació fossa tectònica no fa referència a l'estructura definida sinó únicament al relleu generat per aquesta estructura. graben Original termEntry ID: 859 Climatologia gradient adiabatique gradiente adiabático gradient adiabàtic n m Gradient vertical de temperatura d'una bombolla d'aire que es desplaça mitjançant un procés adiabàtic. S'avalua en 0,5ºC cada 100 m de desplaçament vertical (en aire saturat, 0,98ºC). adiabatic lapse rate Original termEntry ID: 860 Climatologia gradient de pression gradiente de presión gradient de pressió n m Diferència de pressió atmosfèrica entre dos punts. En un mapa del temps es reflecteix per la separació entre les isòbares. Una separació gran indica que hi ha un gradient baromètric feble, mentre que si les isòbares es troben poc separades indica que hi ha un gradient fort. pressure gradient Original termEntry ID: 861 Climatologia gradient vertical de température gradiente vertical de temperatura gradient tèrmic vertical n m Variació de la temperatura de l'aire per unitat de longitud segons la vertical. vertical temperature gradient Original termEntry ID: 862 Biogeografia pré prado gramenet n m Formació vegetal herbàcia més o menys densa en la qual predominen les plantes graminoides. La majoria de prats són gramenets. grassland Original termEntry ID: 863 Geomorfologia granit granito granit n m Roca ígnia intrusiva d'estructura equigranular amb cristalls visibles a ull nu, formada essencialment per quars, feldespats i miques. granite Original termEntry ID: 864 Hidrologia grau bocana grau n m Obertura que comunica un riu, una albufera, etc., amb una massa d'aigua més extensa. S'aplica especialment a la desembocadura d'un riu i a les obertures d'una restinga que comuniquen una albufera amb el mar. inlet Original termEntry ID: 865 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] gravier grava grava n f Fracció del sòl o roca sedimentària detrítica integrat per partícules compreses entre 2 i 20 mm. En mineralogia i sedimentologia els límits de la mida de les partícules varien segons els autors: entre 2 mm i 50 mm o entre 4 mm i 256 mm. gravel Original termEntry ID: 866 Geomorfologia lapilli picón greda n f Material volcànic constituït per fragments de lava irregulars o piroclasts de 2 a 30 mm o de 2 a 64 mm, segons la classificació granulomètrica que s'adopti. lapilli Original termEntry ID: 867 Climatologia gregal gregal n m Vent que bufa del nord-est. northeasterly wind Original termEntry ID: 868 Classificació i tipus de sòls greyzem greyzem greïzem n m Sòl amb un horitzó mòl·lic de color bru fosc amb revestiments blancs a les superfícies dels agregats. Unitat de sòl de la classificació FAO-UNESCO. greyzem Original termEntry ID: 869 Geomorfologia grès arenisca gres n m Roca sedimentària detrítica, coherent, composta en més d'un 85% de sorra consolidada per un ciment de qualsevol natura i amb una matriu de llim i argila. sandstone Original termEntry ID: 870 Geomorfologia grotte gruta gruta n f Cavitat subterrània més o menys profunda, de desenvolupament més aviat horitzontal, generalment originada per processos càrstics. cavern Original termEntry ID: 871 Hidrologia geyser géiser guèiser n m Surgència d'aigua calenta i de vapor d'aigua que brolla de manera violenta i intermitent, generalment en àrees d'activitat volcànica. geyser Original termEntry ID: 872 Geomorfologia tablemount guyot guyot n m Relleu submarí d'origen volcànic, en forma de con truncat i amb el cim, aplanat, a 1-2 km de profunditat aproximadament. Denominació proposada per l'oceanògraf H. H. Hess en memòria del geògraf A. Guyot. guyot Original termEntry ID: 873 Biogeografia habitat hábitat hàbitat n m Lloc habitat per un organisme o una comunitat d'organismes, caracteritzat per un conjunt particular de condicions ambientals. habitat Original termEntry ID: 874 Geomorfologia haloclastisme haloclastismo haloclastisme n m Meteorització mecànica produïda per la pressió exercida pel creixement dels cristalls de sals continguts en els porus o les clivelles de les roques, característica especialment de zones àrides litorals. salt weathering Original termEntry ID: 875 Biogeografia halophile halófilo halòfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat adaptat a viure en medis salins. halophilous Original termEntry ID: 876 Biogeografia halophyte halófito halòfit n m Planta capaç de viure en medis salins. halophyte Original termEntry ID: 877 Geomorfologia hamada hamada hamada n f Altiplà estructural característic dels deserts, de superfície ondulant, de vegades coberta d'una cuirassa o coberta d'arena, amb gran quantitat de rocs angulosos. hammada Original termEntry ID: 878 Biogeografia héliophile heliófilo heliòfil -a adj Dit de l'organisme que necessita sol o una forta il·luminació per completar el seu cicle biològic. heliophilous Original termEntry ID: 879 ['Investigació', 'Climatologia'] héliographe heliógrafo heliògraf n m Instrument meteorològic que registra els intervals de temps durant els quals la radiació solar arriba a una intensitat suficient per produir ombres diferenciades. sunshine recorder Original termEntry ID: 880 Biogeografia hélophyte helófito helòfit n m Forma biològica de les plantes perennes que perden totalment la part aèria i conserven les gemmes persistents en òrgans, normalment rizomes, enterrats en el sòl o el fang sota l'aigua durant l'època desfavorable. helophyte Original termEntry ID: 881 Biogeografia hémicryptophyte hemicriptófito hemicriptòfit n m Forma biològica de les plantes perennes que tenen les gemmes persistents situades arran de terra durant l'època desfavorable, de manera que queden protegides per la fullaraca o per les esquames o les fulles de la planta. hemicryptophyte Original termEntry ID: 882 La Terra hémisphère hemisferio hemisferi n m Cadascuna de les dues parts de l'esfera terrestre separades pel pla fictici de l'equador. L'hemisferi nord o boreal es troba entre l'equador i el pol Nord, i l'hemisferi sud o austral, entre l'equador i el pol Sud. hemisphere Original termEntry ID: 883 Biogeografia herbe hierba herba n f Planta vascular sense teixits llenyosos. herb Original termEntry ID: 884 Biogeografia herbage herbazal herbassar n m Lloc poblat d'herbes, més o menys vigoroses. natural grassland Original termEntry ID: 885 Biogeografia pelouse césped herbei n m Població d'herba fina que cobreix el sòl densament. turf Original termEntry ID: 886 Geomorfologia hétérométrique heterométrico heteromètric -a adj Dit de la formació detrítica en què coexisteixen elements fins (argiles, llims, sorres) amb d'altres de gruixuts (còdols, blocs). heterometric Original termEntry ID: 887 ['La Terra', 'Climatologia'] hétérosphère heterosfera heterosfera n f Capa de l'atmosfera, per sobre de l'homosfera, en la qual la composició de l'aire varia de forma significativa com a resultat de la fotodissociació d'alguns dels seus components. heterosphere Original termEntry ID: 888 Biogeografia hétérotrophe heterótrofo heteròtrof n m Organisme que per satisfer les seves necessitats metabòliques només incorpora del medi matèria orgànica. heterotroph Original termEntry ID: 889 Hidrologia hidratation hidratación hidratació n f Augment del contingut d'aigua d'una substància o d'un organisme. hydration Original termEntry ID: 890 Biogeografia hydrophile hidrófilo hidròfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que es fa dins o vora l'aigua. hydrophilous Original termEntry ID: 891 Biogeografia hidrophyte hidrófito hidròfit n m Forma biològica de les plantes aquàtiques amb fulles flotants o submergides que tenen els òrgans de supervivència sota l'aigua durant l'època desfavorable. hydrophyte Original termEntry ID: 892 Hidrologia hydrogéomorphologie hidrogeomorfología hidrogeomorfologia n f Conjunt de disciplines interrelacionades que estudien els rius o altres corrents d'aigües superficials i les formes de relleu que originen i que els condicionen. hydrogeomorphology Original termEntry ID: 893 Hidrologia hydrographie hidrografía hidrografia n f Descripció geogràfica de la distribució de les aigües sobre la Terra, incloses les oceàniques. hydrography Original termEntry ID: 894 Hidrologia hydrogramme hidrograma hidrograma n m Representació gràfica de l'evolució del cabal d'un corrent d'aigua durant un període determinat. hydrograph Original termEntry ID: 895 Geomorfologia hydrolaccolite hidrolacolito hidrolacòlit n m Turó d'origen periglacial en forma de casquet esfèric d'alguns metres o algunes desenes de metres d'alçària, amb un nucli de glaç originat per la congelació de surgències lleugerament artesianes en planes al·luvials o fluviomarines. water mound Original termEntry ID: 896 Ciència del sòl hydrolyse hidrólisis hidròlisi n f Reacció de descomposició amb aigua. hydrolysis Original termEntry ID: 897 Hidrologia hydrologie hidrología hidrologia n f Ciència que estudia el comportament, el moviment, la distribució i les propietats de les aigües superficials i subterrànies. hydrology Original termEntry ID: 898 Hidrologia hydrologie souterraine hidrología subterránea hidrologia subterrània n f Branca de la hidrologia que estudia les aigües subterrànies. hydrogeology Original termEntry ID: 899 Climatologia hydrométéore hidrometeoro hidrometeor n m Fenomen atmosfèric causat per la congelació de l'aigua, la condensació o la sublimació del vapor d'aigua atmosfèric, que té una manifestació de tipus aquós. hydrometeor Original termEntry ID: 900 Hidrologia hydrosphère hidrosfera hidrosfera n f Conjunt de totes les aigües superficials de la Terra. Inclou l'aigua dels mars, els llacs, els rius, les glaceres, etc. Hi ha autors que també inclouen l'aigua continguda a l'atmosfera i a les zones saturades i no saturades subterrànies. hydrosphere Original termEntry ID: 901 ['Investigació', 'Climatologia'] hyétogramme hietograma hietograma n m Gràfic en què es registra la quantitat d'aigua de pluja caiguda per unitat de temps. hyetograph Original termEntry ID: 902 Biogeografia hygrophile higrófilo higròfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat adaptat a viure en medis amb una humitat elevada. hygrophilous Original termEntry ID: 903 Biogeografia hygrophyte higrófito higròfit n m Planta que viu en medis amb una humitat elevada. hygrophyte Original termEntry ID: 904 Climatologia hygrographe higrógrafo higrògraf n m Higròmetre que enregistra les variacions de la humitat relativa durant un període de temps determinat. hygrograph Original termEntry ID: 905 ['Investigació', 'Climatologia'] hygromètre higrómetro higròmetre n m Instrument meteorològic emprat per a mesurar la humitat relativa. hygrometer Original termEntry ID: 906 Hidrologia hypolimnion hipolimnion hipolímnion n m Capa inferior dels llacs profunds i dels oceans, situada per sota de la termoclina, l'aigua de la qual és més freda, amb menys circulació i amb menys oxigen que la de l'epilimni. Es caracteritza per la poca variació de la temperatura al llarg del cicle anual. hypolimnion Original termEntry ID: 907 Geomorfologia hypsométrie hipsometría hipsometria n f Branca de la topografia que s'ocupa de mesurar altituds. hypsometry Original termEntry ID: 908 Classificació i tipus de sòls histosol histosol histosòl n m Sòl orgànic, lleuger, amb densitat aparent baixa, saturat d'aigua almenys en alguna època de l'any. Els Histosòls inclouen la majoria de torbes. histosol Original termEntry ID: 909 La Terra hiver invierno hivern n m Estació de l'any compresa entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera. winter Original termEntry ID: 910 ['La Terra', 'Climatologia'] homopause homopausa homopausa n f Superfície que separa l'homosfera de l'heterosfera. homopause Original termEntry ID: 911 ['La Terra', 'Climatologia'] homosphère homosfera homosfera n f Capa de l'atmosfera que s'estén des de la superfície terrestre fins a una altitud aproximada de 80 km, i en la qual la composició de l'aire es manté gairebé constant. homosphere Original termEntry ID: 912 Ciència del sòl horizon horizonte horitzó n m Cadascuna de les capes del sòl més o menys paral·leles a la superfície, definides genèticament per unes característiques físiques, químiques i biològiques específiques, com ara el color, l'estructura, la textura, la consistència, el tipus i la quantitat d'organismes, el contingut d'humus o l'acidesa. Els horitzons solen identificar-se amb lletres majúscules (O, A, B, C, etc.). Els horitzons principals poden subdividir-se en dos o tres grups, identificats amb subíndexs numèrics (A1, B3, etc.). Alguns horitzons de característiques especials es designen amb lletres minúscules després de la lletra majúscula: b (horitzó fòssil), ca (horitzó molt ric en carbonat càlcic), f (sòl glaçat), g (sòl hidromorf), etc. horizon Original termEntry ID: 913 Ciència del sòl horizon A horizonte A horitzó A n m Horitzó superior del perfil del sòl situat per sota de l'horitzó O i per sobre de l'horitzó B, caracteritzat per la presència de matèria orgànica fresca i en part humificada barrejada amb matèria mineral i pel predomini dels processos d'eluviació. A horizon Original termEntry ID: 914 Ciència del sòl horizon albique horizonte álbico horitzó àlbic n m Horitzó eluvial descolorit, blanquinós, empobrit en argiles i òxids. Horitzó de la classificació ST. albic horizon Original termEntry ID: 915 Ciència del sòl horizon argilique horizonte argílico horitzó argílic n m Horitzó subsuperficial enriquit en argila per il·luviació, que assoleix un cert gruix, variable en funció del gruix del sòlum. Horitzó de la classificació ST. argillic horizon Original termEntry ID: 916 Ciència del sòl horizon B horizonte B horitzó B n m Horitzó del perfil del sòl situat entre l'horitzó A i l'horitzó C, en què predominen els processos d'il·luviació i alteració que originen un enriquiment en argila, òxids, calcària i ocasionalment en humus. B horizon Original termEntry ID: 917 Ciència del sòl horizon C horizonte C horitzó C n m Horitzó inferior del perfil del sòl afectat per processos de pedogènesi. C horizon Original termEntry ID: 918 Ciència del sòl horizon calcique horizonte cálcico horitzó càlcic n m Horitzó subsuperficial en què s'acumula fins a un 5% més de calcària secundària que a l'horitzó subjacent. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. calcic horizon Original termEntry ID: 919 Ciència del sòl horizon cambique horizonte cámbico horitzó càmbic n m Horitzó subsuperficial moderadament alterat, d'estructura fragmentària, amb color més viu i amb més argila que la roca mare. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. cambic horizon Original termEntry ID: 920 Ciència del sòl horizon diagnostique horizonte diagnóstico horitzó de diagnòstic n m Horitzó de referència en l'estudi dels sòls, caracteritzat per un conjunt de propietats definides quantitativament, com ara el gruix, el color o la riquesa en matèria orgànica, argila, calcària o òxids. diagnostic horizon Original termEntry ID: 921 Ciència del sòl horizon éluvial horizonte eluvial horitzó E n m Horitzó que ha perdut una bona part dels elements sòlids fins per un procés d'eluviació. Abans s'anomenava horitzó A2. eluvial horizon Original termEntry ID: 922 Ciència del sòl horizon ferralique horizonte ferrálico horitzó ferràlic n m Horitzó subsuperficial de gruix superior a 30 cm, resultat d'una meteorització llarga i intensa, amb argiles de capacitat de bescanvi catiònic baixa i òxids de ferro, d'alumini, de manganès i de titani. Horitzó de la classificació WRB; és similar a l'horitzó òxic de la ST i de la FAO-UNESCO. ferralic horizon Original termEntry ID: 923 Ciència del sòl horizon gypsique horizonte gípsico horitzó gípsic n m Horitzó subsuperficial de gruix superior a 10 cm que conté guix d'enriquiment secundari, no cimentat i de formes variades. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. gypsic horizon Original termEntry ID: 924 Ciència del sòl horizon illuvial horizonte iluvial horitzó il·luvial n m Horitzó enriquit per l'acumulació d'elements sòlids fins aportats per un procés d'il·luviació d'horitzons superiors. illuvial horizon Original termEntry ID: 925 Ciència del sòl horizon O horizonte O horitzó O n m Horitzó més superficial del perfil del sòl, situat damunt de l'horitzó A, format per fullaraca acabada de caure i restes orgàniques vegetals i animals més o menys descompostes. O horizon Original termEntry ID: 926 Ciència del sòl horizon oxique horizonte óxico horitzó òxic n m Horitzó subsuperficial de gruix igual o superior a 30 cm, de capacitat de bescanvi catiònic baixa, amb pocs minerals alterables, amb abundància d'hidròxids de ferro i alumini. Horitzó de la classificació ST. oxic horizon Original termEntry ID: 927 Ciència del sòl horizon pétrocalcique horizonte petrocálcico horitzó petrocàlcic n m Horitzó càlcic endurit, cimentat per calcària. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. petrocalcic horizon Original termEntry ID: 928 Ciència del sòl horizon pétrogypsique horizonte petrogípsico horitzó petrogípsic n m Horitzó subsuperficial de gruix superior a 10 cm, de color blanquinós, constituït per guix secundari cimentat. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. petrogypsic horizon Original termEntry ID: 929 Ciència del sòl horizon R horizonte R horitzó R n m Roca inalterada, compacta i dura de la base del perfil del sòl. Abans s'anomenava horitzó D. R horizon Original termEntry ID: 930 Ciència del sòl horizon salique horizonte sálico horitzó sàlic n m Horitzó subsuperficial d'un gruix mínim de 15 cm enriquit en sals solubles, amb predomini de clorur sòdic. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. salic horizon Original termEntry ID: 931 Ciència del sòl horizon sulphurique horizonte sulfúrico horitzó sulfúric n m Horitzó subsuperficial d'un gruix màxim de 15 cm, amb àcid sulfúric i òxids de ferro, de color groc o de rovell, que té un pH inferior a 3,5. Horitzó de les classificacions ST, FAO-UNESCO i WRB. sulphuric horizon [GB] Original termEntry ID: 932 ['La Terra', 'Geomorfologia'] horst pilar tectónico horst [de] n m Bloc elevat limitat per dues falles normals o per sistemes de falles normals subparal·leles. Alguns autors consideren que la forma pilar tectònic no fa referència a l'estructura definida sinó únicament al relleu generat per aquesta estructura. horst Original termEntry ID: 933 Biogeografia hôte huésped hostatger n m Organisme que allotja o nodreix un paràsit. host Original termEntry ID: 934 Ciència del sòl humique húmico húmic -a adj Relatiu o pertanyent a l'humus. humic Original termEntry ID: 935 Ciència del sòl humifère humífero humífer -a adj Dit del sòl o de l'horitzó ric en humus. humus-bearing Original termEntry ID: 936 Ciència del sòl humification humificación humificació n f Transformació i conversió de la matèria orgànica en complexos col·loidals mitjançant processos bioquímics o químics. humification Original termEntry ID: 937 Ciència del sòl humine humina humina n f Fracció de la matèria orgànica del sòl composta d'àcids húmics enllaçats amb argiles i insoluble en reactius alcalins i en àcids. humin Original termEntry ID: 938 Climatologia humidité atmosphérique humedad absoluta humitat absoluta n f Quantitat de vapor d'aigua, generalment expressada en grams, que conté l'atmosfera per unitat de volum. vapour concentration Original termEntry ID: 939 Hidrologia imbibition préalable humedad antecedente humitat antecedent n f Quantitat d'aigua que hi ha en un sòl abans de començar una precipitació. antecedent soil moisture Original termEntry ID: 940 Climatologia humidité atmosphérique humedad atmosférica humitat atmosfèrica n f Quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire. atmospheric humidity Original termEntry ID: 941 Climatologia humidité spécifique humedad específica humitat específica n f Quantitat de vapor d'aigua, expressada en grams, que conté un quilogram d'aire humit. specific humidity Original termEntry ID: 942 Climatologia humidité relative humedad relativa humitat relativa n f Relació, expressada en percentatge, entre el vapor d'aigua realment contingut en l'aire i el que contindria si estigués saturat a una pressió i a una temperatura determinades. relative humidity Original termEntry ID: 943 Ciència del sòl humus humus humus n m Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert un procés d'humificació. humus Original termEntry ID: 944 Ciència del sòl humus moder humus moder humus móder n m Humus forestal intermedi entre l'humus brut i l'humus mull, poc evolucionat, en el qual la matèria orgànica poc transformada es juxtaposa amb les partícules minerals sense formar un veritable complex argil·lohúmic. moder humus Original termEntry ID: 945 Ciència del sòl humus mor humus mor humus mor n m Humus forestal molt àcid i poc evolucionat, amb matèria orgànica gairebé no transformada i no unida a matèria mineral, freqüent en boscos de clima fred humit o en landes de brugueroles. raw humus [GB] Original termEntry ID: 946 Ciència del sòl humus mull humus mull humus mull n m Humus forestal evolucionat, amb forta activitat biològica, en el qual la matèria orgànica, ben humificada, està incorporada a la matèria mineral formant complexos argil·lohúmics que originen una microestructura esponjosa. mull humus Original termEntry ID: 947 Climatologia ouragan temporal huracanado huracà n m Vent de força 12 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat superior a 32,7 m/s. hurricane Original termEntry ID: 948 Climatologia ouragan huracán huracà n m Cicló tropical al mar de les Antilles. hurricane Original termEntry ID: 949 Hidrologia iceberg témpano iceberg n m Bloc de glaç de grans dimensions que, fragmentat de les glaceres continentals per acció de les ones i les marees, sura sobre el mar. iceberg Original termEntry ID: 950 Geomorfologia île isla illa n f Porció de terra voltada d'aigua per tots costats. island Original termEntry ID: 951 Climatologia île de chaleur isla térmica illa tèrmica n f Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria, a causa de la calor antròpica, la manca d'humitat i el mur que fan les edificacions. thermal island Original termEntry ID: 952 Geomorfologia îlot islote illot n m Illa petita. islet Original termEntry ID: 953 Ciència del sòl illuviation iluviación il·luviació n f Deposició de partícules sòlides fines o de materials dissolts per l'acció de l'aigua en un sòl, que origina un horitzó il·luvial. illuviation Original termEntry ID: 954 Biogeografia impact sur l'environnement impacto ambiental impacte ambiental n m Alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat humana. environmental impact Original termEntry ID: 955 Biogeografia impact écologique impacto ecológico impacte ecològic n m Conjunt de canvis en un ecosistema produïts per un procés de la natura o una activitat humana. ecological impact Original termEntry ID: 956 Hidrologia inadaptation inadaptación inadaptació n f Situació geomorfològica d'un traçat hidrogràfic quan el seu curs no es correspon amb la disposició estructural o litològica del terreny. lack of adjustment Original termEntry ID: 957 Classificació i tipus de sòls inceptisol inceptisol inceptisòl n m Sòl poc desenvolupat, però que ja presenta un horitzó B d'alteració (càmbic), i que es pot donar en tots els règims de clima del sòl, excepte l'arídic. Unitat de sòl de la classificació ST. inceptisol Original termEntry ID: 958 Hidrologia incision incisión incisió n f Procés pel qual un curs d'aigua o una glacera enfondeix el seu llit i fa que la vall esdevingui més estreta i de vessants més inclinats. incision Original termEntry ID: 959 Climatologia instabilité atmosphérique inestabilidad atmosférica inestabilitat atmosfèrica n f Estat de l'atmosfera en el qual una bombolla d'aire, obligada a separar-se del seu nivell, se sotmet a una força del fluid que l'envolta que l'obliga a allunyar-se cada cop més del seu nivell inicial. atmospheric instability Original termEntry ID: 960 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] infiltration infiltración infiltració n f Procés pel qual l'aigua, i les substàncies que duu dissoltes o en suspensió, penetren en els intersticis del sòl per la superfície i pel substrat fins a trobar una capa impermeable o un mantell d'aigua subterrània. infiltration Original termEntry ID: 961 ['Investigació', 'Hidrologia'] infiltromètre infiltrómetro infiltròmetre n m Aparell per a mesurar la quantitat d'aigua de pluja que s'infiltra en el sòl. infiltrometre Original termEntry ID: 962 Geomorfologia inlandsis inlandsis inlandsis n m Glacera que cobreix completament el relleu d'una gran extensió d'un continent o d'una illa, gruixuda i de superfície lleugerament convexa. inland ice Original termEntry ID: 963 Hidrologia enneigement innivación innivació n f Durada, en dies per any, del mantell nival sobre el sòl en un lloc determinat. snow coverage Original termEntry ID: 964 Geomorfologia montinsule monte-isla inselberg [de] n m Relleu residual rocós de 10 a 500 m d'alçària i flancs rostos que domina un pediment o un pediplà. inselberg Original termEntry ID: 965 Climatologia insolation insolación insolació n f Interval de temps, en un període determinat, en el qual el sol brilla sobre una determinada superfície i té la intensitat suficient per produir ombres. insolation Original termEntry ID: 966 Hidrologia interception intercepción intercepció n f Procés pel qual part de l'aigua de pluja és retinguda per la vegetació o per altres superfícies més o menys impermeables, com ara les edificacions, i s'evapora sense arribar al sòl. interception Original termEntry ID: 967 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] interstadiaire interestadio interestadial n m Període climàtic comprès entre dos estadis d'una glaciació, que es caracteritza per un breu retrocés de les glaceres i per un episodi més temperat del clima glacial. interstadial Original termEntry ID: 968 Hidrologia interfluve interfluvio interfluvi n m Espai convex comprès entre dos rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent. interfluve Original termEntry ID: 969 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] interglaciaire interglaciar interglacial n m Període climàtic comprès entre dues glaciacions, caracteritzat per un clima temperat i una transgressió marina. interglacial Original termEntry ID: 970 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] interpluvial interpluvial interpluvial n m Període climàtic sec i càlid de les baixes latituds, especialment del període quaternari, comprès entre dos pluvials. interpluvial Original termEntry ID: 971 La Terra intertropical intertropical intertropical adj Relatiu o pertanyent a les regions situades entre els dos tròpics. intertropical Original termEntry ID: 972 Geomorfologia intrusion intrusión intrusió n f Procés de penetració i emplaçament d'un magma dins una roca preexistent i a una certa profunditat de l'escorça terrestre. Per extensió, roca resultant de la consolidació d'un magma intruït. intrusion Original termEntry ID: 973 Hidrologia intrusion d'eau salée intrusión salina intrusió salina n f Penetració d'aigua marina, en forma de tascó, dins d'una massa d'aigua dolça superficial o en un aqüífer. salt water intrusion