diff --git "a/data/cdlmalaltiesmetaboliquesmaratotv32015.xml" "b/data/cdlmalaltiesmetaboliquesmaratotv32015.xml" new file mode 100644--- /dev/null +++ "b/data/cdlmalaltiesmetaboliquesmaratotv32015.xml" @@ -0,0 +1,1643 @@ + + + TERMCAT, Centre de Terminologia + Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La cetosi es presenta en pacients diabètics, en la inanició i en dietes abundants en greixos i pobres en hidrats de carboni. Sovint es manifesta com a cetoacidosi.]]> + + + + + + + + +
Des d'un punt de vista antropomètric, es considera que una persona és obesa quan el seu índex de massa corporal és superior a 30 kg/m2.]]> + + + + + + + +
Les albúmines són riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina; contenen asparagina i glutamina i són pobres en triptòfan. En l'ésser humà estan relacionades amb l'equilibri hídric per la seva funció oncòtica i amb el transport d'altres substàncies com la bilirubina o fàrmacs.

La denominació albúmina prové del llatí albumen -inis 'clara de l'ou'.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet d'unir-se de forma específica a l'antigen corresponent, però els anticossos en conjunt tenen la mateixa estructura global i s'anomenen col·lectivament immunoglobulines.]]> + + + + + + + + + + + +
La denominació antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Actualment se sap que només una part dels antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i, per tant, de generar anticossos.]]> + + + + + + + +
L'antropometria té interès mèdic, sobretot en pediatria (per exemple, les proporcions de l'infant al llarg de la creixença) i en obstetrícia (per exemple, les dimensions cranials del fetus o el diàmetre pelvià de la mare).]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
L'accident vascular cerebral pot tenir causes diverses: isquèmia cerebral focal, trombosi venosa cortical o subcortical, encefalopatia hipertensiva, isquèmia cerebral global, hemorràgia cerebral intraparenquimàtica, hemorràgia subaracnoïdal, angiomes cerebrals i malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernosos, malformacions arteriovenoses)

Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació.

En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, feridura o mal de sant Joan.

La denominació apoplexia prové del grec apoplesso 'ferir, colpir' i ictus prové del llatí ictus 'cop, xoc'.]]> + + + + + + + +
Quan l'artropatia afecta més d'una articulació es denomina poliartropatia.]]> + + + + + + + + +
L'aspartam és un dels edulcorants alimentaris de major utilització. No presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l'organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Per aquest motiu, el seu ús no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.]]> + + + + + + + +
L'astènia pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics. Quan es produeix com a conseqüència de trastorns orgànics sol ser més intensa cap a la fi del dia, mentre que amb els trastorns psíquics sol ser més intensa de bon matí.

La denominació astènia està formada a partir de a- i del grec sthénos 'força'.]]> + + + + + + + +
L'aterosclerosi pot presentar complicacions diverses com ara oclusió arterial, formació d'aneurismes dissecants, hemorràgies internes per ruptura de la paret, calcificació, ulceració i, sovint, trombosi superposada.]]> + + + + + + + + +
La denominació amiotròfia s'ha fet servir tradicionalment per a designar un conjunt d'atròfies musculars progressives provocades per alteracions congènites o hereditàries degeneratives dels nuclis motors del cervell, del bulb raquidi i, sobretot, de la medul·la espinal (amiotròfies mielopàtiques).]]> + + + + + + + + + + + + +
Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus.

La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
El bypass gàstric es prescriu per a combatre obesitats greus en aquells casos en què la resta de teràpies no han funcionat i es fa per via laparoscòpica. Els principals causant de la pèrdua de pes és la sacietat precoç, afavorida per l'estómac reduït, i l'absorció de menys calories, gràcies a la derivació creada.]]> + + + + + + + +
Els pacients candidats a un bypass metabòlic es troben en la franja d'edat de 25 a 60 anys, tenen un IMC entre 30 i 40, fa menys de 10 anys que pateixen diabetis mellitus de tipus 2, presenten una necessitat creixent d'antidiabètics orals i d'insulina, amb nivells alts de glucosa i hemoglobina glicosilada i mostren una evolució de la diabetis poc favorable.]]> + + + + + + + +
La simptomatologia va des de l'angina d'esforç fins a l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca, l'aneurisma ventricular, les arítmies fins la mort. Actualment és una de les principals causes de mort als països desenvolupats]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació cetonèmia per referir-se a la concentració de cossos cetònics en la sang. El valor de la concentració oscil·la normalment entre 0,2 i 0,8 mg/100 ml i augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l'organisme, així com amb la manca absoluta o relativa d'hidrats de carboni.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + +
El ciclamat de sodi i el de calci han estat els més emprats. L'any 1969 se'n va prohibir l'ús perquè a dosis molt elevades produïa tumors de la bufeta urinària en animals d'experimentació. Tanmateix, en no poder-se demostrar l'acció tòxica del ciclamat sobre l'organisme humà, se'n va tornar a autoritzar l'ús a condició que en els diversos preparats s'indiqués clarament a quina concentració s'utilitzava.]]> + + + + + + + +
Actualment en la cirurgia bariàtrica es fan servir diverses tècniques de gastroplàstia.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
El colesterol pot ser exogen o endogen. L'exogen procedeix dels aliments i és absorbit en l'intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització, mentre que l'endogen és sintetitzat al fetge i altres teixits. Hi ha una relació inversa entre la síntesi i la ingestió dietètica del colesterol, de manera que un nivell elevat de colesterol en el plasma n'inhibeix la síntesi en l'organisme.

El colesterol es presenta en dues formes, el colesterol lliure i l'esterificat. Per al coneixement del funcionalisme hepàtic és rellevant conèixer-ne la quantitat i la relació, ja que revela alteracions molt diverses no relacionades amb l'ateromatosi, sobretot malalties de tipus endocrí, renals i de fetge i és el precursor de les hormones esteroides i dels àcids biliars.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Els cossos cetònics poden constituir una font d'energia en situacions determinades per al cervell, el cor i el múscul. Tenen normalment una concentració sanguínia molt baixa, però durant els períodes de dejuni o en la diabetis mellitus se n'acumulen i es produeixi la cetosi.]]> + + + + + + + + + +
L'esteatosi es produeix especialment en el fetge, els ronyons i el cor.]]> + + + + + + + + + +
La densitometria constitueix un mètode excel·lent en el diagnòstic i seguiment de l'osteoporosi. Les tècniques emprades són la densitometria fotònica simple, la tomografia computada quantificada, la densitometria fotònica dual isotòpica i la densitometria amb font de raigs X, que és el procediment més emprat actualment.]]> + + + + + + + +
La derivació biliopancreàtica es prescriu per combatre l'obesitat mòrbida. El principal causant de la pèrdua de pes és el volum considerable d'intestí prim que s'exclou del pas dels aliments i per tant es produeix una malabsorció alimentària.]]> + + + + + + + + + D-glucosa, present a moltes fruites i vegetals i a la sang.

La glucosa apareix també en l'orina de les persones que pateixen diabetis mellitus. És la principal font d'energia metabòlica, sota el control de la insulina i el glucagó.

La denominació glucosa prové del grec glykýs 'dolç'.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
La denominació diabetis prové del grec diabétes 'sifó, pas a través', que prové de diabáino 'passar a través'. Actualment s'aplica, més precisament, a la diabetis mellitus.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La diabetis mellitus de tipus 2 és més freqüent després dels 40 anys, però actualment s'observa una tendència a l'augment dels casos entre els adolescents que pateixen obesitat.