Original termEntry ID: 974 Hidrologia inondation inundación inundació n f Submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, un desglaç de gran magnitud, el trencament d'una resclosa, etc. inundation Original termEntry ID: 975 Biogeografia relevé floristique inventario inventari n m Relació completa del conjunt d'espècies vegetals existents en una àrea determinada amb indicació de l'abundància, la sociabilitat i d'altres paràmetres de la superfície de mostreig, com ara l'altitud, l'orientació, la inclinació, el substrat, l'altura o el recobriment de cada estrat de vegetació. floristic list Original termEntry ID: 976 Climatologia inversion thermique inversión térmica inversió tèrmica n f Fenomen pel qual una capa d'aire a la troposfera registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior. thermal inversion Original termEntry ID: 977 ['La Terra', 'Climatologia'] ionosphère ionosfera ionosfera n f Capa superior de l'atmosfera que s'estén entre els 80 i els 500 km d'altitud aproximadament i en la qual hi ha electrons lliures i ions en quantitat suficient per a reflectir determinades ones electromagnètiques. ionosphere Original termEntry ID: 978 Climatologia irradiation irradiación irradiació n f Radiació rebuda per unitat de superfície durant un període de temps determinat. irradiation Original termEntry ID: 979 Climatologia isallobare isalobara isal·lòbara n f Isopleta que representa les variacions de la pressió atmosfèrica en un període de temps determinat. isallobar Original termEntry ID: 980 Climatologia isobare isóbara isòbara n f Isopleta que uneix els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica, un cop reduïda al nivell del mar. isobar Original termEntry ID: 981 Climatologia isohyète isoyeta isohieta n f Isopleta que uneix els punts que reben la mateixa quantitat de precipitació durant un període determinat. isohyet Original termEntry ID: 982 Climatologia isohypse isohipsa isohipsa n f Isopleta que uneix els punts d'una superfície isobàrica que tenen la mateixa altitud. isohypse Original termEntry ID: 983 La Terra isohypse isohipsa isohipsa n f Línia que, en un mapa o en un plànol, uneix tots els punts d'igual altitud. isohypse Original termEntry ID: 984 Climatologia isoplèthe isopleta isolínia n f Línia que uneix en un mapa els punts que tenen el mateix valor d'una variable representada. isopleth Original termEntry ID: 985 Geomorfologia isostasie isostasia isostàsia n f Tendència a l'equilibri dels blocs continentals de la litosfera que suren sobre l'astenosfera, per mitjà de la compensació de les diferències de càrrega amb el seu desplaçament vertical. isostasy Original termEntry ID: 986 Climatologia isotherme isoterma isoterma n f Isopleta que uneix els punts on la temperatura de l'aire o de l'aigua del mar té el mateix valor. isotherm Original termEntry ID: 987 Geomorfologia isthme istmo istme n m Faixa de terra que uneix una península a un continent, dos continents o dues illes. isthmus Original termEntry ID: 988 Hidrologia lac de montagne ibón ivó n m Estany pirinenc format per erosió glacial. Original termEntry ID: 989 Geomorfologia gisement yacimiento jaciment n m Acumulació natural d'una determinada substància mineral a l'interior de l'escorça terrestre o a la superfície, susceptible d'ésser explotada com a font de matèries primeres o d'energia. ore deposit Original termEntry ID: 990 Biogeografia prado de junquillos jonceda n f Gramenet dens i força alt on predomina la jonça, amb abundants mates i petits arbustos, propi sobretot de les terres margoses submediterrànies. Original termEntry ID: 991 Biogeografia jonchère junquera jonqueda n f Herbassar higròfil dominat pels joncs i les plantes junciformes. marshy ground full of rushes Original termEntry ID: 992 Geomorfologia jeunesse juventud joventut n f Primer estadi del cicle d'erosió, en què la disposició tectònica és el tret dominant d'un relleu d'interfluvis poc erosionats, rius encaixats i afluents no gaire desenvolupats. Vegeu també maduresa i senilitat. youth Original termEntry ID: 993 Biogeografia jungle jungla jungla n f Bosc, sovint ple de lianes i impenetrable, que substitueix selva tropical destruïda. jungle Original termEntry ID: 994 Geomorfologia kame kame kame [en] n m Dipòsit fluvioglacial, en forma de turó de pocs metres d'alçària, constituït per sediments estratificats abandonats per l'aigua de fusió d'una glacera i que tendeixen a omplir la part lateral d'un marge glacial. Terme procedent de l'escocès, variant de l'anglès parlada a Escòcia. kame Original termEntry ID: 995 Geomorfologia lambeau de chevauchement klippe klippe [de] n f Massa rocallosa aïllada que constitueix el testimoni d'un mantell de corriment erosionat. thrust outlier Original termEntry ID: 996 Geomorfologia kopjé kopjé kopje [af] n m Inselberg de dimensions decamètriques, de relleu ruïniforme, modelat sovint a partir de roques cristal·lines a les planes tropicals àrides d'Austràlia, el sud d'Àfrica i el Sàhara. koppie Original termEntry ID: 997 Geomorfologia laccolithe lacolito lacòlit n m Massa intrusiva de roca ígnia, de forma lenticular i de diversos quilòmetres d'extensió, amb la base plana i el sostre convex, disposada d'una manera sensiblement concordant dins una sèrie sedimentària. laccolith Original termEntry ID: 998 Biogeografia lacustre lacustre lacustre adj Que creix o habita en els llacs. lacustrine Original termEntry ID: 999 Hidrologia lacustre lacustre lacustre adj Relatiu o pertanyent als llacs. lacustrine Original termEntry ID: 1000 Biogeografia lande landa landa n f Bosquina força densa, humida i baixa, integrada principalment per genísties, ericàcies i la falguera aquilina, típica de les terres àcides de climes atlàntics. heath Original termEntry ID: 1001 Classificació i tipus de sòls latérite laterita laterita n f Sòl propi de les zones tropicals humides, de color roig intens, molt ric en òxids de ferro i alumini, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lleixivació. És un terme molt genèric, actualment en desús, que inclou des de sòls ferral·lítics fins a sòls amb cuirasses. Correspon a sòls inclosos actualment dins els Oxisòls i els Ferralsòls. laterite Original termEntry ID: 1002 La Terra latitude latitud latitud n f Distància angular entre un punt de l'esfera terrestre i l'equador. Es compta positivament de 0° a 90° en direcció nord i negativament de 0° a 90° en direcció sud. latitude Original termEntry ID: 1003 Biogeografia laurisylve laurisilva laurisilva n f Formació vegetal perennifòlia constituïda per arbres i arbusts laurifolis, dominada per diferents espècies de llorer i per altres vegetals de fisiognomia semblant, pròpia de les terres amb un clima humit i més o menys càlid tot l'any, amb escassa oscil·lació tèrmica, hiverns molt atenuats i estius plujosos o nuvolosos. A les Illes Canàries la laurisilva és un bosc dens, ombrívol i termòfil constituït per diverses lauràcies en els vessants nord i nord-est, entre 600 i 1.000 metres, on molt sovint es formen boires produïdes per l'ascensió dels alisis humits marins. Laurisylvae Original termEntry ID: 1004 Geomorfologia lave lava lava n f Matèria magmàtica que surt d'un volcà o d'una esquerda de la Terra i que se solidifica per refredament a la superfície terrestre. lava Original termEntry ID: 1005 Classificació i tipus de sòls leptosol leptosol leptosòl n m Sòl prim, d'uns 25 cm de gruix sobre roques dures o, si és més gruixut, pedregós i amb grava. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. leptosol Original termEntry ID: 1006 Biogeografia liane liana liana n f Planta enfiladissa perenne i llenyosa. liane Original termEntry ID: 1007 ['Investigació', 'Hidrologia'] limnimètre limnímetro fluviòmetre n m Aparell emprat per a mesurar, sense enregistrar-la, l'altura del nivell d'aigua d'un pou, un llac, un riu, etc. water-level gauge [GB] Original termEntry ID: 1008 Hidrologia limnologie limnología limnologia n f Ciència que estudia les característiques físiques, químiques i biològiques de les aigües dolces continentals. Alguns autors reserven aquesta denominació a l'estudi de l'aigua dels estanys o llacs. limnology Original termEntry ID: 1009 Hidrologia ligne cotidale línea cotidal línia cotidal n f Línia imaginària que uneix els punts d'una costa on la plenamar o la baixamar tenen lloc a la mateixa hora. cotidal line Original termEntry ID: 1010 Geomorfologia ligne de faille línea de falla línia de falla n f Línia que correspon a la intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica o amb un pla de referència. fault line Original termEntry ID: 1011 Geomorfologia limite de la neige línea de nieve línia de neu n f Límit inferior d'una regió de neus perpètues. L'altitud de la línia de neu varia en funció de la quantitat de neu, de l'orientació dels vessants i de les zones climàtiques terrestres. snow line Original termEntry ID: 1012 Biogeografia lichen liquen liquen n m Associació simbiòtica formada per un fong i una alga. lichen Original termEntry ID: 1013 ['Investigació', 'Hidrologia'] lysimètre lisímetro lisímetre n m Aparell emprat per a mesurar la quantitat d'aigua de pluja que s'infiltra en el sòl, la de percolació i la que s'evapotranspira. lysimeter Original termEntry ID: 1014 Geomorfologia lithification litificación litificació n f Modificació fisicoquímica d'un dipòsit que no comporta una alteració profunda de la seva textura ni de la composició mineralògica. Generalment consisteix en un augment de la compacitat o de la cohesió dels elements que formen el dipòsit. lithification Original termEntry ID: 1015 Geomorfologia littoral litoral litoral n m Faixa de terra en contacte amb el mar. shoreline Original termEntry ID: 1016 ['La Terra', 'Geomorfologia'] lithosphère litosfera litosfera n f Capa de la Terra que s'estén des de la superfície terrestre fins a l'astenosfera, amb un gruix que varia des d'uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents, que constitueix un conjunt rígid, capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se, fragmentat en plaques litosfèriques. lithosphere Original termEntry ID: 1017 Classificació i tipus de sòls lithosol litosuelo litosòl n m Sòl incipient sobre un substrat rocallós i amb un perfil d'horitzons (A)C o AC. Terme en desús. lithosol Original termEntry ID: 1018 Classificació i tipus de sòls lixisol lixisol lixisòl n m Sòl amb un horitzó àrgic, en el qual les argiles tenen una capacitat de bescanvi catiònic baixa. Unitat del sòl de la classificació WRB. lixisol Original termEntry ID: 1019 Ciència del sòl lixiviation lixiviación lixiviació n f Migració descendent d'elements solubles del sòl per l'acció de l'aigua, que provoca la dessaturació de bases del complex adsorbent i l'acidificació del sòl. lixiviation Original termEntry ID: 1020 Hidrologia lac lago llac n m Gran extensió d'aigua que ocupa una depressió del continent. Estany i llac sovint s'utilitzen com a sinònims. lake Original termEntry ID: 1021 Hidrologia lac karstique lago kárstico llac càrstic n m Llac que ocupa una depressió d'origen càrstic, com ara una dolina o un pòlie. karst lake Original termEntry ID: 1022 Hidrologia lac de cratère lago de cráter llac de cràter n m Llac que ocupa el cràter d'un volcà apagat. crater lake Original termEntry ID: 1023 Hidrologia lac de barrage lago de presa llac de resclosa n m Llac que es forma en una vall obstruïda transversalment per una acumulació d'al·luvions, una esllavissada, una allau o un altre obstacle natural. barrier lake Original termEntry ID: 1024 Hidrologia lac glaciaire lago glaciar llac glacial n m Llac que ocupa una depressió o una vall d'origen glacial. glacier lake Original termEntry ID: 1025 Hidrologia lac salifère lago salado llac salat n m Llac l'aigua del qual té una salinitat elevada, propi d'àrees àrides o semiàrides on l'evaporació és molt alta. salt lake Original termEntry ID: 1026 Hidrologia lac tectonique lago tectónico llac tectònic n m Llac que ocupa una depressió d'origen tectònic, com ara una falla o una fossa tectònica. tectonic lake Original termEntry ID: 1027 Hidrologia lac volcanique lago volcánico llac volcànic n m Llac que ocupa un cràter o una caldera, o que ha estat embassat per colades de lava. volcanic lake Original termEntry ID: 1028 Hidrologia lagon laguna llacuna n f Extensió d'aigua salada a l'interior d'un atol. lagoon Original termEntry ID: 1029 Hidrologia mare laguna llacuna n f Massa d'aigua que ocupa una depressió poc profunda del terreny, de dimensions més petites que un llac. pool Original termEntry ID: 1030 Climatologia foudre rayo llamp n m Descàrrega elèctrica que es produeix entre un núvol i el terra, entre diferents parts d'un mateix núvol o entre dos núvols propers. lightning Original termEntry ID: 1031 Climatologia éclair relámpago llampec n m Radiació lluminosa que acompanya una descàrrega elèctrica que té lloc dins un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i el terra. lightning Original termEntry ID: 1032 Geomorfologia lèvre de faille labio de falla llavi de falla n m Aresta de cadascun dels dos blocs, l'un alçat i l'altre enfonsat, que s'observen al llarg d'una falla. fault side Original termEntry ID: 1033 Climatologia suroît ábrego llebeig n m Vent que bufa del sud-oest o del sud-sud-oest. southwesterly wind Original termEntry ID: 1034 Ciència del sòl lessivage lavado lleixivació n f Migració descendent d'argiles i llims per l'acció de l'aigua, que els arrossega en suspensió a través de la porositat del sòl. leaching Original termEntry ID: 1035 Geomorfologia langue de terre lengua de tierra llengua de terra n f Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc. tongue Original termEntry ID: 1036 Geomorfologia langue glaciaire lengua glaciar llengua glacial n f Part avançada d'una glacera alpina, de forma allargada, que pot ocupar la vall al llarg de desenes de quilòmetres. glacier tongue Original termEntry ID: 1037 Climatologia vent de l'est viento de levante llevant n m Vent que bufa de l'est. easterly wind Original termEntry ID: 1038 Climatologia levant levante llevant n m Vent de l'est que bufa especialment a l'estiu i començament de la tardor a l'estret de Gibraltar i entre les illes Balears i la península Ibèrica quan una depressió penetra a la conca mediterrània, i que va associat a tempestes i pluges fortes. levanter Original termEntry ID: 1039 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] limon limo llim n m Roca detrítica incoherent integrada per partícules compreses entre 2 mim i 50 mim. Com a fracció granulomètrica el llim es divideix en llim fi (2-20 mim) i llim groller (20-50 mim). En pedologia el llim fi forma part de la fracció fina del sòl, juntament amb les argiles. silt Original termEntry ID: 1040 Geomorfologia verrou glaciaire umbral glaciar llindar glacial n m Relleu sobresortint disposat transversalment en relació amb el llit d'una glacera, resultant d'un aflorament de roca dura i que tendeix a barrar una vall glacial. glacial threshold Original termEntry ID: 1041 Biogeografia lastonar llistonar n m Gramenet on domina el llistó. Original termEntry ID: 1042 Hidrologia lit de rivière lecho fluvial llit n m Espai per on s'escorren les aigües d'un riu. river channel Original termEntry ID: 1043 Ciència del sòl valeur pureza lluïssor n f Variable utilitzada en el codi de colors Munsell per a determinar el color d'un sòl, que expressa el seu grau de foscor o de claror relativa, comparat amb el blanc absolut. value Original termEntry ID: 1044 La Terra Lune Luna Lluna n f Satèl·lit únic de la Terra. moon Original termEntry ID: 1045 Geomorfologia lunette lunette lluneta n f Dipòsit d'origen eòlic de materials molt fins, com ara llim, argila o sorra fina, en forma de mitja lluna asimètrica, que se sol formar a la vora d'una depressió hidroeòlica o d'una sebkha al costat de sotavent. lunette Original termEntry ID: 1046 Geomorfologia lobe de méandre barra de meandro lòbul de meandre n m Dipòsit de sorra o grava, de forma arcada i d'estratificació variable, a la riba interior convexa d'un meandre. Solen presentar-se formant grups de lòbuls paral·lels i separats per solcs. point bar deposit Original termEntry ID: 1047 Geomorfologia loess loess loess [de] n m Sediment detrític d'origen eòlic, groguenc, constituït fonamentalment per llim poc coherent que forma dipòsits gruixuts i molt extensos en ambients de latitud mitjana. loess Original termEntry ID: 1048 La Terra longitude longitud longitud n f Distància angular entre un punt de la superfície de la Terra i el meridià 0° de Greenwich, o qualsevol altre meridià inicial. Es compta positivament de 0° a 180° en direcció est i negativament de 0° a 180° en direcció oest. longitude Original termEntry ID: 1049 Classificació i tipus de sòls luvisol luvisol luvisòl n m Sòl amb un horitzó àrgic, en el qual les argiles tenen una capacitat de bescanvi alta. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. luvisol Original termEntry ID: 1050 Geomorfologia galet guijarro mac n m Fragment de roca dura, de dimensions centimètriques, allisat i arrodonit per l'acció de l'aigua, el rodolament i el transport glacial. L'anàlisi morfomètrica dels còdols permet destriar-ne l'origen i el modelatge. pebble Original termEntry ID: 1051 Biogeografia région macaronésienne región macaronésica Macaronèsia n f Regió biogeogràfica que comprèn les illes tropicals atlàntiques de Canàries, Açores, Madeira i del Cap Verd i que es caracteritza per tenir un elevat nombre d'espècies endèmiques, amb moltes plantes amb afinitat mediterrània i d'altres properes a les espècies tropicals africanes. Macaronesian region Original termEntry ID: 1052 Ciència del sòl macropore macroporo macroporus n m Porus de diàmetre superior a 10 mim. macropore Original termEntry ID: 1053 Geomorfologia maturité madurez maduresa n f Segon estadi del cicle d'erosió, entre la joventut i la senilitat, que es caracteritza per una xarxa desenvolupada d'afluents, valls obertes i muntanyes rostes. Vegeu també joventut i senilitat. maturity Original termEntry ID: 1054 Geomorfologia magma magma magma n f Massa de matèria mineral en estat de fusió i a temperatura molt alta, formada principalment per silicats, generada a l'interior de la Terra i a partir de la qual, per consolidació, s'han format les roques ígnies. magma Original termEntry ID: 1055 ['La Terra', 'Climatologia'] magnétosphère magnetosfera magnetosfera n f Capa superior de l'atmosfera que s'estén aproximadament des dels 1.000 km d'altitud fins on arriba la influència del magnetisme terrestre. La seva altitud és molt dissimètrica: mentre que a la cara il·luminada de la Terra pot enlairar-se fins més enllà dels 100.000 km, a la no il·luminada es manté molt més reduïda. magnetosphere Original termEntry ID: 1056 Climatologia trombe tromba mànega n f Tromba que es forma damunt del mar o d'un llac. waterspout Original termEntry ID: 1057 ['Investigació', 'Climatologia'] manche à vent manga de viento mànega de vent n f Instrument que consta d'una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera amb faixes blanques i vermelles alternades, oberta pels dos extrems, situada al capdamunt d'un pal i que s'utilitza per a indicar la direcció del vent. windsock Original termEntry ID: 1058 Biogeografia mangrove manglar manglar n m Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de les zones intertropicals. mangrove Original termEntry ID: 1059 ['Investigació', 'Hidrologia'] manomètre manómetro manòmetre n m Instrument per a mesurar la pressió d'un fluid. manometer Original termEntry ID: 1060 ['La Terra', 'Geomorfologia'] manteau manto mantell n m Capa de la Terra compresa entre l'escorça terrestre i el nucli. mantle Original termEntry ID: 1061 Hidrologia nappe phréatique manto freático mantell aqüífer n m Mantell subterrani d'aigües que reposa damunt un nivell de roques impermeables. groundwater Original termEntry ID: 1062 Hidrologia nappe captive manto confinado mantell confinat n m Aqüífer situat entre dues capes impermeables, fet que n'impedeix la recàrrega. confined groundwater Original termEntry ID: 1063 Geomorfologia nappe de charriage manto de corrimiento mantell de corriment n m Volum important de material rocós desplaçat en massa que recobreix un substrat seguint una superfície gairebé horitzontal. El material desplaçat es considera al·lòcton. thrust sheet Original termEntry ID: 1064 Hidrologia nappe libre manto libre mantell lliure n m Aqüífer en contacte vertical directe amb l'atmosfera. unconfined groundwater Original termEntry ID: 1065 Geomorfologia manteau neigeux manto nivoso mantell nival n m Conjunt de capes de neu, que provenen d'una o de diferents nevades, acumulades sobre el sòl durant l'hivern. snow pack Original termEntry ID: 1066 ['La Terra', 'Geomorfologia'] manteau supérieur manto superior mantell superior n m Part del mantell compresa entre l'escorça terrestre i els 700 km de profunditat aproximadament. upper mantle Original termEntry ID: 1067 Climatologia carte en altitude mapa en altura mapa d'altura n m Mapa del temps que representa, mitjançant corbes de nivell, les altituds en què hi ha una pressió determinada i, mitjançant isotermes, les temperatures en aquestes altituds. upper-air chart Original termEntry ID: 1068 Classificació i tipus de sòls carte pédologique mapa de suelos mapa de sòls n m Mapa que mostra la distribució relativa dels sòls d'una regió concreta, representats per unitats cartogràfiques de superfície determinada i amb un codi de colors, símbols o trames diferents, que s'expliquen en una llegenda adjunta. La determinació de la unitat cartogràfica emprada depèn de l'escala, que està en relació amb el propòsit del mapa. Hi ha mapes a gran escala (1:2.000 a 1:20.000), d'aplicació agrícola, forestal, mediambiental, etc.; a escala mitjana (1:25.000-1:100.000), que donen una informació regional, i a escala petita (1:200.000-1:5.000.000), que són de caràcter didàctic i per a informació general. soil map Original termEntry ID: 1069 Climatologia carte de surface isobare mapa de superficie mapa de superfície n m Mapa del temps que bàsicament representa, mitjançant isòbares, les pressions en superfície corregides al nivell del mar, amb el seu valor i el símbol de les configuracions principals i els fronts. surface map Original termEntry ID: 1070 Climatologia carte synoptique mapa sinóptico mapa sinòptic n m Mapa temàtic que representa les configuracions isobàriques reduïdes al nivell del mar i els fronts existents en un període determinat. synoptic map Original termEntry ID: 1071 La Terra mappemonde mapamundi mapamundi n m Representació cartogràfica plana del conjunt de l'esfera terrestre, sovint en dos hemisferis diferenciats. world map Original termEntry ID: 1072 Biogeografia maquis maquis màquia n f Bosquina esclerofil·la densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-2 m), pròpia de les terres mediterrànies amb estius extremament secs. maquis Original termEntry ID: 1073 Hidrologia mer mar mar n m/f Divisió geogràfica regional de la massa d'aigua que cobreix una gran part de la superfície terrestre, caracteritzada pels seus límits continentals o insulars i per les seves particularitats hidrològiques. sea Original termEntry ID: 1074 Hidrologia mer ridée mar rizada mar arrissada n f Mar amb onades de menys de 0,1 m, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas. rippled sea Original termEntry ID: 1075 Hidrologia mer très forte mar muy gruesa mar brava n f Mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas. very rough sea Original termEntry ID: 1076 Hidrologia mer grosse mar arbolada mar desfeta n f Mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas. high sea Original termEntry ID: 1077 Hidrologia mer enorme mar enorme mar enorme n f Mar amb onades de més de 14 m, corresponent al grau 9 de l'escala de Douglas. phenomenal sea Original termEntry ID: 1078 Hidrologia lame de fond mar tendida mar llarguera n f Mar amb un onatge generat per tempestes llunyanes a la costa, que té un aspecte regular i ordenat, caracteritzat per onades de període gran i crestes llargues, direcció d'avançament definida i celeritat d'ona ràpida. swell Original termEntry ID: 1079 Hidrologia mer très grosse mar montañosa mar molt alta n f Mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas. very high sea Original termEntry ID: 1080 Hidrologia mer calme mar llana mar plana n f Mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas. calm sea Original termEntry ID: 1081 Hidrologia marée marea marea n f Moviment cíclic alternatiu d'ascens i descens del nivell de l'aigua marina, degut a l'atracció gravitatòria conjunta de la Lluna, el Sol i la Terra. tide Original termEntry ID: 1082 Hidrologia pleine mer plenamar marea alta n f Altura màxima de la marea en un dia qualsevol. high water Original termEntry ID: 1083 Climatologia marée atmosphérique marea atmosférica marea atmosfèrica n f Moviment periòdic de l'atmosfera terrestre causat per l'acció gravitacional de la Lluna i l'acció gravitacional i tèrmica del Sol. atmospheric tide Original termEntry ID: 1084 Hidrologia marée basse marea baja marea baixa n f Altura mínima de la marea en un dia qualsevol. low water Original termEntry ID: 1085 Climatologia marée barométrique marea barométrica marea baromètrica n f Variació periòdica de la pressió atmosfèrica que es caracteritza per una doble oscil·lació diària a causa de l'acció de la marea atmosfèrica. Sol presentar dos màxims, al voltant de les 10 i les 22 h, i dos mínims, al voltant de les 4 i les 16 h. barometric tide Original termEntry ID: 1086 Hidrologia marée de quadrature marea muerta marea de quadratura n f Marea alta d'amplitud disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i el Sol quan es troben en quadratura (quart creixent i quart minvant). neap tide Original termEntry ID: 1087 Hidrologia marée diurne marea diurna marea diürna n f Règim de marea que comporta una plenamar i una baixamar per dia lunar. diurnal tide Original termEntry ID: 1088 Hidrologia montant montante marea entrant n f Fase de la marea durant la qual té lloc l'ascens del nivell de l'aigua. tide flow Original termEntry ID: 1089 Hidrologia marée mixte marea mixta marea mixta n f Règim de marea que durant un mes lunar presenta un caràcter alternativament diürn i semidiürn. mixed tide Original termEntry ID: 1090 Hidrologia marée semi-diurne marea semidiurna marea semidiürna n f Règim de marea que comporta dues plenamars i dues baixamars per dia lunar. semidiurnal tide Original termEntry ID: 1091 Hidrologia reflux reflujo marea sortint n f Fase de la marea durant la qual té lloc el descens del nivell de l'aigua. falling tide Original termEntry ID: 1092 Hidrologia marée de vive eau marea viva marea viva n f Marea d'una gran amplitud que es produeix per la suma dels efectes de l'atracció lunar i solar, quan actuen segons una mateixa direcció a les fases del noviluni i de pleniluni. spring tide Original termEntry ID: 1093 Hidrologia mer forte mar gruesa maregassa n f Mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas. rough sea Original termEntry ID: 1094 Hidrologia mer belle marejadilla marejol n m Mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas. smooth sea Original termEntry