En les primeres fases es pot controlar amb exercici físic i una alimentació adequada, però a mesura que avança la malaltia cal fer tractament: primer amb antidiabètics orals i posteriorment amb insulina.]]> + + + + + + + +
Una dieta hipocalòrica aporta entre 800 i 1400 calories. Es prescriu en els casos que calgui una pèrdua de pes per raons de salut.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La diabetis mellitus de tipus 1 és més freqüent en nens i joves. Pot aparèixer de forma gradual o de manera brusca i requereix sempre insulinoteràpia. En els primers anys de la malaltia solen restar reserves pancreàtiques que permeten una secreció mínima d'insulina, període que constitueix la lluna de mel.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
Els edulcorants artificials es divideixen en edulcorants nutritius (amb un valor calòric per unitat de pes igual a la sacarosa) i en edulcorants no nutritius (amb un gust intensament dolç i una contribució a la ingesta calòrica total pràcticament nul·la).]]> + + + + + + + +
Els edulcorants nutritius es consideren part del menjar ingerit. Alguns dels més emprats són la fructosa, el xarop de blat de moro, la dextrosa i els polialcohols (sorbitol, mannitol, xilitol, lactitol).]]> + + + + + + + + + + + + + + + + +
L'adrenalina s'allibera en resposta a l'estimulació esplàncnica i la hipoglucèmia. Provoca l'acceleració de la respiració i la freqüència cardíaca, vasoconstricció cutània i visceral i hiperglucèmia lleu. L'adrenalina es destrueix de forma ràpida en l'aparell digestiu i es conjuga i oxida en el fetge. Les seves indicacions clíniques són l'anestèsia local, les crisis agudes d'asma bronquial, les reaccions anafilàctiques i l'estimulació cardíaca en casos d'aturada.

Les vies d'administració són pulmonar, intranasal, subcutània, intramuscular i intravenosa.

Informació legal i administrativa: epinephrine és DCI.]]> + + + + + + + +
Si l'equilibri energètic és negatiu es produeix una pèrdua de pes, i si és positiu es produeix un augment de pes.]]> + + + + + + + +
La planta d'on s'extreu, l'estèvia (Stevia rebaudiana) pertany a la família de les asteràcies i és originària de l'Amèrica del Sud.]]> + + + + + + + + +
La lluna de mel pot durar algunes setmanes o mesos i, excepcionalment, alguns anys. La quantitat d'insulina que cal administrar és menor, o fins i tot de vegades s'ha de retirar del tot durant un temps i la glucèmia es manté més fàcilment en els límits de la normalitat.

Aquest fet és degut que un cop iniciat el tractament amb insulina, en normalitzar-se els valors de glucèmia, les cèl·lules beta tornen a produir insulina, la qual cosa encara contribueix a fer que es necessiti menys quantitat d'insulina per controlar la glucèmia.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
L'esteatosi hepàtica es pot produir per causes diverses: consum d'alcohol, anèmia, hipòxia, malnutrició, hepatotoxicitat. També es pot donar en pacients que prenen antiretrovirals del tipus inhibidors de transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids (ITIAN).

La denominació fetge gras es fa servir en contextos poc especialitzats.]]> + + + + + + + + +
Entre les malalties objectivables amb l'examen del fons de l'ull destaquen la retinopatia diabètica, la hipertensió arterial, l'arteriosclerosi i la neuritis òptica.]]> + + + + + + + +
La furunculosi és produïda per malalties predisposants com la diabetis, la nefritis crònica, l'obesitat, la caquèxia, la immunodeficiència i la disproteïnèmia. També pot veure's afavorida per la presència d'altres malalties cutànies com la ronya, la dermatitis atòpica, la dermatitis herpetiforme i la pediculosi. Finalment, també pot ser induïda per l'efecte de tractaments tòpics amb ungüents, quitrans, esteroides, embenats oclusius o apòsits adherents.]]> + + + + + + + + +
La gastrectomia vertical és una indicació terapèutica en casos d'obesitat mòrbida.]]> + + + + + + + + +
La plicatura gàstrica endoscòpica redueix la mida de l'estómac i el converteix en un tub. No és un mètode reversible, a diferència de la tècnica POSE.]]> + + + + + + + +
La denominació glàndula prové del llatí glandula 'amígdala', diminutiu de glans glandis 'gla'.]]> + + + + + + + + +
En contextos no especialitzats sovint s'utilitza la denominació glucèmia per referir-se a la concentració de glucosa en la sang. En estat normal i segons el mètode amb què és feta la determinació, oscil·la entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total. Per damunt d'aquesta xifra es parla d'hiperglucèmia, i per sota es parla d'hipoglucèmia.

Per al diagnòstic de la diabetis la determinació usual de la glucèmia basal no és suficient i calen mètodes complementaris, com ara l'estudi de la corba de glucèmia, que consisteix en la determinació de les variacions de la concentració de glucèmia després de la ingestió (als 30, 60, 90 i 120 minuts) d'una quantitat fixa de glucosa.]]> + + + + + + + + + +
El glicogen té una estructura química de polímer molt ramificat. Quan en les cèl·lules hi ha un excés de glucosa, s'acumula en forma de glicogen (per glicogènesi) i, quan es necessita glucosa, el glicogen acumulat es degrada (per glicogenòlisi). La glicogènesi és estimulada per la insulina, i la glicogenòlisi pel glucagó i l'adrenalina.]]> + + + + + + + + + + + +
El glucagó és emprat en forma de clorhidrat en el tractament de les malalties per emmagatzematge de glicogen i en la hipoglucèmia, especialment en comes hipoglucèmics deguts a sobredosis d'insulina.]]> + + + + + + + +
Per a determinar el valor de la glucèmia basal cal un dejuni de 8-12 hores. Els valors de referència poden oscil·lar segons el mètode practicat, els límits d'aquest mètode contrastats al laboratori que ha realitzat la determinació, si es tracta de sang venosa o capil·lar i, finalment, si la determinació s'ha efectuat en sang total, plasma o sèrum.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Les manifestacions clíniques de la gota inclouen episodis d'artritis aguda (atac de gota), dipòsits d'urat monosòdic en les articulacions, al seu voltant o en altres zones allunyades; nefropatia crònica i litiasi úrica. La malaltia s'associa freqüentment amb obesitat, diabetis, hiperlipèmia, hipertensió i arteriosclerosi. És més freqüent en els homes que en les dones.]]> + + + + + + + + + + + +
En les HDL, un 50% del pes correspon a la fracció proteica, i l'altra meitat la integren fosfoglicèrids, èsters de colesterol i triacilglicèrids. Aquestes lipoproteïnes mostren una correlació negativa amb el risc de malaltia cardiovascular.

La sigla catalana HDL prové de l'anglès high density lipoprotein ('lipoproteïna de densitat alta').]]> + + + + + + + + + + + + + 1c]]> + + + +
En una electroforesi té una migració electroforètica més ràpida que l'hemoglobina normal. La taxa normal és del 4-6% de l'hemoglobina total, percentatge que augmenta en els diabètics fins a assolir xifres del 20%, per la qual cosa és un indicador rellevant per al control glucèmic.]]> + + + + + + + +
L'hèrnia discal pot ser continguda, extrudida o segrestada. És més freqüent en els dos darrers discs lumbars i no tant en els altres discs lumbars i en els cervicals.]]> + + + + + + + + +
L'hèrnia hiatal pot ser per lliscament o paraesofàgica.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La hiperuricèmia pot estar causada per un augment de la síntesi d'àcid úric o per una disminució de l'excreció renal. Acostuma a associar-se a l'aparició de gota.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Segons la naturalesa química les hormones es classifiquen en tres grups: hormones esteroides, derivades d'aminoàcids i peptídiques. El conjunt d'òrgans, teixits i cèl·lules especialitzades en la producció d'hormones constitueixen el sistema endocrí.