ID: 1095 ['Investigació', 'Hidrologia'] marégraphe mareógrafo mareògraf n m Aparell emprat per a enregistrar les variacions del nivell del mar, especialment les degudes a les marees. tide gauge Original termEntry ID: 1096 Geomorfologia beach rock Strandsandstein grès de plage marès n m Gres friable o molt indurat constituït per sorres silícies o calcàries cimentades per calcita marina, que es forma especialment en platges de mars càlids. roca de playa Original termEntry ID: 1097 Hidrologia marais maririme marisma maresme n m Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral i que pot ser inundat per les aigües del mar o d'un riu. tidal marsh Original termEntry ID: 1098 Geomorfologia marne marga marga n f Roca sedimentària composta d'argila i carbonat de calci, d'aspecte terrós, bastant friable i poc resistent a l'erosió. marl Original termEntry ID: 1099 Geomorfologia marge continentale margen continental marge continental n m Regió immergida de la vora dels continents, que comprèn la plataforma continental i el talús continental i que constitueix la transició de l'escorça continental a l'oceànica. continental margin Original termEntry ID: 1100 Climatologia marin marinada marinada n f Vent que bufa de la banda de mar. maritime air Original termEntry ID: 1101 Hidrologia marmite torrentielle marmita de gigante marmita de gegant n f Cavitat circular excavada en el fons rocós d'un corrent d'aigua per l'acció del moviment arremolinat dels còdols i la sorra que transporta el corrent. pothole Original termEntry ID: 1102 Hidrologia mer peu agitée marejada maror n f Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas. slight sea Original termEntry ID: 1103 Climatologia masse d'air masa de aire massa d'aire n f Massa troposfèrica les propietats físiques i dinàmiques de la qual presenten una homogeneïtat relativa sobre un pla horitzontal d'una regió extensa. air mass Original termEntry ID: 1104 Geomorfologia massif macizo massís n m Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesants, per una altitud moderada i la manca d'una direcció definida. massif Original termEntry ID: 1105 Biogeografia sous-arbrisseau mata mata n f Arbust que generalment no supera els 0,5-1 m d'alçària. small shrub Original termEntry ID: 1106 Ciència del sòl matériau originel material originario material originari n m Material mineral o orgànic no consolidat i més o menys meteoritzat, a partir del qual es forma un sòl pel procés de pedogènesi. Alguns autors usen material originari i roca mare com a termes sinònims. parent material Original termEntry ID: 1107 Ciència del sòl gamme matiz matís n m Variable utilitzada en el codi de colors Munsell per a determinar el color d'un sòl, que expressa el seu to dominant. hue Original termEntry ID: 1108 Biogeografia broussaille matorral matoll n m Formació vegetal en la qual dominen les mates força esclarissades. scrub Original termEntry ID: 1109 Geomorfologia matrice matriz matriu n f Material de granulació fina d'una roca sedimentària detrítica, que ocupa els espais intergranulars deixats pels elements més grossos. matrix Original termEntry ID: 1110 Hidrologia méandre meandro meandre n m Sinuositat molt pronunciada d'un riu. La seva secció transversal mostra una riba còncava abrupta mentre que l'oposada és més planera. meander Original termEntry ID: 1111 Biogeografia environnement medioambiente medi ambient n m Conjunt de condicions ambientals en què viu un organisme o una comunitat d'organismes. environment Original termEntry ID: 1112 Geomorfologia milieu sédimentaire medio sedimentario medi sedimentari n m Complex de la superfície terrestre geogràficament restringit on es diposita un sediment, descrit en termes geomorfològics i caracteritzat per les condicions físiques, químiques i biològiques i pels processos que hi actuen. sedimentary environment Original termEntry ID: 1113 La Terra méridien d'origine primer meridiano meridià zero n m Meridià que, convencionalment, es pren com a origen per a determinar, a l'est o a l'oest, la longitud geogràfica de cada punt de la Terra. Actualment se sol prendre com a meridià inicial el que passa per l'antic observatori de Greenwich, a Anglaterra. zero meridian Original termEntry ID: 1114 La Terra méridional meridional meridional adj Del sud o situat al sud. meridional Original termEntry ID: 1115 Geomorfologia mésa mesa mesa n f Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids. És més petita que l'altiplà i més gran que la mola. mesa Original termEntry ID: 1116 Biogeografia mésophile mesófilo mesòfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que viu òptimament en ambients amb valors mitjans d'un determinat factor ecològic, especialment la humitat i la temperatura, i que es desenvolupa malament en condicions extremes. mesophilous Original termEntry ID: 1117 Biogeografia mésophyte mesófito mesòfit n m Planta que viu òptimament en ambients amb valors mitjans d'un determinat factor ecològic, especialment la humitat i la temperatura, i que es desenvolupa malament en condicions extremes. mesophyte Original termEntry ID: 1118 ['La Terra', 'Climatologia'] mésopause mesopausa mesopausa n f Superfície que separa la mesosfera de la termosfera. mesopause Original termEntry ID: 1119 ['La Terra', 'Climatologia'] mésosphère mesosfera mesosfera n f Capa de l'atmosfera que s'estén per sobre de l'estratopausa fins als 80 km d'altitud aproximadament i en la qual la temperatura de l'aire decreix amb l'altitud. mesosphere Original termEntry ID: 1120 ['La Terra', 'Geomorfologia'] mésosphère mesosfera mesosfera n f Part del mantell compresa entre el mantell superior i el nucli. mesosphere Original termEntry ID: 1121 Climatologia mistral mistral mestral n m Vent fort, sec i fred que bufa del nord-oest. Als Països Catalans es coneix amb aquesta denominació el vent de nord-oest que bufa quan l'anticicló atlàntic domina l'est de la península Ibèrica i el seu flanc del nord és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l'Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu (ports de Beseit, delta de l'Ebre i Camp de Tarragona). mistral Original termEntry ID: 1122 Geomorfologia métamorphisme metamorfismo metamorfisme n m Modificació mineralògica i estructural de les roques sòlides sotmeses a condicions físiques i químiques regnants a profunditats inferiors a la superfície de meteorització i diagènesi. metamorphism Original termEntry ID: 1123 Climatologia electrométéore electrometeoro meteor elèctric n m Fenomen atmosfèric que té una manifestació visible o audible causat per les càrregues elèctriques presents a l'atmosfera. electrometeor Original termEntry ID: 1124 Climatologia photométéore fotometeoro meteor lluminós n m Fenomen atmosfèric que té una manifestació visible causat per la interacció de la llum procedent del Sol o la Lluna amb l'atmosfera. photometeor Original termEntry ID: 1125 La Terra météorite meteorito meteorit n m Cos celeste sòlid compost per silicats i metall, que travessa l'atmosfera de la Terra i n'ateny la superfície. meteorite Original termEntry ID: 1126 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] météorisation meteorización meteorització n f Disgregació de les roques exposades a la intempèrie, per l'acció dels agents atmosfèrics en un procés físic, químic o bioquímic. weathering Original termEntry ID: 1127 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] désagrégation mécanique meteorización mecánica meteorització mecànica n f Meteorització causada per termoclàstia, haloclàstia, crioclàstia o altres processos que no comporten una alteració de la composició química de les roques. physical weathering Original termEntry ID: 1128 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] altération chimique meteorización química meteorització química n f Meteorització causada per dissolució, hidròlisi, hidratació, oxidació o altres processos que comporten reaccions que alteren la composició química de les roques. chemical weathering Original termEntry ID: 1129 Climatologia météorologie meteorología meteorologia n f Ciència que estudia l'estat físic de l'atmosfera en un moment determinat i que té com a objectiu principal preveure l'evolució d'aquest estat. meteorology Original termEntry ID: 1130 Climatologia microclimat microclima microclima n m Conjunt de condicions climàtiques d'un espai homogeni, reduït i aïllat del seu medi envoltant, definides o bé per factors naturals o bé per la combinació d'aquests amb el resultat de la intervenció antròpica en aquest espai. microclimate Original termEntry ID: 1131 Ciència del sòl micropore microporo microporus n m Porus de diàmetre inferior a 10 mim. micropore Original termEntry ID: 1132 Climatologia vent du midi sur migjorn n m Vent que bufa del sud. southerly wind Original termEntry ID: 1133 La Terra Sud sur migjorn n m Regió, terra, etc., situada envers el sud. the South Original termEntry ID: 1134 Ciència del sòl migration migración migració n f Procés de mobilització i transport de material del sòl, com ara complexos organometàl·lics o partícules en suspensió a l'aigua, a través del perfil. migration Original termEntry ID: 1135 Biogeografia migration migración migració n f Desplaçament periòdic o estacional d'una població animal des d'un hàbitat a un altre, generalment a gran distància. migration Original termEntry ID: 1136 Hidrologia migration latérale migración lateral migració lateral n f Desplaçament, perpendicular en relació amb la direcció del corrent d'aigua, del canal d'un riu causat per l'erosió d'un dels marges. lateral migration Original termEntry ID: 1137 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] minéral argileux mineral arcilloso mineral d'argila n m Roca sedimentària composta de partícules de diàmetre inferior a 2 mim, en la qual predominen els silicats d'alumini i que generalment és plàstica quan té una humitat suficient. clay mineral Original termEntry ID: 1138 Geomorfologia minéralisation mineralización mineralització n f Dipòsit en fractures o en concavitats i substitució d'alguns minerals d'una roca per d'altres de caràcter metàl·lic, en un procés que sol ésser acompanyat per altres transformacions d'alguns minerals de la roca. mineralization Original termEntry ID: 1139 Geomorfologia minéralogie mineralogía mineralogia n f Part de la geologia que tracta dels minerals. mineralogy Original termEntry ID: 1140 Geomorfologia miroir de faille espejo de falla mirall de falla n m Superfície corresponent al pla de falla, llisa i polida o amb estries com a conseqüència de la fricció entre els blocs oposats d'una falla. slickenside Original termEntry ID: 1141 Geomorfologia demi-oranges medias naranjas mitges taronges n f pl Modelat del domini tropical humit format per un conjunt de turons convexos, hemisfèrics, de 100 a 150 m d'alçària, desenvolupat sobre roques cristal·lines profundament alterades. half oranges Original termEntry ID: 1142 Geomorfologia modelé modelado modelat n m Conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen un sistema morfogenètic. modelling Original termEntry ID: 1143 Geomorfologia butte muela mola n f Relleu tabular isolat, de forma massissa, de perímetre arrodonit, amb el cim pla i els flancs superiors molt rostos. Correspon a un relleu estructural residual. butte Original termEntry ID: 1144 Geomorfologia molasse molasa molassa n f Formació i fàcies sedimentària constituïda per sèries rítmiques molt potents de gresos i margues dipositats en ambients continentals, deltaics o marins d'aigües somes. molasse Original termEntry ID: 1145 Hidrologia marécage marjal mollera n f Àrea en què predominen els sòls inundats d'una manera més o menys permanent. swamp Original termEntry ID: 1146 Classificació i tipus de sòls mollisol mollisol mol·lisòl n m Sòl típic de praderies, amb un epipèdon mòl·lic sobre material mineral i amb una saturació de bases superior al 50%. Unitat de sòl de la classificació ST. mollisol Original termEntry ID: 1147 Geomorfologia monadnock monadnock monadnock n m Relleu residual conservat en un peneplà, en forma de turó rebaixat de vessants abruptes, la base del qual enllaça progressivament amb la superfície general del peneplà. És el nom d'una muntanya de New Hampshire, als Estats Units. monadnock Original termEntry ID: 1148 Geomorfologia monoclinal monoclinal monoclinal adj Dit del relleu estructural dissimètric elaborat en un estrat de roca resistent a l'erosió entre d'altres de més toves, que té un capbussament de menys de 10º. monoclinal Original termEntry ID: 1149 Ciència del sòl monosiallitisation monosialitización monosial·litització n f Procés d'alteració del sòl per hidròlisi parcial dels minerals de la roca mare, en un clima tropical i en un medi drenat, amb pèrdua total de bases i pèrdua parcial de sílice. monosiallitization Original termEntry ID: 1150 Climatologia mousson monzón monsó n m Vent periòdic d'alternança anual propi de l'oceà Índic i de la costa oriental de l'Àsia, que bufa predominantment del sud-oest des del maig fins al setembre i del nord-est des de l'octubre fins al desembre. Per extensió, vent que bufa entre un continent i l'oceà pròxim quan hi ha un escalfament diferencial fort entre l'un i l'altre. monsoon Original termEntry ID: 1151 Geomorfologia mont monte sinclinal mont n m Forma de relleu jurassià consistent en un cim afaiçonat en una volta anticlinal de roca resistent a l'erosió. anticlinal ridge Original termEntry ID: 1152 Geomorfologia morpho-climatique morfoclimático morfoclimàtic -a adj Dit del domini o de l'estatge on el desenvolupament de les formes del relleu és regit per la influència d'un clima específic. morphoclimatic Original termEntry ID: 1153 Geomorfologia morphogenèse morfogénesis morfogènesi n f Procés de formació i desenvolupament de les formes del relleu. morphogenesis Original termEntry ID: 1154 Geomorfologia morphologie morfología morfologia n f Ciència que estudia les formes del relleu de la superfície terrestre, els processos que l'originen i la seva evolució. La denominació morfologia estigué en vigència fins als anys 50. Des dels anys 60 s'ha generalitzat la divisió de la geomorfologia en tres grans enfocaments: geomorfologia climàtica, geomorfologia dinàmica i geomorfologia estructural. morphology Original termEntry ID: 1155 Geomorfologia morphométrie morfometría morfometria n f Ciència i tècnica que estudia les dimensions i la forma dels elements mineralògics o els clasts que formen les roques sedimentàries detrítiques. morphometry Original termEntry ID: 1156 Geomorfologia morphométrie morfometría morfometria n f Estudi i mesura de les característiques quantitatives de les formes del relleu (densitat dels llits fluvials, pendents dels vessants, altura de les muntanyes, etc.), mitjançant el tractament matemàtic dels resultats. morphometry Original termEntry ID: 1157 Geomorfologia moraine morrena morrena n f Conjunt de materials detrítics heteromètrics transportats i dipositats per una glacera. Les morenes es classifiquen segons criteris diversos, com ara la situació en relació amb la glacera, la situació després de la sedimentació o l'estructura particular: morena lateral, morena central, morena interna, morena de fons, morena terminal, morena d'ablació, etc. moraine Original termEntry ID: 1158 Geomorfologia éperon morro morro n m Contrafort avançat i abrupte d'una muntanya. spur Original termEntry ID: 1159 Ciència del sòl échantillonage de sols muestreo de suelos mostratge de sòls n m Tècnica de presa de mostres de sòl, superficials o interiors a diverses fondàries, distribuïdes regularment o a l'atzar. soil sampling Original termEntry ID: 1160 Geomorfologia levée terraplén aluvial mota n f Dipòsit detrític selectiu que es forma, a manera de dic, com a conseqüència de desbordaments, en determinades planes d'inundació a ambdós costats del llit fluvial. Pot ser natural o se'n pot afavorir la formació artificialment. levee Original termEntry ID: 1161 Geomorfologia mouvement de masse movimiento en masa moviment de massa n m Desplaçament vessant avall, provocat per la força gravitatòria, de materials que formen un cos amb una certa cohesió per la presència d'aigua, glaç o aire en la seva composició. N'hi ha quatre tipus fonamentals de component lateral predominant: creep gravitatori, flux, esllavissada i reptació; i dos de predomini vertical: despreniment i subsidència. mass wasting Original termEntry ID: 1162 Geomorfologia montagne montaña muntanya n f Elevació natural del terreny alta i rosta. mountain Original termEntry ID: 1163 Geomorfologia montagne-blocs montaña en bloques muntanya de blocs n m Relleu muntanyós que ha estat format per aixecament i enfonsament en grans blocs de l'escorça terrestre, segons diversos sistemes de falles, i que es troba en massissos antics. fault block mountain Original termEntry ID: 1164 Geomorfologia montagne plisée montaña de plegamiento muntanya de plegament n m Relleu muntanyós que té una estructura de plegament i aixecament produïda per la compressió dels materials. folded mountain Original termEntry ID: 1165 Geomorfologia dune duna muntell n m Acumulació d'arena en forma de cresta dissimètrica, produïda pel vent, generalment en ambients desèrtics o litorals. dune Original termEntry ID: 1166 Biogeografia bois de myrtes arrayanal murtrerar n m Matollar esclerofil·le mediterrani dominat totalment per la murta, propi dels fons de valls eixutes. Original termEntry ID: 1167 Biogeografia mutualisme mutualismo mutualisme n m Simbiosi de la qual es beneficien els dos éssers associats. Sovint és una relació obligada, de manera que un individu no pot subsistir sense l'altre. El cas més típic és el dels líquens. mutualism Original termEntry ID: 1168 Climatologia néphologie nefología nefologia n f Estudi dels núvols. nephology Original termEntry ID: 1169 Climatologia néphélomètre nefómetro nefòmetre n m Instrument meteorològic que mesura la nuvolositat. nephelometer Original termEntry ID: 1170 Climatologia néphoscope nefoscopio nefoscopi n m Instrument meteorològic que mesura la direcció i la velocitat de desplaçament dels núvols. nephoscope Original termEntry ID: 1171 Biogeografia nemoral nemoral adj Que viu als boscos. nemorose Original termEntry ID: 1172 Geomorfologia néotectonique neotectónica neotectònica n f Successió de moviments de l'escorça terrestre esdevinguts durant el neogen i el quaternari. També és l'estudi d'aquesta successió de moviments. neotectonics Original termEntry ID: 1173 Geomorfologia neptunisme neptunismo neptunisme n m Teoria geològica vuitcentista segons la qual les roques s'han format per precipitació al fons del mar i gran part de les superfícies han estat modelades per l'onatge. Teoria formulada per A. G. Werner, que s'oposava al plutonisme. neptunism Original termEntry ID: 1174 Biogeografia neretar n m Matollar dominat pel neret, propi dels sòls àcids de l'estatge subalpí. Original termEntry ID: 1175 Hidrologia néritique nerítico nerític -a adj Relatiu o pertanyent al medi marí pelàgic comprès entre els 0 i els 200 m de profunditat, que correspon a la plataforma continental. neritic Original termEntry ID: 1176 Climatologia neige nieve neu n f Precipitació sòlida consistent en un conjunt de petits cristalls de glaç provinents de la sublimació del vapor d'aigua dels núvols, que cauen sobre la terra en forma de flocs blancs. snow Original termEntry ID: 1177 Geomorfologia névé nieve de nevero neu congesta n f Neu vella, granulosa, compactada, plena de bombolles d'aire, que ocupa la part alta d'una glacera i que correspon a l'estadi intermedi de la transformació de la neu en glaç. firn Original termEntry ID: 1178 Geomorfologia neige perpétuelle nieve perpetua neu perpètua n f Neu que no desapareix mai perquè es troba en indrets, generalment a gran altitud, on la temperatura poques vegades supera els 0ºC. Als Pirineus no n'hi ha perquè els cims més alts no arriben a assolir l'altitud necessària. perpetual snow Original termEntry ID: 1179 Geomorfologia neige persistente nieve persistente neu persistent n f Neu que es troba generalment a gran altitud, que es va desglaçant durant l'estiu, però que no es fon del tot. persistent snow Original termEntry ID: 1180 Climatologia neige roulée nieve granulada neu rodona n f Conjunt de grans de glaç blancs i opacs, d'1 a 5 mm de diàmetre, formats per capes concèntriques i de gruix variable, trencadissos i fàcils d'aixafar, que es formen principalment quan la temperatura és al voltant dels 0°C, sovint abans o durant una nevada. snow pellets Original termEntry ID: 1181 Climatologia chute de neige nevada nevada n f Precipitació en forma de neu. snowfall Original termEntry ID: 1182 Climatologia nimbostratus nimbostratus nimboestrat n m Núvol baix que integra un banc de núvols molt gris i d'espessor considerable, sota del qual hi ha freqüentment núvols esquinçats. nimbostratus Original termEntry ID: 1183 Geomorfologia niche nicho nínxol n m Cavitat de dimensió mètrica oberta per meteorització física en un vessant rost en un ambient fred, especialment periglacial. niche Original termEntry ID: 1184 Biogeografia niche écologique nicho ecológico nínxol ecològic n m Conjunt dels diferents rangs de condicions i recursos que els individus d'una espècie requereixen per poder sobreviure, créixer, reproduir-se i mantenir una població estable. Per rangs de condicions s'entenen intervals de temperatura, humitat, salinitat, etc. Per recursos, aigua, aliments, refugis (caus, forats, etc.). ecological niche Original termEntry ID: 1185 La Terra nuit noche nit n f Espai de temps durant el qual el Sol es troba per sota de l'horitzó. night Original termEntry ID: 1186 Ciència del sòl nitisol nitisol nitisòl n m Sòl amb un horitzó nític en els primers 100 cm de fondària i que no té cap horitzó fèrric, ni plíntic ni vèrtic. Unitat de sòl de la classificació WRB. nitisol Original termEntry ID: 1187 Biogeografia nitrophile nitrófilo nitròfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que prefereix els sòls rics en substàncies nitrogenades solubles. nitrophilous Original termEntry ID: 1188 Geomorfologia nivation nivación nivació n f Fenomen periglacial consistent en la meteorització de les roques per una placa de neu o de glaç que les cobreix. Hi intervé l'acció alterna de la congelació i el desglaç, que provoca crioclàstia i moviment de massa. nivation Original termEntry ID: 1189 Hidrologia niveau de base nivel de base nivell de base n m Nivell teòric per sota del qual un corrent d'aigua no pot erosionar més el seu llit. Habitualment es considera com a nivell de base general el nivell del mar, però també poden haver-n'hi de locals, com el d'un llac o un altre riu. base level Original termEntry ID: 1190 Geomorfologia niveau de crêtes nivel de cumbres nivell de cims n m Pla ideal tangent als cims més alts d'una àrea muntanyosa. summit level Original termEntry ID: 1191 Hidrologia niveau de la mer nivel del mar nivell del mar n m Nivell mitjà de la superfície del mar utilitzat com a referència per a calcular cotes d'altitud del relleu o de profunditat. sea level Original termEntry ID: 1192 Hidrologia surface de la nappe phréatique nivel freático nivell freàtic n m Part superior d'un aqüífer lliure on la pressió de l'aigua s'iguala a la de l'atmosfera. water table Original termEntry ID: 1193 Biogeografia niveau trophique nivel trófico nivell tròfic n m Cadascun dels estrats diferenciats en la cadena alimentària, format pels organismes que en una comunitat obtenen l'energia i la matèria de manera semblant, d'acord amb el grau de disponibilitat de les substàncies alimentàries en un territori determinat. trophic level Original termEntry ID: 1194 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] nivologie nivología nivologia n f Ciència que estudia les formes i els moviments de la neu. nivology Original termEntry ID: 1195 ['Investigació', 'Climatologia'] nivomètre nivómetro nivòmetre n m Instrument meteorològic emprat per a mesurar la quantitat de neu caiguda en un indret. snowgauge Original termEntry ID: 1196 Climatologia nivosité nivosidad nivositat n f Quantitat de neu caiguda en un indret, mesurada en centímetres de gruix o litres per metre quadrat un cop liquada, o expressada pel nombre de dies en què ha nevat durant un període de temps. snowiness Original termEntry ID: 1197 La Terra nord norte nord n m Punt cardinal donat per la intersecció de l'eix de la Terra amb la superfície d'aquesta en l'hemisferi boreal. north Original termEntry ID: 1198 ['La Terra', 'Geomorfologia'] noyau núcleo nucli n m Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell. core Original termEntry ID: 1199 ['La Terra', 'Geomorfologia'] noyau externe núcleo externo nucli extern n m Part del nucli compresa entre la discontinuïtat de Gutenberg i el nucli intern. outer core Original termEntry ID: 1200 ['La Terra', 'Geomorfologia'] noyau interne núcleo interno nucli intern n m Part del nucli compresa entre els 5.100 km de profunditat aproximadament i el centre de la Terra. inner core Original termEntry ID: 1201 Geomorfologia nunatak nunatak nunatak n m Pic rocós aïllat que sobresurt de la superfície d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perpètues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants. nunataq Original termEntry ID: 1202 Climatologia nuage nube núvol n m Conjunt de partícules d'aigua o de glaç que es troben en suspensió a l'atmosfera, format per la condensació del vapor aquós atmosfèric i que lleva la transparència de l'aire. A diferència de la boira, no toca la superfície terrestre. cloud Original termEntry ID: 1203 Climatologia nébulosité partielle nubosidad parcial nuvolositat parcial n f Fracció de cel coberta per un gènere determinat de núvol. partial cloud amount Original termEntry ID: 1204 Climatologia nébulosité totale nubosidad total nuvolositat total n f Fracció de cel coberta per núvols. Convé no confondre nuvolositat amb nebulositat, substantiu que designa un estat d'emboirament que dificulta la visibilitat. total cloud cover Original termEntry ID: 1205 Biogeografia oasis oasis oasi n m Indret en un desert on creix la vegetació gràcies a l'existència d'aigües subterrànies. oasis Original termEntry ID: 1206 Geomorfologia ubac umbría obaga n f Vessant més ombrívol i més humit d'un relleu muntanyós de latitud mitjana o alta, que dona al nord a l'hemisferi septentrional i al sud a l'hemisferi meridional. ubac Original termEntry ID: 1207 Climatologia observation météorologique observación meteorológica observació meteorològica n f Observació que permet avaluar o mesurar un o més elements meteorològics amb la finalitat d'estudiar el temps. meteorological observation Original termEntry ID: 1208 Climatologia observatoir météorologique observatorio meteorológico observatori meteorològic n m Centre d'observació meteorològica dotat d'instrumental abundant i de personal tècnic suficient per a assegurar la continuïtat i l'eficàcia del treball i la prossecució de recerques científiques. weather observatory Original termEntry ID: 1209 La Terra occidental occidental occidental adj De l'oest o situat a l'oest. western Original termEntry ID: 1210 Hidrologia océan océano oceà n m Cadascuna de les grans divisions geogràfiques de la massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície terrestre. ocean Original termEntry ID: 1211 Hidrologia océan océano oceà n m Massa total d'aigua salada, única i contínua, que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. sea Original termEntry ID: 1212 Climatologia océanité oceanidad oceanitat n f Factor climàtic amb què s'expressa la influència del mar en el clima d'un indret, caracteritzat per la suavització de les temperatures i de les oscil·lacions tèrmiques i l'augment de la humitat. oceanity Original termEntry ID: 1213 Hidrologia océanographie oceanografía oceanografia n f Ciència que estudia els mars i oceans. oceanography Original termEntry ID: 1214 Climatologia occlusion oclusión oclusió n f Procés de minvament d'un sector càlid quan el front fred encavalca el front càlid que el precedeix. occlusion Original termEntry ID: 1215 Biogeografia oligotrophe oligotrofo oligòtrof -a adj Dit del medi edàfic o aquàtic pobre en substàncies nutritives. oligotrophic Original termEntry ID: 1216 Biogeografia ormoie olmedo omar n m Bosc caducifoli alt i dens dominat per l'om, propi de les zones externes dels boscos de ribera. elm grove Original termEntry ID: 1217 Geomorfologia onde primaire onda primaria ona primària n f Ona sísmica interna emanada d'un focus sísmic, que és la més ràpida de les dues ones internes que s'hi generen i la primera que enregistra un sismògraf. primary wave Original termEntry ID: 1218 Geomorfologia onde secondaire onda secundaria ona secundària n f Ona sísmica interna emanada d'un focus sísmic, que és la menys ràpida de les dues ones internes que s'hi generen i la segona que enregistra un sismògraf. secondary wave Original termEntry ID: 1219 Geomorfologia onde sismique ona sísmica ona sísmica n f Ona elàstica generada en l'hipocentre d'un terratrèmol i que es propaga per l'interior o la superfície de la Terra. seismic wave Original termEntry ID: 1220 Hidrologia vague oleada onada n f Ona d'una certa grandària. big wave Original termEntry ID: 1221 Hidrologia vague ola onada n f Moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de l'aigua del mar, d'un llac, d'un riu o d'un altre corrent d'aigua. wave Original termEntry ID: 1222 Climatologia vague de chaleur ola de calor onada de calor n f Fenomen de certa durada consistent en l'augment considerable de la temperatura de l'aire provocat per la invasió d'una massa d'aire càlid. heat wave Original termEntry ID: 1223 Hidrologia onde solitaire ola solitaria onada solitària n f Onada de gran longitud i de període llarg consistent en una única elevació per sobre de la superfície de l'aigua que no va precedida ni seguida per cap altra elevació o depressió. Un tsunami és un exemple d'onada solitària. solitary wave Original termEntry ID: 1224 Hidrologia houle oleaje onatge n m Moviment conjunt de les ones produït per l'acció del vent sobre la superfície de l'aigua. swell Original termEntry ID: 1225 Geomorfologia oolithe oolito oòlit n m Partícula esferoidal, de 2 mm de diàmetre o menys, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic o inorgànic. oolith Original termEntry ID: 1226 Climatologia vent de terre viento terral oratge n m Vent que bufa de terra endins. land wind Original termEntry ID: 1227 Biogeografia ordre orden ordre n m Tàxon fitosociològic que reuneix totes les aliances afins, definit per la presència d'un conjunt d'espècies característiques d'aquest tàxon mateix. La nomenclatura dels ordres es construeix a partir del nom genèric d'una espècie significativa, a l'arrel del qual s'afegeix la terminació atalia, seguit sovint de l'epítet específic en genitiu. Per exemple, Quercetalia ilicis. order Original termEntry ID: 1228 Biogeografia ordre orden ordre n m Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la classe i superior a la família. order Original termEntry ID: 1229 La Terra orient oriente orient n m Regió, terra, etc., situada envers l'est. the East Original termEntry ID: 1230 La Terra orient oriente orient n m Punt cardinal que assenyala una direcció que forma un angle de 90° amb la direcció nord i que indica el punt de l'horitzó per on surt el Sol als equinoccis. orient Original termEntry ID: 1231 La Terra oriental oriental oriental adj De l'est o situat a l'est. oriental Original termEntry ID: 1232 Biogeografia orophyte orófito oròfit n m Planta que viu exclusivament a les muntanyes. orophyte Original termEntry ID: 1233 Geomorfologia orogène orógeno orogen n m Regió de la Terra on ha tingut lloc una orogènesi. orogen Original termEntry ID: 1234 Geomorfologia orogène orógeno orogen n m Sistema muntanyós format en una regió inestable de l'escorça terrestre i que ha sofert una contracció important que ha engendrat un plegament i mantells de corriment. orogen Original termEntry ID: 1235 Geomorfologia orogénèse orogénesis orogènesi n f Procés de formació de les muntanyes i serralades. Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims. orogenesis Original termEntry ID: 1236 Geomorfologia orogénie orogenia orogènia n f Període durant el qual té lloc l'orogènesi. Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims. orogeny Original termEntry ID: 1237 Geomorfologia orographie orografía orografia n f Part de la geografia física que tracta de la descripció, el caràcter topogràfic, la formació i l'estructura dels relleus muntanyosos, i en fa la representació cartogràfica. orography Original termEntry ID: 1238 Classificació i tipus de sòls oxisol oxisol oxisòl n m Sòl amb un horitzó òxic a menys de 2 m de fondària que no té al damunt ni un horitzó espòdic ni un horitzó argílic, o que té una fase contínua de plintita dins els primers 30 cm. Unitat de sòl de la classificació ST. oxisol Original termEntry ID: 1239 Climatologia ozone ozono ozó n m Gas atmosfèric constituït per molècules compostes per tres àtoms d'oxigen, que té la capacitat d'absorbir la radiació amb longitud d'ona entre 0,001 i 0,38 µm i que es concentra fonamentalment a l'ozonosfera. ozone Original termEntry ID: 1240 Geomorfologia pain de sucre pan de azúcar pa de sucre n m Turó modelat sobre roques cristal·lines, de cim rodonenc i de parets curvilínies i molt rostes o verticals. sugar loaf Original termEntry ID: 1241 La Terra paysage paisaje paisatge n m Porció d'espai percebuda per un observador, que es caracteritza per la combinació dinàmica d'elements físics, biòtics i antròpics. landscape Original termEntry ID: 1242 Biogeografia savane-parc sabana parque paisatge de parc n m Paisatge de sabana constituït per un mosaic de gramenets i de bosquets que ocupen ambients diferents. savanna woodland Original termEntry ID: 1243 Biogeografia paysage protégé paisaje protegido paisatge protegit n m Espai del medi natural que pels seus valors estètics o culturals gaudeix d'una protecció especial. protected landscape Original termEntry ID: 1244 Biogeografia paléobiogeographie paleobiogeografía paleobiogeografia n f Branca de la biogeografia i de la paleontologia que estudia la distribució i l'ecologia dels éssers vius en els temps geològics passats. paleobiogeography Original termEntry ID: 1245 Geomorfologia paléochenal paleocauce paleocanal n m Resta d'una vall, d'un llit fluvial, d'un canal de marea, etc., excavat en sediments antics i fossilitzat per estrats més moderns. paleochannel Original termEntry ID: 1246 Geomorfologia paléokarst paleokarst paleocarst n m Carst antic no funcional, reblert i recobert o no de sediments. paleokarst Original termEntry ID: 1247 Climatologia paléoclimat paleoclima paleoclima n m Clima de períodes passats les característiques essencials del qual poden ser reconstruïdes mitjançant dades geològiques i paleobiogeogràfiques. paleoclimate Original termEntry ID: 1248 Biogeografia paléoécologie paleoecología paleoecologia n f Branca de l'ecologia que estudia els fòssils a fi de conèixer els processos ecològics i l'ambient biològic passats i establir-ne models paleobiogeogràfics. paleoecology Original termEntry ID: 1249 Geomorfologia paléoforme paleoforma paleoforma n f Forma de relleu afaiçonada en temps antics i en condicions diferents de les actuals. palaeolandform Original termEntry ID: 1250 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] paléosol paleosuelo paleosol n m Sòl antic que s'ha conservat com a sòl relicte no enterrat o com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques. paleosol Original termEntry ID: 1251 Geomorfologia palynologie palinología palinologia n f Estudi del pol·len i de les espores actuals i fòssils. Especialment s'aplica per a estudiar l'ecologia del quaternari. palynology Original termEntry ID: 1252 Biogeografia pampa pampa pampa n f Praderia pròpia de l'Argentina centreoriental que es caracteritza per l'absència d'arbres i per la preponderància de les gramínies i també d'altres famílies herbàcies. pampas Original termEntry ID: 1253 Hidrologia marécage pantano pantà n m Terreny impermeable i planer, recobert per un mantell d'aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria. swamp Original termEntry ID: 1254 Hidrologia réservoir pantano pantà n m Dipòsit artificial de grans dimensions, que generalment tanca la boca d'una vall mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzema l'aigua d'un riu per a utilitzar-la en la producció d'energia elèctrica, en el regatge o en el consum industrial i domèstic, o per a regular el cabal d'un riu. reservoir Original termEntry ID: 1255 Climatologia marais barométrique pantano barométrico pantà baromètric n m Regió que es troba entre dues depressions atmosfèriques i dos anticiclons i té una pressió atmosfèrica uniforme. shalow low Original termEntry ID: 1256 Investigació pantomètre pantómetro pantòmetre n m Instrument utilitzat en topografia per a mesurar angles horitzontals. pantometer Original termEntry ID: 1257 Biogeografia paraclimax paraclímax paraclímax n f Comunitat vegetal que, sense ésser una clímax, és estable i no tendeix a evolucionar més, a causa especialment de la intervenció humana. paraclimax Original termEntry ID: 1258 Hidrologia paralique parálico paràlic -a adj Dit del medi sedimentari, més o menys confinat, pertanyent a les vores litorals, com ara un delta, una maresma, una albufera o un estuari. paralic Original termEntry ID: 1259 La Terra parallèle paralelo paral·lel n m Qualsevol circumferència paral·lela a l'equador, tots els punts de la qual tenen la mateixa latitud. parallel Original termEntry ID: 1260 Biogeografia parasite parásito paràsit n m Organisme que viu temporalment o permanentment damunt o dins d'un altre organisme d'una espècie diferent, del qual obté l'aliment necessari per a la seva subsistència sense aportar-li cap benefici a canvi i, sovint, perjudicant-lo. parasite Original termEntry ID: 1261 Biogeografia parasitisme parasitismo parasitisme n m Relació interespecífica entre un paràsit i un hoste, en la qual el paràsit explota l'hoste o se'n nodreix i el perjudica. parasitism Original termEntry ID: 1262 Biogeografia parc national parque nacional parc nacional n m Espai natural relativament gran en què hi ha poca intervenció humana, protegit per a la conservació de la fauna, la flora i el paisatge. national park Original termEntry ID: 1263 Biogeografia parc naturel parque natural parc natural n m Espai natural, amb valors naturals i paisatgístics qualificats, la protecció dels quals es fa per a conservar-los de manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i amb l'activitat dels seus habitants. natural park Original termEntry ID: 1264 Geomorfologia paroxysme paroxismo paroxisme n m Període de major acceleració de l'activitat tectònica, sísmica o volcànica. paroxysm Original termEntry ID: 1265 Geomorfologia pavage pavimento paviment n m Capa de sediments grollers superficials que protegeix de l'erosió els materials més fins subjacents i que es forma de vegades en els corrents fluvials amb càrrega de fons abundant. boulder pavement Original termEntry ID: 1266 Geomorfologia pédiment pedimento pediment n m Superfície d'erosió lleugerament inclinada, desenvolupada sobre un substrat rocós resistent i que sol trobar-se a la base d'un relleu muntanyós, especialment en ambients àrids. Els autors europeus distingeixen glacis, quan la superfície d'erosió es desenvolupa sobre roca poc resistent, de pediment, sobre roca dura. Els autors americans utilitzen pediment per als dos conceptes. pediment Original termEntry ID: 1267 Geomorfologia pédiplaine pedillanura pediplà n m Relleu aplanat, desenvolupat en àrees de clima àrid o subàrid, com a resultat de la coalescència de diversos pediments. Tot i que es tracta d'una forma erosiva que afecta el rocam resistent, els dipòsits al·luvials no en són exclosos. pediplain Original termEntry ID: 1268 Ciència del sòl pédogenèse pedogénesis pedogènesi n f Conjunt de fenòmens i processos que ocasionen la formació d'un sòl. pedogenesis Original termEntry ID: 1269 Ciència del sòl pédologie pedología pedologia n f Branca de la ciència del sòl que estudia les característiques físiques, químiques i biològiques del sòl, i la seva gènesi i distribució. En sentit ampli, pedologia, ciència del sòl i edafologia poden considerar-se sinònims. pedology Original termEntry ID: 1270 Classificació i tipus de sòls pédon pedon pèdon n m Unitat artificial de classificació de l'horitzó del sòl consistent en un cos tridimensional amb dimensions laterals prou grans per a estudiar la forma i relació de l'horitzó. pedon Original termEntry ID: 1271 Ciència del sòl pédosphère pedosfera pedosfera n f Capa terrestre en què tenen lloc els processos de pedogènesi. pedosphere Original termEntry ID: 1272 Climatologia grêlon pedrisco pedra n f Gra de glaç irregular o arrodonit amb un diàmetre superior a 5 mm, que cau gairebé de manera exclusiva durant les tempestes fortes i mai amb temperatures inferiors a 0ºC. hailstone Original termEntry ID: 1273 Climatologia orage de grêle granizada pedregada n f Precipitació en forma de pedra, en particular quan és abundant. hailstorm Original termEntry ID: 1274 Geomorfologia carrière cantera pedrera n f Explotació a cel obert d'on s'extreu pedra destinada a la construcció, a obres públiques, etc. quarry Original termEntry ID: 1275 Geomorfologia rochaille rocalla pedruscall n m Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre. rubble Original termEntry ID: 1276 Hidrologia pélagique pelágico pelàgic -a adj Relatiu o pertanyent al medi marí que s'estén per sota el nivell de la baixamar. pelagic Original termEntry ID: 1277 Geomorfologia pente pendiente pendent n m Línia de més gran inclinació d'un pla d'estratificació, perpendicular a la direcció de l'estrat. slope Original termEntry ID: 1278 Geomorfologia pente pendiente pendent n m Inclinació d'una superfície del relleu. slope Original termEntry ID: 1279 Geomorfologia pénéplaine penillanura peneplà n m Superfície d'erosió gairebé sense relleus remarcables on la diferència d'alçària entre valls i interfluvis és molt feble i els pendents són ínfims. Conceptualment pertany al cicle d'erosió proposat per W. M. Davis, tot i que sovint s'empra en sentit descriptiu. peneplain Original termEntry ID: 1280 Geomorfologia presqu'île península península n f Porció de terra envoltada en gran part d'aigua, unida a una extensió més gran de terra per un istme. peninsula Original termEntry ID: 1281 Geomorfologia rocher peña penya n f Roca grossa aïllada i generalment molt rosta. crag Original termEntry ID: 1282 Geomorfologia falaise cantil penya-segat n m Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre la terra i el mar. sea-cliff Original termEntry ID: 1283 Geomorfologia falaise cornisa penya-segat n m Escarpament vertical, o gairebé, de roca que forma precipici, en el cim o el pendent d'una muntanya. scarp Original termEntry ID: 1284 Geomorfologia rocher peñón penyal n m Penya de grans dimensions. rock Original termEntry ID: 1285 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] percolation percolación percolació n f Moviment laminar descendent i lent de l'aigua que s'escola a través d'un medi porós i permeable, com una roca, un sòl o el mantell nival. Alguns autors reserven aquesta denominació per referir-se a l'aigua d'infiltració que alimenta els aqüífers. percolation Original termEntry ID: 1286 Hidrologia perte pérdida pèrdua n f Absorció parcial o total del cabal d'un corrent d'aigua per infiltració o escolament, especialment en terrenys càrstics o de roques molt permeables. water loss Original termEntry ID: 1287 Hidrologia persistant perenne perenne adj Dit del corrent fluvial que porta aigua durant tot l'any. perennial Original termEntry ID: 1288 Biogeografia persistant perenne perenne adj Dit de la fulla que viu més d'un any. perennial Original termEntry ID: 1289 Geomorfologia profil de plage perfil de playa perfil de platja n m Perfil topogràfic d'una platja, que va de terra ferma a la mar oberta. beach profile Original termEntry ID: 1290 Ciència del sòl profil du sol perfil del suelo perfil del sòl n m Secció vertical del sòl que mostra els diferents horitzons que el formen. La seqüència d'horitzons d'un perfil del sòl es representa mitjançant les lletres que els identifiquen. Per indicar l'absència eventual d'un determinat horitzó, es fan servir els parèntesis. Exemples: ABC, A(B)C, AC, OAB. soil profile Original termEntry ID: 1291 Hidrologia profil en long perfil longitudinal perfil longitudinal n m Gràfic que representa la secció longitudinal d'un corrent d'aigua, des del seu naixement fins a la desembocadura. longitudinal section Original termEntry ID: 1292 Hidrologia section en travers perfil transversal perfil transversal n m Gràfic que representa la secció d'una vall per on circula un corrent d'aigua, perpendicular a l'escolament. cross section Original termEntry ID: 1293 Geomorfologia périclinal periclinal periclinal n m Anticlinal petit que capbussa al llarg del seu eix en cada direcció a partir d'un punt central, conformant una mena de dom allargat. pericline Original termEntry ID: 1294 Geomorfologia périglaciaire periglaciar periglacial adj Dit del procés, el sistema morfogenètic o l'àrea caracteritzat per l'acció del fred intens, la repetida alternança tèrmica per damunt i per sota de 0ºC, els fenòmens de crioclàstia i crioturbació i la presència de pergelisòl. periglacial Original termEntry ID: 1295 La Terra périhélie perihelio periheli n m Punt més pròxim al Sol en l'òrbita d'un planeta. perihelion Original termEntry ID: 1296 ['Climatologia', 'Hidrologia'] temps de récurrence período de retorno període de retorn n m Interval de temps mitjà que es calcula que pot haver-hi entre un fenomen natural determinat i un altre de les mateixes característiques de magnitud semblant o superior. S'aplica especialment a fenòmens excepcionals i de risc per a la presència i activitats humanes, com ara temperatures extremes, inundacions o terratrèmols. return period Original termEntry ID: 1297 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] période glaciaire período glacial període glacial n m Cadascun dels períodes geològics freds durant els quals les condicions climàtiques van afavorir l'establiment, l'expansió i, posteriorment, la retracció dels grans aparells glacials sobre un vast territori. ice period Original termEntry ID: 1298 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] permagel permafrost permagel n m Sòl, regolita o qualsevol formació superficial o subsuperficial permanentment glaçat, característic dels ambients periglacials. permafrost Original termEntry ID: 1299 Ciència del sòl perméabilité permeabilidad permeabilitat n f Propietat d'un sòl, d'una roca o d'una formació geològica de facilitar la penetració i el pas de l'aigua o els gasos. permeability Original termEntry ID: 1300 Climatologia perturbation atmosphérique perturbación atmosférica pertorbació atmosfèrica n f Modificació sobtada que es produeix en l'estat d'equilibri de l'atmosfera. atmospheric disturbance Original termEntry ID: 1301 Geomorfologia pétrogénèse petrogénesis petrogènesi n f Procés de formació de les roques. petrogenesis Original termEntry ID: 1302 ['Investigació', 'Geomorfologia'] pétrographie petrografía petrografia n f Branca de la litologia que tracta de la descripció i la classificació sistemàtica de les roques. petrography Original termEntry ID: 1303 ['Investigació', 'Geomorfologia'] pétrologie petrología petrologia n f Ciència que estudia les roques, especialment quant a la descripció, la composició, l'estructura, l'origen, la formació i l'evolució al llarg del temps. petrology Original termEntry ID: 1304 Ciència del sòl pF pF pF n m Logaritme decimal del potencial matricial. pF Original termEntry ID: 1305 Ciència del sòl pH pH pH n m Logaritme decimal canviat de signe de la concentració activa d'ions d'hidrogen en la solució del sòl, que s'utilitza com un indicador del grau de meteorització. pH Original termEntry ID: 1306 Geomorfologia pic pico pic n m Cim agut d'una muntanya. peak Original termEntry ID: 1307 ['Investigació', 'Hidrologia'] piézomètre piezómetro piezòmetre n m Aparell emprat per a mesurar la pressió de l'aigua del subsol, i determinar així les variacions de nivell de les aigües subterrànies. piezometer Original termEntry ID: 1308 Biogeografia pineraie pineda pinar n m Bosc o arbreda de pins. pinewood Original termEntry ID: 1309 Geomorfologia pingo pingo pingo n m Hidrolacòlit de forma circular, de vegades enfonsat i clivellat, que pot arribar a assolir 70 m d'alçària i 600 m de diàmetre. pingo Original termEntry ID: 1310 Geomorfologia pyroclaste piroclasto piroclast n m Fragment de lava expulsat per un volcà que arriba al sòl gairebé consolidat. pyroclast Original termEntry ID: 1311 Biogeografia pyrophyte pirófito piròfit n m Planta que resisteix el foc o que es regenera després dels incendis. pyrophyte Original termEntry ID: 1312 Geomorfologia ardoise pizarra pissarra n f Roca ben estratificada, molt diagenitzada o lleugerament metamòrfica, que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos. slate Original termEntry ID: 1313 Geomorfologia plaine llano pla n m Terreny de poca extensió que no presenta grans elevacions ni depressions. plain Original termEntry ID: 1314 Geomorfologia plan axial plano axial pla axial n m Element d'un plec que correspon a la superfície ideal que, passant per la xarnera, fa de bisectriu de l'angle format pels dos flancs. axial plane Original termEntry ID: 1315 Geomorfologia zone de Benioff zona de Benioff pla de Benioff n m Zona de l'interior de la Terra, poc gruixuda, grollerament assimilable a un pla inclinat de 15º a 75º, on es localitzen els hipocentres sota el continent en una àrea de subducció. Benioff zone Original termEntry ID: 1316 Geomorfologia plan de faille plano de falla pla de falla n m Superfície d'una falla al llarg de la qual s'ha produït el desplaçament dels dos blocs resultants. fault plane Original termEntry ID: 1317 ['La Terra', 'Geomorfologia'] plaque lithosphérique placa litosférica placa n f Qualsevol dels grans blocs en què es divideix la litosfera. Les plaques, que no es deformen ni trenquen, es poden desplaçar per damunt l'astenosfera, més calenta i plàstica, la qual es mou en sentits convergents o divergents tot transportant la litosfera rígida. Generalment es reconeixen vuit grans plaques litosfèriques: Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica, i altres tantes plaques menors. plate Original termEntry ID: 1318 Geomorfologia plaine llanura plana n f Terreny planer i extens situat a escassa altitud sobre el nivell del mar. plain Original termEntry ID: 1319 Geomorfologia plaine sous-marine llanura abisal plana abissal n f Extensió submarina de superfície poc inclinada que ocupa una gran part del fons de les conques oceàniques, entre els 2.000-3.000 i els 6.000-7.000 m aproximadament. abyssal plain Original termEntry ID: 1320 Hidrologia plaine alluviale llanura aluvial plana al·luvial n f Plana reblerta de sediments al·luvials o fluvials, que pot presentar un conjunt de terrasses fluvials esglaonades. alluvial plain Original termEntry ID: 1321 Hidrologia plaine d'inondation llanura de inundación plana d'inundació n f Part de la vall d'un riu, adjacent al llit fluvial, formada per sediments dipositats pel riu en èpoques de crescuda. flood plain Original termEntry ID: 1322 Geomorfologia plaine alluviale fluvio-glaciaire llanura fluvioglaciar plana fluvioglacial n f Plana formada per dipòsits fluvioglacials. fluvioglacial drift plain Original termEntry ID: 1323 Hidrologia plaine fluviomarine llanura fluviomarina plana fluviomarina n f Espai de deposició de sediments d'origen fluvial retreballats per l'acció litoral, on abunden les restes d'organismes terrestres i marins. fluviomarine plain Original termEntry ID: 1324 La Terra planète planeta planeta n m Cos celeste sense llum pròpia que descriu òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. planet Original termEntry ID: 1325 La Terra planisphère planisferio planisferi n m Representació cartogràfica plana de l'esfera terrestre. planisphere Original termEntry ID: 1326 La Terra plan plano plànol n m Mapa a gran escala, normalment superior a 1:50.000. Un plànol és la representació d'un territori reduït, a diferència d'un mapa, que pot representar un territori més ampli. La curvatura de la Terra representada en un mapa no apareix en un plànol. plan Original termEntry ID: 1327 Classificació i tipus de sòls planosol planosol planosòl n m Sòl de color gris amb un horitzó eluvial dins els primers 100 cm, el límit inferior del qual és abrupte, amb condicions reductores per estancament de l'aigua superficial. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. planosol Original termEntry ID: 1328 Biogeografia plante annuelle planta anual planta anual n f Planta que completa el seu cicle biològic en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor. annual plant Original termEntry ID: 1329 Biogeografia plante bisannuelle planta bienal planta biennal n f Planta que completa el seu cicle biològic en dos períodes vegetatius, de manera que viu més d'un any i menys de dos. biennial plant Original termEntry ID: 1330 Ciència del sòl plasticité plasticidad plasticitat n f Propietat dels materials que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d'actuar aquesta força. plasticity Original termEntry ID: 1331 Geomorfologia plateau continentale plataforma continental plataforma continental n f Zona del marge continental, lleugerament rosta, coberta pel mar i que s'estén des de la línia de costa cap a l'interior del mar fins al talús continental a una profunditat aproximada de 200 m. shelf Original termEntry ID: 1332 Geomorfologia plate-forme d'érosion littorale plataforma de abrasión plataforma d'abrasió n f Superfície submergida lleugerament inclinada, al peu d'un penya-segat, formada per l'erosió mecànica produïda per l'onatge i per erosió d'origen bioquímic. wave-cut platform Original termEntry ID: 1333 Geomorfologia plate-forme structurale plataforma estructural plataforma estructural n f Relleu tabular coronat a la part superior per un estrat de roca dura. structural platform Original termEntry ID: 1334 Geomorfologia plage playa platja n f Espai litoral planer constituït per materials sedimentaris detrítics, especialment còdols, grava i arena. Per extensió, s'aplica a les ribes sedimentàries i planeres d'un llac o un riu. beach Original termEntry ID: 1335 Geomorfologia haut de plage retroplaya platja alta n f Part d'una platja compresa entre el límit ordinari de la marea alta i el límit superior atès per les ones de temporal. backshore Original termEntry ID: 1336 Geomorfologia basse plage playa baja platja baixa n f Part d'una platja compresa entre el límit ordinari de la marea alta i el de la marea baixa. A les costes mediterrànies no se sol trobar. foreshore Original termEntry ID: 1337 Geomorfologia plage suspendue playa suspendida platja suspesa n f Platja antiga situada a un nivell més alt que el del mar actual i que ha deixat de ser funcional a causa d'un moviment relatiu del continent o d'un descens eustàtic del nivell de la mar. raised beach Original termEntry ID: 1338 Hidrologia playa playa playa n f Terreny pla i habitualment eixut, sense vegetació, que forma la part més baixa d'una conca desèrtica endorreica, que sol contenir materials fins i sals solubles i, en algun moment, aigües efímeres. Aquest terme es reserva per a paisatges interiors i conques intermontanes. salina Original termEntry ID: 1339 Geomorfologia pli pliegue plec n m Ondulació d'un estrat o d'un conjunt d'estrats que havien estat prèviament horitzontals. fold Original termEntry ID: 1340 Geomorfologia pli de couverture pliegue de cobertora plec de cobertora n m Plec que afecta únicament la cobertora que s'ha separat del sòcol per desenganxament. Original termEntry ID: 1341 Geomorfologia pli de fond pliegue de fondo plec de fons n m Plec de radi de curvatura molt gran que afecta un sòcol i la seva cobertora, la qual, localment i excepcionalment, pot desenganxar-se i tenir un comportament independent. basement uplift Original termEntry ID: 1342 Geomorfologia plissement plegamiento plegament n m Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs. folding Original termEntry ID: 1343 Geomorfologia plissement plegamiento plegament n m Fase tectònica caracteritzada per la formació de plecs. folding Original termEntry ID: 1344 Classificació i tipus de sòls plinthosol plintosol plintosòl n m Sòl amb un horitzó plíntic o petroplíntic dins els primers 50 cm de fondària, o amb un horitzó plíntic a partir de 100 cm quan s'hi superposa un horitzó àlbic o hi ha hidromorfisme. Unitat de sòl de la classificació WRB. plinthosol Original termEntry ID: 1345 Climatologia pluie lluvia pluja n f Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre superior a 0,5 mm. rain Original termEntry ID: 1346 Climatologia pluie de boue lluvia de barro pluja de fang n f Pluja amb partícules de sorra o pols, les quals poden provenir de regions molt allunyades. mud rain Original termEntry ID: 1347 Geomorfologia plutonisme plutonismo plutonisme n m Teoria geològica vuitcentista segons la qual el granit i les roques volcàniques, mitjançant el seu pas de l'estat de fusió al de consolidació, eren els responsables principals del relleu. Teoria formulada per J. Hutton, que s'oposava al neptunisme. plutonism Original termEntry ID: 1348 ['Climatologia', 'Geomorfologia'] pluviale pluvial pluvial n m Període climàtic humit i plujós de les baixes latituds, especialment del període quaternari, comprès entre dos interpluvials. pluvial Original termEntry ID: 1349 Biogeografia forêt pluviale selva pluvial pluviïsilva n f Selva constituïda per un bosc dens, amb diferents estrats d'arbres, lianes i epífits i amb una gran riquesa d'espècies, típic de les regions equatorials i tropicals humides. tropical rainforest Original termEntry ID: 1350 ['Investigació', 'Climatologia'] pluviographe pluviógrafo pluviògraf n m Pluviòmetre per a enregistrar les variacions de la quantitat de pluja caiguda en un indret durant un període de temps. pluviograph Original termEntry ID: 1351 ['Investigació', 'Climatologia'] pluviomètre pluviómetro pluviòmetre n m Instrument meteorològic emprat per a mesurar la quantitat de pluja caiguda en un indret durant un període de temps. raingauge Original termEntry ID: 1352 ['Investigació', 'Climatologia'] pluviométrie pluviometría pluviometria n f Estudi de la distribució de les pluges en l'espai i el temps. pluviometry Original termEntry ID: 1353 Climatologia pluviosité pluviosidad pluviositat n f Quantitat de pluja caiguda en un indret, mesurada en mil·límetres o litres d'aigua per metre quadrat, o expressada pel nombre de dies en què ha plogut durant un període de temps. rainfall Original termEntry ID: 1354 Biogeografia population población població n f Conjunt d'individus d'una mateixa espècie o d'espècies diferents que habiten en una àrea determinada o en un medi limitat convencionalment. population Original termEntry ID: 1355 Ciència del sòl pouvoir tampon poder tampón poder amortidor n m Capacitat de resistència d'un sòl al canvi de pH sota la influència d'un àcid o d'una base. buffering capacity Original termEntry ID: 1356 Ciència del sòl pouvoir chlorosant poder clorosante poder clorosant n m Poder d'un sòl calcari amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles. chlorotic power Original termEntry ID: 1357 Classificació i tipus de sòls podzol podzol podzol n m Sòl molt evolucionat, de perfil ABC, amb humus molt àcid i de descomposició lenta, caracteritzat per un horitzó intermedi de color cendrós, propi de climes humits. Unitat de sòl de les classificacions FAO i WRB. podzol Original termEntry ID: 1358 Ciència del sòl podzolisation podsolización podzolització n f Procés de formació d'un podzol en climes freds i plujosos sobre roques silícies percolants, a causa de la lleixivació acusada de bases en un medi amb predomini de la vegetació resinosa. podzolization Original termEntry ID: 1359 Classificació i tipus de sòls podzoluvisol podzoluvisol podzoluvisòl n m Sòl amb un horitzó àrgic dins els primers 100 cm que en la part superior té unes entrades en forma de llengua d'un horitzó àlbic. Unitat de sòl de la classificació FAO-UNESCO. podzoluvisol Original termEntry ID: 1360 La Terra pôle terrestre polo terrestre pol n m Cadascun dels dos punts en què l'eix de la Terra talla la seva superfície. Són anomenats, respectivament, pol Nord, pol boreal o pol àrtic i pol Sud, pol austral o pol antàrtic. pole Original termEntry ID: 1361 La Terra pôle magnétique polo magnético pol magnètic n m Cadascun dels dos punts de l'esfera terrestre situats a les regions polars als quals es dirigeix naturalment una agulla imantada i en els quals, si hom la suspèn lliurement, es manté vertical. magnetic pole Original termEntry ID: 1362 Hidrologia polder pólder pòlder n m Terreny baix guanyat al mar o a maresmes litorals mitjançant la construcció de dics i el drenatge de l'aigua per bombament, que s'ha convertit en terra de conreu o de pastura. polder Original termEntry ID: 1363 Geomorfologia polycyclique policíclico policíclic -a adj Dit d'un paisatge o d'una forma de relleu, especialment fluvial, que s'ha format durant cicles morfogenètics successius. polycyclic Original termEntry ID: 1364 Geomorfologia poljé poljé pòlie n m Depressió tancada d'origen càrstic, de dimensions hectomètriques o quilomètriques, de vores força abruptes, de fons pla rocós o recobert de sediments, i sovint drenada per corrents d'aigua que són absorbits en ponors i conduïts i evacuats subterràniament. polje Original termEntry ID: 1365 Geomorfologia polygénique poligénico poligenètic -a adj Dit d'un paisatge o de les formes del relleu que resulten de diversos sistemes morfogenètics. polygenetic Original termEntry ID: 1366 Hidrologia polynya polynya polínia n f Zona de mar extensa lliure de glaç al bell mig de la coberta hivernal del glaç marí. polynya Original termEntry ID: 1367 Classificació i tipus de sòls polypédon polipedon polipèdon n m Conjunt de pèdons contigus amb característiques similars, limitat per pèdons diferents o per àrees sense sòl. Un polipèdon és la unitat més petita del sòl que es pot cartografiar i que pot ser utilitzada per a la classificació de sòls. polypedon Original termEntry ID: 1368 Biogeografia peupleraie chopera pollereda n f Bosc on domina el pollancre, propi de les fondalades o planes al·luvials inferiors. poplar grove Original termEntry ID: 1369 Climatologia vent du couchant poniente ponent n m Vent que bufa de l'oest. westerly wind Original termEntry ID: 1370 La Terra ponant poniente ponent n m Punt cardinal que assenyala una direcció que forma un angle de 90° amb la direcció nord i que indica el punt de l'horitzó per on es pon el Sol als equinoccis. west Original termEntry ID: 1371 La Terra ponant poniente ponent n m Regió, terra, etc., situada envers l'oest. the West Original termEntry ID: 1372 Hidrologia ponor ponor ponor n m Engolidor en un pòlie. ponor Original termEntry ID: 1373 Ciència del sòl porosité porosidad porositat n f Volum dels porus d'un sòl o una roca, que se sol expressar en percentatge en relació amb el volum total del sòl o de la roca. porosity Original termEntry ID: 1374 Ciència del sòl microporosité microporosidad porositat capil·lar n f Part de la porositat d'un sòl constituïda per microporus. microporosity Original termEntry ID: 1375 Ciència del sòl macroporosité macroporosidad porositat grollera n f Part de la porositat d'un sòl constituïda per macroporus. macroporosity Original termEntry ID: 1376 Ciència del sòl vide poro porus n m Cadascun dels intersticis ocupats per aire o per aigua entre els constituents sòlids d'un sòl o una roca. void Original termEntry ID: 1377 Hidrologia potamologie potamología potamologia n f Ciència que estudia els rius i especialment el seu règim. potamology Original termEntry ID: 1378 Geomorfologia puissance potencia potència n f Gruixària d'un estrat, d'una formació o d'un sòl. thickness Original termEntry ID: 1379 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] potentiel matriciel potencial matricial potencial capil·lar n m Energia necessària per a extreure aigua d'una solució del sòl cap a un lloc de referència. Es representa per psi. matric potential Original termEntry ID: 1380 Ciència del sòl potentiel redox potencial redox potencial redox n m Paràmetre que expressa quantitativament la força o l'estat oxidant o reductor d'un sòl. redox potential Original termEntry ID: 1381 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] potentiel osmotique potencial osmótico potencial osmòtic n m Energia necessària per a extreure aigua d'una solució del sòl que contingui un nivell determinat de substàncies dissoltes. Es representa per psi0. osmotic potential Original termEntry ID: 1382 Hidrologia puits pozo pou n m Excavació vertical i profunda practicada en el sòl fins a trobar un aqüífer que en permeti l'explotació. well Original termEntry ID: 1383 Biogeografia prairie pradera praderia n f Formació vegetal alta (1-2 m) i densa, dominada per gramínies i sense arbres, pròpia de les grans planes de l'Amèrica del Nord. És l'equivalent de l'estepa de l'Europa oriental. prairie Original termEntry ID: 1384 Biogeografia prairie de posidonie pradera de posidonia alguer n m Superfície submarina extensa poblada d'algues dels vidriers (Posidonia oceanica). posidonia meadow Original termEntry ID: 1385 Biogeografia pré prado prat n m Formació de plantes herbàcies que cobreix el sòl com una catifa, apta per a la pastura del ramat. meadow Original termEntry ID: 1386 Climatologia précipitation precipitación precipitació n f Fenomen atmosfèric que consisteix en la caiguda de partícules d'aigua en forma sòlida o líquida que procedeixen de l'atmosfera i arriben fins a la superfície terrestre. precipitation Original termEntry ID: 1387 Climatologia prévision météorologique predicción meteorológica predicció del temps n f Informació dels elements meteorològics que es preveuen per a un període i per a una zona de l'atmosfera concreta. weather forecast Original termEntry ID: 1388 Climatologia pression atmosphérique presión atmosférica pressió atmosfèrica n f Pressió exercida per l'aire atmosfèric sobre una superfície a causa del seu pes. S'expressa habitualment en mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). atmospheric pressure Original termEntry ID: 1389 La Terra printemps primavera primavera n f Estació de l'any compresa entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu. spring Original termEntry ID: 1390 Biogeografia producteur productor productor n m Ésser viu que és capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals. producer Original termEntry ID: 1391 Geomorfologia proglaciaire proglaciar proglacial adj Dit del procés, la forma de relleu o el sediment que té lloc o es troba en el marge del front d'una glacera i que és influït o depèn de la dinàmica d'aquesta. proglacial Original termEntry ID: 1392 Geomorfologia progradation progradación progradació n f Avançament progressiu de la terra, mar o llac endins, pel dipòsit i l'acumulació de sediments fluvials o transportats pels corrents litorals. progradation Original termEntry ID: 1393 Geomorfologia progradant progradante progradant adj Dit d'una formació sedimentària originada o que avança per progradació. prograding Original termEntry ID: 1394 La Terra projection cartographique proyección cartográfica projecció n f Sistema emprat per a representar la superfície de l'esfera terrestre en un pla. Per extensió, qualsevol xarxa de referència amb meridians i paral·lels sobre una superfície plana. projection Original termEntry ID: 1395 Ciència del sòl prospection pédologique prospección de suelos prospecció de sòls n f Recerca de camp sobre els sòls d'una regió, que inclou l'observació tècnica, la descripció, el mostratge i la classificació i, ocasionalment, la cartografia. soil survey Original termEntry ID: 1396 Biogeografia province provincia província n f Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior al sector, que abasta territoris extensos i es caracteritza per la presència d'un grup important de gèneres i espècies endèmics, i de dominis, sèries i clisèries de vegetació propis. Alguns autors usen també la denominació domini per a designar la província. province Original termEntry ID: 1397 Biogeografia psammophile psamófilo psammòfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que és propi dels ambients sorrencs. psammophilous Original termEntry ID: 1398 Biogeografia psammophyte psammófito psammòfit n m Planta que és pròpia dels ambients sorrencs. psammophyte Original termEntry ID: 1399 Ciència del sòl V SB PSB n m Paràmetre que expressa el grau de saturació de bases d'un sòl com a percentatge de cations bàsics bescanviables en relació amb la capacitat de bescanvi catiònic del complex adsorbent. ECP Original termEntry ID: 1400 ['Investigació', 'Climatologia'] psychromètre psicrómetro psicròmetre n m Higròmetre que consta d'un termòmetre amb el sensor sotmès a un estat continu d'humitat i d'un termòmetre amb el sensor sec. psychrometer Original termEntry ID: 1401 Geomorfologia pipkrake pipkrake pua de glaç n f Agulla de glaç d'alguns centímetres, formada per cristalls de creixement unidireccional, que, després d'una glaçada sobtada, deixa realçat un clast o un terròs de sòl. pipkrake Original termEntry ID: 1402 Geomorfologia montagne monte puig n m Elevació de terreny, més o menys rosta i formant cim, que sobresurt del terreny circumdant. mount Original termEntry ID: 1403 Geomorfologia colline otero pujol n m Puig petit. mound Original termEntry ID: 1404 Geomorfologia point chaud punto caliente punt calent n m Zona hipotètica de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans. hot spot Original termEntry ID: 1405 La Terra point cardinal punto cardinal punt cardinal n m Cadascun dels quatre punts que divideixen l'horitzó en altres tantes parts iguals (nord, sud, est i oest). cardinal point Original termEntry ID: 1406 Ciència del sòl point de flétrissement punto de marchitez punt de marciment n m Quantitat d'aigua que un sòl conté en el moment en què les plantes comencen a marcir-se en no poder extreure'n més aigua. El punt de marcescència és diferent segons les espècies. wilting point Original termEntry ID: 1407 Climatologia température du rosée temperatura de rocío punt de rosada n m Temperatura a la qual l'aire humit, en refredar-se, se satura, i per sota de la qual es produeix la condensació del vapor d'aigua. dew-point Original termEntry ID: 1408 Ciència del sòl chéluviation queluviación queluviació n f Migració de complexos organometàl·lics formats per la descomposició de la fullaraca de coníferes i ericàcies, en clima fred i humit, que alteren dràsticament els minerals del sòl. cheluviation Original termEntry ID: 1409 Biogeografia race raza raça n f Subdivisió d'una espècie basada en el reconeixement en un grup d'individus d'uns caràcters diferencials hereditaris comuns molt secundaris, de tipus morfològic, fisiològic, geogràfic i ecològic. race Original termEntry ID: 1410 Climatologia radar météorologique radar meteorológico radar meteorològic n m Radar que detecta la presència de núvols i de precipitacions i permet determinar-ne certes característiques. weather radar Original termEntry ID: 1411 Hidrologia rayon hydraulique radio hidráulico radi hidràulic n m Quocient que resulta de dividir l'àrea de la secció transversal mullada d'un llit fluvial pel perímetre mullat de la secció. El radi hidràulic és petit en un corrent ampli i poc profund, i és gran en un corrent profund i estret. hydraulic radius Original termEntry ID: 1412 Climatologia rayonnement radiación radiació n f Energia emesa a través de l'espai o un medi transparent en forma d'ones electromagnètiques o partícules. radiation Original termEntry ID: 1413 Climatologia rayonnement atmosphérique radiación atmosférica radiació atmosfèrica n f Radiació emesa per l'atmosfera com a conseqüència de la seva energia tèrmica. sky radiation Original termEntry ID: 1414 Climatologia rayonnement diffus radiación difusa radiació difusa n f Radiació solar incident que procedeix de totes les direccions de l'espai, excepte del disc solar. diffuse radiation Original termEntry ID: 1415 Climatologia rayonnement direct radiación directa radiació directa n f Radiació solar incident que procedeix del disc solar sense haver sofert canvis de direcció per la seva interacció amb l'atmosfera. direct radiation Original termEntry ID: 1416 Climatologia rayonnement global radiación global radiació global n f Radiació que resulta de la suma de la radiació directa i de la radiació difusa. global radiation Original termEntry ID: 1417 Climatologia rayonnement solaire radiación solar radiació solar n f Radiació emesa pel Sol. solar radiation Original termEntry ID: 1418 Climatologia rayonnement terrestre radiación terrestre radiació terrestre n f Radiació emesa per la Terra i l'atmosfera. terrestrial radiation Original termEntry ID: 1419 Climatologia radiateur intégral cuerpo negro radiador perfecte n m Cos que és capaç d'emetre la màxima radiació per unitat de superfície i de temps d'acord amb una determinada temperatura. full radiator Original termEntry ID: 1420 Climatologia radiomètre radiómetro radiòmetre n m Instrument meteorològic que mesura la radiació. radiometer Original termEntry ID: 1421 Hidrologia oued rambla rambla n f Canal pedregós o sorrenc per on s'escola un corrent d'aigua esporàdic i espasmòdic, propi d'ambients àrids o subàrids i també de l'àrea mediterrània. arroyo [US] Original termEntry ID: 1422 Classificació i tipus de sòls ranker ranker rànker n m Sòl de perfil AC, format sobre un substrat de roques silícies, amb l'horitzó A ben desenvolupat i sovint ric en humus, propi de les muntanyes temperades humides. Denominació clàssica. ranker Original termEntry ID: 1423 Geomorfologia raña raña ranya n f Superfície d'erosió inclinada o pediment cobert de còdols quarsítics mal rodats. 1. Es refereix especialment al peneplà terciari de la Meseta castellana. 2. La denominació també s'aplica al conjunt de còdols. raña Original termEntry ID: 1424 Hidrologia rapide rápido ràpids n m pl Part del recorregut d'un riu on el corrent es mou amb una gran velocitat i turbulència a causa del pendent pronunciat i continu del llit i de l'aflorament de roques subjacents. rapid Original termEntry ID: 1425 ['Biogeografia', 'Geomorfologia'] raso ras n m Superfície de muntanya, extensa, llisa, sense roques i no coberta de bosc. Original termEntry ID: 1426 Ciència del sòl TAS RAS RAS n f Relació entre la concentració de sodi soluble de la solució del sòl i l'arrel quadrada de la meitat de la suma de les concentracions de calci i magnesi, expressades en mil·limols/litre. Aquest índex expressa la tendència o el risc a sodificar-se d'un sòl o d'una aigua de reg (i, per tant, del sòl regat amb aquesta aigua). SAR Original termEntry ID: 1427 Geomorfologia lapiés lenar rascler n m Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 cm a 1 m de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per la dissolució provocada per l'aigua de pluja. karren Original termEntry ID: 1428 Climatologia rafale ráfaga ratxa n f Desviació transitòria i de curta durada de la direcció o de la velocitat del vent en relació amb un valor mitjà. gust Original termEntry ID: 1429 Ciència del sòl réaction du sol reacción del suelo reacció del sòl n f Grau d'acidesa o d'alcalinitat de les solucions del sòl, que s'expressa usualment com a pH. soil reaction Original termEntry ID: 1430 Geomorfologia remblai ripio reble n m Sediment detrític arrossegat per l'aigua d'un torrent o un riu, una glacera o una esllavissada. filling Original termEntry ID: 1431 Geomorfologia colmatage colmatación rebliment n m Procés de sedimentació i al·luvionament que es produeix a les depressions, especialment als estanys i les albuferes. Si la taxa de rebliment és superior a la de subsidència es forma una plana. infilling Original termEntry ID: 1432 Geomorfologia canyon sous-marine cañón submarino rec n m Vall submarina estreta i de secció en V excavada al talús continental, la gènesi de la qual s'atribueix a l'erosió produïda pels corrents de terbolesa. submarine canyon Original termEntry ID: 1433 Hidrologia canal d'irrigation canal de riego rec n m Canal per a fornir d'aigua un terreny de conreu. irrigation canal Original termEntry ID: 1434 Hidrologia recharge recarga recàrrega n f Procés hidrològic natural o artificial per mitjà del qual un aqüífer recupera l'aigua perduda. recharge Original termEntry ID: 1435 Climatologia réflectance reflectancia reflectància n f Relació entre la radiació solar reflectida per una superfície i la radiació solar que hi incideix. reflectance Original termEntry ID: 1436 Geomorfologia reg reg reg n m Superfície denudada pròpia de regions àrides i semiàrides formada per la deflació dels materials de la superfície d'un glacis, d'una superfície rocosa o d'una coberta detrítica o arenosa. reg Original termEntry ID: 1437 Hidrologia terre irriguée regadío regadiu n m Terreny de conreu irrigat. irrigated land Original termEntry ID: 1438 Climatologia régime régimen règim n m Distribució estacional d'un o més elements meteorològics en un indret determinat. Per exemple, règim de pluges, règim de temperatures. regime Original termEntry ID: 1439 Ciència del sòl régime hydrique du sol régimen hídrico del suelo règim d'humitat del sòl n m Propietat definidora del clima del sòl en la classificació Soil Taxonomy, que té en compte la presència o absència en el sòl durant certs períodes de l'any d'aigua retinguda a una tensió inferior a 15 megapascals. soil moisture regime Original termEntry ID: 1440 Ciència del sòl régime thermique du sol régimen de temperatura del suelo règim de temperatura del sòl n m Propietat definidora del clima del sòl en la classificació Soil Taxonomy, que té en compte la temperatura mitjana anual del sòl a 50 cm de fondària. soil temperature regime Original termEntry ID: 1441 Hidrologia régime d'un cours d'eau régimen fluvial règim fluvial n m Conjunt de les variacions estacionals que es donen en el cabal d'un corrent d'aigua a causa dels factors climàtics. river regimen Original termEntry ID: 1442 Biogeografia région biogéographique región biogeográfica regió biogeogràfica n f Àrea geogràfica caracteritzada per una flora i fauna pròpies. biogeographical region Original termEntry ID: 1443 Biogeografia région boreoalpine región boreoalpina regió boreoalpina n f Regió biogeogràfica que comprèn les terres fredes properes al pol Nord i les terres fredes de la part alta de les muntanyes alpines. boreoalpine region Original termEntry ID: 1444 Biogeografia région euro-sibérienne región eurosiberiana regió eurosiberiana n f Regió biogeogràfica que comprèn una gran part d'Europa i Àsia i que es caracteritza per un clima humit i hiverns freds, una vegetació de boscos caducifolis a la part meridional i de boscos aciculifolis de coníferes a la part septentrional. Eurosiberian region Original termEntry ID: 1445 Biogeografia région zoogéographique región zoogeográfica regió faunística n f Unitat biogeogràfica superior caracteritzada per una composició faunística particular. Les sis regions zoogeogràfiques principals són la paleàrtica (Àsia central, Àsia septentrional, Europa), la neàrtica (Amèrica del Nord), la neotropical (Amèrica Central i del Sud), l'etiòpica (Àfrica), l'oriental (sud d'Àsia i Indonèsia) i l'australiana. Alguns autors agrupen les dues primeres en una de sola, l'holàrtica. zoogeographical region Original termEntry ID: 1446 Biogeografia région phytogéographique región fitogeográfica regió fitogeogràfica n f Unitat fitogeogràfica inferior al regne florístic i superior a la província, que abasta un territori extens i ben caracteritzat per la flora, amb endemismes de família, subfamília i gènere. phytogeographical region Original termEntry ID: 1447 Biogeografia région méditerranéenne región mediterránea regió mediterrània n f Regió biogeogràfica que comprèn les terres properes a la Mediterrània i que es caracteritza per tenir un clima amb estius extremament secs i càlids i hiverns moderadament humits i freds, i pel predomini de la vegetació xeròfila amb boscos esclerofil·les als sectors més humits i matollars i prats als indrets més secs. Mediterranean region Original termEntry ID: 1448 Biogeografia règne reino regne n m Tàxon superior de la classificació dels éssers vius. No hi ha unanimitat en els criteris d'establiment dels regnes. Actualment molts autors estableixen cinc regnes. El primer regne inclou tots els organismes procariotes (els bacteris, les cianofícies i els procloròfits). Els eucariotes comprenen els quatre regnes restants: el segon regne amb els protoctists (els protozous i les algues), el tercer regne amb els fongs, el quart amb les plantes i el cinquè amb els animals. Tradicionalment els eucariotes s'han dividit només en dos regnes: regne vegetal i regne animal. kingdom Original termEntry ID: 1449 Biogeografia règne animal reino animal regne animal n m Regne que comprèn tots els organismes eucariotes pluricel·lulars heterotròfics, amb nutrició per ingestió de la matèria orgànica, i generalment dotats de moviment i de sistemes o d'aparells de relació més o menys diferenciats, o resposta motriu ràpida. kingdom animalia Original termEntry ID: 1450 Biogeografia