La denominació hormona prové del grec hormon, participi de hormáo 'excitar, moure'.]]> + + + + + + + +
Les hormones de contraregulació més importants són la somatotropina, el glucagó, les catecolamines, la corticotropina i el cortisol.]]> + + + + + + + + + + + +
La hipertensió arterial representa un factor de risc important per a l'aterosclerosi, la cardiopatia isquèmica, la hipertròfia ventricular esquerra, i els aneurismes entre d'altres. Les complicacions de la malaltia deriven de les alteracions vasculars en el ronyó, el cor i el sistema nerviós central. Les afeccions i problemes de salut que freqüentment s'hi associen són l'arteriosclerosi, la diabetis, la hipercolesterolèmia, l'obesitat i la gota.

La hipertensió arterial constitueix un dels problemes de salut pública més importants actualment, agreujat sovint pels estils de vida poc saludables, que inclouen sedentarisme, dieta desequilibrada, tabaquisme o estrès.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La unitat de mesura de la bioimpedància és l'ohm (Ω).]]> + + + + + + + + + + + + + 2.

Es considera que l'interval normal de l'IMC oscil·la entre 18,5 i 25. Els valors situats entre 25 i 30 són indicatius de sobrepès i els superiors a 30 d'obesitat.

L'IMC és independent del sexe, però varia amb l'edat i presenta una bona correlació amb el percentatge de teixit adipós del cos.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La insuficiència venosa es tradueix clínicament per l'aparició d'edemes mal·leolars, del dors dels peus i de les cames, que augmenten amb l'ortostatisme, i de varices amb pigmentació cutània, trastorns tròfics, dermatitis d'estasi venosa i fins i tot, úlceres cutànies.]]> + + + + + + + +
La insulina està formada per dues cadenes polipeptídiques, A i B, de 21 aminoàcids la primera i de 30 la segona, unides entre elles per dos ponts disulfur i constituïda a partir d'un precursor biosintètic més voluminós, la proinsulina. La secreció insulínica també és estimulada per la gastrina, la secretina, la colecistocinina, l'enteroglucagó, el glucagó i el polipèptid inhibidor gàstric. L'adrenalina i la noradrenalina n'inhibeixen la secreció. També té un important efecte afavoridor de la lipogènesi, un efecte antilipolític i anticetogen, i un efecte anabòlic, que estimula la síntesi proteica i l'estalvi d'aminoàcids per inhibició de la neoglucogènesi.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + +
La insulina d'acció bifàsica s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]> + + + + + + + +
La insulina d'acció intermèdia s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]> + + + + + + + + + + +
La insulina d'acció prolongada s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.]]> + + + + + + + + + + + +
Per mesurar la insulina immunoreactiva es valora el desplaçament d'insulina radioactiva d'un anticòs antiinsulina present en el sèrum.]]> + + + + + + + + +
La insulina NPH s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.

La sigla NPH prové de l'anglès Neutral Protamine Hagedorn.]]> + + + + + + + +
La insulina lispro s'empra en el tractament de la diabetis mellitus.

La denominació lispro està formada a partir de les abreviacions dels aminoàcids lisina i prolina.]]> + + + + + + + +
La insulina monocomponent és emprada en el tractament de la diabetis mellitus.]]> + + + + + + + + + + + + +
La insulina d'acció ràpida s'empra en el tractament de la diabetis mellitus. ]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La insulinoteràpia està indicada en els casos de diabetis mellitus de tipus 1 i en els de diabetis mellitus de tipus 2 que ho requereixen perquè no es poden controlar només amb la dieta i l'administració d'antidiabètics orals.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
El lactitol és emprat en el tractament de l'estrenyiment i per a la prevenció i tractament de l'encefalopatia hepàtica.]]> + + + + + + + + + + d-galactosa i d-glucosa i que es troba únicament en la llet produïda per les femelles dels mamífers.

Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, la lactosa és transformada en àcid làctic, i s'empra en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts, com a excipient en la fabricació de comprimits i com a diürètic osmòtic i com a laxant (dosis elevades).

La lactosa es degrada amb la lactasa, enzim que actua a nivell de l'epiteli intestinal. Si l'organisme té un dèficit d'aquest enzim, es produeix una intolerància alimentària a la lactosa.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La fructosa natural és levogira; en canvi, la D-fructosa s'obté per síntesi i per hidròlisi àcida de la inulina, polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d'unitats de D-fructofuranosa, forma cíclica de la fructosa. A les cèl·lules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada per fosforilació segons les vies metabòliques de la glicòlisi.]]> + + + + + + + +
La lipoatròfia s'associa sovint amb la resistència a la insulina.

Cal distingir la lipoatròfia de la lipodistròfia: la lipodistròfia és una malaltia que es caracteritza per un trastorn del metabolisme lipídic i per una degeneració del teixit adipós, sovint en forma de lipoatròfia.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Els càlculs poden ésser pigmentaris, de colesterol o mixts. Les manifestacions clíniques consisteixen en còlics hepàtics, que poden derivar en complicacions de gravetat diversa.

La denominació colelitiasi es refereix especialment a la litiasi que afecta la bufeta del fel.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La macroangiopatia diabètica es diferencia de l'aterosclerosi que es presenta en persones no diabètiques perquè té una major freqüència d'aparició, precocitat i intensitat de la malaltia.]]> + + + + + + + + +
Les articulacions més sovint afectades són els genolls, la columna vertebral, els malucs, les interfalàngiques distals dels dits de les mans (nodes de Heberden), les trapezometacarpianes, la primera metatarsofalàngica, les interfalàngiques proximals (nodes de Bouchard), i els colzes. És freqüent observar una discordança entre la intensitat dels símptomes clínics i les dades dels signes radiològics.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
El mannitol és emprat com a diürètic osmòtic per prevenir i tractar la insuficiència renal aguda, afavorir l'excreció de substàncies tòxiques i per reduir l'edema cerebral. En farmàcia també s'utilitza com a excipient i diluent.]]> + + + + + + + +
El metabolisme es divideix en anabolisme (processos pels quals la matèria corporal és produïda i mantinguda) i catabolisme (processos pels quals s'origina l'energia que l'organisme necessita). Agrupa les funcions vitals de la nutrició (incorporació de les primeres matèries i metabòlits), la respiració (que possibilita l'oxigenació d'aquestes substàncies) i la síntesi de les molècules estructurals (components plàstics de la matèria viva).

La denominació metabolisme prové del grec metabolé 'canvi'.]]> + + + + + + + +
El metabolisme basal es mesura per la quantitat de calor que un organisme ajagut, en dejuni des de 12 hores abans, vestit i a 20°C, desprèn en 1 hora per m2 de superfície.]]> + + + + + + + +
El microbioma intestinal és el més conegut. Cal distingir microbioma de microbiota, que és el conjunt de microorganismes però sense tenir en compte la seva interrelació amb el cos humà.]]> + + + + + + + +
Cal distingir microbiota de microbioma, que es refereix al conjunt de microorganismes, juntament amb la seva interrelació amb el cos humà.

De manera inapropiada, la microbiota es denomina freqüentment microflora.]]> + + + + + + + +
És el component principal de les reserves de glúcids insolubles del regne vegetal; comercialment es distingeix el midó obtingut a partir dels cereals, els llegums, les glans o les castanyes, de l'obtingut de les patates, la mandioca i diversos tubercles, que és anomenat fècula. En farmàcia, s'utilitza com a emol·lient, excipient, absorbent i protector, i, en la indústria alimentària, per a obtenir glucosa i dextrina.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
El monosacàrid constituït per un polihidroxialdehid s'anomena aldosa i el constituït per una polihidroxicetona s'anomena cetosa. Pel nombre d'àtoms de carboni que contenen es classifiquen en dioses, trioses, tetroses, pentoses i hexoses.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + +
Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + 2.]]> + + + + + + + + 2.]]> + + + + + + + + 2.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + 2.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
El pàncrees té quatre parts: el cap, l'istme, el cos i la cua. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.