empire floral reino floral regne florístic n m Unitat fitogeogràfica superior que correspon a una gran superfície terrestre i que es caracteritza per una composició florística particular. Els regnes florístics principals són l'holàrtic, el neotropical, el capenc, l'australià, el paleotropical i l'antàrtic. floral realm Original termEntry ID: 1451 Biogeografia règne végétal reino vegetal regne vegetal n m Regne que comprèn tots els organismes eucariotes pluricel·lulars autotròfics, amb nutrició per síntesi de la matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques, i que contenen clorofil·la i altres pigments fotosintetitzadors. kingdom plantae Original termEntry ID: 1452 ['Classificació i tipus de sòls', 'Geomorfologia'] régolite regolito regolita n f Conjunt de fragments solts i parcialment descomposts de roca meteoritzada que formen un mantell, generalment per sota del sòl, que recobreix un substrat més coherent i dur. regolith Original termEntry ID: 1453 Classificació i tipus de sòls régosol regosuelo regosol n m Sòl prim i poc evolucionat, de perfil (A)C o AC, format sobre materials no compactes, com ara loess, argiles i llims, que no siguin sediments fluvials, lacustres o marins. Unitat de sòl de les classificacions FAO-UNESCO i WRB. regosol Original termEntry ID: 1454 Geomorfologia régression regresión regressió n f Retracció de l'àrea coberta pel mar en relació amb les terres emergides, a causa d'un aixecament de les zones continentals, d'un descens generalitzat del nivell del mar o d'una progradació. regression Original termEntry ID: 1455 Hidrologia régularisation regularización regulació n f Conjunt d'obres que permeten utilitzar el cabal d'un riu amb el màxim profit i evitar que pugui fer danys, a partir de la seva canalització, la construcció de rescloses, el control de l'aigua que se n'extreu, etc. streamflow regulation Original termEntry ID: 1456 Biogeografia empire biogéographique reino reialme n m Unitat biogeogràfica superior que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna. S'aplica especialment en l'àmbit de la fitogeografia, fins al punt que quan es parla de regne s'entén normalment regne florístic. realm Original termEntry ID: 1457 Biogeografia relique relicto relicte -a adj Dit del tàxon que, per variacions en el medi on s'havia desenvolupat, ocupa restes d'una àrea primitiva més extensa o habita en una zona petita allunyada de la seva àrea principal. relict Original termEntry ID: 1458 Geomorfologia relique relicto relicte -a adj Dit de la forma de relleu o del sediment originat en sistemes morfogenètics que han deixat de ser operatius. relict Original termEntry ID: 1459 Geomorfologia relief relieve relleu n m Conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica, etc. relief Original termEntry ID: 1460 Geomorfologia relief tabulaire relieve tabular relleu aclinal n m Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d'estrats horitzontals resistents a l'erosió i limitat, totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. tabular relief Original termEntry ID: 1461 Geomorfologia relief appalachien relieve apalachense relleu apalatxià n m Relleu constituït per una sèrie de crestes paral·leles afectades per una superfície d'erosió i separades per valls llargues i estretes. Appalachian relief Original termEntry ID: 1462 Geomorfologia relief structural relieve estructural relleu estructural n m Relleu en què la topografia coincideix amb la disposició tectònica. structural relief Original termEntry ID: 1463 Geomorfologia relief inversé relieve invertido relleu invertit n m Relleu estructural produït per l'erosió en què les zones topogràficament més altes corresponen als sinclinals, mentre que els anticlinals formen les valls. Per exemple, un sinclinal penjat és una forma de relleu invertit. inverted relief Original termEntry ID: 1464 Geomorfologia relief jurassien relieve jurásico relleu juràssic n m Relleu estructural format per plegaments simples, paral·lels i no gaire deformats. Les muntanyes del Jura han estat preses com a model. Jurassian relief Original termEntry ID: 1465 Geomorfologia relief subalpin relieve prealpino relleu prealpí n m Relleu d'estructures plegades on predominen les formes en què la dissecció ha destacat els estrats durs i on també predominen els relleus invertits. pre-alpine relief Original termEntry ID: 1466 Geomorfologia relief volcanique relieve volcánico relleu volcànic n m Relleu estructural produït per l'activitat volcànica o construït sobre materials volcànics. volcanic relief Original termEntry ID: 1467 Classificació i tipus de sòls rendzine rendzina rendzina n f Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària, amb l'horitzó A ric en humus i en carbonats, de color gris fosc o bru negrós i estructura granelluda i compacta. Denominació clàssica. rendzina Original termEntry ID: 1468 Geomorfologia replat rellano replà n m Tros de terreny pla i horitzontal, d'origen estructural o erosiu, en un relleu que fa pendent. bench Original termEntry ID: 1469 Biogeografia repeuplement repoblación repoblació n f Acció de tornar a poblar un lloc amb les espècies que li són o que li havien estat pròpies. plantation Original termEntry ID: 1470 Biogeografia restauration forestière repoblación forestal repoblació forestal n f Recomposició dels boscos mitjançant la plantació d'arbres. reforestation Original termEntry ID: 1471 Geomorfologia reptation du sol reptación reptació de sòl n f Moviment lent de clasts vessant avall, acompanyat d'una nova disposició dels uns en relació amb els altres, provocat per la gravetat i afavorit per les alternances de temperatura i humitat, el creixement de les arrels de les plantes i l'acció dels animals. soil creep Original termEntry ID: 1472 Biogeografia réserve de biosphere reserva de la biosfera reserva de la biosfera n f Espai declarat d'interès natural per la UNESCO en el marc del programa MAB (Man and the Biosphere) per a contribuir a la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes i promoure un desenvolupament econòmic i humà de la zona ecològicament sostenible. biosphere reserve Original termEntry ID: 1473 Biogeografia réserve naturelle reserva natural reserva natural n f Espai natural d'extensió reduïda i de considerable interès científic, la protecció del qual es fa per a preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts. nature reserve Original termEntry ID: 1474 Geomorfologia résiduel residual residual adj Dit de la forma de relleu subsistent a un llarg període d'ablació. residual Original termEntry ID: 1475 Ciència del sòl résilience du sol resiliencia del suelo resiliència del sòl n f Capacitat de reacció positiva dels sòls per recuperar les seves propietats i funcionalitat després de l'acció d'un agent o un procés pertorbador, com ara pluja àcida, degradació o contaminació. soil resilience Original termEntry ID: 1476 Hidrologia ressac resaca ressaca n f Moviment de retrocés de l'aigua en direcció al mar després de desfer-se l'onada que ha arribat riba amunt. backwash Original termEntry ID: 1477 Hidrologia résurgence resurgencia ressurgència n f Surgència en un relleu càrstic d'un corrent subterrani l'aigua del qual prové principalment de la pèrdua, aigües amunt, d'un o més corrents d'aigua superficials. resurgence Original termEntry ID: 1478 Biogeografia restauration restauración restauració n f Conjunt d'operacions destinades a crear unes condicions similars a les que presentava un sistema natural abans de ser alterat per l'activitat humana. restoration Original termEntry ID: 1479 Geomorfologia lido restinga restinga n f Cordó litoral que separa una albufera del mar obert. Sovint s'hi obren goles que comuniquen l'albufera i el mar. barrier island Original termEntry ID: 1480 Hidrologia crue éclair avenida revinguda n f Crescuda sobtada i violenta d'un cabal d'aigua, especialment d'un corrent efímer, provocada per precipitacions molt intenses però breus. spate Original termEntry ID: 1481 Geomorfologia rhexistasie rexistasia rexistàsia n f Etapa de la morfogènesi en la qual l'erosió i la sedimentació predominen sobre la pedogènesi i l'estabilitat de les formes per manca de protecció vegetal. S'oposa a biostàsia en la terminologia biogeogràfica de H. Erhart. rhexistasy Original termEntry ID: 1482 Geomorfologia ria ría ria n f Vall fluvial envaïda pel mar al seu curs baix. De vegades les ries es presenten ramificades i encaixades en rocam massís. ria Original termEntry ID: 1483 Hidrologia crue riada riada n f Revinguda d'un riu. flood Original termEntry ID: 1484 Geomorfologia rive orilla riba n f Vora del mar, d'un riu o d'un llac. shoreline Original termEntry ID: 1485 Geomorfologia berge ribera ribera n f Terra pròxima a un riu o al mar. shore Original termEntry ID: 1486 Hidrologia ruisseau rambla riera n f Corrent d'aigua, generalment intermitent, de conca i cabal inferiors als d'un riu. creek Original termEntry ID: 1487 Hidrologia inondation arroyada rierada n f Revinguda d'una riera. flooding Original termEntry ID: 1488 Geomorfologia rift rift rift n m Fossa tectònica de centenars o milers de quilòmetres de longitud. rift valley Original termEntry ID: 1489 Geomorfologia rimaye rimaya rimaia n f Esquerda, o conjunt d'esquerdes, estreta i pregona situada entre el gel d'una glacera de muntanya i la paret rocosa del circ glacial. rimaye Original termEntry ID: 1490 Hidrologia rivière río riu n m Corrent d'aigua més o menys continu i de cabal variable que drena una conca de dimensions extenses. river Original termEntry ID: 1491 Hidrologia rivière allogène río alóctono riu al·logen n m Riu que neix en una regió amb un ambient climàtic diferent del que recorre aigües avall. allogenic river Original termEntry ID: 1492 Ciència del sòl rhizosphère rizosfera rizosfera n f Zona del sòl en contacte amb les arrels de les plantes, caracteritzada per una activitat microbiana superior a la de la resta del sòl. rhizosphere Original termEntry ID: 1493 Geomorfologia roche roca roca n f Material sòlid constitutiu de l'escorça terrestre format per un mineral o la combinació de dos o més minerals en proporcions variables. rock Original termEntry ID: 1494 Ciència del sòl roche acide roca ácida roca àcida n f Roca ígnia amb un contingut de sílice superior al 55%. acidic rock Original termEntry ID: 1495 Ciència del sòl roche basique roca básica roca bàsica n f Roca amb un contingut de sílice inferior al 55%. basic rock Original termEntry ID: 1496 Ciència del sòl roche-mère roca madre roca mare n f Roca de la qual procedeix un sòl. Alguns autors usen roca mare i material originari com a termes sinònims. parent rock Original termEntry ID: 1497 Geomorfologia roche métamorphique roca metamórfica roca metamòrfica n f Roca resultant de la transformació fisicoquímica d'una de preexistent per l'efecte de la calor i la pressió, les quals a certa fondària de l'escorça terrestre produeixen canvis de composició mineral, d'estructura i de textura. metamorphic rock Original termEntry ID: 1498 Geomorfologia roche plutonique roca plutónica roca plutònica n f Roca resultant de la consolidació per refredament d'un magma o un material fos. plutonic rock Original termEntry ID: 1499 Geomorfologia roche sédimentaire roca sedimentaria roca sedimentària n f Roca formada per l'agregació mecànica de partícules minerals o pel dipòsit de precipitacions químiques i bioquímiques. sedimentary rock Original termEntry ID: 1500 Geomorfologia ensemble rocheux roquedo rocam n m Conjunt de roques que forma una unitat geològica o presenta una uniformitat litològica. Original termEntry ID: 1501 Climatologia crachin llovizna ruixim n m Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm. drizzle Original termEntry ID: 1502 Biogeografia écobuage artiga rompuda n f Terreny que s'ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts. breckland Original termEntry ID: 1503 Geomorfologia en pente empinado rost -a adj Que fa pendent. steep Original termEntry ID: 1504 La Terra rotation de la Terre rotación de la Tierra rotació de la Terra n f Moviment de la Terra, d'oest a est, entorn el seu eix. rotation of the earth Original termEntry ID: 1505 Climatologia rosée rocío rou n m Conjunt de gotes d'aigua que provenen de la condensació del vapor d'aigua present a l'aire que és prop de la superfície terrestre, quan aquest aire assoleix el seu punt de rosada i la superfície de la terra es manté per damunt dels 0ºC. dew Original termEntry ID: 1506 Biogeografia rouvraie robledal roureda n f Bosc caducifoli alt i dens dominat pel roure, propi del territori eurosiberià. oak wood Original termEntry ID: 1507 Ciència del sòl rubéfaction rubefacción rubefacció n f Procés d'alteració del sòl per deshidratació dels òxids de ferro originats per fersial·litització, que li dona una coloració vermellosa. rubefaction Original termEntry ID: 1508 Biogeografia rudéral ruderal ruderal adj Dit de la planta o de la vegetació que creix a les vores de les cases, els camins i altres indrets habitats o sovintejats per l'home. ruderal Original termEntry ID: 1509 Climatologia nevada con ventisca rufada n f Tempestat de vent i pluja o neu en àrees muntanyoses. snowstorm Original termEntry ID: 1510 Hidrologia rugosité rugosidad rugositat n f Característica de la superfície del canal d'un corrent d'aigua determinada per la presència d'aspreses o irregularitats al llit o a la riba, que influeix en la velocitat del corrent. Com més gran sigui la rugositat del canal, menor serà la velocitat del corrent. roughness Original termEntry ID: 1511 Climatologia averse de pluie chubasco ruixat n m Pluja forta i de durada curta. rain shower Original termEntry ID: 1512 Geomorfologia direction rumbo rumb n m Línia que assenyala la màxima inclinació d'un pla d'estratificació o l'orientació d'un eix de plegament. strike Original termEntry ID: 1513 Biogeografia rupicole rupícola rupícola adj Dit de l'organisme que viu o es troba a les roques o els indrets molt pedregosos. rupicolous Original termEntry ID: 1514 Geomorfologia rupture de pente ruptura de pendiente ruptura de pendent n f Canvi sobtat d'inclinació d'un vessant, d'un perfil fluvial o d'una vall glacial. knick Original termEntry ID: 1515 Biogeografia savane sabana sabana n f Formació vegetal constituïda per herbes altes (1-2 m) i denses, graminoides, sovint amb arbres dispersos, pròpia de les terres tropicals amb una llarga estació eixuta. Segons el tipus de vegetació predominant es parla de sabana arbrada, sabana arbustiva o sabana herbàcia. savannah Original termEntry ID: 1516 Hidrologia lac salé salar salina n f Llac poc profund que ocupa una depressió petita tancada, on la saturació provoca estacionalment o temporalment la precipitació dels clorurs i dels sulfats. saltpan Original termEntry ID: 1517 ['Hidrologia', 'Ciència del sòl'] salinité salinidad salinitat n f Contingut de sals en un medi, especialment l'aigua i el sòl. salinity Original termEntry ID: 1518 Ciència del sòl salinisation salinización salinització n f Augment de la salinitat en un medi, especialment l'aigua o el sòl. salinization Original termEntry ID: 1519 Hidrologia chute d'eau salto sallent n m Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici. En castellà, francès i anglès les formes catarata, cataracte i cataract s'apliquen especialment a una cascada de grans dimensions i de gran cabal. waterfall Original termEntry ID: 1520 Geomorfologia rejet de faille salto de falla salt de falla n m Desplaçament màxim, vertical o horitzontal, respectiu de dos blocs resultants d'una falla. L'equivalència slip of a fault s'aplica al desplaçament horitzontal i throw of a fault al desplaçament vertical. throw of a fault Original termEntry ID: 1521 Hidrologia saltation saltación saltació n f Modalitat de transport de sediments en la qual les partícules es desplacen fent salts. saltation Original termEntry ID: 1522 Geomorfologia piémont somontano samontà n m Pla lleugerament inclinat al peu d'un relleu muntanyós, obrat per erosió, acumulació o ambdós processos. piedmont plain Original termEntry ID: 1523 Geomorfologia sapement zapa sapa n f Procés erosiu causat per l'onatge, un corrent fluvial o un corrent subterrani consistent en la soscavació de la base d'un vessant escarpat, la qual deixa en fals el material superior. undercutting Original termEntry ID: 1524 Biogeografia saprobionte saprobio saprobi n m Organisme que es desenvolupa sobre éssers orgànics morts o sobre substàncies orgàniques. saprobiont Original termEntry ID: 1525 Biogeografia saprobies saprobios saprobis n m pl Conjunt d'organismes que es desenvolupen en medis aquàtics continentals rics en matèria orgànica. saprobes Original termEntry ID: 1526 Biogeografia saprophage saprófago sapròfag -a adj Dit de l'organisme que s'alimenta de materials orgànics en descomposició. saprophagous Original termEntry ID: 1527 Biogeografia saprophile saprófilo sapròfil -a adj Dit de l'organisme que prefereix ambients rics en matèria orgànica. saprophilous Original termEntry ID: 1528 Biogeografia saprophyte saprófito sapròfit n m Planta heteròtrofa que s'alimenta de matèria orgànica morta o en descomposició. saprophyte Original termEntry ID: 1529 Ciència del sòl saprolithe saprolita saprolita n f Roca descomposta i impregnada de matèria orgànica, rica en argila, esmicadissa i terrosa i generalment de colors foscos. saprolith Original termEntry ID: 1530 La Terra satellite satélite satèl·lit n m Cos celeste que gira al voltant d'un altre, especialment d'un planeta. satellite Original termEntry ID: 1531 Climatologia satellite météorologique satélite meteorológico satèl·lit meteorològic n m Satèl·lit artificial que pren imatges de l'atmosfera i de la superfície de la Terra i les transmet a determinats observatoris o centres de recepció. meteorological satellite Original termEntry ID: 1532 Climatologia saturation saturación saturació n f Estat de l'aire humit amb una proporció de mescla del vapor d'aigua tal que poden coexistir en equilibri l'aire humit i una fase condensada de l'aigua sòlida o líquida a la mateixa pressió i temperatura, amb una superfície de separació plana entre les dues fases. saturation Original termEntry ID: 1533 Ciència del sòl saturation saturación saturació n f Estat d'un medi porós en el qual l'aigua ocupa tots els intersticis. saturation Original termEntry ID: 1534 Ciència del sòl saturation en bases saturación de bases saturació de bases n f Estat d'un sòl quan el complex adsorbent conté la quantitat màxima possible de cations bàsics. base saturation Original termEntry ID: 1535 Biogeografia saussaie sauceda sauleda n f Bosc caducifoli on dominen els salzes, propi de les lleres dels rius i les riberes. willow grove Original termEntry ID: 1536 Geomorfologia gore sablón sauló n m Arena que resulta de la descomposició del granit. sandy regolith Original termEntry ID: 1537 Biogeografia maquis à genévrier de Phénicie sabinar savinosa n f Bosc perennifoli dominat per la savina, propi d'indrets secs amb sòls prims i rocosos. Original termEntry ID: 1538 Hidrologia schorre schorre schorre [fr] n m Zona alta d'un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s'inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació halòfita. 1. La presència d'un schorre implica generalment la presència d'un slikke. 2. La forma schorre prové del neerlandès schor, que significa 'prat salat', però s'ha difós a través del francès. salt marsh Original termEntry ID: 1539 Hidrologia sebkha sebkha sebkha [ar] n f Depressió endorreica tancada de fons pla, amb eflorescències salines abundants i sòls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetació. sebkha Original termEntry ID: 1540 Geomorfologia seuil bajo seca n f Roca o banc d'arena sota l'aigua d'un riu, un llac o un mar, a pocs decímetres del seu nivell mitjà i prop de la vora de la riba. shoal Original termEntry ID: 1541 Climatologia sécheresse sequía secada n f Absència o deficiència perllongada de precipitació. drought Original termEntry ID: 1542 Biogeografia secteur sector sector n m Unitat fitogeogràfica inferior a la província que abasta un territori força extens, amb algunes espècies, associacions i catenes pròpies, encara que normalment no assoleixen el nivell de clímax. sector Original termEntry ID: 1543 Climatologia secteur chaud sector cálido sector càlid n m Regió d'aire càlid que se situa dins una depressió entre el front fred i el front càlid que el precedeix. warm sector Original termEntry ID: 1544 Geomorfologia sédiment sedimento sediment n m Material sòlid fragmentari originat per la meteorització de les roques i que és transportat i dipositat per l'aire, l'aigua o el glaç formant estrats sobre la superfície terrestre. sediment Original termEntry ID: 1545 Geomorfologia sédimentation sedimentación sedimentació n f Dipòsit d'un sediment, el qual forma un estrat. sedimentation Original termEntry ID: 1546 Geomorfologia sédimentaire sedimentario sedimentari -ària adj Format per sedimentació. sedimentary Original termEntry ID: 1547 Hidrologia seiche seiche seixa n f Oscil·lació periòdica del nivell de l'aigua en un llac o en un entrant de la costa, produïda per canvis bruscs de la pressió atmosfèrica, per l'acció del vent o per un terratrèmol. És un moviment semblant al de les marees, però de període més curt i que no té relació amb el moviment del Sol ni de la Lluna. seiche Original termEntry ID: 1548 Biogeografia selve selva selva n f Bosc de gran verdor i frondositat i poc alterat per l'home. selva Original termEntry ID: 1549 Biogeografia semi-désert semidesierto semidesert n m Bioma constituït per una vegetació molt escassa, generalment xeròfila, propi de les regions subtropicals amb pluges per sota dels 300 mm anuals i temperatures sempre altes. semi-desert Original termEntry ID: 1550 Biogeografia sempervirent sempervirente sempervirent adj Dit de la planta arbòria o arbustiva que conserva fulles verdes tot l'any. perennial Original termEntry ID: 1551 Geomorfologia vieillesse vejez vellesa n f Estadi final del cicle d'erosió, que segueix la maduresa i es caracteritza per la manca de vigor del relleu, l'anorreament dels interfluvis i l'expansió de l'al·luvionament. Vegeu també joventut i maduresa. senility Original termEntry ID: 1552 La Terra septentrional septentrional septentrional adj Del nord o situat al nord. septentrional Original termEntry ID: 1553 Climatologia cierzo serè n m Vent fred que bufa del nord-oest, generalment amb temps serè. Original termEntry ID: 1554 Biogeografia série de végétation serie de vegetación sèrie de vegetació n f Conjunt ordenat de comunitats vegetals que en un mateix lloc poden succeir-se en el temps. sere Original termEntry ID: 1555 Geomorfologia chaîne de montagnes sierra serra n f Conjunt muntanyós allargat, sovint constituït d'elements paral·lels, que sol respondre a una estructura plegada de direcció predominant i de dimensions superiors als 10 km aproximadament. mountain range Original termEntry ID: 1556 Geomorfologia cordillère cordillera serralada n f Conjunt de muntanyes o de serres paral·leles o alineades que sol constituir un sistema més llarg que ample de centenars de quilòmetres. mountain chain Original termEntry ID: 1557 Geomorfologia chaînon serrat n m Conjunt de muntanyes d'alçària i llargària poc considerable. upland Original termEntry ID: 1558 Hidrologia voûte mouillante sifón sifó n m Galeria en forma de U totalment inundada d'aigua, típica dels carsts situats a la zona de saturació. siphon Original termEntry ID: 1559 La Terra SIG SIG SIG n m Conjunt de programes informatitzats que permeten d'emmagatzemar, modificar i relacionar informació estadística espacial. GIS Original termEntry ID: 1560 Biogeografia silicicole silicícola silicícola adj Dit de l'organisme que es desenvolupa en sòls o substrats silícics. silicolous Original termEntry ID: 1561 Biogeografia symbiose simbiosis simbiosi n f Relació interespecífica d'associació establerta entre individus d'espècies diferents. Normalment inclou el mutualisme, el comensalisme i el parasitisme, encara que alguns autors reserven la denominació simbiosi per designar una interacció de mutualisme. symbiosis Original termEntry ID: 1562 Climatologia symbol météorologique símbolo meteorológico símbol meteorològic n m Símbol que, per acord internacional, s'utilitza per a representar en un mapa del temps les observacions meteorològiques. meteorological symbole Original termEntry ID: 1563 Biogeografia sympatrique simpátrico simpàtric -a adj Dit de l'espècie que ocupa, juntament amb d'altres espècies molt afins, la mateixa àrea geogràfica o àrees geogràfiques en bona part coincidents. sympatric Original termEntry ID: 1564 Geomorfologia synclinal sinclinal sinclinal n m Plec còncau que presenta en el nucli els estrats més recents. syncline Original termEntry ID: 1565 Geomorfologia val perché sinclinal colgado sinclinal penjat n m Sinclinal afaiçonat en un estrat de roca resistent a l'erosió i posat en relleu entre anticlinals buidats per l'erosió. És una forma de relleu invertit. upstanding syncline Original termEntry ID: 1566 Biogeografia synécology sinecología sinecologia n f Branca de l'ecologia que estudia les comunitats considerades globalment i les relacions entre les diferents comunitats i el seu medi. synecology Original termEntry ID: 1567 ['Investigació', 'Geomorfologia'] sismographe sismógrafo sismògraf n m Aparell emprat per a enregistrar les ones sísmiques. seismograph Original termEntry ID: 1568 Climatologia système de pression sistema de presión sistema baromètric n m Representació de la distribució de la pressió atmosfèrica en un mapa del temps. pressure system Original termEntry ID: 1569 Geomorfologia système morphogénique sistema morfogenético sistema morfogènic n m Conjunt dels agents i els processos interdependents que condicionen el modelat d'una àrea de desenes o centenars de milers de quilòmetres quadrats d'extensió. La litologia, els factors climàtics i la coberta vegetal són els principals factors condicionants. Els grans sistemes morfogenètics corresponen fonamentalment a les àrees temperades humides i fredes, les àrees temperades continentals, les àrees intertropicals, els deserts freds i els deserts càlids. morphogenic system Original termEntry ID: 1570 Biogeografia systématique sistemática sistemàtica n f Branca de la biologia que estudia i explica la classificació dels éssers vius en tàxons. Alguns autors consideren que sistemàtica i taxonomia són sinònims. systematics Original termEntry ID: 1571 Climatologia situation synoptique situación sinóptica situació sinòptica n f Representació de l'estat de l'atmosfera en un mapa del temps. synoptic situation Original termEntry ID: 1572 La Terra syzygie sizigia sizígia n f Posició d'un planeta o de la Lluna quan és en conjunció o en oposició amb el Sol. syzygy Original termEntry ID: 1573 Hidrologia slikke slikke slikke [fr] n m Zona baixa d'un estuari, que s'inunda en cada marea, formada per sorres fines, llims i fangs, i pràcticament despoblada de vegetació. 1. La presència d'un slikke implica generalment la presència d'un schorre. 