La denominació pàncrees està formada a partir del grec pân 'tot' i kréas 'carn'.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
El gruix del teixit cel·lular subcutani depèn de l'edat, del sexe, de factors genètics, endocrins i metabòlics. Els lobels tenen irrigació sanguínia pròpia i estan separats per septes fibrosos de teixit connectiu. El col·lagen dels septes interlobel·lars és continuació del derma.]]> + + + + + + + +
Les pautes d'administració poden ser molt variables i flexibles i han de tenir en compte diversos factors, com ara l'estat energètic del pacient, la gravetat i l'antiguitat dels símptomes, el nivell de l'organisme on es vol actuar, el tipus de substància administrada o l'evolució del pacient.]]> + + + + + + + + + +
El càlcul pot ser primari, quan es forma tot i una aparent normalitat del tracte urinari, o secundari, quan la seva formació va associada a infecció o obstrucció del tracte urinari.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La poliúria es presenta en la diabetis mellitus, en la insuficiència renal o crònica i en la intoxicació per liti.]]> + + + + + + + +
La pletismografia per desplaçament d'aire es basa en el Principi d'Arquimedes. El volum del cos humà es mesura quan una persona s'asseu dins del pletismògraf i desplaça un volum d'aire igual al seu volum corporal, que es calcula de manera indirecta quan es resta el volum d'aire que roman dins del pletismògraf quan la persona es troba dins del volum d'aire del pletismògraf quan està buit. L'aire que es troba dins es mesura mitjançant l'aplicació de lleis de gasos de física pertinents.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + +
L'estructura química dels polialcohols s'assembla en part a la dels sucres i en part a la dels alcohols. Els polialcohols que més s'utilitzen en l'alimentació són el sorbitol, mannitol, xilitol, lactitol i els midons hidrolitzats hidrogenats, entre d'altres.]]> + + + + + + + +
La polidípsia és un símptoma molt característic de la diabetis mellitus i de la insípida, del tractament amb diürètics, de algunes psicosis i de la intoxicació amb atropina.

La denominació polidípsia està formada a partir de poli- i del grec dípsa 'set'.]]> + + + + + + + + + + +

La polineuropatia diabètica és fonamentalment sensitiva i observable clínicament en més de la meitat dels casos, a partir dels 25 anys d'evolució de la diabetis, en forma de parestèsies, dolor i rampes, de distribució simètrica i distal, especialment en les extremitats inferiors, disminució de la sensibilitat vibratòria, abolició del reflex aquil·lià, trastorns tròfics cutanis, úlceres neuropàtiques (mal perforant plantar) i artropatia neuropàtica.]]> + + + + + + + + + + + + + + + +
Per exemple, un tipus de probiòtic són els lactobacils.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + +
En alguns tipus de gastroplàstia s'extirpa una part de l'estómac. Per aquest motiu, en contextos no especialitzats, s'utilitza de vegades la denominació reducció d'estómac per designar aquests tipus d'intervenció.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Pot ésser un coma hiperglucèmic o hipoglucèmic.]]> + + + + + + + + +
La denominació síndrome de Pickwick prové d'un personatge dels Documents pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Tradicionalment s'han anomenat triglicèrids, terme químic inexacte i actualment no admès. Segons l'estat de la matèria en què es troben a temperatura ambiental reben el nom de greixos (estat sòlid) o d'olis (estat líquid).]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
La denominació variça fa referència especialment a la dilatació d'una vena de les extremitats inferiors, si bé també designa la dilatació d'una vena del terç inferior de l'esòfag i del plexe venós anorectal.

Les varices de les cames constitueixen la malaltia vascular perifèrica més freqüent i es produeixen fonamentalment per insuficiència de les vàlvules del sistema venós superficial, del profund o de les venes comunicants.]]> + + + + + + + + +
L'absorció per la via d'administració intramuscular és més ràpida que per via subcutània, atès que el flux sanguini és major en el teixit muscular.]]> + + + + + + + + +
L'absorció per la via d'administració subcutània és més lenta que per via intramuscular, atès que el flux sanguini és menor que en el teixit muscular.]]> + + + + + + + + + + + + + + + + + + +