2. La forma slikke prové del neerlandès slijk, que significa 'llot, fang, llim', però s'ha difós a través del francès. tidal flat Original termEntry ID: 1574 Hidrologia trop-plein aliviadero sobreeixidor n m Canal d'un sistema càrstic a través del qual s'expulsa l'aigua que en una situació de sobrecàrrega no pot ser evacuada per surgències permanents. overflow spring Original termEntry ID: 1575 Geomorfologia surcreusement sobreexcavación sobreexcavació n f Incisió del canal d'una glacera per sota d'un llindar glaciar, d'una confluència de dos o més corrents de glaç o per sota d'un nivell de base preglacial o interglacial. overdeepening Original termEntry ID: 1576 Climatologia sursaturation sobresaturación sobresaturació n f Estat de l'aire humit que té una proporció de mescla del vapor d'aigua més gran que la que correspon a la saturació. supersaturation Original termEntry ID: 1577 Climatologia côté dessus du vent barlovento sobrevent n m Costat d'on ve el vent. windward Original termEntry ID: 1578 Biogeografia sociabilité sociabilidad sociabilitat n f Paràmetre ecològic que indica la tendència dels individus pertanyents a una mateixa espècie a associar-se en una àrea d'inventari. S'expressa per mitjà d'escales d'índexs que varien segons els autors i les escoles. En la metodologia fitosociològica sigmatista s'estableixen cinc graus: 1, individus isolats; 2, petits grups d'individus o de tiges que surten de terra; 3, grans grups; 4, claps extensos; 5, població extensa i compacta. sociability Original termEntry ID: 1579 La Terra Soleil Sol Sol n m Estel entorn del qual gira la Terra i els altres planetes del sistema solar. Sun Original termEntry ID: 1580 Ciència del sòl sol suelo sòl n m Part més externa de l'escorça terrestre, formada per una mescla molt variada de partícules minerals alterades, matèria orgànica descomposta, organismes vius, gasos i solucions líquides, que constitueix un medi complex i dinàmic que evoluciona per la interacció de la biosfera, l'atmosfera i la hidrosfera. soil Original termEntry ID: 1581 Ciència del sòl sol acide suelo ácido sòl àcid n m Sòl amb un pH inferior a 6,6. acid soil Original termEntry ID: 1582 Ciència del sòl sol alcalin suelo alcalino sòl alcalí n m Sòl amb un pH superior a 8,5 i amb més d'un 15% de sodi de bescanvi. alkaline soil Original termEntry ID: 1583 Ciència del sòl basique sol suelo bàsico sòl bàsic n m Sòl amb un pH de 7,3 a 8,5. basic soil Original termEntry ID: 1584 Classificació i tipus de sòls sol calcaire suelo calizo sòl calcari n m Sòl en què l'alt contingut de carbonat fa que produeixi efervescència en tirar-hi unes gotes d'àcid clorhídric diluït i fred. calcareous soil Original termEntry ID: 1585 Classificació i tipus de sòls sol enterré suelo enterrado sòl enterrat n m Sòl cobert per un sediment o per un altre sòl i que ha deixat de ser funcional. buried soil Original termEntry ID: 1586 Classificació i tipus de sòls sol ferrallitique suelo ferralítico sòl ferral·lític n m Sòl que ha sofert un procés de ferral·litització. Denominació clàssica. Antigament també s'anomenava laterita. ferrallitic soil Original termEntry ID: 1587 Classificació i tipus de sòls sol fersiallitique suelo fersialítico sòl fersial·lític n m Sòl que ha sofert un procés de fersial·litització. Denominació clàssica. fersiallitic soil Original termEntry ID: 1588 Classificació i tipus de sòls sol hydromorphe suelo hidromorfo sòl hidromorf n m Sòl les propietats del qual són determinades per un excés d'aigua temporal o permanent en una part o en la totalitat del perfil. Denominació clàssica. Correspon a sòls inclosos actualment dins els Gleïsòls i els Histosòls. hydromorphic soil Original termEntry ID: 1589 Classificació i tipus de sòls sol lithochromique suelo litocrómico sòl litocrom n m Sòl en què el color és heretat de la roca mare i no té significació genètica ni taxonòmica. lithochromic soil Original termEntry ID: 1590 Ciència del sòl sol neutre suelo neutro sòl neutre n m Sòl amb un pH entre 6,6 i 7,3. neutral soil Original termEntry ID: 1591 Classificació i tipus de sòls sol relique suelo relicto sòl relicte n m Sòl d'origen antic que ha resistit l'erosió i que pot constituir la roca mare de sòls actuals. relict soil Original termEntry ID: 1592 Classificació i tipus de sòls sol rouge suelo rojo sòl roig n m Sòl que ha sofert un procés de rubefacció. Denominació clàssica. red soil Original termEntry ID: 1593 Classificació i tipus de sòls sol sodique suelo sódico sòl sòdic n m Sòl la gènesi i les propietats del qual són determinades per la presència de sals. Sòl halomorf, sòl salsòdic i sòl sòdic són denominacions clàssiques. Correspon a sòls inclosos actualment dins els Solontxacs i els Solonetz. sodic soil Original termEntry ID: 1594 ['Investigació', 'Climatologia'] solarimètre solarímetro solarímetre n m Instrument per a mesurar la radiació solar que incideix sobre una superfície plana, o només la radiació difusa si disposa d'una pantalla que impedeix la incidència de la radiació directa. solarimeter Original termEntry ID: 1595 Geomorfologia solifluxion solifluxión solifluxió n f Moviment de massa molt lent de regolita o de sòl saturats d'aigua sobre vessants suaus. solifluxion Original termEntry ID: 1596 Classificació i tipus de sòls solonetz solonetz solonetz n m Sòl halomorf de perfil ABC, que té un horitzó nàtric i presenta una estructura compacta i degradada, amb una proporció elevada de sodi en el complex adsorbent. Unitat de sòl de les classificacions FAO i WRB. solonetz Original termEntry ID: 1597 Classificació i tipus de sòls solonchak solonchak solontxac n m Sòl halomorf de perfil poc diferenciat, que presenta un horitzó sàlic i una estructura grumollosa i estable, amb una proporció elevada de calci en el complex adsorbent. Unitat de sòl de les classificacions FAO i WRB. solonchak Original termEntry ID: 1598 La Terra solstice solsticio solstici n m Moment en què el Sol passa per un dels dos punts de l'eclíptica per als quals el valor de la declinació solar pren el seu valor màxim o mínim. El solstici d'estiu és el 21 de juny i el d'hivern el 22 de desembre. solstice Original termEntry ID: 1599 Ciència del sòl solution du sol solución del suelo solució del sòl n f Fase del sòl constituïda per aigua i els seus soluts (sals, compostos orgànics i gasos). soil solution Original termEntry ID: 1600 Ciència del sòl solum solum sòlum n m Part superior i més transformada d'un pèdon, on l'activitat biològica i els processos de pedogènesi són més intensos. Comprèn els horitzons A i B. solum Original termEntry ID: 1601 Hidrologia superficiel somero som -a adj De poca fondària. shallow Original termEntry ID: 1602 Ciència del sòl tarière sonda edafológica sonda pedològica n f Tipus de barrina que s'endinsa en el sòl i que permet extreure'n mostres situades a diversa fondària. soil sampler Original termEntry ID: 1603 ['Investigació', 'Geomorfologia'] sondage sondeo sondatge n m Exploració del subsol mitjançant perforacions. sounding Original termEntry ID: 1604 ['Investigació', 'Hidrologia'] sondage sondeo sondatge n m Mètode per a determinar la profunditat del mar, un riu o un llac, en un punt determinat, mitjançant un aparell mecànic o radioelèctric. sounding Original termEntry ID: 1605 ['Investigació', 'Climatologia'] sondage atmosphérique sondeo atmosférico sondatge atmosfèric n m Exploració de l'atmosfera mitjançant instruments transportats amb balons o coets meteorològics. atmospherical sounding Original termEntry ID: 1606 ['Ciència del sòl', 'Geomorfologia'] sable arena sorra n f Conjunt de grans de roca detrítica, sovint silícica, compresos entre 2 mm i 50 mim de diàmetre. sand Original termEntry ID: 1607 Geomorfologia terrain sablonneux arenal sorral n m Lloc on hi ha una acumulació d'arena de procedència marina o fluvial o resultant d'un transport eòlic. sandy ground Original termEntry ID: 1608 Geomorfologia ravine hondonada sot n m Vall petita i profunda. ravine Original termEntry ID: 1609 Biogeografia sous-bois sotobosque sotabosc n m Vegetació herbàcia i arbustiva que forma els estrats inferiors del bosc. undergrowth Original termEntry ID: 1610 Climatologia côté sous le vent sotavento sotavent n m Costat contrari d'on ve el vent. leeward Original termEntry ID: 1611 Classificació i tipus de sòls ST ST ST n f Classificació de sòls basada en la seva natura i propietats, definides per la presència o absència de certs horitzons de diagnòstic, i en el clima del sòl. Hi ha dos tipus d'horitzons de diagnòstic: epipèdons (superficials) i endopèdons (subsuperficials). La classificació Soil Taxonomy consta de sis categories, des del nivell més general fins al més detallat: ordre, subordre, gran grup, subgrup, família i sèrie. ST Original termEntry ID: 1612 Geomorfologia subduction subducción subducció n f Procés pel qual una placa litosfèrica s'enfonsa sota d'una altra. subduction Original termEntry ID: 1613 Climatologia sublimation sublimación sublimació n f Procés pel qual un sòlid es transforma en vapor, o inversament, sense passar per l'estat líquid. sublimation Original termEntry ID: 1614 Geomorfologia submersion sumersión submersió n f Procés pel qual un espai litoral és envaït i recobert pel mar, com a conseqüència d'una subsidència o de l'elevació del nivell de l'aigua. submersion Original termEntry ID: 1615 Climatologia subsidence subsidencia subsidència n f Descens lent d'una massa d'aire sobre una àrea extensa acompanyat de divergència a les capes baixes. subsidence Original termEntry ID: 1616 Geomorfologia subsidence subsidencia subsidència n f Enfonsament d'un sector de la superfície terrestre, per causes d'origen tectònic o pel col·lapse d'una cavitat. Es pot considerar un moviment de massa de component vertical. subsidence Original termEntry ID: 1617 Geomorfologia subsidence subsidencia subsidència n f Enfonsament lent i progressiu d'una conca sedimentària a conseqüència de l'acumulació progressiva de materials i del seu assentament. subsidence Original termEntry ID: 1618 Biogeografia succession écologique sucesión ecológica successió n f Procés gradual de transformació d'una comunitat biològica fins arribar a l'estadi de clímax, originat pel canvi del nombre d'individus de cada espècie i per l'establiment d'espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries. succession Original termEntry ID: 1619 La Terra sud sur sud n m Punt cardinal que assenyala una direcció oposada a la del nord. south Original termEntry ID: 1620 Geomorfologia suffosion sufusión sufossió n f Erosió d'un terreny produïda per la infiltració d'aigua, la qual arrossega material granular des de la superfície del sòl cap al fons, i que dona lloc a conductes tubulars verticals i horitzontals de dimensions variables que poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge. tunnelling Original termEntry ID: 1621 Geomorfologia surface d'érosion superficie de erosión superfície d'erosió n f Superfície relativament plana obrada per la pèrdua de material disgregat per la meteorització i el transport continuat durant períodes llargs. erosion surface Original termEntry ID: 1622 Geomorfologia surface structurale superficie estructural superfície estructural n f Superfície topogràfica que coincideix amb la part de dalt d'un estrat de roca resistent a l'erosió, generalment exhumat d'una coberta menys resistent. structural topography Original termEntry ID: 1623 Climatologia surface frontale superficie frontal superfície frontal n f Superfície de separació entre dues masses d'aire de diferents propietats tèrmiques i higromètriques. frontal surface Original termEntry ID: 1624 Hidrologia surface piézométrique superficie piezométrica superfície piezomètrica n f Superfície imaginària fins a la qual ascendiria l'aigua en un pou perforat en un aqüífer captiu. potentiometric surface Original termEntry ID: 1625 Biogeografia suberaie alcornocal sureda n f Bosc esclerofil·le dominat per la surera, propi de les terres mediterrànies silícies humides i subhumides. cork oak grove Original termEntry ID: 1626 Hidrologia exutoire surgencia surgència n f Eixida a l'exterior de l'aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l'aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani. rising spring Original termEntry ID: 1627 Geomorfologia suture continentale sutura continental sutura continental n f Conjunt de processos que tenen lloc durant una orogènesi provocada per una col·lisió continental, que comprèn fenòmens de subducció, plegament, metamorfisme i soldadura de les plaques litosfèriques que hi intervenen. continental suture Original termEntry ID: 1628 Geomorfologia taffoni tafoni tafone n m Cavitat de dimensions mètriques, freqüent dins els granits o d'altres roques cristal·lines, oberta per meteorització en vessants gairebé verticals sense vegetació. tafoni Original termEntry ID: 1629 Biogeografia taïga taiga taigà n f Formació vegetal constituïda per boscos aciculoperennifolis de coníferes boreals, com ara els avets, les pícees o diverses espècies de pins, pròpia del nord d'Euràsia i d'Amèrica, que limita pel nord amb la tundra i pel sud amb l'estepa. taiga Original termEntry ID: 1630 Geomorfologia perfil stratigraphique perfil estratigráfico tall estratigràfic n m Representació gràfica de la successió estratigràfica a una escala determinada, litològica i paleontològica, dibuixada sobre el perfil topogràfic. stratigraphic section Original termEntry ID: 1631 Geomorfologia profil topographique perfil topográfico tall topogràfic n m Línia d'intersecció de la superfície d'un terreny amb un pla vertical. topographic section Original termEntry ID: 1632 Geomorfologia talus talud talús n m Part molt rosta d'un vessant. Sovint correspon a la part baixa d'un cingle i està constituït de materials detrítics gruixuts. talus Original termEntry ID: 1633 Geomorfologia talus continental talud continental talús continental n m Talús que separa la vora de la plataforma continental de les grans profunditats marines. continental slope Original termEntry ID: 1634 Climatologia talweg vaguada tàlveg n m Zona no tancada de depressió atmosfèrica que separa dos centres d'altes pressions. Es representa en un mapa del temps mitjançant un sistema d'isòbares o d'isohipses en forma de V, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més petita. trough Original termEntry ID: 1635 Biogeografia tarayal tamaritar n m Bosquina dominada pel tamariu, pròpia de les fondalades i riberes de les terres seques i salabroses. tamarellar Original termEntry ID: 1636 Climatologia orage électrique sec tormenta eléctrica seca tamborinada n f Tempestat amb trons però amb precipitació escassa o nul·la. dry lightning storm Original termEntry ID: 1637 ['Investigació', 'Ciència del sòl'] tamisage tamizado tamisatge n m Operació amb què se separen les diverses fraccions del sòl amb l'ajut d'una sèrie de sedassos de diàmetres diferents. Les fraccions més fines s'han de separar mitjançant mètodes basats en la sedimentació. sifting Original termEntry ID: 1638 La Terra automne otoño tardor n f Estació de l'any compresa entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. fall Original termEntry ID: 1639 Geomorfologia pierraille pedriza tarter n m Acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d'una muntanya, d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit. scree Original termEntry ID: 1640 Biogeografia taxon taxón tàxon n m Unitat sistemàtica de qualsevol rang en la classificació dels éssers vius o de les seves agrupacions. El tàxon bàsic dels éssers vius és l'espècie. Les unitats taxonòmiques de rang superior a l'espècie són: gènere, família, ordre, classe, embrancament (animals) o divisió (plantes) i regne; les de rang inferior són: varietat i forma. Es poden introduir categories addicionals amb l'ús dels prefixos super- i sub-. A vegades, també s'usen d'altres tàxons menors, com ara tribu, inferior a família i superior a gènere; secció, inferior a gènere i superior a sèrie i espècie; i sèrie, inferior a gènere i secció i superior a espècie. taxon Original termEntry ID: 1641 Biogeografia taxonomie taxonomía taxonomia n f Branca de la sistemàtica que s'ocupa de la classificació dels éssers vius en tàxons. Alguns autors consideren que sistemàtica i taxonomia són sinònims. taxonomy Original termEntry ID: 1642 Geomorfologia tectonique tectónico tectònic -a adj Relatiu o pertanyent a la disposició estructural relacionada amb la formació del relleu plegat o fallat. tectonic Original termEntry ID: 1643 Geomorfologia tectonique tectónica tectònica n f Branca de la geologia que estudia a gran escala les estructures de la litosfera, les seves relacions mútues, el seu origen i la seva evolució. tectonics Original termEntry ID: 1644 Geomorfologia tectonique tectónica tectònica n f Conjunt de moviments i deformacions que afecten les roques, com ara plecs, fractures o esquistositats. tectonic Original termEntry ID: 1645 Geomorfologia tectonique de plaques tectónica de placas tectònica de plaques n f Teoria que admet que la litosfera terrestre és dividida en un cert nombre de plaques que es mouen damunt de l'astenosfera independentment l'una respecte a l'altra, i que aquestes tenen uns límits ben establerts que són zones d'activitat sísmica, volcànica i tectònica. plate tectonics Original termEntry ID: 1646 Geomorfologia tephra tefra tefra n f Material sòlid expulsat per un volcà en erupció, fonamentalment pols, cendres i bombes volcàniques. tephra Original termEntry ID: 1647 Biogeografia fôret d'ifs tejeda teixar n m Bosc aciculoperennifoli dominat pel teix, propi de substrats calcaris i gresos de ciment calcari, generalment a altituds de l'ordre dels 800-1.000 m. yew grove Original termEntry ID: 1648 Climatologia température temperatura temperatura n f Magnitud termodinàmica que indica el grau de calor d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre. temperature Original termEntry ID: 1649 Climatologia orage tormenta tempestat n f Pertorbació atmosfèrica forta acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, llampecs i trons. thunderstorm Original termEntry ID: 1650 Climatologia coup de vent temporal temporal n m Vent de força 8 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 17,2 i 20,7 m/s. gale Original termEntry ID: 1651 Climatologia tempête temporal temporal n m Pertorbació atmosfèrica forta a gran escala acompanyada de vents i pluges persistents. storm Original termEntry ID: 1652 Climatologia tempête de sable tormenta de arena temporal de sorra n m Vent fort que aixeca i transporta per l'aire grans quantitats de partícules de pols o sorra, d'entre 0,08 i 1 mm de diàmetre, a una altura superior als 2 m i inferior als 11. sandstorm Original termEntry ID: 1653 Climatologia fort coup de vent temporal fuerte temporal fort n m Vent de força 9 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 20,8 i 24,4 m/s. strong gale Original termEntry ID: 1654 Climatologia tempête temporal duro temporal molt fort n m Vent de força 10 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 24,5 i 28,4 m/s. storm Original termEntry ID: 1655 Climatologia violent tempête temporal muy duro temporal violent n m Vent de força 11 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 28,5 i 32,6 m/s. violent storm Original termEntry ID: 1656 Climatologia temps météorologique tiempo meteorológico temps n m Estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats, que es descriu indicant el valor d'una sèrie d'elements meteorològics. weather Original termEntry ID: 1657 Hidrologia temps de concentration tiempo de concentración temps de concentració n m Temps emprat per un volum d'aigua procedent d'una precipitació a arribar per escorriment a un punt d'aforament, mesurat des del punt més allunyat de la conca de drenatge. time of concentration Original termEntry ID: 1658 Climatologia temps de réponse tiempo de retardo temps de retard n m Interval de temps que separa dos fenòmens físics correlacionats. Per exemple, es pot aplicar a l'interval de temps que hi ha entre un període de pluges intenses i l'augment del cabal d'un riu en forma de revinguda. lag time Original termEntry ID: 1659 ['Investigació', 'Hidrologia'] tensiomètre tensiómetro tensiòmetre n m Aparell per a mesurar el potencial matricial, que consisteix essencialment en una cubeta porosa que s'introdueix en el sòl i que es connecta a un manòmetre a través d'un tub ple d'aigua. tensiometer Original termEntry ID: 1660 Geomorfologia thermoclastie termoclastismo termoclastisme n m Meteorització mecànica provocada per l'expansió i la contracció alternatives de les roques com a conseqüència de grans oscil·lacions de temperatura molt reiterades. thermoclasty Original termEntry ID: 1661 Hidrologia thermocline termoclina termoclina n f Capa d'aigua en un llac profund o en el mar situada entre l'epilimni i l'hipolimni, en la qual la temperatura disminueix bruscament amb la profunditat, generalment 1ºC per metre. La termoclina és constant al mar, però als llacs varia, segons el cicle tèrmic anual, i les seves fluctuacions determinen variacions molt importants en la distribució de les espècies i de la biomassa dels diferents nivells de fondària. thermocline Original termEntry ID: 1662 Biogeografia thermophile termófilo termòfil -a adj Dit de l'organisme que viu en zones càlides i que no tolera bé el fred. thermophilous Original termEntry ID: 1663 ['Investigació', 'Climatologia'] thermographe termógrafo termògraf n m Termòmetre per a enregistrar les variacions de la temperatura de l'aire durant un període determinat. thermograph Original termEntry ID: 1664 ['Investigació', 'Climatologia'] thermomètre termómetro termòmetre n m Instrument per a mesurar temperatures. thermometer Original termEntry ID: 1665 ['La Terra', 'Climatologia'] thermosphère termosfera termosfera n f Capa de l'atmosfera, per sobre de la mesopausa, en la qual la temperatura de l'aire creix amb l'altitud. thermosphere Original termEntry ID: 1666 Biogeografia thérophyte terófito teròfit n m Forma biològica de les plantes que passen l'època desfavorable en estat de llavor. therophyte Original termEntry ID: 1667 Biogeografia étage collinéen piso basal terra baixa n f Estatge de vegetació que sol correspondre a altituds inferiors a 500 m. lowland zone Original termEntry ID: 1668 Classificació i tipus de sòls terre brune tierra parda terra bruna n f Sòl de perfil A(B)C, de color gris fosc, amb humus mull a l'horitzó A, de pH neutre o lleugerament àcid i estructura fragmentària, típic de boscos caducifolis de clima temperat humit o continental sec. Denominació clàssica. brown soil Original termEntry ID: 1669 Classificació i tipus de sòls terra fusca terra fusca terra fusca n f Sòl relicte fersial·lític de color bru o bru rogenc que prové de la descarbonatació lenta d'una roca mare calcària en un clima temperat. Denominació clàssica. terra fusca Original termEntry ID: 1670 Classificació i tipus de sòls tchernoziom tierra negra terra negra n f Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d'estructura granelluda i de color negre o bru fosc. Terra negra és una denominació clàssica, d'ús poc recomanable actualment perquè pot induir a confusió. tschernosem Original termEntry ID: 1671 Classificació i tipus de sòls terra rossa terra rossa terra rossa n f Sòl fersial·lític constituït per argiles, de color roig viu, format sobre roca calcària per descarbonatació i rubefacció i que es presenta en cavitats de morfologia càrstica, especialment en les regions de clima mediterrani. Denominació clàssica. Aquests sòls es classifiquen actualment dins els Alfisòls i els Luvisòls. terra rossa Original termEntry ID: 1672 Geomorfologia terrane terrane terrane [en] n m Unitat geològica estructural al·lòctona, amb una seqüència estratigràfica i una història tectònica diferents de les que presenten les unitats adjacents. terrane Original termEntry ID: 1673 Geomorfologia terrasse terraza terrassa n f Relleu en forma d'esglaó o de replà, originat per erosió o acumulació. terrace Original termEntry ID: 1674 Geomorfologia terrasse alluviale terraza aluvial terrassa al·luvial n f Terrassa fluvial obrada per incisió sobre materials (graves, arenes o llims) acumulats per un riu. alluvial terrace Original termEntry ID: 1675 Geomorfologia terrasse fluviatile terraza fluvial terrassa fluvial n f Terrassa obrada sobre una antiga plana d'inundació abandonada i tallada per talusos més o menys simètrics a banda i banda d'un riu. La definició proposada inclou conceptualment les terrasses erosives, obrades sobre roca no al·luvial. river terrace Original termEntry ID: 1676 Geomorfologia terrasse littorale terraza marina terrassa marina n f Part d'una plataforma d'abrasió o d'una acumulació detrítica sotaiguada que ha romàs enlairada o penjada en baixar el nivell del mar. Sol emprar-se com a referent d'antics nivells marins. shore terrace Original termEntry ID: 1677 Geomorfologia terrassette terracilla terrasseta n f Esglaó petit en un vessant herbaci, amb el replà cobert d'herbei i el talús nu de vegetació, generat per gelifluxió. turf banked terrace Original termEntry ID: 1678 Geomorfologia tremblement de terre terremoto terratrèmol n m Moviment vibratori de la superfície terrestre, propagat mitjançant ones elàstiques i provocat per la relaxació sobtada d'esforços en falles actives i àrees volcàniques. seism Original termEntry ID: 1679 La Terra terrestre terrestre terrestre adj Relatiu o pertanyent a la Terra o a la superfície sòlida de la Terra. terrestrial Original termEntry ID: 1680 Geomorfologia terrigène terrígeno terrigen -ígena adj Dit del dipòsit que procedeix de terra ferma, encara que sigui marítim per la seva situació posterior. terrigenous Original termEntry ID: 1681 Biogeografia tesela tesela tessel·la n f Territori ecològicament uniforme al qual correspon un únic tipus de vegetació potencial. tessera Original termEntry ID: 1682 Ciència del sòl texture textura textura n f Característica física del sòl determinada per la proporció relativa de les seves fraccions, que s'aprecia empíricament al tacte i s'expressa en funció del resultat de la granulometria. texture Original termEntry ID: 1683 Climatologia typhon tifón tifó n m Cicló tropical de l'oest del Pacífic i del mar de la Xina. typhoon Original termEntry ID: 1684 Geomorfologia till till til n m Sediment de material detrític heteromètric, mesclat i recombinat, constituït per argiles, arenes, graves i còdols sense estratificar, que es troba formant extenses planes a l'acabament d'una glacera. till Original termEntry ID: 1685 Biogeografia type biologique tipo biológico tipus biològic n m Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals. Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors. life form Original termEntry ID: 1686 Climatologia type de temps tipo de tiempo tipus de temps n m Distribució dels sistemes de pressió atmosfèrica i de les masses d'aire sobre una regió determinada, a la qual van associades unes característiques generals típiques del temps meteorològic que fa a la regió. weather type Original termEntry ID: 1687 Geomorfologia tombolo tómbolo tómbol n m Fletxa litoral que uneix una illa a la costa immediata o bé dues illes. tombolo Original termEntry ID: 1688 La Terra topographie topografía topografia n f Conjunt de particularitats que presenta la superfície d'un terreny. topography Original termEntry ID: 1689 Climatologia tempête de neige ventisca torb n m Ventada que aixeca la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement, tant en sentit vertical com horitzontal. snow storm Original termEntry ID: 1690 Biogeografia tourbière turbera torbera n f Aiguamoll amb una vegetació dominada per molses o herbes hidròfiles que, en descompondre's, es transformen en torba, la qual s'acumula al fons del terreny. peat bog Original termEntry ID: 1691 Climatologia grain turbonada torbonada n f Augment sobtat i transitori de la velocitat del vent, que va sovint acompanyat de xàfecs. squall Original termEntry ID: 1692 Climatologia tornade tornado tornado n m Remolí violent d'un centenar de metres de diàmetre, a l'interior del qual es produeix un extraordinari descens de la pressió i un intens corrent vertical i on la velocitat del vent pot excedir els 300 km per hora i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora. tornado Original termEntry ID: 1693 Hidrologia torrent torrente torrent n m Corrent d'aigua temporal i de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya. torrent Original termEntry ID: 1694 Geomorfologia tertre tossa n f Elevació del terreny més o menys cònica i acabada en una forma roma. hillock Original termEntry ID: 1695 Geomorfologia colline otero tossal n m Elevació del terreny, petita, no gaire ampla ni de pendent gaire rost, en una plana o aïllada d'altres muntanyes. hill Original termEntry ID: 1696 Geomorfologia avant-butte cerro residual tossal residual n m Tossal derivat de l'evolució d'un tossal testimoni que, per l'erosió, ha perdut l'estrat resistent que el coronava. En anglès no es distingeix entre tossal residual i tossal testimoni i s'utilitza la forma outlier per a designar ambdós conceptes. outlier Original termEntry ID: 1697 Geomorfologia butte témoin cerro testigo tossal testimoni n m Tossal segregat d'un relleu tabular o d'una cuesta, coronat per un estrat resistent, pla i quasi horitzontal. En anglès no es distingeix entre tossal residual i tossal testimoni i s'utilitza la forma outlier per a designar ambdós conceptes. outlier Original termEntry ID: 1698 Hidrologia traction tracción tracció n f Modalitat de transport de sediments per mitjà del lliscament o el rodolament dels elements detrítics més pesants de la càrrega de fons, especialment arena gruixuda, grava o còdols. traction Original termEntry ID: 1699 Climatologia tramontane tramontana tramuntana n f Vent fred i sec, generalment fort, que bufa del nord o del nord-est a la Mediterrània occidental. tramontana Original termEntry ID: 1700 Climatologia vent du nord viento del norte tramuntana n f Vent que bufa del nord. northerly wind Original termEntry ID: 1701 La Terra Nord norte tramuntana n f Regió, terra, etc., situada envers el nord. the North Original termEntry ID: 1702 Geomorfologia transgression transgresión transgressió n f Expansió del mar en relació amb les terres emergides, a causa d'un enfonsament de les àrees continentals emergides, d'un ascens generalitzat del nivell del mar o d'una erosió costanera molt activa. transgression Original termEntry ID: 1703 La Terra traslación terrestre translació de la Terra n f Moviment de la Terra en desplaçar-se seguint una òrbita el·líptica al voltant del Sol. orbit of the earth Original termEntry ID: 1704 Geomorfologia transport transporte transport n m Procés pel qual les roques o els clasts són traslladats des d'un lloc a un altre per mitjà de l'acció d'un agent natural. Sol seguir la meteorització i precedir el dipòsit. transportation Original termEntry ID: 1705 Hidrologia adduction trasvase transvasament n m Acció de fer passar aigua de la conca d'un riu a la d'un altre. water conveyance Original termEntry ID: 1706 Hidrologia précipitation sous couverture végétale trascolación trascol n m Aigua de pluja que arriba directament al sòl en caure entre els forats de la coberta vegetal o des de les fulles. throughfall Original termEntry ID: 1707 Hidrologia vague déferlante rompiente trencant n m Ona que es desfà abans d'arribar a la vorera. surf wave Original termEntry ID: 1708 Hidrologia brisant rompiente trencant n m Lloc on les onades es desfan. surf zone Original termEntry ID: 1709 Hidrologia tributaire tributario tributari n m Corrent d'aigua que desguassa en un altre de més important per la longitud, el cabal, la superfície de la conca i els al·luvions transportats. tributary river Original termEntry ID: 1710 Climatologia tonnerre trueno tro n m So sobtat que acompanya un llampec com a conseqüència de l'expansió de l'aire al pas de la descàrrega elèctrica. thunder Original termEntry ID: 1711 Climatologia trombe tromba tromba n f Núvol de forma cònica que es forma des de la base d'un cumulonimbus fins a terra, que es caracteritza pel manteniment d'un fort moviment rotatori que pot oscil·lar entre 10 i 30 minuts. whirlwind Original termEntry ID: 1712 La Terra tropique trópico tròpic n m Cadascun dels dos paral·lels de l'esfera terrestre situats a una distància de l'equador de 23° 27'. El tròpic de Càncer és situat a l'hemisferi nord, i el tròpic de Capricorni, a l'hemisferi sud. tropic Original termEntry ID: 1713 Biogeografia tropophile tropófilo tropòfil -a adj Dit de l'organisme, especialment una planta, que s'adapta als canvis d'estació, variant d'aspecte o la seva fisiologia. tropophilous Original termEntry ID: 1714 Biogeografia tropophyte tropófito tropòfit n m Planta que s'adapta als canvis d'estació, variant d'aspecte o la seva fisiologia. Per exemple, els vegetals de fulla caduca. tropophyte Original termEntry ID: 1715 ['La Terra', 'Climatologia'] tropopause tropopausa tropopausa n f Superfície que separa la troposfera de l'estratosfera. tropopause Original termEntry ID: 1716 ['La Terra', 'Climatologia'] troposphère troposfera troposfera n f Capa inferior de l'atmosfera que s'estén des de la superfície terrestre fins a una altitud aproximada que oscil·la entre els 9 km sobre els pols i els 20 km sobre l'equador, i en la qual la temperatura de l'aire disminueix de forma gairebé constant amb l'altitud. troposphere Original termEntry ID: 1717 Hidrologia tsunami tsunami tsunami n m Onada solitària, de gran potència destructiva, produïda generalment per un moviment sísmic submarí o una erupció volcànica. Es donen, sobretot, a l'oceà Pacífic, però n'hi ha registres històrics o geomòrfics a totes les ribes oceàniques. tsunami Original termEntry ID: 1718 Geomorfologia tuf volcanique tuf tuf n m Dipòsit piroclàstic consolidat format per materials variats, amb predomini dels de menys de 2 mm de diàmetre. tuff Original termEntry ID: 1719 Biogeografia toundra tundra tundra n f Formació vegetal baixa i reptant, constituïda per líquens, molses, hemicriptòfits i camèfits nans, pròpia de les terres més fredes de l'hemisferi boreal o de la regió àrtica. tundra Original termEntry ID: 1720 Geomorfologia tuf calcaire travertino tur n m Roca sedimentària calcària que es diposita a les surgències càrstiques, en petites cascades i, de vegades, al límit de les zones lacustres, formada per petits llits irregulars concrecionaris. tufa Original termEntry ID: 1721 Geomorfologia colline altozano turó n m Elevació no gaire alta del terreny. També s'aplica a una elevació sobresortint dintre d'un massís que se singularitza per l'alçada (ex. Turó de l'Home) o perquè presenta una forma pesant. hill Original termEntry ID: 1722 Hidrologia oued wadi uadi n m Vall seca que ocasionalment porta aigua de pluges torrencials, característica de les zones desèrtiques i subdesèrtiques del sud-est d'Àsia i de l'Àfrica del Nord. wady Original termEntry ID: 1723 Hidrologia ojo ull n m Punt de naixença d'un riu, on aflora l'aigua a la superfície i comença el seu curs. Original termEntry ID: 1724 Hidrologia ojo ullal n m Surgència de gran potència en forma de forat rodó, d'alguns metres de diàmetre fins a més de cinquanta, obert en les planes al·luvials a la zona de contacte amb les terres calcàries. Original termEntry ID: 1725 Hidrologia ojal ullal n m Font subaquàtica, especialment en espais d'aiguamoll o albuferes. Original termEntry ID: 1726 Hidrologia source artésienne fuente artesiana ullal artesià n m Font l'aigua de la qual surt a pressió procedent d'un aqüífer captiu. artesian spring Original termEntry ID: 1727 Biogeografia acebuchal ullastrar n m Bosc o bosquina on predomina l'ullastre, propi de les terres seques mediterrànies litorals. Original termEntry ID: 1728 Classificació i tipus de sòls ultisol ultisol ultisòl n m Sòl amb un horitzó argílic o un horitzó càndic, àcid, poc fèrtil i dessaturat en bases. Unitat de sòl de la classificació ST. ultisol Original termEntry ID: 1729 Classificació i tipus de sòls umbrisol umbrisol umbrisòl n m Sòl amb un epipèdon úmbric, àcid i dessaturat en bases. Unitat de sòl de la classificació WRB. umbrisol Original termEntry ID: 1730 Geomorfologia vallée marginale glaciaire urstromtal urstromtal [de] n m Vall àmplia i poc profunda, paral·lela al front d'un inlandsis, que canalitza corrents d'aigua proglacials, típica de la plana central europea. Urstromtal i pradolina són els termes d'origen alemany i polonès, respectivament, per a designar el concepte. urstromtal Original termEntry ID: 1731 Geomorfologia ouvala uvala uvala n f Depressió tancada de grandària mitjana, sense línies de drenatge organitzades, formada per coalescència de diverses dolines, les formes individuals de les quals poden endevinar-s'hi. uvala Original termEntry ID: 1732 Geomorfologia vallée valle vall n f Depressió allargada i relativament ampla, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un corrent d'aigua o una glacera. valley Original termEntry ID: 1733 Geomorfologia vallée fluviale valle fluvial vall fluvial n f Vall de secció en forma de V drenada i modelada per un riu. river valley Original termEntry ID: 1734 Geomorfologia vallée glaciaire valle glaciar vall glacial n f Vall de secció generalment en forma de U modelada per una glacera. glaciated valley Original termEntry ID: 1735 Geomorfologia vallée synclinale valle sinclinal vall sinclinal n f Forma de relleu jurassià consistent en una depressió que correspon al fons d'un sinclinal de roca resistent a l'erosió. val Original termEntry ID: 1736 Climatologia vapeur d'eau vapor de agua vapor d'aigua n m Aigua en fase gasosa. water vapour Original termEntry ID: 1737 Climatologia vaporisation vaporización vaporització n f Procés pel qual una substància passa de l'estat líquid a l'estat gasós. vaporisation Original termEntry ID: 1738 Climatologia variable atmosphérique variable atmosférica variable atmosfèrica n f Magnitud física que caracteritza l'estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats. atmospheric variable Original termEntry ID: 1739 Biogeografia variété variedad varietat n f Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la subespècie. Per exemple, a Catalunya el pi roig (Pinus sylvestris) es troba representat en dues varietats: la varietat catalaunica, que té el fullatge verd blavenc, i la varietat pyrenaica, que el té verd fosc. variety Original termEntry ID: 1740 Geomorfologia varve varva varva n f Dipòsit laminat, essencialment llimós, constituït per una sèrie d'estrats mil·limètrics i de període anual, que es forma en una massa d'aigua, generalment estanys d'aigua de fosa glacial. Cada estrat consta de dues capes: un llim de sorra molt fina, estival, de color clar, pobre en matèria orgànica, mogut pels corrents d'aigua de fusió d'una glacera; i una capa hivernal, de fang llimós, fosc, amb matèria orgànica, pòsit d'aigües encalmades. varve Original termEntry ID: 1741 Biogeografia végétation vegetación vegetació n f Conjunt de plantes que viuen en un territori d'una manera estructurada i organitzada. vegetation Original termEntry ID: 1742 Climatologia vitesse du vent velocidad del viento velocitat del vent n f Relació entre l'espai que recorre el vent i el temps que tarda a fer-ho. wind speed Original termEntry ID: 1743 Climatologia vent viento vent n m Desplaçament de l'aire en relació amb la superfície terrestre. wind Original termEntry ID: 1744 Climatologia vent anabatique viento anabático vent anabàtic n m Vent que bufa cap amunt en els vessants d'una muntanya que s'han escalfat fortament a causa de la radiació solar. anabatic wind Original termEntry ID: 1745 Climatologia vent catabatique viento catabático vent catabàtic n m Vent que bufa cap avall en els vessants d'una muntanya que s'han refredat fortament a causa de la radiació emesa. katabatic wind Original termEntry ID: 1746 Climatologia vent régnant viento dominante vent dominant n m Vent la direcció del qual coincideix amb la direcció en què més freqüentment bufa el vent en un lloc determinat. prevailing wind Original termEntry ID: 1747 Climatologia petite brise flojo vent fluix n m Vent de força 3 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 3,4 i 5,4 m/s. gentle breeze Original termEntry ID: 1748 Climatologia légère brise flojito vent fluixet n m Vent de força 2 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 1,6 i 3,3 m/s. light breeze Original termEntry ID: 1749 Climatologia grand frais viento fuerte vent fort n m Vent de força 7 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 13,9 i 17,1 m/s. near gale Original termEntry ID: 1750 Climatologia vent frais fresco vent fresc n m Vent de força 6 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 10,8 i 13,8 m/s. strong breeze Original termEntry ID: 1751 Climatologia bonne brise fresquito vent fresquet n m Vent de força 5 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 8 i 10,7 m/s. fresh breeze Original termEntry ID: 1752 Climatologia vent géostrophique viento geostrófico vent geostròfic n m Vent que resulta de l'equilibri entre la força causada per la variació de la pressió atmosfèrica i la força de Coriolis, suposant que aquestes forces són les úniques que actuen sobre l'aire. geostrophic wind Original termEntry ID: 1753 Climatologia jolie brise brisa moderada vent moderat n m Vent de força 4 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 5,5 i 7,9 m/s. moderate breeze Original termEntry ID: 1754 Hidrologia éventail d'alluvions cono aluvial ventall al·luvial n m Acumulació de sediments en forma de ventall que un riu o un barranc diposita quan canvien determinades condicions hidràuliques, com ara el cabal, la càrrega, el pendent, l'amplària o la profunditat del llit. alluvial fan Original termEntry ID: 1755 Geomorfologia éventail sous-marin abanico submarino ventall submarí n m Dipòsit sedimentari en forma de con o de ventall, predominantment terrigen, situat al desguàs d'un canyó submarí o aigües enfora d'un sistema fluvial, i sempre al peu del talús continental. submarine fan Original termEntry ID: 1756 Geomorfologia ventifact ventifacto ventifacte n m Bloc o còdol afaiçonat per l'abrasió eòlica, que l'ha polit i hi ha format facetes i arestes. ventifact Original termEntry ID: 1757 Climatologia très légère brise ventolina ventolina n f Vent de força 1 segons l'escala de Beaufort, amb una velocitat entre 0,3 i 1,5 m/s. light air Original termEntry ID: 1758 Climatologia westerlies westerlies vents de l'oest n m pl Vent de component oest que circula al voltant de la Terra des de la latitud de 35° fins a la latitud de 65° aproximadament. westerlies Original termEntry ID: 1759 Biogeografia aunaie aliseda verneda n f Bosc de ribera caducifoli dominat pel vern, propi especialment de l'estatge montà. alder grove Original termEntry ID: 1760 Classificació i tipus de sòls vertisol vertisuelo vertisol n m Sòl de perfil AC o A(B)C, amb els horitzons poc diferenciats, de color fosc i ric en argiles expansibles, que presenta sovint esquerdes, propi de climes amb una estació càlida i seca. vertisol Original termEntry ID: 1761 Geomorfologia versant vertiente vessant n m/f Superfície del relleu inclinada amb un pendent comprès aproximadament entre 2º i 40º. versant Original termEntry ID: 1762 Hidrologia versant vertiente vessant n m/f Declivitat d'un terreny per on s'escorren les aigües de pluja. valley-side Original termEntry ID: 1763 Hidrologia filet d'eau hilo de agua veta n f Corrent d'aigua subterrani i prim. runnel of water Original termEntry ID: 1764 Geomorfologia filon filón veta n f Dipòsit mineral sobreimposat format per l'ompliment d'esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud. vein Original termEntry ID: 1765 Biogeografia vicariance vicarianza vicariança n f Substitució d'un tàxon per un altre de sistemàticament afí en hàbitats semblants de dues regions geogràfiques separades, o en hàbitats diferents d'un mateix territori. En el primer cas es parla de vicariança geogràfica o corològica) i en el segon, de vicariança ecològica. vicariance Original termEntry ID: 1766 Biogeografia vicariante vicariante vicariant adj Dit dels tàxons sistemàticament afins que ocupen hàbitats ecològicament semblants de dues regions geogràfiques separades, o hàbitats diferents d'un mateix territori. vicarious Original termEntry ID: 1767 Ciència del sòl litière hojarasca virosta n f Conjunt de restes orgàniques poc o gens descompostes acumulades a la superfície del sòl. litter Original termEntry ID: 1768 Biogeografia vivace vivaz vivaç adj Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. perennial Original termEntry ID: 1769 Biogeografia vivace vivaz vivaç adj Dit de la planta que viu tres o més anys amb un període de creixement anual. perennial Original termEntry ID: 1770 Geomorfologia volcan volcán volcà n m Elevació d'un terreny resultant de l'acumulació de laves i piroclasts entorn d'una xemeneia volcànica, que sol tenir una forma cònica i un cràter al cim. volcano Original termEntry ID: 1771 Geomorfologia volcan strombolien volcán estromboliano volcà estrombolià n m Volcà que es caracteritza per erupcions explosives amb moltes projeccions de piroclasts i de fragments rocallosos alternant amb corrents de lava no gaire fluida. Strombolian volcano Original termEntry ID: 1772 Geomorfologia volcan hawaïen volcán hawaiano volcà hawaià n m Volcà caracteritzat per erupcions sense explosions i per l'emissió contínua i tranquil·la de laves molt fluides que, per superposició de colades successives i divergents, originen un con volcànic de pendent molt feble. Hawaiian volcano Original termEntry ID: 1773 Geomorfologia volcan péléen volcán peleano volcà peleà n m Volcà caracteritzat per explosions d'una violència extrema, per l'emissió de laves molt viscoses que formen agulles extrusives i per la formació de núvols roents. Pelean-type volcano Original termEntry ID: 1774 Geomorfologia volcan vulcanien volcán vulcaniano volcà vulcanià n m Volcà caracteritzat per erupcions explosives esporàdiques acompanyades d'emissió de lava, més viscosa que la dels volcans hawaians i estrombolians, i que forma un con constituït essencialment per material piroclàstic. vulcanian-type volcano Original termEntry ID: 1775 Climatologia vortex ojo del ciclón vòrtex de cicló n m Zona central d'una depressió tropical intensa que es caracteritza per la feblesa del vent, l'absència de precipitacions i, generalment, de núvols. vortex Original termEntry ID: 1776 Climatologia tourbillon vorticidad vorticitat n f Moviment de rotació d'un fluid. La rotació de l'aire en el mateix sentit de la Terra es denomina vorticitat positiva o ciclònica, mentre que en sentit contrari rep el nom de vorticitat negativa o anticiclònica. vorticity Original termEntry ID: 1777 Geomorfologia volcanisme vulcanismo vulcanisme n m Conjunt de les manifestacions volcàniques i de tots els fenòmens associats a l'expulsió dels magmes i dels gasos a la superfície de la Terra i a l'atmosfera. vulcanism Original termEntry ID: 1778 Classificació i tipus de sòls Base de référence mondiale pour les resources en sols Base Referencial Mundial del Recurso Suelo WRB n f Classificació de sòls basada en la llegenda del mapa mundial de sòls de la FAO-UNESCO, creada amb l'objectiu de facilitar la correlació entre les diverses classificacions existents. Aquest sistema és fruit del treball conjunt de la Societat Internacional de la Ciència del Sòl (ISSS, actual IUSS), del Centre Internacional d'Informació i Referències de Sòls (ISRIC) i de la FAO-UNESCO. World Reference Base for Soil Resources Original termEntry ID: 1779 Climatologia averse de pluie chaparrón xàfec n m Ruixat de molta intensitat, amb intervals de cel clar. cloudburst Original termEntry ID: 1780 Climatologia hâle bochorno xafogor n f Calor sufocant que és pròpia d'un ambient calent, humit i encalmat. sultriness Original termEntry ID: 1781 Climatologia vent du sud-est viento sudeste xaloc n m Vent que bufa del sud-est. southeasterly wind Original termEntry ID: 1782 Climatologia sirocco siroco xaloc n m Vent que bufa del sud-est, que prové dels deserts del nord d'Àfrica i s'humiteja quan passa sobre la Mediterrània. sirocco Original termEntry ID: 1783 Geomorfologia charnière charnela xarnera n f Zona de màxima curvatura d'un plec. hinge Original termEntry ID: 1784 Hidrologia configuration du réseau red de drenaje xarxa de drenatge n f Disposició espacial del curs d'un riu i dels seus afluents. Segons la configuració de la xarxa de drenatge es parla de drenatge dendrític, drenatge radial, drenatge rectangular, drenatge anul·lar, drenatge paral·lel, drenatge pinnat, etc. drainage pattern Original termEntry ID: 1785 Hidrologia réseau hydrographique red hidrográfica xarxa hidrogràfica n f Conjunt de corrents d'aigua organitzats que drenen una regió. river system Original termEntry ID: 1786 Geomorfologia fer à repasser chevron xebró n m Forma de relleu monoclinal, semblant a una V invertida, originada per erosió diferencial i que correspon a un estrat de roca resistent a l'erosió en un vessant d'un plec o en una cuesta. flatiron Original termEntry ID: 1787 Geomorfologia cheminée chimenea xemeneia n f Conducte d'un volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l'erupció, s'obre a l'exterior a través del cràter. volcanic pipe Original termEntry ID: 1788 Biogeografia xérophile xerófilo xeròfil -a adj Dit de l'organisme o de la comunitat que viu en llocs secs. Es consideren llocs secs tant els que tenen una escassetat extrema d'aigua com els que tenen aigua abundant però no utilitzable pels organismes, com ara les zones fredes on l'aigua es troba en estat sòlid o els indrets salats. xerophilous Original termEntry ID: 1789 Biogeografia xérophyte xerófito xeròfit n m Planta que viu en llocs secs. xerophyte Original termEntry ID: 1790 Hidrologia chott chott xot n m Sebkha de grans dimensions, plena permanentment d'aigua salada, pròpia del nord d'Àfrica. shott Original termEntry ID: 1791 ['Hidrologia', 'Biogeografia'] chott chott xot n m Marge que envolta una sebkha format per vegetació halòfila o psammòfila. shott Original termEntry ID: 1792 Geomorfologia yardang yardang yardang [tr] n m Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent i que poden assolir 7 m de fondària. yardang Original termEntry ID: 1793 Hidrologia affluent parallèle yazoo yazoo [en] n m Afluent que s'escola en una plana d'inundació paral·lelament al corrent principal, amb el qual es pot comunicar en diverses ocasions aigües avall segons l'alçada de la mota de separació entre els dos corrents. La denominació yazoo prové del riu Yazoo, afluent del riu Mississipí. yazoo Original termEntry ID: 1794 Climatologia ZCI ZCIT ZCIT n f Cinturó de baixes pressions que envolta la Terra entorn de l'equador, format fonamentalment per la convergència de vents alisis procedents dels anticiclons subtropicals i la convecció derivada del fort reescalfament de la zona equatorial. ITCZ Original termEntry ID: 1795 Climatologia zone climatique zona climática zona climàtica n f Cadascuna de les cinc faixes amb característiques climàtiques comunes en què es divideix teòricament la superfície de l'esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars i els tròpics, i que corresponen als grans tipus de clima. Són pròpiament les dues zones glacials compreses entre els cercles polars i els respectius pols, les dues zones temperades compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida, compresa entre els tròpics i dividida per l'equador. climatic zone Original termEntry ID: 1796 Hidrologia zone d'ablation zona de ablación zona d'ablació n f Part terminal d'una glacera en què dominen els processos d'ablació. ablation zone Original termEntry ID: 1797 Hidrologia bassin d'alimentation zona de acumulación zona d'acumulació n f Part d'una glacera on s'acumula la neu caiguda i es converteix en neu congesta i posteriorment en glaç. accumulation zone Original termEntry ID: 1798 Hidrologia zone capillaire zona capilar zona de capil·laritat n f Subdivisió de la zona d'aeració en la qual els intersticis de les roques estan plens d'aigua a una pressió inferior a la de l'atmosfera. capillary fringe Original termEntry ID: 1799 Climatologia zone polaire zona glacial zona glacial n f Cadascuna de les dues zones climàtiques compreses entre els cercles polars i els pols. polar zone Original termEntry ID: 1800 Hidrologia zone humide zona húmeda zona humida n f Zona de terreny inundada o amarada d'aigua, de caràcter natural o artificial, permanent o temporal, amb aigua estancada o fluent i tan dolça com salabrosa o salada, generalment maresmes, pantans, torberes i llacunes. wetland Original termEntry ID: 1801 Biogeografia zone naturelle sensible zona natural sensible zona natural sensible n f Zona d'un espai natural susceptible de patir algun desequilibri greu, persistent o, fins i tot, irreversible, com a conseqüència d'una activitat humana. sensitive natural area Original termEntry ID: 1802 Hidrologia zone non saturée zona no saturada zona no saturada n f Zona del subsol compresa entre la superfície terrestre i el nivell freàtic i ocupada predominantment per l'aire. zone of suspended water Original termEntry ID: 1803 Hidrologia zone saturée zona saturada zona saturada n f Zona dels terrenys permeables on tots els intersticis i totes les cavitats són omplerts d'aigua a una pressió superior a la de l'atmosfera. zone of saturation Original termEntry ID: 1804 Climatologia zone tempérée zona templada zona temperada n f Cadascuna de les dues zones climàtiques compreses entre els tròpics i els cercles polars. temperate zone Original termEntry ID: 1805 Climatologia zone torride zona tropical zona tropical n f Zona climàtica compresa entre els dos tròpics. tropical zone Original termEntry ID: 1806 Biogeografia zonation zonación zonació n f Disposició de la vegetació o dels sòls en zones geogràfiques o bandes locals més o menys paral·leles les unes amb les altres. zonation Original termEntry ID: 1807 Biogeografia zonation verticale zonación altitudinal zonació altitudinal n f Zonació en estatges de vegetació. altitudinal zonation Original termEntry ID: 1808 Biogeografia zoogéographie zoogeografía zoogeografia n f Branca de la biogeografia que estudia la distribució dels animals, de les comunitats que constitueixen, dels seus hàbitats, dels factors que hi intervenen i dels processos que originen els models de distribució geogràfica. zoogeography Original termEntry ID: 1809